Fins demà!
Saludem ja Cristina Barber, molt bon dia Cristina, benvinguda.
Hola, bon dia.
Estàvem fent una mica de breu inventari de totes les novetats que ens ha portat avui la Cristina.
De tant en tant ja saben que els dilluns, al temps que dediquem a la biblioteca,
fem una mirada a l'actualitat, a les activitats, però de tant en tant també ens agrada
conèixer quin és el fons que es va integrant relacionat amb algunes novetats que es poden trobar al mercat.
Hi ha altres llibres que poden ser novetats però que probablement no són llibres d'aquells
de la publicitat però que són interessants.
En fi, de tot plegat la Cristina ha fet com una mena de llista i avui comencem a parlar.
Per exemple, jo crec que la primera proposta que ens fas és una novel·la d'aquelles gruixudes,
de llegir amb ganes i amb temps, no Cristina?
Sí, us proposo llegir un llibre que es titula Suite Francesa, el tenim en castellà, no està traduït al català,
Suite Francesa. La seva autora és Irene Nemirovski, és una autora que va fugir, nascuda a Kiev l'any 1903
i que va morir a Auschwitz l'any 1942. Va fugir de Rússia amb la seva família després de la revolució russa
i van anar a París perquè eren gent de diners.
I allí es va llicenciar i ella va publicar llibres a França i va ser una autora d'èxit fins a, com que era també jueva,
va ser de portada i en aquest llibre ens relata, en aquest manuscrit que es va perdre,
el manuscrit de la seva història, dels fets que ella va viure...
És autobiogràfic, sí. Quan es va descobrir que el manuscrit va ser com una mena de commoció editorial a França,
debut a la qualitat excepcional d'aquesta novel·la.
Aquesta novel·la ens retrata amb molta maestria una època fonamental de l'Europa del segle XX.
És l'època en què París és invadit pels alemanys.
Llavors ella relata la fugida de moltes d'aquestes persones,
tant de classes poderoses com de classes no tan poderoses, com dels més pobres.
I com ella, per exemple, no se'n va poder salvar i va fer cap a Auschwitz.
I allí la van matar.
Però, tot i així, no és un...
Avui té, els que el llegim avui, té una perspectiva molt ben enfocada del que van ser les coses,
del final de les coses, quan ella no ho podia saber, perquè va viure...
És el relat dels fets en temps real.
És a dir que el temps li ha donat la raó i tot el que ella va anar avançant aquí
va ser realment el que va anar empassant, la gravetat dels fets.
Però es llegeix molt bé, amb un to realista, però també una mica distant.
I és una novel·la molt aconsellable, perquè, a més a més,
és d'aquelles novel·les que et porten els fets reals i que també sempre aprens.
A més d'aquelles novel·les, pel que em comentaves abans,
que hi ha tant la crítica com els lectors estan d'acord en parlar bé d'ella.
Sí, la crítica en parla molt bé.
I els pocs lectors que han tingut el gust de llegir-la,
perquè fa molt poquet que la tenim, també.
És a dir que és una novel·la bastant gruixuda.
És un títol a tenir en compte.
Publicada per Salamandra, repetim el títol,
Sweet Francesa.
Sweet Francesa, perquè, com deies, està en castellà.
Home, benvinguda, perquè ja sabem que això va molt
quan hi ha aniversaris o esdeveniments.
Es publiquen molts llibres relacionats amb el tema.
Com que ara no s'esquella cap aniversari de res,
doncs ara haurem d'esperar que hi hagi algun aniversari
perquè se'n torni a parlar d'aquest període de la història,
doncs bé, surt en un bon moment.
Ho podríem enllaçar una mica amb el Sant d'Ormarai que estem llegint,
perquè són novel·les escrites sobre els mateixos anys,
sobre els mateixos fets, o sigui, els rarafons de la dona justa.
Amb mirades diferents, no?
Són mirades diferents, però, bueno, una és més literària
i l'altra potser és més real,
però la convulsió que hi va haver en aquells moments,
que ara sembla que ho tinguem una mica oblidat,
però havia de ser molt impactant, no?
La condició de jueva, de l'autora,
va determinar, sens dubte, la seva vida i la seva obra,
i has portat un altre llibre que parla dels jueus,
però en aquest cas els jueus i Catalunya,
que és un darrer llibre de Vicenç Villatoro.
