Un dimecres més, el Ja Tardes, ens dediquem a parlar sobre algun dels actes que organitza la Universitat Rovira i Virgili.
I aquesta setmana volem anar cap al Departament de Filologia Anglogermànica de la Facultat de Lletres.
La Universitat, la URB, aquest departament, junt amb la Societat Goethe a Espanya,
organitzen per aquest cap de setmana, bé, a partir de demà mateix, unes jornades dedicades a Heinrich Heine.
Ens ho explica el catedràtic del Departament de Filologia Anglogermànica, Jordi Gené.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Tot organitzat ja? Això comença a l'hora, eh?
Ja el tenim tot a punt, sembla ser, i si no, allò, confiem en la capacitat d'improvisació,
però esperem no haver-la d'usar gaire. En principi, ho tenim ja tot a punt.
Ens has de convèncer, recordem que són unes jornades obertes a tothom.
En principi, interessant si s'inscriuen abans, no?, per tenir una mica de registre o de control de la gent que vindrà,
però, vaja, poden treure el cap pel perènit de la universitat.
Les persones que vulguin tenir un certificat, sí, s'han d'inscriure, pagar els drets d'inscripció,
però només en aquest cas. Si estan interessats en les conferències, són benvinguts i no hi ha ningú que demani cap control a l'entrada.
És a dir que, si els agrada la poesia, els textos en prosa que té Heine, o la literatura en general,
perquè es parlarà del poeta central d'aquest congrés, però també es relaciona amb altres.
Doncs poden treure el cap a partir de demà mateix, dijous, durant tot el dia, dijous i vendres i dissabte,
al perènit de la Universitat Rovira i Virgili.
O sigui, te deia això perquè ara, a partir d'aquí, ens has de convèncer de la importància de Heine
dins la literatura universal, ens has de posar la mela a la boca.
Però abans, Jordi, et volia demanar qui sou la societat Goethe a Espanya.
Uns quants admiradors de Goethe, diguem-ho així, perquè és una societat, allò que sentiu, sin ànimo de lucro,
i realment, en tot cas, ens costa algun diner afegit, però és per organitzar actes
en torn a la figura central de Goethe, que a Alemanya és un personatge...
Seria potser l'equivalent espanyol de Cervantes, per dir-ho, no sé si no.
Exactament. I com a personatge central hi ha una gran societat alemanya, societat Goethe a Alemanya,
que té, com podríem dir, filials, tot i que el nom de filial sembla que és que rebem
alguna cosa de la mare i rebem bons consells, rebem simpatia, ens poden enviar algun conferenciant,
i això és tot. Però també som aquí uns quants germanistes admiradors de la germanística
i concretament de Goethe, i que fa com cinc anys que vam muntar aquesta filial
de la societat Goethe Alemanya a Espanya. La presidenta és la professora de Barcelona,
Marissa Sigüant, jo també en soc membre de l'equip, i tenim altres membres de la junta directiva
que són d'altres universitats espanyoles.
Hi ha algun punt d'Espanya en què hi hagi més pes de membres dins d'aquesta societat,
en què aquest, diguéssim, caigui millor o hi hagi més germanistes?
No, vam provar o vam quedar amb fer un membre de cada universitat com a contacte,
i a través d'ell contactem amb tots els altres professors, membres, simpatitzants,
ja dic que és una cosa molt així en pla voluntarista, i que hi ha socis que paguen la quota,
hi ha simpatitzants que no cal que paguin quota, però que són també benvinguts.
El mateix que fem amb el congrés d'aquí, que hi ha uns participants que hauran pagat quota,
que tindran certificat, que participen, que fan conferències o no,
i d'altres que diuen, a mi m'interessa la conferència en si, vinc, escolto, discuteixo,
que també les conferències tenen una part del conferenciant, i 20 minuts de diàleg.
I això mateix és el que fem amb els altres actes.
Aquest és el tercer congrés que fem, participació de germanistes alemanys,
en aquesta ocasió venen d'Àustria, d'Itàlia, fins i tot de Rússia,
a més a més dels conferenciants de l'estat espanyol i, naturalment, dels d'aquí de casa.
Ara parlarem concretament d'aquests conferenciants.
Terceres jornades que organitzeu, tercer congrés que s'ha fet en diferents punts d'Espanya,
no és la primera vegada que es fa a Tarragona?
El primer es va fer a Tarragona, el segon es va fer l'any passat a València,
i el tercer, altra vegada, tornem a Tarragona,
i ja parlem de l'any que ve de fer-ne un altre, o Barcelona o Sitges,
però com a seu Barcelona, encara que busquem si ens ho podem pagar el Palau Maricel de Sitges,
que ja n'hi havien fet algun quan era més baratet i es podia fer més fàcilment.
En cada un d'aquests congressos s'agafa com a tema central un autor diferent.
Heu passat per quins autors?
El primer es va aprofitar també una commemoració de Goethe, del personatge central,
i vam fer un congrés centrat en la seva figura,
a totes les interpretacions variades que hi pot haver.
L'any passat coincidia també amb el 200 aniversari de la mort de Schiller,
que és l'altre coetani de Goethe,
a més a més eren amics i per tant estava plenament justificat.
I aquest any es dona la coincidència també
que es commemora el 150è aniversari de la mort de Heinrich Heine,
que és un pèl posterior, però bé, vaja, havien parlat.
S'havien conegut.
S'havien conegut.
La simpatia no era massa gran,
però d'allò que amb el temps pensem que a Goethe no li sabria greu
que féssim un homenatge a Heine.
Doncs explica'ns qui és Heinrich Heine,
com és que té la importància que té dins la literatura alemanya
i fins i tot universal.
Allò per començar amb una anècdota,
de les que no són representatives,
però tothom coneix Nietzsche
i una de les frases aquestes provocatives de Nietzsche era
a Alemanya hi ha dos escriptors que dominem la llengua alemanya,
Heine i jo.
No tenia abuela, allò que es pot dir.
Sí, però venint de Nietzsche ja és molt.
Venint de Nietzsche ja és molt i de fet el llenguatge que usa Heine
és per disfrutar-lo.
Si es pot llegir, per poc que sàpigues alemany,
si pots llegir directament la seva poesia en alemany,
la disfrutes perquè és una poesia fins i tot que és fàcil de llegir
i ell té un vocabulari, un ritme, una manera d'expressar-se
que atrau allò que em preguntaves de convèncer.
Només cal llegir-lo, ell tot solet et convéns de la gràcia que té llegir.
Tant si t'agrada la poesia així més o menys romàntica,
perquè a Espanya més allà ha estat conegut com a poeta romàntic,
temes de la recepció que si vols en parlem després.
però l'altre vessant que té, molt important també,
i a Alemanya fins i tot és més conegut,
per la vessant d'escriptor compromès,
de prosa de tema polític...
És el que dius tu, però sí, ens ha arribat,
si ara ens pregunten directament Heine,
què és un escriptor poeta romàntic, és veritat?
És l'etiqueta que li posen des de fa molts anys
i amb la que ens estem barallant ara
per intentar reconduir-la i dir
una poesia juvenil, més o menys romàntica,
insisteixo en el més o menys, perquè la mires amb lupa
i allò romàntica, pura i dura, tampoc ho és.
Sembla ser ja postromàntica o que ja ironitza
sobre els temes típics del romanticisme
i ja de jove plega, diu,
aquesta poesia ja no m'interessa,
i passa a escriure en prosa,
fins i tot ha d'exiliar-se,
perquè té problemes amb la censura d'Alemanya de l'època,
i des de París va fent el que ell diu
contraband d'idees, de les idees progressistes
que venen amb la Revolució Francesa.
Pensem que ell viu a París a partir de 1831,
feia pocs anys que hi havia hagut la Revolució Francesa,
i a partir de 1830 es tornen a reivindicar
les idees que van portar la Revolució Francesa,
i aquestes són les que ell intenta exportar cap a Alemanya.
En quina situació estava Alemanya, política i social?
És a l'època de la restauració.
Parla del segle XIX?
Sí, 1830, poc després,
primer de la Revolució Francesa,
guerres napoleòniques,
tot aquest terrabastall que hi va haver a tot Europa,
ens va arribar fins i tot aquí,
el timbaler del Bruc és d'aquesta època,
també per tant és una reacció semblant.
El 1815 comença l'època de la restauració,
on intenten restaurar l'ordre anterior a la Revolució Francesa,
evidentment no ho aconsegueixen,
perquè la gent ja ha conegut les idees més humanes,
més agradables,
que totes les persones poden arribar a ser felices.
És una de les utopies que treballa Heine també en les seves obres.
i davant del sistema monàrquic aristocràtic anterior a la Revolució Francesa,
que intenten reinstaurar,
hi ha aquesta joventut que ja ha nascut coneixent aquestes idees,
una altra possibilitat de tirar endavant i no quedar-se ancorats a l'edat mitjana,
ja no es podrà parar aquest camí cap al que tenim avui de la democràcia.
Per tant, té igual de pes en l'obra de Heine, diguéssim,
la riquesa en l'utilització de la llengua alemanya.
He arribat a llegir que va poetitzar el llenguatge col·loquial,
que té molt de pes.
Tant això com la seva part, no dels poemes, sinó la seva part en prosa,
també té molt de pes a les seves idees polítiques.
I, a més a més, de tenir el pes de les idees,
les expressa molt ben expressades.
Havia de jugar amb la censura.
Llavors té una eina que és la ironia,
que això diuen que ja és com un do natural seu,
i que disfressa amb la ironia les idees
per tal de poder-les publicar a Alemanya.
La gent ho agafava? Era popular a l'època?
Tenia amics i enemics.
Tenim una de les conferències que es pronunciarà aquí.
És precisament Amics i enemics de Heine.
Els que estimaven, o els que estimem,
avui diria que també m'hi podria sumar,
les idees de Heine, doncs, és un personatge estimadíssim.
I els que odien aquestes idees,
cadascú té les seves, naturalment,
i també amb la literatura passa als contraris d'aquestes idees,
li trobaran tots els defectes.
L'única cosa que no poden atacar és la seva llengua,
perquè és una llengua exquisida,
tant si t'agrada el que diu com si no.
Revolucionària també a l'època?
Bé, revolucionària en el sentit que no s'havia utilitzat mai d'aquesta manera,
o que era un referent o un autor que despuntava per l'utilització del llenguatge?
Bé, ja hi havia hagut, des de tota l'època de la il·lustració,
al segle anterior, al segle XVIII,
es fa una projecció d'un estudi
i de defensar l'ús de la llengua pròpia a Alemanya.
També hi ha, durant ja tota l'època de la il·lustració,
un renaixement de la llengua alemanya i a poc a poc es va millorant.
i un dels referents, precisament, és Goethe,
que també, tal com tu deies, equiparable a Cervantes,
que la llengua espanyola és la de Cervantes,
la llengua alemanya,
hi ha qui diu que comença ja amb Luther,
que és el primer que traduirà la Bíblia a l'alemany
i per traduir-ho, ell mateix ho explica,
que ha de crear un llenguatge que l'entengui la gent del poble
i el següent pas, si parlem de passos,
que ja sabem que amb l'evolució de la llengua
no és correcte, sinó que és una evolució.
A poc a poc va evolucionant,
però una fita d'aquestes importants serà Goethe
i la propera, molt propera,
ja dic, són coetanis també,
una mica més jove, Heine,
però Heine serà un altre d'aquests punts àlgids
de creació amb llengua alemanya.
Doncs entrem, Déu-n'hi-do, a mi m'has convençut, ja està.
Entrem ja directament a mirar el programa d'aquesta jornada
sobre Heine que organitza la societat Goethe a Espanya.
Se me fa difícil de dir, encara.
Programa unes jornades que començaran demà mateix,
divendres i dissabte,
aproximadament des de les 9 del matí,
fareu una pausa per dinar
i després a la tarda continueu.
Anem a destacar, bé, de les diferents ponències,
les que tu consideris més interessants,
tot i que és difícil de triar,
perquè, clar, et xoca una mica també sobre Heine,
s'ha escrit un munt, s'ha dit un munt de coses,
però encara hi ha molta gent que es dedica arreu del món
a fer recerca, hi ha moltes camps per investigar encara sobre Heine,
des d'això que deies, de la recepció,
la recepció als diferents països,
fins a, bé, un tema tan curiós com el que has esmentat
de tractors i gent que anava a favor.
Sí.
Aquesta és curiosa.
Quines més hi hauria?
Potser el més normal és estudiar un aspecte,
el que a cada estudiós, a cada conferenciant,
li interessa més.
La més usual, diríem, la germanística de fora.
El que estudia, de fora d'Alemanya, vull dir, és clar,
el que s'acostuma a estudiar és la recepció d'un autor,
d'una època, Alemanya, a Espanya, a Catalunya, a Rússia,
com aquesta que desmentava que també ve un ponent rus
i també ens parla de la recepció de Heine a Rússia
durant el segle XIX, per exemple.
Aquí, doncs, es parla de la recepció de Heine
a la literatura catalana, a la literatura castellana,
és a dir, com aquestes idees, el mateix que dèiem abans,
Heine, fa contraband d'idees cap a Alemanya,
idees franceses cap a Alemanya.
Aquestes idees, quan algun lletra ferit català o castellà...
les adopta, no?
Adopta i adapta a les seves pròpies idees
i a l'entorn també de les idees de Catalunya, d'Espanya, de...
Això és el típic que llegim, no?
No ho sé, alguna peça de per aquí pròpia i dient,
ah, però és que això ve de Heine, ja ho deia, no?
Sí, i tenim una tradició llarga, ja de dir, a peles mestres,
és un dels defensors del Heine romàntic,
tradueix Heine, 1800 i pico,
fins i tot convençut com estava que Heine era absolutament romàntic,
allò que Heine sí que ho era una mica, però no tant,
a la traducció ho romantitza una mica més.
recordo...
Això és fer trampa, eh?
Però és el que es fa sempre.
Quan tradueixes,
traductore, tradictore, que diuen, no?
Has de trair una mica, has d'adaptar,
i llavors cap a on adaptes?
Cap a allò que t'agrada a tu.
I la peles mestres...
Això ho diu el tarragoní de pro que és el Josep Anton Baixeres,
diu, a peles mestres fa un romanticisme ensucrat.
O sigui, si el romanticisme ja ho és,
a peles mestres hi posa una mica més de sucre.
Dius, més romàntic.
Altres personatges, Menente di Pelayo, per exemple,
també el criticarà o el lloarà des del seu punt de vista.
i aquesta és la lluita que, depèn d'èpoques,
es fa amb l'obra de Heine.
I aquest és un dels temes que també s'estudia
en diferents ponències en aquest congrés.
Però això és bo, eh?
També perquè implica que hi ha una flexibilitat
pel que fa a l'obra, no?
Que et permet tirar una mica cap a lliure,
dir que és prou ambigu i prou ric
com perquè tingui diferents interpretacions.
I que et fa reflexionar sobre la teva pròpia època.
Clar.
Clar.
I penses en les idees que té cada un d'ells
que es reflexen en allò que tria i com t'ho presenta.
O sigui, hi ha mil temes d'estudi.
Doncs a veure, què tenim per aquí?
Jordi, que veig un munt de conferències,
val a dir que la llengua vehicular de les jornades
serà el català, el castellà...
Català, castellà i alemany.
Alemany també.
Cadascú parla amb la que vol.
Molt bé.
T'està cansant alguna més?
Difícil.
Mira, una de molt concreta que, a més, em xoca molt.
Diu Heine en l'àmbito literario gallego.
Això és molt específic.
Sí.
Quina recepció ha tingut Heine a Galícia?
Les traduccions que s'han fet, els assajos que s'han escrit, comentaris...
Com s'ha interpretat Heine a Galícia?
Una mica això que et deia, de peles mestres a Catalunya,
i n'hi ha molts d'altres, no?
Catalunya, s'ha traduït i s'ha estudiat molt àmpliament,
tant en català com en castellà.
A Galícia, no tant, però, ja hi ha hagut estudis i traduccions,
i un company de Galícia ens explicarà com ha anat,
quina sort ha tingut Heine a Galícia.
També n'hi ha un altre que fa el mateix al País Basc.
També s'estudia Heine a Espanya.
Aquesta vegada hi ha també algú que parla d'alguna traducció al català,
és a dir, que hi ha variacions sobre el mateix tema, que diuen, no?
De recepció cadascú per la seva banda.
També allò que dèiem de la qüestió ideològica.
Un professor alemany que està molt interessat en problemes dels jueus.
La Heine era jueu.
Això se li nota a la seva hora?
També.
Perquè, esclar, un dels problemes no tan religiosos com socials de l'època,
de l'època de Heine,
era el tracte que tenien els jueus després de la restauració.
Llavors, ell també toca aquest problema sense centrar-s'hi,
però és un problema que afecta la religió, que afecta la raça,
que afecta les relacions socials.
ell mateix es va haver de batejar protestant per poder aspirar a una plaça de professor.
Com a jueu, no podia.
I, esclar, és una màcula que portarà, una rèmora que se li nota,
però és un dels temes que també es tractarà en aquest simpòsit.
Una altra conferència que estic veient per aquí, que pinta molt interessant,
diu, el más grande de los humoristas sobre la ironia i otros recursos còmicos en l'obra de Heine.
Realment pesa tant l'humor, aquesta humorfia, aquesta ironia que dius?
Depèn d'obres, és com una mena d'amagatall per aparentar o per posar-se la pell de bé, que diu ell.
Diu, jo sóc un llop, però que...
Pel que estàs dient, era un home pràctic, perquè si es va rebatejar per poder accedir a una plaça de professor,
era allò de, sí, sí, jo vaig criticant de me pan i de me tonto, que diuen.
Exacte.
Però ja vaig fent.
Això és intel·ligent.
No tenia altra solució a l'època.
I el tema de la ironia, ella es rebasteix una mica de pell de bé,
gràcies, en part, a la ironia, si vol tractar temes polítics que la censura no ho permetria.
I, d'altra banda, té narracions de creació literària pura i dura, podríem dir,
en les que l'humor també té un espai molt important.
Per això et deia al principi, si t'agrada la literatura romàntica,
Heine, que t'agrada la literatura política, Heine, que t'agrada la literatura humorística, també.
M'has dit que aviam si t'intentava convèncer, doncs és que és ell tot sol que et pot convèncer.
Heu agafat també, Jordi, com a lema d'aquestes jornades, una frase, no sé si l'he llegit bé,
em sembla que deia, un home com tu és el que necessitem.
Un home com Heine ens caldria ara.
De què va això, és el lema de les jornades?
És una frase que va pronunciar Goethe referida a Lessing.
Lessing era lleugerament anterior a Goethe i va morir quan Goethe ja tenia 20 anys.
I més endavant Goethe deia, avui tal com estan les coses, ens caldria una persona com Lessing
perquè tenia unes idees molt clares, les expressava molt bé, i ara aquesta joventut d'ara no ho fan.
I llavors, fent un paral·lelisme amb aquesta frase que Goethe va dir de Lessing,
avui dient, doncs, una persona com Heine ens aniria molt bé avui,
que també ens podria alliçonar sobre avui, a casa nostra.
A més ens aniria bé avui, no?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Heu fet trampa també amb això.
Pobre, ai el Goethe, si ja que és el cap.
Jordi, doncs, anem tancant ja aquesta entrevista, no sense abans esmentar un dels actes.
En fi, hi ha moltíssimes conferències, ponències, que podreu trobar a la pàgina, em sembla,
i hi ha un lligam amb la pàgina de la societat Goethe a Espanya, no? A internet.
Sí, i directament a la plana web del Congrés Heine, només marcant H-Heine,
i ja es pot entrar directament, veure el programa, veure totes les activitats paral·leles.
Potser, em deixes esmentar només una cosa, dues, si tenim un minut.
Sí, tant i tant i tant.
Un aspecte que s'ha subratllat molt al llarg del temps, ja en època de Heine,
era que poesies seves eren musicades per Schubert, Schumann i molts d'altres,
de llavors fins ara.
I, també aprofitant la benentesa, la Rosa Tamarit, ja coneguda soprano,
ens farà un líder a Avent, o un recital de cançons, poesies de Heine,
musicades, no només per Schubert i Schumann, sinó d'altres.
Això és també obert a tothom, es fa el divendres, a les vuit del vespre,
a l'Aula Magna de la Facultat de Jurídiques.
Tots aquells que els agradin els líders poden venir,
hi ha entrada gratuïta i benvinguts.
I aprofitem també la benentesa de tenir tot un grup de germanistes espanyols aquí,
i de fora, per fer un acte d'homenatge al nostre company Lluís Linés,
que va morir el maig passat, el dissabte a dos quarts de dotze,
al Pare Nymph del Rectorat, allà al carrer de l'Escorxador.
I ho fem el dissabte perquè així es facilitem l'assistència d'exalumnes,
gent que té ja uns horaris una mica de més complicats,
i, siguent dissabte, hem intentat contactar amb els exalumnes
que havien manifestat el seu interès a participar-hi,
i valgui també, si algú escolta la ràdio,
de recordar que dissabte a dos quarts de dotze,
al Pare Nymph del Rectorat, tenim aquest acte d'homenatge al Lluís Linés.
Què feia falta? Si algú s'està escoltant,
doncs segur que ja ha pres bona nota.
Jordi, ara ja sí per acabar l'entrevista.
Ens has posat la mel a la boca.
que si hem de començar a llegir Heine, per on comencem?
Més enllà de la...
Jo les poesies, allò del romanticisme,
les deixaria perquè són...
Depèn de gustos.
Sí, però per l'obra amb aquesta més política,
més irònica, per on podríem començar?
Que sí que estigui ben traduïda,
que sigui fiable la traducció i que ens enganxi.
Per mi, l'obra mestra de Heine és
Alemanya, un conte d'hivern.
Traduïda al castellà ho ha estat un parell de vegades.
El català esperem que surti aviat,
però de moment que jo sàpiga encara no.
Ara és una obra molt recomanable de llegir
perquè la poesia és bonica
i, a més a més, informa sobre l'estat de la situació
de l'Alemanya de l'època.
Doncs vinga, ja ens ho apuntem a obra de capçalera també.
Hem estat parlant amb el Jordi Gené, catedràtic
del Departament de Filologia Anglogermànica
de la Universitat Rovira i Virgili
sobre aquestes jornades a l'entorn de Heinrich Heine
que tindran lloc aquest cap de setmana,
bé, concretament des de demà mateix
i fins a dissabte, des de les 9 del matí
durant tot el dia.
Us convidem al Paranips de la Universitat.
Jordi, moltes gràcies.
Gràcies a tu.