Inmogar, la teva immobiliària, t'ofereix la tertúlia del Nàstic.
A Tarragona, l'última derrota va ser el 22 d'octubre del 2005 a Elge per un gol a 0 davant l'equip a la Cantí.
I ahir es va tornar a perdre, es va trencar una ratxa de 14 partits sense perdre i de 11 jornades sense conèixer la derrota lluny de Tarragona.
Però tot i això, avui són d'aquells dies que un es lleva, mira els diaris, això sí, els que heu comprat els diaris,
perquè n'hi ha com un servidor que quan ha anat i perd no acostuma a comprar els diaris,
però el que mira el diari, mira la classificació i diu, home, però si som co-líders,
si tenim 62 punts, si encara li entraiem 5 al quart que és el llevant,
i et comença a venir el somriure a la cara i et tornes a alegrar perquè dius,
home, tot i la derrota per 3 a 0, vaja, continuem tenint-ho molt i molt bé per continuar i seguir aquest camí cap a primera
que ens deixi jugar l'any que ve a la Lliga de les Estrelles.
De tot això, del que va passar ahir al Colombino i del que pot ser el proper partit davant del Màlaga,
ben volem parlar avui amb tres convidats que ja tenim a la taula, el Carles Gossalves, Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Joan Alassà, bon dia.
Hola, bon dia.
I el convidat d'última hora, el Jesús Ramiro. Jesús, bon dia.
Bon dia.
I l'Albert Ciòrdia, que arriba ara i també parlarem amb ell, que està entrant per la porta,
això d'aquestes hores del matí, ara trobem a l'Albert.
Però comencem amb vosaltres, volia començar amb el Joan Alassà, que va estar ahir a l'Estadi Nuevo Colombino,
que tornava amb avió amb l'aiguat que va caure a Sevilla, Joan,
i jo patia per vosaltres perquè pensava si havíeu d'agafar l'avió amb la que estava caient a Sevilla.
No, els avions són molt segurs, eh?
Sí, sí, seguríssims.
Seguríssims.
Alguna vegada tens turbulències, alguna vegada et passa, però...
L'avió és molt maco, és un esport molt, molt maco,
que et porta a tot arreu en un moment, el que passa és que això és molt car.
Nosaltres, per cert, vam sortir amb un nou retard perquè l'avió que venia de Barcelona va tindre problemes,
no sé què, ara no va arribar a Sevilla, llavors el tema de l'aigua,
que estan caient ranes, estan caient ranes i tot, de tanta aigua que caia...
De tot va caure.
De tot va caure, sí.
I era això, va haver un tema de mora i tot això d'aquí, però bueno, van pujar i bueno,
i arribar als dos quart d'onze de la nit ja estàvem a Barcelona.
Tu que vas obrir el partit in situ, al Novo Colombino, fes-me'n cinc cèntims,
el que vas poder sentir i viure en aquell estadi.
Home, evidentment, primer de tot, enhorabona per l'afició de Vuelva, es va bucar completament.
Tot per cert que a mi em va quedar sorprès perquè durant el marcador,
el marcador que van posar,
agraïcimiento a la afición del Córdoba por apoyar al club deportivo Vuelva.
Hi havia un racó a la zona preferent, que hi havia una penya del Córdoba,
ficava Córdoba manía, després ens vam assabentar que és que hi havia
com un esgermanament entre les penyes del Recre i del Córdoba
perquè gent del Recreativo havia anat la temporada passada
quan el Córdoba jugava al descens, havia anat al nou arcàngel de Córdoba
a recolzar el Córdoba i ara el Córdoba els hi tornava una mica.
Això és una germanor entre aficions d'un poble?
Bueno, nosaltres ja és germanor d'aficions entre Catalunya,
a veure si nosaltres aprenem alguna cosa.
a ajudar-nos mútuament l'afició de Barcelona amb la de Tarragona
i aquestes coses, o la de Lleida, o la de Girona, no ho sé.
Bueno, a part d'això, també el partit, evidentment,
el partit entres amb moltes aspiracions,
estàs jugant amb l'equip de casa que era invicta a casa,
nosaltres el millor equip fora de casa fins ara,
i clar, t'entres amb aquell positivisme de donar la taula.
Però quan arriba en aquell...
Bueno, després del camp de futbol tenim certes condicions
que aquí entres a...
