El 100% de les pel·lícules
Jo crec que aquesta tampoc no l'aniràs a veure
ni que tinguis oportunitat a l'estalvies
Jo si puc me l'estalviaré
és d'aquestes pel·lícules
clarament d'estiu
falsament d'estiu
que fan els americans que les colen als distribuïdors
i les tens allí
per parlar una miqueta
d'aquesta joventut atípica
i anormal estadounidensa
que a mi tanta grima em fa
Posem-nos crítics, saps que fa ràbia?
Són pel·lícules per adolescents
com si els adolescents fossin tontos
Els adolescents són adolescents i tenen una edat
i els agrada el cinema de qualitat també
I per això n'hi ha pel·lícules
És com si diguéssim
fem pel·lícules per homes, fem pel·lícules per dones
fem pel·lícules per adolescents
que perquè són per adolescents només han de plantejar
bajanades
Poden ser pel·lícules divertides
que estiguin en sintonia amb la seva edat
però no cal que siguin tan absolutament buides
com aquesta
Sí, sí
I debilitat
i cada vegada se'n fa molt més complicat
poder aguantar una pel·lícula d'aquestes de principi a final
Fins i tot pels adolescents
Sí, no, no, no
i jo penso que també
Molt bé, però vols començar
Ell és el xico
si la volen anar a veure
sota la seva responsabilitat
Exacte
El David ens recomana unes altres
Per exemple
Tu vida en 65 minuts
Aquesta sí
És una pel·lícula que té molt bona crítica
I home, jo trobo que és una pel·lícula
molt interessant de veure
perquè precisament parla de l'amor
i el guionista
que ha sigut la persona
que ha treballat amb la Maria Ripoll
en l'adaptació
Que és la directora
Correcte
Ha fet un treball molt meritori
hem de recordar
que és el guionista de Planta Quarta
i que és una persona
que coneix molt de prop
o sigui, tots els temes
diguem-ne
tabús, de l'amor
la malaltia, etc.
I efectivament
aquesta vida en 65 minuts
que són gairebé 65 minuts reals
el que fa és comprimir
tota una experiència vital
d'uns protagonistes
que estan marcats precisament
per aquesta amor sobtada
i que en certa manera
el que fan és
fer-nos reflexionar
si em permets
d'aquestes coses maques
i extraordinàries
que li donen sentit a la vida
Podríem trobar un paral·lelisme
de la de l'Isabel Cuixet
Mi vida sin mi?
Sí
N'hi ha punts de connexió
més d'un
més de dos
Dirigit per una dona
que parli del tema de morir-se
de manera sobtada
que tinguis temps una miqueta
a endreçar la teva vida
dius
veus un cert paral·lelisme
i el millor precisament
és aquest toc molt particular
de sensibilitat
molt acusada
que fa que et sentis ganes
de viure
i surt del cinema
amb una intencionalitat
molt vital
o sigui
és una pel·lícula
que té moments
realment
hermosíssims
vaixer que t'ha agradat
és irregular
perquè aquello
que jo
havia moments
que deia
aquí m'estàs marcant
molts punts
d'allatzar
forçats
però jo me'ls creuré
perquè ho fas tan maco
ho fas tan meravellós tot
que funciona
i jo soc un alma càndida
i en aquest sentit
m'he deixat suportar
recomanable
per allò
pel·lícules
perquè t'arribin
dins
i per després pensar-hi
una miqueta
exactament
pel·lícula política
se'n fan poques
l'assunto ben marca
això el que es rememora
són uns fets del Marroc
de la dècada dels 60
una mena de crim polític
una mena no
un crim polític
absolutament
que va haver-hi
el fet és verídic
la desaparició
parteix d'una història real
d'aquest polític
que és el Ben Barca
que era opositor
al règim del rei del Marroc
exactament
i que bueno
era regalí
i aquesta persona
va ser convidada
a participar
en el rodatge
d'una pel·lícula
en la qual
el guió era
de la Margarit Duràs
i el guionista
el director de la pel·lícula
era un dels millors
ara no em ve el cap
un dels millors directors
del cinema
un director excel·lent
del cinema
francès
llavors la història
és que no es va presentar
mai a la cita
va desaparèixer
o sigui
va desaparèixer
i bueno
en certa manera
la pel·lícula
vol indagar
en aquest misteri
l'assunto Ben Barca
però fins que parteix
del cinema
exactament
en lloc de partida
de la situació política
de l'activisme polític
és clar
de Ben Barca
parteix del cinema
perquè la història
és la del productor
de la pel·lícula
que el productor
era una persona
que es va
com deixar molt clar
la pel·lícula
al cap i a la fi
era un titella
en mans d'altres interessos
és una mirada diferent
al que podríem dir
cinema polític
de revisió històrica
sí
perquè és un fals documental
perquè està recreat
de forma cinematogràfica
però el que té de bo
precisament
és la història
que compta
no la manera
com la compta
perquè jo aquí
sí que diria
que no és fàcil
que es fa
massa discursiva
poc cinema
tu ja m'entens
sí
diario
no
H6
diario
d'un assassino
aquesta és espanyola
sí
i és una història
que francament
és l'hauríem pogut estalviar
jo tinc molts problemes
sobretot
quan vaig a veure
aquestes pel·lícules
que estan clarament
inspirades
en obres mestres
del cinema
com per exemple
el fotògrafo del pànic
o de Michael Powell
o més aviat
amb una estètica
com la de Seven
i que realment
el punt de partida
pot ser interessant
perquè ho és
perquè és una història
d'un psicòpata
i té punts atractius
però a l'hora
de la veritat
quan hi ha els actors
i tot el tema
del rodatge
és el guió
per exemple
el guió és inexistent
i és absolutament
inverosímil
o sigui
no funciona
ni de dalt a baix
és una pel·lícula
que d'entrada
ja els actors
et distancien
perquè són molt dolents
perquè realment
la interpretació
és fonesta
però la pel·lícula
és pura impostació
és a dir
que no es pot aguantar
directament
és el que estàs dient
a veure
potser és millor
la d'ella
ella és el chico
pitjor que ella és el chico
no ho sé
és que clar
és aquestes coses
que quan vas a veure-la
tens moltes ganes
de trobar-te una pel·lícula
que realment
tingui una mica de cos
i te trobes tot el contrari
bé i els nostres oients
poden dir
si encara no salen
les pel·lícules
i què passa
que a mi de conformar
amb aquesta ella
és el chico
diar un assassino
la de tu vida
en 65 minuts
i l'assumpte
ben barca
que poden ser molt bones
aquestes dues
però són aquelles
de pensar
una miqueta ferrogoses
no
perquè tenim
Superman
la nova
la nova pel·lícula
de Superman
i a més
hem deixat pel final
perquè s'ho mereix
l'has vista
no?
sí
i aquesta pel·lícula
sí que et puc dir la veritat
a mi el Bryan Singer
és un director
que m'encanta
que a més va fer
aquella meravella
que són els sospechosos habituals
però després
és la persona
que ha dignificat
juntament
amb el Sam Raimi
el mercat
dels superherois
Bryan Singer
ha agafat
una història
la peculiar versió
de Superman
el Superman Returns
perquè precisament
Hollywood
portava ja molt de temps
intentant dur a terme
buscant un Superman
inclús havia parlat
del Nicolas Cage
amb un guió
del Tim Burton
tu veus el Nicolas Cage
o no?
doncs jo la veritat
és que no
però clar
la història del Nicolas Cage
amb el Tim Burton
hauria pogut ser
una altra història
un Superman diferent
i jo penso
que el punt de partida
ho era
perquè em sembla
que això és un rumor
clar
però mira el Batman
de Tim Burton
també era un Batman diferent
clar
absolutament
però tenia un punt
el Superman
de Bryan Singer
que és el real
que podem anar a veure
és una pel·lícula excel·lent
des del punt de vista
de l'acció
és un Superman
que a mi em feia gràcia
perquè realment té
moments
que ens recorden
una miqueta
i perdó
però està basat directament
amb el personatge
de Jesucristo
del Salvador
d'una persona
que pateix
i que en un moment donat
t'ofereix
la seva vida al món
sí, sí, exactament
i aquest punt
inevitable
amb un altre costat
del superhero americà
que ja ho té
fa que el personatge
sigui molt més proper
ara bé
puc dir clarament
que és una pel·lícula
d'autora
del Superman original
vols que posem
una miqueta
la mel
als llavis
dels oients
i que escoltin
una miqueta
de tràiler
de la pel·lícula
estupendo
de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula
te oyes
nada
jo lo oigo
todo
has escrito
que el mundo
no necesita
un salvador
pero cada día
oigo la gente
clamar
pero no
aquí el tenim
una mica
mesiànic
sí
sí
absolutament
una mica
mesiànic
ara
el millor
de la
aquest era
un actor
desconegut
el protagonista
Brandon
el nom correcte
és Brandon
Ruth
però a mi
si hi ha un personatge
que m'encanta
i amb el que he disfrutat
és la interpretació
del Kevin Spacey
és que els dolents
de les pel·lícules
de supererois
jo diria
que és millor
que els supererois
generalment
generalment
i en aquest cas
està claríssim
a mi el personatge
del Superman
pues sí
he de dir
que era un còmic
que m'agradava
relativament
a tu Superman
t'agrada?
no mira
el personatge
em refereixo
no sé si va mirar
a mi tampoc
no és dels que em va
era un personatge
m'agrada més Batman
a mi resultava
fins i tot antipàtic
mira el que et dic
perquè era tan perfecte
jo crec que és el vestit
i no ho dic en broma
jo crec que és el vestit
que és un vestit
poc atractiu
els colors
abans parlàvem
dels equipaments
del dàstic
els colors
del vestit de Superman
aquest blau
no no no
llampant
llampant
i aquest vermell
tan ajustat
tan ajustadet
aquest descut aquí
a mi no m'agrada
jo crec que és el vestit
el que sempre ens ha fet
una mica d'angúnia
per això el Batman
aquestes botetes
de mitja canya
és una cosa curiosa
si tenim davant
una fotografia
la pel·lícula
pels amants
de l'original
de Richard Donne
la pel·lícula molt bé
és un homenatge directe
des del punt de vista
que inclús la música
és l'original
de John Williams
o sigui el punt de partida
de la pel·lícula
i l'actor està bé
dius
i l'actor està bé
és correcte
està ben escollit
perquè és l'actor
que fins i tot recorda
una miqueta
el Christopher Reeves
i això
bueno
a veure
jo potser m'hauria agradat
una cosa molt més diferent
però tinc que dir
que quan surts
de la sala cinematogràfica
el gust que et queda visual
és de veure
un Superman
molt correcte
i molt correcte
aquest tema probablement
és el que atregui
a més espectadors
d'una certa edat
perquè amb tot el que
ha evolucionat el cinema
en matèria d'efectes especials
entenem que
allò que ja ens semblava
extraordinari
en la seva època
perquè era extraordinari
Déu-n'hi-do
ara sumat
amb tot l'avenç
de la tecnologia
pot ser una meravella
ara la pel·lícula
és la verosimilitud absoluta
la primera escena
precisament
que és el rescat d'un avió
jo la recomano
aquesta l'hem vist
no?
la televisió
és magnífica
o sigui
és una escena
que té un ritme trepidant
que a la vegada
està molt ben feta
i que marca molt bé
puntua molt bé
el que veurem
al llarg de la pel·lícula
recomanable
molt bé
jo em penso
que et quedes
amb aquesta
de totes
les de la setmana
es va estrenar la setmana passada
hi ha alguna
que vulguis
doncs
l'únic que diré
és que
evidentment
Cars ja torna
a estar en primera posició
tenim una pel·lícula
que és
la Casa del Lago
que ha pujat
que ha pujat
i a més
jo penso que
l'efecte
Quino Rips
és el que realment
ha beneficiat
aquesta pel·lícula
i després de Cars
doncs
Los Managers
una pel·lícula
que no la
te'n recordes
que havia comentat
que no l'havia vista
ah sí sí sí
de Guillem Cuervo
tinc que dir
que la primera meitat
de la pel·lícula
és excel·lent
és una pel·lícula
destroyer
amb el mateix punt
així
diguem-ne
irreverent
però que la segona
semblant Anyo Mariano
la primera meitat
és molt potent
però la segona part
que és la que
realment
te queda en la memòria
la pel·lícula cau
i cau ràpidament
perquè comencen
a acumular
els despropòsits
comencen a dir tonteries
i ja ens perdem
en la tonteria
ja tornem a estar
una altra vegada
en un territori
torrente absolut
i és una llàstima
perquè una pel·lícula
que té una primera part
ja t'ho dic
precisament dels actors
veterans
és la que té
que té el pes
i llavors
la pel·lícula
fins i tot
arriba a ser
hiperrealista
la segona part
no
bé
es pot anar
i sortir-se
a la meitat
no sé
exactament
i balles
a vacaciones
doncs se'n va
la pel·lícula
del Williams
que hi ha
la pel·lícula
del pare
que es comprarà
i que es comprarà
una rulota
per anar de viatge
temps no
sí
perquè és molt fluixa
llunyeta

encara de son
o sigui
directament
doncs també és l'estalviar
nosaltres et fem cas
ens quedarem amb aquest Superman
si tenim ganes de pensar
anirem cap a la pel·lícula
de la Maria Ripoll
moltíssimes gràcies David
bon cap de setmana
bon cinema fresquet
adeu-siau