Comença la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Amb aquesta sintonia saludem avui els nostres convidats,
el periodista Tomàs Caró. Tomàs, bon dia.
El llibreter Pitu Rovira, president del gremi de llibreters de Tarragona.
Pitu, també bon dia.
Ens acompanya l'advocat Antoni Huber. Ton, bon dia.
Bon dia.
I també l'arquitecte tècnic i professor Josep Maria Boqueres.
Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
Doncs amb aquests quatre convidats, en fi, parlarem de diverses qüestions.
Ara dèiem en la prèvia, abans de començar,
que el Nàstic, per diferents motius,
sembla que ompli tota l'actualitat, l'esportiva i la general,
perquè, en fi, més enllà de la bona situació de l'equip,
quart classificat, amb zona pràcticament descents,
avui fa 120 anys de la creació del club,
viu un moment històric, l'Ajuntament promet 3 milions d'euros
per si l'equip puja a primera divisió.
En fi, Tomàs, agradi o no agradi el futbol?
Sembla que el Nàstic ho omple tot, o gairebé tot, no?, a la ciutat.
Una qüestió de pilotes, no?, per davant.
És una qüestió de pilotes.
I tant i tant.
El meu he de fotre-la a dins, perquè si no marques no puges, no?,
vull dir que...
I mantenir dalt costa,
com ho sabem en termes esportius,
parlant, lògicament, eh?,
perquè és molt aviat, ja som quaresma,
el carnaval ja ha passat,
però costa.
Jo recordo la primera vegada que va pujar a segona,
que va ser una gran festa,
però després va costar.
I ara s'està,
a nivell de la societat,
s'està copsant una expectativa
que, i si no assoleix l'ascens,
a primera, què passarà?
Et preocupa que pugui haver-hi una certa...
A veure, jo no sé si la gent s'ho ha plantejat
o s'ho ha pensat o què,
però aquesta eufòria mereixc-ho de d'altra banda,
perquè els resultats canten, no?
I la tendència de tot l'any,
doncs, és evident.
Però, clar, tothom ja adona per fet
que això és imminent, no?
O almenys a nivell, a nivell,
de Vox Populi,
que és confondre el desig,
la psicologia de masses que genera el futbol
i els esports en general
van cap aquí,
primera i tal, els incentius,
vinga, si pugeu primera teniu 3 milions
i pam, tot això fa la bola, no?
Com ho veuen?
Jo crec que només l'eufòria ho dóna per fet.
És que en futbol és l'eufòria, a la base.
La raó no existeix.
I què passarà si no puja?
Bueno, jo penso que hi ha una decepció,
òbviament,
però com que amb això s'està acostumat
en el món de l'esport
i especialment en el futbol,
doncs, bueno, es pensarà en la propera campanya,
es pensarà en el que s'ha disfrutat
i, bueno, jo penso que tampoc serà cap drama
el que no s'aconsegueixi.
De totes maneres,
sembla que sí que està en moltes possibilitats
i tal com van les coses,
doncs, bueno, no és descartable.
Diners, ja sortiran.
Abans ho comentàvem, no?
Però sí, ja han sortit, no?
Sí, exactament.
No, no.
Comencen a forar.
Anava a explicar el que dèiem,
com avui en dia el diner és virtual,
doncs, bueno,
no cal que sortin, eh?
S'ofereixen
i d'algun lloc després ja es materialitzaran,
si cal.
Aquest matí, per exemple,
i només com a incisi a tall d'anècdota,
ens hem trobat dues persones
que no ens val futbol,
però hem parlat del nàstic
i, curiosament, d'això dels diners.
I posàvem un exemple,
més o menys pel cap baix,
compta que puguin venir mil persones,
la vegada que en vindran dos mil,
per la que en vindran tres cents.
I els drets de televisió.
Drets de fora.
Drets a banda.
Que pel cap baix es gasten
entre 40, 60, 100 euros.
Clar, això al cap de la temporada
és per la ciutat, evidentment,
molt interessant, no?
El dia que es puji,
si és que es puja realment,
caldrà fer un estudi d'impacte econòmic
del que tindria això.
Els diners virtuals fluctuaran.
Josep Maria.
No, jo únicament vull dir,
mira, avui la premsa també parla
que fa 120 anys que...
Sí, sí, ja ho he dit,
que és que avui, clar,
el nàstig per diferents motius...
