Sintonia de Tertúlia.
Temps per comentar l'actualitat del dia d'aquest dimecres, 18 de gener.
Avui hem convidat tres polítics i un periodista
per comentar justament algunes de les notícies més destacades.
Els polítics són regidors de l'Ajuntament de Tarragona.
Tenim Sergi de los Rios, del grup municipal d'Esquerra Republicana.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
Al seu costat hi ha Lluís Hernández,
regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya vers la plataforma.
Bon dia, Lluís.
Bon dia.
I a l'altra banda de la taula se n'ha assegut Albert Vallbert,
regidor de Convergència i Unió, tinent d'alcalde de Cultura.
Albert, bon dia.
Bon dia.
I també tenim el company periodista, en Josep Maria Àries,
cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Vergili.
Josep Maria, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Comencem amb tu, si et sembla, perquè ens donis la teva perspectiva
del que serà segurament la notícia que podrem comentar
durant més estona avui a la Tertúlia,
que és la conferència sobre l'estat de la ciutat
que va pronunciar l'alcalde de Tarragona,
un acte habitual organitzat a principis d'any
al mes de gener pel Col·legi de Periodistes,
la demarcació de Tarragona,
un acte que segurament enguany per les circumstàncies
havia creat una expectativa més gran
i que fins i tot el propi protagonista, l'alcalde,
va reconèixer que el seu contingut l'havia canviat
en l'última setmana,
perquè, en fi, tenia segurament unes altres perspectives
polítiques i personals
que han canviat justament els últims dies.
Com faries un titular o un resum
del que vas veure ahir a la sala del Col·legi d'Advocats?
M'agrada que em faci aquesta pregunta.
Em pensava que em demanaries
una previsió del temps que farà d'aquí 17 mesos
i la veritat és que no tinc la bola encara per dir-t'ho.
A mi m'ha semblat,
diré, les coses positives
i les coses que no em van acabar de convèncer.
Va dir dos o tres temes interessants,
va parlar amb força del problema del consorci,
del camp i del problema de mobilitat
i del paper de les administracions superiors
com és la Generalitat
respecte a projectes del territori,
no només de la ciutat de Tarragona.
El cas, per exemple, de l'aeroport de Reus
em va semblar significatiu.
I, d'altra banda,
sense sorprendre'm massa,
el vaig trobar irregular,
el discurs,
i una mica desordenat.
Va insistir en demanar disculpes,
suposa que té una gran càrrega
de mala consciència
del que ha succeït aquestes últimes setmanes
respecte a aquest procés frustrat
de relleu a l'alcaldia.
Va insistir,
des del meu punt de vista,
va insistir en excés,
en demanar disculpes.
Va fer al començament
i va fer al final
a l'hora de fer una mena d'espot
publicitari, de campanya,
demanant, d'alguna manera,
la confiança
als electors
quan tots els partits concorren a les urnes
per les pròximes municipals.
i a banda d'això
hi va haver de tot,
hi va haver clars obscurs
i alguns detalls significatius.
Jo m'enveïna una mica
amb la sensació
que l'havia incomodat,
el trencament del ritme,
va dir fins i tot,
va demanar al col·legi de periodistes,
el qual per cert felicito
per l'organització d'aquest acte
un any més,
va demanar que el tornéssiu,
i t'ho dic per la part que et toca,
que el tornéssiu a convidar
el mes de març
per explicar el que ahir
sembla que volia dir
i que no va dir.
Jo m'enveïna amb aquesta sensació
d'haver assistit
a una no conferència
de l'alcalde de Tarragona.
No vaig marxar
amb una idea clara
del que es vol fer,
més enllà de 3 o 4 titulars
bastant tòpics,
del que es vol fer
durant els propers mesos,
sense concretar massa,
el que va ser també molt superficial.
Suposo que també era la seva intenció.
Podem entrar després
si voleu en alguns detalls,
però en fi,
més observacions,
perspectives polítiques.
Jo la meva observació
pot ser més global,
o global igualment,
en el sentit que,
molt bé,
l'estat de la ciutat
és un debat,
però crec que
si és des d'alcaldia,
ha de ser des d'algun edifici
o algun plantejament municipal
que hi hagi debat de veritat,
perquè, evidentment,
la conferència és conferència,
l'expectativa que es crea
és diferent,
però els recursos que s'utilitzen
per a aquesta conferència,
malgrat estiguin organitzats
per al Col·legi de Periodistes.
Allà veia gent de protocol,
gent de relacions ciutadanes,
que s'havien pres en sèrie
aquella conferència de l'alcalde,
per tant,
és l'Ajuntament,
estava en serveis tècnics municipals,
és a dir,
s'estan utilitzant recursos municipals
per fer,
al meu entendre,
un acte propagandístic.
Molt bé,
si el Col·legi de Periodistes
organitza aquest acte
i, bueno,
en aquest moment,
el protagonista
que havia de defensar
les seves postures
és l'alcalde,
com a alcalde,
com a persona,
ha d'utilitzar els seus recursos,
no recursos municipals.
És la gran,
després, evidentment,
en el contingut,
moltes absències,
absències, per exemple,
a la referència
al moviment ciutadà,
un moviment ciutadà
dividit a Tarragona,
que no s'està fent res
des de les instàncies municipals
per agrupar,
per fer que hi hagi,
com a mínim,
una...
no veu uniforme,
perquè no és bo
que hi hagi una veu uniforme,
però sí que hi hagi
una col·laboració
de totes les entitats
en la seva idiosincràcia.
Tampoc es va sentir parlar
i es va sentir parlar de cultura,
però no es va sentir parlar
del Teatres d'Aragona,
cap referència,
home,
és un projecte
que la ciutat té,
crec que important,
i que no es va sentir res.
Parlem del pla general,
molt bé,
és un pla general,
en el qual l'alcalde diu
que hi ha intencionalitat
per part de l'equip de govern
que hi hagi consens,
però, clar,
si no hi ha possibilitat
de discrepar,
doncs al final queda
com una molt bona postura,
una molt bona actitud
per part de l'alcalde,
però que,
en definitiva,
no crec que la realitat
política o social
sigui aquesta.
per tant,
clar,
és per mi un acte
propagandístic,
però amb molt poca
consideració
a la...
al resta d'opinions,
potser,
ciutadanes.
Sergi.
Sí,
jo crec que
es va generar
una expectativa,
com ara estàveu comentant,
una expectativa,
evidentment,
influenciada
pel que va ser
l'anunci
de la setmana passada
que ell continuava
i esgotava
tota la legislatura
com a alcalde de la ciutat,
i aquesta expectativa
anava més,
doncs,
sustentada
en el fet
que traçaria
una sèrie,
doncs,
de línies d'actuació,
per tant,
estaríem parlant
de bé,
on som ara
i cap a on anem,
no?
I, aleshores,
jo crec que aquestes expectatives
no es van complir
perquè no va descriure
la realitat
per projecte al futur,
sinó que va descriure
el que ha passat
al passat
i senzillament
es quedava
una descripció
del present
i el futur
no l'abordava.
És a dir,
per mi
em va donar
la sensació
i la certesa
que va fer inventari.
Va fer inventari
i jo crec
que una bona part
de la seva intervenció,
no la sé calcular
en minuts,
però diria que
ben bé mitja hora,
doncs,
va estar repassant
temes
ja tancats.
El tema
de la tabacalera,
el tema
de la façana marítima
amb el conveni,
va estar parlant
del conveni
del Corte Inglés
més la ciutat judicial.
Jo crec que
en aquest bloc
ben bé
es va menjar
la primera mitja hora
llarga
d'intervenció.
Línies de futur
les va traçar
i les va traçar
al final.
Jo diria que va estar
més de 10 minuts
quan va parlar
una mica
dels pressupostos,
del civisme,
del tema
de l'habitatge,
etc.
Per tant,
diguéssim,
de tota la durada
de la seva intervenció,
només va traçar
futur
amb els darrers 10 minuts,
això sí que ho vaig
calcular,
i tota la resta
es va dedicar
a fer inventari.
i per tant,
jo poso un interrogant
en el fet
que canviés
el contingut
o que l'hagi canviat
excessivament
el contingut
d'aquesta conferència
pel que es va produir
la setmana passada.
Es va dedicar
a fer un inventari
del passat,
va descriure el passat
i el present,
però no va donar
perspectives de futur.
Sí que va plantejar
el tema del consorci,
del camp de Tarragona,
de l'aeroport,
etc.,
però,
o de la relació
Tarragona-Barcelona,
però va descriure.
No va dir,
bé,
aquesta és la realitat
i aleshores
jo proposo
anar per aquest camí.
Això ho vam trobar a faltar.
Albert,
tanquem la primera ronda amb tu.
Avui sembla això
una mica plenari,
veig que he de donar
les veus a tothom
i no vull fer
de president del plenari.
Ricard,
quan he arribat aquí
he dit que avui
seria una bona tertúria
perquè hi havia molt bona gent.
Ahir moltes mires
estaven pendents
d'Albert Vallbè també,
a la conferència.
Pobre de mi,
pobre de mi.
Doncs mira,
no vaig ser gaire conscient
perquè si no m'hagués
no puc deixar de coincidir
amb el Sergi
però coincideixo
sense que et doni la raó.
