Fins demà!
Molt bé. Esteu ja preparats, sí?
I tant, i tant. Sí, ara sí, ja, definitivament.
No vinguis amb històries al magazín
de divulgació històrica i cultura
i general, hi ha altres tonteries.
Ja té massa subtítols. Que ja explicarem
algun dia. I per cert,
digues. No, és igual.
Són bromes que no venen al cas.
No, no, no, són bromes que no venen al cas.
Doncs bé. Deix que no acabarem mai, és igual.
Vale, perfecte. Anem al gra, anem al gra.
Què tenim avui? Què tenim?
Doncs per començar, la nostra falca,
per saber el que són
no la nostra entrada
de l'índex.
Ara no et surt l'índex, l'índex, sí senyor.
El sumari. El sumari, no et sortia
la paraula.
No en vinguis amb històries. Aquesta setmana...
Efemérides, els protagonistes...
Manel, estic parlant aquí. Perdona, disculpa'm.
Efemérides, els protagonistes,
Galileu Galilei
i el curiosat Main. El monogràfic
va sobre les guerres mitridàtiques.
A veure com surt.
El Manel ens farà un vall de diables
a la nostra història.
Les curiositats, també les notícies
que ens portaran a Egipte,
a l'enginyeria romana d'Espanya,
a les cendres de Joana d'Arc
i d'altres aspectes.
I ahir parlarem del llibret
de Martin Gilbert,
la segona guerra mundial,
publicat per l'esfera dels llibres.
Les aportacions de Galileu Galilei
al món de la ciència,
en una època encara dominada
per la rígida presència de l'Església,
van ser determinants per obrir
el camí a la ciència.
L'any 1610, als 46 anys,
va desenvolupar un telescopi
amb el que va fer sorprenents descobriments.
muntanyes a la lluna,
llunes a Júpiter,
les fases de Venus, etc.
Amb aquests descobriments
va afavorir totalment
el sistema copernicà,
o sigui, presagiaven problemes
amb l'Església,
problemes que es van materialitzar
després de la publicació
l'any 1632 dels seus diàlegs,
on defensava ferrissadament
el sistema heliocèntric.
Finalment, Galileu fó obligat
a abdicar de les seves idees.
I què significava el sistema heliocèntric, Manel?
Que el senyor Helios, o sigui el Sol,
estava al centre.
al centre de l'univers.
I de l'univers,
els planetes tiraven
en contra del que deia l'Església,
que tot l'univers
girava al voltant de la Terra.
Bingo.
Galileu és el pare de la ciència moderna,
va defensar una matematització
de la natura
i va assentar el procediment científic
i propiciant
el divorci entre l'Església
i la ciència.
15 de febrer de 1898,
esfondrament del cuirassat Main.
Aquest cuirassat Main de la Marina de Guerra
nord-americana es va esfondrar al port de l'Habana
com a conseqüència d'una explosió.
268 membres de la tripulació van morir.
Les causes de l'accident
mai foren aclarides del tot,
però el fet va ser aprofitat pels Estats Units
per posar en marxa
tot un dispositiu polític, militar,
premeditat,
que en pocs mesos
els acabaria donant el control
tant del Carip com de bona part del Pacífic,
a costa de les darreres possessions espanyoles d'Ultramar.
Aquest dispositiu incluïa
la declaració de guerra a Espanya
que es va produir
uns dos mesos després del 25 d'abril
d'aquell 1898.
Perduda la guerra
i imposat el Tractat de París
pel desembre del mateix any,
Espanya cedia a Filipines,
l'illa de Guam
i Puerto Rico als Estats Units
i renunciava a la soberania de l'illa de Cuba.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
Jo no sé tu, Manel,
però jo avui podré portar
molt poqueta cosa al monogràfic,
perquè no tinc ni idea de què va.
Jo, més o menys, com tu, o menys.
O menys.
Jordi, per què has triat aquest tema,
que ara mateix no sé repetir?
L'he triat perquè, darrerament,
un parell de lectures que he estat fent,
entre elles, l'obra de Peter Header,
La caïda de l'imperi romano,
publicada per Crítica,
i després, per l'altra banda,
l'Ejercito romano,
publicat per Ariel.
L'autor és un francès
que ara no recordo el seu nom.
Doncs, més o menys,
m'han introduït en aquest tema
de les guerres mitridàtiques
que van succeir entre el 89 abans de Crist
i el 63 abans de Crist.
Seria aproximadament uns 26 anys, no?
Sí.
de conflicte bèl·lic entre part de l'imperi romano,
entre Roma, per una banda,
i Mitrídates VI Eutàpor,
que era el rei d'aquell territori.
