Aquesta és la sintonia de la tertúlia.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada
amb tres convidats que ja els tenim a punt.
El professor de la Universitat i historiador
Josep Maria Sabatebós. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bona hora.
El company periodista del diari de Tarragona, Carlos Gossalves.
Bon dia, Carlos.
I també ens acompanya l'arqueòleg municipal, Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Doncs aquí estem, en aquesta tertúlia, en aquest dia una mica...
No sé si han trobat que és una mica estrany,
perquè avui és dia de reflexió.
S'ha acabat aquesta mitjanit la campanya electoral,
demà tenim eleccions
i avui no tindrem l'activitat dels partits polítics
que ha estat tan intensa durant les últimes setmanes.
Tenint en compte que, habitualment,
la jornada de reflexió que hi ha en dissabte,
que és una jornada ja festiva per a molta gent,
en fi, aquest 31 d'octubre,
amb panellets, castanyes...
Molta calor.
Flors pel tema del cementiri de tots sants.
I jornada de reflexió és una mica...
un còctel una mica estrany.
O no ho troben estrany?
Carles?
El que està clar és que no estàvem habituats
a reflexionar, entre cometes,
un dimarts, no?
Sí, realment es fa una mica estrany.
Sí, sí.
La gent no està normalment habituada
a reflexionar mai.
Mai.
I en un dia elaborable encara menys.
Mai.
s'hauria de reflexionar molt més del que reflexiona.
Jo crec que tots els dies de campanya,
aquests 15 dies i escaig que hem tingut de campanya,
haurien de servir perquè els polítics callessin,
no diguessin res,
i la gent comencés a reflexionar,
i comencés a pensar de veritat.
I no els hi fes tant de cas,
bueno, tant de cas.
No sé si els hi han fet molt de cas, no?
Però que no hi hagués aquest allau
d'entre cometes informació
que ens han donat tots aquests dies, no?
Per sort, avui, això no és per imperatiu o legal,
aquesta tertúlia, eh?
Ni són uns minuts dedicats per allò que...
No sé si vosaltres també heu callat i no heu dit...
Aquest matí ja no hem dit res dels missatges electorals.
Bé, no, no.
Dels missatges dels partits.
Sí, com a periodistes,
no heu posat el nom a les cròniques,
que també ha sigut una altra de les coses curioses, no?
Aquesta vaga onomàstica
dels periodistes
que també fa riure una miqueta,
la veritat sigui dit.
Joan, reflexionem avui?
Estava pensant en fer unes declaracions
davant de la porta al capellà de Sant Magí
com a pot de les essències a Tarragona, no?
I allà diré el que penso
perquè realment estic reflexionant en el que he de dir
perquè no tinc paraules.
Què us ha semblat, de totes maneres, la campanya?
El to, en general, una mica el de sempre?
Heu trobat que hi havia...
Era molt, en fi, molt novedor,
s'ha estat crispada, ha estat tranquil·la, avorrida.
Carles, tu que, en fi, com a periodista,
encara que no l'has seguit, em sembla que el diari...
No.
Ahir teníem un company teu, el Pere Francesc,
que ha seguit molt més la campanya,
teníem altres periodistes que han seguit l'activitat política,
tu no gaire, o gens...
Jo, professionalment, afortunadament,
no l'he tingut que seguir aquest any,
i dic afortunadament perquè és que cada cop
és un penyazo més gran, no?
O sigui, seguir, cobrir una campanya informativa
i electoral t'ha d'agradar moltíssim per aguantar...
En fi, tot el que envolta una campanya electoral,
les coses que es diuen,
aquestes promeses que no se les escriu pràcticament ningú,
i tot això perquè, més o menys,
entre un 5 o un 10% màxim de la població,
segons els estudis que existeixen,
canvi de vot.
Canvi de vot.
Per això serveixen les campanyes.
Jo penso que, a més,
el que fan els polítics durant 15 dies,
ho podrien fer perfectament en 7 dies,
i, a més, sortirien guanyant perquè no es cansarien tant, no?
Perquè, Déu-n'hi-do, el tuti que es fa, no?
Josep Maria, què t'ha semblat la campanya?
Clar, la campanya són les campanyes.
Cada partit fa la seva.
I a mi m'agradaria,
si no fos que estem en jornada de reflexió,
fer propaganda o crítica d'uns i dels altres, no?
Això seria, certament, compromès.
