Oh, meu avi, oh, meu avi, oh, meu avi, oh, meu avi, oh, meu avi va anar...
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Venim encrescats avui la birra i jo, eh?
Anàvem aquí mano a mano, que s'ha de parlar una mica,
continuant el film del que dèiem ahir, avi,
de les coses que veus al món que t'agraden i que no t'agraden
i d'aquestes coses que...
Sí, no.
Que veus la hipogràcia de tot, no? Una mica.
Sí, sí, sí, però vaja, és un tema que al més no...
perquè llavors saps què passa, vas profunditzant, profunditzant,
i a vegades dius coses amb sentit del que és la vida
i llavors pot haver algú que dir això, això Bessi ho diu per mi,
això ho deu dir per aquell...
No, no, no personalitzem mai en aquest programa, eh?
Vull dir que...
A menys que hi hagi el convidat aquí, llavors es parla directament amb la persona,
o sigui, mai...
Però directament, ara, de casos,
cada casa és un món, i com que és un món,
doncs hi ha moltes cases i molts mons.
Parlant de mons, el seu món capilar ha quedat disminuït, eh?
És que m'aportava unes melenes que jo deia,
a l'avi li posem una guitarra, i ho veuràs tu,
té el triomfar, la música rock, eh?
I ara ja no...
Com es nota que estem al bon temps?
No diu res, ara, eh?
Home, clar, clar, clar...
Ara, per exemple, els que s'escolten,
què té a veure que m'ha anat a tallar el cabell?
Home, clar, perquè volia dir-ho,
vaig trobar el moment, a veure si trobo...
Al punt per dir-ho i dir-li que està molt guapo, eh?
Des de l'ego...
Se li nota molt fresquet, avi.
Ui, menys pes.
Ui, i tant, sí, sí.
Miri, miri, que jo també de cara a la setmana vinent
que no fes també una sorpresa, eh?
Des de l'ego, però ara és el temps que et passa, això.
Ara veus que...
Veus un punt que m'han baixat amb el cabell bat bé,
i em sec, dius, coi, sí que llueix aquell.
I potser s'ha tallat i s'ha afaitat el cap, l'altre...
És normal, ara, ja comença a vindre aquest temps
que t'assens, mira, vas al barbé, t'assens i dius...
Com ho vol?
Ves, igual, talla.
Fresquet, fresquet, no, talli, talli.
I el barbé s'engrés quan dius...
Eh, escolta'm, fins aquí, home, com que m'has dit...
Això a avi li passa també a les perruqueres, eh?
Però, però...
Avui parlarem d'haveneres, eh?
Tranquils que parlem d'haveneres.
Però dic que avui les perruqueres també.
Ma germana es perruquera, des d'aquí una salutació, Maribel.
Però quan s'anima a agafar les tisores,
corra, eh?
Perquè tu li dius, no, les puntetes, les puntetes.
No li diguis sanejar, perquè és sanejar malament.
Puntetes, puntetes...
I veus que les puntetes s'allarguen, s'allarguen cap amunt, cap amunt.
I al final t'aixa el que és mitja manera, t'aixa curtet.
I després saps què passa, que segueixen la moda, jo.
La moda ja està feta per mi, vull dir que jo,
quan el matalli en el cabell i vagi pel carrer, ja n'hi ha prou.
Vull dir que no, no...
Però a vegades dic, no cal, comença a fixar-s i començar-s.
I jo, no cal, i avui tant.
Quan sortiré al carrer, ja començaré a tocar per aquí, per allà el cabell, no.
Però és el costum que volen quedar bé.
Avi, hem tret un tema molt interessant.
No sé si s'ha donat compte.
De prendre el pèl.
No, home, el del barber.
Perquè de tota la vida hi ha hagut barbers.
I a més, barbers que fins i tot t'afecten, que arreglen tot,
que te deixen de dalt a baix, te deixen nou, de trinca, gairebé.
I que hi ha ara per ara encara d'aquells antics barbers que encara fan el seu físic.
El que ara, normalment, els barbers, ara ja no afaiten tant com afaitaven, per motius.
Hi ha hagut, a vegades, que una fulla d'això has d'afaitar,
a lo millor d'un altre cadallós, i un li ha hagut una miqueta d'infecció,
l'altre pot ser un granet, l'altre d'això.
Ja, normalment, quasi que així no és.
Inclús algun s'aporta la seva navalla.
Sí, que no ho demanis especialment.
No, no, no, i molts ja es porten la seva navalla o el que sigui, no.
Però, clar, abans...
Tallar amb navalla, encara?
Sí.
Ah, no ho sabia?
Afaitar-se amb navalla.
Ja, però jo em pensava que hi havien les fulles d'afeita aquestes tan noves i això.
Sí, no, no, cadascú va al seu a això.
Jo me'n recordo, que era curiós, perquè m'havia trobat, i vostè ho heu explicat alguna vegada,
que aprofitaves el dijous, que era el dia que ho feien col·legi, per anar al barber.
Ah, sí?
Sí, però a vegades anaves a jugar un rato a pilota i anaves, i suaves.
I quan anaves al barber, ja vaig dir, avui no et pots portar el cabell, que tens el cabell mullat.
No, com, una mare a casa que em diran, perquè tot just avui...
I ara resulta que vas al barber...
I el primer que te fan és mullar-te el cabell.
I ara, per trocar el cabell, sigui amb navalla, sigui amb el que sigui,
es foten una ruixada d'aigua i dius, escolta, ves com canvien les coses.
Vull dir que tot la vida...
A més, una altra de les coses, que també m'agradava,
jo no sé si us passa a vosaltres, al igual que a nosaltres quan anem a la perruqueria,
que aprofitem per fer-te ressar frets, de tot el que es veu, de tot el que es diu...
No, inclús de bons, inclús dibuix...
Teòricament, els homes sembla que han de ser molt més callats que les dones,
però Déu-n'hi-do, deixa'ls sols, eh?
No, els barris, principalment, barris o com si diguéssim sectors,
com ara pot ser la part alta, pot ser el Serrallo, pot ser un poble d'aquestos,
que la gent es coneixen més,
a vegades allò per anar allà a mi a mi al diari i comentar la cosa.
I tu em veus allà i dius, ui, ara hi ha 4 o 5, davant meu.
No, no cal que marxis, que aquests no s'afaiten, que no se'l talla el cabell.
No, no, que estem aquí xerrant, passi, passi.
Sí, sí, ja ho deia.
No deien posar, jo que obràs la porta i en fi, ui, ui, ja torna de demà.
Sí, passa com abans els safrejos aquells que hi havia,
també perquè normalment a les cases antigues, al baix de l'escala,
hi havia els safrejos i se tenia la roba al terrat.
Sí, sí.
Llavors hi havia un dia per cada un.
Però hi havia els safrejos públics, com a les voltes del Pallol,
a la plaça del Pallol, allà dintre, sota les voltes,
allà hi havia uns safrejos, per aquell sector de l'inatal.
I clar, després allà...
Jo imagino allà amb el covell, tot ple de roba i anaves.
Al costat de la Tabacalera també hi havia un altre safrejos, no?
Però moltes anaven al riu, imagina't, no?
Però em refereixo a que per això anaven safrejos,
quan s'ajunten i ve la xerrameca aquesta,
allò és un safrejos.
I clar, es prestava, però clar, era bonic perquè...
No era bonic, vull dir...
Era bonic per comentar-ho perquè, per exemple,
potser un estava de cara al davant.
I ens he d'escoltar el de la dreta a veure què deien,
per poder posar la cullerada.
O a veure l'esquerra a veure què deien per posar la cullerada.
Sí, no, sí, aquesta jo la conec, jo.
O això, jo en sé més encara, jo...
I sempre si hi ha alguna que era la que portava la veu cantant, eh?
Dic els safrets i també les perruqueries, eh?
Sí, i guau.
Vull dir que no diguin que sóc matxista, no.
No, no, no.
Ja saps que de matxista...
I els barbers, que jo també ficava aquí cullerada, eh?
Jo, matxista, m'agrada ser-ho, de dona, d'home en dona.
Però no per ser jo, no, no.
Jo sóc una víctima de la societat com una altra.
Com tots, com tots, com tots.
Jo sóc una víctima de la societat com una altra.
I t'hi haurien que viure i conviure,
o sigui, viure i conviure amb la societat i amb la gent.
Vull dir que per això, de vegades, recordes coses per què?
Perquè has trobat un tipus de societat
o un altre tipus de societat, però és així.
I també hi havia un horari, saps, per aquests safrets o no?
Jo que dius, que vostè se'n recordi.
Jo que dius, de nou a tal...
No, escolta, escolta, perdona, perdona.
És que tu em preus una pregunta com si jo anés a rentar la roba també, eh?
No, home, però jo podia acompanyar, però allò que potser ho anava a acompanyar amb algú...
No, no, no, no, no m'hi he trobat en aquest cas.
No, no.
No m'hi he trobat en aquest cas.
Sí, d'alguna manera ho ha vist.
Jo he tingut la sort que on hem viscut nosaltres hi ha hagut safrets a casa o al d'allòs.
No et creguis que...
Llavors s'havien de controlar les coses perquè a vegades un safret se quedava amb aigua i raons entre veïns.
Perquè potser es pensava, potser l'aigua no ha vingut com havia de vindre per omplir els safrets,
perquè clar, quan un acabava, doncs netejava els safrets, el tapava i llavors s'hava emplint d'aigua que...
Sí, sí, durant la nit per al dia següent, clar.
I el millor que allà nit aigua no ha vingut prou, l'altre veïna es pensava que aquell havia pres aigua,
perquè a les cases tampoc hi havia l'aigua que volien.
O sigui, tot ha sigut motius de lluita.
Jo tinc una a casa meva, l'aigua va entrar quan jo vaig entrar per la porta.
Prou, prou.
Imagini's, ja estem parlant del carrer Granada, o sigui, ja estem parlant...
Sí, sí, sí.
L'aigua allò que dius que caigués de l'aixeta directament va caure l'any 1970, eh?, a casa meva.
Sí, sí, sí.
O sigui, que tampoc és allò que diguis, ostres, que fa 80 anys, no, no?
I la gent anava buscant des d'aigua a la forn i anava a la forn a la nit a buscar...
És el que feia ma mare i mon pare.
Amb un canti perquè fos fresca a la nit, deixava de fora el balcó o la finestra...
I després aprofitaven l'aigua de la pluja per rentar les plantes, per rentar...
I agafaven tot el que caïs de la carneta.
Totes les formes, avui en dia, encara, la gent, això de regar amb aigua de la pluja, encara ho fan.
Perquè la prova la tens, que molts dies, quan plou, veus que la cera està ple de torretes amb plantes.
Per què? Perquè es mullin i reguin de la natura.
I més d'un terrat, eh? I més d'un terrat que també, eh?
Cada cop i volta dius, ai, aquest terrat, que bonic, que ple de flors.
I ara perquè està a poder ploure i dius, aprofitem en aquell moment.
Ah, Víctor, demà.
Bé, bé.
Demà, de veritat, començarem a parlar de les sabaneres.
Avui les hem mencionades, per dir alguna cosa, però demà parlem de maneres.
Gràcies.
Adéu-siau, avui.
I catorze mariners
Eren escuts a Calella
Eren escuts a Palafrugell
quan el català
sortia a la mà
Barcelona, com la hashtag
violem l'ab below.
hydres de la mà
palk o de la mà
fabriiella
com la montra
αυτâs
esà
l'ambul visible.
El 우리는 de les insinuïa
esà
l'ambul
de la trave