.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada d'aquest dijous 1 de juny
amb diversos convidats.
Avui ens acompanya el llibreter Ramon Marrugat.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
També l'arqueòleg Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Bon dia.
El tinent d'alcalde de l'Ajuntament i president de la Diputació, Joan Aregio.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
I la quarta convidada, esperem que s'incorpori,
Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament,
que, per cert, estava convidada dimarts, no va poder venir
per un motiu professional d'última hora.
L'hem tornat a convidar i esperem que s'incorpori de seguida
al temps de la tertúlia.
Tot això en un dia i en una setmana, en què, en fi,
gairebé tothom en parla del nàstic,
encara que no sigui notícia estricta del dia,
els preparatius del gran partit de Gerès
i del que tothom sembla que ja considera que serà l'ascens a primera divisió,
doncs omple les pàgines dels diaris, els informatius de la ràdio,
omple l'ambient ciutadal, les tertúlies, els cafès, les converses...
En fi, no sé com ho viuen vostès,
si és que són gaire futboleros o no.
Joan Manchón, no sé si li va gaire al futbol.
Els toros.
Els toros.
Què et sembla tot això, tota aquesta moguda futbolística?
Partint de la base, que jo no sóc gaire futbolero
i em veig obligat a anar-hi més d'un dissabte i més d'un diumenge
a l'estadi per a mon fill,
ho veig molt positivament.
I és estrany que m'agradi una cosa a mi, no?
Vull dir, veure que la ciutat se n'en doni compte
que té un potencial i que ompli l'estadi
quan durant molts anys ha estat molt buit.
I tota aquesta dinàmica i aquesta il·lusió
a mi em sembla molt positiva.
Després que pugem o no pugem a primera,
és un altre tema.
Que després continuem a primera o saltem directament a preferent,
m'és igual.
Però que la gent s'hagi mobilitzat
i que hi hagi una il·lusió a mi em sembla molt maco.
Ramon?
Sí, home, jo crec que Tarragona té una tradició,
un historial futbolístic molt important.
Jo recordo que, a més a més,
durant molts anys Tarragona,
a la propa estat,
hi havia un accident de jugadors a Tarragona
que molts clubs de l'entorn de la meitat sud de Catalunya
es nodrien de jugadors sortits a Tarragona.
Fa uns anys, això ha passat a la història,
ara, perquè, tristement,
al cas de Tarragona no hi ha cap camp de futbol.
i això és una cosa que tu els teus nenes l'has de portar aquí.
Aquest és un problema que la ciutat s'ho ha de plantejar,
és un problema per l'esport de tots els nens.
I, aleshores, potser això serà...
engrescarà la ciutat per plantejar-s'ho, això,
i retornar els orígens amb això.
A part que havia estat a primera...
Això és una cosa anecdòtica, en aquest sentit,
però que Tarragona és una ciutat on l'esport futbol
té una tradició importantíssima.
Això és...
És història.
Joan.
Home, doncs, es viu amb molta il·lusió.
Les il·lusions s'han d'aprofitar,
perquè a vegades les coses que...
I és curiós, no?
Les coses que més il·lusionen la gent
són aquelles a vegades que no es poden tocar
ni són res concret i pràctic, no?
Dius, escolta'm,
i això és important, la mobilització d'una ciutat
al voltant d'una cosa que és esport,
que és festiva, evidentment, lúdica,
però que, bueno, puja l'autoestima molt de la gent, no?
Sí que hi ha un camp de futbol,
que és el de l'Imperial, el cas Corbà,
i després n'hi ha 10 a tot el cas Corbà,
diríem, a tot el municipi.
Sí, sí, sí.
Però n'hi ha un al cas Corbà, que és el de l'Imperial.
El de l'Imperial.
El Roceral.
El Roceral, sí.
En qualsevol cas, consideren que com a impacte de ciutat,
més enllà del tema futbolístic,
més enllà del tema esportiu, si entra o no la pilota,
el fet de pujar a primera,
què pot suposar per la ciutat?
D'impacte d'imatge, de promoció,
fins i tot d'impacte econòmic,
o no hi creuen, en aquestes coses?
O pensen que, en fi, només és això, un esport,
i això, una pilota que entra o no ho entra en una porteria?
A mi em sembla que l'important no és l'impacte d'això cap a fora,
sinó l'impacte d'anar entre els mateixos.