Si n'hagués de destacar una, una sola,
destacaria, i aquí diré noms i cognoms,
la d'Esquerra Republicana,
perquè m'ha semblat la més atemperada de totes.
La templança és una virtut teologal,
i m'ha sorprès que ha sigut el que ha intentat,
d'alguna forma, no sé,
posar un mínim de concòrdia,
no ha sigut crispada, com tu has dit,
l'he trobat relativament bé.
Les altres han sigut d'atacs
i, sobretot, de mirar enrere.
Han sigut campanyes de retrovisor.
Pràcticament, poca cosa hi ha hagut de futur.
Poca cosa.
Sí que tenen un programa polític,
de tirar l'endavant,
però la campanya en si,
més que parlar del que podran fer
i del que proposen,
han parlat moltíssim,
moltíssim,
del que han fet malament els altres.
Segurament perquè cada cop les campanyes
són menys en positiu
i més del pim-pam-pum, no?
De declaracions i contradeclaracions.
Joan.
Enllaçant, home, què diuen Josep Maria?
És veritat.
Han tingut una campanya electoral,
si se li pot dir així,
o unes guerrilles electorals,
de retrets i de llançar-se porqueria
els uns als altres,
i al final, votant el ciutadà de peu,
no sabem ben bé on hem d'anar,
si és que hem d'anar demà a les urnes,
perquè seria un altre plantejament.
Home, jo el que estic plenament convençut,
perquè parlo amb molta gent,
és que amb aquestes campanyes
cada cop el que s'està aconseguint
és que l'abstenció vagi creixent poquet a poquet.
Hi hagi un degoteix a favor de l'abstenció.
Per què?
Perquè molta gent et diu
que està cansada ja d'aquests discursos
que ningú se'ls creu,
com deies tu,
de tirar enrere,
quan la gent el que vol és tirar endavant,
no?
I per tant, penso que no ho faran, no?
Però penso que seria convenient
que els polítics
pareixin una mica reflexionessin.
També aviam si cal
fer aquest estil de campanyes electorals.
En fi, veurem què passa demà
amb la participació,
perquè les enquestes diuen
que potser estarà entre el 55% i el 60%,
és a dir, podem arribar a tenir
un nivell proper al 40% o més,
fins i tot d'abstenció,
en aquests comissis de demà dimecres.
En fi, avui és dia de reflexió,
avui no tindrem missatges de partits polítics,
però tenim altres notícies d'interès
i d'actualitat per a la ciutat de Tarraona.
Per exemple, un tema que afecta molt el Joan,
com és el tema de Calagar-se,
i que també és d'interès pel Carles,
un periodista especialitzat en temes de patrimoni,
i també d'interès pel Josep Maria.
Sí que coincidint, avui que tenim
aquests tres contartulis,
tenim el tema de Calagar-se.
Els jutjats han donat la raó
en un principi a l'Ajuntament
per l'expropiació de Calagar-se
i per preservar les restes arqueològiques que hi ha,
i s'ha desestimat un recurs que s'havia presentat
contra la suspensió de la llicència d'obres.
Joan, comencem per tu.
Què et sembla? Com ho valores, això?
Aviam, oficialment hem de ser prudents, no?
Vull dir, això pot ser, com diu la premsa,
el propietari diu que vol recórrer,
però aviam, és un pas més, fiu,
per aconseguir que Calagar-se sigui municipal, no?
I això és una batalla més dintre d'aquesta guerra
i que també ens ha de fer reflexionar
davant d'un importantíssim patrimoni
que a vegades no el sabem veure,
que és la part dels edificis,
les estructures medievals de la part alta,
que a vegades els emmascarem d'entres mateixos
darrere de les restes romanes, no?
Però bé, penso que és una notícia positiva
cap a la recuperació definitiva
d'aquest element tan important del Calljueu.
Carles.
Jo penso que mai s'hauria hagut d'arribar a aquesta situació.
Dir-ho d'una altra forma,
penso que Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona,
hauria de fer una aposta
pels béns culturals que hi ha,
especialment a la part alta,
abans que es posin al mercat, no?
Perquè a Fincas Catedral, en aquest cas,
el promotor va comprar l'edifici
quan feia tres anys que estava posat a la venda.
Per tant, seria interessant
catalogar d'una vegada per totes
i àmpliament, abastament, els edificis de Tarragona
perquè no tornin a passar situacions com aquestes.
Per garantir que els edificis,
arribat un moment que es posin a la venda,
si són béns culturals,
doncs que l'Ajuntament almenys tingui l'opció
de primera compra
o de ser el primer de compra,
és dir, el dret de retracte.
Josep Maria.
És que, a més a més, hi ha edificis com el de Cala Garça
que ja es preveu que allí hi haurà
i que hi havia una riquesa d'una època medieval, no?
Aleshores, el problema està en que
ja hi ha un mapa arqueològic fet,
bastant estudiat,
més o menys, més o menys.
Aquest és el problema,
que sapiguer que qualsevol cosa que hi ha
a la part alta,
doncs a sota, per força,
hi ha d'haver coses
que tenen un interès arqueològic
per a la ciutat importantíssim.
Aleshores, donar una llicència municipal
amb contagotes
i amb cates arqueològiques ben fetes,
amb tot un estudi,
i intentar, vull dir,
el que no podem és transformar la part alta
en un lloc que no tingui res a veure
amb el que ha estat des de sempre, no?
I després hi ha una altra qüestió.
Vull dir, hi ha empreses immobiliàries
que tenen molta vista,
tenen molta vista a l'hora de comprar un edifici
sapiguent que allò es revaloritzarà
el mil per un, no?
I que potser el que els interessa
no és, no sé, d'alguna forma
adaptar-se a la zona,
sinó fer un negoci econòmic molt important.
i no preguntarien altra cosa que aquesta, no?
I aleshores jo, quan se ven una casa
amb una immobiliària,
amb una immobiliària,
jo m'hi pensaria moltíssim
a l'hora de donar qualsevol tipus de llicència.
Carles.
Sí, parlant de la falta de previsió,
ja puc avançar que,
molt probablement,
d'aquí ja no massa temps,
parlarem d'un altre cas similar
a Calagar-se a Tarragona,
molt probablement, insisteixo,
en un lloc molt emblemàtic de la part alta,
però, de moment, encara no estic en condicions de dir-ho.
Carai, això ara ens ha deixat aquí
amb l'expectativa.
Joan, no sé si...
Perdona, per aclarir els oients,
m'estic posant en el cas dels oients
perquè entenguin a partir d'ara què pot passar.
És a dir, aquí s'ha guanyat un recurs,
l'Ajuntament,
però, clar,
Finques Catedral
pot presentar un recurs
contra aquesta decisió.
el procés
pot continuar sent molt
complex,
difícil,
llarg?
El procés pot ser molt complex
perquè, aviam,
Finques Catedral
està amb el seu dret
de recórrer això,
com pot engegar
altres
maniobres
legals
o judicials
per aturar
tot el procés
d'expropiació,
d'incuïcció.
I encara l'Ajuntament
ha marcat un preu.
El jutjat ha marcat un preu.
Llavors, clar,
Finques Catedral
pot recórrer
i dir que no està d'acord
i això podem entrar
en una dinàmica
que jo no vull saber
com pot arribar a parar
i m'estic recordant,
encara que no és el mateix
el cas del Teatre Romà de Tarragona,
que entre Tirios i Troianos
i Terodes i Pilats
estem...
Portem 30 anys?
Enredats
des de l'any 78-79.
Però bé,
hi ha dues coses
que en Josep Maria i en Carles
han plantejat
i és certa.
hi ha un problema
de previsió
i hi ha un problema
de per què ha tingut
d'arribar a aquesta situació.
Hem d'entendre una cosa.
Hi ha uns instruments legals
que és la llei de patrimoni
que en bona part
no està desenvolupada
que ens impedeix
amb els professionals
en aquest tema
poder atacar
determinats problemes.
No per banca de voluntat
sinó perquè les assessories jurídiques
dels departaments
no tenen les eines.
hi ha un altre instrument
legal que és importantíssim
que és el planejament urbanístic.
Hi ha en aquest cas
el decreto 2005
de la nova llei d'urbanisme
que també et permet
donar una sèrie
de mecanismes legals
per protegir aquest patrimoni.
I després hi ha una altra cosa
importantíssima
que són els catàlegs municipals
dels béns catalogats
i el que en diem
per a l'embarge
la llei de patrimoni
els béns culturals
i interès local.
Què passa?
Que Tarragona
tenia un catàleg municipal
molt antic
dels anys 70
i tenia un pla especial
de la part alta
de començaments
dels anys 80
i estem
el 2006
avançat
a les portes
del 2007.
