...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Avui el Jordi ens fa una proposta d'aquelles curioses, carregades d'anècdotes bé curioses, com gairebé sempre.
Per cert, ja sabem que es dona per fet que el lloc que hi ha a la tomba de Sevilla són les despulles de Cristòfol Colón.
Per tant, un dia d'aquests haurem de complir la promesa i explicar als nostres oients tota aquesta peripècia, no?
Em sembla que sí.
O és un programa que tenim pendent, ara que ja s'ha confirmat.
Jo pensava que trigaria més a sortir el resultat de les anàlisis aquestes, eh?
Ha tardat una miqueta més del que tocava.
També tens raó, el temps passa molt de pressa, ja fa temps que...
M'agrada sortir la segona part de la investigació, també, no?
Ah, clar, és veritat.
En tot cas, ens esperem que hi hagi el resultat total.
A veure què diuen.
En fi, això és perquè vegin que no perdem de vista ni les promeses fetes ni l'actualitat del dia.
Però avui el Jordi ens proposa fer un calendari carregat d'anecdotari en funció del recorregut que farem.
Passarem per diferents poblacions que celebren festes aquests dies.
I arrel d'això, doncs, comentarem alguna curiositat, no? La cosa va partir.
Sí, bé, aquests dos dies estem fent una mica així de tocar algunes celebracions que no hem parlat normalment en aquest programa.
I perquè a vegades ens centrem en les més conegudes i hi ha d'altres que són prou interessants que passen en un segon terme, no?
Avui, dimecres, dia dos, és un dia curiós en diferents poblacions, però hem volgut viatjar cap a l'aïlla de Mallorca,
una illa que a vegades ens deixem una mica oblidada.
Hi ha una població, per cert, amb bastantes connexions amb la història de Roma, que és Puyensa,
on hi ha un... els recomano la visita en la part monumental també d'aquesta ciutat.
Però avui, més que de romans, ens parlen entre...
Bé, ens parlen de batalles, però no entre romans i no romans, sinó entre uns personatges també molt importants, no?
Que són els cursaris turcs que van assistir...
Bé, que van a desembocar en aquesta població i a l'aïlla de Mallorca per lluitar precisament contra les tropes, podríem dir-ne, cristianes, no?
És molt curiós perquè les festes de molts cristians normalment se centren al País Valencià.
Alguna vegada també hem de veure la nostra visió catalana en els turcs i cavallets.
Però, curiosament, en aquesta població de Puyensa, i amb motiu de la Mare de Déu dels Àngels,
que és la patrona de la jornada i de la festa en general,
doncs hi ha tota una llarga tradició, no?
Les arrels de la festa aquesta, evidentment, s'haurien de remuntar en el seu origen més lluny a l'edat mitjana, no?
Però les notícies són una miqueta més cap aquí, no?
L'any 1550, o sigui, al segle XVI, el 31 de maig,
és conegut a l'illa de Mallorca i a la ciutat de Puyensa com el dia de la desgràcia, no?
I precisament ens expliquen, doncs, aquest nom ens explica la tragèdia que va succeir
amb un enfrontament local i en tota l'ella també entre un cursari molt potent que hi havia en aquella època,
un cursari turc, que rep el nom de Dragut, no?
Que desembarca en aquesta població, en aquest abadia, no?
Amb unes tropes, doncs, bastant importants de moros.
No se sap ben bé per què, però les cròniques diuen que la guàrdia local,
doncs, diguéssim, l'exèrcit oficial estava una mica panxacontenta.
No sé si és que ja gaudia de l'illa de la calma que és a Mallorca o què,
però el cas és que si no arriba a ser perquè hi ha una autèntica rebel·lia,
una autèntica rebel·lió i una autèntica lluita a sang i fetge
entre els civils, podríem dir, també, a més de la tropa destinada,
hi ha un personatge molt famós que és en Joan Mas,
que va ser destacat en aquesta batalla.
Si no arriba a ser per això, difícilment s'hauria pogut lluitar
contra aquests cursaris, que en el fons els cursaris,
quan ens referíem a això, ens referíem a uns pirates
que atacaven a les costes.
No, no tipus, jo ni he dit, pirates del Caribe,
ara que han d'estrenar la segona part, no, no,
eren com a més bàrbars, no?, i com a més sanguinaris.
Sí, exacte.
Doncs, bueno, això de les rebel·lions també populars
ens porta a un tema d'actualitat.
L'altre dia vam tenir, no sé si te'n vas assabentar,
que amb això del Prat, al final,
amb els serveis informatius de Tarragona Ràdio,
el programa de Cultura Popular va fer una connexió
des del Prat a nosaltres a la tarda,
perquè vam tenir...
