...
Jordi Bertran, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com a tots?
Bé.
De ressaca encara?
Una mica, no?
És la pregunta d'aquests dies, no?
Hi ha preguntes clàssiques, el dia de la loteria, allò, salut tinguem, no?
Allò perquè no t'ha tocat res, doncs aquests dies tothom pregunta què?
De ressaca, no?
Bé, els que ens va tocar una part de la feina, doncs la van fer d'una altra manera,
però, bueno, va ser autèntic.
Tots vam tenir la nostra festa.
I tant, cadascú a la seva manera, no?
Però, vull dir que...
Bé, hi ha alguns que van començar abans que els altres.
Això sí, i que van acabar més tard que els altres.
Hi ha algú que encara no l'ha acabat, eh?
També, també, no tirem noms, no tirem noms.
Deixem el nàstic de banda.
Parlem, Jordi, avui del Corpus.
Sí, avui parlem del Corpus, tot i que realment la celebració del Corpus
no és aquesta setmana, sinó serà la setmana que ve.
Però, com la setmana que ve coincidirà amb el primer any que hi haurà una festa,
en aquest cas la Patum de Berga, que és de declarar interès universal, no?
Un patrimoni de la humanitat, igual que Tarragona en aquest cas,
però allà no és per les pedres, sinó és pels elements vius.
Un patrimoni mateix.
La setmana que ve, un monogràfic per tu.
Farem un monogràfic pràctic, no?, d'això, no?
Guia de supervivència a la Patum de Berga.
I avui farem més aviat el que dona origen amb allò que parlarem la setmana que ve, no?
I explicar una mica com aquesta festa del Corpus Christi s'estructura, no?
De fet, potser a vegades cal començar ja això del Corpus, no?
Corpus és una paraula llatina, no?
I Cristi també és una paraula llatina que vol dir el cos de Cris, no?
És una festa, per tant, d'inspiració cristiana.
Potser hi ha gent que ni sap que és una festa.
Potser hi ha gent que es pensa que és de l'època del naixement de Cris i no va ben bé per aquí, no?
A veure, d'on neix i què se celebra en el Corpus?
Bé, de fet, la festa del Corpus és una festa d'exaltació de l'Eucaristia, no?
És a dir, del cos de Cris en aquest passatge, podríem dir, no?
En aquest moment, en aquest misteri, no?
En aquesta simbologia, no?
Llavors, realment, és una festa que s'estructura en uns moments avui en dia allunyants,
però sempre molt més posteriors a d'altres festes.
No sé, per exemple, si parlem del Nadal, doncs el Nadal o la passió de Cris,
podem dir que són festes ja automàticament instaurades des del mateix moment
que succeeixen, podríem dir, aquests fets històrics, no?
Aquests fets bíblics, no?
En canvi, la festa de l'Eucaristia dedicada al cos de Cris, una festa molt posterior,
una festa que, de cap de les maneres, pot portar-nos amb anterioritat al segle XIV
i veurem que hi ha uns antecedents que ens porten a aquesta època, no?
És a dir, veurem que és, per tant, una festa de clar,
de clara situació medieval, de clar context medieval, no?
I neix, precisament, no per una situació de gran apogeu o de gran èxtasi de l'Església,
sinó que neix més aviat en un moment de crisi, no?, de l'Església cristiana,
bàsicament per causes, podríem dir, algunes internes,
però bàsicament també per unes causes generals que s'estaven donant en Europa, no?, en aquell moment, no?
Per què? Doncs, bueno, d'entrada a Europa, segle XIII, aproximadament,
hi ha grans moviments d'heretgia, no?
És a dir, el cristianisme es comença...
Perd la seva hegemonia.
Exacte.
O es qüestiona, perquè perdre, en aquests temps no la perd ni de bon tros,
però sí que comença a qüestionar.
Exacte, això succeix i no succeix massa lluny de casa nostra,
i França és un país, doncs, que aleshores no ha constituït com a tal,
però vull dir que hi ha diferents territoris allà
que hi ha constatacions clares d'heretgies diferents, no?
Hi ha una, que és l'encapçalada per un personatge que és Berenguer de Tours,
que nega radicalment la presència d'en Real de Crist en aquest moment de l'Eucarístia.
Diu que tot això és un muntatge i que qüestiona aquest sagrament eucarístic, no?
Per tant, això és un dels que comença a fer tremolar, doncs,
més els fonaments de l'Església cristiana en aquell moment, no?