Vull dir,
que Tarragona sigui capaç de tenir una afició,
no del Barça,
que sempre hi ha hagut molta gent del Barça,
potser massa, sinó del Nàstic,
que omplim el nostre estadi.
El mateix que omplim el carrer per Santatecla,
o per Setmana Santa, o per Tarragona Viva.
Vull dir, potser ja tenim quatre referents a la ciutat,
importants que omplim els carrers.
Em sembla que és l'important,
que ens identifiquem com a anar entre els mateixos
i ens diferenciem dels altres.
I en una cosa, penso jo, prou sana, com és l'esport.
Sí, sí, estic totalment d'acord.
Això segurament és el més important,
però tampoc és despreciable a nivell d'imatge.
És a dir, bé,
l'esport avui per avui és per ho conegut, no?
L'esport és l'element publicitari d'imatge
més important que existeix.
I després també, per què no, dir-ho, no?
Un cert impacte econòmic.
Hi ha estudis fets per la Lliga de Futbol Professional
que et surt la mitjana de gent
que cada 15 dies es desplaça
per seguir el seu equip de futbol com a mitjana.
I bé, aquesta gent és gent que menja,
que dina, que pren cafès,
a lo millor que es queda a dormir,
que gasta.
Que fa compres.
Que fa compres, per tant, evidentment,
és un tema important, però evidentment com...
Que pot conèixer el patrimoni de la ciutat.
No, no, està clar, està clar, home.
Està clar, segur que hi ha moltíssima gent
que li agrada al futbol
que també, doncs, li agrada aprofitar el futbol
per veure coses, no?
I per fer turisme.
Ramon, tu ho veus així?
Sí.
De altres maneres, com que he citat
el tema de Tarraco Viva com una cosa...
Jo crec que a la llarga aquest és un tema,
això del futbol està molt bé i tot plegat,
però són coses que pujan i baixen
i la vida funciona així, no?
Jo crec que una inversió de futur a Tarragona,
Tarraco Viva, eh?
Jo estic totalment d'acord amb tu perquè...
Ramon, fixa't una cosa.
Nosaltres, a nivell de patrimoni,
doncs, bé, tenim una sèrie de coses
que hem de mirar de millorar-les, etcètera, etcètera,
però, a veure, doncs,
tu pots anar a veure si és romans a llocs, etcètera, etcètera.
Però jo crec que tenim una oportunitat històrica
de fer viure, eh?, no veure, sinó viure el patrimoni
d'una manera que això ens pot col·locar en el món,
en aquests moments, amb l'experiència de Tarraco Viva.
Jo estic totalment d'acord amb tu.
Jo crec que és una aposta de futur importantíssima,
importantíssima, importantíssima.
Pot donar aquell tret diferencial,
ja et dic, no de veure, sinó de viure,
de viure el patrimoni,
com segurament no es pot ser cap altre lloc.
Ramon.
Sí, de tota manera, jo penso que aquí...
És que són dues coses.
S'ha començat molt bé.
És a dir, s'ha començat molt bé
quan, dintre del que es pot,
una certa rigorositat en el cos,
aquests anys els que han portat,
doncs, jo penso que, com fet,
mentre no tenen interferències, no?
Però jo penso que falta una empenteta.
no sé si és de promoció o de què.
Potser la dispersió que hi ha dels actes
no afavoreix.
No afavoreix el...
Potser sí, potser no, no ho sé.
Això és una cosa, un tema,
discutir els que ho portin i...
El Joan Menzoni ja diu que no.
Però, en fi, això és un tema
que s'ha d'anar veient.
Ara, que jo penso que,
si se segueix amb la rigorositat
de no admetre...
És a dir, no convertir-ho en una festa petxenguera,
com ja n'hi ha en algunes ciutats,
no massa lluny, no?
I jo penso...
És a dir, no es tracta de repetir
Hollywood a Tarragona, eh?
Me penso que...
No, però jo crec que, com has dit,
tu hem començat amb molt bon peu.
S'ha començat amb molta rigorositat
i jo crec que el que cal
és potenciar i continuar per aquest camí.
Joan, Menzoni, home,
Tarracoviva no ens posarà al món,
ens ha posat en un món, ja.
I veure...
Potser perquè soc professional,
els conec, no?