Quin territori?
Quin territori?
On ens situem?
A veure, situem-nos.
Cronològicament, ja ho hem dit,
entre el 89 i el 63 abans de Crist.
Roma contra l'estat de Ponto,
a l'arriba sud de la Mar Negra,
és a dir, l'actual Turquia
tocant la Mar Negra, d'acord?
En quin estat estava l'imperi romà?
Bé, no vull fer preguntes.
L'imperi romà estava expansionant-se allà.
Gran gran expansió.
Pràcticament.
Les Galis encara no,
però dominava tot Itàlia,
dominava Nord-Àfrica,
dominava ja gran part d'Espanya,
en fi, i sabia Grècia.
Vaja, que era un punt més
o era un punt estratègic, Ponto?
Era un punt més allò per d'avançar?
Sí, era un punt estratègic
i, a més a més,
també com anexa del comerç centre-orient,
també, o part d'Àsia i el que és Europa.
Això era important.
Sí, sí.
La política de la Roma tardor republicana
estava decidida a eliminar
la pluralitat de les formes estatals
i organitzar tot el territori
a l'imperi romà
en un ordre mundial
que garantia els interessos generals,
la pau i la seguretat,
però sobretot la seguretat
del poble romà.
Vaja, una mica el que van aconseguir
en tot l'imperi.
Això també es poden fer
certs paral·lelismes
també amb altres imperis.
A veure,
Curiosament, aquest conflicte,
les guerres mitridàtiques,
es coneix amb el nom
de guerres mitridàtiques,
en lloc del que és habitual
de referir-se als conflictes
en època romana,
que normalment es coneixen
per l'àmbit geogràfic o ètnic.
Tothom deu recordar
les guerres púnicas
contra...
Els púnicas, no?
Contra Cartago,
la guerra líbica,
la guerra ibèrica,
les guerres de les Galis,
etcètera, etcètera.
Però aquestes reben el nom
del monarca...
Del contrincant.
Del contrincant, sí.
Potser és per la importància
del seu rei.
El regne del Ponto
sorgeix com a un estat independent
després de la mort
d'Alexandre Magna
i el primer monarca
va ser Mitrida Tès I.
De tots els estats
en regnes de la zona,
el de Pontos
va ser el més pròsper.
Per que us feu una idea,
altres regnes de la zona
són Galàcia,
Cappadocia,
Armènia o Bitínia.
Estem parlant d'una extensió
molt petitona,
tots aquests regnes
i Pontos en concret?
Era petit?
No.
Home, no, era un gran estat.
Si t'imagines la península
d'Anatòlia,
que és l'actual Turquia,
doncs és només la franja nord
que toca el Mar Negre.
Sí.
Si et fixes en els noms
que hem anat dient,
Galàcia, Cappadocia,
Armènia i Bitínia,
com a mínim hi ha dos
que més o menys
s'han mantingut
com a zones geogràfiques,
que serien la Cappadocia
i Armènia, no?
A la mort de...
Bueno, hi va haver diferents reis.
El primer hem dit
que era Mitrida Tess primer,
però a la mort de Mitrida Tess cinquè,
que durant una bona època
va ser fidel,
un bon fidel aliat de Roma,
el va succeir el seu fill
Mitrida Tess sisè, clar.
Després dels cinc, bé els sis.
Que no tenien més noms.
Sobre originals.
Era com la dinastia de Tolomeu,
que tots eren Tolomeus.
Molt bé, era una dinastia.
Anècdotes sobre aquest monarca
n'hi ha bastantes.
Es diu que estava immunitzat
a molts verins.
Era com una llegenda, doncs.
Sí, la seva mort
també està relacionada amb això.
Diuen que també parlava 22 llengües.
I també com a bon helenístic,
recordem que acabem d'explicar
que el regne del Ponto
va néixer després de la mort
d'Alexandre Magna,
doncs es diu que també
tenia una bona cultura general helenística.
D'acord?
Quan va arribar al poder,
va consolidar i ampliar
els seus territoris
i el Ponto es va convertir
en la major potència d'Àsia menor.
Potència d'Àsia?
Excepte Roma.
D'acord?
Sí, era un contrincal en directe.
Això va provocar el regell de Roma
i, a més,
Mitrí de Tess,
sisè,
no estava disposat
a convertir-se
en un estat client de Roma.
Un estat client tal com era
la Capadòcia,
Armènia,
Bitínia,
Galàcia,
etcètera.
Escolta,
i d'on treia aquest estat
el seu poder?
D'on el va treure?
Eren rics en alguna matèria primera
o vivien del comerç?
O tenien bones relacions
amb la resta de...
Del comerç.
