El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'or d'or d'or...
Ai, que estava intentant a veure si l'enganxava, però no hi havia manera.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
És que sentia, bé, més que sentir-lo, veia que movia els llavis, que estava mig cantant la cançó.
I he obert els micròfons a veure si l'enganxava, però no, eh?
Sempre busques aquesta...
En pla motisme, eh?
Fa temps, eh? Fa temps.
No et veus molt.
Ja vaig dir un dia que jo el cantar no és el meu.
Ja ho sé, ja ho sé.
No és que no sigui el meu.
Però jo continuo.
És el meu repte personal.
M'agrada molt el cant.
He d'enganxar l'avi Ramon cantant en un tema.
Però jo ja no puc, jo no.
No és el meu, no, no.
Cadascú té una gràcia.
Jo la meva gola no és per cantar.
Oh, no ho sap mai, eh?
Home, jo...
Amb els anys la veu queda més maques, vesteix més.
A vegades, no, no, a vegades jo sento música a molts puestos, que no sé si és música o és que...
No ho sé, no acabo d'entendre.
No sé si hi ha vi, no sé si hi ha contragostos, no hi ha res a escritar.
Per això et dic, potser sí que un dia faré alguna cosa rara.
Com a qui que diu, corremos un tupidovelo.
I em descobriré que també hi perdó un temps no cantant.
Home, jo és iltivo dos.
No? La segona part de la gent d'iltivo.
Jo ja en tinc prou xerrant i saps que...
Que no callo, que no callo, va.
Que avui hem de parlar d'una exposició que es va estrenar, que es va inaugurar la setmana passada
i volem fer la continuació de veure com va anar l'inauguració.
Però això et dic que lo meu és...
Encara que hem pogut llegir i hem pogut sentir també que va ser tot un èxit, eh?
Sí, sí, sí.
I tenim l'Antonieta que ens ho dirà i ens afirmarà tot el que estem dient, eh?
Això és el que a mi m'agrada, parlar de coses que són reals i bones.
Que són maques, positives, que donen...
Aquest dia, aquest dia, fins i tot vaig dir jo al fer la presentació,
que agraeixo aquesta confiança que han tingut en mi, no?
Que estava, no diré emocionat, mira que jo el xerrar és el meu, no?
Al veure la gent que hi havia amb aquella fe que miraven els quadros,
amb aquell caliu, aquell caliu d'ambient artístic, saps?
Que meravella.
I allò és el que bonic, perquè quan veus exposicions,
que a vegades he fet presentacions, i veus exposicions,
que veus aquell compromís de gent que, sí, van allí, saluden,
i es queden, doncs, estàtics o sense...
Que no viuen, vols dir, no?
Però quan veus, per exemple, que anaven i una criava a l'altra,
escolta, mira, mira, mira, veuràs aquest d'això,
l'altre, escolta, mira, escolta, oh, doncs, no ho sabia jo,
oh, doncs, no ho sabia que l'Antonieta,
o no sabia jo que la Gemma o l'Enrica,
o escolta'm, doncs, oh, guaita,
on ho veus, aquests angelets?
Sembla que estiguis allò.
Oh, mira aquesta, aquesta cosa de terramona, eh?
Sembla que estiguis al cel.
Sí, sí, sí.
Has estat a punt, eh?
Sí, sí, sí, vull dir, això,
llavors tu has d'enraonar o parlar, com se digui,
sobre aquella cosa,
però, clar, llavors t'has de sentir també,
t'has de transportar-te a aquell ambient.
Sí.
I gràcies a Déu, doncs, vaig poder, doncs,
entrar dintre aquest món, aquest món de l'art,
que, clar, i més el veure que eren tres dones
amb aquesta fe, aquesta,
i tan diferent és una de l'altra,
molt molt artístic, saps?
Aquella sensibilitat d'una,
aquella cosa més forta de l'altra,
aquella part humanística de l'altra,
o sigui, que reconec que va ser una bona presentació
per part de la gent que van vindre,
van estar tots molt contents,
i ara m'estimia més que fos l'Antonieta.
Això és el que li anava a dir,
que no la deixarem parlar.
Antonieta, bona tarda.
Hola, hola, molt bona tarda.
Felicitats per la inauguració
i felicitats per l'exposició,
perquè em van dir que, bueno, va ser fantàstic.
Molt bé, gràcies en nom dels altres dues
que no estan aquí,
una és l'Enrica i l'altra és la Gemma Soler.
Sí, verdaderament, com diu el nostre amic,
l'avi, que li dieu a altres,
doncs hi havia una part, va ser maco,
exposicions de pintura,
per mi, així en gros, és la primera, no?
Però el que sí m'en dono en compte,
ara que ell ho diu,
és que, a part que hi havia,
indudablement, moltes amistats,
però sí que hi respirava un ambient...
Complicitat, potser.
Un ambient que no el podria definir massa.
Ell l'ha definit molt bé
d'enigma, d'assombro,
de satisfacció,
de sorpresa,
de benestar,
hi havia una sèrie d'un complot a l'ambient,
a part que hi ha el pati,
deixeu-me,
més preciós,
ja invita, no?
