I avui, dins l'espai que dediquem cada dijous a parlar sobre la Universitat Rovira i Virgili,
parlarem concretament amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
un institut que està relacionat amb la Universitat Rovira i Virgili,
però que abarca molt més que el Camp de Tarragona.
Tenim per parlar sobre unes descobertes molt importants de frescos romans.
A l'altre costat del fet telefònic, un dels seus investigadors, el Josep Maria Palet.
Josep Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
És així, no? L'ICAC està relacionat amb la URB.
Ah, exactament. És un centre cert que ha escrit a la URB.
I, a més, que funciona ara ja des de fa temps. Jo recordo quan el vau inaugurar.
Sí, es va inaugurar. La seu de la plaça Rovira va ser inaugurada l'octubre del 2003.
És a dir, que ara ja farà, aviat farà tres anys.
Que, en principi, tampoc és que sigui molt de temps, el que passa és que porteu una activitat tan intensa
que cada dos per tres ens arriben notícies de descobertes o d'investigacions que feu,
que sembla que hàgiu estat aquí de tota la vida.
I, com deia jo, no només atracteu territori tarragoní, sinó que aneu molt més enllà, no?
Exacte, sí, sí.
Bé, un dels objectius primers de l'ICAC és, evidentment, un centre de recerca, doncs, que...
que ha escrit a la URB i, per tant, fomentar la recerca arqueològica de la universitat,
però també és un centre que té la pretensió, doncs, de ser un referent internacional
i, per tant, té, dins del seu abast, dins del seu àmbit de treball, jo podria dir que,
pràcticament, el conjunt de la Mediterrània a l'antiguitat, no?
És a dir, abastem el nord del peninsular, és a dir, Catalunya, però anem també més enllà
i, clarament, hi ha projectes, doncs, en diferents punts de la Mediterrània actualment actius.
Projectes que us demanen, que vosaltres busqueu, com funciona això?
Bé, el funcionament és mixt, de vegades són projectes, en alguns casos,
són projectes que neixen de l'ICAC per iniciativa dels responsables de recerca
de cada unitat de treball d'aquí de l'ICAC, d'altres vegades són projectes mixtes
amb col·laboració amb altres centres, amb col·laboració amb altres universitats
o amb altres laboratoris de recerca catalans, espanyols i estrangers.
Evidentment, et toqueu temes arqueològics, però siguem una mica més concrets.
Què és el que feu des de l'ICAC?
Bé, la recerca se centra en el...
La seva activitat principal és l'activitat de recerca,
de recerca arqueològica centrada, com ho deia abans, a la Mediterrània Antiga
i això vol dir, doncs, abastant un període ecològic ample
que sobrepassa l'antiguitat greco-romana
i que abasta, doncs, des de, podríem dir que gairebé el bronze final,
primera edat del ferro, és a dir, des d'inicis del primer mil·lenari abans de Jesucrist
fins a l'alta de mitjana, no?
Fins, grosso modo, podríem definir fins l'arribada de l'islam al segle VIII.
Suposo que aquests paràmetres històrics, aquests límits que us marqueu,
també van una mica en funció dels investigadors que teniu.
Sí, sí, bé, és una mica, aquest és l'àmbit cronològic propi del que en recerca històrica
s'anomena, entenem per arqueologia, el que tradicionalment s'entén per arqueologia clàssica,
és a dir, és el món romà, el món greco-romà i totes les cultures mediterrànies relacionades amb aquest món,
gregues, romanes, però també indígenes, no?
D'aquesta manera, doncs, treballar, per exemple, la cultura ibèrica,
tot i que no és un poble llatí o greco-romà, doncs, també forma part del nostre àmbit d'actuació, no?
Aleshores, diguem-ne que aquest marc cronològic i aquest espai geogràfic
ve definit ja per les pròpies bases d'actuació de l'ICAC en el moment de la seva fundació
i, lògicament, la contractació d'investigadors o la incorporació d'investigadors i col·laboradors
en projectes de recerca de l'ICAC, doncs, és una mica una relació recíproca, no?
És a dir, a la mesura en què l'ICAC s'interessa per aquests períodes,
posem per cas, doncs, per la cultura ibèrica,
doncs, hi arribaran investigadors especialistes en aquest període, no?
I al revés, si volem fomentar, doncs, la recerca en aquest àmbit del coneixement,
doncs, l'ICAC procurarà incorporar investigadors en aquest perfil, no?
És a dir, és una relació una mica recíproca.
Per tant, és una institució, un institut en què, en fi, entra i sorge gent, no?
Depenent dels projectes.
Força, força, sí, sí, depenent...
Bé, ara en el centre hi ha al voltant d'una quarantena de persones treballant-hi
en diferents tipologies, no?
Començant per la pròpia direcció fins a investigadors,
doncs, que, com és el meu cas, no?
Doncs, investigadors que tenim una condició més de responsables d'unitats de recerca,
investigadors, doncs, que puntualment contractats,
que puntualment treballen per desenvolupar determinats projectes,
a investigadors, col·laboradors, doncs, a temps parcial,
o inclús investigadors d'altres centres,
per exemple, doncs, d'altres universitats o del CSIC,
que col·laboren amb l'ICAC i, de fet, tenen, a través de convenis específics,
doncs, permís pels seus laboratoris per dedicar una part del seu temps
a treballar amb nosaltres aquí a Tarragona.
El que també va a fugir bé és força mixta.
De fet, sobre això li anava a preguntar,
perquè, clar, potser una manera de mesurar fins a quin punt ja està consolidat la institució
és, bé, la típica trucada, no?,
amb un investigador concret que us interessa d'algun altre centre,
fins i tot a vegades a nivell internacional,
o la truquem de l'ICAC, necessitem un cop demà amb aquest projecte.
Fins a quin punt això és fàcil?
Hi ha aquestes interrelacions?
I fins a quin punt, clar, l'ICAC ja és conegut i la seva feina ja és valorada?
Jo diria que avancen a bon ritme.
Evidentment, guanyar aquest prestigi és una feina difícil
que no es fa en quatre dies, no?,
i convé, doncs, treballar bé, produir, produir, produir recerques de qualitat
i presentar aquestes recerques en marcs internacionals
i compartir-les amb altres col·legues que, aleshores, descobreixen, doncs, aquest centre
que, de mica en mica, es va coneixent, no?
Avui jo diria que sí, coneixereu les instal·lacions de l'ICAC,
que són les instal·lacions, doncs, que fan força petxoca,
sempre mateu l'expressió, i això ja és, de vegades,
això ja és una bona carta de presentació.
Quan rebem visites, que són habituals, d'investigadors d'altres,
o professors d'altres centres,
la imatge que transmet el centre és una imatge molt positiva,
començant per les seves pròpies instal·lacions, no?
Després, òbviament, quan aquests investigadors descobreixen
les recerques que estem fent, els projectes que tenim endavant,
o les publicacions en les que participem,
doncs, aquest prestigi es va incrementar de mica en mica, no?
A hores d'ara, jo penso que, a nivell nacional, català,
doncs, el centre és, òbviament, molt conegut,
a nivell del conjunt d'Espanya, també,
i ara el repte que tenim en els propers anys,
un repte que ja hem iniciat, és avançant la internacionalització,
en el prestigi internacional del centre,
en la mesura en què volem que esdevingui un centre de referència internacional.
En això, en aquest camp, les relacions actualment són,
ja força intenses, en països com França, com Itàlia, no?
Són, potser, els països que, geogràficament, tenim més a prop
i amb les quals, de manera natural, tenim més tendència a col·laborar, no?
Aleshores, ja participem en diversos projectes,
ja s'estan impulsant de caràcter internacional,
i participem juntament amb altres investigadors
d'altres centres de recerca europeus.
Projectes, o, de fet, les actuacions de treball que teniu,
que suposo que van, doncs, des de buscar documentació,
en llibres, en documents, fins a treball de camp,
suposo que també realitzeu dues cerques arqueològiques.
Serien les dues vessants?
Sí, la recerca arqueològica té, com molt bé has dit,
aquests dos eixos de treball, no?
D'una banda, el treball de camp, és a dir, la recerca de terreny,
l'excavació arqueològica, la prospecció arqueològica.
Ara, diríem, comença, en aquest sentit, la temporada alta, no?
Quan arriba el bon temps, doncs, és quan els arqueòlegs sortim, no?
Com escargols com plou, doncs, nosaltres, quan fa bon temps,
per excavar, doncs, allà en podem, no?
Allà on tenim necessitat.
L'altra part de la feina és una feina menys aventurera,
que és una feina de despatx, que normalment es concentra,
sobretot a l'hivern, que és una feina, doncs,
d'ordenar les dades, de redacció de memònies científiques,
de preparació d'articles, de publicacions,
i de recerca bibliogràfica, no?
La recerca, bona part de la nostra recerca,
també consisteix en llegir el que altres investigadors han produït
per enriquir el nostre coneixement, no?
És a dir, que també hi ha una mica aquest treball més historiogràfic, efectivament.
Doncs l'excusa avui de parlar amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
és que la setmana passada presentaven la troballa d'unes restes excepcionals,
ara ens explicareu per què, de decoració mural d'època romana.
Això passava al Vallès Oriental, no?
Exacte, sí.
Completament en el llaciment de Cantacó.
Es tracta d'un castell, d'un campament militar,
un petit campament militar d'època republicana,
amb una cronologia molt primerenca, de segle II abans de Crist,
que correspon a un moment molt inicial de la romanització de la costa central catalana.
Com us recordareu, el control de Roma en el territori català és força antic,
en el marc de la segona Guerra Púnica, des d'inici del segle II abans de Crist,
i per tant aquest campament militar, el context històric d'aquest campament militar,
cal emmarcar-lo com la pròpia fundació de Tarragona,
en aquest primer moment d'establiment d'assentaments per controlar el territori per part de Roma.
En aquest context, l'emplaçament d'aquest campament de Cantacó
és força il·lustratiu perquè es situa a la zona d'un turó,
a la zona de convergència dels rius del Congost i del Mugent,
allà on conflueixen per crear el Besòs,
els municipis de Montmeló i Monttornès del Vallès.
És una zona de trànsit important, ho és encara avui,
ho era des de l'antiguitat, on circulava la via romana,
on circulava diversos eixos que en diversos sentits comunicaven
aquest sector de Catalunya.
Aleshores, el campament té aquest sentit de control territorial,
d'un ús de comunicacions en un primer moment
de la romanització de la zona central de Catalunya.
I el castellum, aquest que deies que era el cos central
de tota aquesta fortificació, existeix encara?
Existeix, sí.
Aleshores, les runes són conegudes des de fa ben bé 50 anys,
i de fet hi havia hagut alguna petita intervenció
més o menys puntual en diferents moments,
però els treballs, sobretot per iniciativa dels ajuntaments
de Monttornès i de Montmeló,
van iniciar-se ara fa 3 o 4 anys, cap al 2003,
amb diferents campanyes de diagnòstic,
que consisteix a fer petites cales per fer una primera avaluació arqueològica
de la potencialitat del llaciment.
I això, com us dic, es va fer en el context Vallès-Sà,
amb l'impuls dels alcaldes implicats.
O sigui, el primer pas que costumem fer és aquest,
de valoració, prospecció pel damunt,
per valorar si val la pena, si hi trobarem alguna cosa.
Exacte. És una zona que avui força transformada
des del punt de vista paisatgístic,
perquè és un sector una mica periurbà,
amb gran construcció de grans espais com a polígols industrials,
i habitatges, etc.
I aquesta zona de Cantacó és un dels pocs espais verds
que encara es conserva en aquest sector del Vallès.
Aleshores, hi havia per part de les ajuntaments un doble interès.
D'una banda, la salvaguarda del patrimoni arqueològic,
però també la protecció d'una zona verda,
d'un espai que avui és una zona d'esbarjo
i de passeig pels ciutadans d'aquesta comarca.
L'ICAC es va implicar de seguida,
una mica en relació amb el que comentàvem abans,
perquè quan la Generalitat de Catalunya va...
El Departament de Cultura va determinar l'interès
i la importància del llaciment
a partir d'una primera campanya de diagnòstic,
que va realitzar una empresa d'arqueologia,
es va creure convenient
i donar un nou rumb als treballs arqueològics
implicant un centre de recerca com l'ICAC.
Aleshores, l'antic servei d'arqueologia,
l'àrea de coneixement i recerca
de l'Aparement de Cultura,
de la Generalitat va contactar amb el director de l'ICAC,
amb en Josep Guitart,
i van una mica proposar la direcció dels treballs arqueològics
i del pla director d'aquest llaciment a l'ICAC.
I així es va produir des de l'any 2004.
Ara s'han realitzat dues campanyes d'excavació,
el 2004 i el 2005.
Han estat dues campanyes més de diagnòstic,
de delimitació del llaciment
i d'inici d'excavació d'alguns àmbits,
concretament l'àmbit, l'habitació on ha aparegut la pintura mural
que es va presentar l'altre dia aquí al centre de Tarragona.
I justament ara, aquest 2006 i ara fa pocs dies,
s'ha iniciat una tercera gran campanya d'excavació
d'uns treballs que en principi han de continuar encara uns anys.
Doncs la gran troballa, després d'aquests dos anys
en què l'ICAC hi porta treballant,
han estat aquestes restes de decoració mural,
una pintura mural romana,
que de la manera que ho expliqueu
devia estar oculta d'alguna manera?
No es veia, a simple vista?
Exacte.
Sí, sí, el llaciment té un bon estat de conservació,
però com ja sabeu, clar,
després del seu abandonament,
els processos d'eroció i sedimentació
han anat recobrint tot l'espai.
Per tant, avui a la vista,
aflorant la cresta d'alguns murs i poca cosa més.
Aleshores va ser en el nivell de destrucció
d'una de les habitacions,
on es va trobar aquesta pintura caiguda
i esmiculada en centenars de fragments
al complement trencada.
Ah, jo em pensava que l'havíeu trobat en el mur,
tot i que coberta...
No, no, no, no.
La pintura va ser trobada caiguda,
és a dir, la paret...
Estava en una paret segurament d'un pis superior
a l'àmbit que avui es conserva in situ
i va caure, doncs, aquest pis superior
i es va trencar, no?
Es va trencar molts fragments,
però, bé,
estava conservada,
trencada però conservada.
Aleshores, l'excavació és per això
que l'excavació va haver de ser
enormement meticulosa,
amb un treball de restauració immens
per tal de recollir tots els fragments
de manera molt acurada,
els diferents plafons,
i transportar-los al laboratori
per tal que les restauradores especialistes
en aquest tipus de treball
reconstruïssin mica en mica
aquest puzzle inextricable
que eren en un primer moment
les pintures que anàvem traient de l'excavació.
Josep Maria,
què té d'excepcional
trobar aquestes pintures murals romanes?
Perquè vau presentat com realment
doncs una gran troballa.
Sí, home,
la pintura d'entrada és un tipus de...
és difícil trobar-la, no?,
en el context català,
doncs perquè el suport en el qual es feia,
com és de fet el cas de Cantacón,
ja ha desaparegut,
el mur, etcètera, ha caigut
i per tant la pintura es perd de seguida, no?
De tota manera,
n'hi ha de pintures, eh?
A diferents llaciments romans,
aquí a Tarragona, per exemple,
els Munts,
tots coneixeu la Vila dels Munts,
doncs unes restes pictòriques excepcionals
i perfectament conservades i visitables, no?
Per tant, què té d'excepcional?
Doncs té d'excepcional l'antiguitat, no?
De fet, el llaciment, com us comentava,
és un únicum,
és una cosa excepcional
en el sentit que és l'únic campament
que es coneix amb aquesta cronologia,
jo diria que a la Península Ibèrica, no?
I, per tant, doncs,
aquesta pintura correspon,
és una pintura molt antiga,
del segle II abans de Cris,
per la qual només hi ha algun paral·lel
a Itàlia,
i algun petit fragment en diversos punts,
en algun punt de la Vall de l'Ebre
i de la costa mediterrània, no?
Però en cap cas
de la envergadura d'aquesta que hem trobat ara, no?
correspon a el que s'anomena
en art antic primer estil pompeyà
i correspon a un parell decorat
en la liquidació del qual simula
un aparell constructiu
format per diversos carreus
ben escairats, no?
Amb un lleugent coixinat
i delimitats per una franja,
per una línia vermella.
Llavors, el plafó simula
diverses filades de carreus
i després un gran sòcul
de color vermellós.
Ah, per tant, no és que sigui una imatge
o una escena, diguéssim?
No, és una figuràcia, és un dibuix geomètric
que simula un aparell constructiu
de grans carreus
rematat a la part superior
amb una modiura
amb denticulada.
I aquest és un programa decoratiu
característic d'aquesta època,
per exemple, a la zona de la Campània,
a Pompeia, al sud d'Itàlia,
al sud del Lassi,
hi ha la Campània
i que és d'origen helenístic,
és a dir, és d'origen grec.
Els primers exemples es coneixen a Delos,
en el context de l'Egeu,
al segle IV abans de Crist.
És a dir, que d'alguna manera
és un tipus de decoració pictòrica,
mural, que neix a l'Egeu
al voltant del segle IV abans de Crist,
d'aquí arriba per influència helenística
al sud d'Itàlia
i del sud d'Itàlia, doncs a Catalunya,
en aquest context en primer enc
de segle II abans de Crist.
Bé, de dir que aquesta és l'excepcionalitat
i l'interès de la pintura.
Ara aquesta pintura ja està del tot recuperada,
ja no s'hi ha de fer res més,
ho dic perquè recordem el procés,
primer va haver de recollir els trossets
amb molta cura,
de no deixar-vos en cap,
després en el laboratori es va reconstruir
i ara ja la tenim acabada.
Exacte, i ara s'ha preparat una peça
que és la que es va presentar al públic
que està ja plenament preparada
per ser presentada en un museu.
Jo no sé si a més hi heu hagut d'afegir
algun tipus d'element protector
que la recobreixi.
Sí, sí, no us puc donar detalls
perquè no soc entès en la matèria,
però sí, sí, la pintura
ha estat meticulosament netejada,
reconstruïda, enganxat als diferents fragments
i reconstruïts aquells espais
que quedaven buits,
perquè no s'havia conservat cap fragment
per tal de recuperar un parament
prou important.
Aleshores això s'ha posat sobre un suport metàl·lic
que permet que això ara sigui penjat en una paret
i ser contemplat.
Doncs això és el que t'anàvem a preguntar.
Quan la exposaran? Està ja exposada?
Ara, properament, de moment,
aquesta pintura des de fa uns dies
és aquí a l'ICAC
i en breu serà traslladada
al Museu de Montmeló,
on, en el marc del pla director
que afecta el llaciment de Cantacó,
hi ha un projecte d'ampliació
de la sala expositiva del museu
i la intenció de l'Ajuntament
és aquesta, és que la peça
pugui ser, formi part
de les peces visitables
al Museu de Montmeló.
La teniu exposada aquí a l'ICAC?
Vull dir, si algú té curiositat
per passar a veure-la.
La tenim guardada a l'ICAC,
però seguint instruccions
del director del centre,
si algú volgués,
tingués interès a visitar,
a veure la peça,
hauria de contactar amb la...
demanar-ho a l'ICAC
i de manera excepcional
se li podria ensenyar.
ho podria ensenyar, sí.
Molt bé.
Doncs ja, Josep Maria,
només ens queda felicitar-vos
per aquesta troballa,
que sempre fa il·lusió, home.
Sí, moltes gràcies a vosaltres
també per l'interès.
No, res, i preguntar-te
a veure quins projectes teniu,
tant pel que fa amb aquest llaciment,
de Cantacó, no es diu?
Sí, Cantacó.
Com d'altres projectes
que tingueu des de l'ICAC?
Ara, Cantacó, com us dic,
estem en la fase d'excavació
del llaciment.
Enguany, el 2006,
es fa una campanya
de més entitat ja,
que vol dir,
doncs,
un cop conclosa la delimitació
d'excavació en extensió
dels diferents àmbits,
però no s'acabarà pas aquest any.
Per tant, encara queden
almenys una o dues campanyes
més d'excavació
per tenir el llaciment
completament excavat.
Aleshores, tot això
es realitza en el marc
d'un pla director,
que l'objectiu final del qual
és la construcció,
la creació d'un parc arqueològic,
a Cantacó,
on les restes arqueològiques
es museïtsin,
siguin posades en valor,
en el marc
de tot aquest espai verd
que és el turó
on s'ubica el poblat.
I això serà
una àrea
de lúdica,
de formació
tant en història
i arqueologia
com en història ambiental,
perquè també serà
una mica
parc natura
en una zona,
com us dic,
de fort impacte urbanístic.
Aquest és el projecte
final de pla director.
el pedirector en aquests moments
s'estan negociant
les darreres esmenes
i d'entrar en vigor
doncs és un projecte ambiciós
que s'executarà
d'un dels propers anys.
I a nivell d'altres projectes?
A nivell d'altres projectes,
per exemple,
en el marc de la línia
d'estudis de territori
i en arqueologia del paisatge,
que és específicament
la línia que jo condueixo,
estem treballant
en un programa
sobre la urbanització
i l'ocupació
de les zones de muntanya
al Pabinideu.
Llavors,
és un projecte de recerca
que se centra
a la zona de la Serra del Cadí
i a la Cerdanya
i a diversos baix d'Andorra
i que s'insereix
en un projecte internacional
de l'estudi de la gestió
i dels usos de la muntanya
en època antiga.
Aquest és un projecte també important
que es va iniciar ara fa dos anys
i que tot just ara acabem
una primera fase
i que tindrà continuïtat
durant almenys un trient i més.
Hi ha un altre projecte
molt important
també en el camp del territori,
dels estudis de territori,
se centra precisament
al camp de Tarragona.
És un projecte
que dirigeix
una altra investigadora
d'aquí del centre,
que és la doctora Marta Prebost,
i que és un estudi
de l'ocupació del sol
a el que era
una part important
de l'Ager Tarragonensis
i al camp de Tarragona actual,
al Baix Camp
i al Camp de Tarragona.
Un projecte tan important
sobre el poblament rural
i l'impacte
de la Fundació de Tarragona
en el territori de la ciutat.
En la línia
més relacionada amb la ciutat,
un projecte molt emblemàtic
en el qual s'hi treballa
és precisament
la planimetria arqueològica
de Tarragona,
de la Tàraco romana,
que és un projecte
que condueix
un altre investigador
que és el doctor
Josep Maria Macias
i que també està
en una fase
molt avançada
de treball
i que, entre altres coses,
ha servit
per donar informació important
al Museu d'Història
de la ciutat de Tarragona
per a la creació
d'una baqueta
de la Tarragona
del segle II
després de Crist
a escala U500.
Aquest seria un altre projecte
com veieu,
que passem
de l'escala local,
comarcal,
nacional
a projectes d'anar
més internacional.
Déu-n'hi-do.
Doncs, Josep Maria Palet,
us desitgem molta sort
i molts ànims
perquè la feina
que us espera.
Hem parlat
amb el Josep Maria Palet,
investigador
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bona tarda.
Gràcies.