FUTURA EMBENDA
A mostrar-lo, no?
Tant de costa pujar cap aquí dalt?
Home, és complicat perquè no està molt vertebrat l'àmbit lingüístic com hauria d'estar, no?
Es costa més, val més les despeses de viatge quan un programador cultural ha de programar un concert o el que sigui i tenim més problemes.
Però casualment, i gràcies a la gent de Montblanc, el tenim avui pol·lulant per aquí, per a les nostres terres, perquè demà tenim concert del Pau.
Demà tenim concert, però també hem d'agrair a Carme i a Joan haver-ho esportat així.
Sí, demà tenim un concert a Montblanc a les deu i mitja, que se suposa que obri Montblanc medieval.
És en l'antic hospital, que m'han dit que és molt bonic, jo encara no l'he vist.
Demà tindràs gairebé tot el dia i avui també, no? Segurament que aniràs després cap allà.
Més tard, més tard.
Més tard. I què? Com t'ho esperes, aquest concert?
Anirem en banda, és la primera vegada que pugem a Catalunya a tocar en banda, no?
Perquè nosaltres tenim diversos formats, entre aquests que hem portat avui a la ràdio,
que anem guitarra, acústica, violi i veu, però també portem un format molt més enèrgic, com aquell que diu,
que porta bateria, baix elèctric, trompeta, piano, guitarra, 12 cordes i segur que m'he deixat...
I aquest són els músics furtius.
Exacte.
Perquè dir que normalment tu ho has presentat al metge, aquest és la informació que ens ha arribat aquí a l'emissora,
que és Pau a la Bajos i els músics furtius.
Sí.
Això de furtius, perquè és perquè de tant en tant es donen a la fuga, no els trobes,
i de tant en tant venen tots corrents i llavors es podeu ajuntar?
Això passa així, però no és per això, el nom és un homenatge als inicis que hem tingut.
Nosaltres començarem a tocar en els carrers de València, a l'ombra del Miquelet, en el centre històric,
i existís una normativa municipal de l'era Rita Barberà, que posa una multa de 500 euros
i requissen l'instrument d'aquell desaprensiu que se li acudeix fer un delicte com aquest.
I també feu unes coses als carrers de València, és que tocar música, és que de veritat,
feu unes coses, a primera banda cremeu els ninots, ara feu música, és que tot no es pot fer a València, eh?
Sí, som estranys.
Sí, deu ser això, i aquesta normativa, esteu contentíssims, no?
Mira, li hem donat un homenatge a tot, imagina't.
Com es fa aquest treball discogràfic? Tornem al treball que segurament ens presentareu demà a la nit,
a Montblanc. Com es va fer? M'agradies que fa un any ja que va per València,
que hi ha molta gent que segurament s'ho deu saber de memòria,
però aquí a nosaltres encara, doncs allò que dèiem, no?, que no ens ha arribat.
Com sona? Què és el que dieu? Què és el que està en aquest treball?
Que a mi no m'agraden les etiquetes, però és un disc de cançó d'autor un poc modern,
perquè porta uns arranxaments un tant atípics, no?, en el sentit que ens acompanyem de corda,
però també d'instruments més propers al pop, rock, no?
I són cançons que, per una banda, parlen de coses molt íntimes i molt personals, molt privades,
on es despulla l'autor de les cançons que soc jo en aquest cas,
i després també hi ha una part més de denúncia, més clàssica, com els cantautors d'arrel.
Anem a la primera part. Això de despullar-te a través de les lletres, en quin sentit?
D'allò que sents dins del més profund de tu, fins i tot els sentiments que no pensaves que eren teus i que estan allà?
Allò dius, revisar tot l'ordinador per dins?
És quasi fer un diari de les teus cançons, no?,
el fet de pensar sobre la teua vida i un poc les teues cavòries plasmar-les en els acords de la guitarra.
I després l'altre vessant que també em deies, de queixa, de coses que no t'agraden, de rebutges,
una d'elles, allò que comentàvem fa un moment, una mica en forma de riure, però que és seriós,
i què més et preocupa?
La política valenciana és molt heavy.
Sí, començant per l'exemple que hem posat abans, seguríssim.
Sí, però això ja és més a nivell municipal, i m'en referia allà més en un àmbit...
A nivell context mundial, fins i tot, no?
Sí, a nivell de País Valencià, perquè això, tenim un govern que ja acumula més de 12 anys...
Els has fet arribar, perdona'm, de casualitat, un CD, perquè se l'escoltessin i perquè veiessin...
En un moment donat vaig escriure una carta oberta a Paco Camps, que és el president de la Generalitat,
que suposa que no ha llegit, però un poc criant-li l'atenció pel fet que estava portant a terme una política governamental
de rebuig i d'emarchinació a aquelles persones, a aquells músics que ens expressem en la nostra llengua,
i fins i tot ja no un tema lingüístic, sinó aquells que són valencians i que volem expressar-nos i no tenim l'oportunitat.
I a través de la música, que teòricament forma part de la cultura, no?
Sí.
De tots els països, o sigui, no és una cosa puntual ni general, no?