Potser sós començar amb miques peros
dintre el que és el partit de futbol perquè el camp estava mullat,
i la gent començava a relliscar, donava una certa inseguretat.
Evidentment, també relliscaven els del Nàstic
com també relliscaven els del Huelva,
però sembla que els dels nàstics relliscaven molt més.
I per mi ja va trobar una certa inseguretat.
I a partir d'aquí, clar, evidentment,
el partit ja entrava una dinàmica,
molta pressió pel part del públic,
evidentment la gent confia,
això també demostra que aquí i Tarragona
no han de baixar el llistó,
han d'anar omplint el camp de gom a gom,
és a dir, els sets passen per casa,
no han de desmodalitzar-se,
i tot s'ha de dir que el Nàstic,
el voler jugar força bé,
té un senyor Viqueira que a mi em va quedar sorprès,
repartint el joc completament,
i dintre la defensa del Nàstic
hi ha gols que van tindre errors,
també hi ha un moment puntual
quan estàvem 2-0 fallant aquell penalti,
el Diego Torres,
hagués pogut donar inflexió a aquell partit,
però ja clar,
i això és un altre partit,
una altra lliga,
sí, evidentment,
però ara i el tercer gol del Nàstic
i tal,
després el tema arbitral,
també l'expulsió de l'Escola Arlet,
pot ser que sigui justa,
però bueno,
és el tema que ja deixes un vincat 11 contra 10,
després va,
si costa n'hi hagi el joc,
el Wolves va quedar també amb 10 jugadors,
i a partir d'aquí,
però l'he dit,
però va quedar una miqueta decebut,
és a dir,
amb el meu equip que anàvem d'orgullós
de ser el millor equip a fora de casa,
van quedar una miqueta,
però bueno,
és a dir,
com aquell partit a partit,
que partit s'ha d'esborrar,
oblidar-se tot el que vam fer malament,
o esmenar tot el que vam fer malament aquell dia,
tirar endavant el positivisme,
i a partir del diumenge,
animar,
anar amb aquesta cosa,
omplir banderes als balcons del Nàstic,
portar camises del Nàstic,
i espitjar l'equip,
que és la manera,
quan un equip és espitjable a una afició,
és quan va pujant cap dalt,
i és això.
La resta suposo que el vau veure
a través del Canal Plus,
el vau poder escoltar a través de la ràdio,
abans que re, Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
Què us va semblar l'equip,
què us va semblar el Nàstic a Huelva,
el pitjor potser la sensació
perquè era totalment previsible,
com dèiem abans a la clasificació,
mirant avui i fent un cop bull,
doncs home, no ho tenim tan malament,
al contrari,
que continuem co-líders de la clasificació,
però el pitjor potser va ser la imatge de l'equip, no?
Aviam, jo crec que ja tocava que passés això,
simplement, per què?
Perquè portaven 14 partits molt bons,
i el d'ahir va ser el típic partit accident
que es produeix un o dos cada temporada,
per tant, el nostre ja l'hem fet,
i va tocar ahir.
El resultat d'ahir també demostra
la importància que va tenir la victòria a Lleida,
perquè una derrota allà,
imaginem-vos, ara com estaríem.
Portem 5 punts d'avantatge,
òbviament no és el mateix
portar 5 que 8 punts d'avantatge,
però lògicament tenim un matalàs important,
i no ens hem de posar nerviosos,
al contrari,
el que això ens ha de fer
és anar diumenge a aplaudir
i animar encara més el nostre equip.
El resultat d'ahir,
bé, doncs,
si analitzem el partit,
és aquell partit estrany,
que totes les circumstàncies,
tots els deus van en contra nostres,
i que, per tant,
davant dels elements no es pot lluitar.
Simplement és això.
Esborrem, com diu l'Avasa,
esborrem aquest partit,
i no ha passat res,
i continuem endavant.
I ara és quan convé més que mai
donar suport a l'equip.
És ara, no és quan les coses van bé,
és quan les coses no van bé.
I ara, per una derrota,
tampoc vol dir que vagin malament.
Tu ho acabes de dir,
estem co-líders,
hauríem somniat,
sempre estar co-líders
a faltar de 8 partits.
Per tant,
anar a estic cap a primera.
En primer lloc,
sabes que yo,
has pillado así al vuelo,
yo siempre a vuestra disposición.