Del comerç,
principalment,
l'agricultura,
tenien de cara
a la Mar Negra,
segurament,
relacions comercials,
etcètera.
Una miqueta de totes.
Aquest territori
era molt important
per qüestions econòmiques
i en ell eren importants
en època romana
les societats de publicans,
que més o menys
eren com unes societats
que eren
de recaptadors d'impostos,
que els romans
feien servir
per recaptar impostos
i que a la vegada
ajudaven a mantenir
els diferents conflictes
que Roma tenia
o les diferents guerres
o frons oberts
que Roma tenia
per aquella època
de la República
Tardo...
Tardo...
De la Roma
Tardo-Republicana.
Recaptaven impostos
a tot l'imperi romà.
Sí, i tant.
La política imperialista
de Roma
estava basada
en aquella època
en l'acumulació
de territoris,
principalment.
I com s'inicia
aquest conflicte?
Hem dit que
la cronologia
està entre el 89
i el 63 abans de Crist.
Hi ha tres guerres.
Igual que hi ha
tres guerres púnicas,
doncs hi ha tres guerres
mitridàtiques.
Espero que al final
del monogràfic
ho digui bé la primera.
Sí, és que és un iso el nombre.
La primera, és que sí,
deixa-la anar.
S'hauria pogut dir Joan.
La primera,
del 89 al 85 abans de Crist.
La segona,
GM,
que no és guerra mundial,
sinó guerra mitridàtica.
Del 83 al 80 abans de Crist.
I la tercera guerra,
mitridàtica,
del 74 al 63.
i per què se separen tres fases.
Doncs,
per tractatge de pau.
Ah,
allò que ha de dir,
vinga,
veiem,
acabant la guerra,
firmem la pau.
No.
La primera,
s'inicia quan Mitrídates,
sisè,
invaeix Bitínia.
Se sent suficientment fort
i diu,
anem a invaeir Bitínia.
Roma el va obligar a retirar-se
i a pagar diferents indemnitzacions.
Curiosament...
Era territori romà?
Sí.
Home,
així va provocar l'home, eh?
Sí.
Bueno,
en un principi,
el seu regne també era un estat...
Amb ambicions...
Sí,
un estat aliat
o un estat el que...
Per fer un paral·lelisme d'Iraq i Kuwait.
És el que estàvem pensant.
Més o menys estats clients,
que no eren enemics directes,
però que davant de qualsevol potència que creixi,
i tot això,
Roma es quedava,
ep,
ojo,
anem al tanto.
Roma va obligar a retirar-se,
ho va fer,
i a pagar indemnitzacions,
però el que no va fer
va ser pagar les indemnitzacions,
i Nicòmedes III,
rei de Bitínia,
va ser més o menys obligat pels romans
a envaeir l'estat del Ponto.
D'acord?
Recordem que els romans
i el seu exèrcit
assimilaven molt
a les tribus,
als poders locals,
per afegir-los als seus propis exèrcits,
i a dir,
dominar els diferents limes
o les fronteres.
També és curiós,
un petit incís,
com en aquesta època,
el gran perill
de l'imperi romà
era aquesta frontera
d'Orient
o Porta d'Àsia.
En cap moment,
els romans
pensaven
que les fronteres naturals
del Reini
i del Danubi
podien
deixar
l'accés obert
cap a diferents
pobles bàrbars,
sobretot
als uns.
No es considerava perillós?
No,
en aquell moment no.
Estem parlant
del segle I.
Sí,
perquè els estats més forts
estaven a Orient.
el que hi havia al nord d'Europa
eren tribus bàrbars
molt desorganitzats
que al segle I abans d'Eclis
no tenien capacitat
de fer sombra a Roma.
En canvi,
a Orient sí que hi havia
imperis forts
o regnes més forts.
Aleshores,
després
que
ni
com
com
el tercer
envaiix
el ponto,
doncs...
Però se'n va sortir
de la invasió?
No.
La resposta de Mitrídates
va ser atacar
la Cappadocia
i realitzar una marxa
sobre una bona part
d'Àsia
instal·lant-se
a l'Efeso.
Aquí
es produeix
el que s'han anomenat
les Vísperes
Asiàtiques.
Igual que a Sicília,
no?
Durant l'Anna de Mitjana
es van produir
les Vísperes Sicilianes.
hi ha una part
d'aquesta història
que són
les Vísperes Asiàtiques.
Mitrídates
va començar
la seva estratègia
de concentrar
tot l'antiromanisme
dispers a Orient
i enfortir
la possibilitat
de convertir-lo
en una gran
venjança agressiva
contra tot el que
fes olor
a Roma.