Reclamem un compromís amb l'art i amb la música en particular, que és el tema que més ens toca de prop.
I tot això, conjugat, es diu Futura en Venda.
Tan malament veus el futur, ara mateix, que l'hem de vendre abans de poder conquerir-lo?
No, en realitat, en realitat, soc prou optimista.
El cas és que, per a posar un títol de disc, està molt bé donar-ho una crida d'atenció, no?
I de dir, escolteu, pareu atenció, que com no canviem el sentit del nostre camí,
això acabarà com el ball de Torrent.
Ball de bastons?
Sí, sí.
Entre tots.
Dic que quan entrava el Pau per la porta l'he vist carregadíssim, amb la guitarra,
i dit, home, aquesta guitarra s'ha de treure la pols, que aquí hem de veure i hem de sentir-te en directe.
I ens ha dit que sí, ha treu la guitarra, l'ha afinat.
El que passa és que crec que aquesta guitarra, això dels canvis de temperatura no li van, eh?
No li va massa.
Ja m'imagino ja.
Exacte, i l'aerocondicionat...
Encara pitjor, no?
Sí.
Per què no em presentes a la companya que està...
A la meva dreta tinc Laura Navarro, que és una de les furtives.
Home.
I que toca el violí.
Ens feu una peça?
Sí.
Sí?
Doncs...
Anem a fer una cançó que es diu La clau, i és una cançó que parla sobreprendre's les coses amb una certa doci d'esperança.
O sigui, que connectant amb el que parlàvem a des, ací va, La clau.
Endavant.
Busca una resposta en els murs de la ciutat.
En les portes dels lavaboos, en els versos d'estellers, en els versos d'estellers, en les mans de les persones que estan esperant el tren.
Fe Suaveu abans.
La clau és creure en l'esperança que ens fa seguir en peu.
i esborrar-la perquè esclata en la teua veu.
En la teua veu i tant se val si el meu trajecte es fa arriscar.
Jo seguiré endavant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És que jo m'imagino ja!
Estava ja al concert!
Perquè serà una de les claus, no?
També del concert que podrem sentir demà!
Sí, sí, sí!
Exactament!
És una mostreta, un poquet, no?
Del que hi haurà!
És la part més íntima, no?
Com comentàvem, hi haurà altres peces
i un poquet més de contundència,
però aquesta part tan minimalista, tan íntima,
dona per a comunicar-me els sentiments
i expressar emocions.
Com ho has plantejat?
Com serà aquest concert?
Per a la gent que demà digui
mira, m'ha agradat!
Mira, m'he cap a Montblanc
a veure aquest xicot!
A veure com serà!
Començarem amb alguna peça
que tingui més energia
i que...
I que si digui, deixeu la barra,
apropeu-vos, no?
Exacte!
Apropeu-vos cap aquí al costat
que tenim coses interessants que dir-vos...
I quan ja ens hem captat l'atenció
això és quan li soltem
aquestes peces
que ja són per a derretir-los
i fer-los arribar a sentir més pròxims, no?
Que s'identifiquen més les persones,
el públic que vinga.
Recorda'ns una altra vegada
on és el concert
perquè ningú digui
Ai, és que...
crec que ho ha dit
però no m'he quedat
perquè s'ho apuntin.
Antic Hospital de Montblanc,
deu i mitja de la nit,
i això.
I si voleu saber més coses
d'aquest noi que ara mateix
el tenim aquí amb nosaltres
entreu a www.pauarabajos.com
tal com sona
i què és el que trobem
dins d'aquesta pàgina d'internet?
N'hi ha de tot.
Què significa de tot?
Lletres, l'agenda de concerts,
n'hi ha una botiga en línia
per a la gent que vull comprar el disc.
Molt bé.
per a fer un poc de teletienda.
Clar que sí.
Què més n'hi ha?
La història del grup,
biografia, contacte...
Es poden encartejar amb tu
allò a través d'internet?
Te poden enviar els anails?
Sí, sí.
N'hi ha l'adressa de correu
i intentem contestar
tota aquella gent
que es posa en contacte
amb nosaltres, clar.
Recordem que demà
a partir de dos quarts,
onze de la nit,
es trobàvem Montblanc.
Però a partir de...
Després, cap on viatges?
Cap on vas?
Cap on vas?
del camí del Pau,
ara mateix.
Crec que el 9 de setembre
tornem a vindre al Principat.
Ah, molt bé.
Al Penedès.
No ho tinc clar,
del tot tancat,
però sí que és molt probable
que estiguem per ací.
I bé,
baixem cap a València
que tenim alguns concerts més.
Crec que...
Sí, tindrem a l'agost
encara una miqueta mogudet, no?
Sí, sí.
Fantàstic.
Nosaltres ens va la marxa
i tenim l'estiu aixina,
ple de concertets i d'actuacions.
Doncs a veure si trobem una altra excusa
que sigui ben bona
de tornar-te a tenir per aquí
i et convidem a passar de nou
per aquests micròfons
per comentar-nos això
i altres coses
que se'ns han quedat allà al tinter
i que no han pogut acabar de comentar.
Moltes gràcies.
Pau, gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.