Quatre minuts, un quart d'una del migdia.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. L'hem agafat amb el got d'aigua,
perquè venia així a Saragat del carrer.
Fa caloreta, fa bon dia.
Ja comença, ja comença.
Comença a notar-se la cosa.
Per tant, hem d'anar a buscar els aires acondicionats
de les sales de cinema.
Sí, aquesta setmana és intensiu.
És el que t'anava a dir.
Si a més a més ens ofereixen una bona pel·lícula,
millor que millor.
Exactament.
Doncs què et sembla? Comencem a repassar la cartellera.
per quina vols començar?
Se'm fa una mica complicat,
perquè t'explicaré.
D'entrada hi ha una pel·lícula que jo crec que hem de comentar,
que és la profecía,
que era la pel·lícula que van a estrenar el dijous.
El dia 6.
A veure, la profecía és la profecía.
Jo ja m'ho veia vindre, que directament és la rèplica.
Igual, millor, pitjor que...
Innecessària.
La de Gregor i Pec i Remi ja tenien prou.
A veure, la gran troballa
és el nen, que és estupendo,
i l'altre punt, per dir-ho d'una manera
que podríem dir interessant o atractiu,
és la Mia Farrow,
que fa de la gran nani del nen,
aquest maleït, del Demian,
i que realment és un personatge ben trobat,
perquè és una gran actriu
i perquè realment li dona un aire gairebé gòtic
a la història.
De totes maneres, és una pel·lícula...
A veure, d'entrada,
el que no ha vist la profecía
es trobarà amb la mateixa pel·lícula
que es va fer en el seu moment,
amb el Gregor i Pec.
Jo la trobo que l'aquella estava bé.
Aquella estava perfecta,
jo crec que aquí ha sigut una operació...
El nen aquell era terrible.
El nen era brutal,
i aquest nen també l'han trobat,
i penso que és una bona trobada,
o sigui, una bona troballa.
Però realment la pel·lícula,
si la planteges des d'un punt de vista de necessitat,
no és necessària.
És un producte comercial
directament, no plagiat,
sinó fotocopiat,
i per coses interessants
de la pel·lícula original,
com per exemple el final,
que és bastant, bastant pobret.
en lloc de tindre aquell final dramàtic del pare,
doncs l'acaben condensant en pocs minuts,
i queda una mica antiga,
tot i que és més moderna,
de producció,
perquè el tema de les ganivets
i tot això que té que anar a Israel,
doncs per molt diplomàtic que sigui,
segueix tenint el mateix problema.
Com pot passar als arts de l'aeroport
sense que ningú s'adoni
que porta armes blanques?
És una pel·lícula complicada d'analitzar
perquè la pel·lícula original era molt bona,
ha fotocopiat,
i la pel·lícula es deixa veure
per les persones que no tenen memòria històrica,
però gairebé haguéssim pogut netejar una mica
la pols i projectar-la.
Per tant, innecessària.
Innecessària, però entretinguda
per la persona que no ha vist la pel·lícula.
Molt bé, doncs aquesta,
que ja està en les sales,
és una de les pel·lícules.
Mirem alguna altra, David?
Sí.
Jo, per exemple,
la que m'agradaria destacar
és aquesta de l'American Dream,
del Paul Weiss,
que de fet és una pel·lícula
que té un tractament molt original
del tema de la presidencia dels Estats Units,
utilitzant els concursos i els reality shows
i intentant posar de protagonista
a un actor com el Dennis Quaid,
que fa de president dels Estats Units
i que participa en un reality show
dirigit o coordinat
per aquest actor tan especial
que és el Hugh Grant.
Una comèdia que suposo que està en la línia
de les comèdies que ha dirigit
aquest director guionista
que és el Paul Weiss,
que és el guionista de l'American Pie,
pel·lícula que en verra per excel·lència...
De gènere també,
perquè t'ha d'agradar aquest tipus de cinema.
O un niño grande.
O sigui, és un tipus de pel·lícula curiosa
que jo suposo que és l'estrena adequada
pel temps de l'estiu
i després trobar-nos amb una Demi Moore,
amb una pel·lícula que jo mai he pogut veure
que és precisament la tiniebla,
una pel·lícula que parla de la pèrdua
i parla del retrobament dels sentiments més interns
però des del punt de vista del fantàstic.
Per aquí de què estem parlant?
De pel·li de por?
Jo em resisteixo a dir que és una pel·li de por.
És una pel·lícula atmosfèrica.
Una mica en la línia,
en la línia de, per exemple,
com et podria dir?
Estava pensant en la pel·lícula
del Stanley Kubrick
precisament interpretada pel Jack Nicholson
la pel·lícula de l'hotel
El Resplandor.
El Resplandor.
Però aquella és terrible.
Però sense la por del Resplandor.
Sense la por del Resplandor.
Aquella pel·lícula és terrorífica.
Sí, perquè és una pel·lícula
que precisament parla de la soledat
i dels fantasmes que generen la soledat
d'aquesta dona que, evidentment,
després de perdre el seu fill,
doncs té que anar-hi a un país d'Irlanda
i llavors es troba amb el fantasma del seu fill
que li demana coses.
A partir d'aquí entrem a una pel·lícula
que s'allunya bastant
del cinema orientalista,
de tractament de fantasmes,
és molt ferma fins a la segona meitat
de la pel·lícula
i cap al final
perd d'una forma gratuïta
tot el brio,
tota la força que tenia.
És una pel·lícula fallida,
amb una Demi Moore
molt continguda,
molt intel·ligentment dirigida,
és una pel·lícula interessant
però que té un punt final
que és decepcionant.
Has de reconèixer que la Demi Moore
té el cor robat a tu.
Exactament.
Per tant, objectiu, objectiu,
no ho ets.
No ho soc, no ho soc.
Tenim pel·lícula espanyola
també aquesta setmana,
Déu-n'hi-do,
la cartellera cada setmana
ens presenta un producte nacional
fet a casa
i en aquest cas
la pel·lícula
es titula
Amor en defensa pròpia,
és de Rafa Russo
i entre altres compte
amb la participació
d'una de les actrius
que a mi francament
m'agrada molt
que és l'Anna Fernández.
Tinc més el cor robat
per aquí.
Sí, no, per l'Anna Fernández.
Sembla millor actriu
que la Demi Moore.
Doncs bé,
resulta que aquesta pel·lícula
ho hem comentat
en temps de sumari.
Una part dels exteriors
s'han filmat
en localitats com
Salou,
Cambrils,
Barcelona,
Tarragona
i en particular
en el domicili
d'una tarragonina,
una casa
que està en la línia
de la costa
i que per les seves característiques
és una casa magnífica,
per la casa en si mateixa
però també per la situació
que té davant del mar.
El cas és que la productora
va triar aquesta casa
i tenim a l'altre costat
del fil telefònic
la seva propietària.
Marta,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre
la nostra trucada.
D'entrada,
el primer que una es pregunta
és com arriba
una productora de cinema
a proposar-te
a filmar
algunes de les escenes
de la seva pel·lícula
a casa teva.
Doncs mira,
d'una manera molt senzilla,
picant un timbre
i aleshores
vaig sortir
i hi havia una noia
amb una màquina
de fotografiar
i amb una tàrgia
que l'acreditava
d'una productora
i em va dir
que si tenia
algun inconvenient
que prengués
unes fotografies
de les vistes
perquè estàvem
buscant exteriors.
Em va semblar
una cosa fantàstica,
tot aquest món
del cinema,
del teatre,
de la música,
tot m'encanta.
I bueno,
va entrar,
vam estar xerrant
cinc minuts
i seguidament
em van continuar
trucant
i va continuar
venint gent a casa
per mirar
amb si tothom
li agradava
i així va ser,
però d'una cosa
d'una manera així
confortuïda,
no?
Així va ser.
Et van explicar
primer que tot
que era un projecte
cinematogràfic
de solvència,
és a dir,
que no era ni cap broma
ni que no era
una cosa d'aficionat
sinó que era
un projecte professional.
No, no, no,
exactament.
La noia aquesta
es va acreditar
ella com
després em van trucar
per telèfon,
em van donar
tot tipus d'explicacions
que seria una pel·lícula
que a més
era més exteriors
perquè als interiors
és una mica complicat,
hi ha moltes màquines
i és una moguda tremenda,
no?
El rodatge d'una pel·lícula
és realment
comprens com és
tan car
fer un film
perquè és que
intervé moltíssima gent,
no?
És molta cosa
i aleshores
em van donar
tot tipus de garanties,
en tenim les quantes xerrades,
la productora
va ser fantàstica,
es va portar amb nosaltres
d'una manera decepcional,
molt professionals tothom
i tot va quedar claríssim,
no?
Vull dir,
va ser molt senzill.
Em comentaves, Marta,
que de cop i volta
vas veure a casa teva
quan va començar el rodatge
que s'hi t'instal·laven
pràcticament 50 persones
a casa teva.
Sí, 50 persones,
al carrer hi havia com
tres trailers,
dos camions,
inclús la gent del càtering,
no?
I a més,
gent jove,
fantàstica,
vull dir,
amb unes ganes de treballar,
tots molt compenetrats,
inclús eren gent
que tampoc no es coneixien
gaire entre ells,
no?
Però, vull dir,
molt professionals tots,
tots sabien el que havien de fer,
em va encantar.
Jo m'hagués anat amb ells
un parell de mesos o tres
seguint-los.
Escolta,
vinc amb vosaltres,
a treballar.
Sí, sí, sí,
els hagués portat els bultos,
vull dir,
al final em van dir,
no, s'acabaries odiant,
Marta,
però vull dir,
va ser alguna cosa,
ho vaig trobar una cosa
i a més veus que realment
una pel·lícula
és tan diferent
de com ho veus a la pantalla,
hi ha tant de treball,
és tan difícil una escena,
qualsevol escena,
qualsevol mirada,
l'Anna Fernández,
el protagonista,
increïble,
o sigui,
va ser alguna cosa increïble,
vam disfrutar moltíssim nosaltres.
Aquest anò de dia,
Marta,
vas interessar-te pel contingut
de la pel·lícula,
un cop et van dir,
doncs,
finalment vau arribar a un acord
que utilitzarien a casa teva
per filmar,
vas interessar-te
per l'argument
de què anava la pel·lícula,
per exemple?
Sí, sí,
ens van donar un guion
i el vaig fullejar,
aviam tot,
no perquè és molt llarg,
però sí, sí,
sabíem perfectament
de què anava
i sí,
i que es rodava,
doncs,
a Barcelona
tenint un tros,
a casa nostra
i després a Salou
amb un hotel,
sí, sí,
ens ens volíem assabentar de tot
dia, vaig estar allí els 4 o 5 dies
completament,
no per visionar ni per res,
sinó per disfrutar
i per gaudir
d'aquesta experiència
tan fantàstica
que vaig tenir.
Tu tens fills jovenets,
jo m'imagino que per ells
l'experiència també
devia ser extraordinària,
no?
Doncs sí,
inclús els hi vaig permetre
un dia de festa a l'escola,
que és importantíssim.
Aquí s'entén, eh?
Però realment
vaig entendre
que per ells
era prendre uns coneixements
i una cosa
que era tan vàlida
com l'estar a l'escola
aquell dia,
no?
i evidentment van estar,
inclús va vindre potser
alguna amigueta,
em sembla d'ells,
i bueno,
s'ho van passar
molt bé
i van veure
l'important,
l'important i l'complicat
que és el rodatge
d'una pel·lícula
i em vaig quedar
realment impressionada,
no?
I ara que em veig
a alguna pel·lícula
penso,
uf,
aquesta escena
han tardat
molta estona,
no?
En aconseguir-la
i valores molt més,
no?
Tot el que veus
després
el projecte final.
I el tema
de l'esforç,
no?
Aquell que sembla tan fàcil
quan tu mires
a la pantalla
darrere
hi ha una feina
impressionant.
Sembla que aquella mirada
o aquella cosa
s'ha fet en un segon
i potser s'ha tardat
dues hores,
dues hores
de repetir
i de repetir
i de repetir,
no?
I amb les mateixes ganes
cada vegada,
no?
Vull dir,
s'ha de ser molt professional.
No t'hagués vist d'extra,
Marta,
no t'hagués vist d'extra
per allà.
Ui,
em sembla que no,
em sembla que no,
em sembla que no,
ja m'hagués agradat,
en una època
de la meva joventut
ho volia ser
perquè em deien
que tenia una viscòmica,
no?
En plan Mari Semper,
però no,
realment és molt complicat.
Em sembla que em dedicaré
a lo meu.
Mai és tard,
eh?
De totes maneres,
mai és tard.
No,
és veritat,
és veritat que sí.
Bé, Marta,
m'imagino que aquest cap de setmana
aniràs a veure la pel·li,
no?
Doncs jo crec que avui mateix
aniré.
Avui mateix,
home,
jo tindria moltíssimes ganes
de dir,
ui,
a veure com ha quedat casa meva
i...
Avui mateix aniré
perquè em fa molta il·lusió.
Sí,
doncs a nosaltres també
ens ha agradat moltíssim
parlar amb tu,
t'agraïm molt que hagis atès
la nostra trucada
perquè ara en aquests moments
estaves treballant,
una abraçada ben forta.
Moltes gràcies a vosaltres.
I enhorabona
per la part que et toca.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, Marta,
bon dia.
Adéu-siau,
bon dia.
Doncs la pel·lícula en qüestió
es titula
Amor en defensa pròpia,
es fa als Laurens,
els Laurens,
aquí a Tarragona
s'estrena avui
i bé ja ho han sentit,
hi ha escenes
que estan filmades
de la casa de la Marta.
On és la casa de la Marta?
No els hi pensem dir,
però està aquí,
a la costa tarragonina,
molt apropet
del centre de Tarragona.
Doncs escolta,
és fantàstic, no?
Molt bé, molt bé,
molt curiós.
Sí que ha de ser bonic.
Sí que és bonic, sí.
A casa meva no vindria
on ja t'ho dic ara,
que és una senyora
però ni per bonic,
però una casa normal
com la teva.
Sí, no ho sé.
Vol vostè...
Fàcil,
però vaja,
tampoc no...
El cine és així,
fa màgia,
fa desaparèixer
i fa coses
realment sorprenents.
No, i el que deia la Marta,
que realment és bonic,
és veure aquella darrera, no?
Ara que s'ha posat
tan de moda
a fer programes
de televisió de making of,
sí, sí.
Hi ha moltíssima gent
que li agrada tant
veure la pel·lícula
com veure el making of
perquè dius,
veus aquell efecte,
aquella cosa,
aquella escena,
aquella preparació
de l'actor, no?
La clau,
la clau de moltes
de les cintes del DVD,
o sigui, del DVD
són precisament
aquestes seccions, no?
Que permetren una miqueta
indagar
qui hi ha darrere
d'un rodatge,
veritablement darrere
d'un rodatge
i, veus, coses sorprenents.
O sigui, la màgia del cinema
és increïble, no?
I estem parlant
de pel·lícules
de fetes especials,
inclús una escena
suggerent com pot ser
un petó d'un noi o una noia
pot ser com una aventura
de l'Indiana Jones.
O sigui, el rodatge.
És fantàstic.
Amor en defensa pròpia,
jo també aniré a veure.
Bueno, jo també aniré a veure.
Així ens recordarem
de la Marta.
Mira, és la casa de la Marta.
Molt bé.
Molt rebé.
L'assassinat o de Richard Nixon?
Doncs, pel·lícula
francament interessant
precisament pel que hi ha darrere.
O sigui,
basada en un cas verídic,
una pel·lícula que, a més,
el Sompen i la Nomi Watch
fan una interpretació memorable.
I és una pel·lícula
que recomano especialment
perquè és d'aquestes
que passen molt ràpidament
com de puntetes
i que, home, mira,
és el que l'ha passat
al Camino de Guantànamo.
Que ha aguantat,
Guantànamo ha aguantat
molt poquet.
Dues setmanes
per una pel·lícula
realment memorable,
doncs a mi em sembla...
Bueno, m'entristeix profundament.
Entristeix molt,
perquè, a més a més...
Perquè és molt bona.
I és una pel·lícula
de les que no van allò,
diguem-ne,
explicant allò
que tot és evident
i que la gent va al cinema
perquè reafirmin
les seves creences.
És una pel·lícula
que, a més, fins i tot,
a l'espectador més crític
i a l'espectador més conscienciat
també li fa qüestionar-se les coses.
Exactament.
És una gran pel·lícula.
Per a mi és el més important.
És una gran pel·lícula.
De totes maneres,
clar,
jo parlo amb coneixement de causa
que realment la pressió mediàtica
és importantíssima,
que els exhibidors
fan el que bonament poden,
que els recursos
són els que són
i que, francament,
amb aquestes estrenes
en quantitat exorbitant
doncs és molt complicat
poder...
Has de treure pel·lícules
de la pantalla, lògicament.
Treuen pel·lícules
que són necessàries
i que no han tingut
la resposta potser del públic,
però que són allà.
En fi,
sempre tenim aquestes magnífiques entitats
de la ciutat de Tarragona
que ens van fent
les programacions
a l'antiga audiència
i ens donen l'oportunitat
de veure pel·lícules
d'aquestes
que duran poquet
a la cartellera.
Més coses, David?
Doncs, bueno,
a veure,
jo el promedio rojo
no la recomanaré
perquè és una pel·lícula
que en berra
mos entén segura.
Doncs ja la deixem directament,
no diem res,
no perdem minuts de ràdio.
Que s'estreni ja,
per mi,
em sorprèn.
El Juego de los Idiotes
del Jacques Weber
és una pel·lícula
que d'entrada
em sorprèn també
perquè és del mateix autor
de l'escena de los Idiotes.
Tot i que,
segons ben comentat,
perquè aquesta no l'he vista,
ja ho dic així d'entrada,
m'han dit que és molt inferior
i molt més,
diguem-ne,
inconsistent
que la cena de los Idiotes
que sí era una magnífica comèdia
de situació,
sobretot l'obra teatral,
l'original,
i aquesta no té
una base teatral sòlida
i que la pel·lícula
realment parteix
d'una situació similar
però molt més feble.
Comèdia francesa
que potser ens la vendrà molt bé
però que apunta molt baix.
I què més podem parlar?
L'assassinat de Richard Nixon
l'hem comentat?
Sí, l'hem comentat.
Ja l'hem comentat.
Les Tinebles també.
Exacte.
Bé, pràcticament
hem fet una mirada així.
Només comentaria
la pel·lícula
que vaig veure la setmana passada,
si em permets,
si en pla memòria,
que era
La llamada d'un estranyo,
que és una pel·lícula
que ha notat molt ben cartellera,
tot i que jo vaig dir
que també era una mena
de fotocòpia
d'una pel·lícula anterior,
que era un thriller,
i que s'ha posat ràpidament,
exactament,
s'ha posat ràpidament
en un lloc destacat,
però evidentment
tenim
el Código de Vinci
en primer lloc,
la Patrulla X.
Si ja se la poden encarregar,
que continua en primer lloc.
Exacte, continuarà.
I la que segurament
desapareixerà
o està a punt de desapareixer
era la de la...
Bueno,
ha desaparegut jo directament
és La joven de les espècies,
una pel·lícula
que jo vaig dir
que era menor,
però també estava
en la línia
d'aquelles pel·lícules boniques,
que a vegades
són una aposta
agradable
per a l'espectador.
Coses diferents
que no...
que es poden veure
fora de la cartellera
també podem recomanar
alguna de les novetats
que van sortint en DVD.
En DVD ja tenim
Bordadores.
Hombres Bordadores.
És una pel·lícula magnífica,
res a veure
amb això que hem estat
comentant anteriorment.
És una altra història.
És una pel·lícula
de tempo lento,
de mirada tranquil·la,
solitària.
Molt diferent.
Molt diferent,
i de tant en tant
ens agrada recordar
allò que surt en DVD
i que també es pot...
I es pot disfrutar
molt bé en pantalla,
amb una bona pantalla a casa.
és una pel·lícula d'intimitat,
que dic jo.
És un replantejament
que jo al final
ho faré radiofònicament,
donaré la meva opinió,
que el cinema
es tindrà que anar
reconvertint de mica en mica.
Perquè aquests espais,
aquestes pel·lícules
podrem perfectament
sobreviure
sense necessitar-hi estenes.
I són pel·lícules
que necessiten espais
més recollits,
que sense crispeta
i sense...
Jo faig un replantejament
que tot això
ha de canviar.
El tema de l'exhibició
i no sé,
potser faré un guru
en aquest sentit,
però realment
aquest tipus de cinema
per sobreviure
no es pot enfrontar
a la Patrulla X.
Per cert,
que acabem d'obrir
una secció
de la manera més tonta,
secció Novetats DVD.
Perfecte.
Doncs mira,
molt bé,
perquè...
Doncs la quedem,
per la setmana vinent la continuem.
Saps que soc una dicta
i estic molt al dia en el tema.
Bé,
la setmana vinent,
però disurtadament
el David té uns tallers,
unes coses del cinema seu,
no que tingui un cinema,
eh?
No, no, no.
Es va ficar al cinema.
La propera setmana
no estarà amb nosaltres,
per tant,
l'esperarem a l'altre.
Correcte.
David,
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Bon cinema.
Adéu-siau.