Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
saludem Antoni González-Santmartí.
És actualment secretari general de la Universitat Rovira i Virgili
i, entre altres coses, autor del llibre
La Universitat Rovira i Virgili,
una aproximació als 10 primers anys
de la Universitat Pública del sud de Catalunya.
Senyor González-Santmartí, molt bon dia.
Bon dia i gràcies.
I també li agraïm molt que ens acompanyi avui en aquest programa.
Val a dir que hem convidat el que també va ser rector,
segon rector de la Universitat Rovira i Virgili,
i el senyor Lluís Arola, que ha declarat la invitació
de ser en aquest programa.
Un programa, un espai que, insistim,
el que vol, sobretot, és mostrar i fer memòria
amb el col·lectiu de ciutadans de com es va gestar
i com es va crear aquella universitat.
A Tarragona teníem universitat, podien dir molts, no?
Però, aviam, no deixava de ser la Universitat Autònoma de Barcelona.
Moltes persones que ens escolten
probablement van començar els seus estudis universitaris,
ja fos de filosofia o d'història en aquella universitat.
No n'hi havia prou, i això estava claríssim.
No sé qui em pot dir primer a veure com va sorgir aquella necessitat
i com es va començar a gestar i a treballar
per tenir una universitat pròpia.
Bé, de fet, existien els estudis universitaris
que depenien no de l'Autònoma, sinó de la Universitat de Barcelona.
La Universitat de Barcelona, exactament.
I que, aleshores, estava estructurada en divisions
i, a part del criteri d'àrees de coneixement per a les divisions,
també hi havia un criteri territorial que afectava Tarragona,
en la divisió setena.
Per tant, és veritat que, si deixem la història més passada,
és veritat que els estudis universitaris a la ciutat
ja porten uns quants anys,
perquè ja en fa uns quants que vam celebrar
el 25è aniversari de la divisió setena
i després hem celebrat els 10 anys de l'Universitat Rubí i Virgidí.
Evidentment, no és el mateix.
És molt diferent funcionar com a universitat independent i autònoma
que no pas funcionar com a divisió
depenent d'una universitat que es troba a la capital de Catalunya.
L'autonomia suposa una capacitat de decisió,
suposa també una voluntat i una necessitat de gestió molt més complexa,
però, sobretot, dona la possibilitat
als qui tenen responsabilitats de govern
i tot el col·lectiu universitari en general,
dona la possibilitat de poder organitzar
el projecte universitari de futur,
de futur més immediat i de futur més llunyà,
a partir d'allò que s'observa,
que en els territoris més immediatament propers
a la seu de la Universitat Rubí i Virgidi,
podríem dir-ne la Catalunya del sud,
d'acord amb les necessitats més peremptòries d'aquest territori.
De manera que la universitat i els estudis universitaris,
tot el que es faci a la universitat,
pugui tenir una projecció social
que tendeixi al millorament del món econòmic,
del món laboral,
en definitiva, del benestar de les persones.
No és que sent divisió setena això no es pogués fer,
que també es feia,
però és evident, insisteixo,
que el fet d'existir com a universitat independent,
això pren unes dimensions molt més àmplies.
En aquest sentit,
les obligacions que ens vam posar des del començament,
des que es va crear la comissió gestora,
i després també, a partir dels estatuts aprovats,
des que ja vam funcionar amb un rector i un equip rectoral, etcètera,
des del primer moment vam intentar
aprofundir molt seriosament en el model universitari.
Jo puc assegurar-li que no volíem que fos d'una universitat més,
ni volíem tampoc copiar possibles dissenys
de models d'altres universitats de Catalunya,
sinó que vam voler pensar
la universitat per a les terres de la Catalunya meridional.
Des de quin punt de vista?
Des dels punts de vista més diversos.
Començant pel model, diguem-ho així, material.
una de les lluites importants,
si se'm permet l'expressió de lluita,
però realment sí, va costar tot molt.
Va començar per si ens decidíem per un model urbà
o bé per un model campus.
Vam apostar els universitaris
i els qui aleshores estaven en el govern de la universitat.
Vam apostar pel model urbà
per diverses raons.
En primer lloc, perquè el concepte campus,
modernament, ja a les universitats europees,
fins i tot a les universitats americans,
es considera un concepte superat.
És a dir, les ciutats van creixent
i la majoria de campus preexistents,
aquí i fora d'aquí, essencialment a Europa,
han acabat trobant-se en la ciutat.
Per tant, era absurd
reprendre
una idea
que ja començava a ser històricament
una idea superada.
Però hi ha encara un altre element,
per mi, fonamental.
Quan es parlava de campus,
no es parlava
els que defensaven aquesta idea,
respectable, evidentment,
com totes les idees democràtiques,
no es basaven
en criteris
de bona disponibilitat de sol,
de bona disponibilitat d'ambient,
de bona disponibilitat de situació,
sinó que partien
del criteri d'equidistància Reus-Tarragona.
Esclar, és comprensible
aquest criteri,
és comprensible
des d'un punt de vista estrictament polític,
però una universitat
no ha d'anar a remolc
de determinats interessos polítics.
Per tant,
em semblava poc, diguem-ho així,
poc seriós
des del punt de vista
de model universitari,
a partir de la idea
d'un lloc
on hi sigui tot
i que estigui
més o menys
equidistant
entre aquestes dues ciutats,
Reus i Tarragona.
Si li sembla, senyor Martí,
entrarem en qüestions
com aquesta del model universitari
Reus-Tarragona,
però a mi m'agradaria
aprofundir més
en la primera part.
Vostè parlava
d'aquesta comissió
gestora
que es va crear
una miqueta
per anar construint
el projecte
del que havia de ser
aquesta universitat nostra.
Què formava part,
senyor González Sant Martí,
d'aquesta primera comissió gestora?