De totes maneres,
jo crec que hem de ser
moderament optimistes
i no triomfalistes,
perquè queden 48 punts,
16 partits,
queda més d'un terç a la Lliga,
són 21, 22 equips,
21, 3, 2 per 1,
21, 42,
la tercera part de 42
són 14 partits
i queden 16 partits,
per tant hem d'anar partits a partits.
Ara, de moment,
són il·lusions, emocions,
això no costa un euro
ni un duro,
no costa res
i per tant hi ha tota una eufòria.
si d'aquí a final de temporada
el camp s'omple
al voltant dels 10.000 persones
o es fa inclús
que estan a les entrades,
qui ha guanyat?
El nàstig,
l'afició,
les botiguetes,
que ja hi ha al peu del camp,
o el que sigui,
per tant,
aquesta eufòria
i aquesta il·lusió
ningú la pot...
Ara,
després no...
la Lliga s'ha decidirà
els últims 5 o 6 partits,
això està clar com sempre.
Per tant,
doncs,
encara jo crec que...
Ara,
que de moment hi ha
tota una lau,
una llau d'entusiasme
i d'il·lusió,
no únicament de Tarragona
de la ciutat,
sinó del camp de Tarragona
i més enllà de les comarques.
Jo conec gent
que ve de la Ribera d'Ebre,
de Flix,
d'allà baix,
de Tordós,
de tal,
o sigui,
per tant,
i del vendre no cal dir.
I de Barcelona també de bon vindre,
també,
no?
Per tant,
això,
de moment,
això no té preu,
això.
I mentrestant,
com que això no costa un duro...
Pitu,
tu m'ho veus?
Tu que t'ho mires des de la distància.
Jo amb molta distància, sí.
Però què et sembla?
Que parlem massa de futbol?
Es parla massa?
No, no, no,
perquè és que,
a veure,
avui en dia,
tal com han anat les coses
en els darrers desenis,
per dir-ho així,
si vols estar en el mapa,
has de...
has de tindre un equip de futbol
o un equip de bascet
de...
En primera línia.
En nivell de primera línia.
el cas de Girona,
té un equip de bascet
que el van formar
a cop de talonari,
com s'acostuma a dir,
i ara la ciutat de Girona
amb aquest...
A Casballos,
A Casballos, Girona, sí, sí.
Doncs està a primera línia, no?
I això et posa el mapa.
Et posa més el mapa això
que no pas altres coses
de caire molt més...
Més cultural.
Més cultural,
més empresarial,
més d'investigació,
més d'aquella...
de moltes altres coses
que si ens poséssim a valorar,
segurament que valoraríem
molt més
que no pas
que no pas
el nivell esportiu,
no?
Però bé,
la cosa va així.
En quant a això del triomfalisme,
a mi m'agrada molt més
el ser positiu,
el pensar, doncs,
al tindre l'esperança aquesta.
Home,
jo penso que a Porto Aragona
seria una cosa interessant
perquè ens col·locaria
amb...
Amb el mapa ja estem col·locats,
però ens hi col·locaria
amb lletres majúscules
i amb lletres molessins,
no?
Ens agradi o no ens agradi,
no?
la qüestió dels diners,
home,
a mi realment,
i no sé si ho engego,
a mi em preocupa
aquesta postura
de l'Ajuntament
d'aquesta prima
de 500...
de 3 milions...
De 3 milions d'euros,
500 milions
de les antigues pessetes.
A mi això em preocupa,
perquè no sé si el diner públic
s'ha utilitzat per això, eh?
És que aquest és un debat
segurament interessant.
A mi això em preocupa,
perquè, esclar,
vull dir...
Aquests xicots
que joven al futbol
suposo que deuen cobrar
per la seva feina, no?
Sí, home.
Home,
ja costo per a cobrar
bastant, no?
I això va ser irònic,
no?
Per l'àni mínim interprofessional.
Jo no ho sé,
si el conductor
de l'autobús
que passa per aquí baix
per fer la seva feina ben feta,
per no fer frenades brusques,
al final d'any
rep una prima, no?
No ho sé.
Dintre tota l'ironia del món.
No, no,
a veure,
tu mateix ho reconeixies
per ser el mapa,
cal tenir també
un equip d'esport
en primera línia,
si l'Ajuntament...
Lleida s'hi va posar
amb aquesta història
i no en van sortir
gaire ben parats
l'Ajuntament de Lleida,
perquè va fallar
l'equip,
després no es van mantenir,
va caure en picat
i va passar el que va passar
a la Silló,
una fallida greu.