Entonces,
enlazando con lo que ha dicho aquí el compañero,
en el partido de ayer un accidente.
Totalmente de acuerdo,
pero si yo salgo a la carretera,
con el coche,
con dos ruedas,
sin dibujo,
sin pintar,
lo normal es que tenga el accidente.
Yo, en plan negativo,
solo voy a dejar una consideración en el aire
y creo que sois lo suficientemente inteligentes,
todos los que estéis aquí
y los que nos escuchan,
para lo que voy a decir,
y es lo único,
por decirlo de alguna manera,
negativo,
que voy a decir.
El partido de ayer no se perdió ayer solo,
se empezó a perder el miércoles
y a buen entendedor,
pocas palabras bastan.
Albert.
Bé,
això que va a pasar ahí,
ya saben que va a pasar.
ja sabien que havia de pasar
i, bueno,
potser una mica la llàstima
que va ser amb el recre.
El millor és això,
l'únic que té de dolent,
però, bueno,
en aquestes alçades de la lliga,
com ha dit aquí el company,
cinc punts,
no és que siguin molts,
però en aquestes alçades sí que no són.
Vull dir que ho tenim,
ho tenim de moment molt de cara,
i ho podem començar a somiar
i,
com va dir el Lluís César,
no només puja el primer,
sinó puja en els tres primers,
d'on el mateix,
puja primer que de tercer.
Ara vull tornar al que deia el Jesús,
el tema d'això del dimecres.
Jo crec que anava per les paraules de Lluís César,
no m'equivoco, Jesús?
Per la desmotivació que parlava Lluís César.
Opino que eres intel·ligente.
Vaja, home,
gràcies,
però suposo que era per això.
Us sembla que això ha pogut...
No, jo crec que no.
De tota manera,
jo penso que,
com a periodista,
intento interpretar les paraules del míster,
i jo crec que volia dir una cosa,
però potser no ho va dir de forma encertada.
El que volia dir és que l'eufòria està molt bé,
però un excés d'eufòria fa que tremolin també les cames
a l'hora de sortir al camp.
Això és el que jo entenc,
que volia dir ell.
El que passa és que,
a vegades,
hi ha coses que és millor no dir-les.
Simplement no es fa la declaració aquesta
i ja està,
no passa res, no?
Però, bueno,
jo ho interpreto així,
al tanto,
i cadascú ho pot interpretar com vulgui.
Jo també el mateix,
perquè és veritat,
si tu creus més eufòria,
potser baixis més de guanyador
a un camp de futbol d'aquestos,
mire, ho tinc tot fet tal i qual,
i penses que l'altre equip
t'ha d'ajudar d'una altra manera,
i te foten pals.
Han de ser...
La vida per guanyar les coses
ha d'anar 10.000.
Poc a poc a les coses
i les aconsegueixes.
perquè anant d'allà el que sigui,
al final te'n poden faltar aquests pals.
El que passa és que jo les trobo innecessàries
perquè l'entorn,
aquest vessant de l'eufòria i tal,
la porta absolutament controlada,
i penso que els jugadors també.
Per tant,
potser el que hagués tingut que fer el misteri
és simplement no dir res.
No dir res.
I de tota manera,
una altra cosa,
canvio de tema un momentet.
Pitjor que el Nàstic està
el Llevant,
el Xerez,
el Llorc,
el Ciutat de Múrcia,
que per cert va perdre mal.
l'Eiber, això sí que és una garrotada,
perdre casa 0-2 amb l'Eiber.
I a més fallar també un penal.
I després una altra cosa,
que el Nàstic té un avantatge
i depèn exclusivament d'ell,
del que ell faci.
Si ell és capaç de guanyar 4-5 partits,
puja de categoria.
Si fa el Ronso i resulta que no,
doncs no.
I després,
que vam perdre,
amb el que per mi és el millor,
juntament amb el Nàstic,
el millor equip de la categoria.
Per mi,
el primer partit,
no sé si teníeu la mateixa sensació,
que algun equip aquesta temporada
era superior realment al Nàstic.
Sí, sí.
A mi el Volvera,
un bon equip,
tenen bons jugadors,
plantilles,
pressupost,
i això.
Superior a nosaltres,
però que se las pusimos
como a Fernando VII,
se las ponían
para que hicieran las carambolas,
eh?