Quan es planteja
aquesta universitat,
a banda del que eren
les persones
que estaven estretament
vinculades
a la universitat
i en particular
a aquesta divisió setena,
clar,
es parteix
de la base
que és la societat
la que també
ha de tenir
la paraula
de decidir
i clar,
hi ha una realitat
que és el finançament,
hi ha una realitat
que són les infraestructures,
que hi ha una realitat
que és el propi territori,
hi ha edificis...
Qui forma part
d'aquesta comissió gestora?
Qui seu a la taula
quan es comença
a construir primer sobre el paper,
sobre el plànum,
aquesta universitat?
Jo ara no sé
si recordaré exactament
tots els noms.
Tampoc no fa tant,
no fa tant, no?
Però,
evidentment,
el doctor Joan Martí,
Castell,
que era el president,
després hi havia
tres vicepresidents,
el doctor Lluís Arola,
el doctor Josep Maria Pujol
i jo mateix.
I després hi havia,
em sembla que fins a set vocals,
d'entre ells recordo,
per exemple,
la doctora Carme Borbonés,
el doctor Manel Sant Romà,
el doctor Antoni Terceño,
el doctor Javier Fazi,
el doctor Sergio Castellón,
i no sé si ara recordo
o més,
segur que em deixo
el doctor Maixer,
perdó,
i més o més
es va buscar
una representació
de diferents centres
perquè tinguem en compte
una cosa,
que quan es crea
la Universitat de Rubí i Virgili
es crea
a partir dels centres
que hi havia
de la divisió sèptima
de la Universitat de Barcelona,
però també s'incorporan
altres centres
que no pertanyien
a la Universitat de Barcelona.
És a dir,
em refereixo
a l'antiga escola
de tècnica
que estava situada
al que en diem
la laboral,
el complex del cotxe.
Enginyeries,
s'estudiaven allà.
Enginyeries,
per tant,
s'hi junten
altres persones
amb altres mentalitats,
amb altres filosofies
i per tant
s'havia d'intentar
aunar
totes aquestes tendències
que eren diverses
en molts aspectes.
I en primer moment
una de les coses
que es va tenir en compte
també era,
diguem-ne,
que no hi haguessin
diferències entre la gent
que podia procedir
de la Universitat de Barcelona
i la gent
que podia procedir,
per exemple,
de la politècnica
de Catalunya,
però sí,
d'escrita a la politècnica
de Catalunya
de la laboral.
I, per tant,
hi havia també
un representant
que era en aquest cas
el del doctor Maixer.
Jo voldria aclarir
que la comissió gestora
de totes les universitats
de l'estat espanyol,
no només de Catalunya,
no es constitueix
a l'albir
del que pugui voler
el col·lectiu
o no voler
el col·lectiu universitari
de cada universitat,
sinó que es constitueix
de la manera següent.
El president
de la comunitat autònoma
a què pertany
la universitat
designa el president
de la comissió gestora
i el conseller
o similar
de qui depèn
l'àmbit
d'universitats
designa,
havent escoltat
diverses persones
les que ell consideri
pertinents
del col·lectiu,
designa la resta.
Per tant,
la comissió gestora
de qualsevol
universitat catalana
té un president
que és designat
pel president
de la Generalitat
directament
i després té la resta
de vicepresidències
i vocals
que és designat
pel conseller
a qui correspon
l'àrea
d'universitats.
Això es fa així
a tot l'estat.
No, no està bé
que ho expliqui,
que ningú es pensi
que es ferma
aquesta comissió
a l'Albiri
doncs d'algú
que ho decideix
ni de bon tros
que òbviament
ho veix
tota una sèrie
d'estatuts
i tota una sèrie
de premisses
legals.
Potser
el que ens interessa
també
tenint en compte
el programa
i l'escenari
en què ens trobem
és de quina manera
la societat
d'aquestes comarques
i no dic tarragonines
sinó d'aquestes comarques
per allò que dèiem
en quina part
del territori
com distribuïm
com repartim
en el territori
si és que ho hem de repartir
els ensenyaments universitaris
del que després
es batejaria
com a Rovira i Virgili
que això també
Déu-n'hi-do
hi ha qui diu
que era debat
de campaneret
però per molt debat
de campaneret
que fos
Déu-n'hi-do
la polèmica
que veia
amb el nom
entre altres coses
Sí, a veure
jo voldria dir dues coses
en el moment
en què es crea
la Universitat Rovira i Virgili
encara la universitat
diguem-ho així
perquè és posteriorment
que es discuteix
sobre el nom
i que es decideix
sobre el nom
hi ha
una reacció
en l'àmbit ciutadà
distinta
no coincident
no hi ha una alegria
unànima
No hi ha entusiasme
no hi ha ganes
No, d'entrada
no
no per part de tothom
vull dir
és a dir
hi ha una reacció
d'una part
del col·lectiu universitari
absolutament comprensible
absolutament comprensible
que
li sap greu
aquí
li sap greu
deixar de pertànyer
a una universitat
com la de Barcelona
que té
la tradició
que té
que no cal que aquí recordem
i que té
les temences
comprensibles
subratllo
de
quines possibilitats
tindrem
nosaltres mateixos
per tirar endavant
una universitat
independent
diner i votant
fins i tot
hi ha qui considera
que legalment
tenia dret
havent guanyat
unes oposicions
com a professor
o com a personal
de l'administració
a ser en
Universitat de Barcelona
considerava
que no podia
anar a raure
com a professor
o com a personal
de l'administració
a una altra universitat
diferent
perquè havia guanyat
la plaça
per a la Universitat de Barcelona
Algú podia pensar
que estaria en una universitat
de tercera
o fins i tot
la ciutadania
podia pensar
que tindria
una universitat
de tercera
que aquest sentiment
podria existir
és possible
jo de tota manera
bé
i després hi ha
la ciutadania
que en general
sí que rep la notícia
en general
també
no dic que no hi hagi excepcions
amb una gran alegria
jo
vull remarcar
que
una de les satisfaccions
més grans