No sé si és el darrer o és el que va abans del darrer,
perquè el Villatoro n'ha tret dos darrerament.
Ah, dos de cop, clar.
Una, una novel·la sobre el 1714 a Catalunya,
novíssima, i aquesta.
Doncs jo no et sabria dir...
Jo no et sabria dir quin...
Jo pensava que aquesta era l'última,
però tampoc no ho podia afirmar.
Però bé, el Villatoro,
junt amb altres...
Ell no és historiador,
és un literat,
però junt amb altres historiadors
i gent coneguda de Catalunya,
han sigut protagonistes aquest any,
aquest fa pocs dies,
d'un article de Catalunya i els jueus,
les relacions d'amistat i d'odi i de necessitat, no?
i en aquest llibre concretament ell en parla, no?
Com tots els països d'Europa diu,
Catalunya ha tingut al llarg de la seva història
i té també en el present una relació destacada en el món jueu.
El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals,
tant per la via religiosa com per altres vies,
que enclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món.
I bé, això és una mica la història que ens planteja el Villatoro
en aquest llibre publicat per l'editorial Barca Nova.
I els jueus i Catalunya.
Una mirada feta des d'aquí, d'aquesta cultura i d'aquest àmbit.
Continuem passant la llista?
Continuem passant la llista.
Abans parlàvem d'una novetat d'aquestes molt recomanada,
però en aquest cas la recomana la crítica.
Nosaltres encara no la tenim, però la tindrem en breu.
D'aquella sí que tenies notícia de lectors, d'aquesta no.
Encara no, però la crítica la posa molt bé.
Sí, a vegades penseu que a la biblioteca també ens basem molt
en les crítiques, no només dels diaris, sinó de revistes
i de revistes especialitzades.
És una autora japonesa,
t'ho dic perquè m'assembla que ja està apretant fort
perquè ja l'he vist a les llibreries.
Es diu Banana Yoshimoto.
Es diu, o es fa dir, no sé si això del Banana és el nom autèntic o què.
El nom literari, el nom de guerra, podríem dir.
El nom de guerra.
i es titula Sueño Profundo.
I és un llibre, em sembla, basat en la son
i els diferents punts de vista de la son.
És un llibre que la crítica el posa en una puntuació d'excel·lent.
A mi em fa una mica de mandra.
No sé si pel tema...
A mi em agafa una nyonya...
No sé si pel tema...
I ho dic pel tema, que òbviament no l'hem llegit,
però pel tema ja dius calla, si parla de la son...
Però vaja, la son per un japonès, com per un francès...
És internacional, és universal.
Suposo que és el mateix.
Bé, doncs està bé que ho diguis perquè segur que és d'aquells llibres que ens sentirem parlar.
Segur que sí. Sueño Profundo.
El que hem parlat de la suït francesa també està molt ben qualificat per la crítica.
Molt bé.
A veure, un que sí que em vindria de gust.
Veus? Un del Jan Guillou, el títol és El mercat dels lladres.
És una novel·la.
És una novel·la del Jan Guillou, que és aquell autor de les creuades, saps?
Aquell autor que és nòrdic.
I els templers.
Sí, sí, sí, sí.
A veure, tu entes el Guillou?
Em sembla que és suec.
És l'autor de la trilogia de les creuades.
És el que te n'ho va dir, que és d'aquells llibres gruixuts
que després de l'1 ve el 2 i després del 3 i vés a saber.
Aquest de moment ve sol, però pel tema podria anar acompanyat.
El mercat dels lladres.
Em crida l'atenció perquè així com molts autors de novel·la històrica
s'entren només en novel·la històrica i en aquella època,
aquest no, va ser l'autor de la trilogia de les creuades
i ara ens n'anem amb una novel·la que ja ho veus per la portada,
que aquí hi ha un senyor amb corbata.
Moderna, moderna.
Sí, sí.
O sigui, ens anem al segle XXI.
Això em recorda la novel·la del Jordi Tinyena.
La segona novel·la que tinc aquest any
de tema de segle XXI, totalment, saps?
I dic una mica la...
Per la trama, l'argument.
La trama.
És una novel·la que descriu com l'elit de la nostra societat
s'ha enriquit en aquests últims anys
gràcies a una bombolla econòmica generada a costa dels contribuents.
I això ha passat de Suècia a Itàlia,
a Espanya i a l'antiga Unió Soviètica, etc.
