Darrer programa de la temporada del No en vinguis amb històries.
Manel Magí i Jordi Ximeno, bona tarda.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Quin gran goig.
Quina joia.
Home, jo estic content perquè és la segona temporada i s'ha acabat.
Segona temporada i programa número 35 de la segona...
Ai, temporada...
Tremporades, portem una trempera.
Avui, impressionant.
Impossible.
Bueno, no ho sé.
Una mica de peneta avui, no?
No.
Toca plorar i...
Sí, ara abans d'entrar estava plorant.
Va, no dissimules.
Qui jo...
Tu, que ets molt sensible.
Doncs benvinguts al No en vinguis amb històries.
Programa número 35 i darrer, del programa de divulgació històrica...
Calla Manel, sisplau.
Per cert.
De Tarragona Ràdio.
Per cert.
Avui de divulgació musical, també, eh?
Ah, sí, avui de divulgació musical.
Avui de la història musical.
A mi ens hem pres una llicència, però clar, també és història.
És que m'ho mereixem, eh?
Prendre molts llicències de tant en tant.
I tant, no m'hi faltaria.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana.
Ara toca el sumari, però ei, si voleu, és tan bonica la música que anem anant fent, eh?
Jordi, el sumari.
El Jordi estava a la parra.
Si vols, ja t'ho dic jo, així, per damunt o què?
Vinga, va.
Jordi, vols que digui...
És l'últim programa, però no us relaxa abans d'hora, home, eh?
Avui parlarem des del senyor Lluís XVI hasta la batalla de vitòria de la Guerra de la Independència,
passant pel Sergent Peppers, i comentarem també un llibre clàssic.
La vida del César.
La vida del César de Subetoni.
I alguna cosa més.
Ja que estem en ple boom dels mundials,
parlem d'una curiositat sobre el futbol i la Primera Guerra Mundial.
Molt interessant.
Afemèrides.
1791.
Lluís XVI intenta fugir de França, però és fet presoner.
Va pujar al tro francès l'any 1774,
quan només tenia 20 anys d'edat,
com a successor del seu avi Lluís XV.
El 1770 es va caçar amb Maria Antonieta.
El seu regnat va ser un continu intent
de fer-se amb la deteriorada situació política i econòmica del seu país, França,
cosa que no va aconseguir, malgrat els canvis de govern que va realitzar.
Al final, va haver de reunir els estats generals l'any 1789
i va sucumbir a la Revolució Francesa.
Dins de tot aquest procés de la Revolució Francesa,
tal dia com avui, de l'any 1791,
va intentar fugir a França, però va ser fet presoner a Varenç
i les seves posteriors intrigues,
intents de fugides, etcètera, etcètera,
doncs se'l van portar a la guillotina el 21 de gener de 1793.
1813.
La batalla de Vittòria posa fi a la guerra d'independència espanyola.
L'any 1813 les coses ja no li anaven massa bé a Napoleó ni per Europa,
ni tampoc aquí a la península ibèrica.
I al maig d'aquell any va tindre que evacuar el rei José, el famós Pepe Botella,
va tindre que evacuar Madrid,
perquè el general Wellington hi estava amenaçant les seues línies.
Es va retirar primer a Valladolid, després a València, a Burgos,
i finalment va plantar batalla a la ciutat de Vittòria, al País Basc.
Aquí les tropes que va aconseguir reunir,
les tropes dels generals Raïl, Gazan i Druet,
eren uns 70.000 homes i eren inferiors als 83.000 homes
que presentaven les forces aliades,
41.000 anglesos, 25.000 portuguesos i la resta d'espanyols.
La batalla va començar el 21 de juny
i, tot i que al principi les forces franceses van mostrar una forta resistència,
al final l'exercit francès va acabar retirant-se en massa
enmig de la confusió i el desordre.
Sembla ser que el votí que van aconseguir les tropes aliades
van ser més de 2.000 carruatges carregats en artilleria, munició,
però també amb molts objectes de valor,
com per exemple joies o pintures del mateix Rafael,
de Ticià, de Velasquez, de Murillo, etc.,
que els francesos prenien cap a París.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
És que m'agrada molt aquesta cançó i no us volia deixar parlar.
Home, jo la trobo bastant bleda, la veritat.
Sí, però té rotllo.
Home, què vols que et digui?
No ho sé, quan sigui vell i perdi el cabell d'aquí molts anys endavant,
no sé què, doncs per començar hauríem de felicitar,
o no, el senyor Paul McCartney,
que ja té també qui el feliciti.
Per què?
Perquè està que ens us diu, quan jo tingué 64 anys,
en aquell moment devia tindre 25 o una cosa així,
i és que ja té 64 anys.
Avui és l'aniversari de Paul McCartney?
No, no, va ser diumenge, si no m'equivoco.
El van trucar?
Sí.
No, no, ens va trucar ell.
Ens va trucar ell.
Ens va trucar ell.
Per convidar-vos a una festeta.
No, continuo insistint que vol col·laborar al programa,
però no sé si té prou qualitat per fer-ho.
En fi, la qüestió és que el temps passa, eh?
Per tots.
I mos fem grans.
Però avui teniu monogràfic o no?
Feu monogràfic Paul McCartney?
Sí, no, no, Paul McCartney no.
Avui coincidint amb la data aquesta de...
Bé, que no és justament avui,
de l'aniversari de Paul McCartney,
coincidint que Manel i a mi s'agraden molt els Beatles,
coincidint també que hi ha una exposició,
al MAC, va sobrevinir el disc i caràtules d'artistes
que relaciona, doncs, l'art visual del segle XX
i la música rock i pop.
Vaig ser una exposició al MAC,
va, com diem, fins al 3 de setembre,
si no m'equivoco.
I també perquè t'has sortit d'allí, no?
Sí, d'allí.
Hem volgut parlar, doncs,
del Sergent Peppers.
Va existir el Sergent Peppers?
Sí.
I el Club de los Corazones Solitarios?
Bé, allò va ser un invent de l'època paranoica,
al·lucinògina dels Beatles.
Obre de Paul McCartney,
diuen les cròniques,
que va ser ell mateix el que va proposar
la creació d'una segona identitat, no?
perquè estan bastant agobiats, també,
de la premsa, de la pressió,
de la fama, etcètera, etcètera.
Però anem pas per pas.
Aquest àlbum,
el Sergent Peppers'en Lonely Hearts Club Band,
doncs es va veure...
Aquest traduït, perdona,
vol dir la banda dels...
dels Corazones...
del Sergent Pebre,
el Club dels Cors Solitaris.
Solitaris, molt bé.
Doncs va ser precedida, aquest àlbum,
va ser precedit per un single,
amb dos increïbles cares A.
I com s'entén això?
De cares A.
Un single amb dos cares A
és difícil,
però si sabem quins són els temes
que estaven a cadascuna de les cares,
doncs, la veritat,
sí que ja podem parlar d'un single
de dos cares A.
Per un abans es troba
Refills Forever
i després Penny Lane.
Això era publicat el 17 de febrer de 1967
i en un principi eren temes
que es veien d'incloure
dins d'aquest treball
dels Beatles.
Un àlbum,
un àlbum que anava...
sobre la infantesa dels Beatles,
que en un principi
el tenia a fer el conductor
de ser un àlbum
que treballaria
sobre la infantesa dels Beatles.
Per exemple, Penny Lane...
Penny Lane com...
Sí, parla de llocs...
Sí, sí, Penny Lane
era el lloc
en el qual els autobussos
giraven
els suburbis
de Liverpool,
la ciutat
d'on eren originaris,
i Strasburg Field
era un antic orfenat,
als terrenys dels quals
a vegades es feien festivals
a l'estiu
i estava just
davant de casa
de John Lennon
on McCartney
i Lennon
doncs
inclús
a vegades
havien anat a jugar.
Però vaja,
cap d'aquestes dues cançons
està inclòs
finalment
en el CD, no?
No.
Treuen dos cingues.
Ho van gravant-ho tot
a la mateixa
sessió de gravacions,
però no les van incloure.
No les van incloure,
la discogràfica va dir
que necessitem alguna cosa
per calmar els ànims
dels seguidors dels Beatles
perquè no pensin que...
Sí, perquè hi havia molts rumors
que diien que separarien.
O que Paul McCartney
estava mort, no inclús.
També és per com s'ha dit, sí.