que jo he sentit
estan en el govern
de la universitat
és
com va canviar això
en poquíssim temps
és a dir
van passar
mesos
però ni mig any
en què tot això
es capgirà
i
es va generar
una autoestima
pels ciutadans
per descomptat
però també
pel col·lectiu universitari
extraordinari
de manera que
es va oblidar
el problema inicial
problema entre cometes
i es va
oblidar
absolutament
per dedicar
els esforços
i el pensament
a construir
una universitat
amb uns ensenyaments
que
no havien de ser tots
sinó que havien de ser
els escollits
perquè
la universitat
hi pogués excel·lir
amb uns títols
propis
que ja funcionaven
amb l'esperança
que fossin
després homologats
com és el cas
d'enologia
que és un book
insígnia
de l'universitat
Lluïdi Virgili
amb una categoria
per exemple
per a les enginyeries
que es va fixar
en superior
de manera prioritària
tot i que també hi ha
les enginyeries tècniques
evidentment
per tant
amb uns criteris
de selecció
basats en l'àmbit
de la química bàsica
i química aplicada
basats en la paleontologia
tenim a Tapuerca
Entrarem en els estudis
si li sembla més
a demanés
que m'agradaria
que intervenís
també el senyor
Gonzàlez Sant Martí
per fer una conversa
més fluida
Deixa'm només
que li digui
una altra cosa
vostè ha fet referència
al nom
jo crec
amb tota naturalitat
i tranquil·litat
que la universitat
s'havia d'haver dit
Universitat de Tarragona
és a dir
que no té cap sentit
que hi hagi
l'Universitat de Barcelona
l'Universitat de Girona
l'Universitat de Lleida
i Tarragona
no tingui una universitat
que es designi
i aquí no es renuncia
i col·loquialment
diu Universitat de Tarragona
em permet
que intervingui
és per fer una conversa
més fluida
senyor Gonzàlez Sant Martí
aquesta percepció
d'aquell sentiment
de la ciutadania
de la col·lectivitat
del propi col·lectiu
de professors
del que era aleshores
encara
de Barcelona
vostè com recorda
tota aquella època
tota aquesta període
que esmentava
el senyor Martí Castell
vostè com el recorda?
Home
com una època
una mica complicada
complicada
perquè potser
les coses
des del punt de vista
jo diria
polític
no es van fer
prou acuradament
des del primer moment
va haver-hi
va aplanar
sobre
diguem
Tarragona
i
el perill
o es va dir
que hi podia haver
una retallada
d'ensenyaments
i això va causar
diguem-ne
forces problemes
a dins de l'àmbit
de
me'n recordo
de lletres
o sigui
jo recordo
manifestacions
exigint
que no
se suprimissin
a ensenyaments
que en aquell moment
s'estaven impartint
bé
per tant
jo crec que aquí
va haver-hi
la comissió
va haver-hi
prèviament
cal recordar
que prèviament
a la constitució
a la creació
de la universitat
al desembre del 91
hi va haver-hi
una comissió
que va estar estudiant
tot el tema
de la possible creació
de la futura universitat
i en algun moment
van haver-hi
vacil·lacions
dubtes
que són normals
però que van
transcendir
la ciutadania
i que
diguem-ne
va posar neguitosa
una sèrie de persones
pensant
en la possibilitat
que podien desaparèixer
uns ensenyaments
això
diguem-ne
jo crec que va complicar
una mica el procés
l'altre va ser
el tema del nom
com deia molt bé
el doctor Martí Castell
el tema del nom
va ser complicat
l'ològic hauria sigut
jo el converteixo plenament
en el nom
de la universitat
de Tarragona
però això
ja era una història
que a més a més
es repetia
es repetia
perquè quan es va crear
ja la divisió
dels centres socialis
del camp de Tarragona
recordo jo
que en el
claustre
de la universitat
de Barcelona
es va debatre
més d'una tarda
sencera
quin havia de ser
el nom
d'aquesta divisió
i en aquell moment
fins i tot
hi havia qui proposava
Tarragona-reus
que li semblava
la línia d'autobusos
per tant
finalment
es va buscar
i es va resoldre
amb el tema
del camp de Tarragona
evidentment
el cas de la universitat
no podia ser el mateix
perquè com diu molt bé
la introducció
de la llei
diu que la universitat
Robria Vergili
no ha de ser el motor
no solament
del camp de Tarragona
sinó de totes les comarques
del sud de Catalunya
per tant
una de les comarques
és totes les terres de l'Ebre
que fins fa poc
no s'ha pogut
dur a terme
no s'ha pogut realitzar
jo crec que ara
en aquest moment
sí que finalment
podrem complir
aquest mandat
del Parlament
de poder també
ser motor
de les terres de l'Ebre
després va haver-hi
això que deia
i és veritat
recordo jo
concretament
alguns professors
que s'hi posaven
que van fer
fins i tot recursos
que eren recursos
que estaven
diguem-ne
tenien jurisprudència
quan es va fer
l'unitat
de les Palmes
els professors
van poder escollir
entrenar
Tenerife o les Palmes
i uns van escollir
Tenerife
i uns ho havien escollit
aquí a Barcelona
uns altres
ho havien escollit
l'unitat de Terragora
en canvi
perdó
dic que
la Tenerife o les Palmes
ho van poder escollir
i es va agafar aquest model
en canvi
quan es va fer la de Castelló
Castelló
van poder escollir
entre Castelló
quedar-se a Castelló
o incorporar
bueno
retornar l'unitat de València
que l'unitat mare
per tant
el model més pròxim
que tenien
no és el que es va
diguem-ne
finalment adoptar
jo crec que tot això
va crear un cert malestar
però com també s'ha dit
i amb això
comparteixo
crec que aquest malestar
el treball
i el futur
i les esperances
van saber ràpidament
superar-ho
i la gent avui en dia
a gent per això
és que l'última vegada
que s'han revisat els estatuts
ja ningú s'ha plantejat
si havia de ser
un chat Rovira i Virgili
o havia de ser
un chat de Tarragona
com anècdota
qui va proposar
Rovira i Virgili
ho recorden?