Jo estava allà de casualitat, eh?
I va haver una rebel·lió popular
precisament per la passivitat de les tropes
destacades a l'aeroport.
És veritat, eh? Les tropes destacades a l'aeroport,
m'agrada això.
Les tropes de la Guàrdia Civil
estaven impassibles davant de les accions
d'ocupació de la pista d'Iberia,
i al final va haver-hi una invasió de pistes
per part d'uns 1.500 passatgers
que estaven indignats i van motivar
precisament que això generés una reacció
de les tropes destacades, no?
Curiosament, el que sí que s'ha de notar en aquest fet
és que si no arriba a ser el moviment popular
no hi ha intervenció de desallotjament
de cap de les maneres.
El que passa és que si al final no es desallotja
en les pistes, acaba haver-hi un enfrontament
entre els passatgers manifestants també
en aquell moment i els d'Iberia.
Vull dir que Déu-n'hi-do.
Bé, en aquest cas...
També forma part de la cultura popular entesa
d'una altra manera.
El senyor Joan Mas va ser el que va fer
que activessin les tropes destacades a la vila
perquè els que estaven allà per fer-ho
estaven una mica a l'aire.
Bé, en tot cas, aquesta batalla
es comença a rememorar a partir de l'any 1860
que és la data en què les autoritats
de la ciutat de Puyensa
es plantegen dins d'un esperit romàntic
que hi ha en l'època de finals del XIX
es plantegen rememorar la història de la vila
i el que fan és crear aquest simulacre
de la batalla de morts cristians
o de cursaris i cristians.
El dia de la desgràcia, no?
No, això...
Per què?
Per quin motiu no es fa el dia de la desgràcia?
Es fa perquè en la segona meitat del segle XIX
hi ha un procés de potenciació
de moltes tradicions populars
i llavors no ho fan tots els consistoris
hi ha alguns consistoris que abandonen aquesta pràctica
i les donen per perdudes
hi ha un desinterès per moltes festes populars
però hi ha d'altres que sí
aquí n'hem parlat en alguna ocasió del cas de Berga
amb la seva patum
doncs el cas de Pollensa
és un altre cas d'aquestos
i es va fer per revitalitzar
la festa major dedicada a la patrona
de la Mare de Déu dels Àngels
i per tant
bàsicament és una manera de revitalitzar
la festa major que devia d'estar
entenem en aquells moments
una mica ensupida
no és un acte molt estructurat
també us ho hem de dir
hi ha com uns mil individus
que es dediquen a estomacar-se
que bonic
sí
hi ha dos bàndols
però jo diria que és un acte
a diferència de la gran estructura
però de forma no cruenta m'imagino
totes les batalles són incruentes
en principi aquestes
i després també hi ha una altra cosa
que és diferent respecte al País Valencià
no únicament la manca d'estructures
molt potents
sinó també el fet que les indumentàries
són molt senzilles
els cristians van amb camisa i calçons blancs
perquè sembla
perquè sembla que aquest desembarc
es va produir durant la nit
llavors s'intenta rememorar
les camises blanques
que dormien els cristians
porten forques
barrets
rems
per defensar-se
llavors estan capitanejats
per aquest tal Joan Mas
que tu un espasa i un escut
amb l'anagrama de poliència
que sí que portava
les armes convencionals
capdic de la defensa
llavors els altres
els cursaris
sí que van més
en una disfressa estàndard
de cursari musulmà
i una cosa que sempre ens ha sobtat
que és que porten les cares pintades
així com si fossin
els patges del rei negre
o sigui
és una imatge molt curiosa
i és pases de fusta
però això de les cares negres
és molt curioso
perquè hi ha una enciclopèdia
de festes
del diari 16
la cosa serracina
sempre es relacionava
amb aquesta
sí
però
no sé
hi ha altres llocs
que això ha evolucionat
sí que és cert
que a totes les capitanies
i a tots els bàndols moros
del País Valencià
hi ha una
de les esquadres
de les filars