Així s'explica
l'ordre
terrible
de Mitrídates
de donar mort
a tot ciutadà romà
o itàlic
que estigués a Àsia.
El nombre
de morts
sembla que va
hi ha diferents fons
i diferents opinions
que va arribar
als 80.000.
És a dir...
Potser és una mica
exagerat.
Exagerat.
Home,
és la mateixa quantitat
que va ser l'agost
que va caure
la bomba atòmica
sobre Japó
és la mateixa quantitat
de morts
aproximadament
que una bomba atòmica
en plena època contemporània.
Estaríem parlant
de Mitrídates
que està encent
l'espurna
però d'una metxa
que ja estava sembrada
perquè, clar,
si no hagués trobat
un sentiment
extès
antiromà
antiromà
i sobretot també
pel que comentàvem
dels recaptadors d'impostos
perquè era una zona
on els recaptadors d'impostos
tenien bastanta impunitat
i, clar,
Roma, la capital
estava massa lluny
com per l'emperador
anés controlant.
Un emperador no.
I inclús el mateix...
El senat.
Sí, bueno,
veritat, molt bé.
Encara no hi havia emperador.
Molt bé.
Un gallifant.
Estaves atent.
Molt bé, mané.
Estaves atent.
T'estic escoltant.
Sí, sí.
Doncs per aquesta època
inclús Cicero
parla de les...
Com ho diríem?
La impunitat aquesta que deies
dels trapitxers.
Sí, de la impunitat,
dels trapitxers,
de les males jugades
que feien servir,
de la corrupció,
molt bé,
la paraula correcta,
de la corrupció...
Més paraules,
de la corrupció,
dels recaptadors d'impostos.
Parlàvem de les vísperes asiàtiques.
El nombre de morts
va arribar aproximadament
als 80.000.
És això que has dit,
les vísperes asiàtiques.
Sí, sí.
Sí, sí.
M'entem a tots els romans.
Sí, tots els romans que trobem
o tots els que estiguin a favor
dels romans,
ens els carreguem.
Apià relata
a les seves cròniques
la minuciàt
amb la qual es va portar
aquesta massacre,
afegint que si Asia
va actuar d'aquesta forma
no va ser tant per por
a Mitrídates,
sinó com per l'odi
que hi havia a la zona
contra Roma.
Mitrídates va aparèixer
davant dels grecs
de Grècia i d'Àsia
com un gran rei
venjador
d'aquell territori
enfront de Roma
i va ser...
era el que els cridava
a alliberar-los
de la tirania
i l'operació romana.
Va ser, doncs, això,
un alliberador
de la zona.
Com a mínim,
va ser vist en aquell moment
d'aquesta forma.
El segle I
va ser una època terrible
per a moltes ciutats gregues
de la zona
i, d'acord a que,
per una banda,
els romans
havien recaptat
moltes sumes de diners
per finançar
aquesta guerra
i després,
a més a més,
com que moltes ciutats
es van ficar
al costat
de Mitrídates,
sisè,
doncs,
aquestes ciutats
després van rebre
el càstig
de la deslleialtat
en aquest conflicte
i van haver de pagar,
a més a més,
doncs,
aquesta deslleialtat.
I, a més a més,
no només, perdona,
no només prenien diners
de Grècia,
prenien també
totes les obres d'art
que van poder,
obres d'art,
pintures,
sculptures...
Però els romans,
en principi,
no ho feien, això.
Sí,
els romans van conquirir Grècia,
crec que és el segle II abans de Cris,
conquirir Grècia,
i, clar,
Grècia era una cultura
molt més antiga,
molt més forta,
és com si els americans
mos invadiguessin aquí a Europa.
És que sempre s'ha parlat
que els romans
van assimilar la cultura grega,
però que la van assimilar,
però no d'aquesta manera repilladora.
i van expoliar tot el que van poder
a Grècia,
d'estàtues,
de quadres,
totes les obres d'art
van anar cap a Roma.
En un principi,
també bona part
de les èlits locals
de les zones
es van posar
al costat
dels romans,
també la repressió,
i, mentre l'hi detest,
es va haver obligat
a buscar la decisió
de l'únic sector
que no
que no traien
cap tipus d'avantatge
del domini romà.
Quin era?
El poble.
Per enfortir la seva
posició,
va prendre una sèrie de mesures
com va ser
la condonació
dels deutes
i també
l'alliberament
de molts esclaus.
És normal llavors
que bona part
de la població
doncs estigués
al costat
de Mitridates,
el que va portar
a les oligarquies
de la zona
a l'armar-se
principalment
per venir
que aquí
potser la jugada
no ens surt
gaire bé
i estem perdent
esclaus,
estem perdent
la recaptació
també d'impostos
a la gent del poble,
etcètera, etcètera.
