...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut.
Bé, jo he dit que anàvem a la Marina Baixa,
millor dit, però bé, de fet avui ens mourem
per diferents comarques a la Cantina.
El que passa és que quan fèiem referència a aquesta zona
ens referíem a un sóc que ens has portat també característic
d'aquesta zona de la Cant, no?
Sí.
I relacionat amb la Setmana Santa, com estem fent aquests capítols.
Entre les coses que es pot sentir per aquestes...
Bé, avui completarem aquest viatge que hem fet
per la Setmana Santa de diferents zones de l'Estat.
Vam començar a Sevilla.
Fem inventari. A Sevilla, vam començar.
Sí, vam doblar dos dies a Sevilla.
vam anar-nos al Baix Aragó.
I avui anem a les comarques de la Cant.
Sobretot al Baix Vinalopó i al Baix Segura,
però amb alguna escapada musical, no?,
com per exemple aquests dolors, no?,
que es poden sentir per la Marina Baixa, per exemple.
Asegur.
Ave, ve, penais, María, consuelo de pecadores,
per la Marina Baixa, per la Marina Baixa, per la Marina Baixa.
Bé, és un punt de partida d'aquest itinerari que ens proposes avui, no?
Sí, els últims dies hem fet sons molt diferents, aquests, perquè hem escoltat...
Això és molt diferent dels timbals de l'altre dia, eh?
I de les bandes de música, de les marxes...
Res a veure.
És una de les característiques de totes aquestes comarques a la Cantina,
allà on han sabut mantenir d'una manera o altra,
i amb una llengua o una altra,
perquè en alguns casos es barregen aquí la llengua originària
amb d'altres importacions posteriors,
doncs han donat aquesta presència de la veu d'una manera bastant potent.
No és estrany, perquè hi ha d'altres manifestacions,
per exemple, el misteri d'Elx,
que és una de les poblacions, com bé sabeu, de la zona de la Cant,
que té una importància històrica en la festa,
doncs la veu també té una presència en aquest altre cicle,
que és el cicle, per exemple, del misteri d'Elx,
en el cicle de l'Assumpció, no?
En tot cas, sentirem en aquestes Setmanes Santes d'aquesta zona
molta presència dels cors, no?
És a dir, jo diria que allò que a priori algú podria pensar
que aquí sonen molt les bandes de música, que hi són,
però, curiosament, hi destaquen molt les veus.
Sí, perquè és zona de bandes de música,
hem parlat moltes vegades, eh?
En bona part l'origen de les bandes de música,
com les entenem ara, tota aquesta zona.
I, de fet, n'hi ha, eh?
Però avui no hem tocat peces musicals,
donat que ja vam fer-ho en altre dia,
relacionades amb les bandes, no?
En tot cas, farem un viatge per a aquestes comarques, no?
D'allò, bueno, intentarem destacar alguns actes d'algunes poblacions
per allò, en una setmana, repassar-nos,
no en una única població, sinó en diverses poblacions,
doncs el que podria ser una escapada, no?
En aquestes poblacions d'aquestes comarques a la Cantina, no?
Molt bé, per on comencem?
Mira, començarem per on acabarem, també.
Començarem i acabarem a Elx,
on el diumenge de Rams, per exemple,
té una presència molt important,
des de l'edat mitjana a la baixa d'edat mitjana,
el 1371, la processó de les Palmes.
Per què, doncs, home, perquè, precisament...
Home, és evident.
Tenen el palmarat, no?
Però allò tan evident, doncs, a vegades,
cal veure-ho realment és una de les processons
més boniques que hi ha, doncs, als països catalans.
Que és aquest diumenge, el proper diumenge de Rams.
És el diumenge de Rams, allà anomenat
diumenge de Palmes, que fins i tot canviem el nom.
És una de les processons on realment s'ha de veure, no?
El diumenge de Rams, en aquesta zona,
com a moltes altres, encara no ha adquirit
els tons, no?, més...
lúgobres, més foscos,
foscos, més negres, no?,
que pot, a vegades, deparar la Setmana Santa, no?