a instàncies
de qui va ser?
jo
tinc constància
que
curiosament
i paradoxalment
i no volem obrir ferides
no, no
precisament perquè no vull
obrir ferides
simplement diré
que la iniciativa del nom
surt d'un ciutadà de Tarragona
insigne, il·lustre
i molt destacat
és curiós
però és així
em consta
em consta
amb tots els respectes
pel senyor
Antoni Rovira i Virgili
que em sembla una personalitat
veja no cal que ho digui jo
ja ho he dit la història
però la proposta
surt d'un ciutadà
de Tarragona
i el tema dels ensenyaments
de quina manera
s'articula
de dir
Medicina Reus
aquesta aquí
aquesta allà
i per cert
senyor Gonzàlez Sant Martí
parlava d'aquesta temensa
que hi havia
de la desaparició
de determinats estudis
aquesta és una ombra
que sempre ha sobrevolat
a la Rovira i Virgili
que desapareguin
determinats estudis
no hi ha any
que no parlem
de la temensa
que tenen alguns estudiants
però això ja tornant al present
ja anirem en tot cas
el problema
de perill
d'estudis
aquí hi ha altres universitats
segurament
no parlem d'aquestes
tenen totes les universitats
no parlem només
de la URB
sí
vostè parlava
de com es distribueixen
els diferents ensenyaments
en el territori
en aquell moment
miri
aquesta és una altra batalla
important
que no es va saber tant
perquè no va transcendir
però
jo aleshores
també estava
en el govern
de la universitat
la intenció
des de
la conselleria
d'ensenyament
perquè aleshores
en començar
depeníem
de la conselleria
d'ensenyament
i el conseller
era
el malaguanyat
Josep Laporta
la intenció
era
meitat
i meitat
és a dir
però això
d'eficià salomònica
sí
la meitat per vosaltres
la meitat pels altres
la decisió
la voluntat
del conseller
era aquesta
i per tant
deia
com que
s'ha optat
finalment
pel model urbà
el president
de la Generalitat
va dir
s'acabar la discussió
model urbà
endavant
aleshores
davant d'això
el conseller
proposa
que hi hagi
una distribució
equitativa
tantes facultats
doncs
meitat
cap a Reus
urbana
i meitat
cap a Tarragona
i aquí
vaig haver d'intervenir
molt personalment
perquè
es mantingués
fonamentalment
la majoria
d'estudis
a la ciutat
que és la seu
de la universitat
això no ho hem d'oblidar
no es diu
de Tarragona
però la seu
de la universitat
l'Ubiri Virgili
no és Tarragona
és la ciutat
de Tarragona
per tant
és inequívoc
i finalment
també
el president
de la Generalitat
aleshores
el senyor Jordi Pujol
va dir
doncs
s'ha acabat
la discussió
deixem
que hi hagi
medicina
com ja hi era
a la ciutat
de Reus
i
la facultat
d'Econòmiques
que aleshores
estava
gestionant-se
en el campus
de Bellicens
però la resta
d'estudis
es queden
a Tarragona
una gran batalla
molt difícil
que va
resoldre's
d'aquesta manera
de totes maneres
senyor González Sant Martí
aquí es deia
que ens han deixat
perdre medicina
es deia a Tarragona
es parlava
s'utilitzava
aquesta expressió
jo ho recordo
en aquella època
els mitjans de comunicació
entre altres coses
la història de medicina
és una història
que arranca
de molt més enllà
la història de medicina
arranca dels anys
si me'n recordo
79-80
que és el moment
en què
el 77
es crea medicina
es crea medicina
jo diria que
sense ni una esperdanya
perquè no es pot dir
jo ni una saba
tenia una esperdanya
aquí no hi havia ni sabata
ni esperdanya
inicialment
estaven rellugats
en el complex educatiu
de Tarragona
és a la laboral
i després
va haver-hi
un moment de dubte
per part de l'alcalde
Requesens
que potser
en aquell moment
no es va valorar prou
la necessitat
de trobar un espai
a Tarragona
per posar
la facultat de medicina
en canvi
hi va haver-hi
un president
de la diputació
que jo crec
que va jugar-se
a la història
ho diu
però no és cap secret
ens va jugar
el càrrec
de president
de la diputació
va posar
tot allò
que es diu
en castellà
la carn
de la sador
i va fer
una aposta
forta
per Reus
i en aquell moment
diguem-ne
les decisions
es prenien
a Barcelona
des de 100 quilòmetres
les coses
es veuen
molt diferents
i davant
de l'oferta
de Reus
la junta
de govern
de la Universitat
de Barcelona
va optar
per portar
medicina
a Reus
i penso que en aquell moment
ja la decisió
era una decisió
sense retorn
i a partir d'aquí
després ja va venir
posteriorment
l'any 88
l'escola
de ciències empresarials
que després s'ha convertit
en la facultat
de ciències empresarials
però avui en dia
jo crec que
jo crec que això
que al principi
ens va agradar tan malament
jo crec que ha estat
positiu a la llarga
vull dir
el que avui en dia
l'Universitat de Rovira Virgili
estigui disseminada
en quatre campus
és a dir
el campus
de les Terres de l'Ebre
el campus
de Vicenç
els dos campus
de Tarragona
i el de Vilaseca
jo crec que això
ha permès
que l'Universitat de Rovira Virgili
s'hagi molt més
inserit
en el teixit social
social
i industrial
de totes les comarques
jo crec que
si és estat
centrada únic
exclusivament
a la ciutat de Tarragona
potser hauria costat
molt més
d'implicar-se
per exemple
com s'està implicant
en l'enologia
a Falset
en un centre
de transferència
o
amb el tema
de turisme
i oci
de la costa durada
a Vilaseca
o amb tota la part
diguem-ne
de Química a Tarragona
o amb la part
de la futura
biomedicina
a Reus
Sí, els sembla
ja que parlàvem
del nom
dels estatuts
de la creació
només en 20 segons
recuperem
un tall de veu
de l'any 1994
un moment
en el que
Joan Martí
anunciava
l'aprovació
dels estatuts
i el nom definitiu
de la universitat
és un tall de veu
que també poden escoltar
a l'exposició
20 anys de ràdio
i de ciutat
que se celebra
fins al mes d'octubre
a la Casa Canals
escoltem aquest document
sonor
ve a dir
que la seu
de la Universitat
Rovira i Virgili
és la ciutat
de Tarragona
sense perjudici
de les seves activitats
en altres àmbits
territorials
i a continuació
s'afirma
que els diversos centres
i els òrgans de govern
d'aquesta universitat
Rovira i Virgili
podran denominar-se
fent referència
a la ciutat
on són ubicats
centres i òrgans de govern
Universitat Rovira
i Virgili
jo no hi era
en aquesta casa
en aquella època
però
aviam un tan bon punt
es va conèixer la notícia
han explicat
que van trucar
al senyor
Martí Castell
i aleshores
ho va explicar
en directe
a Tarragona Ràdio
campus urbà
al campus
de Tarragona
aquí
digui
no és que
respecte a això
d'aquest tall de veu
que acabem d'escoltar
volia fer referència
que ja no és
el moment
de la creació
de l'onçer Rovira i Virgili
això és posterior a la creació
exactament
va ser el 91
i el 91
el Parlament
va decidir
el nom de Rovira i Virgili
i
en aquell moment
el conseller
Laporte
que era en aquell moment
el conseller
d'Educació
o d'Ensenyament
perdó
va manifestar
que el nom
era un nom
que podria
en un dia
canviar-se
si així
ens ho acordava
el claustre
vull dir
això
hi ha referències
escrites
quan el 94
teníem l'obligació
perquè
era un mandat
de fer els estatuts
de la nostra universitat
aquest tema
va tornar a sortir
en aquell moment
sí que va sortir
no així com
quan s'han fet
els estatuts
l'any 2003
que ja no ha sortit
no ha tornat a sortir
el tema
per tant
no es planteja
el canvi
però en canvi
el 94
sí que es va plantejar
es va plantejar
amb una forta virulència
on es pot
diguem-ne
veure
tota la baroteca
totes les
altres vegades
les argumentacions
les visites
de
ciutadans
i d'associacions
de Tarragona
i de Reus
en el president
i finalment
el president
el doctor Joan Martí
va aconseguir
en una entrevista
amb el president
d'aleshores
Jordi Pujol
amb el honorable
Jordi Pujol
diguem-ne
arribar a aquesta
solució
que crec que va ser
realment positiva
on quedava molt clar
això que diu
que la seu
serà la ciutat de Tarragona
i que els òrgans de govern
seran la ciutat de Tarragona
i així es va incorporar
als estatuts
però això ja va ser
fixi's bé
era gairebé
dos anys després
el 94
això era el 94
el juliol del 94
és a dir
havien passat
doncs dos anys
quasi tres anys
de la creació
de la Universitat
de Rubio Vigili
però tant encara
seguia aquest tema
després no
després el tema
s'ha pagat
i quan es va discutir
els estatuts del 2003
això ja
diguem-ne
ningú va plantejar
aquest tema
jo ara intento posar-me
en el lloc
d'alguns oients joves
que puguem tenir
si no estan a la platja
i ens estiguin escoltant
i deuen pensar
sí que no és de complicat
crear una universitat
en el territori
sentint aquest programa
deuen pensar
Déu-n'hi-do
les dificultats
quantes coses
s'han de sintonitzar
quantes coses
s'han de posar
doncs en marxa
parlàvem del campus
centre
escoltem un altre testimoni
en aquest cas
vostès s'han esmentat
òbviament
havia de ser així
Josep Laporte
que va ser comissionat
per a universitats
ja no està entre nosaltres
hem recuperat
un tall de veu
aquest també pertany
a l'any 94
concretament
el 15 de novembre
va ser la data
en què es va procedir
a l'acte d'enderrocament
de les casernes militars
de l'Avinguda Catalunya
un fet importantíssim
sens dubte
per la nostra universitat
escoltem aquest tall de veu
i tot seguit
si el sembla
comentem aquest fet
no cal que els digui
que avui és un dia de festa
Tarragona està de festa
i nosaltres també
no hi ha dubte
que el govern de la Generalitat
des de fa ja bastants anys
ha intentat fer una transformació
del sistema universitari català
i això s'ha anat fent
pas a pas
i una part molt important
d'aquesta expansió universitària
per Catalunya
va ser evidentment
la territorialització
de les universitats
cosa que comportava
entre d'altres
la creació de la Universitat
Rubí i Virgili
Va ser una festa realment
que va actuar el grup Sau
a més a més
perquè va ser una festa
que es va voler fer extensiva
a tota la comunitat universitària
Va ser una gran festa
perquè
convertir una seu
de trobada de militars
era molt simbòlic
amb totes les connotacions
que té el món militar
amb una seu d'estudis universitaris
doncs ja parla per si mateix
però aprofito la benentesa
per dir una cosa
a diferència de
de Girona
i Lleida
Tarragona
havia
patit
i quan va començar
a funcionar
a la universitat
patia
molt
i molt
i molt
de mancança
d'infraestructures
no teníem res
pràcticament
l'imperial tàrraco
i la precarietat
de la zona educativa
pràcticament res
i una part
de sesalades
però també
molt precària
i en un estat bastant deplorable
tot el que era
l'edifici d'infraestructures
i l'imperial tàrraco
jo estic
jo estic molt satisfet
també
que he tingut
l'oportunitat
d'inaugurar
pràcticament
tots els campos
és a dir
durant el meu mandat
es van configurar
tots els campos
llevat de dos
que es van configurar
després
que són
bé, parcialment
llevat d'un
de Vilaseca
perquè el de les Terres de l'Ebre
també ja va començar
aleshores
tots els campos
Medicina
Bellicens
Sesalades
Part Alta
i Tarragona
Centra
tots
es van posar en marxa
durant els primers
set o vuit anys
de la universitat
en què jo hi era el cap
i el rectorat
que és un edifici simbòlic
m'entristeix molt
ara
no veure'l
passant-hi pel davant
no veure'l
crec que Tarragona
i aquí no
és responsabilitat
de la universitat
evidentment
la responsabilitat
és d'altri
però
Tarragona
no hem tingut
prou capacitat
de reacció
per evitar
una malifeta
d'aquesta
d'aquesta
envergadura
el rectorat
que és magnífic
i que s'aconsegueix
de fer
a la ciutat
de Tarragona
òrgans de govern
a la ciutat
de Tarragona
doncs també
vaig tenir l'honor
d'inaugurar-lo
per tant
la universitat
pensaran
aquests nois
i aquestes noies
que potser ara
són a la platja
deia vostè
és molt difícil
muntar una universitat
molt més
molt més
quan es parteix
pràcticament de zero
pensi que un dels estudis
que vam posar en marxa
que no existien
a la divisió setena
que és el de
ciències jurídiques
vam arriscar-nos
a posar-lo
en marxa
sense saber
on aniria
no teníem
seu
material
ni en situació
de precarietat
clar
després venen
totes les crítiques
justificades
de barracots
de situacions
però és que no hi havia
altre remei
Lleida
Girona
s'havien espavilat
i havien tingut més sort
o no ho sé
qualsevol de les dues coses
jo aleshores
no era a Tarragona
sinó que era
l'universitat de Barcelona
a Barcelona
i aquí es va haver
de començar de zero
per tant
jo crec que podem estar
molt contents
d'haver aconseguit
no solament
el mapa d'ensenyaments
que tenim
que és un mapa fet
no per caprici
sinó
reflexionant molt
les situacions de crisi
de tota mena
i de crisi especial
en alguns ensenyaments
i les necessitats
territorials
i universals
les dues
les territorials
i les universals
és així com
s'ha fet aquest
mapa d'ensenyament
i com
pràcticament
es dissenya
també en els primers anys
després ha augmentat
alguna cosa ha augmentat
però bàsicament
abans dels primers 10 anys
abans dels primers 10 anys
les infraestructures
els campus
i el mapa
d'ensenyaments
fonamental
que avui té
la Universitat
Rovira i Virgili
es crea
es crea
l'Institut
Joan Lluís Vives
amb una empenta
especialíssima
de la Rovira i Virgili
ahir era
Tapuerca
jo
convidat
amablement
pel doctor
Odal Carbonell
va ser-hi dos o tres dies
i em recordava
Joan
jo me'n recordo
que vaig venir
a plantejar
aquesta bogeria
de projecte
que ara és un dels projectes
universals més important
d'investigació antropològica
i paleontològica
més important
del món
ahir tenia
tota la televisió japonesa
fent
un programa
especial
diu
quan et vaig venir
a plantejar-te això
que jo estava convençut
que em diries
estàs boig
vés-te'n d'aquí
em vas dir
jo hi crec
i aposto
i també
tota la història
de Tapuerca
comencen els primers anys
de Rovira i Virgili
Arrel d'això
que diu
des de l'actualitat
més estricta
senyor González-Sant Martí
no és una
allò
no és una fidelitat
diguem-ne ciutadana
però de fet
potser per la feina
que fem aquí
que fem
de magàfon
o de ressò
de tota l'activitat
que es du a terme
és una universitat
que avui en dia
té unes línies
d'investigació
que imparteix
determinats estudis
de determinats
màsters
curses particulars
realment extraordinaris
i que són referència
a tota Europa
i això no és un anunci
publicitari
ho podem constatar
com deia abans
i agafem una mica
el fil
del que deia abans
el doctor Martí Castell
aquesta universitat
tenia un problema
gravíssim
que és que
com deia ell
quan es va crear
l'únic patrimoni
que tenia
és
era
l'obsolet
espai
de l'antiga
escola de magisteri
de la facultat
de ciència
el que avui en dia
és la facultat de ciències
de sociologia
era l'únic patrimoni
que tenia
aquesta universitat
l'altre
era
o amb
sessió d'ús
per exemple
la plaça imperial
i tàrrago
i
és cert que també
per tant
s'havia de partir de zero
cal dir
que el tema
del campus urbà
o campus no urbà
va endarrellir
i un any
bo
diguem-ne
si mal no recordo
ha preses decisions
i això
es nota
i es nota
per exemple
que avui en dia
encara
a vegades els estudiants
es queixen
i val la pena
que tot el que coneixessin
tota aquesta història
de que clar
encara que dependem
de la facultat de lletres
d'ubicació
tot just
s'estan fent
diguem-ne
les obres de cimentació
queda l'escola
de societat d'infermeria
que tenim aquí al costat
llogada
amb uns terrenys
ens queda
l'escola tècnica
superior d'arquitectura
que evidentment
aquesta és una creació
de l'any passat
però bueno
no l'entenyo
en química enologia
fa dos anys
que es van poder
traslladar
a la seva seu
del campus
de les
per tant
diguem-ne
ha estat
lent
difícil
poder aconseguir
que tots els centres
estiguessin
en les alquades condicions
ara bé
hi havia una cosa
molt important
si m'estava malament
des del punt de vista
d'infraestructures
en canvi
jo crec que teníem
uns grups humans
molt bons
és a dir
jo crec que nosaltres
a diferència
no és que els altres
no tinguessin
però aquí
des del primer dia
havíem tingut molt clar
que no podia ser això
unes aules
a 100 quilòmetres
de Barcelona
sinó que s'hi havia de fer
des del primer dia
recerca
i aquí es van crear
grans grups de recerca
que quan es va crear
la Universitat Rovira Virgeria
hi eren grups
gairebé consolidats
hi havia
com ha dit molt bé ara
el grup del doctor
d'Alcabre
hi ha tots els grups
de química
hi ha gent treballant
en manologia
i després
es va fer
un pla
clar de recerca
un pla estratègic
de recerca
on es van diferenciar
dues coses
nosaltres érem molt conscients
que no es pot ser
puntem tot
és a dir
s'ha de fer
el que es diu
la recerca horitzontal
que tothom
ha de fer recerca
jo crec que és una obligació
de qualsevol professor
de la Universitat
fer recerca
i fer recerca
amb el que ell creu
que ha de fer recerca
però després
on s'ha d'establir
unes línies prioritàries
i aquestes són
les línies prioritàries
en aquest moment
sap perfectament
que són la línia de química
on realment
dir-ho
així en resum
jo li diria
que en aquest moment
la Universitat de Rovira Vergira
és la quarta
de Catalunya
en alguns moments
arriba a ser la tercera
i en general
de l'estat espanyol
on hi ha més de 70 universitats
estem en el lloc 25
per tant
el 25
una universitat creada
fa 15 anys
crec que és la línia de química
que és prioritàries
com li deia
és química
evidentment
l'anologia
tot l'àmbit
de l'arqueologia
tant en l'àmbit
de l'arqueologia
diguem-ne
del quaternari
com en l'àmbit
de l'arqueologia clàssica
i últimament
l'àmbit
de tota la biomedicina
i l'anologia
per tant
són aquests
els àmbits nostres
i aquí és on
diguem-ne
hem de posar-hi
tots els recursos
principals
per poder seguir
sent punters
perquè no n'hi ha prou
a veure
en aquest moment
de la fama no es viu
no
de la fama no es viu
i a més a més
no n'hi ha prou
en seguir
sinó que s'ha d'anar
sempre
accelerant-se
perquè vull dir
quedar separat
és perdre tot el tren
però simplement
seguir el ritme
és quedar-te enrere
i per tant
has d'anar
a un ritme important
i sobretot
tenint en compte
que en aquest moment
a més a més
els ensenyaments de grau
jo crec que les universitats
on es diferenciaran
seran amb els màsters
i els màsters
són diguem-ne
un reflex claríssim
de la tasca
de recerca
i de la tasca
investigadora
per tant
la recerca
és prioritària
primordial
la recerca
que després a més a més
et permet fer
el desenvolupament
la innovació
i la transferència
i és tots aquests centres
que estem avui en dia
el que són els parcs tecnològics
que han portat en marxa
a Tarragona
a Falset
amb el tema
de l'enologia
i a la Costa Dorada
hem fet
hem fet com una fotografia
del passat més passat
de la URB
una fotografia
del present
no direm en sèpia i en color
perquè no ha passat
tant de temps
ni de bon tros
a mi
queden sis minuts
només de programa
i no m'agradaria
que passessin
desapercebuts
dos temes
que quan reflexiones
al voltant
de tot aquest temps
a veure
impliquen els estudiants
senyor Martí
vostè deu recordar
perfectament
les revoltes
entre cometes
estudiantils
del 95
amb la tancada
per allò
del calendari
dels exàmens
us recorda
com un dels moments
diguem
feixucs
de la seva època
com a rector?
no
era un bateig
de foc
quina universitat
no té
protestes estudiantils
algú va dir això
finalment
això és com
qui no té
enemics
jo me'n recordo
que una vegada
el magnífic
senyor
Francesc de Borja
i Moll
d'una bonomia
extraordinària
em va dir
tinc una bona notícia
finalment sé
que tinc com a mínim
un enemic
i per tant
de la mateixa manera
que la vida
es tenen amics
i s'han de tenir
enemics
inevitablement
doncs en una universitat
hi ha d'haver-hi
revolta
si n'hi vol dir
però
queixa
protesta
etcètera
no solament dels estudiants
per tant
jo diria que va ser
una experiència
positiva
en el sentit
que tots
vam demostrar
tots
que el que es volia
era dialogar
que les decisions
preses
no eren arbitràries
sinó que
podien ser encertades
o no
això és una altra qüestió
però que no eren arbitràries
que s'havien fet
pensant
en els estudiants
i no pas
pensant en els professors
els estudiants
ho entenien
d'una altra manera
i vam arribar
a posar-nos d'acord
l'acord
és que tornava a fer-se
al setembre
els exàmens
exactament
bé
em sembla molt bé
i per tant
no havia d'haver
ni guanyadors
ni perdedors
com generalment
en els conflictes
de qualsevol mena
d'aquest ordre
és a dir
hi ha un diàleg
no s'imposa res
i s'arriba
a un acord
respecte a la qüestió
del futur
de les universitats
jo crec
que és preocupant
com el futur
de moltes coses
i ahir em parlàvem
amb el doctor
del Carbonell
ara fèiem esment
dels màsters
jo crec que
hem anat
des de fa anys
i deixo estar
el problema
de Bologna
i
i els acords
a Itàlia
etc
deixo estar
això de banda
però des de fa
bastants anys
hem anat
cap a una massificació
de l'universitat
que ha suposat
una davallada
considerable
de la
de la qualitat
de l'ensenyament
i de la qualitat
i quantitat
de transmissió
de coneixement
és a dir
avui
no parlo
de la Rubí
i Virgili
les universitats
de l'estat espanyol
i també
les catalanes
formen poc
i formen
discontinuament
i formen
malament
de manera
que ja
s'assenta dir
crec que
amb una certa raó
que les universitats
cada vegada
tendeixen més
a ser una continuació
de l'ensenyament secundari
el qual
el seu torn
també ha baixat
també ha baixat
de nivell
aleshores
aquestes dèries
de classificacions
per estant
tancats
la diplomatura
després
la llicenciatura
el grau
més
la possibilitat
de la via de doctorat
etcètera
jo crec que
no són dolentes
sempre que
es dignifiquin
suficientment
és a dir
què ha passat
en els darrers anys
de la universitat
al meu entendre
que la baixa qualitat
s'ha anat
deixant de banda
per a les diplomatures
i fins i tot
les llicenciatures
i aleshores
les universitats
han tendit a destacar
pel postgrau
els mestratges
etcètera
i resulta
que
és precisament
la part
que menys
pública
és
en el sentit
que
és la part
en què
els estudiants
han de pagar
pràcticament
el cost real
del que val
aquests estudis
i
consegüentment
en benefici
de voler despuntar
d'altra banda
la competitivitat
t'obliga a fer això
una mica
és a dir
per tant
és un problema
estructural
no només
és un problema
dels governs
de les universitats
és un problema
de política general
que t'obliga
a fer això
consegüentment
hi ha una mica
d'estafa social
hi ha una mica
d'estafa social
no preparem
ni diplomats
ni llicenciats
ja no parlo
dels altres nivells
superiors
prou
adequadament
a les necessitats
de la societat
en aquest país
no s'ha tingut
mai cura
de la formació
professional
en aquest país
s'ha passat
de l'ensenyament
secundari
a la universitat
i entre mig
no hi ha res
hi ha l'abisme
cosa que no passa
ni a Itàlia
ni a Alemanya
ni al Regne Unit
hi ha uns
uns camins
entre mig
que no són
els de l'alta recerca
que això inevitablement
ha d'estar reservat
a una mil dia
inevitablement
i no passa res
i no és ni elitista
ni va en contra
dels qui no arriben
a aquesta alta
aquesta alta
investigació
però
diplomatures
i llicenciatures
mal fetes
a les universitats
la Rovira i Virgili
no n'és una excepció
s'ha obert el debat
de la primària
fins i tot
de la secundària
encara s'ha d'obrir
el debat
de la universitat
en quan a formació
la qualitat
de la formació
que probablement
encara estigui
per obrir aquest debat
senyor González
Sant Martí
li se deixo
els darrers minuts
només faltaria
no no a veure
jo respecte
el tema
que per exemple
es parlava abans
és que ha obert un tema
que hauríem d'encetar
una nova hora
el tema
avui
de la formació
jo és un tema
perquè la universitat
és per a la societat
no és per als qui
treballem
jo aquí crec que sí
que s'hauria d'encetar
un nou tema
perquè jo
jo estic encantada
que vinguin
d'una altra dia
i parlem
jo penso que
evidentment
hi ha molts més alumnes
que hi havia abans
i per tant
això fa que
hi hagi alumnes
que surtin més mal preparats
però jo també
crec
que hi ha alumnes
que avui en dia
surten molt més ben preparats
del que jo vaig sortir
a la meva època
fa
ja no ho sé
ja he perdut els anys
per tant
jo crec que
s'ha de mirar
les coses
amb cert equilibri
i per tant
dir que ara
és pitjor que abans
o abans
jo crec que si ara
un alumne vol
pot sortir molt més
ben preparat
no, només una cosa
un detall
per sobre això
que abans ha dit vostè
de la vaga
de l'any 95
miri
això són temes
que jo crec que a la llarga
són temes
que s'han d'anar
calant de mica en mica
és a dir
és molt difícil
fer canviar les coses
de repent
avui en dia
la majoria de centres
ja no tenen exàmens
a setembre
els alumnes
ho han assumit perfectament
el curs aquest any
en molts centres
es preveu que començar
el dia 4 de setembre
cosa que hauria sigut
pràcticament inèdita
fa un temps
per tant jo crec
que a vegades
les coses
quan tu les llences
i almenys
és llançar-les
tenen una
una reacció negativa
perquè ningú
vol gaire canviar
però que en el temps
i amb el temps
de mica en mica
la gent va comprenent
que les coses
hi han de canviar
i que algunes
són per millor
jo penso que
el haver suprimit
exàmens a setembre
i el començar
el 4 de setembre
i acabar abans de Nadal
per mi realment és positiu
l'altre
jo m'agradaria fer un dia
un debat sobre el tema
dels màsters
i de la formació
actualment a la universitat
i del que es fa a la universitat
és el més important
que podem fer ara
mirar cap al futur
i ser una mica autocrítics
tots plegats
30 segons
ni un més
però miri el rellot
cadascú ha estudiat
on ha estudiat
jo no puc dir
que jo vaig sortir
menys preparat
que no surten ara
no puc dir
això sé que és una frase
feta que es diu molt
però que no és cert
avui hi ha més informació
hi ha molt més coneixement
que s'acumula
però jo entenc
que els de la meva generació
vam ser ensinistrats
per aprendre
aprendre
molt més que no pas ara
i això que abans
no es deia
això d'aprendre
aprendre
ara es diu molt
però avui els estudiants
no per culpa d'ells
no tenen prou capacitat
per aprendre
aprendre
un tema
del que insistim
caldrà continuar parlant
Joan Martí Castell
primer rector
de la Universitat Rovira i Virgili
catedràtic i president
de la secció de Filologia
de l'Institut d'Estudis Catalans
Antoni González Sant Martí
secretari general
de la URB
i autor del llibre
la Universitat Rovira i Virgili
una aproximació
als 10 primers anys
de la Universitat Pública
del sud de Catalunya
moltíssimes gràcies
per venir avui
ho he dit
de tot cor
i quan vulguin
aquestes portes
com sempre estan obertes
molt bon dia
gràcies a vostès
per l'interès
són les 12 les notícies
no nascut
per militārt
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres