El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Estic una mica mandrosa avui, avi, eh?
És possible, és possible.
Això del dilluns...
A veure, sé que és una excusa tonta, de veritat, ho sento,
però després del cap de setmana,
que tens una miqueta encara de festa i això,
quan arriba el dilluns, les piles les tens carregades, sí,
però el cervell encara el tinc de festa, eh?
No, doncs això és tonteria, perquè hi ha una solució.
Per què? Quina, quina?
Agafes el calendari i treus el dilluns i el dimarts.
No, però em passaria la mateixa el dimecres?
No, no, no, perquè fa l'efecte aquests dimecres
i no hi penses que el dilluns és passat, eh?
Home, hem d'agrair també que hi hagi dilluns.
Ja saps que hi ha aquell xiste que sempre diu, no?
Quin?
Que aquell diu, oh, tinc uns ganes d'anar a l'oficina i a descansar,
perquè porta un diumenge...
Clar, que tot el dia treballa, cap de setmana...
Vull dir que aviat, cada costa de les seves...
I com ha anat el seu cap de setmana, què ha fet?
Doncs mira, a part d'estar amb el que hi està, el que sigui,
perquè em va fer curiositat, perquè em van comentar...
I clar, em sap greu perquè tu...
A veure, a veure, ara no, però on va, però on va?
Ara no sé, però on va.
És que tu a vegades m'provoques i jo no voldria...
Jo, si només he preguntat per el seu cap de setmana.
Sí, però ja veig per on vas.
Com que saps que vaig donant un tomb pel casc antic,
ara ja em busques a veure que desitja.
Que m'ho expliqui.
No, no, no, escolta, la veritat, la veritat que a mi em sap greu,
perquè, clar, no pots jutjar amb ningú perquè tots som culpables.
Uns per dir-ho i els altres per consentir-ho.
I els altres per ajudar i els altres per no fer-ne cas.
Però vaig quedar, no sé com vols que t'ho digui,
no diré decepcionat perquè no vaig...
Vaig quedar sense...
I el garrativat seria la paraula, no?
Sí, perquè vaig anar allà dalt, això dels pagesos,
i quan vaig arribar allà, on hi ha el pàrquing aquell de Jaume I.
El nou pàrquing?
El nou pàrquing.
Sí.
Jo no sé de què va ser, i deia...
I arribes allí i veus que estan preparant no sé quantes escales.
Només veus allí, només veus escales.
Què diu?
Al fons veus la capçalera d'allà del matadero.
Sí.
Dalt, però tot més un d'escales.
I a dalt diu que serà un passeig, un pàrquing,
no sé qui anirà, perquè jo crec que els que anem a un bastó
o anem ranquejant, jo crec que allí no hi podrem pujar,
perquè, escolta, tu saps les escales i estretes que hi ha...
Com pot ser que facis una cosa així?
Tan interessant era?
Ai, no ho sé.
Tan precis era fer un pàrquing allí?
Home, el pàrquing estaria bé, està bé, però clar, depèn de com.
Però ha estat més bé a fora que no pas dintre,
perquè a dintre em diràs tu, pel portal del Roser,
el portal de Sant Antoni, són els dos entrades i sortides.
Així digue'm tu que el dia que hi hagi una miqueta de moviment
a un lloc o altre per dir dalt, a veure quina lluita serà
dels cotxes que entren i surten per dir dintre.
I a mi que em perdoni que he tingut culpa, eh?
Home, avi, ara no hi haurà massa moviment de cotxes,
perquè ja sap que si no tens la teva targeta,
per allà no pots...
Però entrar, entrar pel portal...
Per anar al pàrquing?
Per anar al pàrquing, sí.
Sí, i per sortir, ja està.
I per sortir per Sant Pau i el Roser també serà, perquè a veure...
Crec que és contra la direcció ara, no?
O no?
Com és? No ho sé.
Uns diuen que sí és entrar d'un lloc i sortir de l'altre.
Bé, una solució.
Bueno, ho explicarem.
Perquè si per desgràcia ha de ser tot entrar i sortir pel de Sant Antoni,
ja miràs tu, lligui que és...
Home, jo crec que podria sortir així pel del Roser, no?
A drac.
O era d'entrada?
Veus?
Això, avi, és que clar, jo també em passa que crec que hi ha dies que...
Bé, que sembla que ho sàpiguis tot i hi ha dies que no, eh?
No, a mi em fa l'impressió que deu ser entrada pel Sant Antoni
i passar per davant del Palacio, sortir pel Roser o per Transdomènec.
Vull dir baixar.
Crec que s'assurrecte cap a la Ramla Vella.
Són els dos costats que hi ha a Tarragona, n'hi ha cap puesto més,
perquè no crec que sigui per dir el d'allòs de...
Sí, perquè per la carrer Major no es pot.
No, i que allí on hi ha el d'allòs del museu,
aquella sortida, tampoc no crec que pogués ser.
En fi...
I a més, el carrer Granada el canviaran de...
Per això et dic que hi ha...
És jugar amb una capseta petita, allò a boles, a veure qui fa entrar...
Saps que hi ha aquestes capsetes petites, que hi ha unes boletes i uns forats,
i a veure qui posa la boleta en aquells foradets,
em va fer l'efecte d'això, a veure qui posarà el...
En fi, una sèrie de...
En fi, no ho sé, no ho sé.
Jo trobo...
Avi, donem-li...
Però ja s'ha acabat, ja, del tot?
Jo crec que...
Home, ja només faltan les escales aquestes i...
I ja està.
I fer un poquetes, i pintar...
Avi, segur que hi haurà sensors.
Ah, sí?
Home!
Aquí sí, el pàrquing sí, perquè és automàtic.
Per això?
Però imagina't tu que jo ara vaig del portal de Sant Antoni
a donar un tomb fins a la catedral,
una via turística, no?
Sí, però pot passar per darrere, eh?
Per la banda dels monalles, que hi ha un passadís obert.
Però escolta, si jo ara arribo a Tarragona...
Al passeig Torroja.
Si jo vaig pel parer...
No, si el carrer l'ensenyaré jo.
No m'ensenys perquè no dono lloc.
Jo pujo pel parer Sant Antoni.
Sí.
Arribo al portal de Sant Antoni.
Sí.
I vaig entrar per anar a la catedral.
Sí.
Carre descalços.
Descalços.
I recte, i si no tira després per l'altre carrer,
ja tira directe cap a la catedral.
Al fer aquest carrer que et dic,
quan me'n trobaré davant d'aquest pàrquing,
d'aquestes escales,
sí.
M'ha quedat parat a dir, escolta,
a mi això, què és això?
Dirà, un pàrquing, corra!
A mi no m'importa el pàrquing.
Un pàrquing, corra!
A mi no m'importa el pàrquing.
Estic parlant de la part exterior.
Sí, sí.
Part exterior.
I llavors allà abans veus la capçalera d'allò de...
Del que és l'Universitat de Rovira i Virgili,
que era la banda d'un antic excruixador.
Vull dir que jo potser no hi entenc, no?
No, jo tampoc.
Potser hi ha gent que li agradarà veure tantes escales, no?
Perquè es pensaran que estan a l'escala de Vilán
o estan a l'escala d'un...
Ara s'està passant, eh?
S'està passant, avui.
No, no, és que ho dic d'una manera, que no ho dic...
I això que és dilluns, eh?
Mira, jo que estic de vacances i ell que està guerrero, eh?
Però escolta, però no ho dic que estigui emprenyat i ho discuteixi,
però el meu comentari...
No el meu.
O sigui, no li acaba d'agradar a vostè aquest pàrquing aquí?
No el meu comentari,
parats mirant, jo escoltava i deia
«Bueno, bonica, té gent que deuen pensar en altres».
Perquè, vull dir, gent que van passant per dir,
mirava i quedaven parats volent dir «a què és això?».
Jo, clar, me sabia greu perquè, clar,
a mi m'afectava com a tarragoní,
m'afectava que la gent fessin el seu comentari,
que no fos...
Així com ves, es posen davant d'un monument de Tarragona,
«Oh, mira quina catedral, home, això t'enxample,
et dona satisfacció».
Sí, sí, home, clar, quan te parlen ve de la teva ciutat, encara més.
Que davant d'un lloc t'ho sentis,
«Oh, coi, què és això?».
Diu, «Calla, fes veure que no sap res».
Això, per quan vinguin vostès,
que no li agafin el cotxe,
el puguin guardar aquí dins.
Diu, «Hala, treu una fama per un costat
i la bosa es per l'altre».
Bueno, un dia també hem de parlar d'aquestes coses.
Escoltant, no, no, a veure,
que hi ha coses que et s'agraden
i altres coses que no ens agraden tant a Tarragona.
No, a més que...
Que ens l'estimem igual, eh?
No, no, jo a més que he parlat així,
perquè he captat el moment que vaig estar mirant allò,
els comentaris que feien,
i dius, «Esp, Ramonet, ei, canvia, canvia».
N'hem-hi corrents, n'hem-hi corrents.
Avi, fins demà, eh?
Molt bé.
Demà ve ser alquil, eh?
No, ja estic tranquil.
Oh, mira que no vingui jo a garrera demà, eh?
No ho sé, no ho sé,
sempre canviem els papers.
Fins demà, avi.
Adéu-siau.