Això ens haurem d'esperar una miqueta, no?,
però si si n'anem amb una de les altres poblacions
que serà base en aquest itinerari,
que és Crevillent,
el dimarts sant a la nit,
doncs, hi ha una processó penitencial
molt important, que és la processó penitencial
del Santíssim Cris dels Difuns i de les Ànimes,
que, com el seu nom diu,
doncs té un to, doncs, molt, molt negre, no?
Es caracteritza, jo diria,
per alguns elements molt propis.
Un, el silenci,
que és una de les coses que sorprèn i corprèn,
només trencat per cants greus,
com, per exemple,
poden ser aquests cants de dolors que escoltàvem, no?,
que no eren d'aquesta població,
són d'una altra població,
però que, en tot cas, poden ser molt similars, no?
I, després, també, per la presència bastant inusual,
tot i que en alguna altra població també hi ha alguna similar,
dels hàbits cistercencs,
és a dir, aquí els penitents
no desfilen amb cucurulles
o amb la cara descoberta,
sinó que desfilen amb unes caputxes, no?
Com si fossin monjos o farses.
Monjos cistercencs, exactament, no?
I porten cadascun, doncs, unes torxes molt específiques,
doncs, que també il·luminen.
Però veia-se també com una mena de...
És el que és la vesta, aquí?
Sí, però l'estètica no té res a veure, eh?
Vull dir que no són religiosos, no són freres.
No, no, no són freres,
són congregants, diguéssim, d'aquesta congregació o confraria,
i que adopten aquest hàbit especial, no?
Això, en el fons, ens rememora els orígens
de les primitives processons, no?
O sigui, abans de les processons amb cucurulla,
com les coneixem avui en dia,
i tal, doncs, hi ha també una presència, doncs,
penitencial anterior, però també amb un cert anonimat, no?
Fins i tot en alguns casos aquest anonimat va seguit d'una penitència
encara molt més cruel i molt més extrema que el que ha quedat avui en dia, no?
Que, sobretot, són la presència dels improperis o de les creus en determinades poblacions.
En veurem algun cas aquí en el País Valencià, en el sud del País Valencià, també, no?
Però, en tot cas, el dimarts a la nit, a la nit és el més interessant,
aquesta processó de crevillent,
una població que veureu que anem retrobant, no?
Perquè el dia següent, a la nit, el dimecres,
és interessant també de veure una de les processons generals
més interessants que hi ha al País Valencià,
que és la processó de la passió,
que surt, doncs, a la foscor d'aquest dimecres sant.
Aquí es veu una mica la característica essencial de les processons de crevillent,
que és una de les poblacions més importants, doncs, de la Setmana Santa Valencià, no?
Hi ha un pes molt important i una abundància de talles
d'un artista fonamental per entendre la Setmana Santa Valencià,
sobretot d'aquestes comarques, que és Maria Benlliure, no?
Maria Benlliure és un escultor que va néixer al Grau de València el 1862
i que va viure fins a mitjans del segle XX.
Personatge que va tenir un pes important fins i tot a Madrid,
on, doncs, va triomfar, podem dir.
I, per exemple, que es fa una idea, si aneu mai al Prado,
doncs hi ha una estàtua del Goya davant del Prado, que és d'aquest artista, no?
Bé, Maria Benlliure impregna,
diferents Setmanes Santes, però molt especialment la de Crevillent,
en el que seria el darrer...
les acaballes del segle XIX i la primera meitat del XX.
Això dona un valor artístic a la Setmana Santa de Crevillent
especialment important,
sobretot en èpoques on tots sabem, doncs, que a vegades les talles,
doncs, en alguns casos perquè es van cremar durant la guerra
i en d'altres perquè s'han purit processos de recreació,
a vegades no massa encertats, doncs, realment, els valors artístics.
Allà on hi són, cal destacar-los i, doncs, fer-ne un esment especial, no?
No va ser l'únic escultor important que va nodrir de misteris
la Setmana Santa de Crevillent,
sinó que en l'època romàntica, precisament a les acaballes del XIX,
hi ha altres actors, altres escultors, perdó.
El més important, també, o un dels més importants,
és Francesc Pérez Figueroa,
i és un personatge que, a més a més,
el 1865 fa una cosa essencial
per entendre la Setmana Santa de Crevillent
i una mica, també, de tota aquella zona, no?
Que és... incorpora un pas, un misteri,
que no té gaire a veure amb la...
pròpiament, amb els passatges més importants de la passió, no?
Incorpora un personatge que fins aleshores havia aparegut
i que, de fet, encara apareix avui en dia
en alguna població, fins i tot a les comarques tarragonines,
desfilant juntament amb els armats, no?
Amb els soldats romans, que és la Samaritana.
Samaritana és aquest personatge que porta el canti, no?
I que, en un determinat, encara avui en dia, per exemple,
aflix, doncs, el llança a terra i el trenca, no?
Aquesta vinculació d'aquests personatges teatrals de carrer
que són traslladats a dalt dels passos dels misteris,
en aquest cas per Pere Figueroa,
el que fa és donar una dimensió fins i tot
molt més popular a la Setmana Santa de Crevillent,
a la Setmana Santa en general,
de totes aquestes comarques a la cantina,
fins a l'extrem que passa de ser un pas inexistent
a ser extraordinàriament reproduït en moltes altres poblacions, no?
i avui en dia es pot veure, doncs,
d'una manera molt, molt ampla, no?
La processó de Crevillent, clar, per exemple, aquest dimecres a la nit
podeu veure 16 misteris desfilant, no?
Amb la qual cosa, doncs, ja tenim idea clara
del que és una processó general, no?
D'una certa potència, no?
Tot i així, encara no serà el dia més important, no?,
podríem dir, d'aquesta Setmana Santa de Crevillent.
Tenen Crevillent, doncs, una plaça important
en quant a manifestacions de Setmana Santa, no?
Importantíssima. Hem parlat d'ells, hem parlat de Crevillent,
després ens reprendrem les dues poblacions,
però hi ha una altra processó en aquest itinerari
per a les comarques del sud,
que en aquest cas anem més cap a baix,
cap a la comarca del Baix Segura,
anem a Oriola, Orihuela, castellà,
zona de transició lingüística,
on realment s'hi pot fer cap des del diumenge anterior,
perquè és una Setmana Santa que també, doncs,
aplega durant cada dia desfilades processionals d'alt nivell, no?
Jo aquí destacaria, igual que Maria Benlliure
és l'autor per excel·lència de Crevillent,
tot i que té talles en altres llocs.
Aquí a la població d'Aoriola
s'ha de destacar sobretot
un personatge murcià de gran importància,
hi ha d'altres, evidentment no perquè és una Setmana Santa
molt complerta, però hi ha un personatge
que és fonamental, que és Salcillo, no?
Se'l relaciona molt directament
amb totes aquestes imatges de nivell...
Sí, ell, l'epicentre de Salcillo és murcià
i potser un altre any, doncs, podem dir
que un programa específic...
Sí, perquè et deuen i do les processons que es fan allà, eh?
Sí, sí, sí.
Múrcia és una zona que no hem tocat,
si no m'equivoco malament, aquí, en aquest programa, no?
Però crec que aquesta zona de transició és interessant.
A veure, Salcillo és un personatge que és molt curiós,
sobretot perquè és de família napolitana.
Sabeu bé que els Països Catalans i Nàpols
han estat històricament vinculats
i també hi ha altres poblacions,
vull dir, no únicament els Països Catalans,
a l'època determinada,
doncs, Nàpols es comunica amb Sevilla
d'una manera absolutament brutal
perquè són dos ports de gran influència, no?
Que connecten amb l'Atlàntic
i l'altre que és un dels epicentres del Mediterrani, no?
Bé, en tot cas, Salcillo
és el gran escultor del segle XVIII,
podríem dir el gran escultor barroc.
Si us en recordeu, l'altre dia parlàvem
de molts escultors sevillans
que potser són una mica anteriors
als que estem parlant avui aquí en aquest programa.
És un personatge que viu entre el 1707 i el 1783
i, com bé dic,
malgrat que Múrcia és potser el gran epicentre,
a Oriola es conceben
algunes de les grans peces
que es poden veure
durant tota la Setmana Santa
en aquestes processons.
Ara bé...