T'explico.
Jo crec que
aquesta és una conferència
que es fa sobre
l'estat de la ciutat.
Llavors jo crec
que el que fa l'alcalde
precisament és passar repàs
del que s'ha fet.
En conseqüència,
el que serà objecte,
diríem,
del pressupost,
tot això ja vindrà,
ja s'explicarà
amb el moment adequat.
I si mirem
aquesta conferència
en el context
dels últims mesos,
de l'últim mes i mig,
on l'oposició
s'ha dedicat a dir
que la ciutat
estava paralitzada
i que no es feia res
i que estava únicament
mirant-nos tots al malic
i que ens parlaven
entre nosaltres,
jo crec que
l'interès de l'alcalde
s'ha de demostrar
és explicar
que realment
s'han fet moltíssimes coses
a la ciutat.
En conseqüència,
la seva voluntat
era precisament aquesta,
fer un repàs.
Jo vaig,
bueno,
el diari recull
que jo li vaig dir
a un periodista
que l'alcalde
té una certa incomunicació
i això és cert,
incomunicació
produïda pel seu càrrec.
del plenari
d'una manera particular.
El que sí que és cert
és que
al no ser portant veu
l'alcalde té
una certa,
no diré dificultat,
però una certa complicació
per periòdicament
posar-se en contacte
amb la ciutadania
a través dels mitjans.
Què fa
per suplir
aquesta qüestió?
Doncs fer cada any
la conferència
sobre l'estat de la ciutat.
Però insisteixo,
no és tant
una conferència
per parlar dels futurs
com per parlar del passat,
com per parlar
del que s'ha fet
durant aquesta temporada.
Fer un repàs
i això
els terrenons ens convé,
perquè a vegades
nosaltres vivim
el dia a dia
d'una manera
molt vertiginosa
i a vegades
nosaltres mateixos
no ens donem compte
que la ciutat
amb un termini.
De fet,
això és una conferència
anyal,
d'any en bany
fa la conferència.
Bé,
doncs jo crec que ell
el que ha fet
ha sigut repassar
l'activitat municipal
que evidentment
ell encapçala
explicant als terrenons
el que s'ha fet
durant aquest temps.
Jo crec que això
és correcte,
això és correcte.
És a veure,
quan el Parlament de Catalunya,
senyor diputat,
es fa també
el discurs anual
diríem d'examen general
es parla més
del que s'ha fet
en el passat
dels projectes de futur
i com que a més
els projectes de futur
en aquest moment
estan íntimament
i això
qui m'ho negui
no té raó,
és que el futur
està íntimament
vinculat
amb les eleccions
que s'acosten
a Pas Galupant.
És a dir,
ens queda un any just,
no un any i mig,
ens queda un any just
per les eleccions
i lògicament
ara el que és objecte
diríem
de projectes ciutadans
això jo crec
que entra
dintre
d'aquesta
xistera
d'on
a partir d'ara
hem de començar.
Ho sento,
senyor periodista,
ho sento.
El tema és així.
Obrim la tertúria,
obrim el debat.
No, a veure,
l'escolto amb molta atenció.
No, no,
a veure,
però és que clar,
és que...
Ara li donarem el punt de vista.
M'assembla molt bé.
Però el teu punt de vista
que sigui no allò
d'utilitzar el paper de fumar.
És a dir,
estem en una situació
política,
estem en una societat
la que ens ocupa
d'una marca de càrrega política
i de mateix modo
que el senyor Vallès-Hero
fa quatre dies
va fer un acte de presentació
al port de Tarragona,
doncs l'alcalde utilitza
els elements que té a mà
com per exemple
fer la conferència
sobre l'estat de la ciutat.
En conseqüència,
jo crec que l'alcalde
va actuar correctament.
Al principi va ser
per justificar
d'una manera,
però jo no crec
que fos tan de rato
el que havia succeït
amb el tema
de la seva successió
i després jo
el que tinc a dir particularment
és que estic
estic cofoi
que va mencionar
l'activitat
de la Departament de Cultura
dues vegades.
Evidentment...
I a l'Avi Malé també.
L'Avi Malé,
és diferent,
l'Avi Malé,
l'únic que tinc,
encara que també va ser
alcalde de la ciutat,
però el que jo
l'únic que tinc a dir
és que en nom
dels meus companys regidors
que no van estar mencionats,
critico l'alcalde
perquè em va distingir
de modul positiu,
és dir,
una discriminació positiva,
agraeixo moltíssim
aquesta referència,
suposo que la referència
tenia una voluntat
d'equilibrar
a altres elogis
i que en conseqüència...
Però de totes maneres,
deixa'm acabar.
No he dit res.
M'estic passant.
Tots estem a escoltar.
Avui està fent
un discurs massa llar, Albert.
L'alcalde va fer referència
en un fet que per mi
és molt important,
que va parlar
de la felicitat dels ciutadans.
Això ho va dir
Benjamin Franklin
amb l'aclaració
d'independència dels Estats Units.
Semblava un lema electoral, eh?
Perdona, perdona.
Busquem la felicitat.
Perdona,
i si recordeu,
a l'Astatut del Parlament de Catalunya
es contempla parelles vegades
aquest concepte
de la felicitat dels ciutadans.
A mi això m'omple de goig,
entre altres coses,
perquè es va dir que a Tarragona
ja estava bé d'infraestructures
i ja havien de començar
a xalar,
de terme molt tarragoní,
a xalar els ciutadans.
En conseqüència,
espero que el pressupost
tingui una vis generosa
pel tema cultural
que, evidentment,
és aquell que fa més feliç
els ciutadans.
En qualsevol cas,
i deixo-me dir una cosa,
com a representant
del Col·legi de Periodistes,
la demarcació de Tarragona,
l'acte no està mai enfocat
com un acte propagandístic
ni com un acte preelectoral,
com s'ha pogut insinuar
en algunes intervencions
i que és un acte institucional
que organitza
el Col·legi de Periodistes
a Tarragona,
a Barcelona,
en altres ciutats
i s'organitza cada any
sigui amb l'alcalde
que hi hagi a la ciutat.
I es farà, per exemple,
a Reus,
i es farà a Valls,
i es faran altres ciutats
del camp de Tarragona.
Josep Maria.
Jo penso que cadascú
és amb el de les seves paraules
i quan el conviden en un acte
doncs diu el que vol.
I, a més a més,
això s'ha de respectar
escrupulosament.
Les preguntes que em fa jo
és què vols dir
a qui li vols dir?
I jo tenia dubtes
de qui s'estava adreçant
realment l'alcalde.
I fa una lectura política
inevitable.
És a dir,
les expectatives
a les quals abans
al·ludia el Sergi
són evidents.
És a dir,
tu pots tenir fixat
un discurs
però la teva intervenció
pública
després
de tot l'enrenou,
si voleu,
amb càrrega mediàtica,
després de la impressió
de la informació
de la imatge
que ha arribat
a la ciutadania,
d'incertesa
i de dubtes,
jo tinc seriosos dubtes
que ahir es contestés
de forma,
des de la meva perspectiva,
de forma satisfactòria.
Si és...
Es mantindria
una certa incertesa,
dius.
Si és,
i és evidentment
una pregunta
que se li hauria
de formular a l'alcalde,
a qui s'estava adreçant?
No, no,
jo dic,
si s'estava adreçant
als ciutadans,
tinc la impressió
que van quedar
moltes preguntes
per contestar.
És a dir,
per exemple,
la roda de premsa
en la que va confirmar
la seva continuïtat
i la seva finalització
de mandat
va pronosticar canvis,
canvis que han d'afectar
evidentment
el servei,
la impressió,
la felicitat
d'aquests ciutadans
respecte a aquests canvis
i no vull personalitzar
respecte al paper
que se li pot deixar
o deixar de donar
a Joan Areggio.
No, no,
va parlar de canvis
en organigrama
i això
que està en circulació
l'alcalde
va considerar
legítimament
que no ho havia
de dir
durant la seva intervenció
que a mi em sembla bé.
Ara,
jo me'n vaig anar
amb aquest dèficit
i escolta,
m'hagués agradat,
evidentment,
i suposo que ja m'ho dirà,
convocarà una roda de premsa
un divendres
o un dissabte
per sortir als diaris
del diumenge
i per explicar-ho
els grans potser sí.
Però escolta,
jo crec que,
com deia
el nostre estimat moderador,
no era ni el moment
ni el lloc
ni l'ocasió.
Segur?
Jo no he dit això, eh?
No, tu has dit
que era un discurs institucional.
Un acte institucional
convocat i organitzat
pel col·legi peritista.
Els discursos
no s'han de contextualitzar
perquè si considerem
que és bo contextualitzar,
per mi aquell discurs
estava,
des del meu punt de vista,
estava fora
de l'actual context.
no que el que digués
no fos interessant,
no que no fos bo
ni fos lícit
utilitzar-ho
per fer un inventari
o per fer repàs
de coses significatives
de l'any 2005,
però jo,
jo no sé quants ciutadans,
potser només vaig ser jo,
el que es va quedar
amb la sensació
que ens hauria agradat
que hagués perfilat
què es pensa fer
en aquests pròxims 17 mesos
que no seran fàcils,
amb moltes incerteses.
