El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avi, parlem de la gent que ens trucava avui, ja...
Ui, que sèrie.
No, és que el dilluns vaig comentar-li, se'n recorda,
i com sempre m'envaic pels endurriales...
A mi m'ho dius, a mi m'ho dius que sec,
estic parlant d'una cosa i em trenques i allò,
menys mal que jo ho tinc gravat aquí al cervell,
perquè, com que no tinc apuntat res,
doncs, bueno, per això ja saben, els que s'escolten,
almenys que pensin que si vaig d'una cosa a l'altra...
És la meva culpa, eh, també.
No, no, és que a vegades em surt d'una cosa,
sortim amb l'altra, però, bueno, tot queda a casa.
Sí, ja.
Tot queda a casa.
Em sap greu.
I m'hi ha un avi, doncs, explicant coses,
doncs, una batalleta, eh, aquesta batalleta,
però, bueno, és propi, això, és propi.
No, doncs, jo vaig pel camí, eh,
jo crec que d'aquí a poquet també em passarà el mateix.
Sí, perquè moltes vegades m'ho diuen,
mama, això ja m'ho havia dit, eh,
diuen, ui, ja comencem amb les batalletes de la mama.
Sí, no, però és que passa que hi ha coses que a vegades
ho diem un dia, però lliguem un altre dia,
i, clar, el que ho ha escoltat,
però hi ha molts que no ho han escoltat
i sàpiguen, doncs, que anem d'una cosa a l'altra.
I com que sempre ho diem,
que el que fem aquí és una cosa de tertúlia,
de passar, de explicar...
Sí, com si estiguessin dos amics parlant de coses que fa molt de temps.
Com els feien els avis a la vera del foc,
que anaven explicant ara una cosa amb aquell nen,
ara l'altra cosa amb aquella nena,
ara l'altre et preguntava,
ara et recordaves,
i algú et deia, això ja ho he explicat,
però jo no ho sé.
O sigui que nosaltres, és això, l'avi.
Doncs, avi, recordem aquella gent que ens trucava.
Jo sé que hi havia molta gent de la Paralta que ens seguia,
que ens trucava,
també hi havia alguna conalta del Serratllo
que també ens donava moltes sorpreses,
perquè sempre tenia el seu punt de cuina.
Ric perquè passava això ja.
Quan, per exemple, ho feia més en directe,
t'agafaven sorpreses,
i clar, a vegades te preguntaven coses que t'agafaven d'improvís,
però clar...
Jo me'n recordo del senyor Josep, també, de la Gran Torraforta.
Aquell bon senyor, sempre tocava...
Sempre estava el kit de la qüestió,
sempre estava allò pendent de veure què dèiem i com ho dèiem,
i si no ja feia ell per ratificar.
I jo em preguntava, preguntava.
I després recordo jo, per exemple, l'Enriqueta del Serratllo,
comencem per aquí,
que com que era l'hora de fer el menjar llavors,
perquè el programa era en una altra hora,
era l'hora de fer el menjar.
D'aquí ja quasi que sentia l'olor del romesco.
I sempre ens va convidar
i no podem poder acceptar la seva invitació,
que sempre ho va saber molt de greu, de veritat.
Era molt agradable.
Era molt agradable.
I és, que encara és batallera.
Uuuh, que me l'he trobat més d'una vegada.
A vegades la trobo tan bé.
Però són records que...
I dius, quant temps fa d'això?
Després, la part alta.
Aquelles senyores que agassa el que passa,
que el nom no el recordo.
Aquella, que era la viuda d'aquell boxejador,
que va ser molt famós.
L'Antonieta a la Berenguera?
Ah, aquesta.
Ara, que va vingut.
No, no, vull perquè vingui això, no?
Però, vull dir, al mateix temps de ser ella agradable,
recordo, el seu home,
en aquells temps,
que aquí es feien aquells combats de boxeu,
els Carreños, el Gómez,
que va ser una fiera, perquè sempre reia.
Li fumien com...
Bom, ells sempre rien, sempre rien.
Ui, però Déu-n'hi-do per aguantar-ho, eh?
Sí, sí, sí.
De fet, hi ha altra senyora que trobaves pel carrer.
A vi, Ramon, et segundes molt bé.
I recordo una vegada que...
Jo ho he explicat potser una vegada, no?
Però, bueno, recordo que...
Vaig anar a un programa de televisió,
de TV3, a Barcelona,
i en aquell programa, doncs, aquell senyor,
abans de començar, deia,
senyors, quan jo surti per allà,
tots aixequeu i aplaudiu.
Quan surti la...
La d'allò, no sé,
la Maria Pau, es deia?
La Maria Pau Guet.
Sí, com que n'hi ha hagut tant.
La Maria Pau Guet.
Quan surti allà, tots a aplaudir, eh?
Amb moltes ganes, eh?
La gent això ho veuen,
però no veuen això.
I tot...
Mira quina animació hi ha,
i és que tot està preparat.
Home, clar, és el regidor d'atorn.
I aquest senyor diu,
diu, bueno, ara jo parlaré,
faré propaganda d'unes colònies.
Diu, quan jo pergi aquesta colònia,
diu, altres, com si res.
Diu, la diferència.
Sí.
Ara, quan porti aquesta marca,
diu, les dones,
veniu totes a mi,
agafà-me i tota la cosa aquesta.
Com si fos un decid, no?
Sí, sí.
Bueno, jo vaig mirar,
estava aquí a primera fila,
i em vaig posar a riure, no?
I sí, fa això,
totes les dones allà.
I quan van acabar,
que me marxen,
m'has posat a riure.
I em ve i diu,
a què?
Diu, que no.
Dic, no.
Dic, no.
Tot això,
tot això és cuento.
Sí.
Cuento.
Dic, sense mala intenció, eh?
No, clar.
Sense mala intenció.
I diré el per què.
Expliques, expliques.
Dic, mira,
jo he escoltat la televisió,
que va fer propaganda,
que en aquella colònia,
les joves venien damunt teu,
i que esteu,
dieu que t'eu fòria,
la vaig comprar.
i vaig anar a una festa,
una festa que feien,
i jo,
poso aquella colònia
i un munt de dones,
però resulta que de jo
no em vindrà cap,
tot i me'n dones
a la tercera edat.
Dic,
escolta'm,
això no és
el que tu has explicat,
ho comprens.
Bueno, bueno,
això són bromes, això.
Vull dir,
i vaig dir,
i ens un demà
anava jo pel carrer Cavallers
i una d'aquestes senyores
que es trucaven
diu,
avi,
diu que aquesta colònia
que fa avui
no és la d'hi, eh?
No, no, la mateixa, eh?
Com es segueixen, avi?
No, no,
em refereixo
que una cosa
lliga amb l'altra
i la broma,
o sigui,
la vida és això.
Sí, sí, sí.
La vida és ser obert.
I disfrutar cada moment, avi.
Sí, sí, sí.
Tindre,
veure les coses
per la part bona,
saps?
Com dir,
és el bonic,
que vagis pel carrer
i ara parlis d'una cosa,
parlis de l'altra
i aquelles,
i jo em feia molta gràcia
perquè trobava pel carrer,
escolti'm,
jo dius a estar en una botiga
i al marxar,
aquella dependenta
diu,
passiu bé,
senyor Ramon.
Oi?
Dic,
passiu bé,
dic,
no em dieu senyor,
perquè llavors m'acostumo
senyor, senyor
i quan pregunto com me dic,
dic senyor Ramon
o senyor Martí.
I clar,
vam riure.
I una senyora que veia
i diu,
escolti'm,
diu, perdoni,
dic, digui,
que és l'avi Ramon.
Dic,
per què?
Diu,
és que per la veu,
la manera de parlar,
la veu,
l'he conegut
i l'escolto.
Dic,
moltes gràcies
que almenys m'escoltin
per coses,
que almenys que hagi la part bona
de tot el que pugui dir.
Ara,
si alguna cosa no agrada,
que tàixin
i ho deixin.
No,
que no tàixin,
al contrari,
que ho guardin
i que un altre dia
sortirà millor.
Avi,
fins demà.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.
Vig a cantar
Visca Catalonia,
Visca Catalonia.