Això que veieu abans,
que heu dit dels diners,
a veure,
per molt virtuals
que siguin els diners,
escolta,
quan t'quedes
en números vermells,
el banc et truca,
i si la pòlissa
està al descobert
paga uns interessos,
i per molt virtuals
que sigui,
arriba un moment
que m'agrada posar
la mà a la butxaca
i dir,
anem a cobrir el saldo.
Jo penso que és
una qüestió de quàntum.
Jo considero
que no és qüestionable
el que un Ajuntament
col·labori
en mantenir,
en ajudar,
en definitiva,
a un equip
més quan aquest equip
no deixa de ser
una mesura
en la que també
es mesura la ciutat,
com tots me sembla
que heu comentat
i hem dit,
oi?
No sé qui comentava
també,
que això comporta
tenir un equip
a primera divisió,
comporta un allau
de persones
d'arreu
que donen un moviment,
donen un moviment
en tots els camps
i aspectes econòmics.
Jo considero
que sí,
que qualsevol
Ajuntament
hi ha que col·laborar,
el tema seria
i el debat seria
amb quin qüèntum
hi pot
o hi ha de col·laborar.
Tres milions
són molts?
No, a veure,
jo voldria apuntar
una altra cosa
pel que dius tu,
Rovira.
A veure,
jo crec que l'important
és que hi hagi socis.
O sigui,
l'exemple
que a Tarraura
té que mirar
és,
doncs,
Càdiz,
Numància,
a l'avés,
tal, tal,
o sigui,
el Celta,
de Vigo
i el...
a l'avés,
no?
De Vitorio,
el que sigui.
Aquests són els exemples
que hem de mirar
perquè tampoc no volem
un Peterman.
O sigui,
jo he sentit ara,
fa 15 dies,
gent jove que diu
a mi que m'he vingut un Peterman
i a cop de talonari
com ha fet el que s'esballo,
empresa promotora o constructora
d'allà dalt o el que sigui
i que per imatge d'empresa
o pel que sigui
estan apostant
pel bàsquet de Girona.
Bueno,
tampoc no ens interessa això
perquè, home,
a veure si,
a veure,
amb els 120 anys
quantes vegades ha estat
el nàstic?
Escolta,
tota gent,
molts avis
estan dient
que únicament
ho han viscut
potser dels seus pares
alegria del futbol
és que la pilota,
com deies tu, Tomàs,
que entri.
Perquè la Junta
pot ser collonada,
els jugadors,
tothom està
en el seu lloc,
l'afició de primera,
el que sigui
i si després la pilota
l'altre dia
amb el Iorca
haguéssim jugat
aquella gent 6 hores
no hagués d'entrar
a la pilota l'altre dia
com es va passar a nosaltres
el dia dels de Mora
amb el play-off
l'últim partit d'aquí
que ja van guanyar
per una 0
i van quedar 0-0.
Aquell dia
el nafti juga 6 hores
no fem cap gol,
pel que sigui.
Aquesta és la màgia
del futbol, clar.
Per tant,
és molt complex això.
Ara, si toca la flauta
com diuen alguns
doncs que toqui ben sonada
i després mantindre l'afició
i esclar,
jo també estic d'acord
que és una gran despesa
perquè després
ningú em parla del camp.
Sí que has tornat a parlar.
I aquesta és una altra
gran inversió
i potser s'hauria de replantejar.
Jo no m'atreveixo dir aquí
o dic el que penso.
Voleu que digui el que penso?
Doncs la mateixa manera
que hi ha l'Hércules
i l'Ican
que comparteixen camp.
Múrcia comparteixen camp.
Ciutadans de Múrcia i Múrcia.
Al Milán i a l'Inter de Milán
per què no hem de compartir
el camp amb Tarragona i Reus,
per exemple?
Això és un gran debat, aquest.
Perquè si són tants milions
que ho compartim,
més gent
i moltes administracions.
El camp del camp.
No, no, no.
Ja compartim l'Europort, no?
No, no, no.
A veure.
El port,
les muralles...
Quan jo comento això...
El mar...
Un moment, un moment,
Josep Maria,
que si no s'ha t'escolta.
Quan dius això,
la meva senyora me diu
si no ens ha pogut
promocionar conjuntament
el Tarragona, Reus
i totes les forces vives
a l'Europort d'Araus,
tu creus que compartiran el camp?
Com que no compartiran?
Però hauríem d'anar
amb aquesta línia.
Hauríem d'anar amb aquesta línia.
Perquè són molts diners.
Un camp de futbol
que únicament cada 15 dies
s'omple.
A no ser que hagi partit
de la Copa d'Orella
o altres manifestacions.
O no contempleu
que en un camp de futbol
pugui haver manifestació
Castellera
el dia que s'hagi partit
la Passa de Toros.
I que hi haurà més gent.
20.000 persones.
Tomàs, digues.
Jo siguin una mica el fil
i per no focalitzar-ho
ni amb el nàstic
ni amb el futbol
ni amb aquest esprit
que ens anem contaminant
com és evident
volia avançar
per una altra línia.
És a dir,
més enllà del nàstic
hi ha el futbol bàsic
que teòricament
ha d'alimentar
la pedrera
que ha d'alimentar.
És a dir,
hi ha els equips,
hi ha altres esports
a la ciutat.
Altres esports
i altres clubs.
Altres clubs.
Per tant,
més que parlar
de la vinentesa
de la despesa municipal
per al nàstic
seria dir,
a veure,
no crear cap greus
i comparatiu
amb altres esports,
amb altres clubs,
amb altres equips,
amb altres activitats
i clar,
aniria més per aquí,
no?
El que fa és que
en matèria esportiva
l'Ajuntament
subvenciona pràcticament
tots els clubs
de la ciutat
i això és el debat
que apuntava el Pitu,
si és bo o és dolent
o però si és millor
que un club com el nàstic
depengui en bona part
d'una institució pública
o el que apuntava
el Josep Maria Boqueres
de caure en mans
en fi d'algun d'aquests
presidents
empresaris, no?
Tot depèn
del nivell
que et quedis.
Ara anem al supòsit
que aquest club de futbol
o aquest equip de futbol
no és un club de futbol
aquest equip de futbol
puja a primera divisió.
Tot depèn
del nivell
que et quedis allà.
Si et puges
de la meitat
de la divisió
per amunt
la despesa
econòmica,
la inversió econòmica
que necessita això
és que traspassa
tots els límits, no?
Ni en tot el diner públic
que tinguem
en aquesta ciutat
ni en el camp.
Això s'aguanta, no?
Perquè només la despesa
en jugadors
se'n va, no?
A veure,
avui en dia
tots els clubs de futbol
excepte ben pocs
dos, tres, quatre
a primera divisió
són societats
controlades
per patrimonis
empresarials
o per lobbies
de gent molt influent
i això
d'això es tracta.
D'això es tracta
precisament
les societats deportives
es van crear
i es van obligar
a els clubs de futbol
a les societats deportives
que posin diners
als accionistes
i que s'autofinancin.
Aquest és l'objectiu.
Jo penso que això
fuig del plantejament
que han fet.
És a dir,
l'Ajuntament
hi té que col·laborar
o no hi té que col·laborar?
Hi té que col·laborar
amb el Nàstic
o té que col·laborar
també amb els altres
depèn de la mesura
amb els altres
societats deportives?
En fi, un temps
que depèn de la mesura
i del tamany
que agafi
aquesta entitat.
Si aquesta entitat
puja a primera
i es situa
en un nivell
és que no podrà
l'Ajuntament.
haurem de buscar
l'esponsorització privada.
Aquest és l'objectiu
i així ho fan
totes les entitats deportives
amb equips
de primera divisió
que s'autofinancin,
que busquin
que posin la samarreta
en publicitat,
que els accionistes
hi posin diners.
Peter Mann.
El Peter Mann.
No, jo crec que no.
Doncs algú millor
si la cosa va per aquí...
I si ve serà
per culpa nostra.
Escolteu,
tot i així,
tot i que la societat deportiva
s'autofinanci,
jo segueixo plantejant
com a motiu
de debat
no si ha de participar-hi
l'Ajuntament
que jo ho tinc clar
que sí,
però aquí
i a qualsevol altre lloc
amb una societat deportiva
com la d'Alnàstica
Primera Divisió
per entendre'ns.
És la quantitat
però que per mi
és indiscutible
perquè hi porta
un valor afegit
un club
en primera línia deportiva
per una ciutat
sens dubte
i que mobilitza
tots els aspectes econòmics
de la ciutat.
I l'acaba acabat
per tant
a mi
veig del meu punt de vista
és inquestionable
i podríem discutir
si 3 milions d'euros
són molts
o són pocs diners.
Això ho desconec
i no sé
sobre quin
verem-ho
o base plantejament
hem fet aquesta
declaració d'intencions.
Però vaja,
col·laborar-hi
jo penso que per descomptat.
I després el que deia
Josep Maria Lódo
compartir,
home,
ja compartim moltes coses,
compartim el port,
compartim les platges,
compartim les muralles,
home,
alguna coseta,
alguna coseta.
compartir?
Això se li diu compartir.
Amb el tema de racionalitzar
la despesa pública,
la despesa i la inversió.
Que ho digui un tarragoní
ja se m'entén,
oi?
No, no, no,
però ho dic amb tot
el convenciment,
per acabar amb el tema
i amb la ironia del camp
podríem posar
al Consorci del Camp
que faci
un nou camp de futbol,
no?
Podria ser un projecte...
Hem d'optimitzar,
a Tarragona i Reus.
Tarragona i Reus.
Tarragona i Reus,
Tarragona i Reus,
Tarragona i Reus,
Tarragona i Reus,
Tarragona i Reus,
Tarragona i Reus.
Potser serviria
d'alguna cosa
el Consorci del Camp.
Sí, potser...
No, seria allà
dinamitzaria.
Oi, que a Tarragona
no s'acundarà d'entendre.
Nosaltres que no ho enteniu, això.
Allà també juguen
i és qüestió de pilotes,
a veure què...
El futbol a tot arreu
és qüestió de pilotes.
En fi,
canviem de tema.
Girem full,
parlem de diners
de totes maneres
per una altra qüestió,
perquè ahir,
en el decurs
d'un ple extraordinari
a l'Ajuntament,
avui ho hem comentat
en els informatius
i apareix també a la premsa.
Es va parlar
de la caserna
de la Guàrdia Urbana
i de la futura
Comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Tenim la caserna
de la Guàrdia Urbana
de Prat de la Riba,
l'Ajuntament se la vol vendre.
Amb aquests diners
construir la nova caserna
de la zona de Joan XXIII.
Els partits de l'oposició
ahir li deien
a l'alcalde
i a l'equip de govern
que la caserna
de Prat de la Riba
no es vengui,
que es destini
a equipaments socials.
I com a contraproposta
l'alcalde va dir
doncs molt bé,
ho farem
si la Generalitat
en comptes
de rebre gratis
els terrenys
de la Comissaria dels Mossos
d'Esquadra
compra,
paga els terrenys
que l'Ajuntament
els cedeix.
Què els sembla
aquesta manera
de carambola
també jugada?
Vostès destinarien
equipaments socials
als locals
de Prat de la Riba
a canvi
que l'Ajuntament
rebi diners
de la Generalitat
pel tema
de la Comissaria dels Mossos?
Ton?
Per descomptat,
per descomptat
si és que
el propi Ajuntament
no té la capacitat
com per crear
o per destinar
aquests locals
aquestes activitats.
És una qüestió
de pressupost,
una qüestió
de capacitats econòmiques.
Estic segur
que tot l'equip
de govern
desitjaria
poder no vendre allò
i destinar-ho
a aquestes activitats
que han plantejat.
Però si no hi ha diners
s'han de treure
d'algun lloc.
Per tant,
que pagui la Generalitat
el Solar
per construir
la nova caserna.
I a mi em sembla
coherent el plantejament
i lògic.
Meus opinions.
Josep Maria,
com ho veus?
Clar,
vull dir tot això
està dintre del
de les picabralles polítiques
que hi ha a vegades
entre ajuntaments
d'un color polític
i una altra administració.
És a dir,
tu creus que això
respon a color polític diferent?
Sí, suposo que sí.
Perquè a veure,
aquestes coses
jo crec que es tenen
que tindre visió
a mixt termini
i inclús a llarg termini.
Que tipus d'inversions públiques
de...
No que ara surt això,
a veure què farem,
què deixarem,
o no sabem els ciutats
des de quan
una cosa són les necessitats
i després les previsions.
Ara, esclar,
vull dir,
el que està clar
és que tampoc ningú té
que regalar res a canvi de res.
Vull dir,
que en aquest aspecte
també està dintre del joc.
Vull dir que...
Que s'entenguin,
que se sentin a la taula,
que pactin
i que arribin amb teses
i que facin les coses
perquè si no,
que puig que hem d'estar parlant
a cap de 8 o 10 anys
encara de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Doncs, bueno,
i coses d'aquestes.
Avui no parlarem
de l'Escola d'Idiomes.
Perquè encara no se sap on va,
encara no se sap, eh?
Que es pot fer una caserna
sense vendre's la que es té?
Que es pot canviar de pis,
qualsevol,
sense vendre's el que té per...
La nova caserna de joc 23
està pressupostada
en 5 milions d'euros.
L'Ajuntament diu
això ho podem pagar
venent això de Prat de la Riba.
Sí, no,
l'Ajuntament ha quedat fent els interessos.
I en faltaran dos encara.
Sí.
Tomàs, com ho veus?
Tu què faries?
Home, en principi,
qualsevol alcalde
ha de defensar
els interessos del seu municipi.
I, a més a més,
és on l'administració
més propera i pròxima
als ciutadans
o els ciutadans
se senten identificats
com a més pròxims.
Per tant,
al marge, potser,
d'això del color polític,
la tendència en general
dels municipis
és reclamar
quantes més coses millor
i més tenint en compte
exemples que sempre
jo he explicat aquí,
el greuge comparatiu
que suposa
el transport públic d'aquí
en relació a Barcelona o Madrid.
Per parlar de les grans
de les grans ciutats i capitals.
Per tant,
és legítim
que es vulgui
aconseguir
el màxim possible
per a la ciutat,
evidentment.
Perú?
No,
em sembla correcte
aquest plantejament,
no?
Si s'ha de vendre
per construir l'altre
i...
Ara,
hi ha la segona opció
i enllaçant
el que dèiem al començament
amb l'altra qüestió
del nàstic,
ell deia de compartir.
Escolta'm,
per què no es poden compartir
o fer un edifici
on hi hagi els Mossos
i la Guàrdia Urbana,
no?
Si ho hem de fer
les dues coses
de nova planta,
ara que es parla tant
que els cossos policials
i de seguretat
s'han de coordinar
i tota la història
que més coordinats
estàs paret per paret,
no?
No sé si
aquest plantejament
que l'hem fet
és possible,
no?
I si les dues coses
s'han de fer
amb uns terrenys
que estan alliberats
d'espai,
no s'ha de ruir res
ni de la història aquesta.
Avui portava el diari
que se'ls proposava
a la Generalitat
de posar
la casera dels Mossos
a Sant Salvador.
Perquè al centre
de la ciutat,
tal com reclamen
la Generalitat,
no hi hauria espai.
Home,
i em fa l'efecte
que entre la plaça
Imperial Tàrraco
i Sant Salvador
segurament que
hi deuen haver
terrenys pel mig,
no?
Segur que hi deuen ser,
segur que hi deuen ser,
no?
Vull dir,
no vull dir això
que no el posem a Sant Salvador
que queda lluny,
no, no,
vull dir,
entre mig segurament
i tal com va
l'urbanisme
d'aquesta ciutat
ens estem obrint
cap a aquesta zona,
no?
Vull dir,
que dintre de quatre dies
allò,
això del centre
de la ciutat
ja no sabem ben bé
el que és en aquesta ciutat,
no?
Què és el centre,
no?
Però potser sí,
a tindre en compte,
penso jo,
això de compartir
dues policies
que a mi són molt properes,
en principi són les nostres,
no?
La policia,
la guàrdia urbana
i els Mossos d'Esquadra
ens diuen
que és la nostra policia,
no?
I pel que fa al tema
doncs de Prat de la Riba,
consideren que seria fonamental
que això
acabés sent un equipament social,
sigui el que sigui?
Jo penso que estaria bé
que revertís a la ciutat.
Per això estic convençut
que ho he dit,
que tot l'equip de govern
per unanimitat
i quasi per aclamació
ho destinarien
amb aquestes utilitats
i amb aquestes funcionalitats,
però,
home,
s'ha d'estar
xapant de peus a terra
i el que sigui possible,
si no hi ha diners,
si no hi ha 5 milions de passetes
per construir la nova caserna,
t'has de vendre el pis.
T'has de vendre patrimoni.
T'has de vendre el pis,
però, sí, home,
clar.
O ampliar la hipoteca.
O ampliar la hipoteca.
Això és el que fa tothom,
no?
En fi,
hi ha un altre tema d'actualitat,
ja saben el cas
d'aquest nen de Valls,
que està en estat de com
s'ha generat en torn això.
Ahir el director territorial
d'educació,
d'alguna manera,
en fi,
va fer una crida a la prudència
perquè aquest incident
no desemboqui
en un cas de xenofòbia.
No sé per què.
Han sortit en els últims mesos
casos d'agressions físiques,
de violència a l'escola.
En fi,
aquí estaríem parlant
d'un altre fet.
Quina sensació tenen
escoltant notícies
com aquesta,
la d'aquest nen de Valls?
Jo em sembla
que aquí
l'amic Boquer
s'hi pot dir molta cosa,
perquè ell suposo
que s'hi deu trobar.
Però a mi,
jo la sensació,
i parlant amb gent
del món educatiu,
cada vegada
es troben
amb més problemes
del control a les aules.
I al pati.
I al pati.
en el recinte,
no?
Cada vegada
es troben més
amb problemes d'aquests.
Per què?
Doncs perquè
possiblement
hem fallat.
Jo diria que com a societat
hem fallat
en moltes coses.
Hem fallat
en abandonar
aquella disciplina
que...
Que disciplina
no vol dir garrotada,
però sí aquella...
Jo sempre poso un exemple
quan parlo d'això,
que quan nosaltres
anàvem a escola,
el nostre mestre
doncs era el senyor Francisco,
i un bon dia
el Francisco
va passar a ser el Paco
i aquí vam perdre
molta cosa
en aquest trànsit
de ser el senyor
a dir-li
doncs el meu col·lega,
el Paco,
aquí hem perdut
molta cosa.
I ara ens trobem
amb molts problemes,
amb una
prepotència
d'aquesta canalla
que ara tenen
14, 15, 16 anys
que passen
absolutament de tot
i que no els diguis
qualsevol cosa
perquè et poden saltar
al damunt.
I això,
aquest crio
era un crio
de 8 a 10 anys
que em fa l'efecte,
no?
Jo no ho ve
com una qüestió
d'un racisme,
d'una xenofòbia,
no, no, no,
és el conjunt
d'aquesta història,
no?
Josep Maria?
No, és molt complicat,
o sigui,
jo que porto
partidament més de 25 anys
a l'ensenyant-se
i sempre a la secundària
i per tant
he tingut alumnes
des dels 14 anys,
que abans era el primer
de fer fer que jo
vinc de la formació
professional
i ara és l'equivalent
al tercer ESO
i fins als 19 o 20 anys
doncs tu entraves a una aula
i explicaves,
t'escoltava o no,
però la teva funció
bàsicament era
ensenyar
i ara en canvi
sembla que
hagis de ser,
no sé,
anava a dir
guardi urbano,
policia,
mosso d'esquadra,
o sigui,
ordre,
ordre,
ordre a la classe
i sobretot
amb aquests nivells
als 14-17 anys
que sempre és una edat
conflictiva,
és l'edat del pavo,
l'edat,
les nenes
estan més madures
des del punt de vista
biològic
i com dones
i com,
en canvi els nois
encara són molt crius
però llavors
és clar,
vull dir
i això que jo
per exemple
soc d'una assignatura
com dibuix tècnic
i després s'ha reciclat
amb visual i plàstica
que és una assignatura
jo accepto
i assumeixo
que és una assignatura
de les maries
podríem dir
i així tot
doncs que són classes relaxades
doncs que està tan bé
que la gent
et faci cas
que dibuixi
que es distregui
permeto
quan estan dibuixant
mentre quan jo explico no
doncs que tinguin
els seus musiquetes
particulars
personals
o el que sigui
i en canvi
doncs costa molt
que la gent
presti atenció
per tant on està
o sigui
a veure el que ha passat avall
és una cosa puntual
i segurament
passen altres coses
i a vegades
tenen una transcendència
perquè ja
esclar
el tenen que portar urgència
perquè estan en coma
és que clar
i estic analitzant
s'estan fent classes
i també s'ha millorat
amb l'aspecte
que hi ha una atenció
individualitzada
ja havia tingut
40 alumnes per classe
normalment
fa el començament
en canvi
ara tens classes
de 14 alumnes
perquè són
cada dies variables
perquè són això
o sigui
hi ha una atenció
molt individualitzada
i tot això
de les mediacions
que hi ha
amb els centres
jo estic a l'IES
de bona vista
doncs també
dona resultats positius
perquè esclar
a veure
vull dir
i a part que hi ha
desestructuracions
de famílies
perquè esclar
que tu tinguis
una classe
de 20 alumnes
i la primera reunió
de pares
al començament de curs
jo he sigut pare
i professor
i que et venen
a nosaltres també sou pares
i aneu a les reunions
i que hi ha
les reunions de pares
el 40%
50%
i és un èxit
i és un èxit
doncs jo a bona vista
de 20 alumnes
de vindre una sola mare
i quan dic bona vista
són alumnes
de cap clar
bona vista
i la caronja
que passa que també hi ha cursos
o el que sigui
per tant
això s'ha desmadrat
no sé si ho veus
els 30 minuts
que quasi dues setmanes seguides
doncs han dedicat a l'ensenyança
una cosa
el reportatge
i l'altra aquí
doncs era bastant
jo crec
bastant
reflexava
el que passa
estem creant
una societat molt violenta
en general
perquè en fi
els adolescents
que van agredir
aquell indigent de Barcelona
el tema
de les càmeres
és que són juguers
que s'ho veu
com jocs a vegades
només cal que veieu
quins són els jocs
de les playstation
i tot el que són
els dibuixos animats
per canalla
per televisió
tot és violència
tot és absolutament violència
i això va calant
i això va calant
respecte
i això va creant
una cultura
amb aquesta línia
que es reflexa finalment
per altres també motius
amb aquest seguit d'actuacions
sembla que no està confirmada
la notícia
que hi hagi una relació
que us afecta
amb aquest cas
de fet és que el Departament d'Educació
assegura que no hi ha una agressió
però la família diu que sí
sembla que hi va haver una petada
i podria ser un cas
absolutament fortuit
perquè baralles
i pica baralles
entre canalla
i ha sigut sempre
al llarg de la història
escolar
oi?
per tant
bueno esperem
que aquest nan
el recuperi
i que també
no es confirmi
que hi ha una relació
que us afecta
perquè serà un cas menys
d'aquest tipus de violència
que és descartable
hi ha una qüestió
que jo voldria comentar
i afegir
breument
sí
i el que s'ha comentat
jo penso que
el que deia
el que deia
el que deia el Pitu
s'ha passat del
del senyor Francisco
al Paco
i a casa
a casa
en l'àmbit familiar
s'ha perdut també
la base
sobre el principi
d'autoritat
moral
dels propis pares
respecte als fills
i això
s'ha traslladat
òbviament
en una escala
molt superior
a l'àmbit
de la relació
professor-alumne
si se'ls ha perdut
el respecte
però això ens hem de reconèixer
que aquí en Fallada
en siguen nosaltres
i tant
qui hem fallat
han sigut nosaltres
la nostra generació
per descomptat
la societat s'ha buidat
donar-los la culpa
a la caralla
és girar l'esquena
qui hem fallat aquí
i hem de reconèixer
que som nosaltres
però ja estem d'acord
aquí estem d'acord
amb què
s'ha perdut
aquest principi
d'autoritat
moral
o l'hem abandonat
o l'hem abandonat
en l'àmbit familiar
que no ha de ser
per tant
a l'escola
per tant
hem de començar
a recuperar-nos
en l'àmbit familiar
Tomàs
ens queden 30 segons
la societat
per tots els valors
vull dir
que és l'essència
per fonamentar això
i el que dieu
completament d'acord
i
és posar-nos
les piles
començant per nosaltres mateixos
òbviament
i sense dramatitzar
i que alguns col·lectius
deixen estar
de manifestar-se
en classes
de religions
i tonteries d'aquestes
i es pronuncien
contra la violència
en lloc de contrasexe
i tonteries
en fi
de la violència en general
també parlarem
els propers dies
s'està instal·lant
una carpa
ja ho podem anunciar
a la Rambla
davant del Banc d'Espanya
una carpa
amb un tema
sobre violència
que porta aterraó
a la Fundació La Caixa
i des d'allà
la propera setmana
farem un programa
especial
parlant de tot tipus
de violència
no només
de la violència
de gènere
o domèstica
que és de la que
més se'n parla
últimament
o també
de la violència
en l'àmbit educatiu
en fi
acabem senyors
la tertúlia
ha estat un plaer
tonubert
Josep Maria Boqueres
Pitu Rovira
Tomàs Carot
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
que vagi molt bé
la jornada laboral
i fins la propera
bon dia
bon dia
on the end