El meu avi, el meu avi...
Espero i desitjo que no s'hi hagueu oblidat d'aquesta cintoria,
encara que avui ja és el dia 9 de gener de 2006,
que sembla difícil i complicat això del dia 6,
perquè encara ara quan signem el 5 se'ns escapa.
Què diu avi, què me diu?
Que ja havia tancat ja el...
Ja ho sé, que s'apropa al seu aniversari, ja ho sé.
El dia 19, o era el 30?
El 30, que va.
Ja, ja, ja.
El dia 19 de gener, això que maraça.
Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
I bon any a tots dos.
Això esperem, no?
Perquè ens havíem vist, si no recordo malament, el dia 23...
No era el darrer...
23 o 23.
És que no tinc memòria.
Tinc una memòria que simp la memòria dels peixos, eh?
D'avui i per demà ja se m'oblida les coses.
Bé, no t'ho s'oblidi, perquè pensa que ja tornem amb un any clar, amb salut...
Estan més guapos els dos, eh?
Això d'entrar d'any no s'ha sentat molt bé, eh?
Les festes han provat molt bé.
Per això, per això.
Sí, sí, sí.
I el raïm, què?
Jo, avi, me veia a estar a punt d'enrogar, eh?
Jo patia, perquè vaig agafar uns raïms d'aquells grossos,
jo per dir, veuràs, tu, aquest any entrarem amb ganes.
I clar, una darrere l'altra amb les campanades i jo estava...
Jo en vejo un cada campanada.
Sí, jo també.
Te diré el secret.
Quin?
El fa la meva dona.
Els peixos.
Els peixos.
Per això m'ho havia dit el dia 23, ara no em serveix ja.
Això anava a dir jo.
Els peixos, els peixos, els pinyonets i és la mar de fàcil,
l'altra de campanada, plom, plom, plom.
Això l'acabarita jo, aquest consell, anava a dir-te que jo també faig cada any.
Ah, també, es neteja?
Abans de tot això, jo preparo.
Trec la pell, trec els pinyolets i llavors te'ls empasses com si res.
Doncs, avi, jo sap el que faig, poso, per no enrogar-me,
poso una miqueta d'un anell o alguna cosa d'or al cava,
perquè cava català, eh?
Cava, cava.
Cava, cava.
I, clar, a l'hora de xup, xup, xupito, de cava i vinga cap a dins.
Sí.
Un xerrub.
Jo, mira, com que el cava s'acaba, no faig tanta coseta.
Jo vaig, de cop, a la copa...
Clar, no, a la copa, ja li deia això.
És que passa, saps què passa?
Amb la copa de cava amb un anellet d'or, perquè doni una sort, que doni riquesa.
Has d'anar tant, tu, perquè quan hi ha molta gent o el que sigui,
el cava s'acaba, s'acaba de xerrub.
Per això has de tenir sempre de reserva.
Has de tenir amb reserva.
I no brut, de reserva, si per ser.
Ja s'embruta dintre, ja no pateix.
Per fortuna, el cava, el català, no s'acabarà mai.
No, esperem que no.
I a més, l'altre dia em deien, bueno, si Espanya, entre cometes, no compra,
segurament que buscaran el remei de que comprin fora.
Se'l preguem naltre.
No, no, i que venguin fora, que vagin cap a les Amèriques
i que vagin cap al resta d'Europa.
Però, escolta, per Espanya serà un luxe prendre cava.
Però és curiós.
Encara en sortirà més car.
També en tenen, a Raquena i a alguns persones en tenen.
Ja, però no és el mateix.
Jo l'he tastat, no dic res més.
Ja està, està aquí poden l'erro.
Jo el que puc dir és les tonteries que fem la gent.
Ai, del meu senyor avi.
Per exemple, Espanya, dic Espanya perquè ho diu Catalunya...
Bé, jo dic...
No, no, però dic per fer aquesta diferenciació que volen fer,
que no sé per què, però...
Aquells diuen del cava.
Però resulta que el suro ve d'extremadura.
La majoria de gent que treballa a les bodegues de cava
són de diferents puestos d'Espanya.
O sigui, que ells mateixos van contra els mateixos.
Exacte.
Perquè, escoltem, si treus el cava, trobaràs un munt de gent al paro.
Un munt de gent que no podran treballar amb el suro.