Insignes catedràtics,
insignes professors d'universitat...
O gent molt especialitzada.
Això és la gent especialitzada, eh?
Però el bo és que arrastren.
La tieta, el cunyat, el no sé què,
el no sé quantos.
Tarragona aquest cap de setmana estava ple.
Sí, sí, sí.
I Tarracoviva és un dels festivals
de reconstrucció històrica
que estan sonant fort.
No estem al nivell,
encara, dels anglesos,
dels alemanys, dels americans,
que parten un munt d'anys.
Però em sembla que el rigor que hi ha
i l'organització que hi ha
és molt bona.
I la dispersió.
Potser el que és interessant
és que hi hagi dispersió.
que es puguin fer coses
a l'amfiteatre,
al Rucaral,
al Fòrum,
a Sencelles,
als Munt.
Per què?
Perquè estem exposant un patrimoni
que precisament
l'important és que està dispers.
Que el patrimoni de Tarra
conó és tan sols la ciutat
sinó el seu territori.
I que la gent s'amogui,
se desplaci,
també és un bon termòmetre
per demostrar
que la gent està interessada
en consumir aquest producte,
perquè ens entenguem.
Ja que hem barrejat patrimoni i futbol
en aquest inici de tertúlia,
es poden retroalimentar les dues coses
en el sentit que això que dèiem,
l'impacte d'imatge mediàtic
que tindrà la ciutat
amb el futbol
és evident que no l'ha tingut
ni el tindrà segurament mai
amb el patrimoni mundial,
per molt important
que sigui la declaració.
Vivim en una societat mediàtica
en què l'impacte televisiu
cada dia d'una equipa primera
potser és una bona oportunitat
per aprofitar
les sinergies,
que es diu tant,
i fer que vingui més gent,
que aquesta gent conegui la ciutat
des del seu punt de vista
de riquesa patrimonial.
Podem allò aconseguir
que els dos fets
en fi,
suposin un salt endavant
de qualitat important?
Home, jo...
Per la promoció, eh?
Jo estic d'acord
i no estic d'acord amb això.
És a dir,
la mateixa...
la mateixa propaganda
que dona el futbol
en un moment donat
és tan ràpida
que igualment
es veix ràpid.
No ho sé.
Ells,
que és una ciutat, doncs,
més gran que Tarragona,
no?,
i que va estar molts anys
a primera divisió
i molt important,
doncs,
en aquest moment,
qui pensa en ells com a futbol.
Doncs no,
en canvi,
ell segueix amb les palmeres
i segueix amb la seva indústria
de la sabata
i del que té
i això és el que li dóna
i la dama d'ells,
si voleu,
però parlant
de qüestions arqueològiques,
què més renom
que la dama d'ells?
Però segurament
en l'època
que ells es va a primera
i se'n recorda
del futbol
amb ells
de les noves generacions.
Sí, sí, Ramon,
els que tenim edat.
Escolta,
tens raó,
el futbol es viu molt de pressa
i es viu setmana a setmana
i són coses
que passen molt ràpides,
però...
I t'aracovives per sempre.
No, no,
aquí jo crec que són coses
que no es poden comparar, eh?
Són coses, Ramon,
que no es poden comparar
i tots em sembla
que els que estem aquí
tenim clar
la importància
d'una cosa i de l'altra
i la seva dimensió,
que segurament és diferent.
Però jo crec
que el que aquí
s'estava preguntant era
com a tot fet, diríem,
que provoca
que una persona
es desplaci
o vagi a un lloc,
normalment
ho fa per un motiu.
El que s'ha de procurar
és oferir-li
plusvàlues
en aquell motiu.
És aquest el tema
i això passa amb tot.
Això passa amb tot.
És a dir,
jo ho veig
en el món turístic,
no?,
quan a vegades
ho portem des de la Diputació.
Escolta,
la gent ve a les platges
i allò que diuen
sol i platja,
sí, és veritat,
ve el sol i la platja,
perfecte.
Però què s'ha de procurar?
Que sàpiga a 15 quilòmetres
està a Santes Creus
o està a Poblet.
Se li han d'anar
oferint plusvàlues.
Que la gent
en un primer moment
vindrà a Tarragona
potser seguint el futbol.
Tot, perfecte.
Jo vaig anar a Lleida
a veure el Nàstic
i vaig emportar
els meus fills
i vaig visitar la Seu
perquè no hi havien anat.
Ja està.
És això,
s'ha d'oferir
aquesta plusvàlues.
Si no l'ofereixes,
segur que només
t'hi ha d'anar al futbol
i marxaran.
Per tant,
jo crec que aquest esforç
l'hem de fer
i és positiu.
És a dir,
ara,
cada cosa és cada cosa,
evidentment,
i no es poden barrejar
unes les altres.
Estava pensant fins i tot
en les dues qüestions.
Si amb una mica
de perspectiva històrica
podríem dir que,
allò,
en els últims 10 anys,
la declaració
de patrimoni mundial
i l'ascens
que està a punt
de produir-se
a primera divisió
són les notícies,
ara potser pensaran
que investigaran una mica,
però són les notícies
de més impacte
per Tarragona
a nivell local.
Les podríem qualificar així?
Si tenim aquesta perspectiva
de 8-10 anys?
Que siguin de més impacte
o no,
no ho sé,
però que han tingut
o estan tenint
un impacte molt fort
tant a la ciutat
com a l'exterior,
sí.
Potser han estat
a les espoletes
per activar uns processos,
no?
I això penso que...
I allò de l'autoestima
que dèiem de la pròpia ciutat,
no?
L'autoestima
i la projecció cap a fora,
no ho oblideu com
ben diuen Joan,
no?
Això és veritat.
Estaria d'acord
amb el Joan Arejo
amb això?
Aquesta perspectiva
de 8-10 anys?
Sí,
però segurament
és possible.
El que passa
és que segurament
et dona més...
Home,
primer et dona satisfacció
social i col·lectiva,
que això és molt important
per una comunitat
tindre satisfacció
i sentir-se orgullós,
però et dona sobretot
molt impacte exterior.
Molt impacte exterior.
Tant una cosa
com l'altra.
Jo me'n recordo
quan el patrimoni
de la humanitat,
doncs...
Bueno,
et col·loca
en el món,
no?
A la proposició,
perquè en definitiva
no és que estiguem
pujant en primera,
és que estem anant
a parar
a la millor lliga
de futbol
de tot Europa
i que vol dir
pràcticament
la de tot el món.
Clar,
això et col·loca
a totes les teles,
a tots els diaris,
absolutament a tot arreu.
Això és molt important.
Ramon,
tu ho veus així o no?
Sí.
Evidentment.
El que passa
és que s'ha de relativitzar tot.
I ara
és que m'ho he fet pensar
a dir això
que la notícia
més important
és que ja t'hem fixat
una frase
en aquell moment
d'una vida històrica
d'un alcalde
que ja ningú se'n recorda
que va existir a Tarragona
devia ser l'any 70
o així
quan m'han
quan van posar
l'1 del...
Tenim anys
i recordem batalletes,
eh?
Quan van decidir
l'1 de la refereria
a Tarragona
i va fer-ho a la declaració
solemne
i va dir
el dia més important
de la història
a Tarragona
des de l'avenida
d'Augusto.
I jo això
ho tinc gravat,
no?
És que, esclar,
les dades històriques
passen els anys
i per importants que siguin
es van relativitzant,
no?
Jo pensava
que era quan havia vingut
la Regina dos Santos
i ara...
Maria Mercè Bartorell,
saludem a l'atinent
d'alcalde Patrimoni.
Maria Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem parlant,
barrejant aquí una mica
futbol i patrimoni
com dient...
En fi,
les dues coses
que potser han tingut
més impacte,
una encara no s'ha produït,
però en fi,
com que tothom
ja adonem per fet
que posarem a primera divisió,
sembla que això
i la declaració de Patrimoni
i el que pot suposar
que l'equip estigui a primera,
la ciutat cada dia a la tele
i que això
se'n pugui aprofitar a tothom,
també,
el patrimoni cultural
de la ciutat,
com ho veu?
Bé, jo us estava sentint
a través de la ràdio
del cotxe quan venia
i quasi no sabia
si entrar o no entrar
perquè la veritat
és que estàveu defensant
també Terracó Viva
que com una miqueta
part implicada del tema
em feia com allà
com de vergonya
en bon sentit
de la paraula
entrar, no?
Jo crec que,
a veure,
tots sabeu que
amb el tema del nàstic
jo no soc gens dubtosa
en el sentit
que el meu pare
va ser jugador,
va estar molts anys
a la Junta
fins al dia que va morir
en totes les juntes
inclús les consultives,
no?
Per tant,
què més content
que el nàstic pugi primer?
Els meus pares
es van conèixer
gràcies al nàstic,
o sigui que si no
jo no estaria aquí.
Vull dir que
el que ara diré a continuació,
no soc gens dubtosa
i contentíssima
i tant de bo
nàstic següent
i a primera
i segur que sí,
no?
Perquè en aquesta vida
l'avi deia
que l'alegria crida
l'alegria
i la misèria
a la misèria.
Per tant,
esperem que siguem
molts anys a primera,
però pot ser que no,
com molt bé deia el Ramon,
pot ser que no
i per tant
mai se sap,
esperem que no,
esperem que
ara sigui al revés,
durant 60 anys
estiguem a primera,
però el tema del patrimoni
és una aposta segura.
Jo me'n recordo
que fa molts anys,
fa 5 anys
quan ens van declarar
i llavors
que si es pujava
segona A, etcètera,
jo sempre ho vaig dir,
podem estar segona B,
podem estar segona A,
podem estar primera,
però el patrimoni
està allà,
està allà
durant 2.000 anys
i és importantíssim.
Però és que a més a més,
aquest mes de maig
jo crec que
a part del que és
fa 5 anys
la declaració
de patrimoni mundial
ha sigut
el més important
per a la ciutat de Tarragona.
Evidentment,
el nàstic,
no cal ni dir-ho.
Evidentment,
una tàrrecó viva
que estigui a compte
amb el Ramon.
Vull dir,
encara se li ha de pagar
una altra espenta
perquè a més a més
quan allò
que els mitjans
te preguntaven
i què pensen fer
per l'any que ve?
Seguir invertint,
seguir apostant més,
posant-hi més diners,
créixer més,
perquè si no créixer
és començar a retrocedir
i no ens ho podem permetre.
Ja sé que ciutats
com Pompei
o que ciutats
realment
en patrimoni
són importantíssims,
ens demanin
que els nostres grups
vagin a l'octubre
quan nosaltres
anirem a signar
perquè hi ha grups
que els nostres
evidentment no els coneixien
però hi havia grups italians
que ells tampoc es coneixien,
que no són de la qualitat
que ells fan servir
normalment
perquè no fan servir
grups de tanta qualitat
com nosaltres busquem.
Això és molt important.
Però és que a més a més
aquest mes de maig
la ciutat de Tarragona
lligada al tema
del patrimoni
ha signat la incorporació
al grup de ciutats espanyols
al patrimoni mundial,
ha signat
la germanament
en Pompei
i anem
de dilluns,
o sigui,
concretament el dimarts
a Nova York
i el dijous a Toronto
a promocionar
la nostra ciutat.
Vull dir que
i no quan s'ha volgalloc
i no una fira
perduts entre mig
de no sé quants
que també s'hi ha d'anar,
sinó a part que
veniu amb tots
els principals
turoperadors
de turisme,
el mateix a Nova York
i després a Toronto.
Per tant vull dir
que si fa
sis o set anys
ens haguéssim dit
que estaríem
al costat de Santiago
o de Compostela
o de Córdoba
o de Càceres
o d'Àvil
o de Calà
o de Toledo
haguéssim dit
que era totalment impensable
i si haguéssim dit
que estaríem
al costat de Pompeia
que si haguéssim dit
que era totalment impensable
i això és gràcies
al patrimoni, no?
I abans quan Joan deia
que deia
és que inclús els professors
Joan Manchón
perquè aquí tenim dos Joans
deia
gràcies al patrimoni
perquè eren molts professors
de la universitat
i tal
i Joan Aregio
deia
bueno però aquests no són
no, però és important
perquè és allò
tu i jo i Joan
som advocats
i és allò
que bunda no danya
quan tens a més a més
no, però vull dir
que aquests sols
no són del món
que l'important
és arribar a molta gent
però arribar a molta gent
sense tindre
els sectors acadèmics
matxacant-te
i dient que el que fas
és una cotrada
o sigui
guitarra que viva
la qualitat que ha tingut
ha sigut que ho ha juntat tot
ho ha fet fàcil
entenedor
ho ha fet accessible
a propers nens
abastable
i al mateix temps
lo suficientment sèrio
i allunyat
de les festes
com deia el Ramon
del Festorrio
i ah venga
pim pam
i el cubat a la mà
amb el relotj a la mà
a l'altre monyeca
amb l'altre canell
vestits de romans
i que això
és pa per avui
i gana per demà
i molts dels alcaldes
que l'altre dia
estaven a la ciutat
així ho van dir-ho
perquè ells ho han patit
i ho han passat
i en canvi
això
ha tingut fins i tot
el recolzament
i sobretot
la no oposició
dels sectors acadèmics
jo crec que això
és molt important
i que és un model
totalment exportable
i que en aquest moment
és el referent
a nivell europeu
de festival internacional
de reconstrucció
el que segurament
un festival
d'aquestes característiques
necessita un llarg recorregut
m'imagino Joan
tu que ets esper
en això
no és flou d'un dia
i és tot el contrari
del que dèiem
en l'altre tema
de la tortuga
el futbol
que això sí que pot ser
flou d'un dia
però que igualment
l'hem d'aprofitar
sí però el que és important
és que tant un producte
com l'altre
han tingut un resò
no tan sols exterior
sinó interior
important
per què?
perquè la gent
necessita
o espera
o està ja preparada
per assumir
tant un tàrrec o viva
com un nàstic a primera
com dos elements
que he dit abans
i vull insistir
un setmana santa
i un santa tecla
que són les quatre vegades
que sortim al carrer
tenim quatre potes
tenim quatre potes
i n'han nascut
dues en quatre dies
i això em sembla
que el que està creant
és un teixit
o una manera
de veure la ciutat
i d'entendre
que som quelcom més
que una ciutat de segona
com vol pretendre algú
i som potes
que més agrupen
a tota la ciutat
i quan dic
a tota la ciutat
a tot el municipi
més enllà d'aquell debat
de fa temps
que el centre de la ciutat
perquè del nàstic
per exemple
d'això també
se n'ha parlat molt
i quan el patrimoni
també molta gent
es deia que vivia
als barris
que no coneixia el patrimoni
o molta gent
que viu als barris
no s'implicaven al nàstic
ara segurament sí
no sé si el Joan Arejo
i els altres contratulis
estan d'acord amb això
banderes del nàstic
se'n veuen ara
a tot arreu
a tots els barris
i és un element
de cohesió
importantíssim
jo crec que els
abans ho comentàvem
amb una altra cosa
que abans d'entrar aquí
el Ramon
ens comentava una anècdota
que li va passar
l'altre dia
amb canalla petita
amb dos crios xinesos
i amb una
i amb una cria marroquí
que entre ells
parlava en català
els símbols d'identitat
són molt importants
i són els que van
travant les coses
i a lo millor
no ho travaran
en una generació
i s'entrigarà
una altra de generació
a travar-les
però els símbols d'identitat
són importants
i llavors
que avui el nàstic
s'hagi convertit
en un fil conductor
d'això
perfecte
aprofitem-ho
aprofitem-ho
aprofitem-ho
aprofitem-ho
si la gent se sent
per molt que visqui
a Bonavista
o a Sant Salvador
pràcticament
a l'última punta
del terme municipal
o a Canonga
això el fa
vibrar
amb tota la ciutat
perfecte
perfecte
aprofitem-ho
aprofitem-ho
són molt importants
aquests símbols
és una cosa
que en assumit ells
com a seva
ningú els hi ha dit
exacte
això és el més important
exacte
Ramon com ho veus això?
estaries d'acord?
sí, sí
esclar
això
jo penso
perquè esclar
no oblidem una cosa
Tarragona
a l'època del desarrollo
va deixar les ciutats
destrossades
i Tarragona
en especial
en construir
els barris dispersos
barris a 7 quilòmetres
això
això és un
jo sempre dic el mateix
no només
lluny del gas corbà
sinó separats entre ells
sí, sí
és a dir
separats entre ells
també
aleshores
aleshores
per treballar la ciutat
és difícil
és difícil
el que passa
és que
temes com
el de Tarragona
viva
no oblidem
que hi ha un efecte extern
que aquí se'n parla
però hi ha un efecte intern
perquè el problema
de Tarragona
històric
dels tarragonins
jo penso
quan es veu
les coses romanes
és a dir
una valoració
diguem-ne
objectiva
si és que hi pot ser
del patrimoni
local
és molt difícil
jo
la gent de Tarragona
passava
des de
des de la indiferència
absoluta
el juvenisme total
aquell que
ni a Roma
hi havia tantes pedres
com a Tarragona
que encara n'hi ha
que pensen això
o dirà que no fan ni cas
això no pot ser
s'ha de valorar
el que es té
però s'ha de valorar
la seva justa mesura
i a més a més
en relació
amb el que hi ha
a l'exterior
i jo penso
que Tarragona
viva
a més a més
de la funció
de propaganda
que hi ha
a l'exterior
hi ha una funció
didàctica
interna
la declaració
de patrimoni
de la humanitat
jo també
crec que ha fet
molt
per aquesta didàctica
interna
per aquesta gent
que potser
podia passar
15 anys
tranquil·lament
sense passejar
per les muralles
ni perquè
estava d'allí
i les donava
per fet
que estava d'allí
jo crec que tot això
ha ajudat molt
hem aconseguit
entre altres coses
que el ressò mediàtic
del patrimoni
a la premsa
no sigui
la baralla
dels professionals
o el problema
d'unes obres parades
sinó una cosa
molt més positiva
i molt més activa
que és
tot el que s'està fent
i això em sembla
que és molt important
home a més
a més
la declaració
de patrimoni mundial
és una miqueta allò
que quan tu tens una cosa
i estàs acostumat
tant a veure-la
i cada dia
passes per davant
de la muralla
o de l'amfiteatre
i venen de fora
i te diuen
escolti
és que el que vostè té
és molt important
i jo crec
que aquí
el realment
transcendent
és que la gent
de la ciutat
s'ho ha cregut
la gent de la ciutat
s'ho ha cregut
amb el tema
de l'escola
d'obtar un monument
que era un projecte
italià
que havia funcionat
a la ciutat de Cambrils
perquè era
una ciutat petita
i abans
podien
que eren 4-5 escoles
i va funcionar molt bé
a Carragona
s'han implicat
25 escoles
o sigui
ara anem
entorn als 18-19.000 nens
que han adoptat
aquell monument
que tenen a prop
que s'ho han cregut
però que a més a més
allò que els expliquen
per exemple
els guies
quan els porten
fa que
el dissabte i diumenge
portin els pares
ja ho he vist jo
i portin els pares
i expliquin-lo
amb aquest al seu pare
i li diguin
miri
no sé què
i mira papa
això
o portin a Castellarnau
o els portin al circo
portin
de manera que ara
les escoles
ens han demanat
a veure si podem
fer un carnet
perquè els pares
d'aquests nens
perquè ells
evidentment
tenen la visita gratuïta
com a pares
del nen
de l'escola
adoptant
d'aquell monument
puguin anar a veure
el monument
vull dir
això abans
era totalment
impensable
impensable
però és que a més a més
cada escola
amb els convenis
que té
fa que ara hi hagi
escoles d'Alemanya
escoles de Londres
hi hagi Arles
hi hagi Pompeia
que s'hagin afegit
a tot això
i que això no vol dir res
en Catarragona
hi ha gent per tot
o sigui
hi havia gent
al Nàstic
12.000 persones
hi havia l'amfiteatre
1.300
i
per exemple
l'auditori
del Camp de Mar
1.800
i estava a tope
i les cues
arribaven
a prendre el carrer
la majoria
la majoria
eren mames
bueno
perquè hi havia
els gladiadors
els pares
estaven al futbol
no sé
el que sí
que hi havia
molta gent nova
perquè sabeu
que els que
ens coneixem
els gladiadors
és molt fàcil
de medir
si hi ha gent nova
perquè quan fan
allò de la vida
o la mort
és fàcil
saber qui és repetidor
i qui és nou
perquè segueix
fent
cap a dalt
i cap a baix
en comptes
de l'altre gest
per tant
vol dir que
contínuament
ve gent nova
a Tarracó
i bé
però tot el que deia
el Ramon
no és veritat
és com una taca d'oli
que es va expandint
i que la gent
torna
torna
torna
torna
deixi'm acabar
la tertulia
que ens quedan 4 minuts
hem fet
una mena de monogràfic
barrejat de patrimoni
i de futbol
de patrimoni
mundial
i d'anàstic
deixi'm
el propósit
d'una de les notícies
del dia
però d'un projecte
de futur
també col·lectiu
de la ciutat
el tema
comentem
aquest anunci
que hi haurà reunió
de la comissió
Ajuntament Generalitat
el 21 de juny
tot això
havia quedat
una mica aparcat
o congelat
pel tema
dels canvis
en el govern
què li sembla?
