Mare Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, com estàs?
Bé, bé, bé.
Disposada, disposada.
Relaxada.
Home, de fet, no del tot allò disposada,
perquè per això no cal disposar gaire.
No, si hi hagués de bé, t'ho donen tot.
Criticar és el nostre, et ve la sang.
A més, t'ho posen molt fàcil, eh?
Home, home.
A una gent més que d'altres, però t'ho estan posant molt fàcil.
Sí, hi ha setmanes que costa.
Costa perquè no hi ha notícies sucoses.
És a dir, no val la pena fer llenya d'això,
on no em ve de gust riure de què.
Ara ja saps que estem preparant tota la història d'estiu,
perquè hi ha el mal bon temps.
Jo crec que de principis de juny ja comencem a veure...
Comença, sí, sí.
...l'estilisme dels biquinis, banyadors, etcètera, etcètera.
Operació en biquini, nena.
Quina por, quina por tots els mitjellins a l'aire, que tot es vegi.
Parlant de mitjellins.
Què?
Entre d'altres, aquesta setmana parlarem dels mitjellins de l'Anna Obregón.
Espera, espera, espera, que feia el redobla.
Vinga, som-hi.
Comencem amb...
Kate Richards, Anna Obregón, Nicole Kidman, Bertín Osborne,
Pedro Almodóvar, Jodie Foster, Paul McCartney, Raquel Mosquera i Noemi Hungria.
Però comencem?
Què et sembla, si sentim una mica el rolling?
I can't get no satisfaction.
Què li passa a aquest bon home a Kate Richards?
Satisfet no sé, però fart...
De què?
De coco devia quedar.
De fet, aquest senyor té problemes,
perquè potser no entén que no té dat de fer segons quines coses.
Kate Richards podria patir importants mals a nivell cerebral
altres una caiguda que vas patir al caure d'un cocotero a les isles Fiji.
Què feia aquell bon home pujat a un cocotero?
A paperot.
A veure, a veure, la gent que es puja als cocoteros,
que normalment són els indígenes moltes vegades...
Tenen molta experiència.
Tenen molta experiència i ho fan des de petitets.
Bé.
Tota la seva vida ho fan.
Doncs ell, que es devia pensar que allò era superfàcil...
Clar, ho va veure pujar un i em va pujar darrere i a veure què passa.
Ara jo...
Te'n recordes que ho vam comentar fa un parell de setmanes
que devíem dir què devia portar aquell home al cos
per pensar que allò era tan fàcil de fer?
Sí.
Bé, doncs la qüestió és que es veu que,
arrel d'aquell cop,
és possible que tingués un coágul al cervell
que li podria portar problemes d'anar endavant.
Fins i tot, si te'n recordes,
els van dir que potser havien de parar la gira...
De suspendre la gira, sí, sí, sí.
Perquè no estava en condicions cerebrals...
Mai millor dir.
...com per aguantar-la.
Ja no sé si és que no entén...
A veure, hi ha edats, hi ha edats,
i hi ha edats en què es pot fer qualsevol cosa.
A partir dels cinquanta i tantos que ja és perillós
de fer segons que les coses, eh, xato.
I ell ja no té edat per pujar un cocotero.
Clar, jo abans de pujar un cocotero
jo hauria trucat al metge.
Metge, puc pujar un cocotero?
Què t'hi diu el metge?
Vinga, vingui.
És que jo crec que cau de calaix.
Ell va caure de la cocotera,
però la història cau de calaix, eh.
És perillós el que he dit, xar.
I de tonto a tonto,
i tira perquè me toca.
S'apropa.
Gairebé la tenim a tocar.
No, no és tiburon.
És Anna Obregón.
Que malament m'ha sortit el crit.
És que, perdoneu-me,
tinc una mica de refredat, eh.
Ha fet por igualment.
Sí?
Bé, doncs...
Vig a fer ja temps, perdona, Marc,
que no parlàvem de Anna Obregón
i em pensava que m'havia alliurat d'ella, eh.