O sigui, la gent que treballa...
La majoria és que a vegades parlem només per sentir parlar.
Ens diuen, com allò, tots aquí, aquí, allò, allà.
Però no reflexionem.
Quan reflexionem, clar.
Perquè quant producte hi ha que no és català i l'estem consumint?
I tant.
Jo me'n recordo també el boicot.
Oi, no comprem els francesos.
Va haver un temps que va cobrir la bola aquesta
que no s'havia de comprar producte francès.
Perquè en aquell temps els francesos ens llençaven els camions
i feien aquella història.
I clar, després va haver una normalitat una altra vegada
i d'on va començar a continuar fent el que feia sempre.
Això és català, no tenim aquests prejudicis.
No tant, no.
No, no, jo crec que anem més...
Dius, a veure, si això m'agrada...
Complem el que ens agrada i ja està.
Això m'agrada cap a casa.
Això és igual que segons quines huelgues.
La huelga del forrocarril, la gent que va anar a treballar fora,
problemes.
Però els jefes tenen el seu cotxe a la porta
i no s'afecta per res.
Sí, si no l'helicòpter, avi, si no l'helicòpter.
Això et diu, això, una altra cosa.
O sigui, que a vegades anem contra una cosa
que es produeixi amb nosaltres mateixos.
Avi, doncs ara mateix estem en contra del nostre temps
que, com sempre, i volem parlar amb el seu camarasa
perquè avui és el darrer dia que es pot veure
a l'Ateneu de Tarragona, aquesta exposició.
Que avui ja tanquem portes.
Sí, avui tanquem...
Bé, se pot dir que bé.
Sí?
Ha passat força gent.
L'assumpte de l'euro
ha tocat una miqueta la venda de quadres.
Ah, que també es feia venda?
Sí.
Sí, és que no ho sabia.
Sí, sí.
Ah, molt bé.
O sigui, la gent que podia...
O sigui, doncs si algú que ha vist donant aquestes festes
algun quadre que l'hagi agradat, que s'apropi.
Sí, ja.
Corre.
Ja ha vingut molta gent el dia de la inauguració.
I després, clar, el dia 11,
inaugurem una col·lectiva que pot participar
tots els pintors, escultors...
Sí, passat demà.
Dibuixants, sí.
Fotògrafos, tots se poden presentar.
Molt bé.
I encara és donar temps?
Perquè avui és dilluns, dimarts, dimecres...
Bueno, la majoria ja ho saben, però bueno.
Ja ho han fet, no?
Per ser a casa, encara...
Sempre queda una, allò, que dius, de reserva,
com comentàvem abans amb el cava,
doncs que vagi, que s'apropi.
Hi ha una cosa que comentaves
i dius, si venen o no venen.
Hi ha una cosa també que és molt interessant.
Per exemple, tu, amb bona fe,
regales una cosa amb una persona
i, segons, com que no té valor,
pràcticament, quan te regales una cosa...
Home, jo crec que tot ha de tenir valor, tot.
En canvi, per poc que costi,
ja m'ha costat tant.
Ja m'ha costat això.
Sí, els diners davant de res.
I si t'ha costat bastant,
avalores més el que t'ha costat
que no el treball que tens.
I hauria de ser al revés, eh?
Hauria de ser al revés, no?
Hauria de ser la feina que hi ha darrere
per fer aquella peça,
com un quadre que comentem ara...
Perquè jo he vist...
Que pot ser alguna cosa
que no t'ha costat res.
Ja saps que jo sempre...
Jo sempre saps que parlo per experiència i amèntiques.
Jo m'he trobat amb una exposició
que el quadre més barat
era un milió i pico de pessetes.
Sí, sí.
La gent...
Ostia, quins quadres!
El veure...
Aquell valor, aquell preu...
Perquè resulta que aquell senyor era nebot
d'un gran personatge,
que li van fer la gran propaganda
perquè era nebot d'aquell personatge
i clar, els quadres, clar...
Quins quadres?
Com ho veus aquest quadre?
Val un milió i mig de pessetes?
O haig de que dos milions de pessetes?
I jo m'ho mirava i deia...
Quanta propaganda hi ha darrere d'aquestes pessetes?
Vull dir que a vegades la gent
anem influenciats pel que ens diuen
o el que ens diuen.
Saps com vull dir?
