3, 2, 1, comença el No en vinguis amb històries.
Bona tarda, Manel, Jordi.
Jo pensava que el compte enrere era 10, 9, 8...
Sí, però ho ha fet curtet.
Aprova't el micròfon, Manel.
Sí, perdona, a vegades massa prop i a vegades massa lluny.
Sí, sí.
Avui tot preparat, eh?
Què vols dir? Com si no ho portéssiu cada setmana.
I tu no riguis damunt del micro, Jordi.
Sí, perquè després queda...
Reuré sota el micro.
Sota el micro, sobretot.
En fi, avui em farà els teures bé, eh?
Oi, Déu meu, quin caos, no?
Sí, sí, sort que ho porteu tot preparat.
No sé pas que m'aniré a això.
No en vinguis amb històries,
al magazín de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Ja?
Ja.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
I segurament us preguntareu quins seran els nostres protagonistes d'avui.
Doncs, per començar, com a gran fil conductor del nostre monogràfic,
els gats a la història, però també altres protagonistes secundaris,
però no per això menys importants.
Aquesta era la gata, Núria.
La dinastia imperial japonesa, l'Àdega de Tarragona.
Avui els llibres aniran sobre romans.
també l'Amèrico Vespucio o el territori de la Florida
venut als Estats Units per part d'Espanya l'any 1818.
Què podem dir del senyor Amèrico Vespucio?
Doncs que va néixer a Florència i anys després va viatjar a Espanya.
No va tret per la paella, com us podríeu imaginar,
sinó enviat pels Medici.
Corria l'any 1492.
I uns anys més tard, 1508,
va ser nomenat pilot major de Ferran el Catòlic
i van prendre dos viatges exploratoris per les costes americanes.
Un amb Alfonso de Ojeda...
Alonso.
Alonso, perdona.
Alonso, no siguis Alonso.
Perdona-me, senyor.
I l'altre pel litoral brasilè per encàrrec de Portugal.
Escolta, perdoneu la interrupció,
però ho trobo curiosíssim, o sigui,
qui va descobrir Amèrica?
Els bequings.
O els xinesos.
O els xinesos, en l'última teoria.
També, en l'última teoria.
En l'última teoria, no?
Llavors, s'hauria de dir Xínia,
vikingia,
o en tot cas Colòmbia.
Però no,
va ser este senyor,
que en estos dos viatges
va començar a intuir
que allò que s'havia descobert
no era Àsia,
com definia el senyor Colón,
sinó un nou món.
Sobre això,
sobre esta posibilitat
d'haver descobert
un nou món,
Mespuixo va escriure
i és lògico
denominar-lo
un nou món,
perquè ningú d'aquestes països
va ser conegut
per a ningú
de nostres antepasats
i per a tots aquells
que oiguin parlar d'ells
seran totalmente noves.
He descobert
un continent.
El tio se les donava
de xulo,
l'havia descobert Colón
feia uns anys,
però ell va ser aquí
i se m'ha d'adaptar
que era un continent nou.
Aquesta afirmació
va despertar
la indignació
dels amics de Colón,
indignació que després
va augmentar
quan el geògraf
i cartògraf
Martin Walser Müller
va proposar
que el nou continent
rebés el nom
de l'Espuixi,
o sigui,
Amèrica.
I així és com
s'ha quedat el nom.
Almenys queda
un petit país
que es diu Colòmbia,
en honor
al senyor Colón.
Tal dia com avui,
de l'any 1512,
Vespuixo,
que sí que se li pot atribuir
alguns descobriments
com el del riu
de la Plata
o de l'Amazones,
moria
a la ciutat
de Sevilla.
1818
per 5 milions
de dòlars,
Espanya ven
el territori
de la Florida
als Estats Units.
L'any 1804,
una llei dictada
per el president
nord-americà Jefferson
declarava que la costa
de la Florida occidental
pertanyia
als Estats Units,
entre el Mississippi
i el riu Perdido.
L'any 1812
va finalitzar formalment
la sobirania
a la Florida,
però el canvi de banderes
no es va produir
fins molt més tard,
l'any 1821.
Al final de 1813,
tota la Florida occidental
estava en poder
dels americans
fins a trobar-se
en guerra
amb Espanya.
És a dir,
que aquell territori
en teoria
era espanyol,
però no ho era.
Florida va estar
sota sobirania espanyola
fins al 1821,
però es feia difícil
mantenir l'ordre
i enfrontar-se
a la tendència expansionista
dels Estats Units,
expressada per la invasió
del general Jackson
i la diplomàcia
dels seus polítics.
L'any 1818,
Jackson va envair
la Florida oriental,
fet que va tenir
un gran recolzament popular
i també del govern.
El 1919,
el president Monroe
va forçar Espanya
a entregar
el que li quedava
del seu territori colonial
al sud de Nord-Amèrica,
a canvi de 5 milions
de dòlars
no pagats,
sinó destinats
a abonar
reclamacions
nord-americanes
contra Espanya.
La gran majoria
dels espanyols
van a mirar cap a Cuba
i la penjada espanyola
va desaparèixer.
Valadec és una efemèride
que arriba per petició expressa.
Sí, bé,
la veritat també és casualitat
que ho ha coincidit.
Ha coincidit, justament.
Ha coincidit.
Molt bé.
Monogràfic?
Monogràfic, miau.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
Molt curiós el monogràfic d'avui, eh?
Ja vale de les brometes
dels miaus, eh?
Uau,
quin monogràfic.
Avui parlarem de gats,
de meninos,
de michetes.
Michetes.
Michetes.
Michiu, michiu.
De pussis.
Donaïma no és un gat?
No.
Sí, un gat còsmic.
És del futur i còsmic.
Mira, mira el Manel com està posta.
Fèlix el gat també.
Jo, a mi també.
Els trago molts matins.
El que traigues?
Don Gato.
Ah, Don Gato.
Don Gato, Fèlix el gat,
Doraemon.
Etcètera.
Els gats tan importants...
I punto.
I calleu que començà.
Calleu ja que anem a l'ataque.
Què passa entre els gats i els homes?
Doncs que ja fa molts mil·lennis
que hi ha aquesta espècie
de pacte de col·laboració mutua.
Home, això és molt fort.
Són col·laboradors.
Són col·laboradors com vosaltres del programa.
Exacte, exacte.
Tampoc obren.
Home, sí.
Però més en?
Gràcies.
Proposo que sí.
Llavors, què va passar al neolític?
Jordi, vinga, va, fes memòria.
Què, què?
La revolució neolítica, l'agricultura...
Molt bé, l'agricultura.
La de l'agricció de certs animals...
Van començar a conrear i van tornar a ser dentaris.
Van començar a conrear i van tornar a ser dentaris.
I conreaven gats?
No, perquè els gats no es conreen.
Ah, perfecte.
Ah, molt bé.
Però sí que conreaven blat i demés cereals.
Això què volia dir?
Que la collita la guardaven en un graner.
I si es guardava en un graner la collita, què passa?
Rates.
Rates i ratolins en abundància.
A qual cosa significava també, suposo,
que la població de gats al voltant dels poblats
va dir que augmentar, no?
I segurament se'n donaria en compte
que aquelles feres petitetes
eren unes excel·lents caçadors de gats,
de ratolins, volem dir.
I com que les ratis i els ratolins fèiem mal als graners,
menjàvem part de la collita,
ben aviat van començar a domesticar-los.
De fet, la primera prova que hi ha
d'esta domesticació és de fa uns 9.500 anys
en una tomba a Xipre
en què al costat de les restes d'un home
van aparèixer també enterrades les restes d'un gat.
Ah, mira.
És curiós, no?
9.500 anys.
Sí.
Però a l'època d'aurada dels gats...
Ah, també tenen època d'aurada.
Sí, clar, com els Rolling Stones,
com el Rock and Rock, com tant.
I o els Beatles.
Què va passar?
Quina és l'època d'aurada dels gats?
L'època egípcia.
Exacte, la civilització egípcia,
que va respectar els gats
fins al punt de considerar-los
com a éssers sagrats.
Després també veureu el per què.
Fins i tot una deessa,
la deessa Bastet,
que era deessa de la protecció,
de la bellesa, del plaer,
de l'amor i de la fertilitat...
Tenia el monopoli aquesta deessa, era de tot.
Doncs era representada en cos de dona
i el cap d'un gat.
Els egipcis pensaven que aquesta divinitat
vivia dins del cos dels gats
i a través dels seus ulls
controlava les accions dels homes.
Era una deessa molt felina.
Molt felina.
De fet, els gats sempre s'ha identificat
amb el sexe femení, no?
I a més, els ulls dels gats
potser és el més rellevant.
Sí, ja ho veurem després...
Ah, també t'explicació, això.
No, no, el dels ulls
està negatiu, ja ho veureu després.
En plan negatiu, ja ho veureu després.
Sorprèn-nos.
També es pensava...
Sí, avui us sorprendré molt, Jordi.
També es creia que Ra,
el llau del sol,
quan descendia a la terra
ho feia en forma felina.
Tal era l'extrem del respecte
dels egipcis pels gats
que quan el de casa moria,
quan se moria el misset de casa,
tots els membres de la família
se rasuraven les celles
en senyal de dol
i si disposaven dels suficients recursos
l'enterraven
amb alçamat dins d'un petit sarcòfag.
Com una mòmia.
Lo momificaven,
exactament igual que una persona.
De fet, s'han localitzat
al país del Nil,
a Egipte,
diversos cementiris de gats.
Sembla pot ser el més espectacular
el que es va excavar
a la localitat de Ben-Iassan
a finals del segle XIX.
Van aparèixer unes 300.000 mòmies.
300.000.
300.000.
Sí.
Mòmies de gats individual.
Individuals.
Individuals,
cadascú envenat
en les seues benes funeràries
i dins d'un petit sarcòfag...
No hauria de ser la solució final
en contra dels gats,
potser,
perquè això és molt bèstia, eh?
Com que els haguessin incinerat,
en aquest cas.
No, no, no.
Al llarg dels segles
els anaven enterrant
en el seu sarcòfag
en forma de gat
com si fossin persones.
Les lleis també eren
especialment benévoles
i protectores
amb aquests animals.
Matar un gat,
encara que fos involuntàriament,
era castigat més severament
que matar un home.
I la pena de mor era inevitable.
Una pena que ni el propi faraó
podia indultar.
Això va passar
amb el faraó Ptolomeu XII,
el qual no va poder indultar
a un romà
que per descuit
havia matat un gat.
Tot i que en aquell temps
els romans ja eren
els jefes
que controlaven Egipte,
el ciutadà romà
va acabar llinxat
i va morir.
Aquesta obstinació egípcia
amb els gats
també els va ocasionar
alguna mala jugada.
Aquest respecte tan gran
que tenien ple els gats.
per exemple,
l'any 525,
quan el rei persa
Canbise II
va invadir Egipte,
a la ciutat de Pelusa
va protegir
les seves tropes.
Si no té res a veure
en Maradona.
Rei persa,
Pelusa,
escolta,
va tot com
molt lligat.
Tot està molt lligat.
Doncs,
què va passar?
Què va fer aquest gat?
Que va protegir
les seves tropes
amb gats.
Va posar gats.
A més d'escuts humans,
escuts felins.
Però els enviàvem
una mòrra segura.
Cada garrer
devia portar un gat davant
i els egipcis
van ser incapaces
d'atacar-los
i la ciutat
se va redir.
Si mataves el gat
per equivocació
mataves un déu.
Exacte.
Això és boníssim.
Això és boníssim.
És una estratègia militar
boníssima.
Imagina't.
I van acabar conquerint
el país com se pot imaginar.
Jo em pregunto,
per què aquesta extrema protecció
i divinització del gat,
Manel?
Una pregunta
que el Jordi tenia escrita.
I tant.
Una bona pregunta.
Sí.
Doncs,
com tota cosa sacralitzada,
hi ha una explicació
material lògica
al darrere.
Els pilars bàsics
de l'economia egípcia
i, per tant,
també de la seva alimentació,
eren els cereals.
I, com ja hem dit abans,
les collites dels cereals
se guardaven en graners.
Les rates
i els ratolins
podien destruir
bona part d'esta collita
fent malbé,
o fent passar gana
a la gent
o fent que
l'economia
del país
no n'és bé.
Si els gats
eren presents,
la població
de ratolins
disminuïa
i la collita
salvava.
Per tant,
el gat
era un element
necessari
i indispensable,
podríem dir.
I més tenint en compte
allà que depenien tant
del mil,
no?
Hi havia poques
en què no hi havia res.
Per tant,
el gat
per això va arribar
a aquest extrem
de protecció.
I per què,
a la mateixa època,
hi havia gats
a tota Europa,
a tot el Mediterrani
o només a Egipta?
Gats salvatges,
sí.
El que passa
és que
el gat
Fèlix Líbica,
em sembla que es deia,
el gat
domesticat d'Egipte,
no es podia traure
del país,
també sota pena de mort.
El que passa
és que els mariners fenicis
i posteriorment
els grecs
els traien del país
de contraband.
Contraband de gats.
Contraband de gats,
curiós.
D'esta manera,
van difondre el gat
domèstic
per tot el Mediterrani.
Els romans
van continuar
en aquesta expansió del gat
per tots els territoris
que controlaven.
De fet,
van continuar
en la pràctica
de treure
il·legalment
gats d'Egipte.
En aquest cas,
van ser les legions romanes
les grans difusores
de l'animal,
el que consideraven
com un element
de bona sort.
Els romans?
Sí,
i que va...
per a les legions
era com un botí
gairebé
com si fossin
monedes d'or
o dones o...
Però després
ho venien,
els venien.
Els venien
i també els portaven
en ells
on anaven
i així van difondre
per tot l'imperi romà.
I aquest gat domèstic
d'Egipte
es va acabar mesclant
en el gat
de...
com se diu?
El gat ferr?
El gat que viu a les muntanyes?
El gat omontes
en castellà?
Sí.
Clar,
de fet,
el gat egipci
poca cosa
deu tenir a veure
amb el gat
d'avui en dia.
No,
perquè es van acabar
mesclant
i van donar
totes les races
actuals.
Els romans
també van adoptar
lleis de protecció
dels gats
durant el segle
primer
de la nostra era.
Però
l'imperi romà
va desaparèixer
al segle cinquè
i l'època
daurada
dels gats
se va acabar.
És a dir,
des d'Egipte
fins als romans.
Sí.
A l'edat mitja,
el que es considera
com l'alta edat mitja,
fins al canvi de mil·lèni,
fins a l'any mil
aproximadament,
no he trobat notícies
que haguessin
grans persecucions
contra els gats.
Hi ha persecucions
contra els gats.
Inclús al segle XI
a Inglaterra
hi ha algunes lleis
també de protecció
del gat.
Però a partir
del segle XI
s'enceta
un període
en què els gats
van ser víctimes
d'una persecució
terrible
originada
per la ignorància
i les més absurdes
supersticions
mesclades
amb la religió
que dominava
a bona part d'Europa,
el cristianisme.
Estes supersticions
van fomentar
la creença
que el gat
era un animal
estretament relacionat
amb el diable
i els seus rituals.
I per aquelles
llumbreres
mig avals
i per què
aquelles llumbreres
mig avals
van arribar
a aquesta suposició?
Doncs ja veureu
que hi ha molts elements
en contra del gat.
Per exemple.
Primer,
els hàbits
nocturns del gat.
Imagina el gat
aquí assentat
a la cadira
d'acusats
sempre van de nit
els gats.
Gat de nit,
això és un gat de nit.
Exacte,
i es mouen
en total llibertat.
Per tant,
si es mouen
per la nit
en aquesta naturalitat
han de ser
per força
còmplices del diable.
era pura lògica
mig aval.
Un altre punt en contra.
Més raons.
El fet que
els pobres bestioles
els brillessin els ulls,
el que hem dit
abans dels ulls,
a la foscor,
això només podia ser
obra de Satanàs.
Clar.
I un altre,
que és que tenien set vides,
vull dir que no...
que ho estava molt,
això també,
saps què passa?
Que algunes vegades
els tiraven...
S'ha de cremar,
set vegades.
No,
els tiraven des de dalt
dels campanars
de les iglèsies.
I caien a quatre potes.
Evidentment,
caien a quatre potes
i tenen molta facilitat,
són molt elàstics.
Això és una prova
que sobrevivien molts.
Això era una prova més
que eren fills de Satanàs.
I a més,
a més,
una altra molt curiosa.
L'ho gat,
a què l'otau veig?
No, clar,
no és dòcil, no.
No bé,
no és com l'ho gos.
Ah, per això
ho comparen amb les dones.
Exacte.
Un altre dia
parlarem també
del tema de les dones.
I què passava?
L'home s'havia fet
a imatge
i semblança
de Déu.
Satanàs
no veia
a Déu.
L'ho gat
no veia
a l'home.
Pura lògica.
Pura lògica.
Creiem-lo.
Era amic
del senyor Satanàs.
I a més,
la associació
gat-bruixa
també,
especialment
els gats negres.
Si tenies
un gat negre
a casa
te condenaven
a la fogueres.
I per què moltes dones
o moltes dones
així una mica fosques
tenien gats?
Això és el mític
que ha arribat.
Avui en dia
em penses a saber
si era...
La qüestió és que
arribaven a cremar gats, eh?
Abans fora de micro
m'explicaves
una història
d'A París
una nit de Sant Joan.
Sí,
què passava
la nit de Sant Joan
a París
en presència del rei
se dedicaven
a cremar gats
vius
a les fogueres.
De fet,
durant...
De fet,
durant la baixa
d'en Mijana
a partir del segle XI,
XII, XIII,
va ser per tota Europa
se va escampar
de l'acostum
de cremar gats,
torturar-los,
els feien...
A Escòcia
se'ls ficava a l'as,
o sigui,
durant moltes hores
anaven cremant
el gat viu
a poc a poc,
l'anaven rosquint.
Però no se'l menjaven, eh?
I si no,
a fer punteria en fletxes, no?
Sí,
també hi ha alguns llocs,
doncs,
a les barraques
de les fires
era el tir al gat,
dins d'una gàbia
i en una fletxa
s'havia de travessar el gat.
Però la justícia
hi veuen la foscor.
I això els hi va...
Clar,
això de retruc
els hi va portar
molt mal a la sola
a la mitjana.
Aquelles bèsties
mijavals
que no sabien
de què anaven.
Però és que
si la població
dels gats
va disminuir,
de la mateixa manera
va augmentar
la de rates
i ratolins.
De forma proporcionalment
inversa, no?
S'hi diu així?
Mira que ho estava pensant
i dic,
no me'n recordo com s'hi diu.
Clar que sí, no?
Una va disminuir
i l'altra va pujar.
Què va passar?
A mitjans del segle XIV
ja van arribar les pestes
que es difonien
gràcies a les pusses
que hi havia a les rates.
A la ver,
les ciutats
estaven plegades de rates.
No hi havia gats?
No hi havia gats.
Doncs vinga.
Se va escampar
la festa per tota Europa
i es va morir
una tercera part
de la població.
Allò es va fer pensar
una mica, no?
En els llocs
on hi havia...
se conservava en gats,
no hi havia tanta rates,
la festa
no hi havia atacat
amb tanta força
i a partir d'aquí,
a partir ja del renaixement
doncs s'anirà deixant enrere
progressivament
les supersticions
més avals
i els gats
tornen a viure
una època
almenys d'una mica
de respecte.
Tot i que
fins al segle XVI
o XVII
el de França mateix
no es va voler
fins a temps
del Lluís XIV.
I precisament
va ser
un dels ministres
de Lluís XIV,
Richelieu.
El cardenal Richelieu.
El cardenal,
que per una part
s'edicava molt sovint
a cremar bruixes
però va ser
un gran defensor dels gats.
Ah, no, no ho sabia això?
Sí, diu que en tenia 14.
Bé, de fet
apareixen els dibuixos
del d'Artacan
però no ho digui
apareixen un gat gat, no?
Ah, sí, sí que surten un gat, no?
Sí.
Jo diria que no.
I també el dolent de...
De l'inspector Gadget.
De l'inspector Gadget.
Potser ara em confongo.
En fi, deixem-ho, Richelieu,
gran defensor dels gats.
Doncs sí
i a partir d'aquí
el gat s'introduix
a l'acord
i passa altres vegades
a ser...
I com és que era
defensor dels gats, aquest senyor?
Doncs no ho sé
perquè dedicava a cremar bruixes
per una part.
Potser tenia més por
a les pestes.
Potser sí.
I per lògica va dir...
Inclús va deixar
un munt de gats
en...
O potser per...
Un munt de diners
pels gats
pel seu manteniment
i cuidadors i tot.
Potser per...
A veure, era un home
jo crec que instruït
i que havia llegit molt i tal
potser per reminiscències
allò de...
De temps d'à, no?
En fi, la qüestió és que
des d'aleshores
els gats han tornat a estar
ben vistos
tot i alguna reticència
del senyor Napoleó
que no el suportava
però com que sabia
la seva utilitat
a l'hora de caçar rates
i ratolins
doncs va promoure lleis
a favor dels gats.
I des del segle XIX
amb la invenció
ja de reticides químics
la funció del gat
ha passat a ser
gairebé de manera
estricta
ja d'animal de companyia.
I als nostres temps
tot mirant les xifres
que ara us diré
indiquen que els gats
passen una segona edat daurada.
Només l'any 2003
a Anglaterra
els propietaris
de gats i gossos
se van gastar
uns 20.000 milions
de dòlars
en les seves mascotes.
Només a Anglaterra.
Només a Anglaterra.
O als Estats Units
que no podia ser
tampoc a altre lloc
se'ls preparen festes
se'ls organitzen
visites guiaris
a aquaris
o inclús
hi ha
Aquaris?
Sí.
Perquè vegin les sardines.
Molt bé.
Inclús
se'ls compren collars
i hi ha collars
per a gats
de més de 1.000 euros.
En fi
en fa 600 anys
se'ls cremava vius
i ara els tornem
a idolatrar
mentre per desgràcia
l'altra meitat del món
se'n mor de gana
però això
ja és una altra història.
No en vinguis
amb històries,
curiositats.
Des del segle VI
de forma ininterrompuda
el tron japonès
ha estat ocupat
per membres
d'una sola família.
No sé si ho sabíeu.
No.
Família
que inclús
en diferents branques
porta regnant
al Japó
des de fa
més de
2.600 anys.
2.600
també es diu ràpid.
I aquí busquéssim
els borbons
i només porten 300 anys.
Imagina't.
Des del legendari
emperador
Kamigama
Iwari Iko
conegut
amb el sobrenom
de
Yimu
o Zinmu
és a dir
Guerre Diví
que probablement
va regnar
entre els anys
660 i 581
abans de creix
fins a l'actualitat
que si no m'equivoco
hi ha l'Aki Ito
nascut
als anys 30
aproximadament.
Sí, fill de Hiro Ito.
Actual emperador
del Japó
que és el número 125
d'aquesta
línia
successòria
japonesa.
Deu ser una de les famílies
més antigues
que hi ha documentació
de tot el món
pràcticament
2.600 anys
Déu-n'hi-do.
La veritat és que sí
i per cert
no té res a veure amb Japó
però també hi havia
el piolín
i el gat
que l'acompanyava
Silvestre
Silvestre
Molt bé
En referència
ara hi he pensat
I el gat
endalú
i pixi-dixi
Monts Cordeu
Me pareció ver un lindo gatito
és la típica frase
Ai que en dan sortint
Sí, déu-n'hi-do els gats
tenen
Molta història
Sí, sí
No en vinguis amb històries
La nostra història
Avui a La nostra història
parlarem de l'àliga
Jo em pregunto
si l'àliga faria també
Me pareció ver un lindo gatito
Les àligues mengen rates
I gatitos igual
I gatitos també
Potser sí, eh
Si tropeixen algun
Sí
Però esta àliga
no ho sé si ho diria
perquè és de ferro
Però bueno
Si no vola gaire
No, però valla
Valla
Sí, i valla molt bé
És l'àliga
que surt al seguici popular
de Tarragona
I que simbolitza
la categoria de Tarragona
com a ciutat
La setmana passada
Parlaria del Vall de Diables
que rebondava el segle XIV
I esta de l'àliga
que les primers referències
són de l'any 1531
moment en què comença a sortir
al carrer portada
per la confraria
de Sant Eloi
dels Ferrés i Argentès
Abans cada confraria
cada gramí
portava un element
Esta confraria
era de nova implantació
i es va crear
al separar-se dels Fusters
Posterment
es van dividir
els argentès
i els ferrers
i l'any 1588
ja eren
els ferrers
els que
portaven
l'àliga
Des de l'any 1580
l'especial distensió
de l'entremès
de l'àliga
va possibilitar
que el capítol
catedralist
si permetés
guardar la bèstia
dins la seu
qual cosa era un honor
No obstant
això
sembla que van haver-hi
garrotades
uns anys després
l'any 1592
quan els portadors
i els ciutadans
la volien entrar
i alguns càrrecs religiosos
sembla que no els feia
gaire gràcia
i va haver-hi
una mica de ball
de bastons
Esta àliga
va continuar
fins a principis
del segle XIX
a l'1804
des de llavors
ja no hi ha més notícies
fins al 1846
en què reapareix
4 o 5 anys
al 1851
s'extingix
el gremi
de Ferres
desapareix
la figura
de l'àliga
l'àliga
se va recuperar
l'any 1986
en guany farà 20 anys
la peça
és una magnífica
obra escultòrica
sisellada
per Antoni Mas
en lleutor
damunt d'una estructura
de ferro
portada únicament
per un sol home
i la corona
que porta al cap
és obra
del taller
de joieria
Blasques
hi ha notícies
que antigament
ballava dos danses
que posaven punt
i final
a la festa
en l'actualitat
només executa
un sol ball
i que se realitza
a la plaça
de la Font
durant les cercaviles
però
balla el so
de dos marxes
específiques més
a més a més
de diversos
passadobles
notícies
quina setmaneta
més
pobra
de notícies
més pobra
no
la setmana passada
que si descobriments
a Grècia
tot més a Egipte
i tal
cada setmana
no pot ser el mateix
també també
comencem
per les nostres exposicions
més properes
la primera
a la Fundació
La Caixa
l'obra
de Max Ernst
un dels artistes
clau
del segle XX
després també
el tinc
l'ado número 1
si no recordo
malament
perquè no tenim
aquí la xuleta
sobre
enginyeria
civil
romana
fins al 26
de març
molt interessant
i també
una bona exposició
i després també
una notícia
que ens parla
avui
de la cantera
del Médol
l'Ajuntament
de Tarragona
vol solicitar
al Ministeri
de Cultura
i a la pròpia
UNESCO
que es pronunciïn
sobre la possible
obertura
d'una cantera
a prop
de la cantera
romana
del Médol
la ubicació
d'esta nova
extracció
d'àrits
estaria situada
exactament
a un quilòmetre
i mig
de la cantera
romana
que a un quilòmetre
d'un altre
llaciment
l'apotecari
que és un paratge
on hi ha pintures
rupestres
llevantines
segons l'Ajuntament
Tarragoni
les vibracions
que produiria
la nova cantera
podria malmetre
la cantera romana
des de fa mig any
la decisió
de donar
o no el permís
per obrir-la
està en mans
del Departament
de Medi Ambient
de la Generalitat
que encara
no s'ha pronunciat
a mi m'agradaria
dir una cosa
si passa l'autopista
pel costat
i les vibracions
s'han de bé
se va construir
l'autopista
al costat
com és que ara
tant de gel
per protegir
això
quan a vegades
se destruïssen coses
i
potser les vibracions
seran diferents
no ho sé
potser hi ha hagut
més ressò mediàtic
en aquest punt
no ho sé
quins interessos
o curs
no ho sé
però mira
si serveix
per preservar
la patrimoni
d'acord
millor
si no s'obre
una cantera
millor
però no ho sé
perquè ara tant
és que sou malpensats
eh
malpensa
el que sí que
podríem dir
és que això
sembla que va per llarg
perquè s'ha de passar
per tantes mans
sí
segurament
la resolució
tardarà en arribar
Jordi fas cara
de tenir més notícies
més que res
perquè tens un diari
a la mà
molt bé
doncs
s'ha condemnat
a tres anys
de presó
a un
escriptor
historiador
autodidacta
per negar
l'Holocaust
per apologia
del nazisme
per la negació
dels crims
contra la humanitat
comessos pel Tercer Reig
i això
és el britànic
això a Ústria
el britànic
David Irving
admitia
l'existència
bueno
en el judici
va admetre
l'existència
de la càmera de gas
però
en obres seves
doncs
sempre ho havia negat
i entre altres coses
sostenia
que la major part
de les víctimes
del nazisme
van morir
per epidèmies
que la nit
dels velleres trencats
doncs
els assassins
no eren
no eren
membres
del nazisme
sinó que eren
persones disfressades
de nazis
o que Hitler
entre altres coses
havia
protegit sempre
el poble jueu
i qui és aquest senyor
torna a dir
això és que
no cal dir ni el seu nom
no digue'l
Jordi
David Irving
i és britànic
i l'enjutjat
a Ústria
sí
l'enjutjat
a Ústria
quan es dirigia
a fer unes xerrades
en apologia
del nazisme
defensant les seves tesis
hem dit historiador
però és historiador
autodidacte
es veu que
als 60 i pocs anys
va dir
bé
doncs escrivim llibres
d'història
jo us trobo una mica estrany
tot això
en el sentit de què
a veure
si fas apologia
del nazisme
jo crec que no negues
que tot això va passar
simplement que ho dius
amb orgull
però aquest senyor
nega que tot això
passés
diu no no
nosaltres no vam ser
jo suposo que seran
els supervivents
que queden
dels camps d'extermini
encara n'hi ha bastants
i ho van viure
a la seva pell
sentir un home així
té que irritar bastant
la veritat és que sí
si tu ho has vist
en els teus ulls
irrita tothom
perquè jo la veritat
també estigui irritat
sí no
però si ho vas viure
en primera persona
o ets fill
d'algú que ho ha patit
però recordem
que també és curiós
que els càrrecs
contra aquest home
són d'haver d'apologia
del nazisme
i de negació
de l'holocaust
però es pot jutjar
amb algú
per negació
de l'holocaust
és un càrrec
que et pot cabre al damunt
sí sí sí
fins a 20 anys
imagina't en aquest país
si es jutgés algú
per negació
dels crims del franquisme
no hi haurien prou presons
a Europa
a Europa
hi ha hagut
quatre països
on s'han celebrat
doncs
processos
per negacionisme
ha sigut Àustria
Alemanya
Suïssa
i França
el primer va ser
l'any 1981
a França
contra
contra un d'aquests
revisionistes
i doncs
s'han anat succent
diferents
fins a aquesta setmana
i aquesta setmana
el nom vinguis
amb històries
no un llibre
recomanat
sinó dos
que xulos que som
molt bé
així de clar
vinga
el primer
quin títol té
La caída
de l'imperi romano
autor
Peter
Heder
editorial
crítica
quantes pàgines
704
Déu n'hi do
i quin preu té
gairebé 30 euros
doncs molt bé
un llibre de 100 estrelles
aquest sí que el recomanem
i ja esteu sortint
bé
ara potser ja és massa tard
per anar a les llibreries
no encara és la té
són gairebé les set
només
doncs acabeu d'escoltar
la programació
de Tarragona Ràdio
després hi aneu
doncs Peter Heder
ha escrit un llibre
molt fluid
molt ben documentat
no és una persona
que fa quatre dies
que treballa
en aquest tema
i s'inicia aproximadament
a partir de l'any 376
del nostre era
quan l'imperi romà
comença
a trencar-se
o relativament
a trencar-se
fins a la caiguda
de Roma
i les causes
etcètera
jo em pregunto
si és apte també
per aquella gent
que no estigui especialment
interessada
en l'època romana
sí
però pot arribar
a confondre molt
perquè surten molts noms
bé
surten molts noms
de líders bàrbars
de pobles
que jo inclús
algun desconeixia
però per sort
per una altra banda
darrere té
un petit diccionari
de personatges
i de termes
en general
a més d'una cronologia
una bibliografia
molt interessant
també
etcètera
i el segon llibre
també està relacionat
amb el món romà
quin títol té?
L'Ejército Romano
tercera edició
autor?
Ui
Jan Le Boeck
Ui
Jan Le Boeck
o Jan Le Boeck
o Jan Le Boeck
que sé què és?
Jan Le Boeck
Editorial
Ariel
Pàgines
336
i té un preu
bastant assequible
Arrodonit
si més no
20 euros
Jan Le Boeck
és professor
de l'Universitat
de la Sobrona
de París 4
i és la tercera edició
d'aquest llibre
i això significa molt
vol dir que
per començar
el llibre és bo
que es ven bé
etcètera
i també
en aquest cas
l'Ejército Romano
fa un anàlisi
de l'exèrcit romà
un dels exèrcits
més
més ben estructurats
més ben estructurats
i
doncs
que va constituir
la base del poder polític
de la Roma imperial
i l'agenda romanització
de tots els territoris
conquerits
de tot l'imperi
i etcètera
està molt ben il·lustrat
també hi ha
doncs
molts gràfics
i la veritat
també és una lectura
força interessant
per entendre
per què l'imperi romà
va ser l'imperi romà
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Us recordem
W-W-W-No envinguis amb històries.blogspot.com
és el nostre blog personal
i si us voleu ficar en contacte amb nosaltres
ho podeu fer a través d'aquest blog
o també escrivint-nos a
història.tarragonaradio.com
i el proper
No envinguis amb històries
doncs el monogràfic anirà dedicat al temps
el temps meteorològic
el temps
cronològic
el temps cronològic
el domini de l'home sobre el temps
o la dependència que tenim en l'actualitat
sobre el temps
etcètera, etcètera
i després la resta
doncs
si la setmana passada fèiem tic-tac
ahi fèiem mieu
avui hem de fer tic-tac-tic-tac
i com sempre el temps ens tira damunt
i això s'acaba
com sempre
Manel Jordi
fins la setmana que ve
gràcies
a reveure
Manel Jordi que porteu un programa d'història
com és que no heu dit res?
perquè ja estava molt patejat l'assumpte
però podem fer un breu record?
qui ha de tolla el fruto?
ostres
tu on estaves Manel?
jo estava
no me'n recordo
qui ha de tolla el fruto?
dos vegades
dos vegades
sí, la gent va creure
sí, sí
i quan van començar a disparar
quin remei
en fi
va anar d'un pèl
i menys mal que es va quedar en això
en una anècdota
fins la setmana que ve
ara sí
adeu