Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia.
Iniciem aquest nou espai dedicat a les tradicions i la cultura popular.
Ha acabat d'estrenar el mes de maig, per tant,
en vinculem al contingut d'avui alguns aspectes tradicionals
relacionats amb un dels mesos,
que té més refrenys, m'atreviria a dir jo, eh?
Ney, no és un avís de càsting.
És un mes especial, perquè és un mes d'aquestos que floreix
o acaba de floreix la primavera,
com avançàvem en un programa de ja fa 3 o 4 setmanes,
i nosaltres avui ens centrarem, sobretot,
precisament en una part que té molt a veure
amb el floriment de la vegetació,
que és concretament en un element gairebé m'atreviria a dir totèmic,
que és l'arbre, no?
L'arbre és un element essencial de la cultura europea i mediterrània
i és un element que, com es podeu imaginar,
doncs gairebé ha estat l'eix del món, podríem dir,
si més no, del món més simbòlic i més ancestral, no?
Per què, doncs?
Perquè si ens fixem ja, un eix pràcticament...
El floreix, la temperatura és bona, és un mes d'alegria, d'energia, no?
Sí, però a més a més, fins i tot, podem dir que té un sentit molt profund,
perquè un eix als tres nivells, podrem dir, gairebé còsmics, no?
Que es poden donar, perquè, evidentment, un arbre junta el cel, la terra,
i fins i tot les seves arrels entren, doncs, en les profunditats d'aquesta terra
i algú, doncs, pot arribar a dir que connecta, doncs, amb l'infern, no?
És a dir, per tant, els tres nivells com còsmics per essència, no podríem dir,
estarien representats per aquest arbre, no?
Em refereixo, sobretot, a la cultura europea, perquè, segurament,
si anéssim cap a altres cultures, doncs, millor hauríem de fer
unes altres interpretacions una mica diferents, no?
En tot cas, la nostra cultura més propera, que és la Mediterrània,
el llatí, la paraula maius, a banda, doncs, de poder significar el mes de maig,
també té aquest sentit d'arbre, no?
Perquè del maius deriva el maig o deriva el maio.
depèn de la... si estem parlant en català oriental o occidental,
depèn, per tant, de quina zona dels països catalans,
i, evidentment, aquest maig o maio ha tingut moltes derivacions
en festes populars que, evidentment, hi ha gent que diu
que provenen de milers d'anys enrere.
Jo, la que m'he atrevit a trobar més antiga, és una festa que se celebra a Sueca,
al País Valencià, que és del 1468, en què se sap que ja es va plantar
amb motiu del mes de maig, el xop.
El xop és un arbre, no?
Sí, és un arbre, precisament, dels que apareix més vegades, no?
Evidentment, sempre es poden trobar, doncs, restes de cerimònies antigues,
però, si més no d'aquests arbres que tenen...
Jo m'atreviria a dir arbres de maig o arbres primaverals,
perquè, si fem una mica d'anàlisi, veiem que entre la Pasqua florida,
és a dir, el diumenge i dilluns de Pasqua, i Sant Joan,
doncs, veurem que hi ha diferents poblacions i diferents tipus d'arbre
en què podien tenir unes característiques comunes,
ens podien trobar aquestes característiques d'arbres primaverals, no?
Se celebren moltes festes, encara, al voltant del món de l'arbre.
Sí, jo diria que hi ha uns trets comuns que estan gairebé amb totes
i que tenen diferents manifestacions, posteriorment, no?
És a dir, es poden derivar amb diferents coses.
Els trets d'una festa d'aquest tipus, que, insisteixo,
algunes ja s'han celebrat i altres se celebraran precisament aquests dies,
doncs, seria anar a tallar al bosc un arbre.
Això ja és una gran part de la festa, perquè hi ha tot un ritual.
Moltes vegades aquest bosc és un bosc comunitari.
Això passa també en les festes de Sant Antoni,
que vam veure alguna vegada a les Sant Antonades al País Valencià,
també hi ha uns boscos comunals, podríem dir, no?
O sigui, no es talla el primer arbre que a algú se li passa pel cap,
sinó que s'organitza, i en tot cas, si no és un bosc comunal,
és gairebé com un prestigi donar aquest arbre.
És a dir, si és un bosc particular, dius, en guany l'arbre el poso ja, no?
Exacte, és normalment un arbre especial,
d'unes característiques són com molt maques.
La segona part important seria, més que el trasllat,
l'entrada en el poble o localitat, no?, concreta,
que hi ha tot una gran festa.
Aquí hi ha de tot tipus, hi ha gent que ho fa en tractor,
hi ha gent que ho fa encara en cavalleries,
ha estat un aspecte molt important,
i les entrades a les poblacions sempre han tingut una importància molt gran,
és a dir, és com un moment quan entres a la població
que té un gran nivell de ritual, de ritualitat.
El tercer element important seria el moment que s'aixeca,
la plantada, és a dir, aquí hi ha de tot tipus,
des de les coses que es fan encara a mà,
aixecar un pi de 20 metres o més a mà,
té la seva tècnica complicada,
i després hi ha gent que ho fa amb eines mecanitzades,
ja siguin grues, plataformes, diferents coses.
El quart aspecte serien els jocs, valls o cerimònies
que se celebren al voltant d'aquest arbre,
o partint o arribant en aquest arbre, no?
Seria aquí on hi haurien més variables, no?
I al voltant d'aquest...
Això seria el que tindria en comú.
A partir d'aquí, doncs, clar,
la paraula maig la podem trobar aplicada pròpiament a l'arbre,
la podem trobar aplicada a una sèrie de guarniments diversos,
o la podem trobar aplicada a cançons.
Són les tres característiques.
Les tres derivacions, perdó.
Doncs per on incidim, ara?
Per on vulguis.
Pels arbres?
Pels arbres?
Per les cançons?
Bueno, anem pels arbres, anem pels arbres.
Mira, per exemple...
Això del maig florit i el mes de maig,
que té totes aquestes connotacions relacionades amb la natura,
hi ha gent de ciutat que ni li van ni li ve,
i d'això hi ha un refrany.
Digues, digues.
És que si no, rebento.
És aquell que diu...
Calla, que ara no el trobaré, tant de parlar.
És que aquest ja anava molt bé amb això que deies,
diu, la indiferència que podia tenir la gent de ciutat
cap a aquests canvis que hi havia a la naturalesa,
diu, pel qui no té sembrats,
tant se val agost com maig.
Sí.
Està bé.
Bé, és una mica egoista, això,
perquè...
Vull dir, ara ens posem una mica transcendents.
Des de la perspectiva de la...
Parlem d'abans, eh?
De la persona del camp que diu,
oh, aquí ets de ciutat,
això que sigui maig o abril els hi és igual,
perquè no estan pendents de les collites.
Ja, ja, però avui pot tenir un altre sentit preocupant, eh?
Perquè imagina't que no tingui...
Si cada vegada l'ecosistema aquest dels pagesos es va reduint,
potser algun dia tindrem algun problema, eh?
Vull dir, que estaria...
Jo reivindico que...
Jo crec que s'hauria de protegir gaire bé
aquesta figura del pages, vull dir, que no...
Aquesta reflexió profunda és un atac
a la meva insistència amb els refrancs?
No, no, no.
M'ha vingut al cap, m'ha vingut al cap,
i bàsicament perquè...
Em sembla que era ahir que...
Bé, un dia d'aquests estàvem mirant
i veia els pagesos fent reivindicacions
i...
Bé, sempre...
Bé, tornem als arbres, tornem als arbres.
Bé, els arbres, aquestos...
Un dia dedicarem un programa als pagesos.
Sí, de fet...
Específicament.
De fet, en dediquem molts,
perquè en aquests temes de la tradició popular...
Sí, però n'hem fet molt pocs
dedicats a coses específiques de pagesos,
vull dir que no...
Però vaja, en fi.
Bé, aquests arbres, moltes vegades,
se converteixen en un element de joc,
és a dir, que fins i tot els pagesos,
malgrat la redundància,
o els habitants de les poblacions
que encara se deuen a aquesta festa,
tot i que l'arbre té un element totèmic,
el converteixen en un element de joc.
La cosa més simple és usar-lo com a cocaña.
Una cocaña és un tronc pel qual s'intenta enfilar la gent, no?
S'engreixa, no?, allò perquè es rellisquin...
Depèn, eh?
Vull dir, avui en dia la tècnica ja és tan complicada,
jo diria que amb això hem perdut...
Bàsicament perquè es produeixen aquests jocs de cocaña, no?
Bé, la cocaña és ascendir un tronc per aconseguir un premi.
Avui en dia, aquí és la imatge que tenim,
si anem al món oriental,
les cocañes són, per exemple,
les construccions castelleres
que s'aixequen per aconseguir un premi.
És a dir, a la Índia...
Però el cas és enfilar-se per aconseguir alguna cosa.
Exacte, això seria el joc de la cocaña.
Aquí la cocaña es tradueix amb el pal, no?
I l'arbre de maig és una d'aquestes situacions, no?
Bé, en tot cas...
És una festa bastant universal, eh?
Perquè altres cultures també la contemplen.
Sí, i té a veure molt amb un...
Bé, aquí se dèiem la festa dels quintos, moltes vegades,
és a dir, amb la majoria d'edat, podríem dir, no?
I és un ritual, podrem dir, gairebé de traspàs, no?
És a dir, en el moment en què passes de l'adolescència a la maduresa,
era un dels elements molt característics d'aquesta festa, no?
Això, amb totes les variants que vulgueu,
es pot anar veient en diferents poblacions
i en diferents elements.
Jo he fet una llistat, si comencessin...
Mira, per les que ja han passat, la Pasqua a Florida,
tenim festes d'alpí,
a Torralba, del Pinar, al Medíjar,
això és el País Valencià.
Tenim, per exemple, també el passat dissabte i diumenge.
Actualment, a vegades es diu com a vigília de l'1 de maig, no?
Però moltes vegades té a veure amb el segon...
Bé, amb el cap de setmana de Pascuetes.
El Pascuetes és allò que una vegada m'ha explicat,
que és el cap de setmana,
dissabte, diumenge, dilluns,
posteriors a la Pasqua, no?
A la Pasqua, quina?
Florida, la Florida, la Florida, la que ja hem passat.
En aquest cas hi haurien, per exemple,
Castell d'Aro, que també ho fa amb un arbre,
però en aquest cas és amb un pi,
o, per exemple,
coincidint amb les Pascuetes,
però també amb la festivitat de Sant Vicenç Ferrer,
que coincideix amb aquestes Pascuetes,
a Canals, al País Valencià,
aquí s'utilitza, novament, un xop.
Si se n'anem una miqueta més en...
Bé, mira, precisament,
avui, dia...
No, demà, dia 3 de maig,
comença una festa
que conclou el diumenge vinent
al País Valencià, també,
la Torre de Canals,
també es fa la festa amb un xop.
La vigília de l'1 de maig
es va fer molt a prop de casa nostra,
amb un petit llogarret
que es diu el Pla de Manlleu,
a Santes Creus,
on es fa la festa amb un pi.
Jo és l'única que tinc localitzada
a les comarques tarragonines.
Tenim les festes, també,
aquest passat cap de setmana,
a Canyamars, al Maresme.
Bé, n'hi ha hagut bastantes, no?
I encara ens vindran més.
La Vespre de Pentecoste, per exemple,
les planes de la Baronia,
al País Valencià, amb un xop,
o també per Sant Joan,
al TEA, a DENI, a Calp, amb xops.
És a dir, els pins i els xops
són la majoria de protagonistes
d'aquestes celebracions
en què es planta l'arbre.
L'arbre és un element carregat de simbolisme,
que el podem situar en qualsevol context,
en el propi,
cronològicament parlant,
avui l'hem situat en aquestes festes,
però deies que el mes de maig
i aquestes celebracions relacionades amb la natura
tenen altres elements.
Sí, la derivació, jo diria,
no sé si en zones urbanes,
però sí en zones on no hi ha tanta possibilitat
d'aconseguir arbres d'una manera normal,
va ser les enramades.
Les enramades hi ha de molt complexes,
bàsicament alguna vegada hem parlat
d'enramades de corpus
que eren el moment en què la ciutat
s'aguarnia, o es guarneix,
depèn de la qual regulació,
per intentar evitar
les fortes olors de les multituds.
Eren aquelles,
o són aquella manera de prevenir
les suors multitudinàries,
podríem dir, no?
Un sistema molt rudimentari,
però molt pràctic.
Això té una derivació molt més petiteta,
també,
que són les enramades de cases d'autoritats,
de civils o religioses,
o les enramades
del que podíem ser,
que encara succeeix
amb bastantes poblacions,
sobretot poblacions petites,
les enramades per intentar,
doncs,
buscar promesa, no?
Això són elements petitets
que normalment consisteix
en posar uns guarniments florals
en la casa de la noia,
o noi,
Això t'anava a dir
si a la inversa també es donava.
Que avui pots pretendre,
i normalment té algun simbolisme,
també,
el dia següent,
amb l'acceptació o negació
d'aquesta tirada de trastos
que puguin fer, no?
Discreta, discreta, eh?
Això també succeeix
des del diumenge de Rams,
n'he trobat fins al Corpus.
Aquí no m'ha arribat a Sant Joan,
però...
I algun municipi relativament
proper als Comacas Tarragonines,
com, per exemple,
a la Vall d'Uixó, no?
Succeeix encara això.
Però bé,
en tot cas,
en aquestes enramades
més senzilles,
podríem dir,
aquests guarniments
de cases així,
improvisats,
que normalment succeeixen
durant les nits,
van lligats
a una cosa fonamental
que també té la paraula...
Aquestes enramades
també es reben el nom
de Majus,
que és el mateix nom
que també es reben
les cançons populars
que surten
o ve dels arbres de Maig
o que passen
per aquestes cases
que estan guarnides.
Els Majus
són una de les cançons
prou antigues
que tenim
en els països catalans.
Penseu que l'any 1596
ja es tenen
aquesta constància
de prohibicions
perquè són cançons
d'aparellament,
bàsicament.
Què vull dir?
Que, doncs,
bàsicament
tenen una estructura
de salutació,
de permís.
A continuació,
doncs,
es demana un permís
per poder cantar
a la persona de la casa.
Es fa una descripció
normalment
històricament
de les noies
que veuen la casa.
Es descobreix
per part dels músics
qui ha encarregat
aquella lluança
i finalment
hi ha un comiat.
Són cançons
per anar a rondar.
Són cançons
per anar a rondar.
per anar a rondar.
Ja,
en aquella època,
com en els finals
del segle XVI,
com difícilment
els podíem prohibir,
van haver de barrejar-les
amb lluances
a la Mare de Déu.
Que anava algú
de la censura
allà al costat
dels que anaven a rondar?
Al costat
no t'ho puc dir,
però prèviament sí.
El que sí que va passar...
Això és normal,
el segle...
La prohibició
és del 1596,
motiu del Consell de Trento,
el segle XVII,
el segle II
és el segle del barroc
on té un gran pes
per influència
sobretot
de la poesia espanyola,
la poesia amorosa,
bueno,
espanyola,
italianitzant,
però sobretot
l'espanyola
és el siglo d'oro espanyol,
la poesia amorosa
del barroc.
Això
va fer
que es posessin
al servei
de la poesia popular
i d'aquestes activitats populars
una sèrie
de poetes cultes,
i per tant
cultes entre cometes.
Per exemple,
el rector
també intervenia
en aquestes coses,
vull dir que
era la gent
de cultura
de l'època.
Tens alguna mostra
d'aquestes personals?
Tenim unes mostretes
que poden sobtar
alguns dels nostres
i són molt curtetes,
veuran que precisament
pel seu origen
hem utilitzat
la barreja
de castellà
i de català,
hi ha dues peces
molt curtetes
en castellà
i una en català,
que després veurem
d'on són.
Doncs escoltem-les.
Que regalo te daré
La noche que será es mía
que regalo te daré
Mi corazón, pecho y alma
Todo te lo entregaré
Todo te lo entregaré
La noche que serás mía
Y hasta la ronda para
Para que nos tires coca
Para que nos tires coca
Aunque sea de centeno
Aunque sea de centeno
Que saliendo de tus manos
Ya será de trigo bueno
Que saliendo de tus manos
Ya será de trigo bueno
A la finestra taibis
Embolicada en un gorro
Me pensaba que era ella
Y era el gos
Que trae el morro
Ben diferents totes elles, eh?
Sí, són tres peces curtetes
evidentment excetes del seu context
La primera que hem sentit
era de Horta de Sant Joan
a la Terra Alta
la segona de Vilamur
al Prepirineu
al Pallars Sobirà
i l'última de Miravet
a la Ribera d'Ebre
Per tant, fixeu-vos-ho
del Pirineu
Sí, bé, és una barreja
algunes, evidentment
en preponderància claríssima
del castellà
les dues primeres
la segona en català
però això és una cosa
insisteixo
molt habitual
en aquest tipus de cançó
la primera més
amb uns aires de jota
evidentment la Terra Alta
és una terra fronterera
i això es nota molt
i en totes hi falta una cosa
si s'haurien fixat
només hi ha la veu dels informants
però normalment
aquestes cançons
s'acompanyaven
i s'acompanyen
d'instruments de corda i vent
i en algun cas
alguns senzills instruments
de percussió
com els ferrets
o el pandero
o la pandereta
això encara es pot veure
avui en dia
amb diferents
sí, però una miqueta
fora de context
diguem-ne com un fet excepcional
i no perquè
encara hi hagi
senyors que vagin
no, no, això encara succeix
hi ha una sèrie de festes
bé, totes no les tindrem
evidentment
però
hi ha una sèrie de poblacions
encara
on avui en dia
per exemple
el diumenge de Rams
abans aquesta que teia
per exemple
el de la Vall d'Uixó
coincidint amb Sant Vicenç
el Corpus de Nulles
hi ha diferents poblacions
en ramades de Pasqua
també hi ha diferents
moments
que s'encanten
és habitual
això encara
no està totalment
extingit
evidentment
tot ha evolucionat
i
evidentment
jo diria
sense la capacitat
del ritual
de l'aparellament
aquest que comentàvem
com a origen
tot i així
no sé
per acabar
estaria bé
comentar una miqueta
que les noies
o nois
però sobretot
antigament les noies
podien rebutjar
o acceptar
aquesta proposició
fixeu-vos que
en alguna de les que hem sentit
hi ha algun cert to
de conya
de broma
possiblement
motivat
perquè alguna de les homenatjades
a vegades
ja havia
tenia fama
diguéssim
de no ser molt bona
acceptadora
d'aquestes proposicions
bé
en tot cas
si la mateixa nit
es produïa un rebuig
això es podia produir
sortint
a la porta
o a la finestra
o al balcó
amb algun tipus
de codis
establert
com per exemple
una determinada peça
de roba
per exemple
un davantal
era molt característic
posar el davantal
què volia dir
que sí o que no?
que no
o per exemple
al voltant
d'aquests arbres
de maig
que dèiem
el dia següent
es produïa
l'oferiment
diguéssim
de treure
avallar
algú
i normalment
es podia
el rebuig allà
o l'acceptació
també
això és una
de les coses
que han quedat
com a més estudiades
i evidentment
insisteixo
potser avui en dia
només conservant
aquest aspecte musical
menys que tot el tema
del ritual
de l'aparellament
els majos
com a cançons
de primavera
doncs
s'han mantingut
d'una manera o altra
jo diria
com a mínim
amb zones molt diverses
petites poblacions
però fixeu-vos
que el seu origen
tant des del Pirineu
fins al País Valencià
es té perfectament documentat
i no conec
el tema
de les Illes Balears
però segurament
també
podríem trobar
coses similars
per Nadal
Nadal
després de la Setmana Santa
per Pasqua
les Caramelles
i pel Maig
els Majos
es diuen
Majos
o Maig
depèn
de la procedència
molt bé Jordi
doncs
ja sabem
alguna coseta més
d'aquest mes de Maig
el més florit
el més generós
diuen
per part de
la naturalesa
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
molt bé
moltes gràcies
Adéu-siau