Què vull dir amb això?
Que a vegades
aquests instruments
urbanístics
aquests instruments
de protecció del patrimoni
ens han quedat obsolets
i ens trobem
amb aquesta problemàtica.
Com ho podem solucionar?
Doncs ara en aquest moment
estem, penso jo,
a nivell de patrimoni
i a nivell de protecció legal
en un moment importantíssim
perquè, dos punts,
estem redactant
el nou pla general
en el qual
hi ha elements importantíssims
com el dret de tanteig
i retracte
davant de la compra d'això.
Elements
en els quals
ja estem treballant
des del Museu d'Història
d'una ampliació
importantíssima
del Catàleg Municipal
d'Edificis Històrics
a banda de la part arqueològica
que també,
Déu-n'hi-do,
entenem
de fa temps
els professionals
que l'arqueologia
no és tan sols romana
sinó que des de la prehistòria
fins pràcticament
a l'arqueologia industrial
amb la qual cosa
una de les assignatures
pendents
del patrimoni de Tarragona
que és l'arqueologia medieval
almenys quedarà contemplada
i a partir d'això
podem tenir els mecanismes
per poder
protegir aquest patrimoni
a banda d'una normativa
penso jo
que pot ser un exemple
a nivell estatal
de com afrontar
la gestió
i l'estudi
i les intervencions
en restauració
en rehabilitació
d'aquests edificis
que pensem
la majoria
són privats
i se'ls ha de donar
un ús
per començar
habitatge
i estem aquí
vintre d'una dinàmica
de què fem
aquest patrimoni
més que complexa
alguna cosa més
del tema
calagar-se
veurem com evoluciona
el tema de tribunals
perquè
quan una cosa
es fica en tribunals
Déu-n'hi-do
totes maneres
també tenim un altre edifici
emblemàtic de la ciutat
que és notícia
aquests dies
és el tema
de Tabacalera
a propòsit
de l'acord signat
entre l'Ajuntament
i el Tadis
per fer aquesta permuta
de terrenys
de tal manera
que els voltants
de la Tabacalera
quedin lliures
com a zona verda
i els guanys
que vol obtenir
el Tadis
amb la construcció
de pisos
es facin
en uns terrenys municipals
que estan
en fi
estarien
a l'antiga sofrera
en els terrenys
que ocupava
l'antiga sofrera
fins a tocar
el riu
el riu francolí
així a grans trets
tenint en compte
que és una mica difícil
explicar-ho per ràdio
però en fi
jo crec que els oients
ja ho entenen
ja a més fa dies
que va sortir
a la premsa
què els sembla
aquest acord
aquesta permuta
de terrenys
Joan
sota de l'antiga sofrera
què hi ha?
poca cosa
no
vull dir
de moment
aviam
de moment
la pregunta
és bona
i m'agrada
que me la facis
aviam
el que ens estan donant
les intervencions arqueològiques
a la zona de la sofrera
són
grans farciments
de terra
vinguts
del riu
o de la mar
i escassíssimes restes
arqueològiques
això no vol dir
que ens surtin
però aviam
la problemàtica arqueològica
que tenim
a la zona de Pere Martell
i Vissa
amb l'espectacularitat
que hi ha
o el que tenim a Tabacalera
no la tenim
en aquest espai
o sigui que
això penso jo
que és important
per
des del punt de vista patrimonial
permetre la construcció allà
de moment
de moment està bé
això
això d'entrada
segona
la Tabacalera
és un pastís
fabulós
un pastís fabulós
perquè a més a més
jo no crec
que
enderroquin
els edificis
perquè a més a més
és un monument
catalogat
vull dir
que d'alguna forma
hi ha molt d'espai
hi ha molt d'espai
hi ha espai
per moltes coses
aquí
per moltes coses
el problema és que
tothom vol
diguéssim
un trosset d'aquest pastís
tot per museu
arqueològic
tot per museu
arqueològic
és molt museu
jo plantejaria
més que
o dintre de la paraula
museu
un gran
conjunt
d'equipaments
dedicats al patrimoni
que aquí tindríem
amb opinió personal
i meva
podríem tenir
per exemple
la necròpolis
de Tabacalera
totalment excavada
i musealitzada
amb la qual cosa
una part importantíssima
d'aquest subsol
el tenim en marxa
i oberta al públic
exactament
i oberta al públic
quants anys fa
que està tancat allò
jo calculo 16 anys
és tristíssim
és tristíssim
sense cap motiu
la seu central
de museu arqueològic
podíem tenir allà
per exemple
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàxica
Biblioteca
de la Societat Arqueològica
equipaments
de Museu d'Història
un espai
del camp d'aprenentatge
de la Generalitat
pel tema de difusió
un gran espai
de recepció
del turisme
diguem-li
arqueològic
jo penso que allà
hi ha prou
metres cúbics
per tenir
un gran espai
de recepció
i de rebuda
i de difusió
del patrimoni
de Tarragona
i després
dintre de la ciutat
doncs tenir
centres d'interpretació
o altres espais
per explicar
aquests detalls
Carles
jo penso que
i m'imagino
que la idea
anirà cap aquí
més que parlar
d'un museu
nacional
d'un museu
arqueològic
estaríem parlant
d'un gran centre
cultural
de Tarragona
que inclou
lògicament
el museu
perquè hi ha espai
de sobres
per fer
inclús
diversos museus
fa anys
es va parlar
del museu
del carro
amb la col·lecció
del Joan
de Torre d'Embarra
per exemple
és a dir
alerta
el que no hem de convertir
això
és en un poti poti
no
però bueno
opcions
em refereixo
que per espais
hi ha moltes opcions
a partir sempre
lògicament
ja que està
en un entorn
arqueològic
de primera magnitud
doncs
la ceutat
del museu
arqueològic
lògicament
en qualsevol cas
l'acord
els sembla correcte
entre l'Ajuntament
i l'empresa
sí
a mi
em sembla
bo
lògicament
és molt millor
traslladar
els edificis
a l'altra banda
del carrer
Mestre Falla
que no pas
ficar-los davant
d'un museu
que hagués sigut
un mur
infranquejable
però
de tota manera
quan l'Ajuntament
va presentar
fer davant de Vidal-Embarra
que una zona verda
jo més que una zona verda
m'agradaria més
parlar
d'una zona
arqueològica
perquè a sota dels edificis
dels magatzems
que aniran a terra
hi ha les criptes
per exemple
i hi ha molta resta
segur llavors
fer un parc
arqueològic
no una zona verda
normal
una zona verda
arqueològica
diguéssim
buscar la combinació
dels dos elements
amb la possibilitat
que es presenti
això
en tot cas
que s'hauria d'estudiar
molt bé
Josep Maria
per acabar amb aquest tema
aquesta proposta
que deia el Joan
pensant en futur
de crear com un gran pol
d'atracció
cultural i patrimonial
allà
en aquella zona
cap problema
cap problema
si està molt ben pensat
si està molt ben pensat
i sobretot
si està obert
al públic
si està obert
al públic
perquè a vegades
aquestes coses
vull dir
el trist és
l'estat
en què es troba ara
la necròpolis
des que
es va fer
la primera
no la necròpolis està perfecta
l'únic que és
que està tancada
perquè l'any 83
93
amb el Congrés
Internacional
d'Arqueologia Clàssica
es va reobrir
es va
es va restaurar
el museu
es va
es van canviar
les
les cobertes
es va obrir
el públic
i al cap d'un parell de mesos
sense cap motiu
es van tancar
jo l'únic que he pogut
arrencar
quan he parlat
amb el museu
és que
per motius de seguretat
però quina seguretat
posa dos o tres vigilants
paga'ls
perquè el que
si és un
un timó
com es diu en català
un timó
una pressa de pèl
és que tu paguis
el turista
que no ho sap
paga una entrada
i veu només una sala
i es queda amb les ganes
de veure
la resta
que és el bonic
que són les tombes
a l'aire lliure
al pati
els pressos
passejar per allà
i es queda amb les ganes
jo no voldria ser
perdona
un turista
que em passés això
perquè m'emprairia moltíssim
i m'emportaria
em sentiria estafat
i em portaria
una imatge molt negativa
d'aquella ciutat
vols un espai més ample
que Empúries
per exemple
que es pot passejar
tranquil·lament
i veure-ho tot
clar
si fas comparances
dius
bé
i no se'ls empúries
vull dir
a tot
a tot l'estat
hi ha quantitat
de llocs
on pots passejar-te
el mateix circ
de Tarragona
el mateix circ
i no passa res
l'amfiteatre
en fi
ja que hem fet
aquesta mena
de recorregut
des de Cala Garça
a la part alta
fins a la zona
de Tabacalera
per acabar la tertúlia
ens quedarem
en aquesta zona
propera al mar
perquè avui també és notícia
el serrat
el tema de la pesca
en fi
no sé si saben
una mica
el conflicte
que hi ha
va haver-hi un acord
de la confraria
Pescadors
amb Pascanova
perquè una part important
del peix
el compraria directament
aquesta empresa multinacional
en fi
ahir començava
a aplicar-se l'acord
els peixeters
boicotejaven
la subhasta
de peix
avui sembla
que no tornaran
a anar
per tant
segurament
avui a les peixeteries
de Tarragona
no trobarem peix
de Tarragona
si d'altres ports
però no d'aquí
com ho veuen?