Llavors, aquí s'encadena una sèrie de fets, no?
A Balònia, a Balònia és un territori situat al sud de la Bèlgica actual,
hi ha una ciutat que és Liege,
hi ha una... hi ha bastantes comunitats femenines laiques,
comunitats, doncs, que segueixen, doncs, les inspiracions de l'Església cristiana,
però des d'un àmbit laic, no?
Una d'aquestes comunitats és la de les Beguines,
que, doncs, es caracteritza, doncs, per difondre, doncs,
els principis de la castedat, del treball, de la caritat, l'assistència als malalts...
bé, una sèrie d'idees que, dites ara així,
doncs, poden semblar molt comunes en molts ordres religiosos,
però que en aquell moment semblaven prou allunyades
del que eren les estructures potents de l'Església, no?
O sigui, fins i tot, jo diria que eren bastant alienes
a la realitat de l'Església en aquell moment, no?
En aquest context de les Beguines,
hi ha un neix, una important devoció, no?,
cap al moment de la comunió, no?,
un moment molt important per a elles,
i es considera que la comunió és la manera, doncs, perfecta i absoluta, no?,
per que aquelles persones, doncs, del carrer, no?,
es podríem dir, doncs, les més senzilles, no?,
poguessin, doncs, tenir en contacte, doncs, amb Déu, no?,
poguessin participar d'aquesta realitat.
Aquesta comunió, el que havia de dir.
Exacte, per a elles això s'ho creuen molt,
hi ha una gran devoció,
i hi ha un personatge que és Juliana de Lieja,
que aconsegueix que el bisbe local,
doncs, que no havia tingut massa molt bon rotllo
ni massa molt bona sintonia amb elles,
perquè a vegades, doncs, com s'allunyaven de...
Tot i que aquests principis, avui som molt assumits per l'Església,
doncs, en aquell moment semblava que s'allunyaven una mica
del que era l'ortodoxia de les estructures més potents de l'Església, no?
Llavors, doncs,
finalment arriben amb un pacte perquè l'any 1246
s'estableixi una festa, podríem dir local, o comarcal,
amb l'honor de l'Eucaristia, no?
Això seria el primer moment,
és a dir, que hi ha una festa dedicada al cos de Cris, no?
I, per tant,
jo diria que és la insistència d'aquestes baguines,
d'aquesta comunitat inicialment laica, no?,
la que fa que alguna autoritat eclesiàstica
acabi, doncs, movent fitxa, no?
I és una mica el que...
que dinamita, digui...
bé, el que activa un procés
i que dinamita una mica la concepció que ja que es tenia d'elles
que eren uns personatges, doncs, una mica al marge, no?
Curiosament, avui en dia, doncs, en dins de les comunitats cristianes,
la comunió és un sagrament, doncs, absolutament consolidat i clar, no?
Però hem de pensar que en aquella època, segle XIII, 1246,
doncs, la comunió era pràcticament reservada
per a les persones, doncs, que seguien una vida, doncs, molt virtuosa, molt pura, no?
I era un sagrament absolutament allunyat, no inalestable
per la immensa majoria de mortals, no?
És a dir, hi havia una gran separació entre el que era l'estructura eclesiàstica
i les bases, no?
I precisament va ser aquesta percepció particular
que va tenir una comunitat laica
el que va fer revolucionar, no?
Tant el sagrament com, podríem dir, també, després, la festa, no?
Perquè la festa del corpus en el seu moment,
i en parlarem més la setmana que ve,
és una festa que es popularitza d'una manera brutal
en el context urbà, medieval, no?
És una festa molt, molt, molt, molt, es fa ràpidament molt popular
en un context de les ciutats que estan emergint
d'una manera molt potent a la societat medieval europea, no?
A quin moment, Jordi, arriba aquesta festa del corpus cap a casa nostra?
S'assem molt ràpidament.
Ara estem a Balònia, no?
Encara estem a Balònia, situem-nos mitjans de...
Casualitats de la vida.
Aquella pisba de Liege,
era un tal Jacques Pantaleón,
acabes devenint papa.
Acabes devenint, l'any 1961, urbà quart.
I precisament aquesta casualitat, podríem dir, no?
Acaba sent el que...
Acaba catapultant la festa cap a un nivell, doncs, internacional, no?
Bé, ell, bàsicament, va seguir...
