.
Passen 24 minuts de les 6 de la tarda.
Donem la benvinguda al Ricard Monclús Ellés,
professor de comptabilitat del Departament de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URB.
Ricard, bona tarda. Em costa molt tot això.
Bona tarda. Ho dius de quan en quan.
És senzillament professor de comptabilitat,
llavors podries dir del Departament de Gestió d'Empreses,
de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Romero Iversili.
I llavors estaria tothom content.
Si dius únicament Ricard Monclús, sols estic content jo.
Et va bé, Ricard Monclús?
A mi sí. A mi sí, ets tu.
Home, és per donar una mica d'entitat aquí i de rigor al tema d'avui,
que jo crec que és un tema doncs prou seriosa.
Bé, llavors és un Ricard Monclús de la Universitat Romero Iversili.
I ja està. Ho farem així, que serà més fàcil.
És senzill i tot com ens coneix.
Ricard, dic jo, un tema molt seriós.
Ens el podem prendre una mica broma, això dels impostos o no?
Ens el tenim que prendre una mica broma, diríem,
però tenint en compte que és un tema seriós.
És a dir, a l'hora d'exposar-ho ho podem fer amb una mica d'alegria, diríem.
A ningú li agrada pagar, és evident.
Però, bueno, vull dir, els impostos estan allí.
I, bé, quan parlem d'impostos hi ha una cosa ventajosa aquí.
I és que trobaríem molt poques persones que no sabessin el que és un impost.
És a dir, què és un impost?
Qui més, qui menys, ens sabria donar una definició, no?
O sigui, la gent ens diria, bueno, és una quantitat de diners,
una altra figeria, sí, bueno, una quantitat de diners que paguem.
I qui ho fica això?
Doncs ens ho fica un organisme oficial, l'Estat,
un ens autonòmic, un ens local,
i llavors, doncs, les persones paguen.
Quin tipus de persones?
Doncs persones físiques, per una part, i persones jurídiques.
Què s'entén per persones jurídiques?
Són les societats.
Ah.
Són les societats.
És a dir, per exemple, Tarragona Ràdio pertany a una persona jurídica,
que és l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
ho estic llegint per allà.
Molt bé.
I acaba en S.A., no?
I està fet de S.A., doncs, una societat anònima,
i llavors, doncs, tindria...
I és una persona jurídica.
I si té guany, doncs, després veurem què pagaria
sobre un determinat impost, impost sobre societats.
Tu deies, Ricard, dius que a ningú li agrada pagar.
Jo et faria un matís, a ningú li agrada pagar impostos,
perquè hi ha coses per les quals no em sap tan de greu pagar,
però els impostos, com que hi ha aquesta sensació d'on aniran a parar,
doncs ens fa, en general, hi ha com a més recança
de no saber en què s'utilitza els diners.
Per què són necessaris els impostos?
Per què serveixen?
Bé, l'arrencança aquesta que dius,
diríem abans de parlar de per què són necessaris els impostos,
seria una qüestió que haurien de solventar els polítics.
És a dir, els polítics segurament no han dedicat suficients esforços
per a que nosaltres tinguéssim consciència
que l'impost és necessari.
Perquè jo ara, per exemple, he vingut amb cotxe
i he utilitzat una carretera.
i aquesta carretera jo no l'he pagat.
Per tant, algú l'ha fet.
I lògicament, si l'Estat fa unes infraestructures,
tenen un cost, està fent una inversió i necessita una financiació.
I lògicament, l'impost fa aquest paper.
Llavors, per tant, ja tenim una mica la primera resposta
a la pregunta que tu em feies.
Per què són necessaris els impostos?
Bàsicament, per poder mantenir les operacions de l'Estat,
és a dir, les carreteres, com acabava de parlar,
la sanitat, la sanitat és gratuïta,
i lògicament nosaltres no estem pagant,
però estem rebent un servei.
L'educació, l'educació és molt gratuïta,
és a dir, hi ha uns nivells en què és totalment gratuïta,
hi ha altres, per exemple, a la universitat,
en què no serà gratuïta,
però lògicament s'està pagant un percentatge molt baix
sobre el cost total.
potser algú no ho considerarà necessari,
però la defensa també,
la defensa d'una nació,
també val diners.
Mantenir un exèrcit,
mantenir una policia,
val diners,
la justícia,
tot això val diners.
Per tant,
aquesta seria una primera explicació.
Després,
l'impost també s'utilitza,
també és necessari,
si volem modificar patrons de consum,
per exemple.
En la qüestió del tabac,
tothom és bastant conscient,
darrerament,
que el tabac és nociu per a la persona.
