És un quart d'una del migdia, dos minuts i mig, ja ens acompanya David Serra.
Bon dia, David, benvingut.
Bon dia, bon dia.
Ha començat la sintonia que ens han agafat a parlar d'allò que nosaltres anomenem pel·lis boniques.
Exactament, les que no fan, realment.
Sí, però fixa't, ara comentàvem una pel·li bonica, perquè sí, que era la del Mercader de Venecia,
basada en l'obra de Xespíritu, em deies que havia passat desapercebuda.
Sí, sí, sí.
Els Estats Units va ser un èxit increïble que protagonitzava el Pachino i Jeremia Irons.
És una pel·lícula magnífica, basada en l'obra de Xespíritu, bastant fidel a l'obra de Xespíritu.
Absolutament fidel i a més amb un top molt gran.
Un èxit a Usa i aquí?
No, però això va com va.
O sigui, ja saps que, depèn com s'estrenen les pel·lícules, ho passen molt malament.
I els clàssics, diguem-ne que va ser una època molt bona que va tindre el Kenneth Branagh
quan van començar a fer totes aquelles versions de, precisament, de les obres de Xespíritu.
M'agraden molt ruïd i poques noies.
Exacte, pel·lícules delicioses i que, clarament, funcionaven molt bé en taquilla.
Però, bueno, això, bueno, va com va.
O sigui, és una cosa que no la podem controlar, tot i que a mi m'agraden i m'agradaria que haguessin més versions.
I el que es podria reclamar aquí també és una mica d'atenció als nostres clàssics.
Perquè, a vegades, es podrien fer coses molt maques.
Depèn, perquè mira que van tenir atenció al Tirant Llu Blanc.
Sí, però, bueno, a veure, són cosetes que no...
Et imagina't, també van fer un La Farillo de Tormes, el seu dia.
Sí, sí. Jo penso que s'hauria de tornar...
Imagina't els López de Vega, els Calderons, una cosa així.
Una cosa fantàstica.
Ara s'ha de saber molt, eh? Perquè una pel·lícula que resulta...
I això, els britis són molt especialistes en sàpiguen adaptar aquests clàssics.
No és una adaptació ni una versió, és allò que se'n diu en llenguatge cinematogràfic,
un remake, una de les estrenes de la setmana a les colines,
Tienen ojos, pel·lícula de...
De molta por.
Molta.
Molta por. En teoria, en teoria.
Jo penso que sí, jo penso que sí.
Perquè jo avui t'estimo molt, t'estimo molt,
m'agrada que pateixis al cinema.
Però si és de molta por, jo la pots veure.
És que mira, jo tinc curiositat,
perquè aquesta pel·lícula de la nova versió de les colines...
Tu vas veure l'antiga, jo no la conec, eh?
Jo conec la pel·lícula de Wes Craven, que és un clàssic,
a més, amb uns personatges extraordinaris.
Diuen que aquesta i la matança de Texas són el referent de la década dels 70,
d'aquell cinema de por americà, no?
Sí, sí, del Top Hooper, precisament,
i el Wes Craven van fer com un tàndem.
A mi m'agrada molt més, fixa't el que et dic,
Les colines Tienen ojos, jo la trobo millor que la matança de Texas,
i això me va generar discussions molt profundes al Festival de Sitges,
però no agressions físiques,
perquè realment jo penso que Les colines Tienen ojos creava,
recreava molt millor el que podria ser aquest aire decadent
d'una Amèrica profunda que viu amagada en aquests territoris de ningú.
I, a més, amb un referent claríssim,
que és que estàvem, precisament,
en la dècada de, diguem-ne, postnuclear,
de la crisi dels 60,
i en aquelles zones que, precisament,
estaven degradades perquè havien viscut
tot el que havia sigut els experiments nuclears,
i gent que havia sobreviscut
i que vivien amagats en aquelles colines
de molta por,
i que, precisament, vivien d'aquests joves americans
que volien viure a l'American Dream
passejant per aquells territoris sinòspits,
i que eren carnissers.
El subtítol diu
Las colinas tienen ojos,
amb aquesta vea me queda perfecta.
Diu
Los más afortunados mueren primero.
Oh, això ja et posa la fe de gallina.
No, no, està ben trobat.
Jo tinc ganes de veure-la.
Los más afortunados mueren primero.