És a dir,
aviam,
toquem de peus a terra,
és a dir,
l'operació de relleu
s'ha frustrat
perquè hi ha hagut
mals entesos
ni més ni menys
que entre els socis
de la coalició
de Convergència i Unió
i a més a més
amb la intervenció
del Partit Popular
que és soci
de l'equip de govern.
Clar,
si això no és significatiu
i si això no es mereix
respostes més profundes
de la ciutadania,
doncs que algú m'ho expliqui.
A veure,
un moment,
Albert,
deixa'm,
Sergi i Lluís.
A veure,
tu?
No, no,
com vulgui.
No, a veure,
em refereixo
al que deies abans,
és veritat
que és un acte institucional.
Jo del que em queixo
és que s'han utilitzat
recursos municipals.
A veure,
evidentment,
allà hi havia personal
de relacions ciutadanes.
Però, Lluís,
si et sembla,
parlem més del contingut.
Ho dic perquè potser
aquest era un detall
que jo només volia...
Després,
el que sí,
Sergi,
també em quedava
en aquella sensació
d'expectativa
que passarà al març.
Per què diu?
Per què refereix
a que hi havia
un altre contingut preparat
que és el que dirà
el mes de març
i per això demana
la convocatòria?
No té sentit.
Jo ahir em quedo
amb una expectativa
de què dirà
què és el que hi ha
en el transfons
i què és el que s'espera
o què és el que esperen
els ciutadans
perquè, no ho sé,
és com una incògnita,
una gran incògnita.
Sergi.
Em quedo amb aquesta sensació.
Sí,
a veure,
jo quan parlava
de l'expectativa
i que deia
que el que s'esperava
era una descripció
del present
per anar cap al futur
i no una descripció
del passat
i quedar-se amb el present
i l'Albert abans
doncs ho ha criticat,
no?
Deia que era més aviat
havia de ser
una conferència
o discrepem
del teu projecte.
Discrepem
en aquest aspecte.
A veure,
jo quan l'alcalde
de la meva ciutat
fa una conferència
d'aquest estil
espero
que com a alcalde que és
i com a posició
que ostenta
també
veure
què pensa
més enllà,
és a dir,
no mirar
sota els peus,
sinó aixecar la mirada
i veure cap a on anem
com a ciutat.
I és això
el que espero
d'una conferència,
bé,
el que espero jo personalment
d'una conferència
com la que vam
assistir ahir.
A l'hora de fer inventari
estic absolutament d'acord
però fixeu-vos
en els tres
grans temes
tabacalera,
façana marítima,
conveni,
s'han produït
a la ciutat de Tarragona
però han tingut
molts actors,
l'Ajuntament un dels quals.
Ho va reconèixer.
Ho va reconèixer.
I amb la façana marítima
el senyor Bergalló
ho va dir textual.
però aleshores
jo el que estic dient
és que feia això
però se quedava
amb aquesta descripció
i per exemple
quan jo dic
espero algo més enllà
allò d'aixecar
la mirada dels peus
que em sembla
que la tenia els peus
i no la va aixecar
diguéssim a l'horitzó
Camp de Tarragona
es va quedar
amb la descripció
o el que succeeix
a l'aeroport de Reus.
Bé,
cap on anem?
Això se s'ha d'arreglar.
No ens podem lamentar
eternament
que l'aeroport de Reus
té un gran potencial
però aquest potencial
no acaba d'explotar.
No ens podem lamentar
eternament.
Hem d'anar a buscar solucions.
No podem dir
que tot és culpa de Barcelona
i així ja ens hem...
ja està.
S'ha acabat l'anàlisi
aquí.
D'acord,
és culpa de Barcelona
però bé,
com ho podem arreglar?
Cap on hem d'anar?
Això va quedar
absolutament buit.
I tercera consideració
molt curta
amb el tema
de ser feliços.
Jo realment
em vaig sentir molt feliç
com vaig sentir
el senyor Nadal
que utilitzava
el terme feliç
perquè realment
va ser un terme
que dins de la política
ja fa uns quants anys
el va posar
sobre la taula
el Josep Lluís Carot Rovira
precisament
a les darreres eleccions
al Parlament de Catalunya
amb el terme
felicitat.
Benjamín Franklin
a la declaració
de l'independència
dels EUA.
Tu, perdona,
el senyor Carot
és molt de mèrit però...
Estic en aquest país
qui l'ha posat
sobre la taula
ha sigut el senyor Carot
i per tant
ja està bé
però jo em quedo
amb l'original
i no amb la còpia.
Albert.
A veure,
jo el que deia és que
a veure,
jo he defensat
el fet
que l'alcalde
va parlar
del que s'havia realitzat
però l'alcalde
va parlar
de moltes coses
de futur.