Llavors,
l'Estat pot desincentivar
el que la gent fuma,
com incrementant els impostos sobre el tabac.
Em mires amb la cara perquè tu ets fumadora, no?
No, no, no.
Diríem...
Sí, sí, no, però està clar.
O sigui, està clar que és dolent,
diríem, això no ho discutís amb ningú,
per a la salut d'una persona,
i llavors cal pensar que l'Estat
ha d'haver-la per a la salut de la persona.
El que passa és que aquí,
possiblement,
no he trobat
o no he utilitzat el millor exemple,
perquè tu em pots preguntar,
bueno,
i qui ven el tabac en aquest país?
I llavors resulta que el monopoli el té l'Estat.
Però, bueno,
el que jo volia parlar,
més que entrar en si l'Estat aquí té una postura
on anem a dir-li,
si és suau o hipòcrita,
seria que pot modificar patrons de consum.
I després,
una gran finalitat,
o la finalitat econòmica,
gairebé diríem per excel·lència,
una vegada considerada
la de fer front a les necessitats de financiació,
seria la de distribuir millor la riquesa d'un país,
de forma que qui més té,
més paga.
diríem que això seria una funció
del sistema impositiu d'un país,
és a dir,
intentar que la riquesa
no es quedi en mans d'uns pocs
i la pobresa en mans de molts,
intentar contribuir en aquesta redistribució.
I lògicament...
Tots els països funcionen així?
A veure,
els països del nostre entorn,
sí.
El sistema impositiu que tenen,
amb petites variacions,
però sí,
el sistema impositiu en països del primer món,
diríem,
països industrialitzats,
a la Unió Europea,
és molt estàndard.
Quin tipus d'impostos hi ha?
Bé,
normalment s'acostumbra a parlar
de dos tipus d'impostos,
o sigui,
es parla d'impostos directes
i d'impostos indirectes.
Els directes són aquells
que afecten els ingressos
o a pertinences,
i llavors,
aquí,
bàsicament,
tindríem l'impost sobre la renda,
l'impost sobre societats,
tindríem l'IBI,
també tindríem l'impost sobre el patrimoni.
Aquests són impostos de tipus directe
i després tindríem
els impostos indirectes
que afecten a productes,
i aquí,
per excel·lència,
l'impost més conegut
per tothom
és l'IVA,
l'impost del valor eficit.
També estaria
l'impost de matriculació,
per exemple,
l'impost sobre el tabac
que parlàvem abans,
i altres,
com l'impost sobre la gasolina,
o hidrocarburs,
em sembla que es diu,
l'impost sobre l'alcohol,
fer impostos ja de tipus especials,
ja menys importants.
Com és que es fa aquesta diferenciació
entre directe i indirecte
i, no sé,
hi ha impostos bons, dolents?
A veure,
quins són millors,
els impostos directes o els impostos indirectes?
A veure,
la classificació és senzillament
per el subjecte passiu,
diríem,
els impostos directes,
el subjecte passiu són persones,
i amb els indirectes
el subjecte passiu són objectes.
Llavors,
si són bons o són dolents,
en principi,
sempre s'ha dit
que els impostos directes
són més justos.
El que passa
és que
els governs
tenen tendència
cada vegada
a utilitzar
més impostos indirectes
perquè són més fàcils
de recaptar.
O sigui,
que un impost indirecte
no és just,
és molt fàcil
de demostrar.
És a dir,
si una persona
que guanya 1.000 euros
al mes
va comprar
un paquet d'experines,
estarà pagant
exactament
el mateix impost
que si el va comprar
aquest paquet d'experines
una persona
que guanyi
3.000 euros al mes
o 6.000 euros.
El que passa
és que llavors
aquesta diferència
ja es fa notar
amb l'impost directe.
Amb l'impost sobre la renda.
Sí.
Bé,
sí,
però d'entrada
diríem
si nosaltres basem
un sistema impositiu
en impostos indirectes,
és a dir,
quan tu em preguntaves
quins són més
millors,
llavors jo el que et deia
és això,
l'impost indirecte
en principi
és més injust,
el que passa
és que és més fàcil
de recaptar
i l'impost directe
en principi
sempre i quan
sigui progressiu,
però cal pensar
que ho ha de ser
que ho ha de ser
llavors seria més just
en aquest aspecte
el que passa
és que és una mica
més complexa
la seva recaptació
i per tant
si és més complexa
la seva recaptació
pot haver-hi
frau fiscal
d'una forma
més fàcil.
Entrem ja
si et sembla
amb els tipus
d'impostos
i concretament
amb l'IRPF
que és un d'aquests
que sonen molt,
no?
les sigles
eren impost
sobre la renda
de les persones físiques.