La gravació
d'Strawberry Fields Forever
s'iniciava el 24 de novembre
de 1966
i durant
tota la seva vida
John Lennon va dir
que aquella no era
la millor versió
que s'havia fet
d'aquest tema,
que ell preferia
la versió...
El tema era seu,
que ell preferia
la versió acústica
que ell havia presentat
en un principi,
no tan barroca
o tan instrumental,
amb tants defectes...
Efectes,
no defectes,
que caracteritza
aquesta gran
òpera pop
de la música
del segle XX.
El que sí és cert
és que hi ha una gran diferència
entre l'obra dels Beatles
anterior
i el que serà
el Sgt. Peppers
i el que vindrà després.
Sí.
De fet,
heu triat aquest disc
per això,
perquè és significatiu
de l'impàs,
d'aquest canvi
i a més és un dels més coneguts
i d'on han sortit
més cançons
d'aquestes,
doncs que són...
No sé si encara està considerat,
però almenys
l'estafava molt poc,
s'estava considerat
com el millor disc
de música pop
de tota la història.
I com és que hi va haver
després que hi va haver un impàs?
Els va enganxar
en un moment vital
diferent?
Va ser un moment
en què va haver-hi
uns canvis a la música
molt bèsties,
sobretot a la zona
de Califòrnia,
als Estats Units,
evidentment els Beatles
seguien tot allò
que estava passant
i a partir de l'any 65
ja la música
comença a canviar,
la seva música també,
als 66 comencen a experimentar
amb la marihuana,
comencen a experimentar
amb els àcids,
arriben dos discos
anteriors,
que és el Ramos Sul,
el Revolver,
de les pinçallades
que ja es podien...
Sí,
ja s'intueix
que hi havia uns canvis
i aquests canvis
fructifiquen
finalment l'any 67
als Sgt Peppers
i és tota l'explosió
del moviment hippie,
del famós estiu
de la mort
d'allà de San Francisco.
I és un veritable canvi
que hi ha radical
en tota la juventut.
I m'estàs parlant
tota l'estona
d'influències
nord-americanes.
Sí,
és un disc
que té moltes influències
de la música
que es feia a la costa de...
O al revés,
que és el revés.
Sí, al revés també.
També,
però...
Estan en un moment
més important
de creació
i jo...
A veure,
sí que segurament
hi ha algun tipus
d'influències
nord-americana,
però ells també
van deixar
la seva petjada
originària.
Evidentment,
però no cal pensar
que els Beatles
eren qui marcaven
sempre
els ritms
i els altres,
no?
També estaven
dins de tota aquella
marea de creació
que va haver-hi.
Un àlbum
que està carregat
de joguines,
de sintetitzadors,
el Melotron,
una meravella electrònica
que era capaç
d'imitar
l'instrument
o el so
de diferents
instruments de vent,
de cordes,
etcètera,
etcètera.
hi ha plats
enregistrats
al revés,
hi ha pianos
no tocats
amb les tecles,
si no m'acabes
que ho és
being better,
no?
Que hi ha
les cordes
del piano
estan picades
amb un martell,
amb un so
que avui dia
encara és difícil
d'aconseguir.
Hi ha milers
i milers
d'extravagàncies,
podríem dir,
que els Beatles
es van permetre
durant uns quants mesos
d'enregistrament
d'aquest treball
i que després
donen com a resposta
a un treball
que té un principi
i un final
que podríem anomenar
com una obra conceptual,
no?
Això també és una novetat,
és una novetat
perquè fins aquell moment
els discos
eren concebuts
com a una compilació
de singles
de cançons soltes
sense cap fil
unitàri entre elles.
Però a partir
dels Argent Peppers
els Beatles,
bueno,
en aquesta obra
concebeixen
el disc
com
el que tu dius,
una obra
unitària
una obra
que pots
anar seguint
un fil.
Què explicareu,
la història
que hi ha
al darrere
d'aquesta cançó?
Potser sí,
potser no,
ja ho veurem,
depèn del temps.
Per exemple,
el tema aquest
de Strawberry Fills Forever,
que no està a l'àlbum,
jo ja la sé,
jo ho dic pels meus oients,
perquè clar,
la gent va de saber.
Són seus,
els oients.
La gent va de saber,
amb el poc que els cuideu,
va,
continuo.
Per exemple,
aquest tema
dels Strawberry Fills Forever,
l'Enum mai va estar content,
però,
i al final hi havia dues versions,
gairebé definitives,
i en lloc d'optar
per la versió A
o la versió B,
l'Enum es veu que va dir,
mira,
m'agrada el principi de l'A
i el final de l'A B.
Agafa,
li va dir al George Martin,
no?
tècnic,
no?
I va dir,
agafa les retalles
i les ajuntes.
El Martin li va dir,
escolta,
és que això és impossible
perquè els temps,
per començar,
són diferents,
i va dir,
bé,
impossible,
no hi ha res impossible,
això,
jo confio en tu
i ho faràs.
I finalment,
doncs,
es va poder aconseguir,
accelerant la primera part
i desaccelerant la segona,
i,
doncs,
es va poder,
es va poder ajuntar
al que eren
les dos tomes finals
d'aquest
Strawberry Fills.
Evidentment,
el George Martin
se'n va recordar
del part de John Lennon
durant una bona temporada.
Però veus,
sempre ho han de solucionar
tots els tècnics, eh?
De fet,
George Martin és,
com te diria,
els Beatles creaven
diamants en brut.
I George Martin els polia.
Però qui els polia
era George Martin,
que tenia les idees,
fiqueu aquest instrument,
feu aquest començament,
feu allò i tal.
Ells eren,
a veure,
de música no en sabien,
arribaven en la lletra,
dos acords,
pam, pam, pam,
però qui montava,
qui dissenyava la cançó
era George Martin.
I els va acompanyar a llarg
de tota la seva carrera o no?
Sí,
menys l'Erit B,
que és el final.
Menys un àlbum o dos
al final,
però sí.
Sí,
perquè ells de música
tampoc no en tenien,
però no a un nivell
tan gran com podia
entendre George Martin.
Una altra de les característiques
o una de les altres curiositats
va ser l'enregistrament
de Penny Lane.
Durant l'enregistrament
d'aquest tema
no acabaven d'estar contents
del resultat final
sorgit
i un dia
Paul McCartney
estava a casa seva
veient la televisió
un concert
de Brandenburg
de Bach
a la BBC
quan de sobte
va escoltar
una trompeta alta
i es va,
llavors va dir
George,
t'has de ficar,
George Martin,
t'has de ficar en contacte
amb aquell trompetista
perquè vull aquell so,
vull aquella trompeta.
Aleshores,
res,
després de tota una sèrie
de sessions
el trompetista
en qüestió
que ha anomenat
David Mason
de la New Philharmonica
Symphony
va ser convocat
a B-Road
i curiosament
en un principi
només necessitaven
a Paul McCartney
i a George Martin
que era el que
més o menys
entenia
més de música
i Paul McCartney
per la idea que tenia
però no,
van estar tots els Beatles
això ho explica
també el trompetista
ho va explicar
en el seu moment
que van estar tots els Beatles
atents
a tots els detalls
i no recordo la frase
però deia
encara que moltes vegades
es perdessin
i no sapiguessin
per on anava jo.
Ells s'ha comprometit.
Però ells s'ha comprometit.
Compromesos allà
era el seu disc.
Però fixa't
que eren capritxosos
els nois, eh?
Bull, este, trompetista...
S'ho podien permetre, no?
Perquè clar,
estaven en un moment...
Clar, el que va passar
en aquest album
és que tenien tanta fama
havia arribat l'any 66
decidixen ja no fer més gires
perquè eren un desastre
les llibres que feien
perquè no se sentia el son
ni res
i en aquell moment
ningú sabies
pensaven que plegarien
i tenien un xeque en blanc
ho va dir el propi George Martin
tenien un xeque en blanc
podien fer el que volguéssim
el que ens donava
és la gana.
Sí, sí.
Teníem fama de diners...
La premsa a l'exterior
perquè ells vivien
per estar dins de l'estudi
en aquesta època
mentrestant
la premsa a l'exterior
doncs parlàvem
de separació dels Beatles
de la discregació del grup
de la possibilitat
que Paul McCartney
estigués mort
i bé, totes les crítiques
doncs els entraven per una orella
i sortien per l'altra
mentre que inclús
també s'ha deixat
constància d'escrita
en diferents entrevistes
que Paul McCartney deia
ja us ho trobareu
i us ho trobareu
com dient
ja veureu el dia que surti
el que estem enregistrant
ara mateix
perquè serà la bomba.
els va costar molt de registrar
ho sabeu
400 hores de gravació
quan el normal
del disc anterior
eren 15 hores
clar, és que s'hi afegien
tantes pistes
tants instruments
així experimentant
i això
i les pijades
podríem dir
del 6 de desembre
de 1966
a l'1 d'abril
de 1967
per gravar en concret
gairebé 40 minuts
o sigui
que déu n'hi do
és que inclús
van estar buscant
una nota
que només s'enten els gossos
una nota molt
i van estar buscant
aquella nota
molt de temps
o sigui
una complexitat
al·lucinant
i tot això
a més a més
parlant
del que explicàvem
al principi
de la invenció
d'una nova personalitat
del Sargent Pippers
i el club
de los Corazones Rotos
com deia el Manel
que va ser decisió
com dèiem al principi
de la creació
d'aquests personatges
ficticis
de Paul McCartney
que va ser
el que va pressionar
amb major insistència
per l'explot
per la creació
d'aquests personatges
i també
per la
per una altra banda
del que seria
la segona part
per la qual
aquest àlbum
també és famós
que seria
la seva portada
i el contingut
del seu llibret
era la primera vegada
quan un disc de rock
s'incloïen les lletres
per exemple
ah sí
això és molt curiós
sí
inclouen també
un kit de disfras
sí
un kit de disfras
en un bigoti
i un sombrer
l'estil
sàrgent
sí
perquè recordem la portada
jo crec que molta gent
la té present
es veuen els quatre Beatles
vestits amb una mena
de cossaces
no?
sí
de colors
de molts colors
molt llampants
i tot de gent
personatges
coneguts
per tot arreu
flors
i una gran
una gran caixa
de bateria
de bateria
no?
sí
al mig
no està serigrafiat
jo és curiós
jo és curiós
perquè vam tindre
molta feina
la secretària dels Beatles
d'anar trucant
a tots
els personatges
o els seus
descendants
o tot
per demanar permís
per poder sortir
perquè exactament
no sé quants són
però
sí
estan
40 o 50
ja des del Marlon Brandon
el Gordo i el Flacco
crec que estan
no sé
moltíssima gent
surten
com a curiositat
al costat dels Beatles
vestits això
de color aines
i tal disfressats
surten els mateixos Beatles
vestits amb indumentària
amb el look
de la primera època
sí
hi ha 87 referències
en aquesta portada
ells mateixos posats
com a personatges històrics
ja no?
sí
sí
sí
87
hi ha 87 referències
que a més te les expliquen
al llibret
qui és qui
el llibret te l'explica
a veure
l'actriu Maya West
també Marlon Brando
Oscar Wilde
l'escriptor
l'artista Larry Bell
el doctor David Livingstone
per exemple
és carregat en poe
em sona
en sur
sí
el Bob Dylan
estic veient per aquí
em sembla
escolta
i sabeu qui va fer la tria
de personatges
com ho van fer això?
ells més o menys
era tot
els personatges
del seu univers
podríem dir
d'actors
cantants
escritors
favorits
que tinguessin
i aquest àlbum
es va convertir
en una nova
o va donar pas
a una nova era
de valors alternatius
que hi ha els Beatles
en els àlbums anteriors
o dins de la seva
epopeia psicodèlica
i crítica
més crítica
doncs ja
defensaven
inclús
hi va haver un crític
en Kenneth Tinnan
el va anomenar
va arribar a dir
d'aquest àlbum
que va ser un moment
decisiu
en la història
de la civilització occidental
segurament una mica
exagerat
possiblement
però bé
l'any 1967
i el Sergeant Peppers
va marcar
tota una era
i tota
una generació
sembla que va estar
unes 20 setmanes
al número 1
si no m'acord
o 20 o 22 setmanes
jo ja em crec
tot això que m'expliqueu
el que passa
és que escoltar
doncs sí
són cançons agradables
i bé
que entren bé
i que de fet
van ser grans èxits
però no s'intueix
tota aquesta complexitat
d'instruments
afegits
no sonen excèntriques
s'ha d'escoltar
amb cascos
i avui en dia
potser també estem acostumats
a superproduccions
sí
però en aquell moment
se venia d'una època
en què això no existia
i això va ser
la gran novetat
la gent quan ho va escoltar
per primera vegada
es van quedar al·lucinats
clar
mai s'havia fet
una òpera Pop
que es pot definir
perfectament
com una òpera Pop
ni amb els mitjans
si no m'he equivocat
treballant
també inclús
amb el típic
quatre pistes
que avui en dia
no hi treballa ni Déu
i doncs
això
que són quatre pistes
una taula de mescles
amb quatre pistes
només
ah, només?
per això es poquíssim
sí, bueno
la base
després suposo
hi ha molta més cosa
però que si haguessin
disposat dels mitjans
actuals
oi, imagina't
imagina't
clar, perquè estàvem
molt limitats
tècnicament
oi, imagina't quina por
també
podria ser perfectament
un fiasco
l'accés de creativitat
després ja mantindrem
algun de fiasco
així creatiu
però bueno
sí, en fi
aquí queda
el Sargent Peppers
sí, per exemple
l'inici també
és molt interessant
l'inici de la BOM
s'inicia
amb els murmurs
d'un públic
i d'una banda final
sí, com si fos un bar
sí, com si fos un bar
o una òpera
i que
en plan
bé
això està a punt
de començar
estigueu atents
que aquí comença
la gran obra
de fet
estem veient
que les cançons
fins i tot
estan enllaçades
no respecten
els silents
entre l'una i l'altra
i dèieu que és un àlbum
que està dedicat
a la infantesa
en general
amb la infantesa
sí
ja una mica de tot
està la famosa
Lucy in the Sky
with Diamonds
que si tu
Calenon sempre va negar
que es tractés
sobre LSD
clar
tu agafes
les inicials
d'esta cançó
i són LSD
ell diu que no
l'any 67
sí
que era un dibuix
que havia fet
el seu
sí, en Julian
en fi
una mica sospitós
després hi ha
perdó
una altra cançó
per exemple
Being
Being for the Benefit
of Mr. Kite
que parla sobre
un cartel de circ
és un cartel de circ
i la cançó
simplement va dient
el que surt al cartel
sí
o si Sleeping Home
que està inspirada
per un article
que va aparèixer
en un diari
d'una noia
que abandonava
casa seva
més o menys
les lletres
sí que són originals
però
treuen lletres
de qualsevol lloc
també
sí, per exemple
A Day in the Life
que és potser
una de les millors cançons
a mi personalment
de les que més m'agrada
podríem després
tancar el monogràfic
amb ella
sí
el senyor Lennon
va agafar el diari
obriar una pàgina
a l'atzar
i la primera notícia
que trobava
agafava la lletra d'allí
evidentment
després
estaven els sonats
de turno
que buscaven
dobles sentits
i a partir d'esta cançó
va ser quan va sortir
l'omite
que el Paul McCartney
havia mort
i que havien ficat
un doble
i el senyor
Paul McCartney
sortia dient
no, no
que soc jo
bancarriosos
però
el rumor
s'ha de anar
estenent
a més
sembla ser
que els Beatles
van dir
doncs sí
ara veureu
van començar a ficar
missatges
secrets
amagats
a les seves cançons
a les seves portades
rotllo que dego da Vinci
totalment
i la gent
es tornava loca
buscant
buscant
aquestes proves
que demostressen
que el senyor McCartney
havia mort
l'any 67
tal com diu
aquesta cançó
d'un accident de cotxe
per exemple
excentricitats
també
Being for the Benefit of Mr. Kite
John trobava
que era una cançó
que no
ell volia
el so
mica per a punyetes
eh
sí
eren els Beatles
volia el so
d'un òrgan
a vapor
i era impossible
portar un òrgan
a vapor
a Ivy Road
llavors
George Martin
va estar buscant
sons
o interpretacions
amb aquest instrument
però tot eren
marxes militars
va agafar
i va agafar
les pistes
i va
va retallar
el que eren
les cintes
les va llençar
a l'aire
les va tornar
a recollir
de forma aleatòria
les va enganxar
i d'allí va sortir
el so d'òrgan
a vapor
que se sent
en aquest tema
és a dir
l'atzar
doncs en aquest cas
doncs va
va ajudar
a crear un altre tema
doncs no ho sé
últim monogràfic
de la temporada
sí
diria moltes més coses
sobre aquest dia
i tant
i tant
s'ha fet
que t'ha portat
tot un llibre
enorme
home enorme enorme
tampoc
home dedicat a un sol àlbum
Déu-n'hi-do
en fi
és que és una mostra
de creativitat
molt guapa
clarinets
metrons
pistes
gravades a l'inrevés
no ho sé
en fi
va ser una època
l'època de la psicodèlia
un moment creatiu
molt bo
Ui, però això de la psicodèlia
és una altra història
no?
Sí, bueno
però això
eren
els abandonats
de la psicodèlia
Però abans de tancar
Sergent Peepers
el millor àlbum dels Beatles
Ell i jo sabem
que per a nosaltres
no
No
Un altre dia
parlarem del millor
Això és una altra història
No en vinguis amb històries
Curiositats
I avui parlem de futbol
i guerra
en aquest cas
la primera guerra mundial
una de les formes
per mostrar l'esperit deportiu
durant la primera guerra mundial
era donar un cop
de peu
a una pilota de futbol
mentre s'avançava
cap a les línies enemigues
Aquest fet
va ser
dut a terme
per primera vegada
pel primer batalló
del 18
regiment de Londres
a l'Os
l'any 1915
aviat va deixar de ser
una cosa convencional
va deixar de ser
una convencional
demostració de valor
i finalment
es va exportar
més enllà
del front occidental
Arthur Borton
que va prendre part
en un atac
a les posicions turques
a prop de Berxiva
el novembre de 1917
ens informa
orgullós
dels seus companys
de front
ens deia el següent
sobre aquesta pràctica
del futbol i la guerra
uno de nuestros hombres
tiene una pelota
de futbol
nadie sabe
como llegó allí
de todas maneras
le dimos unas patadas
y nos enfrentamos
con las primeras armas
las turcas
regateando con la pelota
es a dir
ya os lo podeu imaginar
van anar a la batalla
amb una pelota
entre els peus
sí
suposo que potser
era més divertit
i si et fotien un tret
doncs igual
mira
com que estaves divertint
doncs bé
però el fet més episodi
relacionat amb el futbol
i la primera guerra mundial
va ser el fet
protagonitzat
pel capità
Neville
a l'atac
de Som
el capità Neville
que dirigia
una companyia
del vuitè
de East Sarways
va comprar
quatre pilotes
de futbol
una per cadascuna
dels pelotons
que havien
d'avançar
cap a les trinxeres
alemanes
en aquesta
petita
trobada
deportiva
o el que
volem anomenar
una petita
trobada
esportiva
va ser
definida
de la següent forma
per un supervivent
quan el fuego
de fusileria
cessó
vi a un oficial
d'infanteria
subir des de
el parapeto
hasta la tierra
de nadie
haciendo señales
para que lo siguieran
al hacerlo
dio una patada
a una pelota
de futbol
la pelota
se levantó
i voló
hacia la línia
alemana
parece que
fue
la señal
de avance
també sabem
que el capità Neville
va morir
en aquell
en aquell
enfrontament
i que dos
d'aquestes
pelotes
de futbol
es conserven
en diferents
museus
britanis
no en vinguis
amb històries
la nostra
història
fatal
Núria
com anem de temps?