No, no, no,
és que és així de claro
i hay que empezar a...
sin dramatizar,
pero...
De todas formas,
jo tengo mis dudas
de si el primer gol
va a ser fuera de joc
o no va a ser fuera de joc.
Per exemple,
jo crec que sí,
jo crec que sí,
però bueno,
les imatges,
sí,
no les acabo de veure
massa bé.
El segon gol,
no sé si hi ha una petita falta
a un defensor del Nàstic
i després,
el que sí estic convençut
és que ahir,
el míster,
així com altres vegades,
ha encertat amb els canvis,
ahir no va encertar
amb els canvis,
perquè jo crec que
la substitució
de Morales
pel vol,
doncs jo crec que en tot cas
hauria tingut que ser
Morales
per Merino,
per Merino,
per una qüestió
òbvia,
per una qüestió òbvia,
perquè ahir el que no funcionava
era el mig del camp
i per tant,
si substitueixes el mig del camp
i el debilites encara més,
doncs malament
si tens dos davantins
i les pilotes no arriben.
Ahir l'Àngel Garcia,
que deixava futbol,
començava una estona,
el nostre comentarista
deia que al mig del camp del recre
constantment
Viqueira i Barber
s'estaven canviant les posicions
per anar a buscar
un jo determinat
del Nàstric
tota l'estona.
Això no ho vam saber llegir,
potser.
Home,
aquí es veia per la tele
clarament,
Boades sempre tenia
tres païos davant,
tres,
que es traslladaven
i quan la pilota
la portava al Morales
bum,
s'anaven cap al Morales
els tres.
O sigui,
clar,
així és molt complicat
i si no saps
corregir aquesta situació
que t'està plantejant
l'equip rival,
doncs malament.
Ahir els canvis,
per mi insisteixo,
no van ser els encertats,
però no importa,
no vull ser negatiu.
Jo el que vull pensar
és que diumenge
amb el Màlegal
que ampliar l'equip
a tope
i a guanyar,
perquè al tanto
serà un partit
molt difícil
i si no,
mireu el partit
del Màlegal-Madrid
ahir.
I a l'Eibar.
O a l'Eibar
al camp de la ciutat de Múrcia.
I a part que el Màlegal
també pot ser que vingui
a estar primat
per a tots altres equips.
Home,
això segur...
Sí,
bé com a equip virtual
de segona vegada,
o sigui,
a ningú se li escapa això,
però clar,
pot tenir aquí
un tap per a tothom.
Per a tothom.
Jo,
aunque me tenga que morder
la lengua,
he dicho que en plan negativo
no iba a decir nada más
y aunque me cuesta,
voy a cumplir mi palabra.
Ya habrá tiempo
y voy a pasar a lo positivo.
Para autoanimarnos,
les voy a hacer una consideración
y todos nos levantarán el ánimo.
Imaginaros que el partido
del Lérida y del Huelva
se hubieran jugado
en orden inverso.
Hubiéramos primero perdido en Huelva
y ayer hubiésemos ganado
a Lérida.
Hoy estaríamos prácticamente
con una sonrisa de oreja a oreja.
O sea,
aunque sea el mismo resultado final,
en este caso
el orden de los factores
sí que creo que altera el producto.
Entonces,
he dicho que iba a ir
a lo positivo
y eso es, creo,
uno de los aspectos.
Y lo que hay que seguir insistiendo
es que el domingo
hay que llenar el campo
y hay que animar
desde el primer minuto.
y espero
que no haya
que desmotivar.
Mira,
el futbol
es muy extraño
y la psicología también.
Es un mundo
una mica ocult.
avui els del Nàstic
estem un pèl
preocupats,
decebuts
i resulta que
els del Huelva
avui estan contentíssims
i tenim els mateixos punts
i estem
a la mateixa distància
en punts
que el quart classificat.
Nosaltres
estem com neguitosos
i el Huelva
estan contentíssims
perquè ens van guanyar
i perquè han recuperat
el coliderat
empatats a punts.
Per tant,
mirem les matemàtiques.
Punts,
estem exactament
a la mateixa distància
que el quart.
Per tant,
tranquil·litat absoluta.
Tant a dir més,
segurament que el Llevant
estan contents
després d'haver guanyat
el Xerès
tot i estan 57 punts.
I clar,
aquesta és una pregunta
també que hem fet sovint
que diem
imaginou-vos que ara
estiguéssim en la situació
del Xerès
de l'Orca
de Llevant
i veiéssim com estan
Nàstic i Recre
i diríem
ui, aquests ja fan
la seva lliga
i ja no els atrapem.
De vegades s'ha de fer
aquesta comparativa
de dir
si estiguéssim tan avall
potser miraríem a dalt
i ens agafa aquesta
pessimisme
o por escènica
que tenim tots a dintre
de dir
ai, ai, ai.
Doncs el hem de treure
a dalt damunt
i diumenge
animar més que mai
l'equip.
Passa per casa
l'ascens, no?
Sempre passa
per l'ascens
i el que puguis
esgarrapar fora de casa
lògicament.
Però en aquest cas
i tal com ve
el final
de lligar a casa
és necessàriament
guanyar els partits
de casa.
En tenim prou
guanyant a casa?
Jo crec que sí.
home, matemàticament sí.
Sí?
Jo crec que sí.
Bé, matemàticament no es pot parlar mai, però jo crec que sí.
Guanyant a casa ho tenim gairebé fet.
De fet, també penso que a Tarragona avui no hi ha un estat d'ànim pèssim.
Jo no ho crec, això no.
A veure, sí que estaria bé haver guanyat ahir,
però no crec que ara mateix a Tarragona la gent estigui decebuda.
No, home, estem una mica decebuts perquè es feia un penalt
i perquè et marcais un gol apropiament.
I perquè recorda on n'estic de fa no gaire temps.
I perquè relliscaven tots.
I relliscaven tots, però insisteixo, va ser un partit estrany,
aquells que sempre hi ha un partit estrany.
I el millor plantejament del tècnic no era adequat, també podria ser,
però bueno, un entrenador no és bo avui demà no.
Això està claríssim.
Hem de seguir confiant en ell i en l'equip.
Jo crec que amb això i amb l'ànim del públic i guanyant a casa
tenim molt, molt bé.
Jo potser, la sensació aquesta de relliscar, Joan, tu que estaves allà,
potser per la tele no es va apreciar tant, però allí van sortir i ja relliscava.
És una sensació estranyíssima.
És que tenies hasta poc que relliscés el porter perquè feia mal d'espeges
i això d'aquí, i sense bo que creia vocacions al contrari
en millors condicions per marcar-te gol.
És un acte patiment.
Després es va començar a assentar el camp.
Recordem que aquest camp fa quatre anys quan es va a inaugurar
un partit oficial de la selecció espanyola de futbol.
La llespa ja s'aixecava.
Té unes condicions...
Ja, ja, ja...
Me refereixo, no sé, que el tema aquest de l'aigua, no sé,
que va a provar per l'aigua i el que no va a supegar-supar
i el que passa al nàstic reslliscava i tot això d'aquí.
No, però el recre no.
No, això sí, és el que pensava.
Exactament.
Estava acostumat.
És el que sé, no sé, que portava obstacos era diferent.
És que clar, la solució era mirar-li quins tacks portava Uche
i agafar-li quins tacks.
Està ben enganxat i jo te'n tinc.
Perquè donava ni seguretat a tota la defensa que havia d'haver-li.
És el que he dit aquí, Quim.
Los del Huelva no patinaran.
No, oi, i no creo que el Huelva entreni tots els dies
inundant el campo.
No, no.
O sea, que ahí algo falla.
Algo falla, no sé.
Bueno, Luis César deia que s'havien equivocat de pneumàtics
i que no havien posat les cadenes quan acabava el partit.
Ah, mira.
Treia una mica de ferro al tema.
O sea, que...
Por distinto de esto, pero coincimo con lo de los pneumáticos.
Sí, sí, claro que...
Bueno, en fin...
El vestidor no ho entenien, eh.
Va parlar amb a Morales quan va acabar el partit
i ens deia que, ostres, no entenien què havia passat,
que per què relliscaven tant tots els jugadors.
No sé, com hem fet així...
Que hi havia jugadors que portaven diferent tipus d'atacos
i tots els relliscaven.
La defensa anava amb tac llar tota la defensa
i relliscaven igual.
Bueno, com el patrocinador és Cepsa,
potser va llençar una mica d'oli a llocs secrets, no?
Que només sabien els jugadors del Huelva.
Perquè anessin relliscant una mica.
