David Serra, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Em penso que no et agrada gaire la cartellera avui perquè et veig arronsar el nas.
No, no, no estic gaire entusiasmant.
No, la veritat és que...
Tant content que estaves la passada setmana amb tot el que hi havia
i aquesta setmana molt animadet no et veig, eh?
No, però tot el que és...
també és per la realitat dels fets.
No he pogut veure...
D'aquestes pel·lícules, així com altres vegades
un se destapa i diu
aniré a veure aquesta preestrana, no he vist cap d'aquestes.
Algunes...
M'hauria agradat anar a veure-les.
Per exemple, l'Edat del Lielo.
Últimament et decantes massa
pels dibuixos animats, no sé per què.
Sí, no.
No sé per què.
Però bé, jo penso que
els que ens va agradar molt l'Edat del Lielo 1, la primera part,
o sigui, penso que aquesta és la pel·lícula
directament recomanable,
sempre reivindiquem una mica també aquí.
Sí, ens agrada, ens agrada molt.
I jo ara mateix estava pensant,
mira, aquesta no m'hauria portat a veure-la
perquè m'ho vaig passar de conya veient la primera
i llavors penso que
està en el mateix director, doncs...
És que tu que sempre estàs defensant el tema dels guions,
hi ha excepcions, però en general,
els millors guions els estan veient en pel·lícules d'animació.
O i tant, i tant.
Les sorpreses, a fin de compte,
les sorpreses estan aquí,
en aquest tipus de cinema.
Bé, aquesta ja som...
Per militància, pràcticament,
la recomanem,
perquè ens agrada aquest cinema que hi farem,
som com som.
És el que és.
Sí, sí.
A les antípodes,
m'imagino jo,
l'Instinto Básico 2.
És que...
Sí, però David, a veure,
l'enveja és molt dolenta.
que els pactes amb el diable existeixen.
Només cal mirar la Sharon Stone.
No, no, no, i és...
I a veure,
a mi m'agrada molt la Sharon Stone.
A mi també m'agrada.
I és una actriu que m'agrada
i si aniré a veure aquesta pel·lícula
s'ha de la Sharon Stone,
directament.
Així m'agrada que sigui sincer.
Ara,
no és el director més adequat
per aquesta pel·lícula.
Pensem que el...
No, però calia l'Instinto Básico 2.
Ah, no, no, no.
Podem començar per aquí, si vols.
Sharon Stone no podia fer qualsevol altra pel·lícula,
bona pel·lícula.
Jo estic convençut que no hi ha cap...
O sigui, no hi ha cap raó al no ser...
No va quedar res pendent, que jo recordi.
No.
A veure, era un guió tancadíssim.
Era un guió estupendo.
O sigui, una de les coses bones
que tenia precisament Instinto Básico
era el seu guió,
que era Rodó.
No diré una obra mestra,
però funcionava molt bé.
I a més, hi havia una química,
que aquí no sé si serà,
perquè els actors, d'entrada,
no ho sé.
D'entrada, el que és sospitós
és que d'aquesta pel·lícula
només es posi en rellevance.
al magnífic físic de Sharon Stone.
Sí.
I a banda de tot això,
doncs, bueno,
que tot aquest morbo
que va despertar el seu moment
en la pel·lícula...
Lo tenim superat.
...dóns ja està superat.
Bé, és que ja no hi ha res més a ensenyar,
penso.
O sigui, a cap i a la fi,
o sigui,
què es poden donar...
Unes radiografies, potser.
Unes radiografies,
una ecografia,
una cosa així com a més interna.
No ho sé.
És que tinc molts dubtes.
I d'entrada,
és una pel·lícula
que l'aniré a veure
per la Sharon Stone,
només per la Sharon Stone,
i no penso que descobrim res de nou.
Molt entusiasta.
És que ja ens comença...
Jo per la cara dir que em penso
i no li agrada la cartellera.
Si no, i em fa por
perquè em trobaré
amb el que trobaré
i ja veuràs,
hem de sortir corrents.
Sense saber-ne res,
només coneixen l'argument
i de què va la cosa.