Sí,
em sona molt
perquè és un impost directe,
és un impost personal
i un impost progressiu.
Què vol dir progressiu?
Progressiu
és d'aquests
que a mesura
que més tens
més pagues.
Per tant,
diríem que
podríem dir
que és un impost bo
en el sentit
que és bastant llògic,
és més just.
Sí,
l'impost sobre la renda
de les persones físiques
a part de ser
un impost directe,
personal i progressiu
el que ens està fent
és gravar
els rendiments nets
obtinguts
per les persones,
és a dir,
que passen a ser
els subjectes passius.
I també
tenc en compte
les diferències,
les variacions
en els seus
béns patrimonials,
és a dir,
els guanys
o les pèrdues patrimonials.
Llavors,
aquest és un impost
que
a la majoria
de la gent
li preguntaria
sobre l'impost
sobre la renta
i sempre et diria
sí,
és aquell impost
que paguem
el mes de juny,
perquè
en definitiva
el 30 de juny
és una data
significativa
per a l'impost
sobre la renta,
per a l'IRPF.
El que passa
és que no és ben veïcí.
El que fem nosaltres
el dia 30 de juny
és liquidar
l'impost
sobre la renta
i, per exemple,
el 30 de juny
del 2007,
és a dir,
el proper 30 de juny,
nosaltres el que estarem
és liquidant
l'impost
sobre la renta
corresponent
a l'any 2006.
Estem ajustant
els comptes, no?
Exacte.
Aquesta, diríem,
és una bona interpretació
del que estic dient.
Ajustant els comptes
amb hisenda.
És a dir,
per què?
Perquè resulta
que aquest 30 de juny
el que nosaltres
estarem liquidant
és tot l'any 2006.
i això vol dir que
des que nosaltres
hem cobrat una nòmina,
la nòmina,
des que vam cobrar
la nòmina del gener
del 2006,
allí hi ha un apartat
que fica IRPF.
Quan nosaltres
vam cobrar,
per exemple,
dels interessos
dels comptes corrents
o comptes d'estalvi
que tinguéssim
al banc,
hi ha una partida
que ficava IRPF.
És a dir,
nosaltres,
al llarg de tot l'any,
estem donant a compte
una sèrie de quantitats.
Més que donar-les a compte,
ens les estan agafant.
A cada nòmina
ja han donat una riqueta.
A cada nòmina
ens van traient
una forma
de fer nosaltres
aportacions a compte.
I llavors,
el 30 de juny
el que fem
és rendir comptes.
Render comptes
de tot el que ha passat.
Perquè
el fet
imposable,
és a dir,
el que està realment
gravant l'IRPF
és la renda.
però aquesta renda
és una mica
complexa
en el sentit
que integra
els rendiments
del treball personal,
és a dir,
el treball
que cada persona fa,
integra
el rendiment
del capital immobiliari,
per exemple,
si se té una casa
i se té llogada,
doncs hi ha uns rendiments.
S'integra també
el rendiment
del capital immobiliari,
és a dir,
els comptes
que puguem tindre
amb el banc,
doncs tenen
un interès,
si tenim accions,
tenen uns dividends,
si tenim,
per exemple,
lletres del tesor,
estem cobrant
uns interessos
periòdicament,
tot això
és rendiment
del capital immobiliari.
També
s'integra
els rendiments
d'activitats econòmiques,
per exemple,
jo soc professor
de la URB,
com has dit al principi,
jo tinc un rendiment
del treball personal,
però,
per exemple,
si faig una conferència
a la Universitat de Barcelona
i em paguen uns diners,
això serà
una activitat
de tipus econòmic.
Llavors,
a part d'això,
tindrem les variacions
patrimonials
que comentàvem abans.
Llavors,
si sumem
totes aquestes qüestions,
llavors,
nosaltres tenim
la base imposable.
Llavors,
què fem
en aquesta base imposable?
I així,
ja de passada,
explicarem
com se fa
una declaració
de renda,
però molt
genèrica,
sense veure nombres.
És a dir,
tenim ja
tots els rendiments
que nosaltres
hem tingut
durant l'any 2006,
tenim la base imposable.
Llavors,
aquí li deduïm
tota una sèrie
de reduccions
per situació familiar,
per treball,
plans de pensions,
mutualitat, etcètera.
I llavors,
una vegada deduït això,
tindrem la base liquidable.
Llavors,
sobre aquesta base liquidable
és on se li aplica
una escala
de l'impost.
Aquesta escala,
aquest any,
és una escala
bastant complexa,
hi ha molts de trams.
Per exemple,
un tram seria
la persona
que cobra
des de 15.000 euros
anuals
a 20.000 euros.
