Ara són en dos quarts d'una del migdia, set minuts.
Tornem a saludar més formalment el Pep Calvet.
Hola, Pep, ara sí.
Hola, bon dia.
Ara parlem d'esports d'aventura i natura
i estem encantats perquè saludem el Jordi Pàmies.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Fa bon aspecte, no li veig cap tirita, cap envenatge, no li veig res.
Recorden, en Jordi Pàmies ha participat recentment
a la Copa del Món de Rides
amb l'equip UCA Xtreme.
Sí?
Com que té una terminologia molt concreta,
i jo no vull dir-ho malament,
del que han quedat molt bé, han quedat magníficament bé.
Ara ens comentaves quin és, però poca broma,
en la classificació mundial.
Sí, sí.
I això està molt bé.
Sí, sí, sí, perfecte.
És la millor classificació que hem obtingut fins ara a nivell internacional.
Doncs amb el Jordi parlarem de tot això,
però avui no tenim llibre.
Oh, no hi ha regal, sí.
No, Lluís, que tenim un regal, home, ja pots obrir el telèfon.
Sembla que es faci de portar ell.
Escolta, quin disgust que no teníem llibre.
a mi, no?
Tenim dues entrades per al Parc d'Aventura a la Natura,
al Junglet Trek, que en de Tamarit en van parlar,
amb el Jordi Pamiés.
I aviam, ens van explicar tot això que fan de tirolines
i d'aventura en definitiva.
Sí, la Pons.
Exacte.
Són entrades per adults, a més a més, les que tenim aquí.
Per tant, dius, és que jo no tinc canalla,
però segur que a jo li agrada fer-ho igual.
Són dues entrades per adults, que les regalarem,
les regalarem a qui respongui correctament una pregunta.
Jordi, fes els honors, fes-t'ho la pregunta.
Ens han de dir el nom d'un estri que s'utilitza.
Sí, sí, un estri molt important,
utilitzat a nivell de seguretat i en el parc,
que és aquesta mena de cinturó que ens subjecte,
que ens manté units entre el nostre cos i la instal·lació.
Té un nom.
Quin nom es diu?
Això té un nom.
I si saben el nom, ens truquen 977-244767,
dues entrades d'adult per gaudir del junglettrec.
És divertidíssim, de veritat, no s'han de perdre.
I no cal tenir una forma física extraordinària,
ni ser un atleta.
Normalets.
Anava a dir com nosaltres, però no, com jo,
que vosaltres sou persones molt esportistes.
Cal simplement estar atent a les normes,
poques normes que fan el primer briefing quan arribes al parc,
i llavors endavant, ja són autònoms totals.
Hi ha algú que està molt pendent de la seguretat
i em penso que sap la paraula.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Marc Mayolas.
Marc Mayolas.
Sí.
Què tal, Marc?
Bé, bé, m'estava escoltant i, bueno...
Tu ho saps, segur.
Crec que sí.
Tu segur que ho saps.
Fas veu de fer coses de muntanya.
No sé si hem parlat alguna vegada.
Sí, el llibre de guanyar el llibre.
El llibre, i coneixies una mica la pregunta que vam fer
perquè coneixies la ruta, no, no, que...
És veritat, deies que abans feies més excursions,
el que passa que ara raons familiars impedeixen fer-ne, no?
No ho fem gaire, no, ara.
Però escolta, col·loquem la canalla i us n'aneu a treure l'adrenalina,
amb tot això que et sembla, Marc.
Però t'has de posar aquest cinturó.
Sí.
I quan el demanis, com l'has de demanar per no fer allò com l'ignorant?
És el que un ells dieixin, no?
El moscató, pot ser.
Digues, digues, no.
Jordi, has sentit alguna cosa?
Jo no he sentit res.
És el cinturó, el cinturó en si és una peça com de roba, una cinta.
Vale, no, llavors no.
Ai, no és metàl·lic.
El moscató ens uneix això amb l'altre, com aquest qui diu, eh?
Sí, sí.
Estic posada jo també.
Molt bé, molt bé.
Però el cinturó és una altra cosa.
No me'n recordo ara.
Truca'ns un altre dia, Marc.
Gràcies per participar.
Adéu, bon dia, adéu.
Clar, és que hi ha, dius, un piolet...
No, un piolet no.
Tu dius, aquí poso al sac totes les eines i tots els estris per anar a la muntanya,
i vaig dir en noms.
El cinturó, el que diu el Jordi, no té més, eh?
La pista és ben clara.
Donem pas a una altra trucada, bon dia.
Hola.
Amb qui parlo?
Amb Montse Leandro.
Montse, com es diu això?
Iolanda, és que no he sentit la pista aquesta que acabes de dir.
No, no, la pista és la pregunta.
Com es diu el cinturó que quan practiques aquests esports d'aventura et poses a la cintura?
Un què?
Ernès.
És a dir, quan tu vagis al jungle 3, que el primer que diràs, em posen Ernès o no, no?
Què la dius?
Que sí, que és això el que ell tenia que dir.
Clar que sí, dona.
Molt bé, molt bé.
Clar que sí.
Ai.
Doncs molt bé, Montse, escolta, tens aquestes dues entrades per al jungle 3 i que pots venir a recollir per la ràdio a partir de dilluns, si no et fa res.
Vale, no passa res.
Una pregunta, Iolanda, els nens també hi poden anar en aquest lloc o què?
Perfectament, sí, sí, hi poden anar.
Vosaltres teniu la invitació, diguem-ne, per a dos adults i vosaltres adquiriu l'entrada per als nens i ja està.
Molt bé, moltes gràcies.
Molt bé, a tu, Montse.
Adéu.
Gràcies per trucar, bon dia. Adéu-siau.
L'Ernest, clar.
Sí, sí, està ben clar que ja no sol per això, sinó totes les activitats, l'escalada.
Si haguessin parlat d'escalada segur que s'haguessin recordant més.
Sí, segurament, però clar, aquestes activitats en el jungle 3, que el tema de la seguretat és fonamental.
Només falta que ens posin una urna, pràcticament, perquè no ens passi res, ni una esgarinxada amb una urna.
Avui dia totes les normes de seguretat, tot el que s'agasta en seguretat està ben gastat.
Precisament, per això, abans de conèixer l'aventura alpina del Jordi, volem parlar de seguretat en referència al tema dels barrancs que vam parlar la setmana passada.
Molt bé, sí, la setmana passada vam parlar del barranc en concret del Canaletes, que està a la zona ja tocant el llindar dels parcs i dels ports.
Llavors, el pla rector de l'ús de gestió, el PRUG, que es diu, dels ports, que regula tota aquesta activitat de barrancs i tot això,
llavors ha dictaminat una sèrie de normes. Llavors, simplement, si anem tant a Horta de Sant Joan com a la direcció del parc,
ens donarà un escrit amb tot el que es pot fer i el que no es pot fer.
O sigui, hi ha barrancs que estan prohibits, com pot ser el salt del Barber, el barranc de la Conca, el barranc de la Geganta i el barranc d'Esferracavalls,
aquests estan prohibits fels, llavors, més que res perquè estan dins del parc completament i llavors l'activitat queda molt regulada.
Llavors, hi ha uns altres barrancs que el descent està regulat, per dir-ho, no per tothom, sinó un cert número de persones,
s'ha de sol·licitar l'autorització al parc i llavors, doncs, aquests són, per exemple, el barranc de la Peridora,
el barranc del Canal del Bacó, això ja està a la Vall d'Uixó, i el barranc de la Figuera o el barranc de Caramella.
Llavors, hi ha uns altres que no estan regulats però, en canvi, igualment has d'omplir aquesta sol·licitud.
I, a més que tot, per seguretat, perquè sàpiguen la gent del parc que estàs en aquell barranc i que pot passar alguna cosa
i que saben que en aquell moment hi ha gent allà dins, no?