Amics meus,
l'alcalde va parlar
de l'incivisme,
de la repressió
de l'incivisme,
va parlar
de l'urbanisme,
del seu concepte
d'urbanisme,
va parlar
dels llogues joves,
va parlar
de l'aeroport,
va parlar
de la façana marítima,
és a dir,
va parlar
de moltes coses
de futur tius.
Llavors jo el que us demano
és que mirem
el discurs
amb la seva globalitat.
L'amic periodista
ens deia
que esperava
un altre tipus
de missatge.
Home,
l'únic que teniu que...
Us demano que permeteu
que cadascú
plantegi el seu discurs
de la manera
que sigui més convenient.
Clar,
saps què passa?
Que aquests dies
hem donat
als mitjans de comunicació
moltíssima,
moltíssima activitat
com a consellós
d'aquest tema.
I després de la reunió
que van dir
amb l'alcalde
de Convergència i Unió
el di...
El menys passat,
el van dir
que potser ja n'hi ha prou,
potser ja n'hi ha prou
i la cosa continua
amb un diàleg potser
més cordial entre els dos partits,
però ja n'hi ha prou
de parlar de la successió.
Parlem, per favor,
de la conferència
d'alcalde Nadal
que crec que té suficient
contingut.
En conseqüència...
I després una altra història.
L'alcalde diu
convidem al mes de març.
Sí,
perquè l'alcalde considera
que el mes de març
continuarà sent
alcalde de la ciutat
i que en conseqüència
tornarà a fer
la conferència
a l'estat de la ciutat.
Llavors,
tinc que recriminar
d'una manera paternal
a Lluís Hernández
perquè, Lluís,
saps que t'ho pressiu moltíssim.
El meu drama
és que et mantinc tan bé
amb la gent de l'esquerra dura
que és massa això.
Però el problema
és un altre.
Tu dius
s'han utilitzat recursos
de l'Ajuntament.
No, Lluís, no.
Mira,
quan l'Ajuntament va a la catedral
també pren el senyor Enes
com a cap de protocol.
L'Ajuntament, però...
Sí.
No, no, perdona,
però és que qui parlava
i l'alcalde de la ciutat
amb una conferència
institucional.
No entrem en aquests detalls.
No, home, escolta...
Ja ho sé que ho ha comentat
del Lluís, Arnau.
Si el Lluís diu
per dues vegades
que utilitzem
els recursos de l'Ajuntament
perquè és un tema menor, Lluís,
però és un tema
de sensibilitat, no?
Llavors, jo,
i el que et dic és això,
m' sembla que l'únic funcionari
que hi havia allí
era el cap de protocol
que l'únic que va fer va ser...
Digues?
Serveis tècnics també estava.
No, perdona,
aquí discrepo, Lluís,
perquè mira,
la megafonia no va funcionar
és la megafonia
del Pol·legi d'Advocats
i el senyor Degà,
el meu estimat Antoni Huber,
va dir,
canvia el micròfon
o buscarem la persona
que digui?
No, no, no, no.
A veure, a veure,
és Antoni Vives,
el Degà.
Vives, per la part
què he dit jo?
I l'Uber.
No, Antoni,
l'ha traït el seu conscient.
El seu conscient...
A veure,
deixa'm tornar
a totes maneres
al contingut de la conferència.
Consideren que,
en fi,
tot el que havia passat
en els últims dies
va influir molt
del tot.
Canvi de guió,
canvi de guió,
li van canviar el guió,
li van cremar el guió
un minut abans
de sortir a escena
i, per tant,
jo crec que tenia un problema,
ell,
i ho dic,
posant-me en la seva pell,
no?
I, aleshores,
parlant de futur,
ja que s'ha plantejat allò
que si s'havia parlat
o no de futur,
el futur que tenim per davant
són 14-15 mesos
de mandat municipal
amb la solució adoptada
la setmana passada.
Està resolt el tema,
Josep Maria?
Jo penso que en absolut.
Jo celebro
que hi hagués aquest pacte
de no agressió,
diguem-ne,
verbal o mediàtica,
perquè tot el que ha passat,
el que és evident
és que no és culpa
ni de la ciutadania
ni del mediador de comunicació.
Això s'ho han fet
i s'ho han desfet,
Convergència i Unió.
I els altres consideren que...
Vas veure poca perspectiva de futur,
vull dir,
a veure,
no es va plantejar,
i si deixo amb tots,
que no es va plantejar
el futur
immediat de la ciutat,
ni tan sols el immediat,
que és, diries,
el que està ara entre mans.
Sí que vas veure...
Probablement no ho pot fer, Lluís.
Segurament.