Llavors,
té un tipus
impositiu.
Llavors,
aquest tipus
impositiu
se li aplicaria
sobre la base
liquidable
i obtindríem
el que se'n diu
la cuota íntegra.
Llavors,
aquí,
a la cuota íntegra,
ja únicament
li tindríem
que treure
les deduccions estatals
i autonòmiques.
I tindríem
la cuota líquida.
I llavors,
en aquesta cuota líquida,
li hem de descomptar
tots aquells pagaments
que hem fet a compte
nosaltres
des del mes de gener
fins al mes de desembre,
amb el qual
tenim ja
la cuota diferencial.
I la cuota diferencial
és el que tenim
que pagar
o tenim dret
a cobrar
en funció
de si hi ha
un signe menys
abans
o no l'hi ha.
Això és el que coneix tothom.
Això és el primer
que et fixes.
Si hi ha un signe menys
vol dir
que és negativa
i llavors,
o sigui,
pots demanar
pots tenir
dret
a devolució.
I si és positiva
tindràs
que ingressar-ho
llavors
tens
un termini
per a fer l'ingrés
el pots fer
en dos tongades
un 60%
al juny
i un 40%
al 5 de novembre.
De fet,
això que ara has explicat
així en plan genèric
sembla molt fàcil
després un cop
et poses
en veritat
fas amb els formularis
i has d'omplir
les diferents caselles
és molt enrebessat
trobo jo
però també s'ha de dir
que s'ha facilitat
moltíssim
l'accés
a fer la declaració
de la renda
s'ha posat molt
a l'abast dels ciutadans
a través d'internet
a través d'entitats bancàries
i tot el que
el que convingui
s'ha facilitat molt.
inclús a través d'Hisenda
també hi ha un esborrany
en la majoria dels casos
perquè de fet
ara en sortim
una mica de guió
però l'impost sobre la renda
és un impost
que ja
des d'un punt de vista tècnic
ja pràcticament
necessitaria poc
al concurs nostre
a l'hora de fer-lo
o inclús
i no és que vagi
en contra
de les empreses
que fan declaracions
de renda
però
llevat casos puntuals
en la majoria
ja és una qüestió
que
Hisenda
ho pot calcular-ho tot
perfectament
i de fet
quan tu demanes
l'esborrany
i te l'envia d'un any
per l'altre
doncs aquell esborrany
malgrat que tu
estàs assumint
les responsabilitats
i algun tipus d'error
però aquell esborrany
la majoria
de les vegades
és totalment correcte
hi ha casos
en els que
evidentment
se necessita
el concurs
d'un professional
perquè són
aspectes
més complexos
però en molts casos
ja ho tenim
bastant fàcil
des de quan
que funciona
aquest tipus d'impost
l'ERPF
des de quan
que es paga
la majoria
de la gent
diria
des de sempre
perquè és allò
que tens una mica
com a sensació
que fa molts
molts molts anys
i per tant
diries
des de sempre
sempre l'estic pagant
i
és curiós
perquè no
és així
o sigui
inclús
és un impost
relativament jove
la primera llei
perquè
n'han sortit
moltes
després
però la primera llei
sobre l'impost
de la renda
es va fer
el 1979
en aquests moments
no es deia IRPF
es deia IRTP
l'impost sobre la renda
dels treballs personals
i per tant
podem dir
que
que es paga
l'impost
sobre la renda
des dels anys 80
del segle passat
és a dir
que
menys de 30 anys
per tant
és jove
sí
déu-n'hi-do
30 anys
i a través
de l'impost
sobre la renda
de l'IRPF
és l'impost
a través del qual
es recapten
més diners
màxim volum
en aquests moments
sí
en aquests moments
sí
malgrat que
la seva recaptació
ha anat creixent
d'una forma
relativament lenta
si volem informació
en aquest aspecte
la web del Ministeri
d'Hisenda
ens proporciona
grans quantitats
d'informació
sobre tot això
hi ha dades
des del 1994
al 2004
això sí
molt molt actuals
doncs no són
però bueno
tenim dades fins al 2004
i llavors
en el que fa
referència
a l'impost
sobre la renda
podem veure
que el 1994
tributaven
13 milions
de persones
i el 2004
en tributaven
16 milions
evidentment
el fet
que s'hagin
incorporat
aquests 3 milions
de persones
ja per elles
mateixes
ja faria
incrementar
la recaptació
llavors
la recaptació
al 94
era de 31.000
milions
d'euros
i el 2004
és de 51.000
milions
d'euros
també en aquest aspecte
ja que tenia en compte
que aquesta és la quantitat
que recapta
però no
però la quantitat
que rep l'Estat
pràcticament
està al voltant
dels 30.000 milions
la resta
des del 1998
en què
es va fer participar
les comunitats autònomes
de l'IRPF
doncs
és una quantitat
que administren
les pròpies comunitats
les 17 comunitats
autònomes
que tenim en aquest país
això pel que fa
a l'IRPF
canviant d'impost
un impost que jo recordo
quan el van implantar
no era gens popular
ara ja ens n'hem acostumat
però feia molta ràbia
l'impost del valor afegit
l'IVA
aquest és més jovenet
perquè jo recordo això
quan van dir
a partir d'ara pagar l'IVA
però abans també pagàvem
també pagàvem
impostos
de tipus indirecte
hi havia l'ITE
per exemple
l'impost de tràfic d'empreses
el que passa
és que
possiblement
l'IVA
afecta tothom
l'IVA
sí
i també
l'ITE
que et parlava abans
et afectava
a tothom
el que passa
és que
l'IVA
era un impost comunitari
o sigui
la popularitat
de l'IVA
va ser sobretot
degut a que estàvem
en una campanya
en la que
ens integravem
en aquells moments
comunitat econòmica europea
la que ara
se'n diu Unió Europea
i llavors
la implantació
de l'IVA
era com
un requisit
més que nosaltres
hem de complir
a l'hora
d'incorporar-nos
llavors
en aquest aspecte
la implantació
de l'IVA
va
simultània
en el nostre país
a la incorporació
d'Espanya
a la comunitat
europea
i per tant
la data
és del
1986
no en tots els serveis
es grava
el mateix
percentatge
d'IVA
no?
no
l'IVA
ha anat canviant
o sigui
al principi
hi havia un tipus
elevat
del 30 i pico
percent
que s'aplicava
a articles
de luxe
ara en aquests moments
tenim tres tipus
d'IVA
el tipus general
que seria
del 16%
que és el que
tributaria
la majoria
de les coses
i després
tindríem dos tipus
reduïts
un
que és del 7%
que s'anomena
el tipus reduït
i un altre
que ja parlaríem
d'un tipus
super reduït
que seria
el 4%
depenent del producte
sí
el 7%
entrarien productes
alimentàries
entraria l'aigua
habitatges
habitatges nous
flors
plantes
transports de viatgers
restaurants
perruqueries
per exemple
i el tipus super reduït
entrarien
per una part
aliments de primera necessitat
llavors hi ha una relació
com els formatges
la fruita
la llet
el pa
els diaris
les revistes
els llibres
material escolar
habitatges de protecció oficial
i també així com a més significatiu
els medicaments
escolta i va parar també
tot el mateix sac
l'impost
bé la quantitat
que es recapta
a través de l'IVA
sí
en principi
en principi
és un impost
que el recapta
diríem
isenda
és un impost
nacional
el recapta isenda
i aquí
el que podríem dir
és que
nosaltres
com a socis
que som de la Unió Europea
doncs tenim
que pagar
tots els socis
sempre hem de pagar
unes cuotes
i llavors la cuota nostra
surt
de la nostra
recaptació de l'IVA
per això
Europa
ens ha donat
moltes vegades
portaríem aquells
clatellots
perquè tenim molt de fraude
amb la qüestió
de l'IVA
sí
allò que passa a vegades
no?
te faig la factura
vull dir amiva
sensiva
com ho faràs?
sí
sí
bé
aquesta era una qüestió
que inclús
va ser anecdòtica
en un moment determinat
quan teníem
el Josep Borrell
no sé si en aquells moments
era ministre
o era
el director general
en la qual
se comentava
que inclús
amb ell
li havíem fet
unes obres
a la seva casa
i li havíem
preguntat
si era aniva o no
de fet
això
durant una època
ha estat
una qüestió
bastant normal
suposo
que en aquells moments
també
també
és
aquesta frase
deu existir
no?
el que passa
és que
aquí
hi ha un fet
hi ha un fet
que ha tingut
un èxit
important
i és que
els mecanismes
d'inspecció
cada vegada
funcionen
millor
i per l'altre
les persones
anem prenent
major consciència
de la insolidaritat
que suposa
evadir impostos
això queda molt bonic
dir-ho
i llavors
el que ho diu
sembla que
no heu dit
mai impostos
i tal
però
el que hem de tenir
en compte
és que
el frau fiscal
és un factor
d'injustícia
fiscal
i genera
una pressió
extra
sobre els
contribuents
que compleixen
les seves
obligacions
tributàries
i llavors
per tant
el pagar
en principi
seria una cosa
que ens tindríem
que acostumbrar
en aquest aspecte
no obstant
hi ha dades
en les que demostren
això que et comentava
per exemple
jo recordo
un article
que va fer
una associació bancària
l'Usbank
l'any 2004
que se'm va quedar
la data
i és que
una mica més
d'un 20%
és a dir
que la quinta part
del producte interior brut
per dir-ho d'alguna forma
així senzilla
de tot el que produís a Espanya
es enden
i se n'ençava a venda
és a dir
quin percentatge és net?
un 20%
la cinquena part
del que produís
bueno
que produïa
el 2004
aquest país
ara no crec que sigui
molt i molt diferent
era economia submergida
és a dir
Isenda
no sap ni que existís
en aquest aspecte
però qui fa aquests estudis
Ricard
com se sap això?
bueno
sí
evidentment
és complicat
perquè si fos tan fàcil
saber-ho
Isenda
sabria
aquest 20%
que pot estar
però evidentment
hi ha mecanismes
per conèixer
per exemple
hi ha un fet
que és molt curiós
en aquest aspecte
l'any 2002
Espanya
tenia en circulació
la meitat dels bitllets
de 500 euros
de tot Europa
o sigui
la meitat dels bitllets
de 500 euros
que tenien
en circulació
tot Europa
estava en Espanya
i sin embargo
pel carrer
no en veiem ni un
no
estaven en circulació
bueno
dic que estaven
en circulació
és un eufemisme
perquè la veritat
és que circulen
molt poc
és a dir
estan amagats
però
això et dona
una mica
una indicació
que possiblement
l'Ousbank
també la va tindre
en compte
a l'hora
de dictaminar
aquest 21%
de producte
interior brut
en economia submergida
Déu-n'hi-do
hi ha més impostos
però hem parlat
dels més clàssics
l'IRPF
l'IVA
potser els més populars
però en fi
qui té per exemple
qui és autònom
coneixerà perfectament
l'impost sobre activitats econòmiques
sí
de fet
el sistema
impositiu nostre
descansa
sobre
sobre tres puntals
diríem
en quant
sobretot a recaptació
l'IRPF
que hem parlat abans
l'IVA
i després
tindríem
un impost
que ha anat
incrementant-se molt
els darrers anys
i és l'impost
sobre societats
també es coneix
moltes vegades
com l'impost sobre beneficis
llavors
aquest és un impost directe
que grava la renda
però de les societats
de les societats
aquí no s'inclourien
les societats civils
ni les comunitats de béns
és una mica com
l'IRPF
però de les empreses
llavors
aquest
la evolució
en quant a recaptació
ha estat molt més alta
que l'IRPF
la qual cosa
és interessant
és interessant
perquè
el que ens està indicant
és que el teixit empresarial
té beneficis
i per això
s'incrementa
també segurament
ens està indicant
una altra qüestió
i és que
les empreses paguen més
i potser abans
no pagaven tant
és a dir
abans evadien més
i tot això
però per exemple
el 94
es van recaptar
6.500 milions d'euros
i el 2004
26.000 milions
és a dir
que així
mirant-ho així
una mica per damunt
estem multiplicant
per 4
de 6.500
al 94
a 26.000
poc més o menys
ho multipliquem per 4
mentre que
l'impost sobre la renda
abans parlàvem
de 31.000
a 51.000
és a dir
no arribàvem
ni a multiplicar
per dos
la recaptació
és a dir
que en aquest aspecte
seria un impost
a tenir en compte
després hi ha altres
com l'IAE
que tu has dit
i després
tenim impostos
també bastant
bastant coneguts
com l'impost
de béns immobles
el que se'n deia abans
la contribució
del que es pagava
per les cases
ara es parla
de l'IBI
després tenim
un impost
que durant un temps
el pagaven
bastantes persones
després van deixar
i hi ha qui diu
que no el paga ningú
és l'impost
sobre el patrimoni
sí que
les quotes
de patrimoni
han anat incrementant
i per tant
molta gent
no hi entra
i després tenim
impostos
que no vaig a dir
que siguin
menys importants
perquè per exemple
l'impost
sobre transmissions
patrimonials
és un impost
que es paga molt
sempre que hi ha
transmissions patrimonials
s'està pagant
el que passa
és que
la seva quantia
ja és més petita
i normalment
quan va acompanyada
d'una compra
la compra de la casa
per exemple
si és de segona mà
si és de primera mà
es pagaria l'IVA
però si és de segona mà
es pagaria l'impost
de transmissions
doncs ja no té
també està l'impost
sobre successions
i donacions
i després altres impostos
com els que parlàvem abans
impostos que se n'anomenen
especials
ai Ricard
és que fa l'efecte
fixa't
fa l'efecte
recolzem aquella frase
popular
és que paguem per tot
sí
i clar
però també podem dir
que en una societat avançada
rebem per tot
perquè si tu
et quedes sense feina
durant un temps
estaràs cobrant un atur
és a dir
tens tota una sèrie
de prestacions
l'estat del benestar
en el que poc més o menys
se'ns diu
que estem vivint
ens dona moltes
moltes qüestions
i evidentment
això vol diners
l'altra qüestió
i aquí és una qüestió
una cosa
en la que cada quatre anys
o cada quant
ja hi hagi eleccions
nosaltres
tindríem
que tindreu present
si aquests diners
que nosaltres
estem entregant
