Saludem en Jordi Tinyena des d'un nou capítol,
un nou episodi del Punt de Lectura.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui, des d'aquest espai que fem en col·laboració
amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona,
ens ocupem d'una escriptora, Maria Antònia Oliver.
Sí, la Maria Antònia Oliver és una de les escriptores
més conegudes del programa de les lletres catalanes,
de les que té més llarga trajectòria, també,
una de les que va començar més aviat i es manté
amb un breu, breu, abríssim parèntesi
causat per circumstàncies familiars desgraciades
i una persona molt respectada dintre la mà literària,
amb un públic lector molt fidel,
és a dir, estem davant d'una de les personalitats literàries
reconegudes, a diferència d'altres dies
que hem de rescatar gent, la Maria Antònia no cal rescatar-la.
No cal, és recordar en tot cas qui és,
però no necessita tampoc molta publicitat.
De totes maneres, tracem un breu perfil, la primera que tot, Jordi?
Sí, la primera cosa, doncs es tracta d'una persona
que va néixer el 46 a Mallorca,
però que es va afincar a Barcelona
i de fet continua vivint a Barcelona
des de fa molts i molts anys.
És una escriptora que va començar molt jove,
només amb 20 anys ja va publicar la primera narració,
que va ser molt ben reuda,
i després ha mantingut una producció constant.
Forma part del que periodísticament s'ha anomenat
la generació dels 70,
ja saps que això de les generacions és molt perillós,
a l'hora de posar etiquetes no és fàcil,
però en qualsevol cas forma part d'aquest conjunt d'escriptors
que van començar a publicar a partir dels anys 70.
Una classificació cronològica,
més que estilística o literària.
Sí, del tot cronològica, exclusivament cronològica.
Els ajuntava la joventut,
els ajuntava el moment en què començaven a escriure,
els ajuntava també, com és lògic,
l'aire de l'època,
que era una mica rebel,
que era una mica les ganes de trencar el que és lògic en la joventut
i que aquells anys ja es va viure d'aquesta manera.
I bé, doncs,
Maria Antoni Albert és una d'aquelles persones que va començar llavors.
Després va formar part també del col·lectiu Ofèlia Drax,
que molts que ens escolten recordaran,
va publicar uns quants llibres.
En fi, el col·lectiu ja sabeu que eren uns quants escriptors.
Entre altres hi havia també la Magrida Ritzeta,
d'aquí de Valls, el col·lectiu.
Hi havia el Jaume Fuster,
i ha mort, que és l'home,
era el marit de la Maria Antoni Albert i ella mateixa.
Per tant, ha escrit novel·la,
ha estat molt premiada,
després ja detallarem una mica,
ha estat traduïda, força traduïda,
ha traduït ella també.
S'ha dedicat,
a més a més, és allò que en diem una autora professional.
En aquest país no n'hi ha gaires.
És a dir, que professionalment a escriure.
Sí, sí, no n'hi ha gaires en aquest país.
La Maria Antoni Albert és una de les factores professionals
que compagina la professió d'escriure
fent narració, fent guions,
traduint, etc.
activitats totes lligades a la literatura.
Doncs parlem de literatura,
de la literatura que fa Maria Antoni Oliver.
Per on comencem, Jordi?
Comencem pel més exterior,
que són els premis.
Com se l'ha reconegut a Maria Antoni Oliver?
Doncs, com ho veureu a la llista,
se l'ha reconegut amb la majoria dels bons premis
de literatura catalana.
Va començar,
deia que l'any 70 havia publicat el primer llibre.
Doncs bé, l'any 71,
ja guanya el primer premi
amb un llibre que es titula
Moller qui cerca espill les mans s'hi talla.
I que és el premi
Francesc Puig de narració.
Bé, immediatament després,
el 85 rep un premi a la traducció
i hem dit que aquesta és una altra
de les activitats habituals d'ella.
I en aquest cas,
és el premi de la literatura catalana,
de la Generalitat,
a la traducció,
per la traducció de Moby Dick.
Un clàssic.
Sí, sí.
Entre els clàssics.
Va guanyar després el premi
Prudència Bertrana amb Joana E.
És premi Ciutat de Palma
de novel·la Llorenç Villalonga
amb Amor de Cants.
Té el premi
La trajectòria de la setmana lliure en català,
el 2001.
És premi Ramon Llull
i el govern Baleara, el 2003.
Premi Joan Fuster
dels escritors de lliure catalana,
el 2004.
Té tots els premis.
En té molts i molts importants.
Perquè, esclar,
hi ha premis de novel·la
com el Prudència Bertrana
o el Ciutat de Palma
que tenen un reconeixement evident.
Però hi ha premis
que tenen un altre valor més sentimental.
Per exemple,
el premi d'escriptors
en lliure catalana
Jaume Fuster
és un premi recent,
relativament breu,
que donen
o que donen
als mateixos escriptors
de l'associació.
Té un valor particular.
Clar, té un valor afegit
perquè això no és comercial,
és un reconeixement professional.
O el premi del govern Balear
o el de la Generalitat de Traducció.
Són premis importants
i ben reconeguts.
Quina és la...
Aviam,
hi ha una trajectòria
diguem-ne homogènia
al llarg de l'obra
de Maria Antonia Oliver?
Podem distingir
diferents etapes?
Jo crec que hi ha...
A veure,
fer un resum
d'una obra
que és bastant extensa
ja a hores d'ara
no és fàcil,
però si jo hagués
de destacar
un parell de coses,
doncs diria
que un dels components
que s'ha anat mantenint
amb diferent intensitat
però que s'ha anat mantenint
és la presència
de l'element meravellós
o de l'element fantàstic
o de...
És a dir,
que...
Ella l'explica
perquè diu que...
que es va formar
amb la...
en va escoltar rondalles,
les rondalles,
famosíssimes rondalles mallorquines
recollides per mòsia en el cuí,
explicades per un parent,
per un avi i oncle
o una cosa així,
no?
i que després havia devorat
com a lectora
i, bé,
deu ser veritat
si ho explica,
el fet és que hi ha
bastants llibres,
algunes novel·les del tot
que tenen aquest component
doncs de fantasia
i de personatges
de conte o de rondella
que apareixen fins al punt
que en algun cas,
en alguna novel·la,
doncs estem davant d'un món
que no és el del Tolkien
però que va per aquell camí,
encara que els arrels
són diferents.
i l'altre
és el realisme.
Les dues coses
pivoten,
la seva narrativa
pivoten sobre les dues.
En alguna novel·la
fins i tot
les dues barrejades.
Hi ha una novel·la
que va ser molt celebrada
en el seu moment,
que va ser de l'any...
es va publicar el 85
que és Crineres de foc,
que és una novel·la
que en el seu moment
va tenir...
li va passar una cosa
curiosa amb aquesta novel·la
perquè va ser una de les finalistes
del Premi Sant Jordi
el 84.
L'any 84
el Premi Sant Jordi
va guanyar l'oblació.
Xirinax
amb el meu cap onellosa,
segurament una de les millors novel·les
de l'Olga.
I aquesta es va quedar
a les portes,
no va quedar ni finalista
tampoc,
però és que aquell any
hi havia cinc finalistes
de primeríssima fila.
Clar,
només es pot donar un premi
i un finalista,
els altres tres
van quedar fora.
La Maria Antoni
li veiem Crineres de foc,
que es va quedar fora.
Però és una bona novel·la.
Aquesta ha estat
reeditada,
no fa massa,
es pot trobar
amb tota la normalitat
a les llibreries,
perquè se s'ha reeditat.
Doncs bé,
aquesta s'ha reeditat
el 2002.
I és una novel·la
que,
clar,
dic,
que barreja
aquests dos components,
un component realista
en les intencions
i en el tractament
dels fets
i, en canvi,
l'embolcall
és fantàstic.
És fantàstic.
Una mica,
quina és la línia argumental?
Allò per fer-nos una idea,
no?
Bé,
és un tema d'aquests
que també acostuma a sortir
a la momenta de novel·la
que és el de les sagues familiars,
que també surt
amb altres novel·les,
també el té,
una mica la memòria
i la reconstrucció
de les sagues familiars.
És una novel·la
molt recomanable,
sobretot perquè,
a més a més,
la tenim amb una reedició
corregida,
en fi,
molt a l'abast.
Els escenaris que cerca
són els seus,
també propis de les illes?
N'hi ha a les illes
i n'hi ha a Barcelona.
Això és molt variable.
Després,
continuant amb la idea
aquella del reconeixement,
ja que hem vist els premis,
una altra línia
de reconeixement
són les traduccions.
És a dir,
l'absència de traduccions
no implica necessàriament
ni de cap manera
que una obra
no sigui interessant,
però la presència de traduccions
certifica que sí que ho és.
és a dir,
en positiu sí,
no?
Doncs bé,
la Maria Antoni
li ha estat traduïda,
llargament traduïda,
el francès,
l'italià,
l'anglès,
el castellà,
l'alemany,
el portugués,
l'alondès,
en fi,
hi ha un reconeixement extern,
també exterior,
que indica
el gruix
d'una trajectòria.
Home,
això realment és el que
dona també,
consolida una obra,
no?,
que poden sonar,
m'estic referint
ja fa molts anys,
només la gent que fa molts anys.
Que té una certa edat.
Sí,
però clar,
estem parlant dels principis,
l'any 80,
televisió espanyola,
va emetre un espai
sobre lletres catalanes,
en els quals
es va entrevistar
la florinata
de les lletres
d'aquell moment,
molts dels quals
han desaparegut,
el Joan Fuster,
el Joan Perucho,
etcètera,
no?
Molts dels quals
els...
I ella en va fer
aquest programa?
Sí,
el Guió era seu,
que es titulava
Mollec i Cerca Espíl,
i era un programa.
Després es va fer també
El Vegetal,
que també era un espai
de televisió espanyola
de quatre capítols.
Després de treballar...
Devia ser de la 2.
Sí.
D'aquells de la 2,
no?,
perquè els de literatura
i aquest tipus de coses.
Després ja per Televisió de Catalunya
també ha fet espais
l'any 87
que patines,
Laura,
en fet,
també n'ha fet per Catalunya Ràdio,
i diu...
Etcètera,
no?
Se dèiem una activitat,
això.
I després,
per últim,
per acabar abans de parlar
d'alguna novel·la,
les seves traduccions.
Dèiem que havia tingut
un premi important
de traducció,
és cert,
però jo vull llegir els llibres
perquè veieu
amb qui s'ha atrevit
a posar-se,
perquè, esclar,
la feina de traducció
no és només
acostar-se a un llibre,
sinó que,
clar,
si agafes els grans escriptors,
doncs,
és més difícil
traduir-los,
perquè...
No és una traducció literal,
és una traducció literària.
És molt difícil,
és molt difícil.
Has de reescriure
en la teva llengua
allò que hi ha escrit
un altre, no?
Sí, sí.
Tant vol dir
la dificultat,
però també l'ambició literària
de qui es posi a traduir,
perquè entre els seus traduïts
hi ha el Mayakovsky,
hi ha el Charles Darwin,
hi ha la Virginia Woolf,
hi ha fins i tot el Lenin,
hi ha el Mark Twain,
hi ha l'Itálogo Calvino,
hi ha l'Stevenson.
Que diferents, no?,
uns dels altres,
és el que crida molt l'atenció.
Bueno,
crida l'atenció,
hi ha el Chekhov,
hi ha el Jules Verne,
clar, fixa't tu
quins noms estem dient, eh?
La Mary Rogers.
Home,
per a alguns d'aquests autors
aquest gust per la fantasia
també se li veu una mica, eh?
Sí,
de totes maneres,
quan dius
que són molt diferents,
és veritat que són molt diferents.
Jo crec que això té
una explicació més senzilla
i és que
la Mary Antónia B
és una professora de la literatura.
És a dir,
això és feina,
això és feina.
si hagués de triar
les traduccions per gust,
només per gust,
doncs a la millor
hauria de triar les mateixes
i a la millor no.
És evident que això
és una activitat professional
i per tant
l'editorial diu
mira, vull que em traduixis
un llibre de tal.
Sí, sí, no, no,
és encàrrec.
Per tant,
doncs
una mica aquest és el perfil.
Molt bé,
doncs si et sembla
parlem d'alguna novel·la?
Bé,
podem parlar una mica
del conjunt
més que d'alguna novel·la.
És molt difícil
recomanar una única novel·la.
totes més...
Però alguna haurem de recomanar
per a aquells que mai
no han llegit res.
No, jo en recomanaré tres.
Vinga, va, tres.
Perquè faig un estiu,
ja que s'acosta l'estiu.
Crineres de foc,
per exemple,
seria una...
Crineres de foc, sí.
Crineres de foc,
que ja hem dit
és del 85,
redetada el 2002.
Joana E.,
de 1992.
Aquesta és una novel·la
que en el seu moment
va tenir molts lectors
i que es pot encara trobar...
També és de nissagues familiars
i aquest tema.
Bueno,
hi ha Mordecans
que també ho és,
però bueno,
joana, eh?
i després
jo
recomanaria,
a veure si me'n recordo del títol,
perquè és una de les últimes
que han sortit.
Tallats de l'Ull,
Tallats de Lluna.
Va sortir el 2000.
Aquesta és l'última novel·la
que ha publicat
la Maria Antónia Lliga,
que és del 2000.
Entre aquesta...
Clar,
després encara ha sortit
Crineres de foc el 2002,
però és una redició,
aquesta ja estava escrita.
Aquesta és l'última novel·la,
ja fa algun temps, no?
I a més a més,
és una novel·la
que va passar
per unes vicissituds
molt estranyes
perquè ella
l'havia començat a escriure
molt abans.
De fet,
entre l'anterior novel·la
i aquesta
passen
cinc anys
o una cosa així.
El que passa
és que al mig
passen coses molt grosses,
personalment.
La Maria Antónia Lliga
li han de fer
una operació
de trasplantament de cor,
després es mor el seu marit,
en fi,
hi ha un silenci
justificat.
Tallats de Lluna
és l'última novel·la
i per tant
jo sempre recomano
l'última novel·la,
ja ho sabeu,
perquè em sembla lògic,
podem fer inventari,
però en principi
s'ha de començar a llegir
pel que és ara
en Maria Antónia Lliga.
I escolta una cosa,
Jordi,
per què hauríem de llegir
Maria Antónia Lliga?
Bé, què trobarem?
Què ens donarà?
Jo crec que dues coses
fonamentals.
Una,
una literatura
molt honesta
des del punt de vista
professional,
ben feta,
ben feta,
una autora que domina
els recursos de la narrativa,
que té ofici,
allò que en diem ofici,
i que per tant
està ben escrit,
sempre compleix
en aquest sentit,
no hi ha presses,
no hi ha encàrrecs,
no hi ha deixadeses,
vull dir,
d'una banda això.
d'una altra banda
un compromís
que, esclar,
hi ha actors
que no el busquen,
jo prefereixo
autors que es comprometin
amb la realitat
que estan novel·lant.
La Maria Antónia Lliga
és una d'aquestes persones
que es compromet
amb la narrativa.
I després,
perquè hi ha una mirada
sobre la realitat
que acostuma a voler
anar més enllà
de les anècdotes,
que procura
anar al sentit últim
de les coses,
de l'existència
dels personatges
que està explicant.
En el cas,
per exemple,
de Tallars de Lluna,
és una història
sobre la homosexualitat
i a l'entorn
de la malaltia,
també.
Tema difícil.
És molt probable
que això,
tot i que no sigui
en l'orígin,
no sigui així,
doncs, home,
és difícil llegir-la avui
sense lligar-la una mica
a les seves vivències personals
d'aquests últims anys,
no?
Que, a més a més,
ella va deixar d'escriure,
quan va passar això,
va deixar d'escriure,
va dir que no podia escriure.
Afortunadament,
ho ha vençut
i ha tornat
a les llibreries.
Home,
ja ens has donat
prou arguments
per acostar-nos
si és que mai
ho havíem fet
a l'obra de
Maria Antonia Oliver,
que és el personatge
que avui ens ha acompanyat
al punt de lectura,
amb Jordi Tinyena.
Ens retrobem
la propera setmana.
I tant.
Gràcies, Jordi.
Adéu.