Llavors, doncs, per exemple, el PRUH, a més, autoritza el descens d'alguns barrancs
amb un número de 140 persones a la setmana.
O sigui, a la setmana només poden fer 140 persones i si tu vas personalment,
o sigui, pots anar en grup, però si vas tu sol, doncs, llavors només són a 70.
O sigui, persones que ho sol·liciten individualment, doncs només 70.
A més, o sigui, és una manera, doncs, que tot estigui controlat i que gaudim de la natura.
De fet, aquest tipus de normativa ja fa molts anys que s'aplica a França,
que és bressol de totes aquestes activitats.
Jo recordo alguna vegada que hem fet propostes per França i ja ho explicaves,
perquè aquesta és una normativa que fa molt de temps que s'aplica.
Jo me'n recordo que vaig anar una vegada a fer el Llec,
per darrere del Canigó, cap allà a Prada, de Conflent i tot allò,
la part francesa, i sí, sí, m'han quedat molt sobtat.
Uns controls i un...
A més, el gendarme és d'allí demanant-se tot el material que portàvem, no?
Llavors, hi havia precisament un que no tenia,
li faltava un material que va demanar,
i llavors no el van voler deixar entrar.
Llavors li dèiem que, bueno, quan acabéssim, que li passaríem.
I sí, sí, però vam haver d'acabar i donar-li després el material.
Doncs és bo tenir aquesta informació i plantejar-ho abans de fer aquesta ruta.
Vosaltres el tema de permisos, accessos i tot això ja,
com que m'heu amb tot preparat i tot fet, no?
Doncs sí, sí, sí.
L'organització ja...
L'organització s'ocupa de tot.
I a més és una organització complexa, és una organització potent,
perquè estem parlant d'un campionat del món, no?
Comences tu, Pep, allò del punt de partida de...
Sí, no, per dir que, bueno, que s'han de felicitar-los,
perquè si ell parlava que tenien que quedar classificats
perquè era el campionat del món, anava per grups de països,
doncs bueno, ja tenen la classificació per anar a Canadà,
perquè la pròxima, a més, m'han posat els dents així de llargs,
perquè recientment hi vaig estar a Canadà
i és un país dels que més m'agraden, eh?
Per tot això de natura i tal, eh?
Llavors ells ens explicarà, doncs, com li van anar.
A veure, vau sortir d'aquí, explica una miqueta el punt de partida, l'arribada...
No, quasi que la primera etapa ja la realitzem, doncs, amb el viatge, no?
Perquè, bueno, acaba per coses del pressupost,
doncs vam agafar furgoneta des d'aquí, viatge ja, doncs, de quasi 10 hores...
Més aventura si haguéssiu agafat un avió, mira què et dic,
perquè avui dia viatjar en avió ja suposo que hi ha risc i avancura...
Sí, a més, eren uns dies que estaven...
Per això t'ho dic, va coincidir amb les vagues i els anuncis de vagues de pilots,
vull dir que encara sort que vau anar en furgoneta.
Llavors, a partir d'aquí vam arribar a una part del domini esquiable de Les Arcs,
que és una part que toca, doncs, encara és a França, la part és de França,
però ja quasi tocant a la part suïssa, no?
Suïssa, sí.
I llavors, des d'allí va haver la sortida, pràcticament a 2.000 metres d'alçada,
i, bueno, vam començar amb una secció de bicicleta muntanya,
amb un descens cap a la zona de Borg Sant Morís,
on vam trobar riu amb aigües braves,
o sigui, vam fer un descens per riu, doncs, a Déu-n'hi-do, mogudet.
I tant, un ràfting total.
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do.
Res a veure amb el Noguera Pallarés?
No, una mica també... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
No sé si...
Aigües braves.
Sí, sí, aigües braves totales.
Aviat es diu, però Déu-n'hi-do.
I després, a partir d'aquí, doncs, bàsicament,
com ja es caracteritza aquesta organització,
doncs, sempre són desnivells brutals.
