Un dimecres més hem de dir allò de Manel Magí i Jordi Ximeno.
Bona tarda.
A tu t'agrada? Bona tarda.
Per cert, dir Manel Magí i Jordi Ximeno, bona tarda, no?
M'agrada molt.
Jo espero tota la setmana que arribi a la secció d'història
i no soc l'única.
Quin gran goig, quina joia.
A mi m'agrada que...
Sí, és que a mi se'n rep així, la veritat.
És que em dóna energia.
Un se sent estimat.
Sí, després tot funciona bé, perquè serveix aquí, digués...
Igual que ens sentim estimats
quan trobem comentaris al nostre blog.
Recordem l'adreça, noemvinguismehistoris.blogspot.com
que sempre va bé que els soients,
ja que visiten el blog,
deixen petits comentaris
o simplement saludar-nos, que és important
per nosaltres.
És tan important sentir-se estimat.
Ai, què rocs que feu.
I love you, Madalena.
Te'n recordes?
A veure, és igual.
Ja, són coses massa personals.
Sí, anem per feina.
Doncs benvinguts al No em vinguis amb històries,
al magazín de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana parlarem de glòbuls rojos,
també parlarem de la conferència de Berlín,
també parlarem del bipedisme, el nostre monogràfic,
també parlarem sobre els mots encreuats.
Tindrem notícies, exposicions, agenda, etcètera, etcètera, etcètera.
I per finalitzar, parlarem del llibre signat per Jordi Canal,
Banderes Blanques, Boines Rojas,
una història política del carlismo.
Interessant, no?
Doncs l'anatomista, metge, isoòleg holandès,
Jan Swammerdam, suposo que ho pronunciem bé...
Que diu el Manel, que té nom de formatge.
Home, no ho sé.
Swammerdam.
Doncs bé, aquest senyor va observar per primera vegada,
tal dia com avui, els glòbuls rojos de la sang.
El seu estudi li va permetre determinar
que aquests glòbuls o hematies
de l'espècie humana i de la resta de mamífers
llevat dels camèlits,
i us preguntareu què són els camèlits.
Doncs els camèlits és la família de mamífers
que inclou els camells, dromedraris, les llames, etcètera, etcètera.
Doncs que aquests glòbuls...
vermells.
Vermells, rojos,
eren uns corpuscles de la sang circulant
de forma arrodonida,
lleugerament biconcaus i sense nucli.
En els camèlits, aus, rèptils, amfibis i peixos
tenen forma elíptica i posseixen nucli.
En l'home sol haver-hi uns 5 milions per mil·límetre cúbic.
Són de coloració vermella, per això s'anomenen rojos,
a causa de l'hemoglobina
i es formen la mèdula òsia dels mamífers.
La mitjana de vida dels maties és de 120 dies.
1884.
Inauguració de la Conferència de Berlín,
que va aplegar els països europeus
amb tradició africana,
i va aprovar un acte sobre el repartiment d'Àfrica.
Bé, això de la Conferència de Berlín
podem comparar una miqueta...
Repartir el pastís.
Repartir un pastís.
Quan hi ha un pastís i es talla a trossos
va ser exactament igual.
I repartir un pastís que no es seu, per començar.
Exacte.
I el pastís era, evidentment, Àfrica.
Aquesta Conferència Política
es va reunir a Berlín
del 15 de novembre de l'any 1884
al 26 de febrer de l'any següent,
de l'any 1885.
I va ser promoguda per França i Alemanya
per defensar els seus interessos comercials i colonials
contra l'amenaça de la influència angloportuguesa
sobre la zona del Baix Congo.
Anomenada oficialment
Conferència de l'Àfrica Occidental,
hi van participar delegats de Rússia,
Austria-Hongria,
Bèlgica, Dinamarca,
Espanya, Estats Units,
Suècia, Noruega, Turquia,
Itàlia i els Països Baixos.
I Bismarck no ocupava la presidència.
La Conferència delibera la creació
de l'estat independent del Congo
sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica,
acordar la llibertat de navegació
pels rius Niger i Congo
i proclamar la neutralitat del territori congolès.
Els membres s'obligaren a notificar
les anexions i els tractats de protectorat,
jurídicament consolidar la teoria
de les zones d'influència
i foren creades les bases
per a l'expansió imperialista
i el posterior repartiment de l'Àfrica
entre les potències colonials.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
Avui va de peus, això.
Va de peus, sí, sí.
És un tema de monogràfic molt curiós, no?
Doncs sí, com a títol podrem dir
el bipedisme i les hipòtesis
sobre la seva aparició.
La locomoció bipeda
és un dels nostres trets característics
si al costat de la nostra capacitat cranial
i la tecnologia
composen les tres adaptacions fonamentals
dels humans en el procés evolutiu.
Per si algú no ho sap...
El bipedisme, qui és, Manel?
Vas caminar a dos peus.
A dos peus.
Que som els únics animalets que ho fem, sempre.
Sembla que no sempre ho hem fet així, no?
No, no, no.
Aquestes tres adaptacions,
la locomoció bipeda,
la capacitat cranial i la tecnologia,
no es van produir de forma simultània
i gràcies als registres fòssils
podem saber que la que primer es va produir
va ser la locomoció bipeda.
Fa aproximadament uns 4 milions d'anys,
amb l'Ostrolopithecus afarensis.
Quants milions d'anys has dit, perdona?
4 milions d'anys.
Us preguntareu,
però l'esquelet de l'Ostrolopithecus afarensis
és igual al nostre,
ja que es tractava d'un bipeda?
Us ho pregunteu o no?
Sí, potser no m'ho pregunto
perquè em sembla que no era ben igual.
Doncs no, no és idèntic
i manté una sèrie de característiques
primitives al seu esquelet,
és a dir, l'Ostrolopithecus afarensis.
Seria com un pas entremig, no?
Sí, ja anava a dret,
però era bastant bonet.
Perquè clar, el bipedisme comporta
diverses modificacions a l'esquelet,
no és només posar-se a dret,
sinó que és l'esquelet que ha d'agafar
una forma concreta.
Una forma, l'estructura, etcètera.
Digues-li, Jordi, perdona.
Per exemple, els braços
de l'Ostrolopithecus afarensis
en relació amb la seva extremitat inferior
són més llargs
que en els seus mans actuals.
La musculatura flexora
dels seus braços
estava molt desenvolupada,
les falanges dels seus dits
estaven corbades
i els dits dels peus
són lleugerament més llargs
que els nostres.
Això devia ser
la reminiscència de quan...
Comprimat.
Clar, els braços llargs
per poder caminar sobre quatre potes,
no?, i arriba de terra i tot això.
Segons alguns autors,
l'Ostrolopithecus afarensis
gaudia d'un bipedisme parcial
i encara passava gran part del seu temps
pujat als arbres.
Per una altra banda,
també s'han trobat registres
que l'Ostrolopithecus africanus
estava adaptat al bipedisme.
En tota aquesta recerca
són importants
les conegudes per molta gent
les petjades de l'Aetoli.
L'any 1978,
Mary Lickie i el seu equip
van descobrir a l'Aetoli,
a Tanzània,
les petjades deixades
per uns cècers bipedes
fa aproximadament uns 3,6 milions d'anys.
Va ser les primeres proves?
El primer registre
que es va trobar
sobre el bipedisme.
Les petjades
havien quedat impresses
sobre una capa de cendra
molt fina
expulsada pel volcà
Sàdiman,
situat a 20 quilòmetres
de l'Aetoli.
Sembla ser que la pluja
va humitejar el terra
i posteriorment
el sol
va secar
les petjades
d'aquests bipeds
i d'altres mamífers
endurint el terreny
com si estigués cimentat.
De fet, va ser el mateix
que va passar a Pompeia,
que per això s'han conservat també
gràcies a la cendra
del volcà
i que es va fer
com una massa cimentada
doncs s'ha pogut
compensar
No, no, no, ben bé.
Semblant però amb diferències.
Tu que parles
dels morts de Pompeia?
Sí.
No, va, no he dit res.
Després parlarem
dels morts de Pompeia.
Per això és una altra història.
És una altra història.
Ara estem parlant de bipedisme.
És que no...
De fet, ens queixem.
És que no tenim temps.
Doncs clar,
si pugem a les branques...
Jo soc la veu de l'oient.
Jo faig preguntes
que la gent es pot estar preguntant.
Més tard,
noves capes de cendra volcànica
van enterrar aquestes petjades
i les van preservar
per a la història.
Es tracta de dues sèries
paral·leles de petjades
d'uns 25 metres de trajecte
en direcció sud-nord
separades entre si
per uns 25 centímetres.
Les formes de les petjades
i la distància entre elles
corresponen a més certs
amb una locomoció bípeda completa.
El dit gros
està perfectament alineat
amb la resta de dits
i no està separat
com passa amb els primats.
A més,
pel relló inter de la petjada
es pot observar
la dinàmica del pas
i una transmissió del pes
a través de la planta del peu
molt similar a la nostra.
El taló apareix molt marcat
i es pot distingir
l'arc longitudinal del peu.
És a dir,
les petjades de l'aetòlit
són l'evidència
d'un tipus de locomoció
perfectament bípeda
fa 3,5 milions d'anys.
Si us fixeu,
això seria com un CSI.
Sí, no?
Anant mirant
a veure
com han estat fetes
les petjades
i totes les proves.
però quines són les hipòtesis
que presenten
els arqueòlegs
i els paleontiòlegs
sobre l'aparició
del bipedisme?
N'hi ha moltes.
La primera,
per exemple,
per poder arribar
als fruits dels arbres baixos.
Clar,
estem dient que
per què, no?
Perquè es va donar
aquest tret evolutiu.
ara anomenarem
tota una sèrie
i després ens centrarem
en dues
que són les que
sembla ser
les més probables.
Per poder arribar
als fruits dels arbres baixos.
La segona,
per aixecar-se
sobre les serves
de la sabana
i tenir una millor visió
que permetís
localitzar
les fonts d'aliment
i també alertar
de possibles depredadors,
és a dir,
per salvar la vida.
La tercera,
per alliberar
les mans
de la locomoció
i poder elaborar
instruments lítics,
indústria lítica.
La quarta,
en termes
de despesa energètica
corporal,
ja que la locomoció
bípeda
a determinades
velocitats
i distàncies
és energèticament
molt eficient.
La següent,
com a adaptació tèrmica
perquè el cos
d'un bípeda
exposa una menor
superfície a la insolació
i alluny
al cap del terra.
I per últim,
per a poder
carregar objectes
o utensilis
i proveir
el grup.
Allò també
ha de deixar
les mans lliures,
no?
També.
Segurament moltes
estarien relacionades.
De totes aquestes
hipòtesis,
dos d'elles
mereixen una atenció
especial
per a la seva
són les més elaborades
relacionant diferents aspectes
de la nostra biologia.
La primera seria
la hipòtesis
de la termorregulació.
Expliquem-la.
Us preguntareu
en què consisteix
la hipòtesis
de la termorregulació?
Doncs,
el Jordi us l'explica.
L'any 93,
1993,
Peter Wheeler
va proposar
una hipòtesi
que relaciona
la locomoció
amb la vida
a la sabana
i els requisits
de termorregulació
que aquest habitat comporta.
A les hores
de màxima insolació,
un iservíped
exposa una àrea
molt més petita
del seu cos
a la radiaçó solar.
Si estàs a quatre potes
exposes molta més.
Clar,
tota l'esquena.
Tota l'esquena,
el cap,
el coll,
etc.
A la part del cos
més exposada,
el cap,
tenim la protecció
del cabell,
mentre que a la resta
del cos
hem desenvolupat
la sudoració
per evitar
el sobrescalfament.