que va de negre
sempre
que és una
per ter normalment
el mateix nom
en totes les poblacions
però no és l'habitual
i en canvi
aquest cas
sí que es produeix
i m'en recorda molt
aquesta portada
de l'enciclopèdia
de festes
del desaparegut
diari 16
que surt
als moros de Puyensa
als Sant Fermín
de Pamplona
les festes
de Santa Tegla de Tarragona
i una setmana santa
a Sevilla
no sé si és de Sevilla
o Andalusia
no recordo ara
que surt com a
quatre festes destacades
i em va fer molta gràcia
aquestes cares pintades
dels moros
Puyentins
bé
en tot cas
hi ha
doncs
les típiques entrades
i sortides
de moros i cristians
que
amb massa
i també
un combat
doncs mama
entre el Joan Mas
cristià
i el moro dragut
que és el capdill
dels
el resultat
de la batalla
ja és conegut
de tothom
perquè cada any
es repeteix
diu
la frase
que porta
al tema
diu
mare de Déu
dels àngels
assistiu-nos
Puyencins
els saubus
que els pirates
ja són aquí
aquest és el moment
en què Joan Mas
invoca la mare de Déu
per ser ajudat
en aquesta proesa
hi ha alguna
cosa interessant
que és que
moltes vegades
el públic
també
acaba sent
involucrat
en aquesta lluita
que dura una hora
i de quan en quan
també t'arrepleguen
per allà al mig
que evidentment
s'acaba
fent
recular
tots els moros
cap a les portes
d'una església
l'església de Sant Jordi
en què
s'assimula
que els personers
que havien estat
doncs
captivats
per part
de les tropes
moros
doncs
són alliberats
novament
per les cristianes
i llavors
s'engegan
tota una sèrie
de canonades
que celebren
ja la victòria
el triomf
dels cristians
el mas aquest
el capdill cristià
roba
la bandera
dels moros
i
diguéssim
llavors
caminen cap a l'església
central
parroquial
de la població
on es canta
un himne
un Té Déu
en acció de gràcies
també
és
curioso
l'hora
en què es pot dir
tot això
perquè
no sé
a quina hora
estàveu pensant
però clar
fa molta calor
llavors
realment
el simulacre
la lluita aquesta
comença
cap a les 5
de la matinada
del dia
2 d'agost
amb la qual cosa
imagina't
l'estat
que deu haver
de la festa
just després
de la rebel·la
hi ha una
peça
que normalment
acaba
la festa
que podríem dir
que és
l'amparito
de Puyensa
en lloc
de l'amparito
roca
tenen una
que es diu
l'alborada
i
llavors
a partir
de les 5
del matí
comença
la festa
comença
o continua
continua
la festa
i comença
aquest acte
perquè m'imagino
que pocs
s'aniran a dormir
tot això
es va allargant
s'ha de dir
que tot el dia
hi ha moguda
perquè s'acaba
realment el can
aquest triomfal
és a les 9 de la nit
però que
podem dir
que
hi ha
una
una hora
intensa
de lluita
en el moment
culminat
però vaja
Déu-n'hi-do
a Puyensa
també
com celebra
la festa
distreta
és una festa
jo diria
molt singular
a Mallorca
és de les poques
que tenen
aquesta
història
més festes
i després
hem portat
una altra
més propera
del Maresme
al voltant
més o menys
del 4 d'agost
dins de la festa
major de Sant Domingo
aquesta setmana
també
hi ha una festa
que tampoc
hem comentat
aquí mai
que és
la festa
dels repicatruges
o garrinada
què és això
de repicatruges
una garrinada
té una mica
a veure
amb les trulles
i els gorrins
una mica
com
o bastant
vaja
bé
això és una llegenda
és una llegenda
que
que dona nom
a aquest
bueno
dona nom
a aquest apelatiu
que tenen
d'on has dit
que era
aquesta festa
Argentona
els d'Argentona
per això els diuen
repicatruges
per aquesta llegenda
una mica
com allò
el Maresme
passa molt
això
els de Matarol
diuen que grossos
bueno
hi ha diferents versions
però
alguna de les versions
explica que no van poder treure
doncs
alguns elements
festius
perquè els van fer massa grossos
quan els estaven construint
dins del taller
no?
venien algunes altres
no?
però bé
hi ha diverses poblacions
que expliquen aquestes coses
no?
i
en aquest cas
doncs
Maresme
doncs
es trobem
aquesta població
d'Argentona
que si no recordo malament
alguna vegada
hem explicat
sí
havíem explicat
alguna vegada
l'aspecte
de l'aigua
i dels cantis
d'aquesta població
però aquesta llegenda
no recordo
haver-la comentat
això és una història
que es remunta
al segle XVII
abans estàvem al XVI
ara estem al XVII
és una època
en què els bisbes
tomben molt
pel país
llavors hi ha un bisbe
que en aquest cas
és un bisbe de Barcelona
que
doncs
se'n va a veure
a fer la seva visita
protocolària a Argentona
i resulta que
queda molt decebut
per un fet
que és que
el cementiri
el fossà
que està al voltant
de l'església
doncs
sembla un corral
més que un fossà
perquè hi ha un munt
de viram
que
que dius
a sobre les tombes
estàvem per allà
soltos
ens hem de situar
és a dir
clar la gent ara dirà
com és possible això
és el segle XVII
estem al segle XVII
els cementiris
estan al voltant
de les esglésies
encara
com encara es pot veure
per exemple
al Pirineu
per posar un cas
o per exemple
també a Mallorca
hi ha la viladeta d'allà
que hi ha un cementiri
molt famós
que es pot veure
això encara
és a dir
els fossars
són els cementiris
col·locats
al costat
de les esglésies
bé
doncs
en aquesta situació
abans
podríem dir
que hi hagi
cementiris civils
doncs
el bisbe
acaba
indignat
i considera
que això és una cosa
de sequilegi
de mal gust
fatal
bé
llavors
se l'escarrega
lògicament
el capellà del poble
llavors
el mateix bisbe
diu
espero que la propera vegada
que vingui aquí
això estigui solucionat
i no hi hagi
net com una patena
i mai millor dir
doncs bé
els bilatants
de l'Argentora
estaven tan
tan espantats
que van decidir
doncs
bé
hi ha un detall
van dir
el bisbe
no avisarà
o sigui que esteu preparats
com a l'Emili d'abans
que hi havia revisió
sense avisar
doncs això és el que van fer aquí
llavors
van nomenar
el campaner
com la persona
que tenia un punt
d'observació
més alt
que vigilaria
aquesta possible
vinguda
és a dir
que si arribava el bisbe
havia d'avisar el poble
havien de tocar les campanes
per avisar
suposadament
o sigui
era el toc de benvinguda
sabeu que quan hi ha
una entrada d'un bisbe
o un personatge important
hi ha una cerimònia
per tant aquí ja indica
que els d'Argentona
no tenien intenció
de fer-li cas
tret
que quan arribés
és a dir
que van passar de tot
en principi
bueno
en part
en part
sí que
sí que
ja es va produir
una neteja
però volien garantir
el tema
en tot cas
en aquell moment
els d'Argentona
es deien argentonins
i argentonines
el que volien fer
era a més a més
de tenir el cementiri net
fer una molt bona reguda
al bisbe
perquè a més
se'n portés
una molt bona impressió
bé
resulta que
passen els dies
passa el temps
i un dia
el campaner
veu molta pols
pel camió
això és el sèquit
del bisbe
que arriba
acompanyat
de tot el seu personal
i tal
i llavors comença
un repic general
de campanes
per anunciar
l'avinguda
del bisbe
i tothom preparat
per rebre
la primera autoritat
eclesiàstica
amb el Fussanet
això sí
resulta que
al final
no entra una carrossa
o un grup
de cavalls
amb el bisbe
sinó que entra
un carru de pagès
amb dues truges
ben grosses
llavors
això va ser
la riota general
del país
de la comarca
i a més a més
quan se'n va entrar
el bisbe
de Barcelona
va muntar
un pollastre general
evidentment
indignat
per el tema
perquè li va semblar
que això
no tenia raó
de ser
des d'aleshores
la gent d'Argentona
se la coneix
com repicatruges
per aquesta
posada de pota
important
i per això
dins de la
festa d'Argentona
hi ha diferents coses
però hi ha diferents
també
diferents elements
diferents costums
relacionats amb això
dels porcs
hi ha un porc
una truja
12 garrins
que són elements
com a mig
d'imatgeria festiva
podríem dir
i també hi ha
algun element de foc
que tenen a veure
amb això
amb això
diu molt en positiu
dels habitants
d'Argentona
que s'ho prenen
amb bon humor
aquesta rada
que van tenir
sí
sí
bueno
això també
no sé si s'ho prenen
molt
no crec
que ho posin
però el fet
que commemorin
i celebrin
la festa
doncs vol dir
que
vaja
però
m'assembla
que no
la festa
no es diu
la festa
del repicatruges
no
es diu
d'una altra manera
no
garrinada
sí
però vaja
que no es diu
el renom
o el mal nom
no l'accepten
molt bé
ja veuen
que tant en tant
és interessant
sortir una miqueta
de l'àmbit
més immediat
i desplaçar-nos
fins a localitats
com aquesta
Espollensa
o Argentona
dues festes
que se celebren
aquesta setmana
i que han estat
l'argument
avui d'aquest temps
dedicat a les tradicions
i la cultura popular
que tornarà
el proper dimecres
així ho esperem
en companyia
de Jordi Bertran
que li agraïm
com sempre
moltíssim
que sigui amb nosaltres
gràcies Jordi
bon dia
igualment