I després el 13 arriba el 14 i amb el 14 Andrés i Andrés bona tarda.
Molt bona tarda.
Oh, Andrés, a quina energia.
Escolta, és que cada dia estàs esperant que jo faci una salutació diferent.
A mi si ets de Tarragona Ràdio, és que clar, alguns dies...
Hola, bona tarda, que sembla que li falti pila.
I avui tens les piles carregades a tope, eh?
Tot depèn de com vagi la situació atmosfèrica.
Levanto angles, levanto angles, es va apuntar.
Avui jo tinc una miqueta de cosa perquè avui tinc por de la invasió dels marcians.
Deu ser això, tu he notat a la veu.
Aquesta por que em deus, eh?
Perquè, mira, aquest vespre a les 10 ja comença, eh?
Sí?
Aquest vespre a les 10, allà al magatzem.
Allà vindrà ja tot...
Amb entrada gratuïta pel que vulgui vindre a espantar-se.
No pot ser el magatzem, perquè totes les invasions i tot el dolent ha de començar als Estats Units.
Bueno, però és que com que no hi podem anar, doncs hem de fer-ho al magatzem.
Clar, hem de fer-ho més a propet de casa, no?
Exacte.
Aquest vespre, a les 10, entrada gratuïta al carrer Redding 14, al magatzem,
dintre del cicle Ciència-Ficció, tenim la pel·lícula americana de l'any 1986 en colors,
Invasores de Marte, una pel·lícula divertida, una pel·lícula fascinant,
una magnífica diversió per passar un mal rato.
Això mateix s'anava a dir.
No, està molt bé perquè és un nen que veu aterrar un...
Bueno, veu l'arribada d'una nau, d'una nau extraterrestre,
i el nen ho diu, però no s'ho creuen.
Sí, sí.
I si hi ha algú que s'apropa cap allà, aquella persona desapareix,
i quan torna a vindre ve amb unes altres... mentalitat.
Diguem que ve una mica canviat, per dins, sobretot per dins.
Aquest vespre, a les 10, al magatzem, Invasores de Marte, entrada gratuïta.
Si veieu humanets verds que surten d'allà, no feu cas.
I si no, aviseu a les autoritats més competents,
perquè aquí passa alguna cosa, ja.
Aviseu a Tarragona neta que escombraran i ho llimperan.
No, home, no, perquè són invasors i se venen als extraterrestres.
Una escombrada ahí fora, escolta.
Tu creus? I no vindran armats?
Amb aquells làsers i aquelles històries?
No, aquí us deixen entrar tots.
Aquí us deixen entrar tots.
Aquests no venen amb pateres, aquests ja venen amb mal.
Pobres, pobres.
I caixin, nena.
Bé, anem per un altre personatge.
Aquest personatge, al final, fem un personatge triomfador aquí a Espanya,
i en molts llocs de la parla hispana,
i em vull referir a Imperio Argentina.
Déu-n'hi-do, tota una senyora, eh?
Exacte.
Les cançons d'aquesta dona, d'Imperio Argentina,
es van fer populars pel cine, que ella mateixa va interpretar.
I s'ha de considerar que és una de les estrelles
amb la veu més cultivada que hi ha hagut,
una de les més cultivades que hi ha hagut
dintre de l'ambient cinematogràfic i musical.
Aquesta dona va estudiar, però en sèrio,
amb grans i il·lustres professors de cant.
ballava i, a més a més, sabia actuar.
Era, com diria jo, a la vegada, un actiu que convencia.
I aquesta dona, que es deia realment Magdalena Nile del Rio,
ja és parlar de la màxima estrella del cine espanyol
a l'allar de la seva història.
Jo voldria començar ara ja amb un dels temes
que aquesta dona va portar a la fama
i és aquell tema que moltes altres cantants han posat en...
En veu, també.
En veu i han posat a l'oïdo de tothom,
que és Falsa moneda,
una peça musical de Cantabrana, Perelló i Mostazo.
Tres autors que no han sigut gaire reconeguts,
però que van fer algunes peces que van estar molt bé.
Escoltem en l'imperi argentina la seva primera cançó,
que és Falsa moneda.
Guitana que tu seràs
Como la farsa moneda
Que de mano en mano va
Y ninguno se la queja
Que de mano en mano va
Y ninguno se la queja
Cruzado los brazos pa' no matarla
Cerrado los ojos pa' no llorar
Cruzado los brazos pa' no matarla
Cruzado los brazos pa' no matarla
Cerrado los ojos pa' no llorar
Temió ser débil y perdonarla
Y abrió la puerta de par en par
Vete mujer mala
Vete mujer mala, vete de mi vera
Ruea lo mismito que la maldición
Que un tibet premita
Que el galle que quiera
Tus quereles pagues
Pagues tus quereles
Como la traición
Guitana que tu seràs
Como la farsa moneda
Que de mano en mano va
Y ninguno se la queja
Que de mano en mano va
Y ninguno se la queja
Besó los negros
Tarsillo fino
Que allí dejara
Cuando se fue
Y aquellas trenzas
De palo endrino
Que en otro tiempo cortó pa' él
Cuando se marchaba
No intentó mirarla
Ni lanzó un quejío
Ni le dijo adiós
Entornó la puerta
Y pa' no llamarla
Se clavó las uñas
Se clavó las uñas
En el corazón
Guitana que tu serás
Como la farsa moneda
Que de mano en mano va
Y ninguno se la queja
Que de mano en mano va
Y ninguno se la queja
Y ninguno se la queja
Sí, era ben coneguda aquest tema, eh?
Sí, sí, sí. Aquesta falsa moneda
Sí, però això et demostra que sempre...
Que jo al principi, no sé per què
L'havíem pagat, però allò de la falsa moneda, eh?
Jo heu fet una relació una mica rara, eh?
No, no, ja, ja, ja, ja
Ja m'he pogut donar a compte
Jo et puc anar dient que els seus pares
Ell era anglès
I la seva mare era malaguènia
Li van donar una educació artística de primeríssim ordre
Ella va néixer a Argentina
Precisament durant una gira que feien els seus pares
Però podia haver nascut a un altre lloc
A qualsevol altre punt del món, on estiguessin
Sí, degut al món aquest itinerant que tenen els artistes
Quan ella ja era joveneta
Va tindre ocasió d'actuar amb una altra gran persona
Que va ser Pastora Imperio
I allà ja va començar a demostrar
El que seria el seu futur
Una autèntica figura del teatre
I va ser precisament
Don Jacinto Benavente
L'insigne personatge espanyol
El que va canviar el seu nom artístic de llavors
Perquè li deien Petit Imperio
Petit Imperio
Sí
I li va canviar per un de més sonor i ja rotund
Com va ser el definitiu Imperio Argentina
Aquest Imperio ja va créixer, eh?
Exacte
Era petit, ara ja
Imperio va ser recordant a Pastora
Que amb ella va quedar enamorada del seu art
I Argentina va ser pel seu lloc de naixement
I acabem el dia d'avui
Amb una altra de les peces d'Imperio Argentina
Que es diu Rocío
Que aquests sí que eren uns autors més conoguts
León i Quiroga
Andrés, fins demà
Fins demà o aquest vespre al magatzem
També és veritat
Eh?
El tanto, eh?
Vinga, acabem amb els marxem-nos
Adéu-siau, bona tarda
De Sevilla un patio sálvico de flores
Una fuente en medio con un surtidor
Rosas y claveles de todos colores
Que no lo soñara mejor ni un pintor
Tras de su cancela de hierro forjado
Hay una mosita de pez broncea
Y juntito a ella
Y juntito a ella, moreno y plantado
Un monstruo encendido
Que hablando de estar
La luna rosa de plata
Bañó el patio con su luz
Muy cerquita de su novia
Dijo el monstruo Andaluz
Rocío
Rocío
Ay, mi Rocío
Manojito de clave
Capullito florecido
De pensar en tus quereres
Voy a perder el sentido
Porque te quiero, mi vida
Como nadie te ha querido
Yo, Rocío
Ay, mi Rocío
Ahora es otro el patio
Sálvico de rosas
Patio de las monjas de la caridad
Donde hasta la fuente
Llora silenciosa
La canción amarga de su soledad
Regando las flores
Hay una moncita
Que como ella tiene carita de flor
Y que se parece
Y que se parece
Aquella mosita
Que tras la cantera
Que tras la cantera
Le hablaban de amor
La luna rosa
La luna rosa
El patio
El patio baña de luz
Y que se parece
Y que se parece
De aquel mosita
De aquel mosito en tal
Rocio
Rocio
Rocio
Ay, mi Rocío

El patio
El patio