Per tant, un ràfting, després, quina mena de prova?
Després, directament, vam continuar amb una altra secció de bicicleta de muntanya,
que ja de cop vam fer 1.500 metres de desnivell positius,
doncs, amb pujada, o sigui, amb uns 14 o 15 quilòmetres,
doncs, una pujada, llavors, un altre descens,
continuem amb cursa a peu, també, uns altres 1.000 metres de desnivell,
vull dir, en total ens van sortir 220 quilòmetres, aproximadament,
i uns 8.000 metres de desnivell positiu.
Tradueix, Pep, això és molt, no?
És que a mi em sona com a molt.
Molt, molt, perquè, no sé, en bici de muntanya,
per exemple, una persona que no està entrenada,
fer aquests metres de desnivell,
que, a veure, tu dius, només són 15 quilòmetres,
és, amb una comparativa, com d'aquí a Reus, no?
Però d'aquí a Reus, pujant per amunt,
doncs, ben bé, li cauen a una persona així,
3 hores, 3 hores i mitja, 4,
ells segur que la van fent 2 hores, com a molt, no?
Sí, aproximadament, però vas acumulant cansament,
també, i llavors vas intentant regular una mica,
o dosificant el teu esforç.
Però el problema d'això és el canvi.
Quan deixen la bicicleta, llavors, ostres,
ara comença a córrer.
Ojo, que te canvies a...
Deixo la bicicleta, un banyet, relaxant,
em poso a dormir, però no,
així no cal escalfar, ja.
No, no, no, això fa...
Que l'esprou, no?
El banyet ja quasi és obligatori,
si van tocar aigües braves, segur que aigües...
Aigües braves, ràfting, la bicicleta,
després a córrer, com ni vol fer.
Sí, sí, i també muntanya, desnivells importants,
senderonets petits, estrets,
i també desnivell cap amunt,
una altra vegada baixada, continuar,
després vam fer descens de barrancs,
una altra secció de bicicleta muntanya,
que aquesta va ser la reina...
Barrancs, quan parlem barrancs, no parlem del canaleta.
No, no, no, hi ha la zona dels Alps...
Sí, a més allí...
Estem parlant de barrancs d'aquells en majúsculació.
Allí són uns barrancs molt típics,
perquè potser, no sé si us va tocar fer baltros
algun ràpid, que és de 50 metres...
No, no va arribar tant, però déu-n'hi-do el barranc.
Sí, sí, sí.
A més...
Complexa amb dificultat.
Sí, llavors l'organització en aquests casos,
quan l'activitat té certa dificultat,
el que fa és neutralitzar el tram.
O sigui, fa que la gent, o sigui, no obligui
a que la gent s'ho prengui com una cursa,
que vagi molt ràpid,
sinó que l'únic que fan és cronometre l'aproximació
fins a l'entrada,
i llavors el descens del barranc,
en aquest cas l'activitat,
que la gent s'ho prengui en calma,
que sàpiguin que no els hi corre el temps,
que...
Que la seguretat és el primer.
Parin més atenció a la seguretat, exactament.
Sí, quan arribeu a aquest punt,
quanta estona porteu de...
El barranc devien ser a les 5 de la tarda, ja,
i portàvem des de les 7 del matí.
Sense parar.
Sense parar.
Sí, sí, sense parar.
Menjar i així, sobre la marxa i marxa.
En el moment en què fas el canvi,
deixes la bicicleta, et canvies les bambes...
Fas humós i tires.
És el temps de fer-te els cordons de les sabates,
d'omplir l'altre cop el camelback,
i continuar.
Sí, sí.
Ja hem fet el barranc.
Ja hem fet el barranc.
Llavors, tornem a agafar bicicletes,
i llavors ve a etapa reina de bicicleta,
que va ser de 50 quilòmetres,
també amb uns 1.300 de desnivell positius,
en el qual ja es comencen a notar una miqueta
les cames que ja no van com al principi,
llavors, en algun cas,
disposem també d'un sistema en la bicicleta
per poder remolcar la persona que va més fluixa.