A mi hi ha una pel·li
que em fa una por.
Quina?
A veure si ho endevines.
No, por,
però no d'aquella por literal.
Ah.
Lifting de cor.
Oh, por fa.
Fa por, eh?
És que jo,
a veure,
lifting de por...
Lifting de cor.
Senyor Madur
que s'enamora de joveneta
i la dona madura
també pateix.
Clar,
no sé què dir-te.
No s'ha fet mai
aquesta pel·lícula
amb aquest guió, eh?
No, no, no, no.
Això sí que n'he dit.
De fet,
és tota una sorpresa.
S'han fet pel·lícules
i aquestes situacions
no han passat mai.
Mira,
jo tinc un problema
que d'entrada
sé qui dirigeix
aquesta pel·lícula.
No tindria que sapigui res.
A vegades és això
que tenim els prejudicis.
Jo amb l'Eliseu Subiela
tinc el...
Bueno,
tinc molta por
perquè el conec.
Penso que va estar de boda
durant un temps
i que tot va de coraçons.
O sigui,
els cors
amb les pel·lícules
d'Eleició Subiela
són el romanticisme
argentí
sempre molt tirant
cap a l'avessant
del realisme màgic.
Jo en aquest cas
penso que la pel·lícula
va directament
enarrar aquesta relació
amb una Maria Barranco
recuperada
com a àvia
que té la seva història
i que és la dona
d'aquest home
i que precisament
el Pep Muntner
que és un actor
que a mi...
Sí,
però bé...
Parlem-ne,
o sigui...
Algú pot dir
com s'atreveixen
a opinar
d'una cosa
que no han vist
i tenen raó.
Claríssimament.
No l'hem vist.
Però clar,
senyor
executiu
de classe
benestant
amb una família
perfecta
amb una vida
feliç
s'enamora
d'una noia
jove
bojament
i aleshores
té el dilema
el corazón
loco de Màxin
como se pueden querer
dos mujeres
a la vez
me'n vaig amb la joveneta
i em quedo
amb la meva santa esposa.
Claríssim.
Com a argument cinematogràfic
molt atractiu
no és que després
anem al cinema
i ens hem de menjar
les nostres paraules.
Doncs no,
ens ho menjaré
molt gustosament.
A més,
sempre dic el mateix.
Perquè opinem sense veure-la,
eh?
No, no,
però saps què passa?
Que a vegades és això,
el diagnòstic primer
sempre és
sobre el que et trobes.
Tio,
doncs apa,
que l'argument
de l'edat de hielo,
bons miris que vols dir
que a mi m'atreu,
el mateix de la primera,
sí,
però al cap i a la fi
els personatges
eren molt divertits.
Doncs no ho sé,
però on vols continuar?
En Tirra d'Hombres?
La pel·lícula
que encara no s'havia estrenat,
que també estava
a la línia dels Oscars.
I s'havia d'estrenar
fa temps, o?
I es tenia que estrenar
aquesta pel·lícula
i, bueno,
que en principi
doncs no podem dir
que sigui tampoc
molt original
perquè estem parlant
d'una història
precisament
d'aquelles que tant agradaven
en el seu moment
reivindicatives.
Ui, sí, sí,
que és de plorar, doncs.
Ah, hi està.
I sí, és Espeisi
que és una actriu
que a més,
jo penso que sempre
està en el paper just,
en aquests papers,
diguem-ne,
de dona reivindicadora.
Qui plora més?
Qui plora més?
Sí, sí, Espeisi
o...
A veure,
doncs
això és una bona pregunta.
Tindrem que fer
una bona tria
de pel·lícules
per comentar
a veure quina és
l'actriu
més ploranera
de l'historia del cinema.
Exactament.
Qui plora més i millor?
Qui plora millor?
Doncs, bueno,
Sí, sí, Espeisi
plora molt bé.
La Frances McDormand,
doncs, bueno,
és una actriu
que ara funciona de conya,
a més pensem
que és una de les actrius favorites
dels germans Coel,
a banda de que
hi ha una relació familiar real.
I aquesta pel·lícula
que ens parla
sembla
de fets verídics,
que és quan una sèrie
de dones
doncs
tenen que competir
en un món
molt magista
i que estan treballant
en un territori
tant d'homes
com sembla ser
les mines
i els jocs aquests
en què realment...
Als Estats Units, clar.
Una dona
té que reivindicar
d'una forma molt dura.
A finals del segle XVIII, XIX...
Bueno, en aquest cas
és contemporani.
És contemporani.
Ah, jo pensava
que era així com antiga, veus?
Exacte.
I és una pel·lícula que...
Ah, amb la Charlie Cerón també, eh?
Que és...
Precisament aquesta
és la protagonista.
I la Charlie Cerón
és on realment
va lluitar
per aquest Òscar
tan codiciat
i que, bueno,
no el va sortir bé
però que de totes maneres
va ser molt valorada
en el seu país.
A tu t'agrada
aquesta actria amb mi, sí?
A mi molt.
A mi molt.
I a més penso
que escolleix molt bé
els seus papers.
Potser l'únic
que em fa una mica
així de por
en aquesta pel·lícula
és que realment
va una mica
a jugar
amb els sentiments
directament
una història
d'aquelles necessàries
i que de totes maneres
la tindré que veure
per fer la valoració
objectiva, realista
des de la meva subjectivitat.
Clar, l'última vegada
que la vam veure
va ser en aquella pel·lícula
que era així com de futurista
com de fantasia
no recordo el títol.
Sí, que era una mica
que jo vaig comentar
que era com un catàlogo
d'Ikea postmoderno
i que la pel·lícula
tenia poc veloç.
Ah, era un flux.
Sí, sempre la relaciono
amb Monster
i em costa molt
veure-la fora d'aquella pel·lícula.
És el seu paper.
O sigui, és el paper
que realment la marcarà.
Pel·lícula de por
també la tenim.
L'última senyal
del Douglas Lowe.
Doncs, bueno,
aquesta pel·lícula
la veritat
és que té un toc inquietant
perquè és una història
curiosament
de maltractaments
però vista
des del punt de vista
d'un fantasma.
O sigui, una dona
que tenia un marit maltractador
que una vegada mort
encara continua maltractant
aquesta dona.
És una pel·lícula
que tinc ganes de veure-la
perquè al cap i a la fi
l'argument
és interessant.
Em sembla
que porta
un girus
cap a aquest tipus
de cinema
i que pot ser
una pel·lícula
a descobrir.
Aquesta em fa
certa gràcia.
Aquesta història
em penso haver-la
llegit
en un relat
d'Stifan Kinn.
Sí.
Alguna cosa similar.
Podria ser.
Podria ser.
Podria ser.
Ja saps que el territori
d'estifan Kinn...
Avui li traiem pegas
a tot un.
Estem com
perquè ens convidin
en algun lloc avui, David.
I ara tenim
una altra pel·lícula
que és des de casa
que és del Daniel Sánchez Arevaló
que és un director
molt jove.
Evidentment aquesta
és la seva primera pel·lícula
de llargmetratge
que va presentar
fa uns anys
un curtmetratge
que estava molt bé
que era Físico 2
i que va ser
un dels grans competidors
en la carrera
dels curtmetrallistes.
era un nom
que sempre comptava
i aquell azul
oscuro
quasi negro
té una cosa
que a mi em fa certa gràcia
que és la presència
del Quim Gutiérrez
que és l'actor
bueno
era el David
del cor de la ciutat
fins que ens el van canviar
i que precisament
va tindre molt a veure
aquest fet
perquè
doncs
el Quim Gutiérrez
es plantegés
abandonar la televisió
en favor d'una carrera
no opinarem sobre aquest tema
no exactament
tal com estem avui
exactament
pel·lícula dramàtica
pel·lícula que parla
sobre els territoris
diguem-ne
més propers
a aquest director
una pel·lícula
que evidentment
ha sigut ben rebuda
m'he semblat que es va presentar
no em vull equivocar
però es va presentar
al Festival de Cinema
de Màlaga
gairebé totes les que surtin
ara venen de Màlaga
o sigui
les coses com són
i que bueno
és una pel·lícula
que evidentment
estarà en aquest realisme
que tan agrada
als directors joves
no detectar
aquest món de barri
avui s'estrenen
aquestes pel·lícules
a Tarragona
per cert que ahir
es va estrenar
Tirant el Blanco
ah sí
què em dius ara?
el País València
en una gala
no sé quan arribarà aquí
ja ho veurem
ja ho veurem
ja ho veurem
la veritat és que
aquí es digui
Tirant el Blanc
però bé
sí, bueno
les coses com són
aquí en aquest cas
la pel·lícula personal
del Vicente Aranda
que ha volgut reconstruir
jo tinc molta
veus
pel·lícules de por
aquesta és la que més
fome fa de la cartellera
del que ja la cartellera
ja estrenat
a veure
jo et salvaria directament
fixa't
el Volver
que no fa falta
defensar-la molt
perquè continua
i ha agafat
evidentment
la del Modover
el Data Movie
ha pujat molt
i és una pel·lícula
ja vam dir
que a mi no em va fer
gaire gràcia
o sigui que finalment
vam parlar
que tornàvem a ser
el territori
de l'absurd
com parodiar
les pel·lícules romàntiques
del moment
i després
Hostel
que penso
que està funcionant
bastant bé
terrible pel·lícula
de terror
de pànic
de pànic
narrada des d'un punt de vista
d'un jove
amèric
és dura
i a més
té un moment
que realment
no saps si estàs veient
una pel·lícula
d'adolescents
que es perverteix
que va ser una pel·lícula
d'horror
directament
d'horror real
i penso que és una bona
recomanació
pels amants del gènere
en estat brut
hi ha una pel·lícula
que la fan molt poquet
molt poquet
que la fan només una hora
que és la dama boba
la dama boba
hombre
espera't
que aquesta no l'havien comentat
perquè no l'havia vista
molt bé
doncs hi ha poques oportunitats
té molt poc horari
a la cartellera
i això és un problema
a veure
aquí sí que es poden queixar
que és el tema
vol dir que no tenen
un cert perjudici
uns certs perjudicis
als programadors
que hi ha d'entrada
aquesta segur
que no donen oportunitat
a l'espectador
de descobrir-la
no l'han donat l'oportunitat
penso que la gent
que la hem de recomanar
directament
perquè és una pel·lícula
molt divertida
d'època
a més
El coronador
està francament bé
això no ho van comentar
perquè jo encara
no l'havia vista
i que
pràcticament
des de la pel·lícula
són content
perquè t'oblides
del vers
que podríem dir
que és l'element
distanciador
t'oblides el millor no
perquè un vers ben dit
és magnífic
però és com el Cinalo Vergera
que va tindre molt d'èxit
i estava tota la pel·lícula
doncs
estava dita
en vers
com és l'obra
doncs realment
jo penso que
seria una llàstima
que per aquests
està mancant-se d'horaris
d'oportunitats
la gent no anés a veure
aquesta pel·lícula
que és infinitament millor
que el Tristan i Solda
que per cert
també s'anirà
que no ha marxat encara
m'he sembla que no
perquè la setmana passada
encara li durava
costa marxar
i que realment
com a pel·lícula
d'època d'aventures
i aventures romàntiques
aquesta dama boba
és molt molt divertida
i molt sucosa
jo penso que la tenim
que recomanar
perquè clar
és la pel·lícula
que d'entrada
la gent es planteja
sempre en un tercer o quart joc
i qui sap
si la setmana viene
i serà
no ho crec
aquestes altres
d'Imovi
tot això potser sí
però
segur
la pantera rosa
i tot això
que encara durarà
i durarà
doncs
la cartellera
doncs
està claríssima
no?
sí
a lo que hem parlat
estaves molt malament
acostumat
les darreres setmanes
que t'agradava tot
avui trobo que no
jo aniria del cint
amb tranquil·litat
i bon cafè
abans d'entrar-hi
perquè
tenim el que tenim
molt bé
David Serra
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ens trobem
en el proper programa
adeu-siau