A més,
a prop del terra
l'aire
està lleugerament
més calent,
mentre que a
1,50 m,
2 m d'alçada
l'aire circula més.
Segons Wheeler,
el bipedisme
reduiria la calor
i el consum d'aigua
en els homínids
bipeds
respecte als quadrúpedes,
és a dir,
els que caminen
sobre els quatre potes.
Aquesta adaptació,
a més,
va permetre
que els bipeds
es mantinguessin
en actiu
durant les hores
de màxima calor.
Un dels problemes,
sense resoldre,
perquè totes aquestes hipòtesis
tenen tota una sèrie
d'inconvenients,
problemes i qüestions
sense resoldre,
és la possibilitat
que els primers homínids
bipeds
poguessin haver sorgit
en ecosistemes
més forestals
o semitancats
on la radiació solar
no és tan determinant.
És a dir,
encara queden
s'han de trobar moltes respostes.
Com és que també es va donar
el bipedisme
en zones geogràfiques
en què el sol
no era tan important.
En altres zones
que no era la sabana
i que la radiació solar
doncs era menys important.
La segona
és la hipòtesi
de l'Obsjoy.
A partir dels anys 80,
l'any 81 en concret,
l'Obsjoy
va defensar
que la locomoció bipeda
de l'Australopithecus afarensis
va anar acompanyada
de tot un conjunt
d'adaptacions
en el seu comportament.
Per aquest autor,
una de les innovacions
evolutives fonamentals
dels homínids
va ser l'aparició
de la família nuclear,
la monogàmia,
és a dir,
la unió d'un sol home
amb una sola dona.
En aquest cas,
d'un sol homínid
o d'un sol
Australopithecus afarensis
amb una sola
Australopithecus afarensis.
I la cura
de la seva família
a càrrec dels progenitors.
Segons aquesta hipòtesi,
al mascle
li tocaria
aconseguir aliments
per a la família
i per aquesta raó
va aparèixer
el bipedisme
que permetria
poder carregar aliments.
Gràcies al bipedisme
va augmentar
la capacitat
d'alimentar les cries
i alhora disminuïa
el temps
entre naixements
podent criar
més d'un fill
a la vegada.
Però per a que
s'accomplissi això
era necessari
un vincle més estable
entre mascles i femelles
i l'opjoi
va defensar
que l'austrolopithecus afarensis
havia de tenir
una reconèixió familiar
monogàmica.
Però què vols dir?
Que primer va sortir
aquesta monogàmia
i després
arreu d'això...
Està relacionat tot.
Suposo que seria
l'eterna qüestió
de l'ou o la gallina.
Clar, perquè abans
no es donava
aquesta relació monogàmica
sinó que el mascle
devia fer-se responsable
de tot el grup.
Ara ho expliquem.
De totes maneres
aquesta hipòtesi
és una mica conservadora.
He après l'any 81
en època de Reagan,
de la Thatcher...
Potser sí, no sé.
Però és difícil
sostenir
que l'austrolopithecus afarensis
era monògam
ja que sembla
que...
Després hi ha
tota una sèrie de proves.
Una d'elles
ja que sembla
que el dimorfisme sexual
en aquesta espècie
és molt marcat.
El dimorfisme sexual...
és a dir,
les diferències de gran d'àrea
entre mascles i femelles
és major
en aquelles espècies
en les que els mascles
han de competir
entre ells
pel favor de les femelles
i la majoria dels casos
sempre van anar
amb més d'una femella
per aixer assegurar
la seva descendència.
El dimorfisme sexual
seria la diferència
de gran d'àrea
que hi ha
entre un mascle
i una femella.
D'acord?
En aquestes espècies
on els grups socials
estan formats
per un mascle
i diverses femelles,
la selecció natural
afavoreix els mascles
de més gran d'àrea
més forts, la llei del més fort.
A més, en els primats
les diferències
de gran d'àrea corporal
de mascles i femelles
també venen acompanyades
per grans diferències
en la gran d'àrea
de les dents canines
que són,
si no m'equivoco,
si comencem a comptar
pel centre
de la nostra dentadura
la...
la...
la tercera
i la quarta
aproximadament.
Ara no ho sé ben bé.
Els colmillos.
Els colmillos.
No, això es diu,
això es diu,
té un nom això en català, eh?
Els ullals?
Potser.
Sembla que són els ullals.
Sí.
Crec que sí.
Així sembla ser
que la gran d'àrea
dels fòssils
dels olopitecos
afrens i estrobats
respon a un dimorfisme
sexual pròxim
als goril·les
i en conseqüència
podríem esperar
que tinguessin
una organització social
poligínica,
és a dir,
un mascle
i diverses familles.
Però, per una altra banda,
les diferències
en la gran d'àrea
de les dents
és molt menor
que les diferències
de cos.
És a dir,
aquesta espècie
presenta una combinació
d'un alt dimorfisme corporal
amb un baix dimorfisme
en les dents canines
que ens fa difícil
explicar el seu tipus
d'organització familiar.
Per una banda,
tinguem proves
que podrien ser monogàmics,
però, d'altra banda,
tenim proves
que no podrien ser.
A saber.
Com hem vist...
us heu quedat molt callats, eh?
Clar, perquè és que
no soluciona res.
No escrivien llibres,
no hi havia revistes
de l'època,
no hi havia res.
No.
Si tinguéssim
una màquina del temps?
Després us preguntaré
a quina època
aniríeu
si tinguéssim
una màquina del temps.
Com hem vist,
l'Osterolopithecus
mantenia característiques
primitives
en la seva estructura corporal,
com, per exemple,
com hem dit,
unes cames
proporcionalment
més curtes.
El mateix succeeix
amb les restes
d'homo habilis
trobades
i amb una antiguitat
aproximada
de 1,8 milions d'anys.
En canvi,
l'homo ergaster
ja és una espècie
que té un bipedisme
com el nostre.
Així,
els escalets
de fa 1,6 milions d'anys
ja eren molt similars
als de la humanitat.
Però tot això
ja és una altra història.
Avui,
fa 100 anys,
a Tarragona.
on aniríem
amb la màquina del temps abans?
Jordi,
on aniries?
On aniríem,
amb la màquina del temps?
Quina època,
quin any,
quin esdeveniment concret?
Les revolucions
de 1830.
Jo no,
jo aniria a Roma
al segle segon.
Podem escollir
més d'un destí?
Sí, sí, va.
Això és com quan fas
la llista per
l'estiu que ve,
on aniré?
Què més,
què més?
Doncs no ho sé,
ara mateix,
però és que
quan ha dit
l'ho de Roma,
ha dit tate,
potser també.
Roma,
el seu moment
de Màxim Espant,
no volen uns jocs...
Ja us acompanyaria
a un anècid,
és igual.
Sí, sí.
En fi,
algun dia.
Avui parlarem
de cine,
avui va de cine.
Fa 100 anys
a Tarragona,
què passa?
Mira,
l'any 1897,
si no recordo malament,
no recordo malament,
va haver-hi
la primera projecció
aquí a Tarragona
de cine.
Però no hi havia
cines
com els coneixem
avui en dia.
No hi havia un local
tancat.
Ni hi havia l'Andrés i Andrés,
eh?
Per molt que tingui
pel·ligues clàssiques.
Tampoc,
no hi havia el seu besavi.
Però hi havia,
ràpidament,
començaria a haver
cines ambulants
que anaven de ciutat
en ciutat
oferien projeccions
que estaven
dues o tres setmanes
a una ciutat
i marxaven.
I aquesta notícia,
apareguda
justament avui
fa 100 anys
al diari
de Tarragona,
ens parla
de la instal·lació
d'un d'estes cines
itinerants.
A més,
era un dels
que surt
a molts llocs,
segur que voltava
per tota Espanya.
I diu el següent,
diu,
en l'extrem oeste
de la Rambla de Sant Juan,
o sigui,
la Rambla Vella,
extrem oeste
seria la zona
del Via de l'Imperi,
o l'inici
de l'Estandeslau Figueres,
suposo.
Se está instal·lando
un magnífic
pabellón cinematográfico
propiedad
de Don Antonio Sanchís,
el cual
se propone
permanecer
en esta ciutat
solamente 15 días
por haber sido solicitado
por el Ayuntamiento
de València
para instalarlo
en la ciudad
de Alturia
durante las próximas
fiestas de Navidad.
El decorado
del salón
será de exquisito gusto
y elegancia
adornado
con preciosas
colgaduras
de terciopelo,
bordado
y magníficos
aparatos eléctricos.
Es una grandiosa
instalación
y única
en su clase
que ha merecido
ser visitada
oficialmente
en San Sebastián
por Su Majestad
el Rey Don Alfonso XIII,
acompañado
de sus ministros
y distinguido
séquito,
lo que no sabemos
si van pagar.
No creo, eh?
Que, per cert,
l'entrada
valía 30 cèntims.
Preferencia
y 20 cèntims
normalmente
y 20 cèntims
en general.
Según referencias,
el aparato
cinematográfico
es la última palabra.
Pues
no se nota
oscilación alguna
y su fijeza
y precisión
de entrar
en los personajes
que transporta
por completo
del lienzo
a la vida real.
Tota una máquina
del temps.
Tota una máquina
del temps.
Imagina el locador
i és en aquella època
aquesta precisión
de què parla.
Vull dir,
devia ser...
Sí, seguramente
avui en día
dirías
que los pixos
te
0,2.
A part de...
Eren curiosos
estos cines
perquè us imagineu
un cine
amb una orquestra
a fora,
mecànica.
A l'entrada,
en la entrada
del pabellón
se instala
un grandioso
órgano
orquestrofón
digno
digno
de ser
admirado
por ser
una
de las mejores
producciones
de la Casa
Limonet
de París
la cual
al terminar
su construcción
invitó
para asistir
a sus pruebas
a la gran banda
de la Guardia
Republicana
a distinguidos
profesores
y constructores
de París
reconociendo
todos
que
tanto por
el instrumental
que presenta
como por
la delicadeza
de sus
armónicos
sonidos
produce
el efecto
de una
de las mejores
bandas
consta
este aparato
de 100 teclas
y 600 instrumentos
entre timbales
liras
bombos
caja viva
platillos
castañuelas
y pandereta
las 24 figuras
y adornos
de talla
que constituyen
su decorado
y sus grandes dimensiones
12 metros
de ancho
por 7
de alto
le dan
su precioso aspecto
imagineu
a la portada
de este cine
este gran órgano
o cosa rara
órgano
com ho has dit
el nom
sí
orquestrofón
que això
ho portaven
perquè
a Tortosa
també han documentat
alguns cines
d'estos
que portaven
que feien
un sorollam
per atraure
la gent
ah per atraure
no per acompanyar
la pel·lícula
no no no
era per atraure
la gent
sí sí sí
digno pues
de ser visitado
por el público
será la instalación
del señor Sanchís
quien
dado el escaso
número de días
que permanecerá
en esta población
y el gran repertorio
de películas
que trae
se propone
diariamente
ofrecer
un variadísimo
programa
en que se representará
lo más moderno
y selecto
de las novedades
de París
no sabem quines pel·lícules
són però no
no ens ho diu
no no ens ho diu
segurament si busquéssim
el dia següent
sí que trobaries
eren pel·lícules
que es compraven
los propietaris
no és com ara
que les sales
les alquilen
sinó que ell
tenia que quedar-se
en propietat
i aquesta és una
de les primeres
projeccions a Tarragona
no la primera
no no no
la primera va ser
l'any 1897
i portava 9 anys
doncs que
dos, tres, quatre
vegades a l'any
anaven venint
a estos cinemes
itinerants
i justament
avui fa cent anys
va arribar
la del senyor Sanchís
No en vinguis
amb històries
curiositats
El passatemps
per excel·lència
deixant de costat
els actuals sudokus
i un dels més coneguts
i universals
que per les nostres terres
coneixem
amb el nom
de mot en creuat
va ser inventat
l'any 1913
pel periodista
anglo-nord-americà
Arthur Wine
Aquest periodista
treballava per fan
el suplement dominical
del diari
sensacionalista
New York Wall
Sembla ser
que un dia
del mes de desembre
de 1913
va rebre l'encàrrec
d'inventar
un nou passatemps
aleshores
va recordar
una mena
de trencacaps
o trencaclosques
molt popular
durant l'època victoriana
a la seva
Anglaterra natal
l'anomenat
quadre màgic
un passatemps
que el seu hàbit
li havia ensenyat
a resoldre
quan era jove
es posar
mans a l'obra
i desenvolupant
els records
de la seva infantesa
va crear i publicar
el primer
mot en creuat
de la història
en l'edició dominical
Jordi
Jordi
com ho has dit
sempre
un crucigrama
un crucigrama
també
un crucigrama
un mot en creuat
és que a mi m'acosta
una mica
doncs
el primer
mot en creuat
o crucigrama
de la història
en l'edició dominical
del 21 de desembre
del New York Wall
notícies
notícies
per a començar
la setmana
per a aquells que comencen
la setmana en dimecres
teniu que anar a Granada
últimament?
ah doncs mira
si jo ho tinc previst
amb la màquina del temps
bé
si baixeu a Granada
que està aquí mateix
passat Tortosa
girant a la dreta
no us podeu perdre
una exposició
que té lloc
al Palau de Carles V
a l'Alhambra
i que porta per títol
els carrones de l'Alhambra
simbologia i poder
del Palau
nagerí
o sigui
de l'Alhambra
podem admirar
l'arquitectura
i la decoració
arquitectònica
però
in situ
no hi ha cap
no queda cap tipus
de decoració interior
que va haver-hi al Palau
els mobles
les teles
les ceràmiques
i ara per el primer cop
s'ha unit
en una sola exposició
a tots els grans
gerros decoratius
que entre els segles
XIV i XV
van decorar l'Alhambra
i que actualment
es conserven
dispersos
en museus
i col·leccions
de mig món
en total
són més d'un centenar
de peces
provenents
per exemple
de Nova York
o Sant Petersburg
algunes de les peces
exposades
actualment
mai abans
ho havien estat
al públic
com dèiem
l'exposició
està ubicada
a la capella
i cripta
del Palau
de Carles V
que és situat
a la pròpia
Alhambra
i va obrir les portes
el passat 1 de novembre
restarà oberta
fins al 28 de febrer
i de llums
a diumenge
de 9 a 8 de la tarda
o sigui
de 9 de la matí
a 8 de la tarda
és una exposició
que si s'entra
l'Alhambra
és gratuïta
home
d'aquí al febrer
potser sí que hi haurà
gent que ens estigui
escoltant
que tingui plenèficat
algun viatge
o li vingui de passi
és una exposició
important
són unes peces
de ceràmica
realment
refinadíssimes
impressionants
més notícies
alguna coseta
tens tu
sí però no la direm
no la diràs
doncs bé
sembla que el lloc
a Tarragona
s'ha de construir
el nou teatre
fa tant de temps
que s'ha de construir
i ara que comencen a construir
endevineu
què han trobat
les restes romanes
una pedrera romana
i vestitges
de vivendes posteriors
segurament del segle primer
justament allí
al solar
de la Rambla Nova
sembla ser que
els arqueòlegs
estan documentant
les restes
i que
algun element
diu que es desmuntarà
per preservar-los
no sé què vol dir això
ben bé
però
tot el procés
culminarà
abans de finals
d'estany
i després
s'hi iniciarà
la construcció
del teatre
però és curiós
que aquí a Tarragona
sembla que
cada vegada
que s'intenta fer alguna cosa
els romans
us diuen
eh
vam estar aquí
primer que a l'altre
sí
què feu prengats
que nosaltres ja hi eren
ja que parlem d'urbanisme
sí que faré referència
a una notícia
que hem localitzat
també del diari
d'Ivisa
en concret
ja que
la secció del patrimoni
del grup d'estudis
de la naturalesa
d'Ivisa
ha criticat
doncs
la destrucció
podríem dir
d'una de
les restes
més importants
d'un santuari fenici
el santuari fenici
més antic
que es coneix
a la illa
la seva
observació
i documentació
era imprescindible
però sembla que no s'ha realitzat
la seva excavació
podia haver significat
la posada en valor
d'un llaciment
i el seu ús social
i és un referent científic
fonamental
en l'àmbit mediterrani
aquest santuari fenici
de l'illa
és el més antic
que es coneix
i datava aproximadament
del segle VI
abans de Crist
i degut
a l'explotació immobiliària
i tot això
doncs
no s'ha
no s'ha salvat
l'han destruït
l'han destruït
home, no acostumem a donar notícies d'aquestes
però jo crec que passen cada dia
sí, sí
segurament
també podríem parlar
i crec que ho farem potser d'aquí un parell de setmanes
amb un historiador de Cambridge
l'Ignasi Martí
que també ens podria dir molt
sobre les restes medievals
del seu poble
explica
ho explica una miqueta
no, no, ja ho explicarem
ja ho explicarem
nois, ja ho tenim fet això
ens falta el llibre potser, no?
ens falta el llibre
vinga
i aquesta setmana
us recomanem
el següent llibre
Banderas Blancas
Boinas Rojas
una historia política
del carlismo
1876-1939
escrit per
Jordi Canal
i editat per
Marcial Pons
Ediciones de Història
amb un preu de
25 euros
i quantes pàgines té?
353
Banderas Blanques
Boinas Rojas
l'historiador Jordi Canal
que no és la primera vegada
que treballa temes de carlisme
en s'ofreix una història política
del carlisme
entre els anys 1876
i 1939
és a dir
des del final
de la darrera guerra
de la darrera
guerra
guerra carlista
carlinada
o carlinada
i al final
de la guerra civil
espanyola
aquests decennis
van ser difícils
per al carlisme
acabava de perdre
el seu pols
contra el liberalisme
pel control
d'un nou estat contemporani
i Jordi Canal
ho reflexa molt bé
amb el seu estudi
tractant no només
la política
sinó integrant
també
les idees
com les pràctiques
les realitats
els imaginaris
els aspectes socials
i culturals
en aquest llibre
titulat
Banderas Blanques
Boinas Rojas
una història política
del carlisme
1876
1939
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Va, on marxaria un mes
si tinguessis una màquina del temps
va, va
última opció
Màquina del temps
Jo al Santuari
Estefenici
al segle VI
abans de Cris
els diria
aquí
i d'aquí 2600 anys
ja no quedarà res
Jo ja que la setmana anterior
vam tractar sobre el tapís
de Baller
A la batalla de Hàstings
A la batalla de Hàstings
I de quina banda estaries, Jordi?
No, no
és igual la banda
però per fer una contrahistòria
del tapís
Ah, broderies
Per donar
No, no seria
monget abordant
però per donar
una contrahistòria
o la veu
dels vencedors
El que és segur
és que si heu d'anar
amb una màquina del temps
i a fer viatges
per la història
torneu abans de dimecres
Dimecres us vull aquí
per un altre capítol
Sí, i la setmana que ve
monogràfic curiós
Ja t'enviarem una senyal
des d'on estiguem
La destrucció de Roma
Sí, la setmana que ve
Sí, però no la destrucció
que tots vos imagineu
No?
No
Una altra destrucció
Que enigmàtics que esteu
Jordi Manel, gràcies
Ara te ho explico
Fins dimecres
Adéu