quan de peix
de Tarragona
no hi ha realment
perquè a vegades
un té sospites
que el peix
aquest de Tarragona
ve d'Itàlia
no
normalment
vull dir
de fet
de fet
el problema
el tenim
exactament igual
que quan hem començat
la tertúlia
amb els intermediaris
parlàvem d'immobiliàries
i aquí parlem
de peixeters
el problema
és la persona
que està entremig
vull dir
el pobre pescador
el peix
se li paga
molt poc
és qui el treballa
qui el treu de la mar
i qui
sua la samarreta
el pescador
cada vegada
està més car
i tot el que sigui
i el peix
val el mateix
val
els hi paguen
el mateix
que de sempre
si des de la cofredia
es fa
s'intenta
buscar unes solucions
que beneficin
el pescador
algú
ha de cedir
d'alguna forma
i l'intermediari
doncs
normalment
no vol cedir
el problema
és el de sempre
vull dir
tu vas a la llotja
i veus
com surt el peix
de lli
te'n vas al mercat
i veus
el que paga
la mestressa de casa
pel peix del mercat
vull dir
l'intermediari
d'alguna forma
és qui s'emporta
no la part del pelut
s'emporta la part
del llagostí
de la gamba
i de l'escamarlant
i això
no pot ser
van fer el boicot
però van prendre
tota la partida
pesca nova
o sigui que
l'intermediari
li va sortir malament
la jugada
però això
fins a quin punt
pesca nova
pot aguantar això
perquè l'acord
amb pesca nova
això s'haurà de veure
fins a quin punt
a més a més
vull dir
l'acord amb pesca nova
és molt bo
perquè ha donat
llocs de treball
a persones
que no
vull dir
dones de pescadors
gent del serrallo
gent que ha pogut
intervenir
amb aquest acord
vull dir
d'alguna forma
des de la cofredies
jo crec que s'ha fet
una cosa positiva
pensant en la cofredia de pescadors
què és la cofredia de pescadors
que no és la cofredia de pescadors
exacte
i a més a més
vull dir
s'hauria de parlar moltíssim
i els membres de la cofredia
en saben moltíssim
de tot això
que moltes vegades
qui
qui ha deixat
bonys
econòmics
a la cofredia de pescadors
no han sigut els pescadors
sinó que han sigut els peixaters
vull dir que
hi ha
hi ha una història llarga
que
en fi
no és el moment
forma part de la tradició
en qualsevol cas
estem davant d'un conflicte
entre
peixaters
detallistes
en fi
gent que té negocis petits
amb
pescanova
en fi
una multinacional
que aquí no sé si
ja que estem parlant de peixos
allò que el peix gran
és menys el petit
no sé si
però fixa't-hi
que el preu del peix
el posen els peixaters
el preu del peix
el posen els peixaters
no el posa pescanova
pescanova no entra a la subhasta
pescanova ha dit
jo pagaré el preu
que sorti del mercat
d'aquí de Tarragona
vull dir que d'alguna forma
són els propis peixaters
el que posen el preu
que els pescadors
obrin botigues
això es va fer Cambrils
s'ha fet l'experiència
a Cambrils
és posar-te
en front
ja no dels peixaters
sinó
de les pobres
peixateres
que estan al mercat
que són
és una altra
perquè la peixatera
que està al mercat
moltes vegades
no compra directament
a la llotja
sinó compra
amb un intermediari
o el mercat
o tot
Carles
jo crec que
tots tenen dret
a guanyar-se la vida
i guanyar-se-la
el millor possible
jo
aquest tema
l'he seguit bastant
des del punt de vista
de la confraria
i el que sí
la sensació que tinc
és que el sector
de la pesca
està cada cop pitjor
però és que a més
no és que estigui malament
és que està molt malament
la mar
quan un senyor
surt de matinada
amb una barca
pesca
arriba a port
i ho llença a l'aigua
és que la situació
és greu
això no ho fa cap altre sector
en tot cas
de tant en tant
els pagèssos
per què?
però per què ho fan?
diu
escolta
perquè em paguin
quatre cèntims
pel meu esforç
més m'estimo ja
per ser pobre
ho soc amb dignitat
és a dir
arribar a pesca nova
és una solució
per la confraria
de Tarragona
pels pescadors
provem-ho
els possibles danys
que fan el PST
si no tinguem malentès
el 50% del peix
va a llotja
que és més o menys
el que es consumeix
a Tarragona
perquè abans
perquè molt d'aquest peix
que ara es porta a pesca nova
s'anava cap a altres llocs
ve gent de Lleida
a comprar a Tarragona
ve gent de l'interior
a comprar a Tarragona
no és només els peixaters
del mercat central
els que venen
hi ha molt de peix
i es venen
a molts llocs
jo no crec
que el peixater d'aquí
surti
per suïdicat
també hi ha altres
que van a comprar-ho
a Barcelona
o sigui que hi ha de tot
el mercat que ve
de Mercabarna
per això et dic
que van a Barcelona
a comprar-ho
sí bé
però penso una cosa
vull dir
el peix de Tarragona
la mar de Tarragona
dona un peix
determinat
amb una qualitat
extraordinària
això és cert
jo per
i qui el coneixem
el coneixem
per obligacions acadèmiques
m'ha tocat anar
a Santiago de Compostela
cada dos per tres
i allà dalt
alguna vegada
doncs
hem anat
allò a fer
un
allò que es diu
un ribeiro
eh
prendre unes tapes
alguna cosa
i un dia
me van dir
ho i vas aprovar
una cosa muy buena
diu què és
diu
xouves
xouves
no
dit així
dic bueno
ho provaré
me van donar
ceitó
me van donar
boquerones
digue-li com vulgui
ceitonet
dic carai
això sí que m'agrada
fregidet
la mar petitet
la mar de bo
ceitó
i li vaig dir
al camarer
que estava per allà
dic
això és d'aquí
diu no
dice me lo traen de Tarragona
dic mare Déu
dic que jo hagi de venir
de Tarragona
a menjar-me
el ceitó d'aquí
peix blau de Tarragona
cap a Santiago
de Compostela
i estic segur
que tots sabem
el lloc on
millor peix
pots menjar
és a Madrid
per què?
perquè els camions
surten
a la tarda
i a les 5 de la matinada
són allà
al mercat del peix
a Madrid
que no sé
si encara està al mateix lloc
però està a prop
de la porta de Toledo
per allà baix
doncs
és evident
el peix és bo
el peix és bo
i si no fos bo
pesca nova
no s'hagués arriscat
a fer aquesta cosa
vull dir
que és una presa
de categoria
i en tot cas
el que està dret
és que la gent
aviam
qui més treballa
el peix
és la gent
que surt a pescar-ho
no hi ha dret
a que siguin
els que menys rendiment
treguin
no?
doncs escolta
potser que
ens posem tots d'acord
i aviam com solucionem
amb això
perquè com sempre
passa en aquest món
el que menys treballa
és el que es porta
més peles
perquè ni el pescador
ni el peixeter
que està allà
unes quantes hores
tot el dia
al mercat central
són els que menys guanyen
i el que més guanya
és el que simplement
va al port
compra
trasllada
i vén allà
en fi
a veure si
al conflicte
li trobem una solució
que sigui
del gust
dels peixaters
dels pescadors
en fi
de tothom
de tots els sectors
implicats
en aquest tema
avui no sé si menjarem
peix de Tarragona
avui sé que toca menjar
castanyes i panellets
marca la tradició
això ho farem
amb màniga curta
per allò del canvi climàtic
perquè tenim un ple estiu
encara que estiguem
a 31 d'octubre
en fi
que vagin bé
els panellets
les castanyes
i demà la jornada electoral
els contartulis
gràcies
Joan Menchon
Josep Maria Sabatebós
Carles Gossalvez
fins la propera
gràcies i bon dia
bon dia