No, doncs el problema és aquest,
que a partir d'ara en parlarem
i suposadament molt.
No, és mort.
A veure, havíem dit fa unes setmanes
que estava preparant una sèrie
per Antena 3
i que li havien comprat el tema
i que segurament estava pamat.
Bé, doncs ja.
Ha estat un any preparant una sèrie
que començarà a metres al setembre
que es titularà
Elles i el sexo dèbil.
Que és una mica com el sexo en Nueva York,
una cosa d'aquestes, diuen, no?
Una història d'aquestes.
Diu que ha escrit arguments
per 91 capítols.
Oh, quina pota.
Repeteixo,
91 capítols
aguantant en aquesta bona dona
dient tonteries
i diu que,
i això és el que més por em fa.
Què?
Què?
Misèrie tiene
coses biogràfiques.
Has dit quin silenci, eh?
Em fa falta comentar més, eh?
Es podien sentir les neurones
de l'Anna Obrego
en aquest silenci.
Bueno, a veure,
no volem criticar
les dotes
biogràfiques
o d'escriptura,
com se diuen.
en els que fan guionístiques.
No.
De fet,
no volem parlar més
de l'Anna Obrego.
Jo el que recomanaria
als amics
de la programació
d'Antena 3
que la passin
cada dia,
la sèrie.
Per què?
Així s'hi acabaria abans.
90 dies i fora.
Home, sí.
3 mesos aguantant allà
la sobredoci.
Fora conyes,
però sense publicitat.
Un capítol darrere
l'altre seguits
i potser en 3 dies
acabàvem.
No tant no.
Però imagina't una vegada
al dia,
com aquestes tenen
l'Opera que ponen...
Tu pots estar 3 dies
sense veure la tele.
I que la posin allà
entre les 4 i les 5
de la matinada.
Ei,
seria un horari fantàstic,
ho sento per la gent
que treballa de matinada
i de tant en tant
us posen una miqueta
a la televisió
que haurien d'aguantar
aquests estons.
Jo recomanaria...
Que hi ha més canals
de televisió.
Ah, exacte.
Recomanaria que el fessin
a la mateixa hora
que feien al teatre,
a la 2.
Clar,
per exemple,
o els documentals,
que tothom els veia,
no?
No,
els documentals
els fan a tota hora.
No,
però hi ha documentals
d'aquells específics.
Antigament el feien
a partir de les tantes
que, diguem,
si tu,
la gent que ens agrada
el teatre
i que no podíem anar
en aquell temps
al teatre,
el feien a casa.
Tot i que l'endemà
no ens podíem aixecar.
Doncs seria una bona hora
per posar-la en el oregon.
I hem dit
que no en parlaríem més
i ho estem allargant.
No, no,
una coseta.
Amics d'Antena 3
només és...
Subgerència.
Exacte.
Una manera
de poder ajudar.
És una manera d'ajudar.
Ja.
Veus què passa?
El no enfonsar la cadena.
No ens ho creiem
ni tu ni jo, eh?
No, passa que no.
A veure,
ja informarem,
perdó,
de quan es fa
i a quina hora es fa
per no veure-ho.
De quina hora el patirem,
vols dir, no?
Sí, més o menys.
I ara tenim notícies
no d'ell,
sinó d'ella, no?
Que desa romàntica
aquesta cançó, eh?
Sí, és bonica.
Mira que em balla la mare,
ja.
Aquest ingestiu.
Ho havia deixat a la televisió,
això, eh?
Nuri, Nuri, Nuri, Nuri.
No ballaríem tant
si hem de veure la televisió
allò, seca és com un pal.
Seca de què?
Seca, que no em veus.
No, quietes.
Quietes, que no em veus.
Bé, doncs sí.
Paradetes.
Nicole Kidman,
parlem-ne, parlem-ne.
Ella ha anunciat
el seu compromís
amb l'estrella
de Country,
Kate Urban.
Fins ara sabíem
que eren parella.
Sí, no,
que no ho veus.
S'anava sortint.
Són més que no ho vist,
perquè va fer unes declaracions
a la revista People
a les que va posar
de manifest els seus plans
de boda,
ara sí, públicament,
amb el cantant,
i va dir, doncs,
que el portava de partner
a una entrega de premis
perquè és el seu promès
que no ho hagués fet
amb un nòvio.
Clar,
home,
que ja van en sèrio.
A més,
si no recordo malament,
no vam comentar
la setmana passada
que una setmana abans
que es casés,
el Tom Cruise,
ella estava prevista
que també es casés?
però, de fet,
és que, clar,
com que encara no se saben ni,
se sabran les dades exactes
fins que no hagi passat,
perquè no volen,
ja saps que amb el Tom Cruise
també vam estar
a damunt i a darrere
de la data
i va resultar
que això era una mentida
com una catedral,
però com la catedral
de Burgos,
per almenys.
I juntem la catedral
de Tarragona
i per on n'hi ha més,
eh?
De ver les ailes,
que sí que n'hi ha,
però...
Parlem de catedrals
i d'esglésies.
Anem a Sevilla?
Que anem a alguna boda,
potser?
Sí, nena, sí.
Ja m'he ensenyat a mi
que avui no tinguéssim
el vestit tan maco
que sempre te poses
per a les bodes.
La Pamela,
la Pamela.
10 de juny,
apunta l'agenda.
10 de juny,
Sevilla,
que meravella,
seca,
apunta, apunta.
Espera,
que m'apunto.
A veure,
què més?
Bertín Osborne
com Fabiola Martínez.
Vale,
però, Sílvia,
ho tens?
Sí.
Perfecte.
Sí, sí.
Recorda,
no pots anar
vestida de ranxera.
Per què?
Perquè és una boda a Sevilla
i aquesta gent
s'ho mira molt, això, nena.
I de faralaes,
que puc.
Tampoco.
Que ens truquen?
Mirem a trucant.
Ai,
que deu ser el Bertín Osborne.
Ai, que ens convida.
Ai, Bertín,
no,
que no puc anar ara.
Ara no podem agafar el telèfon, Bertín.
No, no podem,
ho sento.
Mar,
penja-ho,
penja-ho, penja-ho.
No?
O no sé què fer,
què fem?
No, mira,
posem una miqueta de música
i agafa-la,
agafa-la, agafa-la.
A veure què diu,
agafa-la.
Agafa-la.
Ai,
sí.
No?
No, no.
Mar,
mar,
penja-ho.
Bueno,
vale, vale,
doncs parlem.
No, no,
tranquil,
tranquil.
Què ha passat?
Mar?
Adéu, adéu,
petons,
adéu, adéu.
Silvia.
Qui era?
No, res, nena,
que no era el Bertín Osborne.
No?
No els convidava la boda ni...
La policia, nena.
Què ha passat?
Perquè he trucat fa un rato
a veure si em podien dir
si hi havien trobat
els 600.000 euros
en joies
i coses de valor
que li havien robat
a la baronessa Ticent.
Sí.
Perquè, clar,
mentre ella estava
lligada amb un arbre
al Madrid...
Que estava manifestant-se
a ella
amb tota la seva força.
La seva parafernalia.
Li anaven buidant
el xalet de Guissa.
I vostè veia
que hi ha de ser guapa
que nosaltres aquí
anem fent neteja.
Nosaltres anem fent espai
per si han de treure els arbres
que se'ls posi aquí a casa.
Bé, la qüestió és que
fa un rato que he trucat
a veure si sabien el què
i m'han dit
que quan tinguessin novetats
em trucarien.
Ai, doncs mira,
que bona gent, no?
I m'han trucat per dir-me
que no tenien novetats
que no cal que els truqui més.
Doncs bueno.
Home, som bona gent...
Home, educats.
Són educats,
que ja n'hi ha prou.
I fan la seva feina,
que és importantíssim, eh?
Sí, de dir,
deixa'ns fer la nostra feina
i no ens molestis més.
I se sap quant li van, eh?
De moni i moni?
600.000 euros.
En joies.
En joies.
I objectes de valor.
Jo em pensava
que també els tindria
amb bosses o en caixes,
allò com els de Marbella.
No, no, amb fulles.
Amb fulles.
Amb arbres.
Que dolenta.
Saps que quan poso la Luz Casal
no sé per què
em recorda
el proper protagonista
que hem de parlar?
És que per això
te l'he demanat.
A veure, digues, digues.
Té una notícia,
té una notícia a la mar.
És per felicitar.
Podríem triar qualsevol cançó
i hem triat aquesta
que potser és més trista,
és més lenta,
però ens agrada.
Sí, és bonica, és bonica.
Ell és des de dimecres,
des de dimecres al davant de matí,
si no m'he equivocat.
Abans d'ahir, sí.
És príncipe de Astúries
de les Artes 2006.
Tant per la seva maestria
i sinceritat de les relacions
com l'alegria i la vitalitat
en els seus textos.
Veus?
És que és un crac.
És un crac.
Moltes felicitats,
perquè de fet ja s'ho mereixia.
Sí, i han trigat, eh?
Han trigat molts anys,
crec jo, a donar-li el reconeixement.
Fia una olor de ranci
al fet que a tot el món
el reconeguessin
com un director de bandera
i aquí, no sé...
És allò que mai ets profeta
a la teva terra, no?
D'alguna manera.
Jo diria que les enveixes
són molt dolentes.
Sí.
Jo ho diria així.
Tu dius aquestes coses?
Sí.
De totes maneres...
Tu qui ets?
Tu qui ets?
Jo soc Marc Pérez.
No només el felicitem
pel seu príncip d'història,
sinó que a més l'animem
perquè recordem
que avui mateix
presenta a Cants
la seva pel·lícula,
Volver.
A veure, a veure.
Per tant, esperem que el festival
se l'emporti de carrer
perquè, de fet,
jo he sentit,
normalment,
normalment a les entrevistes
és com a molt planer,
no?
Però el dimecres
quan anava cap a l'aeroport
a agafar el vol
que va anar a cap a canes
i tal,
estava com eufòric
i dient
no sé si estaré
a l'altura
d'este premi.
És a dir,
és el primer premi
que li otorguen
després de tants anys
de fer les coses
ben fetes
i l'home
no sap
com avenir-se.
És que és el que té
que és tan proper
que dius,
ostres,
és que l'ha d'emportar tot
i que estigui feliç
tota la seva vida.
És tant d'anar per casa,
per broma.
Doncs sí,
el que no sé
com estarà a casa seva
és el següent,
eh?
Un d'aquests que canten
doncs que ara mateix
casa seva
té una miqueta tocada.
Sí,
de fet,
canta i toca la guitarra.
I hi ha alguna cosa més?
No,
hi ha casa seva
que deu tocar
molt poca cosa
perquè ell es diu
Paul McCartney
i la seva
a partir d'ara
ex-esposa
es diu
Heather Mills.
Què dius?
Han decidit posar fi
al seu matrimoni
després de quatre anys
d'unió
i una filla.
Em pensava que era només
separació allò que dius
és mira,
cadascú va pel seu costat
però ens ho pensem
i potser tornem.
O sigui,
hi ha separació?
És una separació amistosa.
No, no hi ha,
però...
Ells han enviat
un comunicat
per anunciar la separació
i diuen que
han intentat
per tots els mitjans
que la seva relació
funcionés
però
que donada la pressió
diària
que els rodeja
amb els medis
i amb la gent
i...
o que se'n vagin
a un altre lloc
a viure
per l'amor de Déu
i ells s'estimen
s'estimen
sempre, no?
Home, diuen
que han decidit
amb tristesa
continuar per camins
separats
perquè es veu
que la pressió
els feia trontollar
la relació.
Em sap greu, eh?
Perquè a mi el Palma Carni
m'acaba molt bé.
Home, jo no el conec.
Home, tampoc,
però pel que diu
Andell
que sempre ha estat
molt solidari
que sempre ha estat
amb les bones obres
i és una persona
que, no sé,
és reivindicativa
fins i tot
en segons quins temes.
I que semblava
que les coses
li anaven bé
doncs, bueno,
es veu que no tant.
Que no és...
Bueno, Pol,
encara tens molt de vides
per davant, eh?
Xato.
I tant.
Ànima, eh?
Si no truca el Ringo
tornava a formar grup
i vinga.
I molta bona música
per fer.
Però, escolta'm,
hem passat així
com per l'amunt
del tema premis
i en tinc un altre, eh?
Un altre premi?
Tinc un altre premi de cinema.
Sí, però pots posar
els vites de fons
que no em molesta.
Sí? Ah, deixem-ho, deixem-ho.
Vinga, vinga.
Ella es diu
Jodie Foster
és actriu,
productora
i directora.
És tot això
una saladona.
Que piazza de mujer.
És un tros de dona.
La qüestió és que ha sigut
embestida
doctora honoris causa
de les arts
a la Universitat
de Pensilvània.
Oh, molt bé, no?
Sí, sí.
Ole, ole,
s'ho són barrios.
Però és que, a més a més,
ja...
Què són dos?
Barrios, barrios.
Ja va rebre
el doctorat
d'honoris causa
a Yale.
És on ella va estudiar
i on la se va redue
el 1985.
És a dir,
que d'alguna manera
també la reconeixen a casa, no?
Ja és doctora dos vegades.
Ostres, aquesta xica.
Ja és més que el Haus,
perquè és dos vegades doctora.
O que es miri, eh?
Però què és doctora?
Alguna cosa en especial
a banda de les arts
i de les ciències?
De les arts,
no ho sabem més.
O és poter recomanar
alguna cosa
quan es faci mal de cap?
No, no.
A banda de la típica aspirina.
No estudiar medicina.
No, no.
No, no, no.
Tant de doctorat,
tant de doctorat.
I després, què?
Re de re, eh?
Veus?
Podia fer un massatge.
Aquesta doctora
no n'hi ha res.
És que li fa mal
el coll a la mare.
Estic veient aquí
que fa 5 minuts
una mica estranya.
És divendres,
estic cansada ja.
Es nota, es nota.
Vinga, anem.
Anem a la loca.
Ella, Raquel Mosquera,
Despedida i cierre.
És el títol
que li han donat
al tancament
del seu negoci.
Al final ha tancat?
Sí.
Sé que havien anat
acomiadant gairebé
la meitat de la plantilla
que portaven a la perruqueria,
que volien aguantar,
que volien aguantar,
però al final,
res de re, no?
Sí, en un moment
va ser el somni
de la seva vida,
va funcionar
com una ola.
Home, clar,
tothom anava
a veure la mosquera.
Home.
Doncs,
per falta de rentabilitat
ha hagut de clausurar.
Ja fa 10 anys
que va obrir el negoci
i recordem,
com deies tu,
que el 2003
va acomiadar
8 dels 11 treballadors.
És a dir,
que es va quedar
amb serveis mínims
per poder mantenir
i que encara així
la perruqueria
seguia registrant
importants pèrdues
i que potser
la gent no li agradava
la manera de posar els rulos.
no sé,
o com que no hi era mai,
posar els rulos
perquè estava
venent exclusives,
doncs,
no acabava de rotllar.
La qüestió és que,
doncs,
un altre somni trencat.
Mira que no estigui,
te recordes que hi havia
la història
que volien marxar.
De fet,
han sortit aquests dies enrere
les fotografies
de la casa
i d'una festa
allò d'és madre
que el Toni Nimlke
havia fet
en honor
als paletes
que li havien construït
entre cometes
palau
que tenia allí
per la seva família.
A Nigèria
estàs parlant,
no?
Exacte.
Possiblement
ja tenen la casa acabada
i cada vegada
estan més a prop
de marxar.
I el que passa
és que encara
continua la història
de la denúncia
per part dels pares
d'ella
perquè allà,
clar,
creuen que no està bé
per poder cuidar la nena.
Això també encara està obert,
aquest front.
I vols dir que no la deixaran
marxar del país
tenint aquest tema
pel mig?
Jo crec que sí,
i el moment que vagin
trucada
i se la requiere
que vella
a casa
per una vida
i ja està
i fora.
De fet ja s'ho faran.
Home, sí, sí, sí.
La llàstima és que sempre
quan hi ha un nen pel mig
com que fa una cosa,
una mica de cosa, no?
I sobretot una família
que teòricament
ha format pinya
al voltant d'ella
quan més ho ha necessitat
i que ara
deixem així
a veure què passa.
Sí, perquè en el fons
tampoc no sabem
per on van els tiros.
Sabem el que ens expliquen
però no sabem el que passa.
Ai, que t'estàs tendrint.
Ui, que t'endràs avui.
No sé qui és aquesta noia.
Jo continuo dient
que no és la Mar.
Que me n'estan canviant.
Tu saps que la Raquel
Mosquera
no és de la meva devusió.
Això per això.
Però si marxa del país
i se la traiem de sobre
més val que de bé.
Ah, com...
Ah, oh.
Veieu?
Veieu com jo estava
esperant que sorti aquesta mar?
Digue'm una cosa amagada
que deu tenir.
Alguna cosa rara
que jo no he estat mai a Nigèria.
A veure si ens convida un dia
en pla d'entrevista
i anem a fer un tomb
a Nigèria.
Oh, oh,
que té avui puesta.
Oh, quina poca em fas.
Però passa puesta, passa puesta
no devia estar
la de la moto, eh?
Mira, m'he anat a parar, eh?
Que estàvem viatjant
tu i jo cap a Nigèria
i s'enfuntada a la moto.
La moto, maroto
i el que calgui.
Digue'm, a veure,
a veure, aquí hi ha algú de la moto,
què ha passat amb una moto?
Doncs es diu
Noemi Hungria,
és una ex-gran hermano.
Sí, ah, sí.
Recordem que va ser notícia
entre d'altres moltes coses
perquè va tenir un accident
en un cotxe
amb molta velocitat
a la qual li va costar la cara
a la seva nòvia,
Raquel.
Que es van arribar a casar
i que van passar molt malament
i que després va sortir
tota aquella història.
Bé, doncs ell ara estava
amb una altra parella
que es diu Jud.
Sí.
Doncs es veu que...
Que també havien trencat,
també havia una història.
Es van discutir.
Exacte.
Allò de...
I pego la vuelta.
Sí, sí.
Torna un cop de porta
i marxo.
En un moment així de calenton
ella agafa la seva moto
i se'n va cap a l'aeroport del Prat
a fer l'avión
perquè sabeu que col·labora
amb un programa de televisió
i per tant ha de fer un bon aeri.
Bé, doncs en el camí
de casa seva
de donar el cop de porta
fins a l'aeroport del Prat
ha tingut un accident.
Va tenir un accident de moto
i es veu que la cosa
al principi va semblar
que era greu, greu.
Es parlava
de que s'havia trencat els tornells
i que possiblement
hi hauria alguna cosa més
que haurien d'anar mirant.
No se deixen els accidents, no?
En anys i anys
però que Déu-n'hi-do.
Clar, és allò
encara, tot i això
no estic prou informada
i no sé exactament
què és el que li ha passat
però sé que les ferides
diuen que no són massa greus
i que es recuperarà
dintre d'un temps
amb una bona recuperació
i un treball allò
en plan
centrem-nos en el que estem fent
i no pugis més en moto
si no tens equilibri.
O sigui, millor que agafis un taxi
guapa
o que lloguis
o que lloguis alguna cosa
o que vés en metro
o sigui, a partir d'ara
oblida't una miqueta
almenys durant força temps
d'aquest soroll de motor
o d'aquest o d'un altre
però sobretot de la moto
oblida't, no?
I què et sembla?
Sí, què?
que anava a dir?
No, que anava a dir-te que tenia els aniversaris
preparats.
Això t'anava a dir?
Què et sembla si tanquem amb els aniversaris?
Com de costum?
Què és això que m'has posat?
La servillita, xata.
Veus?
Mira, mira.
Vinga, amics xiques.
En cada cumpleaños que hay que festejar
cantamos todos juntos para ser
Veus?
Això t'ho posen i fas amb més alegria
l'aniversari, dona.
Però això estàs pluralitzant
i no n'hi ve.
No, tu no.
No.
Però no, eh?
No, pobres.
Ara les faràs deprimir.
Cada vegada la tries més friqui.
Veus?
Que les cumples feliç.
Mira, jo potrio dues opcions.
O callo, perquè qui calla ho torga.
No, no, això que hi ha res, eh?
Que no toca.
O dic els aniversaris
i així no se sentirà la cançó.
Digues, digues.
Anem per feina, anem.
Mira, tenim la Naomi Campbell
que en fa 36.
S'ha tret, eh?
S'ha tret?
O, a la fora, sí.
No ho sé.
Jo 4 o 5 més li posaria, eh?
Sí.
Oi, tant.
Bueno, doncs l'Estivi Wonder
que en fa 56
que jo trobo que està bé.
Sí, sí.
Una cosa ben atxuradeta.
El George Lucas
que en fa 62.
T'ho n'hi do, eh?
És que a tu et sembla que era ahir
però ja fa temps.
I aquella tia
amb les dues ensaïmades al cap
anava damunt d'una nau especial.
Imagina't, eh?
És que sembla que era ahir.
I ens pensàvem que era un altre, eh?
No, no, deixa una cosa meva.
Després t'ho explico.
Ai, no sé de què va això, ara.
El Ferran Adrià.
Ai, aquell, el cuiner
internacional del Mundo Mundial.
El que fa mus de llenties.
Oh, mus, mus.
Si no fa mus, fa vents.
Bueno, doncs fa 44 anys
que m'ha deixat sense paraula.
Fa 44 anys que fa vents de llenties.
Sí.
Vale.
El gran Wyoming...
No, no, no farem més comentaris
sobre els vents.
El gran Wyoming
que se'm fa un nus a la llengua
en fa 51.
Bé, no?
Sí.
En posadet.
Vinga.
I el Pris Brosnan,
i ara aquí agafa't bé.
Pris Brosnan.
No ho tornaré a dir.
Ell en fa 54.
54, ja?
Sí.
Oh.
Què?
Fa un any que feia 53.
Mare de Déu, senyora Janet Jackson.
Què?
No t'ho creuràs.
Sorprena.
40.
No, això sí que no m'ho crec.
La Janet Jackson ha 40 anys.
Sí, ja, és que ja, eh?
Ja?
Ja li toca ja.
Fes 40, ja?
Ja?
Però ja, ja?
Ja, ja, que no el pot tenir 15 anys tota la vida.
No, això és veritat.
Escolta'm, fem una cosa.
Et troba això i posa en bona música.
Ah, ara sí.
És que és la millor, Mar, eh?
Per això volíem acabar amb aquesta.
No, no, no, tu sí que eres bona.
No, tu eres bona.
Tu, tu, tu.
Aquest tros d'aquella pel·lícula fantàstica l'hem de trobar.
L'hem de trobar.
Mar, tornem la setmana vinent.
I esperem que una miqueta més centrades, eh?
Home, no sé.
Avui estàvem com a mig de festa, ja, eh?
És que, clar, des de dimecres que mig d'Espanya està de festa.
Deu ser això, que encara s'encomana, no?
Com que encara ho tens així com a mig de la pell.
Ah, exacte.
Gràcies, Mar.
Gràcies a tu.
Un petonàs.
Bon divendres i molt bon cap de setmana.
Cuidat.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.