Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Avui ja et demano perdó abans de començar.
Per què?
Perquè segur que no trobaré la meitat de coses que anem a fer.
Seguríssim.
Les cançons.
Seguríssim.
Mira com m'atens.
De fet, explica'm com funciona el tema.
Vinga.
Sobretot, molt bona tarda a tothom,
perquè ja és divendres i això és Manà Manà.
A veure.
Que bé l'ha quedat.
És que he agafat carrerilla, nena.
He agafat carrerilla.
El cafè d'avui, que no era descafeinat,
i em trobo com accelerada.
No és això, no és això.
Expliquem com funcionen les coses.
Aquí jo arribo.
Arribo a la ràdio, fa 40 hores que estic aquí,
i em preparo un guió que no llegeixo mai.
Jo me'l preparo, no me'l miro mai més,
però ja estic entretinguda un parell d'horetes.
Després li passo a la Sílvia una llista
amb totes les cançons que vull
i en el moment en què me les ha de posar.
I ella tampoc no se la mira.
M'entens?
Bé, alguna cosa sí que me miro, dona.
Tampoc me poses aquesta fama que no.
Alguna cosa sí que me miro, eh?
Amics guions de Tarragona Ràdio.
Ella se la mira, però se n'oblida.
I després passa el que passa,
que aquí, lògicament, improvisem.
Vull dir, aquí els guions estan
perquè jo repengi els colços al damunt,
o perquè dibuixi floretes...
Vinga, comenta això.
Mira, primer sentim una cosa i després ho comentem.
No, això no era bé, això.
Primer això.
Mira, mira, mira.
És que l'Anna Obregón surt cada setmana, eh?
Sí, posant-ne que la becam també, Déu-n'hi-do.
Jo crec que la que s'emporta la palma és la duquesa,
que si no fos parella,
la premsa del cor ja estaria tancada.
Ui, ara què parles de duquesa?
Hi ha un concurs que et pregunten
quin personatge del cor surt més aquesta setmana.
Ah, sí?
I què he de fer per participar?
És molt fàcil.
Envió missatge al 5588
amb la paraula clau cor,
seguida el personatge més popular d'aquesta setmana.
5588, paraula clau cor,
i jo voto pa...
Calla, calla, que jo també vull participar.
Podem guanyar una bandolera o una ronyonera de casa Guàsc.
Mira tu que bé.
Doncs és que no m'ho penso més.
Ara mateix envio un missatge.
No, no, no, no.
Que t'ha de tenir aquesta sorpresa, l'Anna.
Que tornem una altra vegada amb el concurs,
el 5588, la paraula cor,
i què hem de fer, Mar?
A veure, que tu això ho sabies de carrerilla.
La idea és que...
Jo el que vull és corrosió.
Ácid sulfúric.
No, primer comencem, dona.
A veure, pobre, a veure si el que farà és por
i no volen enviar-nos...
No, no, no, no, vull dir, tothom tenim aquestes males idees.
I el que vull és que les escriguin.
Simplement agafes el mòbil,
envies un missatge al 5588 amb la paraula clau cor,
i després hi escrius el que et doni la gana.
Però sobretot que hi hagi el nom del protagonista
de la setmana de la premsa del cor.
De la persona que ha repetit i ha matxacat
i ha sortit a totes les revistes en aquella setmana.
O simplement de la persona que més ràbia et faci.
Això sí, ens expliques per què.
És que ens agrada.
El 5588, la paraula cor
i el personatge que creus tu que més surt,
que més malament et cau, el per què...
Tot, tot.
El que vulguis.
El que vulguis.
Recordem que tenim de regal una bandolera
d'aquestes guapes
per posar totes les coses per anar a la platja.
De casa guàstia.
Perquè ja hem de començar a pensar a la platja ja.
En posar-nos morenos per lluir els cots.
I després també una rinyonera
per si no vols posar una cosa,
no portes una altra.
Bueno, depèn.
Dos persones, dos amics o dues amigues
que ens enviïn aquests missatges.
Entre tots els triarem.
I mira,
se'n portaran cap a casa seva.
Exacte.
No és qüestió
que sigui el més llarg
ni el més original.
No, no, no.
No, no.
Simplement el que més ens agradi.
Mira, pots començar pensant en les falles.
I jo, mira,
una petarda de turnó.
Ah, exacte.
I aquesta és una petista que ens deia la Mar.
Mare, aquesta sí, eh?
Menos mal.
Ara anem centrant-nos.
Menos mal.
Poc a poc.
És que li he dit,
m'agradaria començar amb la col·lora gay,
no,
és que no sé,
és que no sé.
Com que no sé?
Això no ho diguis, Ona.
Com que no sé?
Sí, és que entre tu i jo,
és que aquestes coses no s'han de dir, eh?
Sí, ja, m'agradaria.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'estava dient, Sílvia, fes-me cas, sisplau.
Ah, d'acord. Què vols, Marc?
No, de fet, de música o de què?
No, el que vulguis, què vols?
Ja tinc cafè, ja tinc galetes.
Tinc el guió, que no sé en quin ordre va, però és igual.
Voldria parlar...
Anem per feina, Sílvia.
Anem per feina.
El que vull és que anem per feina.
Voldria parlar de Rocío Jurado.
Fa moltes setmanes que escrivem el tema.
Sí, sí, és que també és una mica delicadet la història.
Exacte, per això mateix.
Perquè en el fons, molt, en el fons, soc educada.
I com que a mi m'agrada treure-li sempre la versió corrosiva,
en aquesta notícia no hi ha cap corrosió que valgui.
No, no, no.
De fet, el que volíem era, doncs, felicitar-la.
Clar, no, no, això sempre.
Ella ha rebut l'alta hospitalària,
ha agafat el seu avió medicalitzat
i, bueno, cap a Espanya.
Veus?
Perfecte.
Se sap ja si arribarà ben aviat,
una setmaneta, dos dies, tres dies, està allà venint.
Són 12 hores, una cosa.
Ai, ja està?
Està en camí.
Ai, em pensava que encara quedava alguns dies.
Després de tirar-se dos mesos d'allí,
passant un calvari a Houston,
no li vindrà ara de 12 hores amb un avió.
Si no m'equivoco,
havia de parar a repostar,
perquè era una avioneta i tal i qual,
no podia fer tot el trajecte d'un cop.
Obvi, obvi.
Però, bueno, escolta'm, ja està, ja està.
Ja està aquí?
Ja s'ha passat el tema.
A veure, tothom, jo crec que està expectant
a veure quina carona fa, eh?
Diu que pesa 50 i pocs quilos.
Exacte, que s'havia quedat gairebé allò que es diu els ossos.
I que s'ha molt prima a causa, clar,
de tot el tractament
i de tot el que d'alguna manera està patint ara mateix.
Ah, exacte.
Home, des d'aquí que es recuperi,
si ens estàs sentint allò que dius,
mira, ens han enganxat de casualitat a través d'internet,
Rocío, que adelante y fuerza y ánimo, eh?
Ah, exacte.
Amb ella i a tots els malalts de càncer de pàcris
del món mundial.
Això, òbviament.
A tots.
Però, bueno, ella té una filla.
Què m'estàs diciendo?
Té una filla que es diu Rocío Carrasco
i que ella no se n'enlliura de la nostra corrosió
perquè aquesta xiqueta no està malalta.
Mira, que ets solenta, tu també, eh?
No, no, no, no, siguem sinceres.
A veure, ella i Fidel Albiac
ja es poden casar...
Què dius?
Perquè la revista Hola ja li he donat el vistiplau.
O sigui, si la revista Hola dice
tu te cases, tu te cases, no?
Allò que mana més que el papa.
La qüestió és que ja li han donat
l'anulitat matrimonial.
Què dius?
Ja és soltera una altra vegada.
Home, això ja s'esperava en qualsevol moment, no?
La poden tornar a estrenar quan vulgui.
No hi ha res com tenir quartos, per cert, eh?
Ah, exacte.
Perquè això de l'anulitat matrimonial
no és fàcil, eh?
No és allò de dir, vinga, en tres anys ho tindrem.
No, eh?
No, no, no, no.
La cosa costa.
Doncs bé, la qüestió és que ja està.
Llavors, han rebut la notícia,
ja tenen el tema aclarit
i quan vulguin es poden casar.
No cal que ens convidin.
No, que anava a dir-te que no crec que es casin.
Ah, no?
Ara, per ara no ho crec.
Home, ara...
Jo esperant segurament que es recuperi sa mare
i que agafi força
i que quan estigui tota la seva esplendor
i tota la seva energia,
segurament que llavors ja la Ro i el...
Ah, exacte.
Jo li dic la Ro.
Ja, sempre.
Ja, ja, bueno, tenim una confiança ja.
Ja, jo des d'aquí en Ro,
que no cal que ens convidis.
No, no, l'hi tinc jo, tu no.
No, no, ni ganes.
A tu també li vols dir Ro?
No, és que no sé.
Mira, nena, així de clar.
Mira, nena, mira.
Que no cal que ens convidis perquè no hi anirem.
Per què?
Perquè a mi no em ve de gust.
L'altra vegada ja hi vam anar la primera
i mira, ens l'han anul·lat,
ens han esborrat aquell dia de les nostres vides.
Crec que no vaig ser padrina.
Perquè mira, t'ho imagina de fustre.
T'anul·len el padrinatge.
Quin fustre, per mi de Déu.
Escolta'm.
A veure, a veure, estava pensant...
Ai, el toca amb ella, no?
No.
No, per això de la família, no.
Ho veus com no et mires el guió, Sílvia?
No, però em pensava com sempre.
No parlem cada divendres d'ella.
No, Sílvia, fa dues setmanes que vam dir
que d'aquesta bona senyora,
l'EAC Raquel Mosquera,
no en parlaríem fins que no deixes de cobrar
per parlar.
És a dir, mai més.
Ai, em pensava...
Com jo no l'he vist darrerament per la tele,
digui, millor la Mar tindrà...
Exclusiva, no, no, no.
De fet, fins que aquella xiqueta
no agafi un avió i marxi del país
cap a Nunca Jamás.
Nigèria, potser.
Cap al país de Nunca Jamás.
A veure si trobarà el Peter Pan,
pobre, i al final ja ho veuràs tu.
Es vindrà volant com a campanilla.
Bé, la qüestió és que vam decidir
que de moment,
com que tampoc no hi havia cap notícia,
ja ens vas explicar tu
que havia denunciat a sa germana
i pintat...
Sí, sí, sí.
I aquestes històries...
Amb germans, germans, al final germans.
En plan mèdico de família a borde
no ens interessa.
No, escolta'm.
Una altra cosa, no?
Sí, no me la posis, aquesta cançó.
Recordes aquesta banda sonora?
Home...
Capitán Stubing!
Vámonos!
És que té un ritme
que no t'adones...
Se't mou el cul.
Amb la celulitis, tot.
De per què parlarem ja?
De què?
De culs?
No.
D'operacions.
Ah, vale, vale.
Jo faig un pack.
Fas un pack.
Fai un pack, ja veuràs, ja veuràs.
Bé, doncs t'he demanat aquesta cançó.
Vacaciones en el mar,
perquè hi ha gent per tot.
Ui, me fas por.
I un pack de gent que és per tot
és la Kate i el Tom.
Tom Cruise?
Ah, d'acord.
No, és que clar,
com tu també els coneixes així,
tan familiarment...
Clar, clar, clar.
Bé, doncs,
tras els somriures
que passejaven per Beverly Hills,
resulta que
després d'aquests somriures
venen les llàctimes,
que és el que passa sempre,
i és bo que aquest sonyo de 43 anys
i la nena amb la que està sortint de 27...
Senyor.
Sí, escolta'm, no...
Jo crec que l'has dit, ja jo.
és un senyor.
Amb 43 anys ja és un senyor.
Bueno, però sembla jupenet.
Sembla jupenet.
Però senyor.
Vinga, què li passa al Tom Cruise?
Anem al tema.
Queda un mes perquè aquesta xiqueta apareixi.
Està a punt de parir.
Sí.
I encara no sap on parirà.
I les fotografies que he vist d'ella
no s'acaba d'arreglar,
aquesta xiqueta, eh?
I què?
Que normalment sortia molt maquilladeta
i molt guapa
i ben posada
i últimament l'enterre de fotos...
Però no deu tenir ganes, home.
Tota el dia enganxada
en aquella màquina
per veure's un fill.
Ja, home, però per això mateix
té tot el temps del món.
El nen no es va llogar de lloc.
Jo crec que el que està
és cagada de por.
Sí, de clar.
Això ho puc dir jo
perquè sóc de sucre.
Però saps que aquesta noia
que vol parir
com la major part
de les dones del món
en un hospital,
amb anestèsia,
amb un metge
que l'assisteixi...
Epidural, clar.
Això, totes aquestes coses
que el 90 i pic mil percent
de dones...
99,9...
de persones del món mundial
que apareixen,
és a dir,
la major part de les dones,
fan.
I ell,
ell que no ha de parir,
diu que no.
Que vol que ell ho faci
tot això
amb una barca
de la cienciologia.
I per això triava
el de la vacaciones en el mar.
I aquest xiquet,
com que no ha d'espitjar,
ni ha de sentir dolor,
ni res de res...
Oh, depèn de com l'agafi ella
en un moment donat.
Pel coll.
Pel coll.
Ja el podria agafar pel coll.
La veritat és que
hi ha centenars de barques
aquí al Serrallo
que no sé si cobririen
gaire més baratet
que aquest bon senyor.
Sí, amb més baratet
segur que li sortiria, eh?
I aquesta xiqueta
pariria amb una cosa
com a més familiar.
I parlem de persones
que també volen parir.
Sí.
La senyora...
D'aquí?
D'aquell xic tan rosset,
tan guapo,
aquells ulls verds,
amb te verds i blaus.
Brad Pitt.
Com ho saps?
Home,
i et podria donar-te
més pistes,
dona,
no me deixes.
Perquè m'estaves ensenyant
una foto.
No, és veritat,
no m'enganyis a l'audiència
que no és veritat.
Que no m'estava,
d'on t'estava ensenyant
una foto?
Perquè vaig davant del vent.
Exacte.
Bueno,
què m'agaves a dir?
Angelina Angelí també ho vol fer.
A veure,
ella vol anar també
a l'hospital,
a la clínica,
però ho vol fer sense res.
Que surti de part natural.
Molt bé.
Una altra que també vol espitjar
i vol fer...
Ella sí que ho demana així,
que vol espitjar-ho
i vol que surti
tot naturalíssim
de naturalíssim.
Perfecte.
Clar,
si ella és el que vol...
Però jo crec que hi hauràs
que també caurà a l'epidural,
eh?
Bueno,
o no.
Ja hauràs.
O no.
Perquè fa molt, eh?
Bueno,
no ho sé,
jo el mal que fa,
però bueno...
Ja t'ho dic jo.
Una miqueta davant,
no més una miqueta.
Què és això?
Espera, espera,
que començo,
començo.
Ei,
vinga,
bé,
anem-hi.
One, two, three.
Cuidado con paloma,
que me han dicho
que es de goma.
Vinga, Mar,
que tenim unes quantes
coses de goma
que hem de parlar,
no?
Ah, exacte,
parlem de silicones vàries.
Bé,
tenim la senyora Jud,
la nòvia de Noemí Hongria,
ex-gran hermano...
Saps per on vaig?
Sí.
Saps de què estic parlant?
Sí, sí, sí.
Bé, doncs acaba de sortir
de la Policlínica de Barcelona
perquè ha decidit...
Queda de cop,
així dit de cop,
queda llets.
Ha decidit tallar-se els pits.
Però no, no, no, no, no.
No.
Una cosa ben feta.
Digue'm, digue'm.
Una cosa ben feta.
Portava un any amb psicòlegs
i ha decidit que,
per sentir-se realitzada
com a home,
que és el que ella se sent,
i des que ho respectem moltíssim,
i tant.
Sabia de treure els pits.
Veus?
Bé, i jo...
Està bé, està bé, a veure.
I a més, a més,
va a través de psicòlegs
i ho tenen controlat
i que ella...
Exacte.
Que ella decideixi
tenir una aparència
com a més masculina,
no em preocupa.
El que em sap molt de greu
és que aquesta operació
la pagui
ensenyant-la cicatrius
per tota l'altra televisió.
Què dius?
Que espero que no sigui així.
Seguríssim.
Espero que no sigui així.
I que no sigui,
ja s'ho pensava,
aquesta operació.
Ja l'hi hagi pagat algú
per veure les fotos.
Oh, mira,
abans parlàvem de l'Ola.
Mira que no hi ha caigut
algun setmana
o un què me dices
o un tomate o...
Jo crec que...
A veure,
no sé què dir-te,
però no ho juraria gaire.
Ho veurem, ho veurem.
I no deixarem gaire lluny
els quiròfans.
Oh,
que tonta soc.
Sí.
No parlem de Beckham,
però parlem d'una altra tonta.
Paris Hilton.
Veus?
És que són un pack.
Són un pack.
Vinga.
Aquesta noia
que es veu que té molts diners
però pel que ella vol
és la mateixa noia
que es va negar
a pagar una entrada
en una festa benèfica
que el Tonjon
fa cada any, recordem.
I que recordo també
que vas comentar a Mar
que ella va dir
home,
que no me conoces,
no sabes quién soy.
Tengo que entrar gratis.
Home.
I clar,
de la porta li va dir
és una festa benèfica,
lo mínimo que puedes hacer
es rascarte el bolso de Chanel
o de Louis Vuitton
i deixar aquí
un poc d'entrada benèfica.
Clar,
no xanta,
però no,
no va pagar.
De fet,
és que no va voler ni entrar
perquè si tengo que pagar
jo no entro.
Bé,
doncs aquesta senyoreta
que no és capaç
ni de gastar-se 50 dòlars
o 150 o 2.500
el que calgui
en una festa benèfica
en contra del Sida
ha decidit
que aquells diners
els vol invertir
en operar-se.
El què?
Encara no ho sabem.
Jo suposo que el cervell
que és el que més falta li fa.
Però està pululant,
està passejant.
A veure si li sortirà pels costats
a no utilitzar-lo.
El que no serà pitjor.
Deu ser això
que el té desparramat.
La qüestió és que està passejant
per diverses clíniques
buscant la que més
s'apropa a les seves necessitats.
Encara ja et dic
no sabem què s'ha de retocar.
Jo tinc molt clar,
però ella segurament
no ho sap.
Jo per la forma,
a veure,
que no sigui pits.
Per què?
Perquè el cervell
ja hem quedat desqualificat.
A lo millor
el que vol és tallar-se
les obres dels peus.
I ja no s'ha fet res més
que no sigui anar a una clínica.
A veure,
perquè panxa,
panxa aquesta dona
no en té.
Tampoc, no?
No, no, no.
Tampoc,
jo no.
Home,
que jo sàpiga 60.
Ja ho us posarem.
Aquest és el que supera
la Paris Quilton, eh?
Jo ho tinc massa clar, eh?
No ho tinc massa clar.
Escolta'm,
parlant d'operats,
de guapos,
de guapes,
tenim una cita
31 de març.
En qui?
En qui?
Ah,
bé,
Miss y Mister España 2006.
És que ells són una mica
com a Zorba del Griego,
no?,
que són així ben posats.
Avui els he vist a la tele,
nena,
una cosa.
Els veus quins cosos.
Una cosa.
Perpitos de nones, eh?
I a dir,
aquí un món de carn.
Si ho posen així,
sembla,
t'haurien de posar música
del Carnicero,
una cosa d'aquestes,
Anna?
De Carnicero de Venècia.
Jo,
en plan aquí,
Zorba del Griego,
la romanticisme
de les illes gregues,
en plan així,
bonic,
perquè ells recordem
que estan aquí
a la banda
d'aquesta...
Ai,
com es diu?
Ajuda'm.
No ho sé,
si no s'enten tant,
jo.
Com que no saps on estan?
Jo els he vist
damunt d'un barco,
però no sé on.
Ai,
com es diu?
Allí,
estava allà,
Sílvia.
On sempre,
a Marinador,
a Ciutat de Vacaciones,
sempre estan allà,
que és on es celebra
Miss Espanya
i Mister Espanya.
On sempre,
des que fa que existeix això?
Doncs això fa,
aproximadament,
jo crec que dos anys,
dos o tres anys
se'ls va celebrent allà.
Bé,
la qüestió,
deixa't estar,
ni de Marinador,
cosa que com que tampoc
no ens patrocinen,
no ens interessa.
Per això mateix,
millor que Saguàs,
al carrer Portalet.
Exacte,
que també disfressen la gent.
Això.
Com els de Miss Espanya
i Mister Espanya.
La qüestió,
anem al tema,
és que me'n fas,
me'n fas marxar
cap a los Terros de Òveda.
Que esperem,
esperem que en guany
sigui un certamen de bellesa
i res més.
Per què ho dius això?
Home,
perquè més aviat
semblava un rodatge
del Padrino
que un certamen
de bellesa,
perquè és que era
una mafia, nena.
Aquell que s'ha liat
amb no sé qui,
aquell que retia
de no sé quantos.
Entre que si l'han pagat
no sé quantos,
perquè no sé què,
que si aquella està més operada
que la Paris Hilton.
No,
no,
però ja comencem
donant la ividilla.
Que pesat.
Miss Melilla
resulta
que saltant-se
les normes
pel barret,
ha decidit
presentar-se
i sortir Miss Melilla
sabent que és familiar
d'un de l'organització.
Què dius?
Però això no es pot.
És com,
per exemple,
aquí la meva família
no pot trucar
a la ràdio mai.
Perquè li toquin
les rinyoneres de...
Perquè li puguin trucar
qualsevol cosa, exacte.
La qüestió és que,
a veure,
si jo,
que no miro mai
Miss ni Mister Espanya,
conec les normes
de qualsevol concurs,
aquesta xiqueta
que és Miss,
vols dir que no
li havien explicat abans?
Jo crec que sí,
però que es va fer boixa.
Bueno.
Mira,
si no se entera,
en ojos que no ve,
en corazón que no se ente.
i que agrada que et xafo.
Tira, tira, tira.
O mosquina bien
que agrada que et xafo.
També, també, també.
Ens queda poc temps.
Què tenim més?
Una altra tonta.
Vinga.
Pamela Anderson.
Me càxi'n.
Ja que li posi aquesta.
No cal,
no cal que posis res més,
però aquí també
el zorbal griego aquest
que em fa mal a Alejandrí.
Bé,
m'agrada el títol.
Mira, mira,
aquesta, aquesta,
perquè ser una inspiració.
Aquesta cançó
m'agrada molt, eh?
I què ha de veure això
amb Pamela Anderson
i la inspiració?
No, perquè teòricament
és per inspirar la gent
a que mengi més...
No?
A veure.
Pamela Anderson...
No ho sé, no ho sé.
Sí, he vist l'anunci.
Quina es passó a fons.
He vist el pòster,
i m'agrada el titular.
Pamela Anderson
s'adorna con lechuga.
Ja, però teòricament és perquè...
I jo diria,
deixa'm acabar la notícia.
Digues, digues.
Oh, per l'amor de Déu.
Bueno, torno a començar,
oi,
és que m'ha estat posant molt nerviosa
perquè jo tenia un acudit
superben pensat
i ara no tindrà gràcia
quan el digui.
que no ho veus,
ja no el diré.
Bé, la qüestió és que
l'actriz, aquesta,
diu una actriz, nena.
Musa de l'Associación
por la ética
en el trato de los animales,
PETA,
PETA són les sigles
de l'organització, eh?
No és que ella peti.
La qüestió és que va deixar
atònits a tots els japonesos
en presentar-se
davant d'ells,
lluint un biquini
fet amb fulletes d'enciam.
Bueno, amb fullotes d'enciam.
Amb fullotes.
No seria col.
Eren enciams.
Eren enciams.
I es veu que és
una crida
de l'exvigilant
de la platja
perquè la gent
es converteixi
al món vegetarià.
És el que et deia,
el que volia intentar
explicar-te
que és perquè la gent
s'animi a menjar
més verdura,
més fruita
i deixi una miqueta
davant de la carn.
Ja, però és que ella
és justament el que es tapa
amb la fulla d'enciam,
la carn.
Home, tota, tota, tota,
no?
Home, es tapa una mica de carn.
És una mica d'espècie
de biquini,
el que fa.
Ja ho he dit.
És que era un biquini
fet amb fullots d'enciam.
És que és justet, justet, eh?
El que tapa.
I què és el que t'incita
a menjar?
Carn o enciam?
Aquell pòster.
Depèn.
Clar, és aquí.
És aquí on jo valia arribar.
Depèn, depèn.
Ostres, tu, m'ha arribat.
És que m'ha costat
donar-me la notícia, eh?
Jo aquí.
És que avui jo estava
per la banda romàntica
i tu anaves a sac, eh?
A sac, a sac.
Tu m'has vist romàntica mai
en aquest programa?
No.
Bueno, només un flash, va,
un flash.
Sharon Stone
la traiem a casa.
Sharon Stone.
Li he agafat un atac
de riurex.
Vale, Sílvia.
I després em fa tallar
perquè no té temps.
Li he agafat un atac
de riure a la pobra dona
i diu que ja li estan preguntant
quan farà la propera,
la propera instinto bàsico.
La propera.
A mi m'ha fet molta gràcia
perquè un dels periodistes
li ha preguntat
quin era el secret
de la seva eterna joventut
i ell ha contestat,
ella, tota educada,
de fet espero que no l'hagi sentit
cap jove així
amb una mica de poques idees,
perquè ha dit
que la manera de sentir-se
eternament jove
i estar tan guapa
era prendre
no gaires drogues
i no gaire alcohol.
Però no n'ha dit
gens de drogues
i gens d'alcohol.
Bé, jo crec
que el que aquesta xiqueta té
és un abús de botox
a la cara
que ja li impedeix
fer servir
el seu...
Cervellet?
El seu superdotat,
a més a més.
Sí, perquè aquesta dona
intel·ligent ho és, eh?
És superdotada.
Doncs per ser superdotada
hauria de pensar
que això
no ho havia de dir.
Però aquell moment dona,
un moment de nervis,
un moment d'excitació,
i si tu vas i tu dos.
De m'envis guapa, m'envis jove.
M'han dit que estic millor
que potser l'anterior pel·lícula,
clar.
Això, l'ego...
Ja.
Ja?
Ja, ja.
Ja m'ha acabat, vull dir.
Ja m'ha acabat.
Veus?
Sabíeu que t'aposava aquesta.
Ai, ella.
Mira-te,
som aquí,
som aquí.
Marc, no ho convidem,
no ho convidem amb els Meccano.
No?
Per què?
No, no,
perquè t'adigui una altra
cançó preparada.
Para que va, avui sorpresa.
Avui podem fer les paus,
espero que amb aquesta gent, eh?
Fem les paus amb aquesta gent?
Oh.
Sí?
Fem les paus?
Sí.
Vinga.
Tornaràs de setmana vinent, sí?
No ho sé, no ho sé.
Tornaràs de setmana vinent?
Bueno.
D'acord.
My life is present.
Al 5588, recorda,
cor i...
El que vulguis.
Explica'ns coses.
Marc, aneu-vos-me.
Molt bon divendres
i molt bon cap de setmana.
My life is brilliant.
My love is pure.
I saw an angel.
Of that I'm sure.
She smiled at me on the subway.
She was with another man.
But I won't lose no sleep on that
because I've got a plan.
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
It's true
I saw your face
In a crowded place
And I don't know
I know what to do
Cause I'll never be with you
Yes, she caught my eye
As we walked on by
She could see from my face
She could see from my face
That I was flying high
And I don't think I don't think
Think that I'll see her again
But we'll see her again
But we share a moment
We share a moment
That will last till the end
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
It's true
It's true
I saw your face
In a crowded place
And I don't know what to do
Cause I'll never be with you
Cause I'll never be with you
Can I die
I draw a goal
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
It's true
There must be an angel
With a smile on her face
When she thought up that I should be with you
But it's time to face the truth
I will never be with you