El dia 21 de juny
El dia 21 al 22
Però no, jo crec que tothom pensa
Que comença a l'estiu
Amb les rebelles de Sant Joan
Menjant la coca, ballant a la platja
El dia més llarg de l'any
I la nit més curteta
Però això està calculat?
És una cosa científica?
Diuen, perquè és el moment
En què la distància de la Terra amb el Sol
Des del punt que estem nosaltres
Doncs esclar, s'apropa més
I comença ja a allunyar-se
Bueno, es va apropant
O sigui, es va apropant
I després, lògicament, com que un any se vindrà a la tardor
Es va allunyant
Per ser llavors a l'hivern, els dies són més llargs
No és que jo entenc una miqueta de cine
Però d'això és perquè ho he sentit al col·legi
Quan anava allà, saps?
Quina memòria que tens
Jo que la tinc més propera i que no me'l recordo
Bueno, tu saps que aquesta nit toca ciència-ficció
A les 10 de la nit, al magatzem
Entrada gratuïta
Exacte
Sembla un anunci
Al carrer Redding 14
Molt bé, Andrés
I la pel·lícula es diu?
La invasión de los ladrones de cuerpos
Que mal rotllo
La primera pel·lícula que es va fer
Aquesta és en blanc i negre
Després es va fer la segona versió
Que per cert no em desagrada, la segona
Però aquesta és impressionant
Aquesta està molt ben feta
De quin any és aquesta?
No ho recordo ara en aquests moments
Però si vols t'ho puc dir en un momentet
Doncs sí, sí, mirem-ho, mirem-ho
Perquè recordem que és a les 10 de la nit
El magatzem
Tinc aquí tots els catxarros
Doncs mira, és de l'any 1956
I està feta per Kevin McCarthy
Dana Winter, Larry Gates, Caroly Jones
I va ser dirigida per un bon director
Don Siegu
Han estat els comentaris d'Andrés
Recordem, el magatzem a les 10 de la nit
Entrada gratuïta
Molt bé
I ara comptem amb el nostre
Molt bé
Parlàvem d'Imperi Argentina
Sí
Imperi Argentina
Que ja ens han dit algunes cançons d'elles
I a mi m'agradaria sentir-ne ara una
Que va fer molt popular després, anys més tard
A Tawalpa i Upanqui
I que són Los ejes de mi carreta
Doncs vinga, agafem la carreta
I que són allà
I que són allà
Per?
Em va ser ser
as
Si a mí me gusta que suene, pa' que los quiero engrasar.
Si a mí me gusta que suene, pa' que los quiero engrasar.
Es demasiado aburrido seguir y seguir la huella.
Es demasiado aburrido seguir y seguir la huella.
Andar por esos caminos sin nada que lo entretenga.
Andar por esos caminos sin nada que lo entretenga.
No necesito silencio, yo no tengo en qué pensar.
No necesito silencio, yo no tengo en qué pensar.
Tenía pero hace tiempo, ahora ya no pienso más.
Venía pero hace tiempo, ahora ya no pienso más.
Los ejes de mi carreta.
Ya no los quiero engrasar.
Doncs aquest ha estat Los ejes de mi carreta, la cançó que sentíem d'Imperio Argentina.
Què més podem explicar de la vida d'aquesta dona?
Mira, d'aquesta dona que li deien Malena, es podrien dir molts títols de cançons i actuacions personals molt holístiques.
S'ha recordar una dels seus recitals que va fer amb el famós Carnegie Hall de New York i curiosament va tindre com a espectador i d'una manera anònima, precisament perquè era una persona molt tímida, nada menys que a Tennessee Williams, el gran escriptor Tennessee Williams.
I aquest home no es va atrevir a passar als camerins a saludar a Imperio Argentina perquè era un home una miqueta curtet.
Curtet o tímid?
Curtet i tímid.
O sigui, la combinació era una miqueta...
Sí, sí, sí, això que era un escritor tremendo.
Potser per això, perquè tota l'energia d'alguna manera ho abocava allà.
que pensava que potser aquella figura, sent ell com era, aquella figura era tan superior a ell, o sigui que era, no sé, una persona molt...
Reservada.
Fins a cert punt, bastant introvertida.
Llavors, esclar, la gent que hi havia per allà el va reconèixer i més a més era una persona d'allà i llavors li van dir, escolta, ja per aquí el Tennessee Williams i així.