Jan Guillou serveix del seu domini narratiu
per treure la llum amb l'atractiu d'una novel·la
al conflicte entre societat i política.
I així dona dimensió literària a una classe social i econòmica
que coneix molt bé.
Un llibre per patir, eh?
La deixa en evidència amb una ironia finíssima i a l'hora mordàs.
Està publicat per La Campana
i La Campana últimament dona la campanada amb les seves publicacions.
L'estan encertant molt.
Sí, l'estan encertant.
És a dir, que amb el tema...
Amb el Sánchez Pinyol.
Amb el Sánchez Pinyol la van encertar.
I escoltar, no se l'acaben, eh?
I doncs bé, no sé si és una mica això de...
Pel tema, aquesta m'atreu més, no?
Perquè dius...
Fins ara hem llegit molta cosa de novel·la del segle XX
i aquestes situen temes nous, no?
Té tota la cara de ser un bestseller, en el bon sentit de la paraula,
d'aquelles novel·les que se'n parla pel tema,
perquè l'autor ja és prou conegut
i és un home molt llegit i que ha venut molts llibres
i, clar, el tema i aquesta perspectiva
de tot el tema econòmic en temps present
crida molt l'atenció.
No té la pinta de ser una comèdia,
però tampoc un drama, no sé com vols que ho digui.
Tu també t'has llegit una novel·la,
però d'aquestes de molt de segle XXI, no?
Quina, tia?
Ens l'expliques o no?
És que no sé quina dius, ara, Cristina, l'has deixat.
La de la mexicana, que se'n va amb...
No me'n recordo del títol, ara em faràs quedar fatal.
Maria Escandó, González...
Transportes González.
Transportes González e hija.
Sí, això.
A mi m'ha agradat molt.
Jo no soc ningú per parlar-ne,
jo només dic que a mi m'ha agradat molt.
A tu t'ha agradat molt?
I que si algú li cau a les mans,
doncs que és una novel·la diferent,
que és d'una dona mexicana,
que és una novel·la molt entretinguda,
però això no li desmereix una qualitat literària,
que a vegades sembla que no pugui ser una novel·la entretinguda
i que a l'hora tingui tota una sèrie de virtuts.
En aquest cas, des de la més modesta opinió,
jo diria que també la té,
que és capaç de jugar amb allò dels dos temps literaris
que marquen el ritme molt bé
i molt entretinguda
i que ens acosta a la realitat mexicana i a l'argot
i és un món de dones, de llibres, de lectures...
Està molt bé, molt entretinguda.
Jo, si a algú li cau a les mans,
ja que la Cristina m'ho ha posat així en safata,
doncs també la recomanaria.
María Amparo Escandón.
María Amparo Escandón, efectivament.
González e hija.
Una vida sobre urruedas.
És una temàtica...
És una mena de road movie, eh?
És com a road movie mexicana
i és una novel·la que,
d'aquelles que qualifiquen
que li posen el segell del libro de l'anyo,
pot tenir molt d'èxit, eh?
Perquè és molt senzilla de llegir
per a tots els públics,
no diem per a edat,
sinó per a persones que volen buscar
sobretot entreteniment
però que tampoc no es queden buits
un cop han acabat la novel·la
i que molt bé, que molt bé.
Ja que m'ho has posat així,
doncs la recomanarem, no?
Sobretot perquè és un nom que s'incorpora nou, no?
És un títol que s'acaba d'incorporar també a la biblioteca.
És la segona novel·la que fa aquesta autora.
Vull dir que tampoc no és una autora excessivament coneguda,
és una dona jove d'uns 40 anys,
si no m'equivoco, o 50, més o menys.
Està bé, està bé.
La recomanem.
Com era?
Maria Escandón.
Maria Escandón, sí.
Seguim?
Seguim.
Doncs a veure,
què tenim més de nou?
Tenim aquesta col·lecció,
una col·lecció nova
que es titula Bullxabé,
que ho edita la UOC,
la Universitat Oberta de Catalunya,
i n'he portat dos títols,
però no són forces més.
em recorda molt aquella col·lecció
de fa uns anys francesa
que es deia QSG.
Sí, és que el format és el mateix.
És el mateix format,
no sé per què, però...
Hi ha en temes molt diversos,
de sociologia,
de psicologia,
de lingüística...
Una col·lecció així de llibres en català,
potser hi havia coses similars,
molt pensades per un públic infantil.
La notícia és que això sembla que sigui
una col·lecció de llibres
adreçada a un públic adult,
però d'una manera senzilla.
O sigui, perquè sigui per adults
no cal que sigui una cosa...
llibre de butxaca molt complicada.
Per exemple,
si veiem a la primera pàgina
del títol que es titula
El nou capitalisme,
fet per Jordi Vilaseca i Joan Torrent,
doncs la col·lecció aquesta
que vull saber ens diu
lector a lector,
li interessarà aquest llibre
si vol saber
com s'ha convertit el capitalisme industrial
en un nou capitalisme
basat en el coneixement,
quines són les principals transformacions
econòmiques derivades
de l'ús intensiu del coneixement,
quins efectes té
la nova economia del coneixement.
Això a manera de sumari,
què va passar
durant la revolució industrial
del segle XVIII
per així comprovar
si avui estem davant
d'un procés d'aquests tipus
d'una nova revolució industrial.
Eh que,
només en llegint aquest paràgraf,
de dir què va passar,
a veure,
sembla que et convida,
no?, a dir,
ah, doncs sí,
a veure,
mirem-ho,
no?
Llibres de butxaca,
de divulgació,
que estan molt bé.
He portat aquest,
i també he portat el de l'escriptura chinesa,
David Martínez Robles,
perquè és un tema que,
del que se'ns demana força informació,
perquè és una escriptura
amb un altre alfabet totalment diferent,
amb unes regles totalment,
totalment,
unes regles de joc
totalment diferents,
i ens ha cridat l'atenció
de portar aquest.
Molt bé,
i són novetats,
és una col·lecció novatiós.
És novetat del 2005,
vaja,
estem a començament del 2006,
és novetat.
Déu-n'hi-do, eh,
Cristina,
has vingut carregada bé com sempre,
encara en tens més,
perquè hi veig un del Ramon Solsona.
Sí,
encara tinc alguna cosa més.
També tenim el llibre
d'Economia de Butxaca,
escrita pel Josep Maria Oureta,
publicats al periòdico de Catalunya.
Són articles sobre economia bàsica,
publicats els articles
des de l'any 90 fins al 2005,
amb un estil molt directe
i, a més a més,
amb notes humorístiques.
L'hem portat perquè,
pels que no sabem d'economia,
com ara jo,
va molt bé a vegades
per no fer massa el ridícul,
de dir,
em parlen de l'IBEX,
no sé quantos...
Només per anar al banc,
ja va bé,
com a mínim,
conèixer la terminologia.
Em fa molta gràcia,
perquè,
explicant ell...
A veure...
Ah, sí, sí.
Diu,
quan parla ell dels lectors
a qui ho adreça,
diu,
per als que cada vegada
que parlen amb el director
de la seva oficina bancària
tenen la impressió
que han tingut un encontre
en la tercera fase.
Et sents absolutament analfabeta
quan vas a fer una gestió al banc
i et comencen a utilitzar
aquesta terminologia
que dius,
calla,
que m'aniré a la biblioteca.
Si vens a anar al banc
a fer una gestió important,
vols...
Vindrem a consultar aquest llibre primer.
Vindrem a llibre del llibre de l'Horeta.
Prendre quatre punts,
com a mínim,
per no quedar malament,
per no quedar com analfabets econòmics
davant del director
de la nostra sucursal bancària.
Mira,
i un d'un altre registre,
molt diferent,
però per aprendre més
sobre el món de les paraules.
L'autor és Ramon Solsona,
es titula
Paraules amb convides
i a la portada
hi ha un plat
amb un sopa de lletres.
Jo recordo que Ramon Solsona
va passar pel matí de Tarragona Ràdio,
va venir a presentar
la seva novel·la,
La Línia Blava,
ja fa un quant temps,
i déu-n'hi-do,
una novel·la molt interessant
i molt ben feta,
molt treballada.
sobre la visió
que et pots tenir
dels altres
quan t'imagines
la seva vida
mentre estàs observant-lo.
La vida que ens imaginem
dels altres.
La vida que ens imaginem
dels altres, exacte.
I això què és exactament
aquest llibre?
Això és diferent,
però jo diria
que és molt amb la seva línia
perquè ell ha fet
molts articles
sobre les paraules.
Es titula
Paraules amb convides,
meravelles,
curiositats i sorpreses
del llenguatge.
És un llibre molt bonic
d'aquells per tenir,
per anar en consultant,
per regalar, fins i tot.
I clar,
és un llibre
a partir de les paraules,
però de cada paraula
no només la seva etimologia,
no només les seves aplicacions,
els seus diferents usos
segons les comarques,
segons les zones
i ho enllaça
amb tot un munt de coses.
Deixem-me llegir
un moment
al començament
que diu,
és molt sobre
la intenció
d'aquest llibre,
no?
Diu,
els núvols de plom
que amenacen el català
no ens han de fer perdre
l'alegria del llenguatge.
El futur serà el que sigui,
però la llengua
d'ara mateix
ens dona mil motius
per pensar-nos-ho bé.
És una qüestió
d'actitud,
de ganes d'explorar
les grans possibilitats
expressives del català,
de voler conèixer
les sorpreses
que s'amaguen
darrere de les paraules.
De mantenir viva
una fascinació
quasi infantil
per les meravelles
del llenguatge.
Perquè una cosa és segura,
totes les llengües
tenen passadissos secrets
i cops d'amagats.
Només cal esbrinar,
escatir,
burxar
i aprendre tot jugant.
Amb això ja
dius,
me'l quedo.
Clar.
Directament.
Amb aquesta petita introducció
ja te'l quedes.
És entretingut,
és divertit,
però potser no és un llibre
per llegir-te'l tot sencer.
És per tenir-lo,
és per anar en consultant.
Ara veig que passes pàgines
té un format molt atractiu,
de coses, cosetes.
És allò com si agafes un calaix
i comences a regirar, no?
Veus la taula
i ja posa
les diferents...
El sumari
està dividit
en diferents parts.
Una està dedicada
a paraules
que parlen del cos.
L'altra,
al món infantil,
als esports,
al lleure,
a la festa,
al menjar...
La del cos
és divertidíssima, no?
Perquè per dir les parts,
per exemple,
més íntimes
de les persones,
clar...
La quantitat de paraules
que hi ha, no?
La quantitat de paraules
que hi ha,
segons les zones,
és divertit.
Mira,
entre la introducció
i això que acabes de dir,
jo crec que aquest llibre
ja se'l comprarà
o ens el comprarem
més d'una i més d'una,
segur.
I per regalar,
també,
A paraules amb convides
de Ramon Solsona.
I el títol és prometedor,
A paraules amb convides,
Ramon Solsona,
aquest el subrallem.
Quan l'expressió
és a bodes amb convides.
A bodes amb convides.
Ell juga amb tot això.
A paraules amb convides.
I encara tens una altra.
Bueno,
jo porto
per si
s'ha donat el temps.
Fem una altra
perquè penso
que ens esperen
a l'Ajuntament
per parlar-nos
de la Xina.
Vull dir que encara podem...
Doncs el darrer,
el darrer,
el darrer llibre
del Corbella,
que ja no és tan nou.
El que passa
és que no n'havíem parlat.
Benestar emocional
del doctor Joan Corbella.
T'han d'agradar
aquests temes
i t'han d'agradar
aquests llibres.
Si t'agraden,
segur que t'ho passaràs molt bé,
però dins d'aquests temes
jo et porto
els que considero
que estan més ben escrits.
Ja sabem
que n'hi ha molts que no,
però aquests sí.
Benestar emocional.
Del doctor Joan Corbella.
En la línia d'aquests...
No t'atreveixes
a dir respecte.
No, no,
després del que m'has dit tu,
jo ja...
És un llibre d'autoajuda
i jo considero
que està molt ben escrit.
No era la meva intenció, Cristina.
No era la meva intenció.
Senyal que estàs molt bé.
No, dona,
però és que clar,
recomanar la felicitat
des de segons quins llocs
i segons quins escenaris...
Sempre està bé
recomanar la felicitat.
Sí, home, això sí,
però s'ha de pensar
en les limitacions
per assolir
la que tenen els altres
moltes vegades, no?
En fi, molt bé, Cristina.
Ens has portat aquí
un llistat
que ens crees un problema
sempre que vens
perquè no sabem
amb qui quedar-nos.
Primer farem l'1,
després el 2
i més tard anirem al 3.
Comença la suite francesa
i arribaràs
al benestar emocional.
Molt bé,
doncs això farem.
Comença per la suite francesa.
Cristina Barber,
com sempre ha estat
un plaer de veritat,
gràcies
i fins al proper espai
de la biblioteca.
Molt bé, adeu.
Adéu-siau.