són ben administrats
o no són ben administrats
total
però això és una qüestió
en la que depèn
de l'electorat
en aquest aspecte
però és evident
estem en un món
en què rebem molt
i per tant
paguem molt
doncs entrem en matèria
ens falten vuit minuts
per arribar a la set
per acabar secció
i clar
t'hem de preguntar
a la força Ricard
a veure
nosaltres el juny
haurem de rendir comptes
haurem de fer l'exercici econòmic
de tot el 2006
i s'està a punt d'acabar el 2006
podem fer alguna cosa
d'aquí
a 31 de desembre
per intentar pagar menys
en la declaració
de l'any vinent
podem fer alguna cosa
podem fer poques coses
legals eh
sí sí
legals
il·legals
il·legals moltes
però això ja no ens ho diuen Ricard
sí però aquestes
no però aquestes
les tindràs que fer el dia
el dia 30
de juny
diríem
a veure
podem fer coses
però també hem de tindre en compte
que cada vegada
podem fer menys coses
és a dir
la llei tal com deia abans
que pràcticament
ja
l'agència tributària
ens podria fer la declaració
de renda
això vol dir que cada vegada
tenim menys marge
a nosaltres
d'actuació
i si ara tenim una mica
de marge d'actuació
és perquè ens ve una nova llei
que comporta
diríem
alguns canvis
una mica
una mica significatius
una llei a nivell estatal
o a nivell de Catalunya
no no a nivell estatal
l'impost sobre la renta
és un
s'aplica sobre el territori nacional
una nova llei però
que no ens afectarà
per la propera
per la declaració del juny
no
però la declaració del juny
no
el que passa
que per la nostra actuació
com
per exemple
nosaltres el que podem fer
és jugar una mica
amb un cert diferiment
de dir
bueno
això ho cobro aquest any
o ho cobro l'any venent
és a dir
llavors
en aquest aspecte
hi ha coses
que la nova llei
és beneficiosa
i hi ha coses
en les que és perjudicial
d'una forma ràpida
perquè en moltes d'elles
és difícil
inclús que nosaltres
poguéssim actuar
o sigui
per exemple
com a partir de l'1 de gener
del 2007
les plusvàlues
que s'han generat
en més d'un any
passaran a tributar
del 15 al 18%
és a dir
aquest 15 al 18%
és molt important
que es veja
com que s'està incrementant
un 20%
perquè
clar
és que només ho posem
del 15 al 20%
al 18%
té un increment del 20%
doncs bé
com les plusvàlues
aquestes pujaran
del 15 al 18%
el que s'aconsellaria
és que aquell contribuent
que tingui béns
amb plusvàlues
de més d'un any
i que té pensat vendre-les
que ho faci
que ho faci aquest any
m'hauràs de perdonar
que són plusvàlues
sí
la plusvàlua
és
així per dir-ho
d'una forma
d'una forma ràpida
el que tu
estàs guanyant de més
en relació
amb bé
per exemple
en aquest cas
estaríem parlant
d'immobles
és a dir
si tu has comprat
per 100%
i l'has venut
per 150%
tu tens una plusvàlua
de 50%
que sí
per entendre'ls
ràpidament
després hi poden haver
diríem
en reduccions
aquesta plusvàlua
llavors
aquestes plusvàlues
es poden generar
en un any
o es poden generar
en més d'un any
llavors
si nosaltres
les tenim
de més d'un any
si nosaltres
volem vendre
una casa
resulta que
aquesta casa
fa més d'un any
que l'han comprat
llavors
si
intentem vendre-la
abans del 31 de desembre
pagarem una mica menys
el que passa és que clar
tu pots dir
bueno sí
però tinc que trobar
el comprador
bé però no
no es vol saber
aquí va un consell
llavors també
és recomanable
que els titulars
de plans de pensions
i aquí hi ha molta gent
que té plans de pensions
facin un esforç
en les seves aportacions
aquest any
a fi i efecte
de poder aprofitar
els avantatges
que tenim vigents
aquest 2006
i que
algunes d'elles
no les tindrem
el 2007
llavors
és a dir
vaig a ficar
una mica més de diners
i aquests diners
tindran
unes ventatges
més ventatges
del 2006
igualment perquè
s'hagi d'obrir
un pla de pensions
que ho faci
en un any
en vez de l'any vinent
llavors
una tercera
una tercera
ventatge
seria que
convé diferir
fins al 2007
el cobrament
d'ingressos
empresarials
professionals
salarials
o de lloguer
d'immobles
per beneficiar-se
d'una rebaixa
de la tarifa
el que passa és que
clar
això moltes vegades
també passa el mateix
podem incidir
o no
però si
hi ha possibilitat
que nosaltres
poguéssim dir
no
doncs aquests ingressos
empresarials
o aquests ingressos
professionals
o aquests salaris
o lloguers
en lloc de pagar-los
aquest any
me'ls pagues l'any vinent
doncs seria beneficiós
per què?