Per algunes fotografies, perdona, Jordi,
que has portat,
té aquesta imatge de sobrietat,
aquestes processons d'Oriola,
que també està declarada
d'interès turístico nacional.
Sí, jo...
Sí, a les dues que estem parlant,
les nostres que estem parlant
tenen molts reconeixements,
però jo et diria que
entre Crevillent i Oriola
jo diria que hi ha dos...
És un contrast interessant,
és a dir,
potser l'estètica dels programes és una,
però la realitat,
evidentment hi ha coses doncs molt...
Són molt diferents.
Per mi sí,
jo són una mica complementàries, no?
Jo crec que Crevillent té un to
marcadament devocional,
m'atreviria a dir,
tot i que hi ha moments...
Ara veurem algun, doncs...
La d'Oriola és més continguda?
No, no, al revés,
és més explosiva.
Jo la d'Oriola crec que té un caràcter,
allò ja de l'etapa...
O sigui, que aquesta sobrietat
que jo contemplava en les imatges
de les fotografies
no es correspon a la realitat.
No, no, no, la sobrietat artística,
estic totalment d'acord
amb la teva impressió,
és a dir, és una...
O sigui, no estem parlant
del barroquisme savillà
que hem parlat en aquest programa.
És molt més senzill de tot.
Tot és més senzill,
tot i que el Salcillo
és un escultor barroc.
Però hi ha una certa austeritat,
sobretot donada pel fet
que les peanyes,
els tronos sevillans,
en aquest cas són d'una
simplicitat bastant més gran.
Hi ha diferències molt clares.
Crevillen,
molts misteris es porten a espatlles,
Oriola majoritàriament
es porten sobre rodes.
Oriola té una tradició
processional molt més antiga.
Penseu que les processions d'Oriola
remunten al segle XIII.
és a dir, estem parlant
de les èpoques de la Vera Creu,
és a dir, sabeu que estem
en una zona un any,
em dedico a un programa
a la Vera Cruz,
de Carabaca,
és una zona de clara influència
d'aquesta...
Només cal anar a les botigues
de souvenirs.
Sí, sí, sí.
Per adonar-se'n.
D'aquest culte, no?
Però bé, en tot cas,
igual que en altres poblacions,
en el segle XVI
estan absolutament consolidades
i el fet que Oriola,
encara el seu patrimoni monumental,
ho demostra,
és una seua episcopal
de gran importància, no?
La qual cosa fa...
doncs que apleguin
un patrimoni artístic
a totes les confraries
d'un nivell incalculable, no?
El dijous a la nit
no és la processó
més important d'Oriola,
però sí que és una de les...
que té un cert interès,
sobretot jo diria
que és la més interessant
de dijous
a totes aquestes comarques.
És la processó
de la Germandat del Silenci,
que surt normalment
de l'Església del Carme
quan no hi ha obres
ni coses d'aquestes rares,
que es caracteritza
també per sortir
amb 500 germans
amb hàbit de caputxí,
en aquest cas,
és a dir,
hi ha una certa connexió
amb aquestes setmanes santes
més inicials,
més anteriors
a les confraries de la sang,
que són les...
Més primitives.
Sí, sí, sí.
Jo diria que hi ha
una connexió molt clara.
I hi ha aquestes penitències
amb deixo plenants, no?,
que surten amb les creus,
que surten, doncs,
amb els impropèris, no?
A més, aquesta processó,
a banda d'aquesta foscor absoluta,
d'aquest silenci absolut,
que fins fa quatre dies,
això en alguns articles
s'es veu i s'analitza,
aquesta processó
és d'aquelles processions
que hi anaven quatre,
a veure-la,
però que, curiosament,
la democràcia
va fer ampliar
no únicament els participants,
sinó també els espectadors.
És a dir,
és una processó
que es transforma totalment
en els darrers 25 anys
passant, podríem dir,
d'una presència
gairebé simbòlica
d'espectadors
a una presència multitudinària, no?
Home, això s'ha estudiat
moltes vegades,
però, diguem-ne
que els profans
en la matèria
no deixa de sorprendre
que, després de la transició democràtica
en una societat
marcadament laica
ni que sigui per la carta magna,
les manifestacions
de Setmana Santa
hagin augmentat
la participació, no?,
de persones
en les processons.
Segur que hi ha
moltíssimes explicacions sociològiques,
però no deixe la explicació.
és una cosa
molt interessant.
Sembla una paradoxa,
però és així.
En tot cas,
aquest és un element,
aquests dies
no l'havíem comentat
amb les altres visites
a altres poblacions,
de gran valor
també el Cris del Consol
del 1795
d'un artista
de la zona,
Josep Pujol,
que, doncs,
aconsegueix
un dramatisme important, no?
I això seria
el més destacat
d'aquest dia.
D'aquí ja es pot anar a dormir
o es pot empalmar
anant a crevillant,
tornant a crevillant,
perquè el divendres sant
és el dia gran
de crevillant, no?
Es poden anar a altres poblacions.
També dic empalmar amb crevillant
perquè a Trenc d'Alba
comença un dels rituals
més ancestrals
i més curiosos
de la Setmana Santa
de Crevillant,
que és la puja del Calvari.
Ritual que,
tot s'ha de dir,
a mitjans del segle XIX
estava molt
diluït,
perquè no se celebrava
ni tan sols
en l'entorn urbanístic
que avui se celebra.
és a dir, aquest ritual
agafa força
i es redissenya
sobretot
per, bueno,
l'evolució romàntica
que li donen
els habitants
de Crevillant
a l'acte, no?
S'ha de dir que,
tal com està col·locat
el Calvari de Crevillant,
avui és una construcció,
una ubicació
del segle XVII
que precisament
el que afavoreix
és que el ritual
en el segle XIX
tingui uns efectes
teatrals romàntics
més factibles.
Per què ho dic això?
Doncs bàsicament
és perquè a Trenc d'Alba
es puja
cap al Calvari
amb tota una sèrie
de misteris,
la majoria dels quals
haureu pogut veure
el dimecres anterior
a la nit,
però aquí,
pràcticament a Trenc d'Alba,
ja la llum
comença a adoptar
unes tonalitats
molt diferents
i permet contemplar
la riquesa artística
dels passos
de manera molt característica.
Quins són els moments
més macos
d'aquesta pujada
al Calvari?
Doncs jo diria
que hi ha tres.
Són els moments
en què ens troben
la Dolorosa,
aquells cans de Dolorosa
que sentíem
i Jesús Nazaré
els diferents encontres
en tres punts diferents.
El primer és la Morquera.
La Morquera
és una paraula
d'influència,
té el seu origen
amb els castells
medievals.
La Morquera
era el lloc
on tiraven la Morca.
la Morca és
la brossa,
la porqueria
dels castells
des de determinades...
Els castells
no tenien un abocador
dins,
sinó que el tenien fora
i aquí era un lloc
que realment
era el lloc
on tiraven els fems
del castell.
Per què?
Perquè està al costat
del riu
i era un lloc
de fàcil evacuació,
podríem dir.
Això,
amb els canvis
urbanístics
de diferents èpoques,
s'ha transformat
en un espai
de gran interès
urbanístic
i molt més maco.
La segona trobada
és a dalt
al Calvari
i la tercera
és quan se retorna
a l'església de sortida
que és on també
hi ha l'Ajuntament
i és la plaça
de la Constitució.
Aquests moments
són realment
molt bonics
i molt emotius.
Els crevillentins
diuen que l'any
crevillent comença
i acaba
amb la trobada
de la Morquera.
És en el sentit
que és un dels moments
més viscuts
i més bonics.
Té un dels moments
també més populars.
Jo diria,
aquí estem en una
Setmana Santa,
he dit que en general
és molt devocional
perquè totes les processons
ho són,
però aquest moment
és un moment
molt popular.
A més a més
hi ha uns esmorzars
quan se deixen
les figures a dalt
les imatges
a dalt del Calvari
comencen els esmorzars
en els diferents
cases o quartels
o seus
de les diferents
confraries
que són característicament
ja paturrat
amb abaeixo
amb el bacallà
podríem dir
acompanyat
d'ells cuits
al forn
i de faves
per tant també té
la vessant gastronòmica.
Jo diria que aquest és
el més interessant
del que hi ha
en aquesta zona.
A la qual cosa
la baixada ja té
un altre to
fins i tot
més discurs.
Clar,
més energia
vulguis que no,
la cosa surt
d'una altra manera.
A la nit
contrasta
la processó
de la mort
de Cris
a quart de nou
amb aquest ambient
més popular
que es viu al matí
és més austè
més seriós
amb aquesta presència
dels cants corals
que sentíem abans
amb una plasticitat
molt gran.
Però bé,
és un dels moments
interessants.
I el divendres sant
l'altra població
que agafa importància
és amb un ritual
també de gran antiguitat
és Elge.
On surten...
Elge té un...
Per mi té una errada
de reinterpretació
de la Setmana Santa
perquè
s'ha andaluït...
S'ha fet andalusa
per entendre'ns.
És a dir,
han adoptat
una mena de sortides
per estacions de penitència
que és el que s'assemblava
més al que nosaltres
dèiem el dillums
començàvem el diumenge
de Rams i el dillums
sant a Sevilla
quan vam explicar
aquell programa especial
que dèiem
com moure's
per la Setmana Santa
de Sevilla
doncs parlàvem
de les estacions
de penitència.
Aquí passava
una mica això
hi ha un aire
una mica andalús
que no acaba
d'encaixar molt.
De totes formes
hi ha alguna cosa
en aquest moment
per exemple
té molt poc a veure
amb aquest aire
sevilla o andalús
i té un cert valor
local
de gran importància
és el moment
en què
la Mare Déu
dels Dolors
anomenada
aquí popularment
la Mare Déu
de les Bombes
no, com algú ha dit
o he llegit
perquè tingui res a veure
amb la Guerra Civil
Espanyola
això va ser una interpretació
del nacionalcatolicisme
sinó per les nombroses
llums rodones
que porta el misteri
que il·lumina el pas
de bombeta
més que de bomba explosiva
sí, però són molt grosses
i té aquesta imatge
d'això
però bé
la gent interpreta
les paraules
a vegades de la manera
bé, hi ha un moment
que hi ha un acatament
o un homenatge
a aquesta dolorosa
que es diu
la Trencar del Guió
la Trencar del Guió
és una bandera negra
que serveix
per fer unes reverències
davant de la dolorosa
que s'uneix
i aleshores
hi ha un moment
que el portar
estandard
ha de trencar
amb un cop ben sec
l'asta o màstil
de la bandera
de manera que
si això es fa bé
hi ha uns bons auguris
per tots els il·licitants
pels habitants
d'El Chissino
doncs
un any
de mala estrogança
si surt bé
grans aplaudiments
si surt
malament
més val que no et passi
però vaja
són les característiques
de totes formes
aquesta setmana santa
es pot visitar també
el temple de Santa Maria
que és el temple
on se fa el misteri
d'ells
per la Mareu de l'Assumpció
i estan exposats
molts passos
algú dirà
amb gran
impregnació
realment
andalusa
a mi no em va acabar
d'agradar això
perquè té un aire
una mica
molt diferent
a les setmanes santes
aquestes
a la cantina
amb més valor
i es nota com
molt forçat
com molt
els que hem estat
a Sevilla
o a Andalusia
en general
els trobem una mica forçat
però vaja
en tot cas
per parlar
amb una connexió
gairebé andalusa
se'n tornarem a Oriola
així que és on deies
que hi havia aquestes
manifestacions
d'exaltació
de devoció
important
el dissabte sant
el dissabte sant
a banda de passejar
els armaus
amunt i abaix
centenars
de persones
vestits d'armats
al ritme del turuta
que és una marxa
de regiment
popular
com en altres llocs
surt la processó
del Sant Enterrament
que és la processó
general
no destacarem aquí
els passos
en general
però sí destacarem
dos fets
un
que ens connecta
a Sevilla
que és la sortida
d'un pas alegòric
a l'estil
d'aquell pas
que va haver
una trucada
d'una oient
que es referia
a la canina
que és el pas
de Sevilla
que efectivament
tanca la Setmana Santa
de Sevilla
tot i que
com després
vam poder comprovar
la trucada
es va equivocar de dia
i teníem raó
aquí en el programa
perquè s'acaba
el dissabte
precisament
curiosament
al mateix
dia
que
aquest pas
sevillà
la canina
surt el mateix dia
que
surt
la diablesa
que és aquest pas
alegòric
d'Oriola
la Setmana Santa
evidentment
no s'acaba el dissabte
sinó que
s'acaba el dissabte
però realment
té una
a la nit del dissabte
aquí les persones
enteses
en temes religiosos
dirien que
a la nit del dissabte
s'acaba la Setmana Santa
i comença la Pasqua
però aquí no entrem
jo no m'atreveixi
efectivament
el diumenge
hi ha molts llocs
processons de ressuscitats
i altres temes
que culminen
aquesta Setmana Santa
amb aquesta Pasqua
i les caramelles
quan van?
després
després
Pasqua
no
pasqua
estem a pasqua
el dissabte
a la nit
surten caramelles
a molts llocs
bé la diablesa
és un pas alegòric
és a dir
és un globus
representa un globus
no
hi ha una creu
que és un element
més visible
amb el sudari
que està
aquesta creu
ubicada sobre
un globus
terràqui
envoltat
de núvols
d'angelets
i
d'un esquelet
que representa
la mort
i del diable
amb pits de dona
d'aquí el nom
de diablesa
d'aquest pas
representa realment
el triomf del Cris
simbolitzat
per la creu
i els àngels
sobre el món
el demoni
la mort
és una obra
per tant alegòrica
simbòlica
de finals del segle XVII
d'un escultor
que es diu
Nicolás de Bussi
i s'inclou
dins d'aquests misteris
molt
d'una època
de símbols
és a dir
d'una època
en què
una creu
tenia molts sentits
o un personatge
tenia molts sentits
en quedan molt pocs
però la història
demostra que
al conjunt
de la Mediterrània
hi havia
diferents escultors
que practicaven
aquest estil
molt característic
aquest és
del més interessant
hi ha una
còrrua de gent
que va fer fotografies
d'aquest pas
perquè és el més emblemàtic
de la Setmana Santa
d'Oriola
i al seu costat
surt un personatge
que li diuen
el caballero cubierto
que és un altre
porta estandard
similar al que sortia
el dia abans
a Elx
que és nomenat
per l'Ajuntament
i que té una prerrogativa
honorífica
de portar l'estandard
però també
de poder
anar descobert
dins del temple
per això té aquest nom
curiosament antagònic
del caballero cubierto
que li dóna
aquest valor
especial
això seria
la visita del dissabte
i llavors
acabem a Elx
que s'han començat
amb la processó
de les Aleluyes
que és
el moment
en què la Mare de Déu
de l'Assumpció
gran personatge
d'Els
jo diria
que la vida d'Els
pivota
al botany del Palmarà
i de la Mare de Déu
algú altre diria
també
dels arrossos
amb crosta
això ja és més materialista
és poc espiritual
es troba
la Mare de Déu
de l'Assumpció
amb el fill
amb Jesús
i en aquell moment
hi ha un llançament
d'Aleluyes
són aquestes estampetes
aquí en diem
estampetes
de colors molt vius
i que porten
impreses
diferents imatges religioses
i es fa
com un cel
molt bonic
a ells
no sé per què
però sempre que hi ha
una festa
cauen paperets
del cel
llancen coses
però Mare de Déu
cau l'or
i pell
que és molt comú
a altres llocs d'Europa
però cau aquest or
del cel
i en aquest cas
cauen aquestes
arrossos del cel
és una mica
la culminació
d'aquest itinerari
per a aquestes comarques
del sud
del País València
home
doncs ens agafa
relativament a prop
si tenen curiositat
i volen deixar-se caure
no cal que
que vagin
el divendres
si no es volen perdre
la processó
de Tarragona
poden anar qualsevol altre dia
perquè hi ha moltes manifestacions
de tot el que es fa
a Tarragona
per Setmana Santa
ja en parlarem
ho fem sempre
al matí de Tarragona Ràdio
la propera setmana
en diferents moments
del programa
i esperem també fer-ho
amb Jordi Bertran
que li donem les gràcies
formalment
gràcies Jordi
igual que per Carnaval
hem fet una ruta
viatgera
en guany