bé
doncs em sembla
que ja és bo
que arribi
la segona reunió
vam fer la primera
i
amb una persona
per cert
que entrevistarà vostè
molt aviat
que ho va agafar
amb moltes ganes
després ha passat
tots els temes
aquells del govern
i totes les crisis
i tots els canvis
i ara ens han tornat
a dir
doncs tornin el dia 21
nosaltres els deures
que ens vam encarregar
aquell dia
els tenim fets
els tenim fets
fa temps
i bé
doncs
esperem que
que això
funcioni
i que no pateixi
els
vaivents
de la política catalana
actual
però serà difícil
m'ho imagino
o no
o consideren
que aquests canvis
en els governs
no haurien d'afectar
projectes
com aquests
això és molt bonic
de dir
per això ho dic
com van les coses
un canvi
de conseller
de director general
pot afectar
el bon funcionament
de qualsevol cosa
això és així
i assumim-ho
i l'Ajuntament
Joan Arejo
teme això
que hi hagi aquí
una congelació
del projecte
a veure
jo crec que
en un projecte
d'aquestes característiques
els únics canvis
que l'haurien d'afectar
són els canvis
del govern municipal
els únics
perquè podria haver
un govern municipal
que diria
escolti mi això
no m'agrada
no m'és prioritari
i tal
els altres
els que estan
per donar suport
a la voluntat
dels governs municipals
dels ajuntaments
aquests
aquests
haurien de remar
sempre igual
i procurant
que les afectacions
fossin poquíssimes
té rol Joan
poders fer
poders voluntarisme
ciència ficció
això
poders sí
però
hauria de ser
si els únics canvis
que podien afectar
una cosa
d'aquestes característiques
és un canvi
del govern municipal
que digués
escolti mi això
doncs què volien fer aquells
doncs resulta que jo
no ho trobo prioritari
no m'agrada
estava mal fet
etcètera
però els governs
que estan per ajudar
aquests
haurien de respondre
molt breu
us heu fixat
que tots estem d'acord
avui
tot el que hem parlat
avui
jo no estic d'acord
aquí hi ha d'haver més debat
a posar-me altres temes
Maria Mercè
Ramon
algun apunt
confia que això de la façana
no s'aturi
Ramon
sí
però esclar
això el dia que estigui firmat
evidentment els governs
han de seguir
però esclar
mentre no estiguin
les parts implicades
no es posin d'acord
vull dir
penso que és un tema
que sí que els canvis
afecten
el moment
que estigui signat
doncs
evidentment
s'ha d'execir
que es compleixin
30 segons
hi ha un document
signat entre
ajuntament i generalitat
el conseller primer
del govern
hi ha un document signat
vull dir
que la generalitat
manifesta la seva voluntat
de jugar-hi
eh
els canvis no haurien d'afectar
però afecten
recordeu que tenim 3 milions d'euros
del bon del diable
firmats
concedits
publicats al boletí oficial
de l'estat
i que el canvi de govern
ha fet que no ens els donin
eh
o sigui que malauradament
els canvis
afecten
he posat un exemple
que no
els signin
els signin
esperem
que sigui
un cas únic
i que en el cas
de la façana
no afecti
però vull dir
jo que inclús
que estigui signat
segueixo allò
que hasta que no veus
que ja està fet
allò del no diguis blat
llavors és quan ja t'ho creus
de veritat
en fi
ho deixem aquí
avui hem tingut una tertúlia
segurament molt unànima
Joan
Joan Menchon
som gent encantadora
tots quatre
un altre dia
provocarem que hi hagi més
més debat
però en fi
hem parlat de futbol
de patrimoni
i de façana marítima
Joan Menchon
en Joan Eregio
Ramon Marrugat
Maria Mercè Martorell
gràcies a tots quatre
i fins a la propera tertúlia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia