El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a d'or del català.
Avui, Ramon, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Ahir teníem deures i avui espero que els fem, no? Hem de parlar d'una exposició.
Ves, avui està engegada l'exposició, ahir posant quadres per aquí l'una, l'altra posant els quadres per dalt.
Jo m'imagino l'o difícil que deu ser això, eh?
Les escultures de l'Enriqueta.
De triar allò, que hi hagi una bona llum, que tot es vegi bé.
Ara que, doncs, farà l'introducció un pianista.
Ah, que maco.
La Núria diu que portarà també una rapsoda, una artista, o el que es farà, una rapsoda de recitació del seu llibre.
I també amb un d'això a fondo de piano.
Ah, que maco.
Més a més, després d'això, poder la gent disfrutar dels quadres i les escultures que hi han penjades.
Ja vaig dir-ho ahir.
Doncs que, clar, participen.
Ara, ahir vam fer la presentació de l'Enrica.
Ara tenim amb nosaltres, que era aquesta veu femenina, que sentíeu.
Sí, sí, sí.
Som l'apuntador.
Doncs, clar, més clar, va ser ella en nom de les altres, perquè com que les altres uns tenen fènyes, on està a Barcelona,
l'altre obligacions, i ja hem vingut per aquí, i faltava conèixer amb ella dintre el món aquest, de l'exposició aquesta,
doncs ja ho dic, avui hi haurà una presentació a base de música, a base de poemesia, a base de presentació, a base d'un rotllo per part meva,
perquè, clar, he de fer la presentació, vull dir...
Ah, no sabia que hi havia rotllos d'Avi Ramon, i això es pot comprar, això es pot comprar.
Doncs mira.
Aquest rotllo què és?
Fer la presentació.
Però que és un paper així transparent, es pot...
Sí, un paper, no és paper del banc, però mira, m'enganxa per d'això, no, i content jo, eh, content per un motiu, és que m'aguanta.
Això és com d'una vida, que m'aguanta, doncs, amb activitat, perquè saps tu que si no ja estaria com estaria...
No, no, no, millor que el tinguem en actiu, eh, aquest ordinador.
Ara, doncs avui, ja sabeu, a les 8 de la tarda, allà el teneu, el teneu, al costat de Sant Joan, o a Sant Magí,
doncs esteu tots benvinguts, esperant aquest grup d'artistes, que esperem que us agradin el que es farà, la interpretació...
Ara, jo el que m'agradaria és que ara l'Enrique, més o menys, que està dintre el grup aquest, ens digués alguna cosa dels seus companys,
dels seus companys que intervenen en aquesta exposició.
Molt bé. I com ho fem, avi? Vostè li diu el nom?
A mi ja em senten prou per aquí a la ràdio, i avui també se'n té en allà.
Ara que senti una veu més femenina, més agradable, que ja està més bé.
A mi, vostè diu el nom i l'Enrique ens diu alguna cosa?
Sí, ara ella, com que es coneixi a tots, doncs que vagi dient si hi ha alguna cosa...
A veure, jo penso en l'Antonieta Agustí, que compartiu colze amb colze.
Jo estic molt il·lusinada, abans que res em feia molta il·lusió,
perquè exposicions portem tot l'any, tant l'Antonieta Agustí com la Gemma Soler-Padrol,
i amb la Núria Gómez, que és la degada de les dones artistes de Catalunya,
que presenta un llibre i tal, doncs han fet una sèrie d'exposicions.
Però aquesta particularment ens fa molta il·lusió i volent fer alguna cosa diferent.
Llavors ho hem fet, ja que l'Ateneu ha sigut sempre d'uns principis,
la seva idea i els seus objectius era promocionar l'art i donar suport als artistes,
que per exemple un dels artistes és Juli Antonio,
el que molt ben coneixem per la seva obra dels despullats,
amb un principi, els principis de segle ja,
perquè va tenir una vida curta fins als 30 anys i va morir,
doncs precisament podem gaudir d'una exposició que fan ara al Museu d'Art Modern,
de la seva trajectòria, que és vida d'un escultor,
cosa que a mi m'ha fet molta il·lusió que ho fessin.
Doncs bueno, l'Ateneu és un punt que tots els artistes tenim com un especial carinyo.
És un lloc molt tradicional, podem dir,
i ho hem volgut muntar com una festa,
una festa per tots els artistes, els amants de l'art.
I bueno, hem agafat un grup de pintors,
com pot ser l'Antonet Agustí, amb els seus àngels i el seu colorido particular.
Al Fermí Carré tenim l'honor de tindre la Guita Arragona,
que és un pintor de Barcelona que fa uns olis preciosos,
i s'haurien de veure, en les aquarel·les també.
Maurici Montaner, molt especialment,
que també com es va criar el cas candidat a Arragona,
al carrer Caballès, és una persona molt entranyable,
un gran artista, que potser no es coneix massa tampoc la seva obra,
i jo us convido a tots a que la conegueu.
I la Gemma Soler és una persona que l'he conegut,
o si no de l'Escola d'Arts,
sinó que l'he conegut a través de fer aquestes exposicions conjuntes,
i m'ha cridat molt l'atenció la seva habilitat,
com domino el colorido,
que talment semblen tasseles d'un mosaic roman.
Té un sentit del que és la composició de color,
que la veritat, jo que vaig tindre la possibilitat d'estar
en una altra Gemma, a l'Escola d'Arts,
que és la que ens donava classes de mosaic,
que havíem d'anar tallant peça per peça a les pedretes,
i allò ho aconsegueix, ho aconsegueix la impressió,
talment com si fossin tasseles i és pintora.
Ah, molt bé.
Aleshores, bé, amb un estany de color,
i amb una música de fondo,
que ens podem gaudir de les notes que sortiran del Josep Maria Soler,
que t'he de comentar que és germà de la Gemma Soler.
Ah, sí, tot que de casa, d'alguna manera.
És metge, però imagina't quina sensibilitat té com a ginecòleg,
que a damunt sap tocar meravellosament el piano,
i ens sembla que tot ens farà com una unió,
serà com l'argamassa de tot aquest art, no?
El que unirà.
I la Núria Gómez, com a literària,
doncs ens ha portat amb una directora d'art dramàtic,
que és la Joana Badia,
i ens farà una representació d'una porció de fragments de la seva novel·la.
Llavors ho farà més plàstic, o sigui, totes aquelles paraules.
Petons de pluja.
És una obra molt sensible,
sobretot per les dones,
però als homes també va bé que sàpiguin per on anem.
I si es farà més contentes...
Ens va comentar la Núria una miqueta,
no autobiogràfica del tot,
però algunes coses de la seva vida pròpia.
Us en va parlar, oi?
Sí, sí.
És molt mòbil.
Jo aconsello que la llegiu i té molt de fons.
I bé, doncs l'Albert Recasens és un altre pianista,
que també a la vegada que recita la Joana Badia
ens anirà plasmant uns quants pantogrames d'unes obres.
Que maco.
Llavors, el que sí que ens fa molta il·lusió
és que sigui un grup,
un grup que ho hem fet dintre d'un ambient, d'un local,
jo particularment hi ha uns pilars
que sostenen el que és aquest local de la Taneu
davant mateix del que és l'escenari
i la veritat me sento molt elogiada
que m'hagin permès el poder-la posar.
Molt bé.
Llavors, com sempre,
he d'agrair que per mi és el meu comissari
de les posicions
i el me'l prendria tot arreu fins i tot a Nova York.
Quan anem a Nova York has de venir amb naltros.
A mi, ja ho sap, eh?
Ja pots començar a preparar la paleta, que ja està, eh?
He sentit algú de Cuba, però ara cap a Nova York.
I és el senyor Ramon Martí,
vicepresident del Sindicat d'Iniciativa i Turisme,
com tots coneixem,
i quan aquest any hem de fer moltes coses,
però ja ens ho anem explicant.
O sigui, avi, posis les piles,
res de queixar-se, que té molta feina, eh?
Jo em vaig jugar molt, eh?
Que diguis que era l'avi de la ràdio,
perquè que ets molt jove.
No, el que passa és que a vegades tinc més nets.
Sí, és que se li amplia el ventall de nets,
que no et pots imaginar, Enric.
El que passa és que llavors em veig obligat per Pasqua amagar-me.
Sí, això sí.
Perquè tants nets que he donat la mona,
imagina't tu quin compromís tindria, no?
No, però això són els padrins, avi.
Això són els padrins.
És molt bonic, escolta.
A les vuit tots, eh?
Els volem veure tots, eh?
A les vuit, eh?
La festa, eh, Sílvia?
T'imagines tu l'únic que és demà?
Avui?
Avui, avui, avui, ja.
No m'acompanyi els ullets.
No, perquè estan per allà sortir i descansar una mica,
però no, és avui.
I ara que has parlat de la mona,
de la mona m'has fet des de fer un petit encès.
Ja que des de la mona, a més a més,
podeu gaudir del cava i dels pastissos que fan la pastilleria Vivert,
que està davant mateix de la tènia.
Hem de fer un or, que és un altre art, eh?
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
El Vivert.
Pensa que quan vaig començar jo a fer 20 anys
a fer la primera exposició de soci del sindicat
de treballs artístics, que ara el farem al juliol,
va obsequiar a totes les dones presents
amb un d'allò de Viverins.
Viverins, ah, molt bé.
L'art ha sigut sempre, tinc la situació aquesta,
que sempre he digut amistat amb gens
que han viscut dintre el món de l'art.
A veure, Enrique, no ens queda més temps.
Això et dona una cosa.
Enrique, hem d'abusar de tu.
Vinga.
La convidem de cara a la setmana vinent,
a veure que un dia que estigui més o menys tranquil·la.
Sé que sempre està feinat.
El que jo faria si ella està present,
com que sé que hi ha aquesta exposició d'escultures
de Julio Antonio,
i ella és un gran admiradora d'aquesta cosa,
doncs que un dia vingui,
i llavors farem només expressament d'escultures i ella.
Sí, perquè avui volia saber una mica de la seva història,
al final m'he quedat amb les llenres.
Llavors parlarem,
el món del món d'escultures.
Estàs d'acord, Enrique?
Perfecte.
M'encantada de parlar sempre.
Doncs fins molt aviat.
No ho tanquem així.
I avui a vostè,
bon cap de setmana,
també ho juro, Enrique.
Ens hem de veure la festa, eh, Sílvia?
Doncs jo espero que sí, eh?
A veure si em deixen jo per aquí,
avui per poc que puguis,
t'escapes i baixes.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Que l'ella feien un cremat,
feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.