Què deia, senyor Camaranta?
Nosaltres, al maig,
que fem l'aniversari de l'Ateneu,
vam tindre una exposició
que el més card eren 12 milions de pessetes.
12 milions de pessetes per un quadre?
Sí, sí.
A veure, què és allò que dèiem abans?
10 milions, 8 milions...
Que darrereia una feina i després...
Si me'n recordo, per això ho dic, per això ho dic.
Un pintor gallego que és un fora de sèrie.
Sí, sí, sí.
És de la millora que hi ha al món, segons...
Bueno, jo he vist el currículum d'ell
i és...
Els petitets, així, que hi havia...
En uns hi havia una gorra,
l'altre hi havia una bota.
Coses senzilles.
El més barat és 100 mil pessetes.
Déu-n'hi-do.
I la gent...
La gent...
Oh!
Clar, depèn de com, només...
És que és això.
I moltes vegades,
l'avi no sé si també s'ha fixat,
que si...
Jo no sé si també anàvem una mica
per referència del que dèiem,
que si és molt baixet de preu...
Ah, no, no, no, no.
Ai, si és la cosa assequible,
com que...
Ai, si això ho puc comprar, ja no.
No té que ser bo.
Però després ja ve un inconvenient amb això.
Si el pintor, per exemple,
fa una exposició per por
que no li compri, compri,
el fa barat.
Llavors, si una miqueta d'èxit,
s'hi posa més cart i està criticat.
Dirà, mira aquest...
Clar, ara s'aprofita,
ara s'aprofita el boom, no?
Vull dir que...
Això és igual,
això és igual que, per exemple,
quan parlen d'una persona.
Diuen,
aquell pintor
és bo, eh?
L'altre que diu,
ja és boníssim.
I l'altre ja és el màxim.
Si la primera persona que no et coneix
diu,
m'han dit que no val res,
aquell altre,
ai, no val res, no val res,
ja no és res.
O sigui, que la gent està influenciada...
I ja m'aixecar cap, aquella persona, eh?
No, està ben influenciada, eh?
per allò que diuen.
Sí.
Sense tindre criteri propi.
I això és el més mal que hi ha.
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
Avi, senyor Camarassa,
que ha estat un plaer compartir...
Doncs mira, des de l'any passat i fins ara...
Sí, ja portem quatre dies.
Menys aquest Kit Kat de dues setmanes
que hem tingut de vacances.
I que ara que els...
Jo a l'avi Ramon ja els segresto per demà mateix.
I al senyor Camarassa el convidem per un altre dia.
Sí, ja, va.
Un altre dia comentarem.
Com vostè, jo que diguis,
doncs mira, que ara farem això a la Teneu.
Segons dia tenim alguna cosa.
Ara hem comentat la col·lectiva
que recordem a partir del dia 11.
Sí.
Es pot veure la Teneu de Tarragona.
Una col·lectiva.
Recordem l'adreça, si li sembla.
El carrer Sant Magí, número 4.
Molt bé, doncs el carrer Sant Magí, número 4.
A prop de la iglese de Sant Joan.
Perfecte, que fa aquella baixadeta.
Allà ho tenim, eh?
Sí, perquè hi ha un altre carrer
que es diu el carreró Sant Magí.
No, aquest no, que el tenim a la part alta, eh?
Està a la part alta.
Aniríem a l'altra punta de Tarragona.
Sí.
Entres i no saps per on sortir.
Bueno, és que saps què passa?
Des de la mitja lluna per avall, per exemple,
es veu que quan van anar marcant els carrers els carrers,
es veu que es va agafar una inspiració del cel
i fins i tot aquí tenim Nova de Sant Pau, Santa Teca...
Sí, tenim gairebé tots els sants, eh?
Els tenim per allà avall.
Santa Teca, la Misericòrdia, Sant Magí,
o sigui que tenim una sèrie de sants,
que un dia en parlarem,
de tots els carrers amb sants que tenim a Tarragona.
Avui, fins demà.
Gràcies.
Adéu-s'hi, els que abraça.
Adéu-s'hi, Agu.
Morir.
Volteu del canó, quan el català sortia a la mà,
gridava el meu avi, a plenaix que està,
a plenaix que està, però els valents de Bordo no van tornar,
no van tornar, tingueren la culpa als americans.