Per ser...
No, per exemple, per ser optimistes,
la setmana que ve hi haurà un o dos equips
que ens perseguissen que perdran punts.
Sí, perquè juguen al Llork amb el Ciutat de Múrcia.
O sigui que, per tant, o un o els dos perdran punts.
Però el Ciutat de Múrcia no ha quedat una mica despenjat, ja.
Bueno, encara no.
Respecte a nosaltres una mica,
però respecte a llocs d'ascens, no.
I pensa que nosaltres hem d'anar a l'últim partit allà
a jugar amb ells, eh.
Home, hi ha un interessant també a Múrcia i Almeria,
que sempre a Múrcia li pot fer alguna cosa a l'Almeria.
El recre, viatge a Lleida, amb un Lleida molt necessitat.
Vull aquest partit que si el Lleida sortia a morir
perquè el Lleida hi entrava en zona d'ascens,
per tant, la setmana que ve, home...
I el Lleida, a mi, el partit amb el Nàstic
no em va desagradar gens, eh.
No, no, els primers minuts, sobretot.
El que passa és que avui, clar,
ha entrat a zona d'ascens,
bueno, potser els serveix o per estar més neguitosos
de lo normal o per motivar-los, no?
Perquè se juguen ja molt.
Ara ja ho tenen clar, que es juguen molt.
Ara sortiran a finals.
Perquè, home, s'han de jugar tot.
I després que hi ha equips que s'estan resituant
i que fa unes jornades dèiem
bueno, doncs aquest no em preocupa
i ara per les circumstàncies que han anat variant
doncs es converteixen en equips perillosos, no?
Per què? Perquè ara juguen coses.
Fa uns dies estaven a meitat de taula,
no tenien cap futur,
però ara se'ls ha complicat la vida, no?
Amb alguns, no?
Això, Castilla, per això,
que és el proper rival fora,
assegurà la permanència aquest cap de setmana guanyant, també.
Per tant, l'agafarem ja relaxadet i tranquil
quan anem a Madrid,
que és el proper desplaçament del nàstic de Tarragona.
Queden vuit jornades,
portem ja no sé quantes setmanes preguntant això,
el tema dels números.
Abans dèiem, amb el de casa en tenim prou,
l'Albert s'atrevia a dir matemàticament
perquè sumaríem 74 punts,
amb 74 està la 100?
O anirà per aquí, per aquí?
Jo crec que aquest any pot estar amb 74,
però per assegurar, 76.
76?
Per assegurar.
Segur.
Sí, seguríssim,
però en 74 podria ser, sí.
Jo també estic amb ell,
els 76 punts,
no sé si ho vull estar.
Ara,
això vol demostrar que encara les coses costa treball
i encara s'ha treballat encara.
De tota manera,
no s'ha treballat això.
De tota manera,
la millor matemàtica és molt senzilla.
No, sí,
és molt senzilla.
Has de tenir un punt més que el quart.
Això sí, ja està.
Buscant-ho així.
Sí, és això, és això.
Jo, l'heu de los 74,
la verdad,
no me he parat a fer números,
mirar este juega contra este,
que este ganarà,
este verdaderà,
pues són les cuentas de la lechera.
Són les cuentas de la lechera.
Jo només mire una cosa,
al quart,
a cuánto va el quart.
I volviendo només un inciso
al partit de ayer,
la gent,
crec que la desilusió
no fue por la derrota,
fue por el regusto
que dejó de...
Porque si se juega de tú a tú
y se pierde 3-0,
pero jugando de tú a tú,
oye,
pues han sido superiores
y nos han pasado por encima.
Pero es que no.
Y a mí que no me vengan,
que si hemos tenido mala suerte,
no lo niego.
Hay partidos que hemos tenido suerte,
del árbitro tampoco,
en línea general,
y nos podemos quejar,
porque el penalti que pico,
y lo de penalti...
Como panalera, claro.
Y lo de penalti no digo nada,
me voy a seguir mordiendo la lengua.
Tengo mi opinión
y prefiero no.
Y ojo,
y el menos culpable
es el que lo tira.
Nada más lo puede fallar
el que lo tira.
Gran encert
del preparador físic
del recre,
que se'm va a arrebar
la portería a Toño
y li va a dir
te el tirará
per l'esquerra
si estáis del pal.