El Alexandre Aja,
que ha sigut alumne destacat d'aquest West Criven,
que, bueno, és un director notable
d'entre del diàleg fantàstic,
sobretot pel Freddy Krueger
i per aquestes pel·lícules meravelloses
que són la peçaria, la Mestrit.
Doncs, bueno, penso que era un clàssic obligat.
Ara es revisiten totes les pel·lícules de terror
dels 70, dels 80.
Passa com la música, eh?
Sí, sí, perquè no aniran els clàssics, clar, dels 40, dels 50.
Ara venen dels 80, les músiques dels 80.
Les recuperen, en fi.
Bueno, jo la veuré amb molt de gust.
Quin és l'argument?
Ja deies que hi ha gent estranya, joves que van,
però que són gent que menja gent i maten.
Sí, maten i viuen i fan una mica de merchandising
amb les restes d'aquests joves,
que viuen, precisament, aquest somni americà
de recórrer el país,
però es troben al mig del desert.
Clar, terra de ningú i les colines els observen.
I aquests protagonistes que són éssers degradats,
una mica lovecraftians,
sense arribar al punt de bogeria del lovecraft,
però que realment són éssers
amb malformacions congènites.
Oh, que bona, eh?
Pels amants del gènere, dic.
Recordo haver vist una pel·lícula fa molts anys
que segur que no va ser famosa ni res,
però que recreava aquesta cosa de l'Amèrica
aprofunda en les zones aquestes pantanoses.
Sí, sí, sí, sí.
D'aquelles famílies estranyes
on hi havia, doncs, relacions incestuoses
la qual cosa provocava que els fills
nascissin amb malformacions
i aleshores dedicaven a això també.
Una cosa de realitat en tot això, eh?
Alguna vegada jo he parlat amb algun director mèdicà
i m'ha comentat que hi ha territoris d'Amèrica
que són poc recomanables.
Quina por, eh?
Ai, ai, ai.
De fer un viatge, un viatge de no plaer.
A mi hi ha coses que em fan més por.
A veure, El senyor de la guerra.
Això fa més por.
Això em fa més por que Les Colines.
I a més té...
No, no dic la pel·lícula, dic el tema, no?
El tema és molt interessant.
Jo la pel·lícula, llàstima, m'agrada poder veure-la,
fa molts temps que es va fer la preestrena,
però molt de temps.
I és una pel·lícula destacable
sobretot pel seu personatge protagonista,
que és el Nicholas Cage,
i que, en certa manera,
el que tracta d'explicar aquesta pel·lícula
és el que hi ha darrere del negoci de les armes.
Aquests personatges que es fan aviat d'or,
precisament traficant amb armes
i donant aquest...
Bueno, traficant amb aquest poder
que viu de la mort i de la destrucció.
I que és un negoci rodó, pel que sembla.
I amb un personatge,
que és el que interpreta Nicholas Cage,
que aviat, bueno,
es trobarà amb problemes
i tindrà que fer consideracions morals
molt poderoses,
perquè potser les armes
van anar al joc menys recomanable.
Sabem que aquesta pel·li no té final feliç, eh?
No, no, no, està claríssim.
A més, el guionista de culte,
que és l'Andre Unícola,
una persona que, per mi,
és una dels directors a tindre en compte
perquè va fer aquella pel·lícula tan fantàstica
que era el de l'Ataca,
una pel·lícula de ciència-ficció
extraordinàriament bonica
i profunda.
I també va ser el guionista
del show de Truman.
O sigui, dos pel·lícules
que per mi tenen un punt de referència.
I compromeses, eh?
Sí.
A la seva manera.
I precisament per això
jo crec que podem esperar
el millor d'aquest senyor de la guerra.
David,
Astérix i los vikingos.
Per fi en dibuixos animats.
Per fi en dibuixos animats.
jo tenia ganes de veure
una pel·lícula de l'Asterix
però amb el format original.
Surt alhora el còmic
i la pel·lícula i tot,
em sembla, no?
Sí.
I a més,
faran un merchandising molt poderós
i aquesta pel·lícula
basada en el còmic
del Goscini,
del Werzo,
que a mi són personatges
entranyables
i que a més,
tots els pares
els donem
com a exemple
del còmic
intel·ligent
i divertit.
Forma part de l'herència
de pares a fills,
l'herència material.
Dius,
no et deixaré un castell a Escòcia
però sí la meva col·lecció
d'Asterix.
Com els Tintins,
els Mortadelo
i en el meu cas
inclús els còmics de superherois.
Tu ja saps
que no soc un gran col·leccionista
d'aquest tipus de còmics.
Però l'Asterix
té un punt nostàlgic
molt entranyable
perquè van ser
dels primers còmics
que van caure
a les meves mans
i aquest Asterix
de los vikingos
és l'aventura
per antonomàcia.
Recuperar aquests personatges
en pantalla gran
fa molt il·lusió.
Una pel·lícula
que no necessita
recomanacions
perquè el públic
ja està,
ja sabem
els que anirem
a veure-la.
Exactament.
Ara,
una altra pel·lícula
com La Casa del Lago,
una pel·lícula
interessant pel que és
i no pel que representa.
Interessant
perquè és un remake
d'una pel·lícula
de la qual jo desconec
absolutament tot.
Mira per on.
Ja és estrany
perquè és una pel·lícula
italiana
dels anys 40
que a mi
quan me van parlar
d'aquesta pel·lícula
doncs vaig fer
un esforç
que no va tindre
gaire resultats
per trobar
la pel·lícula original.
No l'ha aconseguit.
Però que parla
precisament
d'aquests espais
idíl·lics
en els quals
qualsevol aventura romàntica
és possible.
I a més,
una pel·lícula
produïda
per la Sandra Bullock
amb un Quino Rips
en estat de Gràcia
que a veure
està treballant moltíssim
i que representa
ser el fi
de l'arquitecte
que ha dissenyat
aquesta casa
que està al costat
d'un llac
en la que precisament
es veurà
una història romàntica
més enllà del temps.
És una pel·lícula
molt tramposa.
Jo aquesta
t'he puc parlar molt bé
perquè he vist la nova
no he vist l'antiga
que és la que volia dir.
Ara l'has vist allà
que està plena.
Que és una pel·lícula
que em va il·lusionar
en els primers minuts
però que per l'altimament
vaig anar
perdent
una miqueta
la seva poesia
la seva força.
Tot i que jo
no soc una persona
que m'estimo
a la Sandra Bullock
he de dir que en aquesta pel·lícula
la Sandra Bullock
ho fa força bé
que el Quino Rips
està en un paper romàntic
molt agraït
sobretot
per homes i dones
enamorats
d'aquest gran actor
que són molts
però és una pel·lícula
que té moltes trampes
i té trampes
no vull desveolar res
perquè precisament
el que veiem
no és el que realment
representa la pel·lícula.
Està dirigida
per l'Argentia
Alejandro Agresti
disurtadament
avui hem conegut
la notícia
de la mort
de Fabiana Bielinski
el director
de Nelbert Reines
m'ha assabentat
i m'ha fet
amb només 46 anys
ha tingut una aturada cardíaca
i ha perdut la vida
llàstima
perquè bé
primer perquè una persona jove
i a més
una mort molt sobtada
estava fent un càsting
al Brasil
per la propera pel·lícula
i es veu
que li ha agafat
un atac de cor
i ja ha mort.
s'han deixat dos grans pel·lícules
s'han quedat tots molt parats
a més a més
a més perquè era
un director sorprenent
un director
amb una gran capacitat
per contar històries
realment interessants
i un dels grans
per dir-ho d'alguna manera
revolucionaris
del cinema hispanoamèricà
llàstima
però bé
s'ha deixat un regal
meravellós
que són aquestes
noves reines
que és una pel·lícula
entrañable
i l'aura
que està fantàsticament bé
Els amants
de Robin Williams
però des d'una altra perspectiva
també estan de sort
Valla vacaciones
Valla vacaciones
Valla vacaciones
con el Robin Williams
I què?
A veure, jo la pel·lícula
l'aniré a veure
perquè és una pel·lícula
que em allera directament
de com es pot viure
unes vacances
boges
en un moment
en què una família
es decideixi comprar
un autocarabani
tot és possible
i t'estic parlant
d'un argument típic
de pel·lícula americana
per l'estiu
és molt de pel·lícula
de tele
de dissabte a la tarda
tipus
televisions
ara amb el Robin Williams
podem imaginar
jo he vist el tràiler
i he de dir
que té moments
realment
potents
d'aquests
de pel·lícula
comèdia americana
esbojarrada
és a dir
que entretengut
per anar a la família
sense cap tipus
de pretensió
ni res
amb el Robin Williams
que a vegades
se li suporta
que jo cada vegada
el suporto més
perquè és un actor
notable quan vol
però si no és controlat
per això li passava
al Jack Nicholson
en una determinada
època de la seva vida
i després
en fer-se més gran
ha resultat
un actor més mesurat
més contingut
i aleshores
ha sortit
aquest gran actor
que és
ara tenim
el Jim Carrey
i podia passar també
al Jim Carrey
li va passar el mateix
va començar
a mesurar
la seva gestualitat
sobretot
però bueno
el Jim Carrey
és una bomba
de rogeria
quan li dóna
li dóna
no hi ha ningú
que el pugui controlar
ho té molt fàcil
d'estrenes
no hi ha res més
com a estrenes
jo diria
dolgudament
dolgudament
diria
que a mi
la que s'anirà
és la de
La tiniebla
una pel·lícula
en la David Moore
que jo la recomano
perquè
ha passat força
desapercebuda
i és una pel·lícula
interessant
jo ho vaig comentar
que és una de les pel·lícules
de gènere fantàstic
més interessants
que s'ha fet
en els darrers anys
no és una gran pel·lícula
o sigui
no m'agafin tampoc
les paraules
però dins del que tenim
a la pantalla
doncs és una pel·lícula
que ja t'he dic
aquesta setmana
serà la darrere
l'última setmana
que podem veure
les pantalles
les nostres pantalles
i va la pena
intentar recuperar-la
ara
a mi que m'expliquen
com pot ser
que l'Escarie Movie 4
tan dolenta que és
és que és veritat
s'hagi pujat a la taquilla
doncs d'una manera
bàrbara
jo
per un altre costat
m'ha contrarrestat
allò de Los Vecinos
la pel·lícula
de dibuixos animats
que realment
és una pel·lícula divertida
preferiria molt
que ja anés a veure
l'Educació de la Sada
és una pel·lícula deliciosa
amb un José Luis Cuerdas
que això no sé si
ho vam parlar la setmana passada
la tenia que veure
era molt bona
tinc que dir que
que la gent vagi a veure
aquestes pel·lícules
perquè realment
li passarà el mateix
això de l'Escarie Movie
s'opta una mica
no ho puc entendre
no ho puc entendre
perquè precisament
és una pel·lícula
perquè clar
pel·lícules desenfadades
d'aquestes americanes
que vas a passar l'estona
n'hi ha moltes
i que estan molt bé
però és que aquesta no està
ni bé
i a més
és el que dèiem
és una pel·lícula
Vecinos invasores
per exemple
a mi és divertida
de veritat
però és que l'Escarie Movie
a mi em va costar somriure
perquè vaig trobar
que era tan terriblement dolenta
tan horrorosa
jo em quedo amb la profecia
exactament
amb el remake
mira què et dic
puc veure el remake
mil vegades
abans que l'Escarie Movie
una vegada més
això és com allò
que vam comentar l'altre dia
que són com aquelles pel·lis
que van fer com a xorissos
aquí el senyor del carrer i blanc
que ni tan sols
tinc interès en saber
com es diu
però pitjor
de que muérete como puedas
salta como puedas
aterrizza como puedas
tota aquesta nissaga
horrible
encara pitjor
pitjor
no pot ser pitjor que allò
jo només quan veia el tràiler
que sortia aquell home
jo deia
ui aquí has de tancar la tele
jo he tingut ganes
de sortir corrents de la pel·lícula
però espantat de por
de dir
però això hi ha algú
que pugui
signar aquests guions
i aquests gags
tan desafortunats
i tan profundament
per sota de qualsevol nivell
d'intel·ligència
però puc continuar
sí
directament
alguna cosa més
tenim per la cartellera
res més
res més
ara el que tenim
és un ol notable
o sigui
aquest Nicolas Cage
és una pel·lícula destacada
tenim una bona pel·lícula
dibuixos animats
com pot ser
l'Asterix
i els vikingos
i a veure
La caça del lago
precisament per les persones
que les interessi
i els animals del cinema fantàstic
tenim una gran pel·lícula
que és el remake
de Les Cullines Tienen Ojos
i gran pel·lícula
perquè suposo
que han fet
una adaptació
interessant
doncs sí
l'aguantem sencera
intentarem anar-la a veure
David Serra
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
bon cinema
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana