.
Marc Jornet, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, Sant Jordi?
Bé, bé, bé.
Ara que m'ho preguntes, t'adiré una anècdota,
que m'ha fet molta il·lusió.
Me van regalar una rosa.
No t'havia passat mai?
Mai a la vida.
I et va agradar?
Sí.
Defenso, ara m'entindré que totes les noies
regalin roses als seus xicots enamorats
perquè trobo que és un pas
en prou de la igualtat de sexes important.
Però t'agraden les roses a tu o no?
Sí.
Bé, això també d'anar acompanyant
que els noies regalin llibres a les noies, evidentment.
Però trobo que és una iniciativa.
M'ho prendré com una iniciativa teatral.
Les dues coses.
Faràs una vaga de teatre.
Tu t'ho ferigues en el teatre, Marc.
Sí, les dues coses.
Clar, clar, clar.
Cadascú lo seu.
Jo penso que algú del Nàstic faria el mateix,
però en el món del futbol.
En el món del futbol.
Molt bé, així no et va caure cap llibre.
Jo crec que la teva xicota ho havia pensat.
Sí, clar, la qüestió és la paritat total.
Llibre i rosa, però l'altre.
Clar que sí.
De quin color haurà la rosa?
De vermella.
Vermella, foc.
Vermella com el Magatzem.
Està que deu foc.
Doncs d'això parlem de la programació
que es va presentar la setmana passada,
programació de nova temporada del teatre Magatzem.
Després hi entrarem a valorar les obres
o els espectacles que arribaran aquesta setmana,
però ens presenteu una temporada,
de moment, amb imatge renovada.
Sí.
Amb un fulletó, no és un tríptic,
perquè jo ja no sé com dir-ne d'això.
És plegat raro.
Sí.
Un fulletó molt atractiu,
que, clar, d'una imatge corporativa,
és que la imatge també és important, en definitiva.
Sí, penso que sí.
Penso que el que hem intentat amb aquesta imatge
és també actualitzar-la.
feia molts anys que el Magatzem
anàvem amb un logotip tan antic
i ara el que intentem és també connectar amb nous públics,
amb això una imatge més fresca,
fins i tot que costa llegir-ho la primera,
que t'hi has de fixar un pèl,
però ja és el que ho volíem.
I bé, estem molt contents de la imatge
i bé, també val a dir que la imatge no va sola,
que al darrere de la imatge ve tota una temporada.
Penso que és molt interessant
i que n'estem molt contents.
Una temporada de moment que s'allarga fins al juny?
Tota la primavera, fins al juny, sí.
I en què trobem així a grans trets
teatre infantil, teatre en general, cinema també
i algun altre espectacle no tan convencional
com veig per aquí, per exemple, La màgia.
Sí.
Tu mateix, ho expliquem tot o què?
Sí, expliquem-ho tot.
A veure, el teatre infantil i per la canalla
és seguir amb el cicle que ja està movent, no?
Cada dissabte a les sis de la tarda
segueixen a haver-hi espectacles
per tota la família.
Molts són de producció tarragonina
i molts altres són de gent
de per aquí,
de la comarca o de la província
que bé, que s'interessa
pel projecte del magatzem
perquè evidentment
venint a actuar al magatzem
no s'hi guanyen la vida,
això també ho he de dir.
Però que bé,
que entenen que el magatzem
aposta per un cicle de teatre
per infants
i bé, estan venint companyies de fora
que jo crec que de molta qualitat.
O sigui, entre elles
puc dir els picarols
i la talla amunt nega,
estic encantat que vingui a fer les seves titelles,
unes titelles precioses
i bé, un espectacle per la canalla
i molt bé.
I del cicle el que volem és afiançar-lo,
diguéssim, que es mantingui cada dissabte,
cada dissabte
i que així el públic també es vagi
a poc a poc,
que ja ha anat passant,
doncs consolidant.
Els plats forts, evidentment,
venen en teatre,
diguéssim,
per adults.
Però és que no vol dir
que qui no sigui adult.
Home, n'hi ha un que estic veient
que trenca, trenca, trenca.
Sí, quin trenca?
Almenys a nivell de públic,
com a popular.
Teatre de Garrilla al magatzem.
És molt popular.
Teníem moltes ganes.
Perquè, bé,
primer perquè portar els teatre de Garrilla
també és com que defineix
en quin nivell volem posar el llistó
de la programació del magatzem, no?
És a dir, volem anar per aquí.
I segon perquè és que ve un espectacle
que és molt divertit,
que a més és crític,
és a dir,
és un espectacle molt crític,
potser més àcid que alguns altres,
que, per tant,
el magatzem té una cabuda
com a sala,
un pèl alternativa, no?
En aquest sentit,
doncs tenim coherència.
Ells han compres molt bé
el projecte que hi ha a la sala.
Se n'ha vingut molt bé.
És a dir,
el directe és un espectacle
que té bastantes complicacions tècniques
i que hem treballat, diguéssim,
colze amb colze
per fer que totes les condicions tècniques
fossin possibles
de fer el magatzem,
perquè, evidentment,
el magatzem és un espai diferent
a un teatre convencional,
té unes característiques pròpies
i, bé,
hem treballat molt a gust
i, bé,
penso que serà,
espero que sigui l'èxit de la temporada
perquè en tenim moltes ganes.
Però, a part d'això,
diguéssim,
a nivell de teatre,
allò que dius,
teatre comercial
que d'interès
majoritari,
penso que també podem remarcar
l'espectacle
ha tocat i fuga
de la companyia
d'Aifurbi,
que és un espectacle
fantàstic,
o sigui,
són vuit actors
que amb una companyia
que tracten un gènere
que és molt poc usual
avui en dia,
que és la comedia de l'arte,
que no és un gènere,
que és, bé,
és un gènere històric,
diguéssim,
dintre de la història
del teatre
i que ells el tracten
des d'un punt de vista
contemporani,
és una cosa una mica
contradictòria,
però realment ho fan,
és a dir,
amb el llenguatge expressiu
de la comedia de l'arte
aconsegueixen parlar
de la societat d'avui en dia,
fan una crítica social
molt amable,
però també molt contundent,
en segons quins moments
i en segons quins aspectes,
és un espectacle també
multidisciplinar,
ells ballen,
canten,
fan molt de teatre gestual,
és comèdia,
canten àrees antigues,
les inserten
dintre del que és
la història a capel·la
i canten molt bé,
i bé,
també hi ha,
dintre de la companyia
hi ha l'Anna Sahun,
que ara s'ha fet famosa
a la tele,
perquè seria el personatge
de Porca Miséria,
de la nòvia del Joel Joan,
cada vegada que ve algú
televisiu fa gràcia,
diguéssim.
És un reclam,
volgués que no.
És un reclam.
I després també tenim
el Minimal Màgic,
que també és la Teia Moner,
ara fent un espectacle
per adults,
que és un espectacle
molt curiós.
És un espectacle
de titelles per adults,
que ja és un gènere
de per si poc usual.
Són titelles,
no és màgia,
són titelles.
No, són titelles per adults
que fan màgia.
Les titelles?
Les titelles.
Ah.
És un espectacle
molt curiós en aquest sentit.
Ja és de per si usual
el que és la titella
per adult,
doncs a sobre li sumem
que aquestes titelles
fan màgia.
Trobo que és un espectacle
que val molt la pena
i potser
que no crida tant l'atenció
com el directe
o el Tocata i Fuga,
però que la veritat
és un gènere molt interessant.
I també en la línia de la màgia
tenim els monòlogos màgicos
que ja van fer
una de les dues sessions
que farà el Mac Gerard
al teatre.
El dissabte passat
va anar a la Mar de Bé.
És un espectacle
una mica
rotllo el club de la comèdia,
però en els seus monòlegs,
que ell té un despert bajo
amb el públic
i una gràcia bastant innata,
doncs hi barreja
trucs de màgia
que la veritat
són bastant sorprenents.
O sigui, com a mag
és un artista
de molta qualitat
el Mac Gerard.
Això entre d'altres propostes
que a vegades
s'apropen més
a la literatura.
Sí.
Perquè veiem que també
és un...
Aquesta és l'altra línia,
no?
La línia de la producció
pròpia una miqueta
que ja l'hem iniciat
en altres moments
i de col·laboració
amb la Biblioteca Pública
doncs la resseguim aquí, no?
Amb la Biblioteca
i el teatre
ens hem inventat un cicle
que és
el cicle de literatura escènica.
Aquí figura
com literatura i teatre.
Bé,
l'anomenem de les dues maneres.
I el que fem és
una miqueta
amb la complicitat
de la Biblioteca
i dels seus clubs de lectura
que és una activitat
una mica innovadora
que està triomfant molt.
Doncs mirar
quins són els autors
que es tracten
i mirar també
quins són els que es poden
portar a escena, no?
I ara, doncs,
en tenim dos
dintre d'aquest rotllo.
en tenim dos.
Els viatges
de la Mercè Rodoreda
que torna a fer el Sergi Ginax
que es torna a apropar
al món de la Mercè Rodoreda.
Ja li havia agradat
a la tardor
i ara hi torna.
I després,
per tancar la temporada
tenim
una obra
del Harold Pinter,
una obra
una obra dramàtica,
o sigui,
una obra de teatre
al món de plats
i Harold Pinter
que té l'interès
de ser l'últim
Premi Nobel
de Literatura
de l'any passat
i que és
més o menys
per això
que la literatura,
que la Biblioteca
i el Teatre
van acordar
portar a escena
aquesta obra, no?
I encara hi ha
el que seria
una última línia
que jo considero
que és la línia
de recolzament
a propostes artístiques
un tant diferents,
un tant independents,
artistes que neixen,
que innoven,
que experimenten, no?
O sigui,
una línia
d'escena
més independent
que no tant
en circuits comercials
i llavors
en aquesta línia
tenim l'elecció
de Ionesco
que és una companyia
de Bilbao,
Nexo Teatro,
ja fa bastant de temps
que funcionen
i ara ens porten
una proposta
de caire
existencialista,
diguéssim,
Ionesco,
un autor d'aquestos
que veien el món
Traustics.
Sí,
catastròfics
i que porten
una proposta escènica
superinteressant.
Posen el públic
dintre de l'escenari.
No existeix la platea,
no existeix la grada
i els actors
es mouen
entre el públic
de tal manera
que el públic
conforma l'escenografia
de l'espectacle.
Tot això
que s'estalvien.
Sí.
Ah, bé,
està ben pensat.
No,
però ells ho expliquen
quan parlen
de l'espectacle
i dels bolus
que ja porten fets,
clar,
és que clar,
tu tens el públic allà
i no és només
que el públic te miri,
és que es miren entre ells.
Llavors, clar,
tota,
hi ha una estètica
de les cares
de la gent
que forma part
també
de la fotografia
de cada escena,
no?
I clar,
cada bolus
diferent en aquest sentit,
depèn de com reacciona
la gent
en segons quines situacions,
que no és res
tipus furor dels baus,
o sigui,
la gent simplement
està allà
i ja està,
no hi ha interacció
amb el públic
en principi,
la gent només forma
part de l'espai escènic.
Doncs és una proposta
molt interessant
que més trobem
que el teatre
en aquest sentit
és especialment
adient per un format.
I després tenim
una companya
de regonina
de gent molt jove,
els primats
que porten
un espectacle
nascuts de peus
en terra,
que és un recull
portat a escena
de textos
de diferents autors,
majoritàriament
de Peter Hank,
i bé,
és una companya
de gent molt jove,
de gent que prové
de moltes disciplines
no només
del que és el teatre,
de les belles arts,
d'aspectes visuals,
que treballen molt
en projeccions,
bé,
és una cosa,
un espectacle
que pot ser molt interessant
veure una proposta
diferent,
diguéssim,
una proposta
un tant diferent
del que és
el teatre convencional,
també penso
que pot ser
molt interessant.
I és una activitat
que està patrocinada
per l'Àrea de Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
en obtenir
un ajut a la creació.
Doncs hem parlat
de teatre per adults,
teatre infantil
que continua
els dissabtes
a la tarda
i el Cine Club,
la Filmoteca Andrés i Andrés
que continua
en un altre cicle
jo crec que d'a més
molt ben triat
i molt prometedor
de moment
pels títols
que estem veient
pinta molt bé.
La ciència-ficció
és que té
és que aquest
clar,
el cinema japonès
era molt interessant
però és que aquest
a sobre és divertit
perquè a més
som pel·lícules
perquè estem parlant
de pel·lícules
de ciència-ficció
però d'aquelles antigues
sí,
d'aquelles americanes
fins i tot de sèrie B
clar,
sèrie B
aquell mite
que algunes pel·lícules
de sèrie B
s'escapava una mica
el control
dels estudis de Hollywood
i abans
hi havia unes llacunes
de llibertat creativa
i és en aquesta línia
i uns recursos,
uns mitjans
que no eren
els que són ara
per tant
aquells monstres
de com espuma
hi ha una originalitat
a l'hora
de portar certes coses
a escena
el primer era
pel·lícula
El hombre con rayos X
en los ojos
és estupenda
i l'escena final
ai no lo diguis
ja l'ha vist
ja l'ha vist tothom
jo penso que són pel·lícules
que no cal que les plantegem
com una gran estrada
cal que les plantegem
com l'oportunitat
de tornar-les a veure
en condicions
sí, perquè són pel·lícules
que no les trobes enlloc
sí, que ja no es passen
massa per la televisió
com va anar de moment?
ja heu començat el cicle?
bé, a veure
ha anat relativament bé
el que passa és que
hem tingut la mala pata
que no és mala pata
però bueno
és la realitat
que és que ha coincidit
amb dos partits
amb la semifinal del Barça
i l'altre de la Villarreal
i tal
i home, fluixeja
però bueno
ja s'acaba això però
sí, que ara ja
el Barça campió d'Europa
ja ho tenim solucionat
no, jo penso que
que és que ens ha passat
moltes vegades
també vam tenir
al Barça a Madrid
una sessió de teatre
i el vam mantenir
amb la convicció de
bé, hi ha d'haver
una oferta cultural
al marge de la vida
esportiva
i hi ha gent que ve
i encantats de la vida
l'únic problema
és si hi ha algú futbolero
dintre de l'equip
del teatre
que llavors ens desfastigueix
aquell dia
la nostra tècnica en especial
que sóc gran futbolero
però bé
però
nosaltres sempre hem mantingut
aquesta línia
de bé
mentre hi ha futbol
també hi ha una oferta
de la qual gaudí
i també hi ha els contes per adults
que bé
el cicle
ja el vam presentar fins al juny
i encara hi ha les últimes sessions
i després ja
cada darrer
recordem cada darrer dimarts de més
sí, l'últim dimarts de més
està anant molt bé
està anant molt bé
però vol dir que
hem omplert el teatre tots els dies
s'hi estan anant
estrenant molt bé aquest cicle
estan molt contents d'aquest cicle
fins al punt
que primer ho fèieu al patater
i després vau a canviar-ho a la sala grans
sí, sí
però és que la sala grans
a veure
no s'ha quedat petita
però plena, plena
plena, plena
més de
bé, bé, molt bé
ells estan molt contents
i clar
el magatzem els permet una llibertat
també a l'hora de moure's
compte a comptes
és un gènere especial
que té
tenen els seus tics
i les seves manies
i el magatzem els hi funciona molt bé
doncs això
i després tenim la trobada d'escriptors
la tretzena trobada d'escriptors
del Camp de Tarragona
que és aquesta iniciativa
que es fa conjuntament
l'Ajuntament
una miqueta amb la complicitat
de la Rubi Virgili
cada autor
doncs tria el lloc
en aquest cas
la trobada està dedicada
al Joan Cavaller
ens va demanar
si ho podíem fer allà
i també ens fa molta il·lusió
que vingui a fer
doncs això
aquesta trobada d'escriptors
en què el que es fa
és una miqueta
a base de lectures
dels textos de cada autor
doncs una miqueta
de repàs a la seva obra
i llavors les lectures
el Joan el que ha fet
és construir
una mena de dramatúrgia
nova
al voltant
de textos antics seus
i les lectures
les faran ell
i la Magda Puga
i el Ramon Simó
són els típics directors
d'escena
que ara es convertiran
en actors
en intèrprets
per un dia
que sàpiguen lo que és
que sàpiguen lo que és
els hi fa molta gràcia
l'altre dia estava parlant
amb ells
i els hi fa molta gràcia
la situació
sí, sí
jo penso que és una temporada
que estem molt contents
que penso que és una temporada
que
volem que ens serveixi
una miqueta de guia
de model
és a dir
les diverses línies de teatre
que hem engegat
són línies que creiem
que en el magatzem
ja han de tenir cauda
i han de tenir continuïtat
la producció
la complicitat
amb la creació independent
i el teatre
de mitjà format
de qualitat professional
i també n'hi ha algunes
la veritat
que encara no hem tingut
temps de tocar
que esperem que a la tardor
o en altres
és que ara t'ho anava a dir
a veure, jo ho trobo tot fantàstic
des de la imatge
com us dic
del nou fulletó
perquè es veu tot claríssimament
i en les diferents línies
que deies tu
tot ben separadet
fins a el que és la programació
trobo que està molt equilibrada
trobo a faltar però
t'ho dic
la música
no hi ha música
sí
però
t'ho contestaré
i jo encara trobo a faltar
una altra cosa
més greu que la música
que si hagués algú
que en sap
encara ens escrivillaria més
que és la dansa
també, també és veritat
perquè d'oferta musical
a Tarragona
n'hi ha molta
sí, també és veritat
n'hi ha molta
i a tots els bars
és que cada cap de setmana
pots trobar concerts
llavors en aquest sentit
penso que el magatzem
és un excel·lent espai
per la música
perquè és que té
una acústica fantàstica
el que passa és que
hem de trobar exactament
quina és la música
que hi ha de cabra
i en aquest sentit
estem treballant
o sigui
no és una línia
que tinguem en absoluta abandonada
penso que hi ha d'haver
unes coses
que siguin adients
pel magatzem
segurament les coses
que no sigui possible
veure a la resta
d'espais de la ciutat
i hem de trobar-hi
aquesta línia
i després és que
una línia que estem cercant
i que jo dic
que hi ha
és que hi ha
la claríssima voluntat
d'engegar
el que passa és que
bé
és un pèl costós encara
a nivell d'organització
és la dansa
o sigui
el magatzem sí
és un espai
extraordinari
per a fer-hi
dansa contemporània
de proximitat
no grans coreografies
de grans ballets clàssics
ni res no
doncs
en altres llocs
de Catalunya
es poden veure
solos de dansa
o duets de dansa
de propostes
superarriscades
amb projeccions
amb una complexitat
tècnica
fantàstica
i aquí
Tarragona
doncs
és un gènere
que no ha acabat
d'arribar
al metropol
programa dansa
però bé
tampoc
no és la mateixa
sensació
que tens un intèrpret
ballant i suant
al davant
a dos metres
i penso que
al magatzem
hi ha de cabre
hi ha de cabre
això
hi ha de cabre
i li hem de fer cabre
com sigui
ho hem de fer cabre
i jo penso
que ens en sortirem
a veure doncs
si la propera temporada
que comença
a partir del juliol
bé el juliol
el magatzem
fa molta calor
no el juliol
la sala
no estarà
oberta al públic
el magatzem
seguirà fent coses
esperem que fora
del magatzem
és a dir
el magatzem
com a projecte artístic
seguirà funcionant
una miqueta
al marge
del que són
les parets de la sala
i les parets de la sala
es tornaran a obrir
al setembre
i llavors
a la tardot
podem tornar a tenir
diguéssim
temporada d'interior
molt bé
doncs Marc
ràpidament
perquè ens hem menjat
gairebé tot el temps
que teníem
parlem concretament
del que ens espera
aquesta setmana mateix
sí
doncs aquesta setmana mateix
tenim primer de tot
els contes
el dimarts
demà
l'amor de les tres taronges
i altres contes
amb l'Agustí Ferrer
i com una pedra de riu
contes que ens parlen
de la vida
amb la Montse Plana
tots dos d'aquí a Tarragona
el dimecres tenim
dimarts
perdona
el dimarts
a les 10 del vespre
bé
dimecres 26 d'abril
ultimàtum a la Tierra
que és un pítol
que ja promet
que fa
o sigui
hi ha uns extraterrestres
amb aquesta pel·lícula
que són dignes de veure
de veritat
és brutal
és de l'any 54
imagineu
fantàstic
no perdoneu
51
sí sí sí
ha de ser fascinant
i llavors
i llavors el dissabte
tenim
la companyia
els picarols
amb una altra història
de Sant Jordi
diguéssim que diumenge passat
vam viure la història
de Sant Jordi convencional
el magatzem el dissabte
em planteja un altre diferent
per la canalla
a les 6 de la tarda
i
tant dissabte com diumenge
dissabte a les 10
i diumenge a les 7 de la tarda
tenim els Nexo Teatro
amb l'elecció
de Ionesco
parlem de preus
Marc
sí
gratuïts els comptes
gratuït el Cine Club
el cicle per infants
segueix amb els preus de sempre
3 euros per infants
i 5 euros pels adults
que els acompanyin
tenim l'oferta
que si algú ens porta
3 entrades
de 3 espectacles diferents
el cicle per la canalla
els donem una de gratuïta
i després
els Nexo Teatro
doncs
l'entrada estarà 10 euros
amb descomptes
amb el carnet jove
i carnet universitari
el 25%
ara és semblat
aquí una hostessa d'avió
s'ha de dir
perquè no es diuen mai els preus
i potser
m'has dit una cosa
que jo
la veritat
perquè no ho havia preguntat mai
el Cine Club és gratuït
el compte en comptes
ho sabia
el Cine Club
no ho sabia
no m'an havia informat mai
doncs jo crec que
i bé
les entrades es poden reservar
si algú
si algú les vol comprar anticipades
pot anar a la cooperativa
i comprar-les al primer pis
o si no
reservar-les per telèfon
doncs Marc Jornet
felicitats
per aquesta programació
de la temporada
que ens acompanyarà fins a juny
que la veritat
pinta molt molt bé
doncs moltes gràcies
i ara la feina que us espera encara
molt bé
vinga una abraçada
Gràcies