Aquest papa va seguir les tendències dels papes de l'època,
que eren, doncs, papes que lluitaven contra aquestes heretgies.
Li va semblar que, precisament, aquesta nova festa
podia contribuir a fermar un procés
contra aquell heretge tan potent que era el Berenguer de Tours, no?
I, precisament, va declarar una butlla, no?
La que diuen la butlla Transiturus d'11 d'agost del 1264,
que és la que, teòricament, instaurà aquesta festa.
Va haver un problema, que és que el papa aquest va morir
i... d'una manera prematura,
i...
realment aquesta butlla mai va arribar a entrar amb un bigor fan.
Per tant, no es va aconseguir estendre més enllà
de l'àmbit vaticà, podríem dir, de Roma, no?
I ens haurem d'esperar encara uns anys següents,
per això deia que la festa no pot ser de cap manera anterior al 14,
amb un concili,
amb una reunió de les màximes autoritats eclesiàstiques,
que és del 1300 i poc, no?
1300 o 1312,
en què hi ha un concili, que es diu el concili del Delfinat de Viena,
amb un papa, que és el papa Climent VI,
que, bueno, confirmen allò que havia, doncs,
iniciat Urbacuar, no?
Llavors, és en aquell moment que realment, doncs,
hi ha una extensió i un suport vaticà important.
I qui va ser els que van aconseguir realment afermar això?
Doncs jo diria que no van ser ni els bisbes, ni els conclaves,
ni els concilis, ni els papes.
Però això com passa sempre, eh?
Exacte, segurament.
Les coses que venen des de dalt no sempre acaben arrelant.
I aquí va haver una participació que potser per això a Catalunya
va tenir un pes molt important, aquesta festa,
i jo diria que aquesta és la veritable raó,
és que va haver, en aquella època,
es van fundar els hordes mendicants,
que són aquestes hordes que són, bàsicament,
els cistercens i els dominics,
que es basen precisament en l'austeritat
i en el seu treball monacal.
Aquí, evidentment, a Tarragona mateix,
la plaça de la Font de Tarragona
encara manté els carrers Sant Domènec.
I rere Sant Domènec.
Que són els noms que colindaven...
Amb el convent de Sant Domènec.
Sant Domènec, exacte, és l'actual Palau Municipal,
evidentment reformat,
però que els dos claustres interiors de l'Ajuntament...
Ara hi ha molta gent, Jordi, que s'ha deien
guaita tu, no ho sabia.
Són els dos patis, no?
El pati del Pou i el pati on hi ha el monument del rei Jaume I,
són els antics claustres dels dominics, no?
Però, bueno, podem anar als monestirs, doncs,
de Poblet, Santes Creus, Vallbona, no?
i veurem que hi ha l'ordre dels sisters, no?
Aquestes dues ordres són els que realment
propaguen d'una manera absoluta aquesta festa
i són els que realment fan d'altaveus universals, no?
A partir d'aquí, diguéssim que es van estructurar
algunes, no sé, algunes eines,
algú diu algunes trampes,
però, bueno, clar, la bulla del Papa,
doncs, garantia 40 dies d'indulgència
per als que participaven de la festa,
i, bueno, pels celebrants de les festes, no?
Doncs, coses d'aquestes han ajudat, no?
D'una manera o altra, no?
I després, el gran eina que es va utilitzar a nivell pràctic,
doncs, va ser instaurar el que se'n diu
una processó teofòrica.
Teofòrica vol dir, doncs, d'homenatge, exaltació a Déu, no?
Realment, amb aquest protagonisme de Déu
i és el gran processó del corpus,
doncs, que, evidentment, en aquest cas,
doncs, no estem en una ciutat
en aquest moment que tingui una gran processó del corpus,
ni molt menys,
però perquè les oients es facin una idea,
les processons antigues del corpus
no serien altra cosa
que les processons de
de Sant Fèlix de Vilafranca,
de Sant Bartomeu de Sitges,
de Santa Tegra de Tarragona,
de Sant Pere de Reus,
és a dir, aquestes festes, aviat,
igual que la setmana passada
parlàvem de les grans cerimònies
ciutadanes, doncs, aviat hi ha uns trasvassos
d'elements d'una festa a l'altra, no?
I això, doncs,
va succeir, doncs, d'entrar molt aviat.
