La reacció d'un son normal
i l'engany d'aquell qui mana.
La música d'Alsas Catecaraque també sonarà aquest diumenge 27 d'agost
al camp de futbol a partir de les 12 de la nit
dins de l'Arbós Sona 2006.
Tres dies de festa i per tancar festa grossa
amb Alsas Catecaraque els obrim pas.
Via telefònica tenim un dels membres, concretament el Víctor Fernández.
Víctor, bona tarda.
Bona tarda.
El Víctor Fernández, que és una de les veus d'aquesta banda.
Sí, soc el cantant.
Ets el cantant?
No saps per què et deia allò de les veus?
Perquè he vist el rider de Alsas Catecaraque
que hi ha al costat just dels vostres noms
allà quan entres a internet
i que la posa veu, una, veu dos, veu tres...
Quantes veus n'hi ha?
Home, sí, el que toca el baix i el que toca la guitarra
fan coros també i el que toca la gràia també.
Sí, hi ha bastants coros.
És que sou quatre en família, eh?
Sí.
Sou uns quants, eh?
Sí, som vuit o nou.
Vuit.
Això?
L'Albert, l'Andreu, l'Arnau, el Vidal, no?
Sí.
Germán li dieu vosaltres.
Sí, bueno, sí, es diu Vidal, però hi hem ficat Germán com una conya allò.
Vinga, tu és Germán.
Doncs vinga, Germán, que queda ja batejat a través de Tarragona Ràdio també,
el Joan, la Sònia i l'Hèctor.
Sí.
I no me deixo el Pere, que també és tècnic de Sò i està per allà amb vosaltres.
Sí, sempre, cada concert.
Que no es deixa un, no?
No, no, aquí som tots o no en som cap.
Molt bé.
Víctor, m'ha agradat molt com us vau conèixer, eh?
O almenys com va començar aquesta història dels Escatacrac.
Això de la gràia a vosaltres us tira molt, eh?
Sí, bueno, és que a nosaltres tot va començar com un grup de gràiers.
I llavors vam dir, ah, mira, un dia muntarem un grup d'esca i no sé què.
I finalment, pues fam, grup d'esca.
Però ho teníeu clar, que ho volíeu fer?
Clar, de la gràia a la música d'esca, a veure, no és que hi hagi massa passos a fer,
allò que dius, es pot fer, perquè mira, vosaltres ho heu fet.
Però clar, la música de gràia, que és més ben tradicional, teòricament, no?
I més posada.
Sí.
Ja, però mira, quan portes uns anys tocant i tal,
començarem a agafar una mica de noció de la música i tal,
llavors dius, home, pues podríem fer algun més una mica més avançat, no?
I llavors vam dir, mira, pues muntem un grup així,
per fer concerts i tal, i passar-ho bé.
I mira, pues així.
Hem de dir a la gent que éreu als Macabeus.
Sí.
I de quan ho estem parlant, això?
Com va ser?
Bueno, és que això és un Macabeus,
és un grup que portem des de l'any 95, 96,
tocant ja junts i encara toquem.
Llavors, a part del grup aquest de gràies,
per tocar en cercaviles i tal,
doncs mira, vam dir, oh, pues muntem un grup.
Llavors, des de fa un any i poc,
des del desembre del 2004,
pues es van muntar aquest grup.
Però abans també era un xarop de mil dimonis, no?
Sí, igual.
Que va sorgir així espontàniament, diguem-ho així.
Sí, això era un grup que teníem, bueno,
que teníem alguns components del grup,
per mirar allò, per tocar també.
Jo per tenir alguna cosa, no?
Jo mira, anem a fer...
Jo que ja ens agrada la música
i tu més o menys tots coincidim en alguna cosa, fem-ho?
Sí, i llavors, clar, entre la fusió aquesta dels macabeus
i el grup aquell,
pues vam muntar un altre grup nou
i mira, llavors, pues mira, pues va tirant.
Déu-n'hi-do.
I com ho feu per assajar?
Perquè, clar, a veure,
segurament que m'han comentat que vosaltres som molt joves.
Sí.
Estudis segur que no us falten, no?
No.
Per arribar a l'època d'exàmens tampoc, no?
Clar, bueno, no,
és que la majoria de gent ja estem fora de l'ESO.
Ah, sí?
Ja no...
Però teniu feina?
Si no és una cosa, és l'altra.
Sí, clar, o sigui, ja la majoria està a la universitat,
el que no està fent mòduls, el que no...
Llavors, clar, pues és una mica complicat, no?
Quan arriba a l'època d'exàmens sempre estem més,
hòstia, que no podem assajar,
llavors, clar,
quan arriba a l'època d'exàmens no assajarem,
però normalment sí que podem assajar bastant bé.
Ah, perfecte.
Sí, ja us ho munteu bé per poder comentar-ho
i per poder acabar de preparar tots els temes.
Per ser que parlant de temes,
hi ha forces...
Doneu força canya a vosaltres, eh, les lletres?
Sí, bueno, sí, és la nostra manera de veure
una mica la societat, no?
Uh-huh.
Doncs mira, vam començar primer fent uns temes més poder...
Una mica lights, una mica més de festa,
més de salgo por ahí, bebo y que bien me lo paso.
Ah, sí, vinga, apa, xirinola, no?
Anem tots a jugar, no?
Sí.
Llavors, ja ara, o sigui, mitjançament que hem avançat,
doncs les nostres idees, no sé, van canviant, no?
Uh-huh.
Totes les joves, i com que som una mica més gràcies
i et prenem una mica més el que passa,
doncs cada cop anem agafant un caire més reivindicatiu,
d'alguna manera.
I una cosa que ho teniu força fàcil,
perquè veient les notícies, veient el que passa dia a dia,
cada vegada us ho posen més fàcil per fer segons quines lletres, no?
Clar, per exemple, sí, perquè també estem traient molt de temes
sobre aquí al Baix-Penedès, estem patint molta especulació,
moltes vinyes que se'n van, que es compren per fer edifici i tal,
i llavors, clar, això ho tenim molt a prop, també, no?
Clar, i són coses que no acaben d'agradar, no?
No, clar.
Em comentaves que des del 2005,
que va ser quan vau néixer d'alguna manera, no?
Sí.
Aproximadament, però que ja teníeu alguna que una altra actuació,
abans de dir, doncs, posem-nos...
Sí, això va ser el primer concert que vam fer,
que portaven quatre setzones a sejant, o menys.
Sí, o sigui, que és allò d'anem a l'aventura a veure què passa, no?
Sí, llavors, mira, volíem muntar l'institut,
on va estudiar una majoria, volíem muntar un concert
i vam dir, bueno, va, doncs, farem-ne gales al ritme escà i tal,
saps, al Rabadà i tot això,
doncs, vinga, anar al ritme escà.
Sí.
Així, això va passar molt bé, llavors vam dir,
llet, doncs, vinga, ens hi posem en sèrio i endavant.
I tant, sí, i així va començar.
I tant, sí, i tant, sí, i tant, sí,
està posant que esteu preparant per enregistrar un disc.
Sí, no, bueno, el disc ja hem enregistrat.
Ja està?
Sí, ja està.
Oh, doncs aquí m'ho heu d'autoritzar, eh?, si no malament.
Ja, ja, és que el webmaster està una mica...
L'has tirat les orelles, aquest webmaster, eh?
Està una mica absent.
D'acord, mira, l'hi permetem, perquè ara estem a l'estiu...
Sí, bueno, ja passa, jo.
Tenim vacances, estem tots de vacances emocionals i seraprals, eh?
Sí, i tant.
A veure, explica'm com ha anat el treball discogràfic,
com ha sigut l'arregistrament de...
Sí, bueno, o sigui, no ha sigut un disc disc,
el que és pròpiament dit un disc,
ha sigut una demo, que és com un...
O sigui, és el pas anterior d'un disc.
És una gravació mitjanament que sona bé
i, bueno, o sigui, no és...
O sigui, un disc no, encara no, o sigui, el disc arribarà.
Però, bueno, sona en qualitat de disc.
I, bueno, va estar bé, vam estar una setmana
gravant a Vilafranca.
Sí, perquè va ser a Ballunga, a Bullanga, a Rècords.
Sí.
Aquí va ser on ho vau enregistrar.
Està gravant al Trasho,
que li mano un salut des d'aquí, si m'està escoltant o...
Bueno, el Trasho es va a gravar, es va a masteritzar.
I, mira, vam estar una setmana i mitja o dues setmanes de feina,
ja, cada dia anà a gravar.
Clar, havíem de perdre classes, o sigui, no anàvem a l'escola i anàvem mai a...
Oi, oi, oi, oi, oi, quedarà malament, eh?
Això no m'ho diguis, home, i més per antena,
amb professors del... del Víctor, que de broma.
No, sí, mira, vam tenir una mica de problemes amb els professors i els papes,
que, no?, que no podeu faltar als estudis, no sé què.
Bueno, però al final, mira, ho vam fer i... i ha sortit bé.
I després, tu diràs a tons pares,
pensa que això, després quan veigis l'escenari,
que em veigis triomfant, em diràs, aquell és mon fill.
I la de classe és que es va saltar per gravar els discurs.
I la de classe és que va haver de fer, eh?
Sí.
És que, clar, jo no sé com comporten vostres pares,
però normalment abans, i això de ser músic,
com que encara ara, si no tens allò que dius,
un productor que li diguin als pares, en plan,
tranquils, que triomfaran,
que ho veuen i això sempre molt perillós, no?
No, no, a veure, nosaltres, productor,
i això, com... o sigui, això tan perillós
que sona com les discogràfiques i tot,
això encara no en tenim, o sigui, nosaltres som un grup
que anem per nosaltres,
nosaltres mateixos contactem amb els jocs
que volen que anem a tocar i tal, i no...
no tenim cap com a banca esport.
Sí, tenim el Marcos, que de tant en tant, mira,
ens fa uns tràpids i tal, però...
bueno, anem fent.
La majoria anem fent nals.
Ja arribarà, ja arribarà, eh?
Tot arribarà.
Tot això, a poc a poc, ja saps que tot això
s'ha de caminar, xinotxano...
Clar, a més, portem un any,
no portem ni dos anys en casa,
encara ens queda molt per aprendre,
molt per fer i...
i mira, pots anar fent.
I molt per tocar en directe,
perquè aquest diumenge us tenim a sobre l'escenari
conjuntament amb els Obrimpas.
Sí.
No sé si us agrada els Obrimpas, no?
Sí, bueno, sí, alguns sí, alguns d'altres sí.
Ah, molt bé.
I els coneixeu llavors?
És una mica el grup de referència que hem tingut.
Clar, això d'un grup d'esca amb una gralla,
bueno, amb una adult feina o amb una gralla,
els pioners una mica són Obrimpas, no?
Llavors nosaltres, doncs, bueno,
els hem vist veies cops i vam dir,
hòstia, això ens agrada com sona i tal,
i mira, doncs, podríem fer el mateix, més o menys.
I mira, una mica, hem agafat la seva referència.
Jo, Víctor, li vaig comentar al Marco Rodríguez,
que és el coordinador de l'Arbós Sona,
que crec que coneixes de casualitat, no?
Sí.
I tant, de casualitat.
Li vaig comentar,
dic, home, doncs, mira,
si els agrada els Obrimpas, els escatecrac,
encara sortiran de bolos amb ells.
No, no, no ho crec.
Ei, que podria ser un puntasso, eh?
Home, podria estar bé.
Per això, eh?
Així com els Bogarde anirien amb els Def Condors de concerts,
per tot Espanya.
Per nosaltres amb els Obrimpas.
Clar, per tots els Països Catalans.
Avui a València, demà a Mallorca, a Guissa.
Per nosaltres ja estem disposats, ja.
Per això, per això, vosaltres deixeu-li caure a la gent d'Obrimpas.
Us veiem molt solets, eh?
Ja, mira.
No teniu...
Vosaltres, allò, comenteu-li, a veure si volen un altre grup.
Allò, ho deixem anar a l'aire, no?
Exacte.
Ara sí, cola.
Exacte, com aquell que no vol la història, no?
Exactament.
Ai, dius, ho veiem molt sols.
Que vosaltres, que aneu de vol, no és que aneu sols, sempre?
Diu, sí.
Doncs mira, a partir d'ara ja us acompanyarem.
No us amoïneu, que no anireu sols.
No, no.
Nosaltres us calentarem l'ambient abans que sortiu i ja està.
No, estaria bé, sí.
Home, la veritat és que ens agradaria, eh?
Ja per provar, Víctor.
Ja, perquè nosaltres, o sigui, no hem sortit del que és el Penedès.
Llavors, és que home, sortir fora una mica...
Home, Déu-n'hi-do.
Home, per això és que deies també, no?
Que també som molt joves, porteu un any i escacs.
Aquest treball historiàfic encara no l'heu acabat de bellugar molt, no?
No, és que encara falta editar, falta el que és fer les portades i tot això.
M'han anat a fora i que fer còpies i tal.
Però, o sigui, el que és el disc ja està gravat.
O sigui, nosaltres, per exemple, ja el tenim i escoltem de tant en tant,
però falta que sorti de fàbrica, com qui diu.
Home, jo us convidaria, Víctor, quan el tingueu fet,
que passeu per aquí, per Tarragona Ràdio i ens el presenteu.
Ja que sí, home, cap problema.
Així podem dir, mira, t'aconsegueu que parlàvem del Zona, l'Arbós.
Doncs aquesta gent van sortir d'allà, que nosaltres els vam parlar amb ells.
Molt bé.
Com a idea.
Doncs estaria bé, sí. Per què no?
A banda del dia 27 d'agost, aquest diumenge,
que m'heu d'explicar com anirà el concert,
teniu altres coses?
Sí, toquem...
Tenim un altre concert el dia 30 d'agost a Vilafranca,
les Festes Majors Alternatives.
Ah, molt bé.
Que toquem amb un grup bastant famós que es diu Pirates del Sistema,
un grup de Barcelona.
I també toquem a Tarragona.
Quan?
El dia 15.
Ah, no?
Toquem el dia 15 que organitzen un concert als del Casal,
organitzen un concert així una mica alternatiu i tal,
i també toquem el dia 15 aquí.
El dia 15?
Ah, doncs mira, excusa perfecta per tenir-vos, eh?
Apreteu...
Apreteu una miqueta allò del disc.
Així aprofitem, no?
A veure si el tenim pel dia 15.
Home, estaria molt bo.
Sí, ens aniria a veure per nosaltres també.
A més, és una magnífica carta de presentació.
Sí.
Perquè ara mateix tenim una cançó que es diu Eleccions,
que la podem treure a través de la vostra adreça d'internet,
a www.escatacrac.com.
Sí.
I allà entreu a MP3 i podeu baixar-vos aquesta cançó, sentir-la,
i diu coses molt interessants, aquesta, eh?, d'eleccions.
Bueno.
Home, ens estem preparant...
Sí, sí, jo crec que sí, algú diu.
Ens estem preparant, Víctor, de cara a un futur no gaire llunyà,
per tornar una altra vegada a tenir eleccions, ho saps, no?
Sí, i tant.
D'aquí a baix ja estan a punt de caure.
Sí.
Parlem del concert, com és escatecrac en directe?
A veure com sou.
Segurament que molt avorrit, però clar,
vuit persones o nou persones sobre un escenari que no cabreu ja.
Home, no, quasi que no.
Depèn de l'escenari també.
Hi ha vegades que hem tingut que tocar,
però en extremes, allò, tots apretats, allà,
que no es podíem ni moure.
T'imagines dir, allà, que aquest que està aquí baix és el teclista,
i el del costat d'aquí baix també és el guitarrista, no?
Ja, aguantant.
No, home, no, tant no, home,
però hi ha hagut concerts, home,
normalment i els escenaris són grans,
no quan anem a tocar els jocs, perquè ja ho diem,
perquè si no, home, no es pot fer un concert tots apretats.
No, no, no.
A més, perdona'm, però la música escar no dona per estar apretats, eh?
No, no dona.
A més, jo m'imagino allà el Víctor saltant i votant.
Sí, jo i tots els del grup.
Exacte.
Salvataria que estàs assentats, els altres, déu-n'hi-do.
Algun dia, algun moment s'aixeca, diguem-ho.
Home, sí, jo crec que sí.
Veus?
És que no m'he fixat mai, perquè com que sempre el tinc darrere...
No, no, sí, sí, en algun moment s'aixeca, és clar, sí.
S'aixeca ja i saluda el públic.
Jo, vinga, Héctor, mou el cul, vinga, amunt.
Sí, sí, ja ho fa, això ja ho fa.
A veure, a veure, explica'm.
Comenceu amb...
Quina és la cançó per excel·lència vostra?
Jo que dius aquesta, és que no falla,
i és la que ens fa votada des del principi.
La que teniu una miqueta...
Doncs mira, doncs no sé, tenim diverses cançons que sigui una mica com ara crema la bandera,
o... o ressaca, o les armes catalans i coses d'aquestes.
I a partir d'aquí ja s'ha de... bueno, s'ha de desenfrena, no? Tothom?
Sí, bueno, tenim bastantes cançons així mogudes.
Mira, és com tot, saps, tenim cançons una mica més punteres,
i tenim cançons no tan punteres, com tots els grups.
Home, clar, home, hi ha moments que hi ha un punt àlgid, no?,
en el qual està tothom ballant, i d'altres...
Sí, hi ha moments que la gent pot ser amb la barra a veure, saps,
i d'altres, però, bueno, què hem de fer?
Home, què hem de veure?
Home, feu un trote, feu saltar gairebé dos o tres cançons seguides.
Clar, ja ho canten.
Som humans, eh?, som humans.
A veure, vosaltres també, eh?
No, clar, clar, és normal, també jo també ho faig, això.
Per això, per això.
del concert.
Ahir parlàvem amb els bogardius i comentava, clar,
això de jugar a casa, no sé si és bo o és dolent.
Què us sembla a vosaltres?
Home, jo crec que és bo, no?, perquè, clar, tot el poble,
per exemple, el seu, per exemple, som de l'Arbós,
i, clar, doncs tot el poble ens coneix, saps?,
perquè som els fills de tal i qual, i aquí ens coneixem tothom.
I, doncs, al concert, doncs, ve molta gent.
O sigui, tota la gent del poble que no el veuries, per exemple,
a un concert a un poble al costat, ve aquí, no?,
molta gent del poble ens ve a veure.
Sí.
I, clar, doncs, és totes les entitats del poble,
tothom, molta gent jove que ens ve a veure, gent gran.
O sigui, és com si fóssim, no sé, el grup del poble, no?
Però això no fa que us donin clatellades?
No, no.
No?
Són grans.
I se'n passen bé.
És allò d'ai, que bé canteu, ui!
No, home, no tant, no, però...
Però sí, no?, i només que també els pobles del voltant
també ens veuen a veure i tal, perquè, clar, ens coneixen.
Són els col·legues de tota la vida, que tal i qual, eh?
Home, i després, clar, doncs, que veuen.
O sigui, que això d'anar a la barra,
que moltes vegades passa, quan arribes al principi
la primera cançó, la gent com que està
una mica freda, o sigui, això ja ho teniu
més que salvat, vosaltres.
Sí, bueno, sí.
Perquè es posen davant, en plan, eh, col·lega, eh, què passa?
No, sí, és això, no?
També en molts concerts, els concerts que fem per aquí a prop,
al poble del voltant, doncs, clar, també ve gent
coneguda que ve a cada concert i tal.
I mira, ens donen una mica suport al grup, no?
El que no veig a la pàgina d'internet
és el club de fans, eh?
Us falta això, eh?
No, home, no, nosaltres no en volem d'això.
No?
Farsen lleures, home, de fer el que vulgui,
no tenen per què formar el que...
Bueno, però seguidors dels que t'ha creat, tampoc.
Bueno, sí, això sí.
Veus? Ah!
Algún n'hi ha, algú n'hi ha.
Algún n'hi ha.
Sí, home, és que és com tots els grups, no?
Sempre hi ha una colla d'amics o de coneguts
que, hòstia, els hi mola el que fas i et veuen a veure, no?
I aquest segurament que els deveu mimar força, no?
Home, sí.
Sempre són els típics que se duen, eh,
a la gent de Llorenç o la gent del Vendrell.
I tot el...
I també ens saludem sempre al típic grup, eh?
A la gent de no sé on, eh?
Que dius a la barra, oi?
I saludem-nos a la barra.
O ja directament aquell que està a la barra,
ja ho dius tu, no?
Abans que saludin de la barra ja el saludo jo, per si de cas.
Sí, sí.
Sempre, sempre hi ha algú a la barra.
A veure, Antonio, què fas a la barra?
Vine cap aquí, no?
Vine cap aquí, home.
Veneu cap aquí, que estem molt sols aquí davant.
Sí, ja passa això, també.
Víctor, què és el que fas abans de sortir a l'escenari?
Ah, no, res, que ho fa el seu.
I per això, i tu què fas?
Es pot dir o no?
Ja vas a sortir.
Em fumo un cigarro i surto.
Sí, ja està?
No, sí, sí.
No tens algun ritus, allò de dius amb el peu dret,
amb el peu esquerre, a veure què fer?
No, no, sempre pujar com puges, com bé, no?
Apa, mama, ai, ets ja que...
Què diuen, què diuen per aquí?
No, res, no, un home que passa per aquest carrer.
Què m'estàs dient?
Sí, sí, un home, mira.
Mira, un espontàni, com aquells de la tele, no?
Ara passaria per darrere nostre i estiguéssim a la tele.
Clar, exactament.
Sí, és més realista.
Víctor, dintre del...
El torno de nou a internet,
perquè és molt interessant, les vostres pàgines,
perquè, clar, ja trobem de tot, fins i tot la botiga.
Podem comprar coses des de Catacarac?
Sí, bueno, sí, a la botiga tenim alguna cosa.
Tenim samarretes i tenim una maqueta que vam fer,
bueno, una mena de maqueta xapuza, una mica,
que vam fer,
doncs mira, per si la gent ho vol comprar,
i si no ho vol comprar, que no ho compri.
Tampoc podem obligar la gent a comprar.
Ah, però si ho volen fer,
jo per anar vestits, que no d'uniforme,
però més o menys pel concert,
que estaria també bé, no?
Agraïts.
Si no arriben ja aquests,
perquè ja és aquest cap de setmana,
que ho facin per la propera.
el 30 d'agost a Vilafranca,
o el dia 15 a Tarragona.
Clar.
No?
Sí.
Aneu fent, aneu fent.
Això, aquestes coses, no has de dir així.
Anem a vendre, anem a vendre.
També teniu els vostres fòrums.
Sí, a veure els fòrums,
que la gent, mira, hi diu les seves coses.
I hi ha aquí què diuen, què diuen?
Doncs mira, hi ha tot, home,
gent que critica,
gent que dona suport,
gent que diu coses personals seves,
que si m'agrada el baixista,
que si m'agrada el no sé qui.
Sí, sí, sempre passen coses d'aquestes.
Què dius, també hi ha lligues?
Sí, també hi ha lligues.
A través del fòrum?
O al fòrum, molts, bastants.
Mare meva,
no heu que pensat que aquestes coses passen als xats.
Però clar, els fòrums hi ha directament d'un grup,
és més per preguntar, no?
I què tal?
I com toqueu?
O com fan la...
El que estem fent tu i jo ara a través de la ràdio,
però via íntima, no?
Sí, però mira,
però sempre hi ha gent de tot.
Sí, això és veritat.
Hi ha gent que pregunta,
hi ha gent que és el que he dit abans, no?
Cadascú, mira,
aprofita, com que tampoc saps qui és després.
Clar, és això el que passa,
que té l'anonimat,
que se posa en un nom d'aquests,
un clink o un kink,
no me'n recordo com es diu.
Com es diu?
Un nick, perdó.
Un nick, sí, això, un nick.
Es posa el seu nick particular
i a partir d'aquí ja
pot dir que és rosa,
amb els ulls blaus
i me deies metre vuitanta.
I després, potser,
és tot al revés,
però bé, no passa res.
Clar, mira.
Qui és que s'encarrega
d'aquesta pàgina d'internet?
Qui us ho posa el dia?
Qui és aquest webmaster
que abans queixàvem?
Aquest, el bateria.
És el bateria, l'Hector?
Hector.
Però bueno, Hector,
últimament, mira,
com que treballi això aquest estiu
doncs està bastant liat, no?
Clar.
I després tampoc té temps
de canviar la web i tal,
però bueno, mira.
Home, però...
Ara ja s'hi fica un altre cop.
Però Víctor Maca ho és, eh?
Per la gent que ho vulgui veure,
que entri els tocs negres de color
i això...
Sí, l'on i tot, eh?
No, està molt ben feta.
Però ha treballat bastant.
I això que no n'havia fet mai cap
i mira, i ara, doncs,
mira, li va donar per fer una web
i va dir, mira, ja faré jo
que em té una mica d'idea
i mira, ha quedat prou bé.
Doncs sí, doncs sí.
Ara ja per acabar,
perquè m'estic mirant
que l'hora s'està llançant a sobre,
convida'm a la gent perquè vingui.
Tant el dia 27 allà a l'Arbós
com el dia 30 d'agost a Vilafranca
o el dia 15 de setembre
aquí mateix a Tarragona.
Què els diries?
Doncs bueno, doncs,
si els hi ha l'Escar,
que vinguin a veure'ns,
que és un grup, no sé,
jo crec que ho fem mitjanament bé,
mitjanament que es pot escoltar,
mitjanament es pot passar bé,
hi ha una mica de festa i tal.
Jo crec, jo no sé,
jo crec que hi aniria.
Deixem que convideixin.
Home, tu has d'anar per rassos.
Ja de primer has d'anar,
perquè te toca cantar, eh?
Això ja ho tenim claríssim.
És com tot, home, no?
Hi haurà gent que li agradarà més
o gent que li agradarà menys,
però clar, si no ho veus,
no pots dir si t'agrada o no.
Home, jo també el vendria en el sentit
que si voleu perdre alguna cosa,
com a dir,
exacte,
voleu suar,
que moltes vegades surt a la tele
aquesta gent que volen suar,
veniu allà,
que s'ho passareu bé,
podreu ballar,
podreu saltar,
i a més a més,
tindreu un munt de colla
i un munt d'amics per poder fer.
Clar que sí, home.
Sempre hi ha festa, home.
Els nostres concerts sempre hi ha festa.
I no s'avorrideu.
A més a més,
després també una altra gent
que no sé per què venen,
que són els Sobrimpas,
que ja han fet per omplir cartell.
Clar.
Diu, clar.
Sí, home, una mica sí.
Bueno, no, una mica no.
Per això n'he dit,
una mica el grup fort,
nosaltres ens toquem
perquè, mira,
és el nostre poble
i, doncs mira,
toquem com a taloners.
Però, bueno, home,
sempre, normalment,
com que encara som un grup petit i tal,
sempre passa igual, no?
Que ens truquen una mica
i sempre som taloners, no?
Sempre som el grup
que escalfa l'ambient.
Però, bueno,
algun dia tot pot arribar.
I arribarà el vostre moment.
Jo no crec que estigui massa lluny, eh?
Ja t'ho dic,
ara pel que em soneu
i per tota la infraestructura
que porteu darrere,
que és força sòlida.
Ja t'ho dic, ara.
Víctor,
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès.
De res a tu.
Gràcies per la paciència
i a tu per on vaig.
I res,
que quan vingueu cap a Tarragona
el dia 15,
passeu abans per aquí
per l'emissora.
Vale.
Ens feu un truc
i, ei,
que ja tenim el disc
i ja tenim tot preparat
i que baixem, eh?
El dia que tinguem el disc
ja et farem truc, llavors.
Vinga, us esperem.
Vale, igualment.
Gràcies.
adeuslàVíctor, gràcies.
A 18ª.
Adieu.
Adeus, 어쨌든.
Béu.
Adieu.
Adieu, ofèo, Víctor, gràcies.
Adieu.
Adieu, Víctor.
Adieu, Víctor.
Adieu, Víctor.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu, Víctor.
Adieu, Víctor.
Adieu, Víctor.
Adieu, dios.
Adieu...
Adieu, Víctor.
Adieu.
Adieu, Víctor, gracias.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu, Víctor, gracias.
Qué.
Adieu.
Adieu.
Adieu.