fatal
anem fatal
molt ràpid
Manel
molt ràpid
molt ràpid
avui parlarem
del carrer de Cavallers
que segur que us sona
és un carrer de la part alta
que pel nom
sembla que sigui
un carrer molt noble
és un carrer
però que ha tingut
diferents
diferents noms
al llarg de la història
el segle XIV
apareix registrat
amb un nom
de carrer
de Bernat
d'Olsinelles
i així consta
a l'itinerari
als anals de Catalunya
al segle XIV
on en estos anals
consta l'itinerari
dels carrers
per on va passar
la processó
que va portar
l'abraç de Santa Tecla
patrona de Tarragona
el mes de maig
de l'any 1321
i qui era aquest Bernat
d'Olsinelles
doncs era cavaller doctor
i vicecanceller
del rei Jaume I
si se considerava
a la seva època
l'home més ric
de la ciutat
al segle XV
el llibre d'actes
del Consolat
també es refereix
en aquest carrer
quan se parla
del recorregut
fet a cavall
pel rei
Ferran d'Antequera
en la seva entrada a Tarragona
el dia 22 de novembre
de l'any 1412
este recorregut
se li va passar
pel carrer
d'en Olsinelles
no obstant això
sembla ser
que
al segle XV
el nom feia referència
no al Bernat
sinó al seu fill
en Joan d'Olsinelles
que al contrari
que al contrari
que el seu pare
havia perdut
tota la fortuna
a la segona meitat
del segle XV
el carrer
va passar a nominar-se
d'en Mossèn
Saportella
Bernat Saportella
va fugir
de Barcelona
i es va instal·lar
a Tarragona
als voltants
de l'any 1463
donant suport
a la causa
del rei
Joan II
i
ja a principis
del segle XVI
és quan
se canvia el nom
pel que té
encara actualment
carrer dels cavallers
sembla ser
que el nom
li va donat
perquè
estava habitat
bàsicament
per persones
representatives
i aristocràtiques
de la ciutat
tot i que
com que en alguns documents
hi figura
el nom d'un tal
Bernardus Cavallarius
s'ha dubtat
també si el nom
actual
podria ser degut
a la presència
al carrer
d'un personatge
amb tal cognom
que per cognom
tingués
Cavallarius
això és una cosa
que no se sap
i des del segle XVI
s'ha vingut
a nominar-ne així
i aquesta setmana
us recomanem
el següent llibre
Vida de los Césares
l'autor
Suatoni
l'editorial
càtedra
el nombre de pàgines
750
en fin
dicen que se mostró
tan consternado
que se dejó crecer
la barba
y el cabello
durante varios meses seguidos
y de cuando en cuando
golpeaba su cabeza
contra las puertas
gritando
Quintilio Baro
devuélveme las legiones
en fin
què podem dir
del senyor Suetónio
això és
sí, sí
acaba de llegir
un fragment
de la vida
del César
del senyor Suetóni
en esta secció
hem recomanat
molts llibres actuals
d'historiadors
que parlen sobre el passat
però en aquest cas
bé, també és un historiador
que parla del passat
però que és bastant contemporani
a l'època dels romans
de fet
el senyor Suetóni
va viure
a finals del segle primer
principi del segle segon
i sembla ser
que va escriure
una obra molt més àmplia
però s'ha conservat
poca cosa
i entre el que s'ha conservat
està aquesta vida
dels Césars
que narra
la vida
dels primers 12 Césars
des de Juli César
fins a Domicià
o sigui que abarca
uns 150 anys
140-150 anys
d'història
i val la pena
perquè
és una lectura
no és que sigui
molt fàcil
perquè
tens que anar
mirant
contínuament
paraules estranyes
o
te va explicant
és un d'aquests llibres
que te va explicant
contínuament
perquè hi ha pàrrafos
que no acabes d'entendre
potser
costums estranyes
però
val la pena
per
poder-te submergir
una mica
en el que és
el món dels romans
explicat
per un romà
mateix
el riotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i tanquem la temporada
i tanquem la temporada
del No em vinguis amb històries
Manel Jordi
que aneu de vacances
no
no
que trista que és la vida
no
tants mesos
que us donem festa
aquí a la ràdio
i no marxem de vacances
però en el sou
no arriba a petar
ui
ui
com a mínim
deus anar a Tortosa
no?
el sou de la ràdio
sí
a Tortosa sí
escoltem
ha estat un plaer
tenir-vos una temporada més
jo ja ho intentaré
no
ha sigut també un plaer
estar dirigits
per tu
Núria
dirigits no
suportats
controlats
el que farem serà ja
començar a negociar de car
la temporada que ve
no?
sí
sí
tindrem història la temporada que ve
o com ho veieu així d'entrada?
home tindrem futur
el que tindrem és molt de Nàstic
no sé si hi haurà lloc
uf
no ho sé
per la història
el ja tarda sempre hi haurà lloc per la història
ai gràcies
ja m'ho comprometo
m'emociono
bones vacances
i descanseu molt
fins aquí
fins aquí dos mesos
adeu
adeu
adeu