El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a dorsos al català, al millor barcó de guerra.
I ja han passat gairebé tres dies des del que li vaig dir a l'avi Ramon.
Avi Ramon, fins dilluns, no dimarts.
Doncs ja som a dimarts.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com passen els dies volant, eh?
No te n'adones?
Diu-m'ho a mi.
Jo ja no miro el calendari.
No li dóna temps?
No, és que no en dono ni temps, perquè penso, sí, sí, no ho sé, tal dia, però escolta, ja ha passat, però si vida...
Tens raó, que ja...
Avi, em fa por perquè estic començant a entrar en aquest rol, eh?
De cop i volta és maig, de cop i volta és juny, de cop i volta, de cop...
Però de cop...
Això és que he de fer ara.
Jo volia ser una mica de broma, dic, d'aquí a res, ens trobarem amb biquini pel mig del carrer.
Sí, sí, sí.
Ui, pel mig del carrer.
Amb això que dius del carrer, escolta, va haver una època que...
No, no, no, entengui-me, en el sentit que quan passa el temps tan ràpid, que no ens donarà temps,
a través d'abrir que posar el traig de bany, per entendre'ns, que ja ho farem tot junt.
I amb aquestes temperatures, que ara fa molta més calor i aquests canvis, que no sap bé quin dia és.
El que saps què he de fer ara, hauré de fer, és apuntar-me el que he de fer els dies que vénen.
Home, jo demà apuntes que ha de venir com nosaltres cada dia, eh?
Perquè és que passa, eh?
A veure si...
Bueno, això...
Ui, la setmana que ve, sí.
Això pel mes que ve ja estarà...
Sí, que d'allòs, que podràs vindre a tal dia d'aquí, 15 dies que fem...
Pots vindre a fer la presentació d'una exposició, d'això.
Sí, home, sí, ja vindré.
I dic, escolta, però si ja fa...
Si ja he d'anar...
Saps com he de dir?
Si és demà.
Si és aquesta setmana.
Vull dir que passen els dies, saps?
I com ho fa?
Quina gent ha d'utilitzar?
No, i saps què em passa?
També tinc la sort, la sort, eh?
Perquè jo sóc, potser, amic de tothom.
Que algú que sigui amic meu que no ho sigui.
Però jo sóc amic de tothom.
Parlo amb un, parlo amb l'altre.
I un te parla d'això, l'altre parla d'allò, l'altre pregunta això.
L'altre explica aquella altra cosa.
i mira, escoltes, perquè a vegades hi ha gent que també...
No, i s'aprèn, s'aprèn.
No, no, i també hi ha gent que els hi fas un favor escoltant-los.
De fet un...
Bueno, deixem-ho no, no?
Però dius, també ne'n fumo jo de rotllo, no?
Però li fas un favor a aquella persona, aquella bona dona que et diu que quan d'allòs...
L'altre que fa tants anys que es va casar i l'altre recordes quan...
I bueno, i bueno, que...
Saps com vull dir?
Sí.
Però penses, bueno, però algú dic, sí.
Clar que sí.
Perquè a mi l'altre dia mateix vaig anar que em van fer una ecografia del cor.
Oi?
Sí, i la...
Com el té el cor de l'avi, Ramon?
Bueno, i aquella senyora, després de fer una ecografia i tal, i tal, diu el cor del TV.
Dic, dona, si no m'enganyen, el home diu que tinc bon cor.
A veure, una altra cosa no, però bon cor sí, no?
Bon cor, doncs bueno, potser sí que això m'aguanta.
I potser amb la gent això te'n dóna vida, que ara parles amb un, ara fa anys...
Oh, quants anys que no us veiem, te'n recordes quan...
Vale, vull dir, i això et fa passar, que això hauríem de fer-ho tots, ser oberts.
Ser oberts.
I quan una persona veus que per desgràcia o per sort està en molts circumstàncies, que veus que està més aïllat, perquè la gent diu...
No, home, no, dona-li, dona-li peu.
Tota la canya que estigui.
Sí, no, vull dir, això és...
Però en plan B, eh?
Sí, sí, sí.
I això et dona vida i dones vida, vull dir que és això.
A veure, si ens està passant el temps, si no he tret el tema que volia parlar avui.
A parla.
Ets tu la que em provoques, jo parlo pel que em dius tu.
Pobre de mi, pobre de mi.
Ahir va ser el dia del treballador, un de maig, vam tenir festa, com a bons treballadors que som.
Com a celebrar abans el dia del treballador?
Perquè jo recordo d'haver sentit per aquí, per l'emissora, que abans sortien molta més gent, sortien més treballadors al carrer.
No potser reivindicant, sinó senzillament mostrant fins i tot el que feien.
Bueno, és que pensa una cosa que...
O també reivindicant.
No, després de la guerra, per exemple, van formar-se les associacions, la CNS, que era el dissor dels treballadors.
I sempre, doncs clar, cadascú preparava, com ara cadascú prepara les seves manifestacions, les seves coses.
Però llavors, com que no era un sol partit el que anava, doncs clar, en dedicaven.
I llavors trobaves, per exemple, un dia d'aquest, altres dies, no?
Me'n recordo que els treballadors havien de fer la gran desfilada per la Rambla, per oficis, el que sigui,
i havien de fer, clar, primer la joventut, el Frente Juventudes, la secció femenina, tots anaven amb el seu de això.
Llavors, els oficis anaven, la colla, els que havien de coordinar-hi, tots els treballadors,
i, per exemple, els boters, doncs anaven amb una bota al davant.
Ah, d'una manera!
Sí, els fusters i d'això amb unes eines.
O sigui, una manifestació, i com si fos, més aviat, jo ho considero ara tal com penso,
més aviat una manifestació folclòrica que no pas oficial, saps?
Sí, sí, per la forma que m'has explicat, em semblava.
Però, clar, és el que et deia un dia.
Un dia et deia, que recordo jo, quan érem aprenents,
que vam anar dos dies a la setmana, allà baix a l'Escola del Treball,
a la formació social-nacionalista...
Sí, sí, que m'ho va explicar.
I, clar, havíem d'anar-hi, perquè, si no, llavors...
Però, clar, això representava deixar la feina, la que estava sent com a aprenent,
i anar cap allà a fer les hores.
L'amo, allà, ell, tu ho havies anat a complir amb aquelles dues hores d'allà,
i aquestes feia la instrucció, l'altre feia gimnàcia, venia el capellà...
Això, amb quina edat estem parlant, avi? En quina edat tenia vostè?
Quinze, quinze, setze anys.
Bé, o més, també, ja, saps?
Vull dir, a l'època de catorze, totes aquestes èpoques, no,
més i tot, els quinze cadascos.
I llavors, clar, et venia aquest cadascos, venia el capellà,
la formació religiosa, però et parlava que si els russos portaven cua,
o si tal poest, tot allò...
Vull dir, que anaves allà per fer una formació,
i el que passava, que parlàvem de tot sempre d'allò, saps?
Sembla que buscant una sèrie d'idees fixes, no?
Sí, sí, sí, m'entens?
I, clar, era el començament, doncs, que, clar, havies d'anar i seguir,
i el diumenge havies d'anar a missa, perquè, clar, era normal
que havies d'anar a missa el diumenge...
Devia estar molt mal mirat, no?, les persones que no anaven a missa?
Sí, sí.
No?, perquè devia ser la comedia, el que es diu, la comedia del barri.
No, és que, havia una sèrie de coses, perquè la culpa no és de...
La culpa és que, a vegades, som més papistes que el Papa.
A vegades, volem demostrar a gent...
Aquesta doble moral, no?, que tenim.
Sí, a vegades, volem demostrar un fanatisme o una cosa que no la sentim,
però volem... Perquè el que ho sent...
De cara als altres.
El que ho sent, ja ho sent.
I ajuda el que vulguis.
Però n'hi ha que volen, volen demostrar perquè...
Ei, figurar, i ser d'allò, i jo soc...
Saps com ho dic?
I això, a vegades, és el que fa mal els ideals.
Sí, no ajuda gaire, no ajuda gaire, al contrari.
A vegades, els ideals es perden per això,
per aquests que fan aquest escó i l'altre que diu,
me cau aquest, i aquest, he de fer cas jo d'aquest.
Però si aquest és, saps com vull dir?
I això, a vegades, fa mal a una societat.
I a vegades, tot passa ara, que hi ha molta gent que va a missa
i després, allò que dius, no?, que a vegades la llegenda urbana,
que després fora som més dolents que el Papa.
No, no, vull dir, encara no dic la missa,
jo dic...
No, no, dic en general, que és una llegenda urbana que hi ha, no?
Sí, me'n recordo, jo me'n recordo, per exemple,
quan anaves a l'incerso, que llavors no era l'incerso,
llavors era el treball, que era educació i descans, era el treball.
Doncs quan anaves a aquests llocs,
així com ara, al dematí, vas a esmorzar, a dinar i a sopar,
és la missió que tens tu,
i la dona no té què fer perquè ho heu tot preparat,
el que sigui, no? Va.
Llavors, llavors, tenies que a l'hora del menjar,
el menjador, al migdia,
havies d'esperar que vingués el capellà,
hi havia el director del lloc aquest, no?
I llavors havies d'esperar que veniguessin la taula
abans de menjar,
que el senyor aquell digués dues paraules
i llavors ja podies començar a menjar.
Mentre tant no podies tocar la molta gana que tenies, no?
Vull dir que les coses han anat canviant
tot per culpa sempre de gent que han volgut.
Però, avi, hem de continuar parlant,
però farem demà, si li sembla, eh?
Sí, i parlant d'altres coses, perquè si no...
D'acord.
Bueno, com vulguis, jo...
Home, i hem d'acabar de com es feia l'1 de maig,
si hi eren manifestacions, diguem-ho,
tranquil·les, pacífiques,
o va bé algun moment...
No, després també et trobaves que ja...
Si vols, ja demà ho continuarem.
No, no, demà, demà, avi, deixa-m'ho aquí.
Mira, ha obert una porta que la tancarem demà,
a veure si... eh?
O la tornarem a m'obrir demà.
Avi, gràcies.
Adeu-sia i bona tarda.
Gràcies.