I això
va fer possible
que
al seu costat
molta gent
es fiqués
al seu costat.
L'any 85
Silla
va signar
un tractat
de pau
amb Mitridates
i aquí
finalitza
la primera part
de la guerra
Mitridàtica.
Amb el temps
es van produir
dos conflictes més
i anirem
doncs
abreujant,
no, Manel?
Perquè ja estàs fent
signes d'atenció,
atenció.
Estic mirant el relògic
i m'estic assustant.
I tots aquests conflictes
doncs van
es van
es van veure provocats
principalment
la segona
i la tercera
guerra
Mitridàtica
per culpa
gairebé
dels romans
que no van
no van
es van carregar
els pactes
que havien
perquè en principi
els pactes
els quals
havien arribat
que era
o sigui
els romans
no van arribar
a conquerir
no, no, no
després de la primera
no
van dir
bueno
deixem en tables
per de alguna forma
es portem bé
a partir d'ara
es portem bé
i tot això
però els romans
després van començar
a ser més ambiciosos
cada vegada
i Mitridates
va veure
que tenia
dret a l'autodefensa
aquí arriba
la segona
i tercera
guerra
Mitridàtica
i
doncs
va ser quan
el pobre Mitridates
va començar
a rebre
va començar a rebre
fins al punt
es va haver de
primer
refugiar
a Armènia
on
familiars seus
el van acollir
l'exèrcit romà
va anar fins allí
el van tornar a vèncer
va haver de tornar a fugir
fins que
després
aproximadament
doncs
ja
el 63
abans de Crist
quan les operacions
ja estaven conduïdes
per part dels romans
per Pompeu
us sona el nom
suposo
doncs
aquest el va derrotar
fàcilment
i es va veure
una altra vegada
obligat
a fugir cap al est
i buscar refugi
a Armènia
però
però
ja en aquell moment
ja havia
renunciat
al que era
la seva idea
d'un estat independent
fort
i a no ser
sotmès
pels romans
abans
comentàvem
com a anècdota
que
Mitrí de Tess
es deia
que estava
immunitzat
amb un de verins
doncs
quan es va
veure
acorralat
seria assajat
no?
assajat
entre l'espai
i la paret
entre els romans
no va poder morir
prenent-se un verí
perquè no trobava
el verí adequat
perquè no hi havia cap verí
que li feia efecte
i finalment
doncs
un dels seus soldats
el va haver de matar
amb l'espai
Sí, perquè era una mica
la mort honorosa
de dir
no em mateu vosaltres
que em mato jo
i no va poder
escolta
jo tinc una pregunta
sent tan interessant
això de les guerres
mitridàtiques
com és que no s'explica
normalment
perquè jo d'història
no en sé gaire
però no és una d'aquelles guerres
té un nom complicat
tu creus per això?
Entre altres coses
potser sí
potser perquè a la part d'Occident
interessa més les guerres púnicas
contra Cartago
sí, que toca més de prop
sí, que recordem
que es van
bueno
després van
van arrasar
tota la ciutat de Cartago
li van tirar sal
perquè no tornés a créixer
res més
van tirar sal
damunt de la ciutat de Cartago
sí, hi ha les terres del voltant
perquè no creixi
perquè no fos fèrtil
i no tornés a
els romans eren molt vengatius
no ho sabia jo això
em pensava que eren bona gent
bueno
devia haver-hi tot
com a curiositat
també s'ha de dir
que d'aquesta zona
prové el cultiu de les cireres
per tota la gent
que li agraden les cireres
si no fos per aquesta zona
de l'actual Turquia
de Pontus
sí, sí
de Pontus
o sigui que si Mitrida
té aquesta guanyada
els romans
potser no tindríem cireres aquí
els romans
per les cireres
i aquells ja
que fan aquelles boletes roigues
sí
sí, sí
doncs durant aquesta època
va ser quan el cultiu de les cireres
es van introduir
a l'Europa occidental
i com es diu cireres en grec?
no ho sé
Mitridàtiques
en honor
no ho sé
no ho sé
doncs bé
tot això potser ja seria
una altra història
no en vinguis amb històries
la nostra història
i avui per fi
després de dues setmanes
posposant-ho
per motius tècnics
polítics
en fi
no de polítics
no ho diguem
que no és veritat
de temps
i no és el moment
per fin avui la nostra història
i el ball de diables
a la ciutat de Tarragona
Lucifer
sí
què podem dir del ball de diables
ho heu vist mai
el seguit si popular
sí
sí
parlen allí
és un ball parlat
sí
a part de fer molt de soroll
i petars i tal
doncs la cosa ve
de molt antic
ens hem de remontar
al segle XIV
ah
per les guerres mitridàtiques
una miqueta
ah
a més a saber si mitridàt
estaven a fer
a ball de diables
en fi
al segle XIV
els joclars
havien representat
entre d'altres papers
el paper del diable
i de les forces malignes
ells eren com una mena
de showmans
de l'època
i l'Església Catòlica
es va incorporar
a les seves representacions
com a actors idònics
per il·lustrar
el mal i l'infer
a l'interior dels temples
i també a la plaça pública
els diables tarragonins
apareixen ja
durant aquell segle XIV
tant en representacions
dialogades
com en el cas del misteri
de l'assumpció
de la Verge Maria
que es feia
a la plaça de la Font
l'any 1388
està documentat
com per les teatres
o manifestacions teatrals
itinerants
del seguici popular
quan l'any
també està documentat
1387
de Surte un Diable
amb màscara
estem parlant de fa
700 anys
700?
600 i pico
crec
i es caig
i es caig
i es caig
doncs bé
la potenciació
de la festa
del Corpus Christi
popularitzada
especialment
a partir de la instauració
de la processó
de l'any 1317
i l'arribada
de la relíquia
del Bras de Santa Tecla
seran dos elements
en els que es definirà
el Vall de Diables
i d'una forma
molt propera
com és actualment
la primera referència
escrita
referent
a un enfrontament
entre les forces del bé
amb l'arcàngel
Sant Miguel
o sigui
les forces del bé
amb l'arcàngel
Sant Miguel
capitanejant
les contrales del mal
simbolitzades
pel Diable
és de l'any 1426
ja abans més tard
l'any 1436
ja està documentat
l'ús
de focs artificials
des d'aleshores
aquest efecte
pirotècnic
forma part
inseparable
del Vall
a partir de l'any 1514
el Vall
de Sant Miguel
i Diables
va ser executat
pel gremi
de teixidors
de Lli
saltem un segle
i situem-nos ara
l'any 1667
en aquell any
apareix
el personatge
de la Diablesa
això sí
d'obligada representació
càrrec
d'un actor masculí
sí, sí
com més pelut i per un millor
sí, no?
sí
en aquesta primera meitat
del segle XVII
es creu que el Vall
de Diables
ja hauria esdevingut
un ball parlat
l'any 1634
tenim la primera referència
concreta
al personatge
de Lluís
la qual cosa
fa suposar
que l'estructura
del Vall de Diables
ja era
pràcticament idèntica
a la que és
en l'actualitat
al segle XVIII
tot i la prohibició
per part de Carles III
dels elements festius
el Vall
va seguir endavant
el gramí de teixidors
de Lluís
es va fer càrrec
del Vall
fins a principis
del segle XIX
l'any 1833
l'organitzava
el gramí de boters
en aquests anys
el Vall
fó incorporat
el Carnaval
l'any 1872
és constat
la primera actuació
separada
del seguiti popular
clar
precedent
de l'actual
correfoc
i arribem al segle XX
l'any 1922
trobem la darrera notícia
del Vall
format per tarragonins
en anys posteriors
l'any 23
35
o 43
el Vall
de Diables
va ser contractat
a altres viles
on encara es mantenia
com Vilanova
la Geltrú
l'Arbós
o Sitges
Tarragona
el va recuperar
seu propi
Vall de Diables
l'any 1984
i abans d'entrar
amb la curiositat
que és molt breu
per cert
demano
que
una mica de respecte
i que quan acabi
no hi hagi bromes
no hi hagi cap tipus
de comentari
d'acord Manel?
no t'ho podem
perquè va per tu
vosaltres sabeu
què és la infibulació?
infibulació
una fíbula
és una agulla
digues que no
no
vale
no
ni idea
l'any 1786
l'alemany
S.G. Vogel
va inventar
l'anomenada
infibulació
un sistema
per tancar
en capses portàtils
les dues mans
amb objecte
d'impedir
la masturbació
de veritat?
i dic que no volia comentaris
i funcionava?
no ho sé
te'n regalaré una
infibulació
això era
això era el nom
de les caixes
sí, sí
i pensar que ahir
va ser el dia
dels enamorats
no és un regal
molt aviat
però el dia
dels enamorats
sense comentaris
a mi es m'haveren
un munt de coses
al cap
però
ens cal no dir-ho
sí
què fem ara nois?
infibulem-no
notícies
notícies
eh que jo tinc un invent millor
uns guants de
d'agulles
de pues
de pues
home, hi ha gent que
li va el rotllo
en fi
ho deixarem aquí
que si no
no tindrem temps
de notícies
aquestes setmanes
d'aquelles setmanes
que això que t'agrada
a la història
ho disfrutes
Manel
perdoneu
dimarts vosaltres
dèieu que fèiem
excavacions a Egipte
que anaven dimecres
van trobar una tomba
sí, però no al mateix lloc
nosaltres vam parlar
de troballes fetes a l'Uxor
i això ha estat
a la vall dels Reis
és que vaig pensar en vosaltres
una tomba
diuen que és la més
ben conservada
i tal
quan vaig veure la foto
del sarcòfag
també vaig pensar en el Manel
sí
m'ho consideres
una mòmia
en fi
deixem-ho aquí
espectacular descobriment
a Egipte
com dieu
ara la notícia
del rei
és la notícia
ha donat una nova sorpresa
que ha passat
que ha aparegut
la primera tomba
i tacte
des de l'any 1922
quan se va trobar
la de Tutankamon
este nou panteó
ha aparegut
al costat mateix
del senyor Tutankamon
uns 5 o 6 metres
resulta que hi havia
un equip
una expedició
d'arqueòlogs
nord-americans
que estaven excavant
les restes
d'unes cases
de constructors
d'una tomba propera
quan construïen les tombes
els constructors
s'hi posaven a viure
al costat
i estaven excavant
aquestes restes
no s'esperaven
trobar res més
i resulta que
a sota
de les restes
de les cases
va apareixer
un forat vertical
d'uns 3 metres
de profunditat
que contenia
una porta
una porta sellada
o sigui
això volia dir
que la tomba
no havia estat
violada
l'han obert
no n'entrat dins
encara
les imatges
les úniques
imatges
que són des de fora
i es poden
vore
5 sarcòfags
i una vintena
de recipients
ceràmics
no serà d'aquí
no serà d'aquí
no és una tomba
particular
és el que els arqueòlegs
anomenen
caixet
no caixete
caixet
és una magatall
a l'antic Egipte
quan hi havia
bé
quan se va acabar
l'època daurada
del nou imperi
que és l'època
en què es van fer
totes les tombes
de la vall dels reis
començaria a haver-hi
molts desaquejos
i les tombes
eren violades
se robava tot
i les mòmies
quedaven a vegades
perquè les tombes
eren autèntics tresors
exacte
i les maltrataven
les mòmies
les deixaven tirades
llavors el que feien
els sacerdots
encargats del culte
dels morts
era agafar
recollir aquestes mòmies
i ajuntar-les
en amagatalls
juntament amb
el que hagués pogut
sobreviure
de les tombes
de joies
o el que fos
i això sembla ser
que és un d'aquests
amagatalls
no se sap
si contindrà
si suposen que no
que no hi haurà
cap faraó
tot i que la majoria
de mòmies de faragons
que es conserven
exceptuant
la de Tutankamon
han estat trobades
en amagatalls
d'estos
interessant
sí
molt bé
i encara us donarà notícies
doncs
suposo que sí
perquè fa falta
que entren dins
no sabem si hi ha
només el que es veu
o hi ha més sales
ja veurem
el que passa
i de getta
cap al Tinclado
número 1
de Tarragona
l'exposició
Artífecs
Enginyeria Romana
a Espanya
fins al 26 de març
doncs podeu gaudir
d'aquesta exposició
on trobareu
mostres de la construcció romana
els materials
la maquinària
les comunicacions
les calçades
les vies
els ponts
la ciutat
el seu equipament
la mineria
les tècniques
i les arts industrials
etcètera
però no és l'única
exposició
que recomanem
aquí a Tarragona
també a la Fundació
Obre Social
de la Caixa
Max Ertz
invisible a primera vista
gravats
de llibres
il·lustrats
escultures
etcètera
fins al 17 d'abril
però jo per ara
si hagués d'escollir
me n'anava primer
a veure
la d'artífecs
jo me n'anava a Egipte
home són propostes
molt diferents
sí però molt interessants
els dos
i si no a Grècia
que també hi ha més tombes
sí a Grècia
avui va de tombes
l'assumpte
resulta que al nord de Grècia
a l'antiga ciutat de Pella
que era la capital
del regne de Macedònia
per cert
on va néixer
Alexandre el Gran
que abans ho mencionaves
un grup d'arqueòlegs grecs
ha descobert
la tomba subterrània
més gran
localitzada fins ara a Grècia
consta de nou
cambres subterrànies
que contenen
escultures pintades
tres làpides funeràries
amb els noms
dels difunts
enterrats allí
i un elevadíssim
nombre d'objectes
com joies
monedes de coure
o recipients
de ceràmica
se tracta
sense dubte
de la tomba
d'una família noble
set o vuit membres
de la qual
haurien estat
enterrats allí
no estava intacta
tot s'ha de dir
ja que en l'antiguitat
sembla ser que l'havien saquejat
però
Déu-n'hi-do el que conserva
també hi ha restes
de pintures murals
a les parets
i els descobridors
han datat la tomba
entre els segles
tercer i segon
abans de Gris
o sigui que és posterior
al regnat
d'Alexandre Magne
i al voltant del 30 de maig
de 1431
va ser cremada
tres vegades
al mateix dia
una senyora
anomenada
Joana d'Arc
tres vegades
tres vegades
sí
les seves cendres
sí sí
perquè
clar home
no ho sabia
Jordi no ha fet mai
un monogràfic
sobre Joana d'Arc
no però és lògica
si has de cremar alguna
no la cremaràs una vegada
la cremaràs també
abans també
contraven a
45 penes de mort
sí sí
clar
a veure
doncs un investigador
intentarà identificar
les relíquies
suposadament recollides
de la foguera
l'any 1431
l'investigador
s'anomena
Philippe Charlier
i doncs
d'aquí unes setmanes
o d'aquí uns mesos
sabrem
si aquelles cendres
són realment
les cendres
de Joana d'Arc
en fi
quines coses
també tenim les cendres
desenfluctuós
que també la van cremar
estan a la catedral
però si la van cremar
tres vegades
es pot saber això
vosaltres com a historiadors
creieu que es pot arribar
a saber això
però tu no veus
CSI?
no
ah
ara ho entenc tot
i a la recta final
del No minguis amb història
ja et recomanem
el següent llibre
quin títol porta?
són dos volums
per una banda
la segona guerra mundial
abarca el període 1939-1942
i l'altra part
de la segona guerra mundial
1942-1945
qui l'ha escrit?
Martin Gilbert
sí
jo crec que el coneix
que no està bé
quin editorial?
la esfera de los libros
quantes pàgines?
unes 600
ronden les 700
cada volum
per dir-ho en general
i quin preu té això?
un volum 30 euros
i l'altre 35 euros
doncs Martin Gilbert
és un dels historiadors
doncs més distingits
del segle XX
com a mínim
això és el que diu
la seva biografia
publicada a la pàgina web
de l'editorial
i és un estudiós
sobretot dels conflictes mundials
ja fa uns anys
va publicar la primera guerra mundial
i ara doncs
fa sis mesos
va publicar el primer volum
de la segona guerra mundial
i fa una setmana
s'ha vist a la llum
la segona guerra mundial
1942-1945
són dos volums
que estan doncs
ben redactats
són força interessants
i carregats
de material gràfic
doncs excel·lent
que recorre en la història
de la guerra
des dels seus inicis
per una banda
fins al desembre
del 1942
i després el segon volum
des del 1942
fins al 1945
un llibre
o dos llibres
que no crec
inseparables
no, es poden comprar
per separat
que no crec
que sigui
el millor
que s'ha escrit
sobre la segona guerra mundial
però
és una bona obra
de consulta
i la lectura
semena
i està força bé
me'n deixa-te una cosa
sobre la segona guerra mundial
digues
digues
trobo faltar molt
llibres
amb molts de mapes
però molts, molts
de mapes
i ben detallats
perquè
t'expliquen
a vegades
operacions militars
que comencen a descriure
llocs
moviment de tropes
i tal
i tu et perds
i trobo que
tindrien que anar
moltes vegades
aquest té molta fotografia
i algunes
que no són les típiques
fotografies
que es veuen
sí, perquè també
també hi ha fotografies
que es repeteixen
contínuament
a tots els llibres
i està força bé
però després
no és tan amè
és amè
amb la lectura
però no tan amè
com altres autors
que apareixen
amb l'Antoni Vivo
potser això ja
potser això ja
és qüestió de gustos
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
I al proper
No em vinguis amb històries
Doncs la veritat
no ho sabem
però crec que
parlarem de gats
Parlarem de gats?
Parlarem de gats
I tant i tant
Com a monogràfic
Com a monogràfic
el bloc central
El fil conductor
serà allà
L'Hogat
De la història
L'Hogat
que és tal com ho diem
allà a la terra
i l'home
L'Hogat i l'home
A més de l'hombre i la tierra
l'hombre i el gato
Si ho voleu titular-ho
A través de tota la història
o algun període en concret?
Sí, sí
Ens centrarem en Egipte
Ens centrarem en Roma
i sobretot també l'edat mitja
L'edat mitja?
És que un gat té molta història
I set vides
I set vides
Això serà la propera setmana
Adéu
Adéu