Perquè recordem que l'equip sempre ha d'anar unit
i mai es pot deixar ningú endarrere.
Llavors, aquí és quan ens comencen a utilitzar
artilogies d'aquesta mena,
d'un petit mosquetonet amb una goma o una cordeta
per anar remolcant la persona que va una miqueta més endarrerida.
Quan s'explica aquest tipus de proves,
penses que l'està fent pim-pam,
però clar, hi ha moments, per entrenat que estiguis,
que hi ha autèntic dolor, que hi ha autèntic patiment.
Si sembla que sigui un plis-plas,
i ara puja, i ara baixa.
Hi ha vegades que és curiós,
perquè tu te sents molt fort de cames,
però de cap, tu dius, no, no arribo.
Psicològicament has d'estar centrat, eh?
Sí, tant el cos com el cervell.
Hem de funcionar perfectament.
I moltes vegades et trobes que físicament ja no tens,
estàs executat completament,
però el teu cap està entrenat per això
i et fa tirar més.
O sigui, és el que et fa tirar endavant.
Si no, molts cops no arribaries a la meta.
Clar, hi ha una despesa d'energia extraordinària.
Prèviament jo m'imagino que fer una dieta particular
per tenir una sèrie de reserves,
perquè una cosa és de manteniment i una altra és...
Sí, exacte.
Els mateixos entrenaments als que ens submetem,
doncs ja de per si ens obliguin a fer un desgast molt important
per després, doncs, poder...
Que la nostra alimentació també s'accepti
d'una forma més específica per aquest tipus d'activitat.
Sí, perquè ho has de...
T'ho has d'administrar molt ràpid
i que tingui un tram de temps
que la seguida faci surtefecte, no?
Deixar, com ara molts...
Bé, doncs agafem...
Mengem xocolata per...
Quan seus no t'estigui, agafes la xocolata,
t'agafes una pàjara que no arribes, no?
Això era abans que no hi havia tantes coses,
ni se sabia tant de l'exercici físic, no?
Ara està tot més controlat, tot.
Acabem l'etapa reina,
perquè la vau acabar, lògicament,
per això esteu aquí en el 15 lloc del rànquim mundial,
i què?
I, bueno, una altra, entre cometes,
l'etapa reina, però aquesta de cursa a peu,
continua, doncs, de quasi 30 quilòmetres,
de muntanya també,
amb mil de desnivell també positius,
de cop, o sigui,
seguits, o sigui, no allò,
ara un tram de 500 i després més tard un tram de 500,
sinó de cop, 500,
llavors ja se'ns va fer de nit,
lògicament, no hi ha...
Home, és que porteu ja des de les 7 del matí,
devien ser les 11, les 10 o les 11.
Sí, sobre les 10 així vam arribar,
i llavors teníem prevista acabar sobre les 3 de la matinada,
la primera etapa,
i tenint en compte, doncs,
que ens interessa bé acabar el més aviat possible,
perquè a les 2.45 del matí del diumenge
tornavem a reemprendre la segona etapa,
i per tant, com més aviat arribis,
més estona...
Més temps per descansar,
que, bueno, són 2-3 hores,
estàs valorant sobre aquest temps, eh?
Que, de fet, segur que va haver gent que empalmava,
o sigui, arribava a la zona...
I que empalmava amb la segona etapa?
Sí, perquè ja no...
I podien acabar, tot el rai,
empalmant amb la segona etapa?
Normalment hi ha el cansament,
doncs, en algun moment...
O s'apaguen, exacte,
el paguen i acaben, doncs,
saltant-se alguna secció,
doncs, els penalitzen llavors,
però sí, sí,
nosaltres va ser aixecar-nos
després de les 2 hores...
Va posar a descansar, doncs.
2 horetes.
Bueno.
I va ser aixecar-nos
i veure com llavors arribaven encara equips.
Sí.
Ostres, doncs, encara sóc afortunat,
no?,
que hi he disposat de 2 hores.
Quants equips participaven, al final?
Al final van haver-hi 36.
Sí, sí, en aquesta secció,
però, bueno, en aquesta competició.
Però a nivell general de tot el món,
ens movem sobre 60-70.
Entre 60-70,
ocupar el lloc número 15,
està molt bé, molt bé.
Sí, sí, sí.
I ara només són 30 els que van a la final.
30 millors.
Bueno, doncs, de moment...
Estem aquí.
De moment no deuen anar a la final.
A més,
en diferència amb els altres,
els equips catalans han ocupat,
jo calculo, 3 o 4 places.
4 places de les 5
que donen per 7 o 8 aquí,
7 o 8...
Sí, països.
Països.
Espanya, Portugal, Grècia, Itàlia, Turquia,
Eslovènia, crec,
i no sé si m'en deixo algun,
però de tots aquests països,
doncs hi ha 25 places.
I de 5 equips catalans que vam anar,
bueno,
hauria de ser aquí,
o sigui, places per...
pel país espanyol,
però bàsicament els...
Els catalans ja són catalans.
Sí, dels 5 equips que vam anar,
doncs 4 hem aconseguit les 4 d'aquestes llocs.
No, no, no, molt bé.
Però molt bé, eh?
Perquè és un esport minoritari,
però realment és una posició extraordinària, eh?
A més aquí...
Diquen quant a difusió de la importància que tingui,
doncs que els equips hagin arribat a aquesta...
Sí, sí, és que jo crec que
Catalunya potser sempre és de les pioneres
que s'aferra a tot el que...
A França ja porten 10 anys,
per dir-ho d'alguna manera,
aquí de seguida ho agafem, no?
Tenim el hàndicap que no està regulat,
sempre costa regular tot això,
perquè la Generalitat no sap com agafar-ho,
les federacions...
I no es poden emmirallar en el model francès
que els ha funcionat fins ara?
Sí, però si això políticament ja no passa,
perquè la qüestió de...
la política que porten,
com ara el dels carnets en punts,
fa molt de temps que funciona a fora...
Si amb coses molt transcendents no ens posem d'acord,
no ens posarem d'acord en una cosa així
que practiquen menys persones.
I escolta una cosa, Jordi,
la segona etapa de la mateixa duresa,
les mateixes característiques,
el tipus de proves a practicar?
Sí, les mateixes proves,
un palet més curt ja tot,
una miqueta com costa avall, no?
Però tot i així, doncs encara, Déu-n'hi-do.
Primera secció amb bicicleta de muntanya,
una altra de muntanya
en la qual ens vam trobar una via ferrada,
que segons deien a la web,
doncs era la via ferrada més difícil de França.
Ho vas constatar que era una de les més difícils?
Déu-n'hi-do,
de totes les que he fet,
segur que és la més difícil.
i confirmo.
I llavors allà es va crear un embús important
perquè molts equips,
potser físicament no estaven preparats
o ja s'havien desgastat massa
com per afrontar aquella dificultat,
perquè Déu-n'hi-do, eh?
Saltar-te a una d'aquestes proves
suposa la eliminació,
directament pèrdua de punts,
però continues dins del que és...
Sí, en aquest cas,
en les classificatòries,
en la que hem fet ara,
doncs saltar-se a una prova
l'únic que et fa és penalitzar
el temps de l'últim,
de l'última persona
que realitzi aquella secció,
de l'últim equip,
i a més a més,
afegir d'una penalització
d'una o dues hores,
però bueno,
encara et permet continuar
en cursa.
En el cas d'un campionat del món
en el que són molts més dies
i que llavors l'organització
es regeix molt més
d'anar tancant uns controls de temps
que per seguretat
doncs es marquen,
en el cas de ja no arribar
en aquest control de tancament,
ja no et permet continuar
la competició.
Quin equip va fer
millor paper
en aquesta última competició?
Doncs l'equip Salomon Espanya,
que ja són un equip
que són professionals.
Eccents s'hi dediquen,
com aquest que diu.
Sí, sí.
O sigui,
el Salomon,
per exemple,
perquè tinguem una idea
que va,
doncs dona,
per dir-ho,
en pessetes parlem,
15 milions de pessetes
perquè preparin
una sèrie...
Clar,
i aquestes persones
s'hi dediquen professionalment,
per tant,
lògicament,
no han de buscar el temps lliure
per entrenar
i per practicar.
Tenen 10 o 12 persones
que sempre van als campionats
els que millor estan preparats.
Per exemple,
tots entrenen,
els 10 o 12 entrenen,
però com en el cas del Jordi
són 3 que participen,
doncs per aquest acurs
se'ls va millor amb aquest,
són aquests 3.
I així,
doncs fan l'equip.
I ara què?
Què passa a partir d'ara?
Esteu als 15es
i què?
Quin és el futur més immediat
en el que és l'evolució
d'aquest tipus de proves?
En aquest cas,
ara,
doncs ens prenem
una setmaneta
mig de descans,
però tampoc parem.
Vosaltres no teniu agulletes,
no?
Això és cosa
dels que no fem mai res.
Ja va ser,
això ens va passar de petits, ja.
No deuen saber
que és una agulleta, eh?
Bueno,
Déu-n'hi-do,
si fan unes
sobre esforç,
no són agulletes,
però es paga.
Realment les tenim
quan participem
en proves,
en competicions
que no són d'aquest tipus,
no?
Ah, clar.
Que no està acostumat.
Que són molt més intens,
que són dues hores,
no?
Amb dues hores
nosaltres ens esforcem
dues hores a tope
i és quan tenim agulletes.
Ara,
el nostre són
30 hores.
Fondo, fondo.
30 hores
i vinga.
Doncs això que et preguntava,
Jordi,
ara què?
Descansar una mica?
Descansar una mica
i immediatament
ja posar-nos
a entrenament específic
per anar al Mundial,
no?
Per afrontar
el que suposem.
Si l'any passat
vam estar 6 dies
per finalitzar-lo,
doncs aquest any
si anem una miqueta millor
i ho fem amb menys,
millor,
però tot i així,
per preparar 5-6 dies,
sobretot entrenar molt
les nits,
perquè la nit
és on es continua avançant,
pràcticament és non-stop
i tens moltes crisis
d'aquestes
de molta son,
molta son,
molta son,
te l'has de fer passar
perquè tu has de continuar
i...
És el desespero,
no?
Sí,
és el que demà
abans del cap,
no sé si el cap funciona
i el cap et permet
continuar avançant,
doncs és el que et fa tirar endavant.
I on se sap,
on serà el campionat del món,
aquesta altra prova?
Per la zona del Quebec,
però no se sap,
normalment és secret
el recorregut
fins al dia abans.
Ui,
allà hi ha unes muntanyes més grans,
amb uns desnivells macos,
perquè sí.
A més,
hi ha una quantitat de parcs,
per això dic que
el Jordi m'ha posat
les dents llargues
i encara faré una infiltració
i...
Podem anar a planchar la roba
com feien avant
les artistes que ens portin,
eh?
A més,
és que Quebec mateix,
bueno,
és que Quebec
estem parlant
d'una Espanya
en petit allí,
no?
Sí,
sí,
és una...
No tenim més temps,
el Pep havia preparat
coses molt interessants,
però com que això no caduca,
ho guardem per la propera setmana
i el Jordi Pamies
que com sempre,
que enhorabona
primer que tot,
que ha estat un plaer
que com sempre
tens les portes obertes
a la ràdio.
Moltíssimes gràcies,
adeu Jordi.
Pep,
ens retrobem la propera setmana,
el divendres,
d'acord?
Molt bé,
i agrair a TREC
doncs
que posin...
Mira,
dues entrades
per la Montse
pel junglet TREC.
La una,
les notícies.
Molt bé.