El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
No sé què farà el cap de setmana, però ara per ara el tenim aquí amb nosaltres.
Sabi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Dic perquè el cap de setmana no sé què farà, perquè no és qui vol anar a Cuba.
Ni jo, ni jo, senyor.
No.
Marxar a Cuba no té previst?
El cap de setmana, desalegu, si no passa res de nou, em sembla que tinc una calçotada.
Què diu? On?
Sí.
Ep.
Digui-ho, home...
Si després vindran les fans...
I tant, clar que sí.
No, no.
I compte amb les signatures, que després un xec, allò en blanc, i no saps mai, eh?
No, anem fora, però bueno, anem a un grup.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Avi, que parlàvem ahir del turisme, i jo pensant que vilen, que vilen,
em veiem recordant d'una botiga que estava a Tarragona,
després continuem parlant del turisme i de l'altre turista que quedava per comentar,
i era una botiga que, clar, com passa en moltes botigues,
doncs hi ha molta gent, la gent que ho porta fa gran i la deixa per jubilació,
perquè els fills ja no volen continuar, o etcètera, etcètera, etcètera.
I és una botiga de souvenirs de l'excel·lència, d'aquelles que comentàvem ara,
que hi trobaves...
A la Rambla, a la Rambla.
A la Rambla, sí.
M'ho imagino, em vols dir, m'ho imagino, eh?
Si no haig de ser així...
Fia, a veure, estava...
T'explicaré, t'explicaré, a veure si és aquest t'explicaré.
Abans de la guerra...
Sí.
...on hi ha l'Ajuntament, el casino, on hi ha el casino, a sota...
Ara hi ha l'Ajuntament Nova, no? La Rambla.
On hi ha el casino?
Què diu? Hi ha un casino, hi ha la Rambla?
Hi ha, hi ha.
Hi ha?
Sí.
Hi ha el banc aquest, dalt del banc, hi ha el casino.
I a dir, on hi ha l'Ajuntament Nova, saps què?
Sí, sí, sí.
Abans hi ha vingut el gimnàstic, hi ha vingut tot gimnàstic, allà.
Hi havia unes sales on feien gimnasca i totes aquestes coses, saps?
Però després allà va ser el Femina, el Cine Femina, van fer...
Bueno, ha anat canviant, canviant.
I allà al costat també hi havia aquest, això que dius tu, que era el 95.
Deia 95 perquè allà hi havia de tot, hi havia des de coses de 95 cèntims, que llavors 95 cèntims...
Sí, sinó que trobaves de tot, és cert.
95 cèntims, i era alguna cosa.
I llavors aquesta tenda, doncs llavors fer les obres i unes coses i les altres, es va traslladar allà al davant.
O sigui, al costat del metropol...
Una mica més amunt.
Una mica més amunt.
Sí, sí, una mica bastant més amunt.
Allà, que ara em sembla que hi ha un banc.
Tocava el cantó llavors, llavors era el cantó.
Entrava al cantó i hi deien el 95, el bazar alemán, saps?
Això m'ha sonat més, crec.
Sí, deien el bazar alemán, però més que res tots dèiem el 95 perquè hi havia coses del 95.
que hi havia coses del bazar alemán, com que la guerra i unes coses i les altres, doncs va canviar el nom aquest, saps?
Bé, i llavors allà sí, hi havia de tot, hi havia coses de fantasia...
Jo vaig comprar allà, avi, que li he comentat abans de sortir a l'antena, jo vaig comprar un vaixell típic a Egipte.
Bé, d'Egip, sí, seria la paraula, però dels antics, dels que anaven quan estaven acabant de fer-se moltes de les piràmides que coneixem.
Però tot de sal, tot recobert de sal.
I clar, trobaves galeons, també trobaves allò que dèiem, el torito, torito, bravo, també trobaves cullerets d'aquests...
Doncs aquí, llavors, aquesta botiga estava allà, encara viuen els amos, uns es van jubilar.
Perquè llavors, allí, amb el temps, clar, el que passa, que segons el lloc i el que sigui, doncs clar, l'oferta pel terreny o l'establiment...
El lloc és molt bo.
Doncs, allí, després, allí, el marxar aquest 95, el van traslladar una miqueta més a l'altre costat de carrer que encara existeix.
Encara existeix, que el 95, que la botiga d'aquesta sèrie que dius tu, que hi trobaves des de 6 gels, hi trobaves...
No, no, de tot, monedes, petitetes, souvenirs de tota mena...
Doncs aquesta que et dic, quan estava allí, després, allí, van fer les galeries comercials, que eren les galeries que entraven per la rama i sortien a l'altre carrer.
I eren tot de botigues, per això eren galeries comercials.
I, bueno, i aquest, simplement, què dius tu, d'aquests souvenirs i tot cosetes, més cosetes,
va traslladar-se a l'altre costat, eh, al cantó, hi ha un banc,
doncs hi havia aquell edifici gran, que abans hi havia el gimnàstic, també, o no sé què del gimnàstic,
i allí, amb un costat d'una sestreria, o per dir, hi ha aquesta botigueta que encara passes i a l'aparador veus coses que potser ja...
No, no, ja no hi és.
Ja no hi és, ara?
No, no, ja no hi és.
Per això li comentava, que fa uns quants mesos, tampoc fa molt de temps, ja no hi és.
Anaves a dir a l'aparador, encara veies coses, hi ha cremades del sol, que el preu ja no li veies perquè el sol se l'havia menjat.
Jo me'n recordo d'aquelles cartes petitonetes, se n'acorda?
D'aquells naipers, que era per jugar pels nens.
Doncs aquest potser era un dels establiments vells de Tarragona.
Doncs ja no hi és, avi.
L'amo d'aquest que hi havia allà va morir, la viuda, doncs clar, la viuda potser ha agafat ja,
i no ha fet alguna oferta bona, el que sigui, i ja no hi és.
Jo ara, com que per dia no m'he fixat perquè fa dies que no he passat per dir,
i quan passaves hi ha el costum, però a vegades m'hi aturava perquè veies caragols, veies una barreja de coses.
Doncs sí, sí, sí, hem arribat fins i tot.
Doncs llavors, clar, els que van per la Rambla, doncs mira, entraven en aquest lloc i d'això.
Ara, també veig una altra casa de souvenirs bona, bona, és allà on hi havia la telefònica, a la Rambla.
A la Rambla?
Sí, davant de l'estel·legina cantonada, al costat, abans de fer aquestes obres.
No el carrer L'Unió, el carrer Fortuny, entre el carrer Fortuny i Rambla,
i també hi havia una molt important.
Allí tenia coses ja de categoria.
Igual tenia cornucòpies, que tenia...
En fi, hi havia un altre tipus de souvenir, bastis i coses.
O sigui, que hi havia llocs ja determinats.
I al carrer Major també hi havia dues o tres cases també de souvenirs.
S'ha dit que llavors...
Després, clar, llavors el turisme a Tarragona hi ha hagut entitats antigues com l'arqueològica
i altres gent que han començat a fer congressos, han fet coses d'arqueologia, coses de d'això,
i llavors han vingut ja gent amb un altre sistema, un altre tipus de pensar,
una altra intel·lectualitat, no que sigui més, perquè tots tenen el seu sapigué, el seu acords.
Si cadascú intel·ligent és el que sap, no?
Llavors ja hi ha vingut gent entesa, i a Tarragona ha anat canviant,
han fet coses molt importants, han fet congressos...
Perquè es notava molt la persona que tenia diners quan arribava?
Sí.
Entre cometes, eren persones generoses?
Sí, però hi havia un sistema.
O eren vistosos, allò que es feia a veure?
Era curiós, era curiós perquè jo m'hi havia trobat,
era curiós perquè segons de quin país hi eren, compraven segons què.
Recordem que l'avi Ramon ha tingut una botigueta.
Si, per exemple, era un alemany, i venia, en aquell temps,
i a ella li agradava una cosa, si aquella cosa no era apropiada per la casa,
no ho comprava.
Després ja van començar elles a agafar l'ambient carinyós i coquetó d'aquí,
i llavors ja hi havia gent més jove que els que amalaven,
i llavors ja aconseguien comprar allò.
Llavors venia el francès o l'italià, que ell comprava un barret de magicà,
i qüestió no jove que pel carrer.
Vull dir que depèn del turista.
Després ja no, després ja els hem anat comprant coses,
perquè aquí a Espanya hi havia coses molt boniques, molt interessants,
per la casa, i llavors ja anaven més a el que els interessava.
I a l'avi, també ens hem deixat un altre de turisme,
podíem dir que és el turisme més familiar,
que era quan, mai m'he dit, t'arribava la família de qualsevol altre punt d'Espanya
i te venia a casa, no?
Sí, sí.
Per tant, que eren els que venien de visita d'alguna manera,
i visitaven Tarragona en general al visitant,
altres que venien de congressos.
Pensa que va haver un temps que moltes cases particulars,
perquè hi havia, llavors clar, els restaurants, els hotels d'ara no hi eren,
i a vegades venien gent de fora que volien vindre aquí a Tarragona,
per Setmana Santa, perquè Tarragona sempre ha sigut molt popular
per la Setmana Santa, o el que sigui, no?
Llavors, inclús, llogaven cases particulars, un matalàs al menjador,
la qüestió, perquè moltes anaven, la qüestió és tindre un lloc on poder anar a dormir.
Sí, sí, i el caliu familiar, no?, d'estar junts, ja que veiem...
Doncs hi havia gent que llogaven, llogaven una habitació,
o l'habitació d'ells la deixaven i llogaven, sí, sí, va ser una època,
doncs que, bueno, hi havia molt de foraster i molta gent feien això,
ja tenien cases, per exemple, ja preparada l'habitació d'ells,
i ells dormien en un quart a terra o el que sigui,
perquè hi havia molts hotels, hotelets o com vulguis dir-li,
que ja tenien aquestes cases per poder-les llogar.
O sigui, va ser una època a Tarragona que també va haver una aglomeració de gent,
i altres venien per les platges també, saps?
Perquè llavors les platges, la del miracle era...
Deixa'm aquí, Abi, deixa'm aquí.
Vale, vale.
Abi, tornem al dilluns?
Tornem al dilluns.
Boníssim cap de setmana.
Gràcies.
I gràcies a vostè.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Sortia la mà,
ridava el meu avi,
apa no és que està,
apa no és que està,
però els valents de Bordó
que no és que no és que no és que no és que no és que ar wounded
no van a tornar.
No van a tornar,
no van a tornar,