I llavors, averiguant, averiguant, van dir que l'home, doncs, hi vaig, no hi vaig, no, no hi vaig perquè, esclar, em fa vergonya perquè, carai, què haig de fer jo davant d'un actiu com aquesta persona?
I així, doncs, va quedar la cosa.
Després va tindre una altra actuació també molt important amb la pel·lícula que va rodar a Roma, que va ser Tosca, segons el drama de Sardú, amb Rossano Brazzi i Michel Simon, que aquest era un fabulós actor francès.
L'ajudant de direcció d'aquesta pel·lícula va ser el legendari director, després, Lucino Visconti.
O sigui, que va estar en una...
No, no, que ha treballat amb gent important.
Després va fer, que aquesta la tinc, Goyesques, aquesta la va fer a Espanya, sota la direcció de Benito Perrojo, i una altra vegada amb Rivelles, aquest actor que m'ha quedat una miqueta així parat que no el coneguessis perquè, bueno, esclar...
No, no, a veure, no m'ha venia present que segurament que veient les pel·lícules d'Imperio d'Argentina si ha sortit les a conèixer.
No, a més, esclar, són un actor d'unes altres èpoques i lògic, no li preguntis a la joventut d'avui dia que no saben ni qui era, a vegades està en l'aula i l'Ulibercàrdia.
Molta joventut d'avui dia no ho saben, inclús Charlotte, inclús Charlie Chaplin, no ho saben alguns.
Allà, en aquesta pel·lícula, interpretava dos papers, el que feia de Maja i el que feia de Condesa.
La música de Granados, com la Maja i el Rosseñor o la Dama V, els va posar a veure la Gran Imperio d'Argentina demostrant que els seus estudis no havien sigut infractuosos.
Perquè ja vam dir que aquesta dona havia estudiat música, havia estudiat cant, havia estudiat dansa i valia la pena.
Fins i tot recordem, Andrés, que d'alguna manera els pares, que ja també venien del que seria el món de l'espectacle,
i van inculcar tot el que podies saber i més.
Perquè volien que fos artista, volien que continués una mica la saga de la família, que no s'arribés a perdre.
Mira com te'n recordes que ho vaig explicar.
Has vist, eh? Així que alerta.
Vinga, posem un tema.
Posem un tema.
Acabem amb ells.
Bé, què et sembla?
Els ejes de mi carreta ja l'hem sentit.
Quina diferència, no?, de te o el Pallupanqui.
Doncs posem No mirés tan lejos.
No ens ho mirem tan lluny, ens quedem més apropet amb Andrés i Andrés.
Fins demà, Andrés.
Si Déu vol.
Piedrecitas de una callejuela que sube y que baja por el Albaicín.
Verdes hierros de fina cancela que cierre y que abre un moro jardín.
Este Carmen es de la cautiva, no lo hay más bonito en Granada.
Y dichosa la niña que viva soñando a la sombra de Sierra Neva, de Sierra Neva.
Niña, ¿con qué estás soñando, por quien tu pecho suspira?
Niña, ¿qué estás esperando que llegue por Puerta Elvira?
Con su vistoso cordejo, tal vez un príncipe espera, no mires, niña, tan lejos, no mires tan lejos, flor alba y sinera.
Oye, de amor, los consejos, que está el amor a tu vera.
Niña, niña, niña, no mires tan lejos, que está el amor junto a ti, no mires tan lejos, no mires tan lejos, y mírame a mí.
Yo conozco tu rastro en la arena de corsa cautiva de no sabe quién,
y el suspiro que alivia tus penas, el aire me dice que es tuyo también.
Aunque cubras tu rostro con velo, y te envuelvas en aureos y suyo.
Y tus párpados vuelven al cielo, tan solo escucharte ya sé que eres tú, ya sé que eres tú.
Niña, ¿con qué estás soñando, por quien tu pecho suspira?
Niña, ¿qué estás esperando que llegue por Puerta Elvira?
Con su vistoso coro rejo, tal vez un príncipe espera.
No mires, niña, tan lejos, no mires tan lejos, flor alba y sinera.
Oye de amor a los coro rejo, que está el amor a tu vera.
Niña, no mires tan lejos, no mires tan lejos, no mires tan lejos, y mírame a mí, y mírame a mí.
Niña, no mires tan lejos, no mires tan lejos, no mires tan lejos, y mírame a mí.
Niña, no mires tan lejos, niña, tan lejos, y mírame a mí.
Niña, no mires tan lejos, no mires tan lejos, y mírame a mí.