perquè l'any que ve
tributarà
diríem
una mica menys
que aquest any
és a dir
la tarifa
i llavors
en aquest aspecte
ens beneficiarà
allò no em paguis
encara
i em pagaràs
a partir de gener
els interessos
de lletres
de dipòsits
per exemple
és millor cobrar-los
a partir de gener
si resulta
que nosaltres
com a contribuients
estem pagant
un tipus mitjà
de més del 18%
i això vindria a ser
doncs aquella persona
que cobra
aproximadament
vull dir
entre 20 i 25 mil
euros anuals
és molt difícil
dir-ho
perquè lògicament
depèn de les deduccions
i tal
i després
l'última
l'última qüestió
és els propietaris
que tenen
habitatges
que els tenen
en lloguer
en lloguer declarat
evidentment
perquè si no
poden fer el que vulguen
els tenen
en lloguer declarat
seria interessant
si han de fer
despeses
i reformes
que les fessin
aquest any
ja que a partir
de gener
l'import
de les despeses
deduïbles
per cada immoble
no podrà superar
els ingressos
que ells
reben
per lloguer
és a dir
per entendre'ns-hi
d'una forma
ràpida
si nosaltres
cobrem
500 euros
al mes
d'una casa
de lloguer
això ho multipliquem
per 12
serien 6.000 euros
anuals
llavors
nosaltres
l'any vinent
les obres
que féssim
no poden superar
els 6.000 euros
bueno
sí que poden superar
les obres
els 6.000 euros
però
diríem
únicament
les podrem
ficar com a desgravables
fins l'import
que nosaltres cobrem
de lloguers
per tant
si s'han de fer obres
si s'han de fer obres
i han de superar
i han de superar
diríem
el que se rep
en concepte
de lloguer
llavors
seria recomanable
aprofitar aquest mes
que queda
a tu com a professor
Déu-n'hi-do
Ricard
com a professor
de la universitat
suposo que et deuen
preguntar moltes vegades
pel tema impostos
què contestaries
ràpidament també
si algú et pregunta
escolta
aquest nou IRPF
és bo
és millor
ens beneficiarà
o no
a veure
jo no he fet
en aquest aspecte
un estudi exhaustiu
si ens creiem
a Hisenda
però és una mica
part interessada
i per tant
no sé fins quin punt
me la podem creure
segons Hisenda
aquest IRPF
beneficiarà
el 99%
dels contribuïents
això és una xifra
jo suposo que està dita
volguem dir
és molt beneficiós
en el sentit
de què serà justa
a veure
justa d'entrada
no ho sembla gaire
justa d'entrada
o sigui
perquè
per exemple
s'incrementa
el tipus impositiu
mínim
de la tarifa
del 15%
al 24%
llavors
diríem
en aquest aspecte
el que abans
pagava 15%
ara
pot donar-se el cas
de que no paga
segons
perquè el mínim
s'ha passat
dels 6.000 euros
d'abans
als 9.000
o si paga
passarà a pagar més
però
una altra part
el tipus marginal màxim
que era del 45%
es baixa al 43%
però coneixem
a molt poca gent
que pagui un 45%
sin embargo
persones que estan
al 15%
al 20%
sí que coneixem
sobretot
persones que puguin
estar
en plan becària
o així
a veure
un estudi
que em mereix
bastanta confiança
i fet
per la Universitat
Complutense
de Madrid
indica
que
aquest nou IRPF
beneficiarà
a tots aquells
que superin
els 35.000 euros
de renda anual
és a dir
estem parlant
d'una renda
mitja alta
i que
les rendes
mitjanes
i baixes
afectarà poc
ens quedem
amb aquestes paraules
i ja ens sentirem
a parlar
Ricard
no inclús
moltíssimes gràcies
i fins d'aquí 15 dies
moltes gràcies
a tu