Probablement en aquestes circumstàncies
no ho pot fer.
Potser l'alcalde,
en el fons,
va fer el discurs
que havia de fer.
En aquests moments,
amb la situació...
Però ell va dir, per exemple,
que ell no seria un alcalde miggàs,
que no...
Serà un alcalde fins a l'última dia.
I això en tenim proves
de que ho farà.
Però aleshores,
això no seria contradictòria
amb el que esteu comentant?
Pregunto, eh?
Sí, per això,
que la contradició és aquesta.
Ell diu que serà un alcalde
a miggàs,
bueno,
a 100%,
però a l'hora de la veritat
no presenta
un projecte de futur
de la ciutat.
El seu plantejament
com a continuació d'alcalde.
Sí que vas veure
un alcalde molt moralista.
No sé si va obtenir
aquesta sensació.
Ara l'Albert el fa fer-hi...
La suposo que a tots.
L'edat ens porta
cap a aquest al·lucinament.
Sí,
el que passa és que a mi això
em dona una altra idea.
Pot ser a lo millor...
Jo ho celebro
perquè ens fa falta,
més a més.
Sí, sí.
Si no se'n passa.
Vull dir,
perquè aquí el risc
està en passar-se.
A vegades és la repressió.
En cas d'omplir el cistell,
doncs si no el pots omplir
diguem-ne d'estratègia política,
l'ombre és de discurs moral
que em sembla molt bé
i que tenim una necessitat parentòria.
ara que totes aquestes crides
a aquestes campanyes
i a aquestes accions
s'han de sustentar
amb una estratègia
que ell no va concretar
perquè no va voler
o perquè no va poder.
Amb això ja no hi entro.
Va fer una apel·lació
al consens en el pla general
i ho veurem.
Va fer una disquisició
sobre tipus de constructors
que a mi em va semblar
que hi havia algunes persones
que es movien a les cadires
en aquests moments
sobre el que és el bon constructor
i el mal constructor.
Ja veurem aquest catàleg
dels edificis
sense edificar com s'acaba
i dels solars
sense edificar com s'acaba.
Ara que ens queda poc temps.
Sergi.
Sí, no, ara demanàveu
la relació entre la conferència d'ahir
una miqueta
el que es va viure
aquests darrers dies.
A veure, Albert,
amb aquesta situació
sobre el relleu
us hi heu posat solets.
Els d'Unió
i els de Convergència.
Solets.
Vull dir, ningú ha fet res.
És que ningú diu el contrari.
Aleshores,
tota aquesta situació
que s'ha generat
l'heu provocat
única i exclusivament vosaltres.
Ho he dit dues vegades.
Solets.
Això és un fet
democràtic.
Són dos partits
amb un pacte de federació
i llavors quan arriba el moment
de qualsevol fet important
lògicament
hi ha propostes
dels dos cobrats.
Aleshores,
però la meva pregunta és
la crisi està tancada.
La situació és purament transitòria.
Senzillament s'ha posposat.
Ara era el relleu,
ara ja no serà relleu,
ara ja serà la lluita
pel cap de llista.
Per tant,
s'ha posposat
i aleshores
la situació que vam viure ahir
amb la conferència
era d'una interinitat.
És a dir,
una qüestió purament temporal
d'un anyet i mig
que l'alcalde
que ho ha estat fins ara
allarga.
És a dir,
li havia acabat el partit
però com el partit
havia acabat amb empat
ara ve la pròrroga.
Doncs bé,
afrontarà la pròrroga
amb molta moral,
amb molta decisió
però evidentment
quan un jugador
d'un equip de futbol
arriba a la pròrroga
doncs li han de fer massatges
perquè realment
ja porten 90.000 jugants
i està realment cansat.
Sergi,
l'alcalde de l'alcalde
jugarem als penals o no?
Si juguen als penals
s'hi hauran posat ells solets.
No, però no,
Sergi,
crec que no ho planteges bé.
El Nadal va dir
ja fa temps
que ell no es tornava a presentar.
En consell.
Que no es tornava a presentar.
El partit acaba
amb els penals,
com a mover el verd.
La crisi està tancada o no?
No, la crisi està tancada.
Els dirigents de Convergència
han dit aquests dies.
Doncs mira,
jo crec que la crisi
sí que està tancada
perquè la crisi vol dir
un funcionament anormal
de les relacions
i crec que s'ha convingut
que aquest tema
no serà més objecte de discussió
i menys de discussió
a través dels mitjans.
Tant de bo.
Ja està, bueno, ja està.
Però els dos partits
mantenen els dos candidats,
no?
A cap sa llista.
Però escolta'm,
per això no és res més
que l'aplicació del pacte
de la federació.
El que s'ha de fer
és que això es porti
d'una manera civilitzada.
Ja està.
I aquest és el desig
de tothom,
de tothom,
tothom,
potser no de l'oposició,
que els devia
que continuéssim barallar-nos
per fer cada alcalde més gros,
no?
Però digui,
escolta'm,
ja n'hi ha prou,
jo crec que això
va tindre el seu timing necessari
i no en parlem més.
Aquí hem vingut a parlar
del discurs
de l'alcalde Nadal
i no del que va passar
fa un mes i mig.
Sí, home, sí,
però jo insisteixo,
lamento molt dir-ho.
Jo soc incapaç
d'entendre les coses
si no es contextualitzen
i llavors intentar analitzar
el discurs de l'alcalde
com si estigués penjat
d'un ganxo
el sostre
aïllat de la resta,
a mi,
resulta molt difícil.
A mi,
als ciutadans,
jo llegeixo cada dia
als diaris,
jo la resta de ciutadans
que no sé si estan
molt o poc informats,
jo no sé si
tenen la impressió
que això està tot tan ben tancat
i que d'aquests 17 mesos
seran 17 mesos
en què l'alcalde
tindrà la capacitat
de governar.
Jo me'n vaig amb la impressió
que li costarà molt més
que no pas
la resta de mandat
perquè s'han posat
damunt de la taula
amb una força inocitada
discrepàncies
que tots sabien
que existien soterrades.
Aquesta discrepància democràtica
entre Convergència i Unió
a Tarragona
hauríem de repassar
la maroteca
per veure
quan ha acabat
amb una cosa
que el mateix alcalde
va reconèixer ahir
com un error polític.
Ho va dir a la roda de premsa
i ahir a la conferència
ho va dir
i va demanar disculpes,
cosa que l'honora,
a més a més.
Doncs, amic meu,
el Joan Aurejo va dir
una altra cosa
que jo també s'ho escric.
Estàvem avorrint
a la ciutadania
amb les nostres diferències.
Llavors,
quina és la millor manera?
Acabar-ho.
I s'ha acabat?
És que a vosaltres
sembla
que us agradaria
que això no hagi s'ha acabat.
Això és una suposició.
Aviso no digantes.
Aviso no digantes.
S'ha acabat.
S'ha acabat.
I això no vol dir...
Home, perdona.
Que sí, que sí.
Això no vol dir
que ara sapiguem
quin és el timing,
quin és el procediment
que es té que seguir
i ho farem.
Però crec que és
una mica masoquista
continuar parlant
d'un tema
que s'ha tancat.
És a dir,
que l'alcalde
va dir que s'ha tancat,
els dormits van dir
que estàvem d'acord
amb què es tanqués
i, escolta'm,
i hi ha bon rotllo.
El que passa
és que algú lamenta
que hi hagi bon rotllo.
Qui lamenta?
No ho sé.
Els altres consideren
que s'ha tancat realment,
com diu l'Albert.
Queda un minut, eh?
Breu.
A mi s'agrada
aquest debat.
No és veritat.
No ens agrada aquest debat.
Penso que per la ciutat
no és bo.
Per tant,
no ens agrada.
A part d'una altra cosa,
vull dir,
crec que si la ferida
està,
la ferida,
al final s'ha cremat
més o menys,
s'ha cremat unes persones
i aquesta ferida
pot ser que estigui tancada,
però no està cicatrissada.
No, home,
però això és un tema
que ens correspon
a nosaltres.
Això la ciutat ho patirà.
No, home, no.
Deixem pedir la ciutat, pobres.
A veure,
nosaltres des d'Esquerra Republicana
sempre fèiem la segona reflexió.
És a dir,
si aquestes qüestions
quedaran en l'àmbit intern
dels partits,
se respecten,
que d'anar en aquell àmbit.
Però si això tenia un efecte
a la ciutadania,
era quan era criticable.
I aquest efecte a la ciutadania
ha estat clar.
És negatiu
i hi haurà
endarreriment de projectes
degut a l'endarreriment
del pressupost.
El que no pot ser
és que vinc a fer
una tertúlia
sobre el discurs
de l'alcalde
i d'altres,
com dic,
d'una manera
absolutament
que ara torneu.
Escolta'm,
que et dic que no n'hi ha de problema.
Se'ns ha preguntat, Albert.
Senyors,
s'acaba la tertúlia.
La culpa serà del moderador.
Gràcies, company periodista
cap de comunicació
de la URB.
Gràcies per compartir
aquesta estona
i aquesta tertúlia.
I gràcies també als polítics,
l'Albert Vallver,
el Sergi de los Rios
i el Lluís Hernández
que avui ens han acompanyat.
Gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.