El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del català.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ai, que fort que el sento avui, eh?
És estrany, deu ser el cafè que m'has convidat.
Deu ser això, deu ser això, que ha vingut amb plena energia.
Aquest caputxino que li hem donat.
No, perquè el temps no està per estar fort.
Avi, que ahir ens van dir que moltíssimes gràcies, eh?
I això.
Home, per la manera sencera que vam poder sentir del meu avi de tota la vida.
A més, fins i tot, l'he de dir una cosa, he de confessar una cosa obertament,
que l'avi fins i tot se'ns va emocionar una mica, eh?
Sí, de veritat, eh?
Però, clar, feia temps que no la sentíem sencera, perquè sempre la trepitgem per parlar.
I, clar, jo sentir-la sencera com que ja et va moure una mica, eh?
Si no, saps què passa?
L'emoció d'aquestes coses és quan, per exemple, has viscut amb aquesta gent.
Per exemple, has conegut alguna cosa d'història, perquè jo la història més bé la conec dels puestos,
que hi ha estat, o el que sigui.
Perquè l'ha viscuta, aquesta història.
Per la gent.
Perquè els llibres, fins a dir que una cosa és curiosa, que les històries s'escriuen segons qui mana.
perquè hi ha hagut històries a Espanya, per exemple, que s'han quedat una miqueta,
per exemple, mentre Cuba morien els catalans més que espanyols,
perquè llavors potser hi havia més gent catalana que no pas,
perquè, clar, a Espanya, segons el puestos que eren,
anava més d'unes regions que les altres, no m'entens com vull dir?
I, per exemple, a Extremadura vam anar amb Colón més que els catalans,
vull dir, cada regió ha tingut la seva cosa aquesta, no?
I llavors, clar, has sentit explicar-ho amb un, explicar l'altre,
el que passa, doncs, l'història a Espanya, per exemple, l'assumpte Cuba,
més veat distreien fent grans festivals, l'aristocràcia a Madrid,
per recollir diners i roba per aquella gent,
però aquella gent estaven patint-ho allà i aquí ho disfrutaven fent la festa aquesta, m'entens?
Filipines, igual.
A l'Àfrica es va tapar molta cosa a la Guerra de l'Àfrica,
però sempre reba els mateixos.
Digue'm, avi, que d'alguna manera Espanya no ha sabut mimar
les seves colònies, diguem-ho així, no?
Sempre he hagut, sempre he hagut.
No s'ha pogut cuidar-les.
Ha hagut interessos, sigui per monarquia, sigui per dictadura, sigui per el que sigui.
I sigui pels altres països que també volien assolir aquelles terres,
perquè això també és un altre.
Sí, bé, però sempre hem sigut, n'hagut pogut ser molt d'allò,
però hem sigut més aviat pobres que no pas per lluitar.
Per això li deia que com no hem s'ha pogut cuidar ni hem s'ha pogut mantenir el que es tenia,
que s'han parlat moltes coses.
Les històries, per exemple, a mi m'agrada de Cuba.
Doncs sí, més o menys m'havia sentit parlar-ne.
Sí, perquè m'heu comentat que avui parlaríem d'aquesta cançó.
Sí, sí.
Perquè aquesta cançó és una cosa que és de veritat, que va passar de veritat.
Sí, perquè tens, per exemple, allò del Panyuelo, allò, doncs clar, vol dir que...
S'ha volgut Panyuelo i més saludor.
A més, allò, vull dir que les cubanes amb els espanyols simpatitzaven, no?
Vull dir, cada cançó té un sentit.
O si no, també la família, que moltes vegades, la família es quedava aquí
i el mariner havia d'anar cap allà, cap a aquelles terres, a buscar-se la vida,
i clar, la família i amb el mocador dient adéu, adéu, adéu, no?
Però vull dir que a Cuba, per exemple, els espanyols que anaven amb espanyols,
catalans, espanyols, el que vulguis, no?,
els senzills, ho diem normal, doncs convivien, convivien, i tot això...
Mira, un dels casos mateixos que em fa riure,
quan vaig estar-hi aquí a Cuba, fa uns anys,
doncs, clar, arribar, no sé si ho vaig explicar una vegada,
arribar a l'aeroport, al passar la duana,
i d'aquells ferms ferrenyos de Fidel Castro, saps?,
allò que el veies, a dir, sèrio.
Sí, sí, sí, ben plantat.
M'agafa el carret, m'agafa el passaport, em mira,
diu, vostè, vostè és Martí?
Dic, me cau, ja hi som.
Diu, home, si no coneix un altre, sí.
Diu, ja hi som.
Dic, hombre, aquí lo pone, i mira la foto.
Hombre, hombre, nuestro héroe.
Nuestro héroe Martí, hombre, nuestro...
I, clar, té una explicació.
I a tot arreu que anava, quan deia el nom,
tots, hombre, nuestro héroe, i tal.
O sigui que...
Com, com, com, a veure, explica'm això.
Perquè resulta que un tal Martí, que va néixer allà a l'Havana, allà el 1852,
més o menys, quan aquestes lluites, aquestes revoltes i aquestes coses, va ser...
I que no sé si era fill de catalans o un treball en sec català, o sigui, era fill d'aquí, de Catalunya, de catalans, no?
D'emigrants d'aquest missó.
Sí, sí, sí.
I aquest va ser un dels que es van provocar la revolució contra els senyors aquests de les plantacions, contra...
O sigui, va formar una revolució allà.
I, clar, hi ha una estàtua molt important, amb un escrit d'ell, exaltant el poble, o sigui, que el tenen com un héroe d'allà.
I, a més a més, vostè portava el cognom.
No, no, però vull dir que així com hi ha personatges polítics, aquest no, aquest era com del poble, saps?
Era de la casa.
Va ser del poble, viu amb el poble, i clar, i aquest nom de Martí, doncs clar, anava.
Vull dir que...
I li va passar alguna cosa curiosa, precisament, venint d'això?
Sí.
De nou, allò que dius, li van deixar passar abans que els altres...
No, no, sí, sí, curiós, curiós, perquè sense voler, a vegades, t'ho preguntaven allò...
No és que diguessis que deies Martí, però allò parlant, on deus, té, o com passa, com estem els teus...
Curiós, sí, perquè inclús amb una espècie de museu, biblioteca, biblioteca,
feien la inauguració de la presentació d'un llibre, d'un llibre, i clar, van tancar les portes.
Només hi havia la sala on hi havia els llibres, amb l'escritor i tota la cosa.
I jo vaig entrar i vaig quedar sorprès, dir que així no se puede visitar.
Diu, no, perquè ara està cerrada, perquè la gent estan empleades aquí, aquí és la fiesta...
Sí, sí, sí, aquella manera que tenen ells.
Aquella manera, jo, dic, lástima, perquè jo vengo d'allejo, d'auna vien?
Dic, de Catalunya, home, Catalunya, com es de llàvem a vostè?
Dic, Martí, home, home...
Crida un buona noia, diu, oi, ven, oi, ven, diu, ven, coge per la porta aquella d'allà,
la abres i los lleves arriba que vean...
La seva dona estava quedada alucinada, aviat...
Vull dir que et trobaves un bon ambient i ara, clar, em sap greu parlar d'aquesta manera,
que no es doni sensació que vols presumir...
No, no, home, vostè va estar allà...
És de convivència, eh?
Allà, el Tropicana, allà parlant amb aquell lloc, un...
Home, home, home, home, home, jo un puro, ara jo estic prou apurant...
Vull dir, que et trobaves...
No són molt carinyosos els cubans, eh?
Sí, sí.
i a més, com nosaltres estem acostumats
a tant de carinyo, al principi
ens agafen així una mica de contracor
i tu quan coneixes més directe ja saps
que sóc obert, que doncs que sempre
i clar, jo amb la gent m'era igual que fos
no és de fa estrany vostè avi
allà a la bodeguita mateixa, on hi ha la bodeguita
hi havia una dona gran
amb un puro
i també no sé què li vaig dir
home, sienta-se aquí milado
i vam sentar al seu costat, vam fer unes fotos
i bueno, vull dir que m'havia trobat
en casos d'aquestos, doncs, obert
obert, no, inclús
hi havia puestos que vam dir
la política dissembla a part
això sempre, perquè si no hi haurà mals de cap
avi, ens quedem a Cuba
si li sembla i demà continuem parlant
anem, anem parlant
gràcies, fins demà
no, no, al contrari que facin
un petit viatge amb nosaltres
com si estigués allà amb nosaltres també
fins demà
Gràcies.
Gràcies.