Andrés i Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Avui t'has trobat alguna cosa sospitosa, alguna cosa que no t'hagi agradat?
Un gat negre, una mica de sal, que ha caigut, unes tisores obertes?
No, no, no, per què? Per què ho dius? Perquè és dimarts i tretze.
Sí, sí, sí.
Tu no saps que sempre et dic que jo no soc supersticiós.
Que ser supersticiós porta mal estruga.
Ja ho sé, ja ho sé.
Però a veure, com sé que t'agraden molt les coses franceses,
i que potser em dirà, no, no, que el tretze és el meu número de la sort.
I mira tu si ni té cases ni té embarques, que avui levamos ancles.
Sí, sí senyora, sí.
Avui tenim aquesta pel·lícula.
Avui levamos ancles.
No me diguis.
Aquesta tarda, d'aquí un ratet, a les 6, a l'antiga audiència,
millor, perdó, es diu Centre Cultural al Pallol.
Molt bé, molt bé.
Que bé t'ha quedat.
Que bé t'ha quedat.
Sí, sí.
Que bé t'ha quedat.
Això era abans.
Doncs passem la pel·lícula Levando Ancles a dins d'aquest cicle de cinema musical.
Molt bé.
I Levando Ancles, doncs, no menys que surten amb aquesta pel·lícula musical i amb colors,
Frank Sinatra, Kratin Grayson, Gene Kelly, Josei Turbi, el ratonet Tom, Jerry no surt, només Tom.
No, només el Tom.
I dirigida per George Sidney.
Imagina't quina pel·lícula aquesta tarda.
Però aquesta gent, són coneguts, Andrés?
Dona, a casa seva, sí.
Segurament.
I a res del món, no?
Sí.
Doncs això perquè vegis dimarts i tresses, perquè no tencàctes ni tenc barques.
I això que és així, eh?
Ho està dient així l'Andrés perquè vol, eh?
A veure si penseu que això és retallat i que està en directe.
No, no, no, això està en directe.
És així mateix.
El que passa és que l'Andrés ens ha volgut fer una de les seves, eh?
Ni té cases ni t'embarques en martes, però a vosaltres li van anar anclas fins al final.
Molt bé.
I llavors avui jo voldria acabar amb dos temes musicals de la pel·lícula que hem estat mencionant aquests dies,
la pel·lícula Can-Cant.
També protagonitzada per Frank Sinatra, com comentàvem.
Exacte, sí.
No?
Molt bons.
Ahir estàvem parlant que Frank Sinatra, en aquesta pel·lícula, fa el seu paper de xicot solter i que perdre la seva solteria és qüestió d'honor.
Sí, sí, jo.
No vol seguir sent solter.
Això forma part de l'argument.
Això de casar-se li pot venir com si fos una erupció a la pell, no?
Exacte.
Després tenim la Cílula Magnyleny, que l'any 1956 ja havia cantat amb la pel·lícula Artistes i modelos,
junt amb aquell duo famós que era Jerry Lewis i Dean Martin, o Jerry Lewis, com vulguis dir-li,
que van ser quan van començar.
I això posaria fi, en fi, les parlenxineries que es deien, si serviria o no serviria.
Es va donar a conèixer, amb una excel·lent formació, com cantant i ballarina, i vam tindre ja la Cílula Magnyleny endavant.
Llavors va tindre una perillosa oponent amb l'artista sud-africana, Juliette Pouce,
que per aquell temps vivia uns romans, uns amors, amb Frank Sinatra,
i es pensaven que Juliette Pouce li prendria el paper a la Cílula Magnyleny.
Bé, aquesta noia que havia triomfat a Broadway, i va ser realment una figura que no es va saber aprofitar pel cine musical,
donaria la circumstància que, després de l'èxit de Juliette Pouce amb el teatre amb Sweet Charity,
o Dulce Charity, per la versió cinematogràfica Noches en la Ciudad, com es va dir en espanyol,
d'aquell magnífic realitzador Bob Foce, els productors van voler apostar a sobre segur
i li van donar el paper a Cílula Magnyleny.
I ara escoltem de la pel·lícula Can Can, amb la veu de Frank Sinatra i Maurice Chevalier,
un tema molt conogut, High Love Paris.
I love Paris in the springtime
I love Paris in the winter when it drizzles
I love Paris every moment
Every moment of the year
I love Paris, why, why do I love Paris?
Because my love is near
I love Paris in the springtime
I love Paris in the fall
I love Paris in the winter when it drizzles
I love Paris in the summer when it sizzles
I love Paris in the springtime
I love Paris every moment
Every moment of the year
I love Paris, why, why do I love Paris?
Because my love is near
Because my love is near
Because my love is near
Because my love is near
I love Paris
Ho deies abans, Andrés, de posar el tema molt conogut. Jo no el coneixia, aquest, eh?
No, no, és que tu com que ets recent nascuda, no estàs dins de l'ambient.
Quan parts uns anys dins de l'ambient, llavors right en tercer rèpo.
Llavors ja coneixeré totes. Encara que això de l'itre радi 에便 dir-ho a mi estan allà, eh?
allà, eh? Sí. No, no t'agradaria?
Viatjar a París? Dona.
A la ciutat de la... Jo vaig al Serrallo,
vaig a l'Hospitalet de l'Infant, vaig a
el Morell... Home, tu ja sí que et mous molt, però cal un viatge
de París, no em diguis tu... Dona.
Pel Champs-Elysées... Mira, a mi em fa...
La Torrefer... Ui, ui, ui, ui...
Jo em quedaria... Tu saps el que és anar a París
i no enterar-me'n de res, del que em diuen? Tu saps el que és
arribar a l'Eurodisney i quedar-me allà?
Amb els nens? Escolta, tenim aquí
una altra part d'atracció
fantàstic, escolta. Ara ens podem queixar,
ara ens podem queixar. Bé, doncs
s'ha de dir també que totes aquestes
músiques que hem estat sentint, d'orquesta
i chorus, van ser dirigits
per Nelson Ridley
o Riddle, i
aquest home va tindre una
gran visió sobre l'ambient
parisienc, encara que s'ha de dir que
la decoració, tal com acostumaven
o acostumen a fer els americans,
l'ambient era una miqueta
al Hollywood, una miqueta kirsch,
com es diu, una miqueta forçat,
una miqueta fals, així.
Aquesta és una de les pel·lícules,
s'ha de dir, és una de les pel·lícules que jo
no la tinc sencera, tinc una
reducció de la pel·lícula i no l'he
pogut trobar mai sencera, i mira que l'estic
buscant. Ara buscarem, ara buscarem si algú la té,
sisplau, que es faci en contacte amb nosaltres.
No ho sabem mai. Home, que no ho haguessin gravat
algun dia de la televisió o així,
però crec que no està editada,
no ho sé del tot, eh, no ho sé del tot.
Bé, jo voldria acabar ja el dia d'avui
amb el tema ja principal de la pel·lícula,
que només és orquestra,
i és un tema de
Cold Porter, i és precisament el títol.
Can, can.
Andrés, fins demà. Sí, Déu vol.
Adeu.
Adéu.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!