El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi van a Cuba.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Mira, tornem a ser-hi.
A veure, jo estava pensant del que vam parlar divendres.
La Rambla, és el que estàvem dient aquest dia,
doncs que la gent passejava pel passarell de les Palmeres,
aquest tros de Rambla fins allà, al mig, aquests grans plataners que hi havia,
doncs es prestava la sombra que feien.
Quins fotografies, avi, dels plataners, i també una mica com era la Rambla.
És gairebé increïble, veient els canvis.
I després hi havia tot un munt de cadires, de ferro, a la Rambla.
Ah, a la Rambla.
A els costats hi havíem, sí que com ara hi ha uns bancs que no cobren impostos,
i la gent posa, per això la gent s'hi queden.
Aquests són els millors, crec.
Sí, doncs bé, doncs llavors hi havia cadires, i fem pagar les senzilles,
no sé si hi havia deu cèntims o quinze cèntims,
i les que portaven braç, que podien ser penjada pel braç,
que em sembla que hi hauria un ral o així.
Però saps què passava?
Com que era tan llarg, hi havia un cobrador per veure's vindre,
les gent s'aixecaven i anaven a on li havia passat.
O sigui, feta la trampa.
Què diu?
Feta la trampa, sí.
Home, és que teòricament, avi, entre vostè i jo,
a veure, estava molt bé que hi hagués alguna persona
que posés les cadires,
però ja crec que des de l'Ajuntament d'aquella època
podien haver posat bancs, com passa ara, no?
A més i a més cobrant, per l'home de Déu.
No, no, i estaven bé aquelles cadires, i estaven bé.
Estaven cuidades, i això?
Sí, sí, unes cadires de ferro, molt plegables.
Però això no passava per Setmana Santa només?
No, no, tot l'any.
Tot l'any?
Tot l'any.
El que passa és que la gent reia,
perquè quan venia el cobrador,
si hi ha algú em sent, se'n recordarà d'això.
Llavors, arribar aquí, llavors hi havia un altre tros de Rambla,
per exemple, el que era davant del Banc d'Espanya,
aquell tros, hasta el carrer de Mónica Hall,
doncs allí més aviat era, s'hi posaven per la fira,
s'hi posaven, i la fira, i quan no era fira,
s'hi posaven més aviat xerlatans.
Xerlatans, que venien coses, no m'entens?
I n'hi havia alguns que tenien molta gràcia,
hi havia un que es deia Jimeno, que ell no sabia.
que tenia la picardia, em sembla que ho vaig explicar una altra vegada,
però vaja, ara va el cas, no?
Deia, el que m'ensenyi, per exemple, una pesseta,
li donaré un llàpig.
I si ens n'hi posa la pesseta, que fa un criot,
té nen, dona-li un llàpig a aquell senyor.
El que m'ensenyi un duro, li donaré unes fulles d'afaitar.
I ja l'ensenyes, no?
L'ensenyaves, i sí, sí, ho feia, ho feia.
I llavors anava pujant, donant coses segons la quantitat,
fins a 25 pessetes, fins a 50 pessetes,
en aquell temps.
Sí, sí, no, aquell temps ja...
Quan veia, per exemple, 50 pessetes,
o deia 100 pessetes i no ho ensenyaven, ja canviava.
I el senyor ho feia,
per llavors veia els quartos que havia
per poder fotre la gent.
Ah!
Perquè tenia molta gràcia, no fotre'm.
Bon sentit, eh?
Bon sentit, eh?
Una mica més que...
Ell sabia, per la gent que veia,
que veia les monedes que havia ensenyat,
sabia el tipus d'article que podia vendre.
Clar, i a més a més es quedava amb el que cadascú tenia,
però normalment la gent no marxava.
Sí, sí, no?
I llavors, bé, és que puc vendre barat,
diu, perquè la meitat de coses no les he pagat.
Diu, jo passo el contrabando de...
Molta cosa la porto d'Àfrica,
bueno, de Marília, Barroquia, i allà em costa molt barat.
Només declaro la meitat.
I hi ha altres coses que no pago,
diu, però això ho puc vendre amb aquest...
I la gent, escoltes, escoltes, escoltes,
i com que riu el moment que el cervell va seguint la conversa...
O ja no acaba de respondre, no?
Vull dir que era curiós perquè tu passaves bé amb gent així.
Una altra cosa, o així.
I llavors, a partir d'allí, de Ramón i Cajal, a vall,
llavors allí només hi havia quatre cases.
A madreta, baixant...
I això, perdoni, abans de continuar,
això estava permès?
O quan venia la parella de la Guàrdia Civil,
potser en aquell temps, sortien corrents?
No, ell partia dalt.
Però hi havia un cotxe i tot.
Ah, sí?
És un cotxe, tot legal, sí, sí.
Ah, molt bé, molt bé.
Ara li van fer un homenatge, em sembla, per aquí a...
No sé on té...
Després va vindre a establir a Tarragona, també.
A Tarragona li encantava molt, amb aquest.
Li agradava molt.
Tot era legal, eh?
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Ho dic perquè hi ha moltes vegades que segons que els compradors o venadors...
No, no, no.
No, no.
Doncs que són tan corrents.
Eren com ara passa el mercat el dimarts i el dijous,
doncs era això.
Ah, molt bé.
Però amb menys categoria, amb menys gent, vull dir,
i amb categoria, no?
Venien altres coses.
L'altre venia roba, l'altre venia paraigües,
aquest venia de tot.
Paraigües, de tot.
El que trobava...
Sabia, sabia.
I a més a més allò llest.
L'est, llest.
Molt llest.
Molt de coco, no?
Aquest va ser a Jimeno, aquest va ser molt important,
va ser un personatge molt important.
Llavors, d'allí, d'allí, fins i tot el Tàrroco,
doncs llavors hi era la fira,
perquè al costat, ja et dic, només hi havia el metge Giron,
els del Magseg Marçol,
a mi tant carrer hi havia unes escales
que trobaven allà el carrer General Figueres
i al final la Mostella.
I a l'altre costat, una casa al començament,
després hi havia horts,
i després al final també una casa,
i clar, llavors anaves baixant, baixant,
i era la fira.
I s'acabava l'imperial Tàrroco,
que llavors no era l'imperial Tàrroco.
No, no, abans.
Una plaça on començava l'or del por,
l'or de no sé què,
diferents d'aixòs,
que anaven a buscar el gent planter,
i després venia el reg major,
que llavors hi havia allà uns lladoners,
que si algú se'n recorda d'aquelles èpoques,
s'anava a fer lladons,
que llavors del pinyol del lladó amb un canut,
doncs s'atirava,
vull dir coses d'aquelles
que no hi pensaves que Tarragona hagués...
Hauria canviat tant, no?
Llavors ja va començar a posar ja l'escola del treball,
l'escola del treball,
va ser la meva escola d'art,
després Sant Pau,
després ja el Guàrdia Civil,
i llavors va anar a edificar, edificar,
i es va allargar un altre tros la Rambla.
O sigui, que s'ha anat, s'ha anat.
Podem comentar-ho demà, no?
Sí.
I a més, podem parlar també dels diferents col·legis
que hi ha per allà,
perquè hi ha un munt de col·legis per allà, eh?
Sí, però jo el que faig que no...
Amb els assuntos col·legis ja n'ho entenc gaire.
Jo no, no, no.
O sigui, jo sé...
Jo em vaig quedar...
Jo sé, per sort,
jo sé, per sort de desgràcia,
estàs jo en 23.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs parlem del Banca Atlàntic, no?
Sí, sí.
Perquè devia ser també quan es va fer,
quan es va posar...
Bueno, devia ser un escàndol en aquell temps.
Després també la foc del centenari.
Devia ser l'edifici més alt en aquell moment de Tarragona, no?
Sí, sí, sí.
Sí, perquè a Tarragona,
si venies per la part de Reus,
o per la part de València,
doncs veies la muralla,
veies també aquí el Carme,
la part de muralla,
es veia tot això.
I del port,
des de la part del port,
veies també la catedral,
tot això es veia.
Llavors, clar, posar aquests grans edificis...
Clar, i ara es veia res, tot tapat.
...han fet de pantalla, saps?
Sí, per això, clar, gritar l'atenció.
On continuem parlant demà, avi.
Gràcies.
Adéu-sia, bona tarda.
Soli en cantar
Visca Catalunya
Visca el Catalan
Visca看一下 és a la fauna past lesions d'avis.
Cu니까 la fauna aí
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Saute la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
Visca la tarda
suspended
battu
hdodtakt Khu