Vale,
pero en eso de los penaltis
yo hay una cosa
que no entiendo.
Es lógico
o hasta cierto punto
que cuando uno falla
un penalti
hasta cierto punto
porque era el tamudo
falló primero,
tiró el segundo,
lo remató de segunda,
pero bueno.
Y va a dar una falla.
Vale,
pero hasta cierto punto
es normal que si se falla uno
cambien.
Pero creo recordar
si la mente
no me falla
o la memoria no me falla,
el último penalti
se tiró y se marcó.
Abel Boades
a Murcia.
En Murcia.
Yo,
francamente,
cuando veo
que no lo tiró
a Boades
¿de quién salió
la orden?
¿De quién fue
la esto?
Pero seguramente...
O es el primero
que llega corriendo
y coge el balón.
Perdona,
seguramente
Diego Torres
es el gran especialista
de que no estic
picant penals.
Yo creo que es el primer
que falla Diego Torres
desde que ha estat
a Tarragona,
si no recuerdo malament.
No ha fallado
alguno otro.
Porregeix-me.
Yo no sé si ha fallado.
Lo que yo no recuerdo
es cuando ha tirado
el último, ¿eh?
La temporada passada
segur que en va tirar
algun.
Ara jo tampoc
ho recordo,
però segur que en va tirar
algun.
I, home,
és el jugador
que es passa
durant els entrenaments
picant penals.
Sempre es pica igual.
A més,
jugada a Espistar
el porter,
el que passa
que a ell
no li va sortir bé
i portem
una estadística
realment preocupant
amb el tema
dels penals.
Crec que
només hem ficat
dos de sis,
pot ser?
Portem quatre fallats
i una cosa així portem.
A banda d'això,
allà es no l'encerta.
Estem 50-50.
Vull dir,
que no és senzill
tirar un penal,
tampoc, eh?
Menys amb la pressió
del camp.
Jo no estic d'acord.
Jo crec que
és un 90 contra un 10.
És a dir,
un 90 a favor del davanter,
un 10 a favor del porter.
I ahir no el va encertar.
Això mateix vaig estar parlant
fa un temps
amb una persona
i m'he de dir
el mateix que tu.
I al final,
xerrant, xerrant,
va arribar la meva.
Ahir no el va parar
el porter.
No, el va fallar a ell.
El va fallar el diurador.
Però és que per això
t'he dit que és un 50-50.
Però és que a més,
quan jo estava veient
amb la persona
que estava al costat
i vaig veure
que el Diego Torres
agafava la pilota
i dic malament.
Per això mateix t'he dit
que és un 50-50.
Perquè recordem...
O el Marques o el Marques.
Perquè el Diego Torres,
que fa quatre mesos
volia marxar del Nàstic
i que es vol reivindicar
i que jo crec que
s'ha autopressionat
ell mateix,
no m'està demostrant
el que ha de demostrar
un jugador
que vol continuar
amb un equip,
que a més s'aspira
a primera divisió.
I faig la crítica
perquè és el que sento.
Però és que ja
ho feia l'any passat.
Sí, però no crec
que a l'hora de tirar el penal...
Jo no parlo ara del penalti.
Jo el que no entenc
és que estant a dalt
jugant-te
el que t'estàs jugant,
l'actitud
sigui la mateixa
que quan estava
a segona divisió.
A segona B.
Sí, però ja t'he dit...
Ens estem jugant un assent.
A l'hora de tirar el penal,
jo no crec que això
passi pel moment del jugador.
El va descriure.
cap jugador vulgui tirar-ho malament
sense ganes.
Tal com va posar el peu,
li va dir al porter
te la fico aquí.
Li va dir...
Li va dir...
Vale, però ja t'he dit
que això és...
O encertes o falles.
És un careu greu.
Home, lògicament
que encertes o falles.
Per això mateix.
no li va sortir bé.
Però bueno,
és això.
Només el pot fallar
el que tira.
I mira,
hem de recordar
que aquí el nàstic
per acostar-hi
que tenim aquí
un famós penalti fallat
pel...
Ens va costar un descens
que va ser el senyor Cuella.
L'hi ha elegido.
Un gran especialista
que marcava tant de goles.
Això demostra que
això és el 50%.
És a dir,
és tema psicològic,
està preparat,
el ficaré,
preparat,
i li posa molta pressió.
Sabia que aquell gol...
Comences a pensar
si marco el gol,
canvi un resultat,
pot ser l'autopressió...
Quan un jugador
que ha de llançar un penalti
comença a pensar
ui,
ui,
si no el marco,
ui,
li ha de donar la pilota
amb un altre company.
Ja està.
Tan senzill com això.
Perquè el dia
del poliegido
hi havia una pressió...
Abans de començar el partit
allò ja era una pressió.
Va ser un partit
molt especial,
molt complicat,
no?
I bueno,
es va fallar el penalti.
El d'ahir no hi havia cap tensió.
No era un partit
amb tensió,
ni molt menys.
Ni a les grans,
ni al camí.
El tema acte de tirar
un penal,
on tens?
Els doients,
que són uns autèntics cracs,
em diuen que el darrer penal
que va marcar Diego Torres
va ser el Molinón
la temporada passada,
la jornada 41.
Aquest va ser el darrer penal
que va marcar Diego...
De fet,
que va llançar Diego Torres
al jove del Nàftig,
a Pichich
i les dues darreres temporades.
Doncs per tant,
perdona'm,
a propósito
de lo que acabas de decir,
jornada 41.
Cuando no se iba
ni nos venía
absolutamente nada.
Ojo.
Ese día a lo mejor
hasta yo lo hubiera metido.
No,
però la temporada passada
em va llançar més.
Perdona,
salvo a un jugador
que en los últimos 10 partidos
marcó los goles
que no había marcado
en el resto de la temporada
y no diré el nombre
porque no hace falta,
es obvio, ¿no?
Bueno,
perquè esta temporada
també n'estava llançant.
Bueno,
però escolta,
estem callant
amb el negativisme,
no?
I la crítica
que també ha d'existir.
Ara és quan realment
l'equip ha demostrat
que pot estar aquí
i que pot ser el líder
d'aquesta categoria
i que vol pujar primer
en el primer partit.
Ara és el partit important
perquè portàvem dies
parlant d'aquesta por perdre
que feia molt que no perdíem.
què passaria quan perdéssim?
Ara és quan l'equip ha demostrat
que vol ser el líder,
que vol estar allà dalt
i que ens hem de refer
d'això com sigui.
És ara el moment?
El primer partit?
Home,
toca el pròxim partit
com tocava el dia del Lleida
i com tocava ahir.
Les coses no van sortir bé.
Ara estem en un moment
que cada partit,
el que passa
és que jo estic convençut
que la derrota
demà estarà oblidat
també per part dels jugadors
perquè ells tenen clar
que sempre diuen, no?
Que cada partit
és una història
i això ho tenen molt clar
que diumenge
és un altre partit
i que serà complicat a més
i per tant
a canviar el xip
a oblidar-se
de lo de Huelva
i a tirar endavant, no?
I a intentar treure
el partit de diumenge
que torno a insistir
no crec d'entrada
que sigui senzill.
No, no, sí, sí.
El mateix que diu ell, això.
Estar treballant
i tot això,
oblidar-se,
ja ho he dit abans,
treure els errors
que hem fet aquest diumenge passat
i treballar
en el meu espíritu
i tant, endavant.
Completament d'acord
amb el que acaba de dir,
però, ojo,
no solo el equip.
Equipo
i massa social.
Que vaya la gente
del campo
pensando lo que yo he dicho,
que l'ordre de los partidos
ha sido al revés,
que perdimos primero
en Huelva
y se ganó en Leida
y vamos hacia arriba.
Eso es muy importante.
Y el domingo
llenar el campo
y como si el partido
de Huelva
no se hubiera jugado.
O sea,
no solo el equipo
sino el entorno.
Jo no et diré
que me n'anegre
que hagi perdut allí
el nàstic,
no ho diré mai a la vida,
però
en un raconet
potser ens anirà
fins i tot
una mica bé.
Doncs amb aquest optimisme
acabem.
Albert Ciorgia,
moltes gràcies.
Jesús Ramiro,
moltes gràcies.
Joan Alassà,
moltes gràcies.
Carles Gossalves,
moltes gràcies.
Ho hem de deixar aquí,
no hi ha temps per més.
Tornem a la una
amb el futbolí
i a les vuit de mals
sempre nàstic.
Fins aleshores,
bon dia.
Bon dia.
Molt bé.
Inmogar.
Punes.
Punes.