Tot això,
perquè a vegades és una exposició
amb un lloc més fosc,
més petit,
doncs hi ha...
Però és que allà era tot molt especial
i la gent també era molt especial
perquè van vindre quantitat
de gent entesa en la matèria,
quantitat d'artistes,
pintors,
escultors,
jollers,
gent que,
verdaderament,
sap d'art i molt.
I es vam sentir
molt acollides,
molt ben apadrinades,
com es podria dir en aquest cas,
i verdaderament
ha estat un...
Com vaig dir l'altre dia,
que els bons principis
preparen els millors futurs.
Espero que això,
aquest gran principi,
perquè per totes tres
ha estat un...
Per l'Enrique no tant,
perquè ella ja està
bastant consagrada,
la Gemma també,
ja té una obra donada
a l'Ajuntament,
vull dir,
per mi,
per mi sí que és la primera vegada,
no?
I verdaderament
m'assento
molt plena.
Al final,
sé que hi havia
algun repte
on aquests reptes
era que vingués
la senyora Bosé.
No sé si al final
es va aconseguir.
No.
Llàstima.
Mitja hora abans
va dir que,
bé,
fins a l'última hora
hem estat en contacte
amb la seva secretària,
però va ser impossible.
Per unes raons
que ara
tampoc no vénen el cas.
La propera vegada.
Segurament,
perquè a més a més,
doncs,
ella ens va retar
que ens va sortir
una ocasió
de ja teníem confirmada
una exposició a Madrid,
una formentera,
una emposta a la Caixa,
la pròxima
és a Vilaseca,
però
ella ens va confirmar
una
amb una...
a través
de l'associació
AIMA,
que és l'Associació Internacional
Dones a les Arts,
que la delegada
aquí en Catalunya
és la periodista
Núria Gómez,
periodista i escritora,
es va confirmar
que una pròxima
exposició a Barcelona.
Ah, perfecte.
Llavors,
sí que vindria...
Llavors,
doncs,
va dir que en aquest cas
havia sigut improvisos,
però llavors que sí,
que faria totes les possibles.
I perquè gairebé...
Bé,
vos voleu conèixer,
sobretot per la banda dels àngels,
no?
Exacte,
per la seva inculació
dels cabells blaus,
que tu saps que he portat molts anys,
i pels àngels en si,
perquè jo,
com te dic alguna vegada,
o no,
que una persona compra un quadre,
doncs,
marines,
o,
o,
doncs,
flors,
o...
Un paisatge determinat.
Perquè un paisatge tothom té un a casa seva,
no?
Però àngels,
no tothom té àngels a casa,
llavors,
només és un tipus de gent
que agradi, no?
Llavors,
sembla que d'alguna manera
hi hagi com una espècie,
com un vehicle,
no?
Com un...
una síntesi,
amb una sinergia,
podríem parlar,
d'aquestes persones.
I per això va quedar
el reto a l'aire.
I què és el que et van comentar?
Quan es va,
la gent veia els quadres,
què és el que més et deien,
o el que et comentaven a l'exposició?
Assombro.
Sí?
Molta gent estava molt assombrada.
Sí.
Perquè, tal com diu el Joan,
clar, molta gent no ho sabia,
no?
Jo porto més de 40 anys
dirigint empreses
i, doncs, bueno,
pentinat a mig Tarragona
i província
i part d'allò,
però el que la gent no sabia
és que ara pintava.
Bueno,
de fet,
és que no ho sabia ni jo.
T'ho ha saltat tu sorprendre.
la veritat és que he treballat molt,
però quan he vist tota l'obra sencera,
perquè, doncs, clar,
ja saps que a vegades pintes
i tens un quadre aquí,
un quadre allà,
un quadre a casa,
un quadre al taller que pinto,
un altre taller a Torre d'en Barra,
però quan veus tota l'obra sencera,
fins i tot jo em vaig sorprendre,
del que inclús els meus familiars,
els meus fills,
dius,
i el Joan,
que va veure l'obra que...
Ai, perdó,
el Ramon,
amb l'u de l'avi,
amb l'u de l'avi,
me'n vaig amb l'avi Pau
i amb l'avi Ramon
i l'avi...
No, no, no.
L'avi,
així quedem...
Sí, sí.
Que sap el que vaig exposar...
Per això dic l'avi Ramon,
perquè així hi ha...
El tal d'això, sí.
Ell sap l'obra que vaig exposar,
el de Fulla,
i la que tenia preparada per aquí,
o sigui que,
verdament treballant molt.
Vaig quedar,
vaig quedar sorprès,
perquè el que diu ella,
jo havia vist amb ella
aquestes exposicions,
l'Altafulla i Turmbarro i això,
i el veure ara,
vaig quedar parada.
Perquè a l'entrada,
principament,
estàvem a la mà dreta,
i entro, començo...
Bueno,
jo estic en la glòria,
perquè jo vaig començar a veure
Àngels volant per allà,
i és una cosa curiosa,
que ella potser se li vaig dir,
però quan vaig veure
la seva primera pintura,
els seus primers àngels,
de seguit em va recordar
la de Bossé,
perquè la Bossé fa molts anys
va fer una exposició,
al Patroni,
d'Arcàngels.
Sí, és veritat.
Però, clar,
és un tema que no es toca,
és un tema que no l'has vist,
perquè tot el més...
Sí, és veritat.
És veritat.
I, clar,
i a mi,
clar,
impacta això,
que et trobes amb un estil nou,
amb un d'allò,
perquè, clar,
has vist a vegades en comunions,
i, clar,
quan tenen una comunió
et donen un angelet,
et fa aquella gràcia,
d'aquella cosa...
Sí, són coses molt puntuals,
has explicat això dels àngels,
l'angelet.
I, llavors,
que vegis tu
un munt d'àngels volant,
en diferents posicions,
una esquena,
l'altra volant,
l'altra d'això,
marxes de...
Entres en una exposició
i ja saps el que has de veure.
És el que dèiem,
marines,
paisat...
En fi,
vas a veure això.
Però,
quan entres aquí
i veus això,
doncs ja té una altra...
T'entra una altra manera dintre tu.
Una altra pau,
una pau interior gairebé,
no?
Sí, sí, sí.
És el que et passa,
també,
quan pintes?
Quan, sobretot,
quan comencen a sortir els àngels,
el teu pinxec?
No sé fer res més, eh?
No sé fer res més
perquè és que la mà
només se me'n va cap aquí,
no?
Ho puc disfressar
o ho puc adornar,
digui-li el que vulguis,
ja...
Ara hi he entrat
en dues fases noves.
Una és el collage,
amb el qual
me sento molt satisfeta
perquè és el que
ens ha portat
algunes ventes.
Perquè, clar,
amb el collage
el que pots transmetir
és que
pots posar,
com la paraula diu,
els ingredients,
per exemple,
per fer un regalo,
no?
Doncs tu poses
aquesta persona
amb una fotografia,
amb els seus gustos
i ho transformes
i fas d'aquell quadre
un collage.
I el que s'hi fet
és un regalo
a la ciutat de Tarragona
que és un collage
molt gran
d'un metro trenta dalt
que hi ha
tot el patrimoni
representat.
Oh, quina meravella, no?
Hi ha tot,
hi ha els àngels,
hi ha el mar,
hi ha el cel,
hi ha els focs,
hi ha els dracs,
hi ha els
balls de bastons,
ja...
vull dir,
hi ha tot Tarragona
d'alguna manera,
però sempre
vagi una miqueta
amb la protecció
dels meus àngels.
I això,
se sap on
no ho podran veure?
Sí,
bueno,
de moment està posat
a l'Ajuntament,
tota l'exposició
fins al dia 12
està a l'Ajuntament,
el que he de parlar
amb qui correspon,
que en aquests moments
no puc dir encara el nom,
perquè decidiran
allà amb tabà,
perquè clar,
és una mica gran.
Avisa'ns, eh?
Sí,
és un regalo
a la ciutat.
No ens queda massa temps?
Per exemple,
avui també m'han trucat
del càncer,
doncs també he cedit
un quadro ja pel càncer,
perquè fan una de llogues,
doncs bueno,
faig molt de gust
a aquestes sessions,
perquè d'alguna manera,
si no,
beneficien la vista
i l'esperit
i podem guudir tots
d'aquesta manera.
Tota ajuda,
no?
Tota ajuda.
Estrà molt bé
que aquests postos
que es faig de benèfics,
que hi hagi un angelet,
que s'hi donarà.
Molta sort.
Continuaríem parlant
amb la tuïta,
però no ens queda massa temps.
Jo la convidaria a viure
un altre dia
que es vingués a veure,
que parlem una miqueta...
Com que tenen perspectives.
Quan estigui a punt
de marxar cap a Nova York,
jo sé que marcaran,
abans que marxin...
Encara hem d'anar a Madrid,
encara hem d'anar a Barcelona,
a Barcelona farem un performance,
avui ho vaig de decidir.
Ai, doncs,
abans d'anar cap a Barcelona
ens ho expliques tot, eh?
Abans hi vull posar poesies,
hi vull posar ball,
hi vull posar molta cosa.
Ja us avisarem.
Amb pèls i detalls, eh?
Amb el que faci falta.
Conquestarem amb contacte,
el dia que creiem convenient,
que estan més d'allò,
ja tornem a vindre per aquí.
Trenem coses molt noves,
molt diferents,
però totes dintre de l'art
i les dones.
Molt bé.
Doncs moltíssimes,
Sant Antonieta.
A d'altres.
Entre dones
no us podria esperar res més.
A mi, jo vostè l'espero demà, eh?
Ja, home.
Mira, això ha sonat...
No sé què ha sonat, eh?
D'après vostè i jo parlarem, eh?
Això d'entre dones...
Vindava el meu avi
A parem és que està
A parem és que està
Però els veïns de Bordo
No van tornar
No van tornar