Però la idea seria, doncs, estructurar
una explicació
de tots aquells elements, doncs, religiosos
a través d'un escenari
que són els carrers i les places
i allà hi ha, doncs, tots els elements,
doncs, que
que es pensa l'Església
que poden ajudar a explicar la Bíblia, no?
Molts d'aquests elements, al llarg de la història, doncs,
han perdut el sentit religiós
i s'han quedat només amb l'element festiu
i en alguns casos s'han desplaçat, no?
Sempre
és de recomanar, doncs, anar a veure
processons com les de Toledo,
processons com les de Sevilla,
processons com les de Morella, València
i algun altre, perquè
aquestes hem mantingut, diguéssim,
dins de la festa del corpus hem mantingut
potser una estructura, doncs, més
històrica, més fossilitzada
que és la que hi havia, no?
Quin és el ritual
canònic de la festa del corpus?
Bé, el ritual canònic,
jo, expert en
amb el tema ritual canònic,
no ho soc,
però el que sí que és evident
és que en tota celebració,
més enllà de la processó,
hi ha una part essencial, no?
Que és l'ofici religiós
i, per tant, aquest ofici
és d'aquests de gran festa solemne
i de primera classe, no?
Això l'envolta, evidentment,
tots els
anuncis i ornaments, no?
que comporten la festa d'aquest tipus, no?
Des dels repics de campanes,
que els últims que he pogut sentir
han sigut d'homenatge a l'ascens a primera,
un repic general és un moment de solemnitzar
precisament una festa.
És curiós, perquè jo crec que això és important
quan succeeix recordar-ho,
és a dir, amb aquests campanars
es solemnitzen les festes religioses
i les civils, també, és a dir,
malgrat que siguin campanars
situats al costat de les esglésies
o fins i tot dins de les esglésies,
s'homenitzen les dues coses.
Aquesta festa
també té aquest doble vessant,
és a dir, el civil i el religiós,
perquè històricament,
des de molt aviat,
l'organitzen els dos poders,
el civil i el religiós,
precisament pel gran poder econòmic
que van tenir ja des del seu inici,
sobretot els gremis,
que són els, podríem dir,
les cèl·lules burgeses de l'època,
una primitiva burgesia
que és la que té els calés
i, per tant, això es necessita per organitzar.
Això seria bo tenir-ho present,
perquè, evidentment,
hi ha aquesta part de gran ofici religiós,
però també hi ha aquesta gran part civil
que consisteix, evidentment,
en que la corporació municipal,
els consells o consolats de l'època
assisteixen com a tals
als actes religiosos,
i acompanyen en tot moment la celebració.
Aquest seria un punt.
I després, paral·lelament,
es desenvolupen altres coses
més simbòliques i curioses,
com, per exemple,
un petit detall,
però de gran arrel popular,
com l'ou com balla.
L'ou com balla és una d'aquelles coses,
jo dic que és d'aquells petits misteris
que existeix,
però que és molt bonic
i que és recomanable,
perquè tant al matí com a la tarda
això sí que es pot veure perfectament
a Tarragona amb la seva plenitud,
o a Barcelona es pot veure amb molts claustres,
en el cas de Tarragona només és el claustre de la catedral,
però té una gràcia simbòlica especial.
I és una manera molt,
molt,
jo diria,
molt simple i molt popular
de representar aquell misteri de l'Eucaristia,
que té tota la solemnitat en l'interior del temple
i fins i tot en la processó,
però que després,
en canvi,
arriba a connectar
amb els elements més senzills
i més populars,
com pot ser un ou,
vull dir,
un ou sobre l'aigua,
és a dir,
una cosa absolutament,
si vols,
inestable,
però màgica,
jo crec que és una mica
aquest component de màgia,
se li va anar donant
des del mateix origen de la festa,
i això es va representar,
o sigui,
va haver-hi moltes coses
que es van interpretar.
A Catalunya,
l'Ou Convalla va ser una manera
de fer-ho
i sembla,
sembla que realment
el lloc on inicialment
es va tenir més potència
va ser a Barcelona
i aquí es va estendre
a altres llocs.
Aquest fet de l'Ou Convalla.
On ubiquem el calendari
aquesta festa del Correburg?
Aquesta festa,
com moltes altres festes,
sempre ha tingut
un caràcter mòbil.
Depèn de...
Depèn de la Setmana Santa.
Exacte.
Hi ha una sèrie de festes
que se comencen a...
Bé,
tu has dit de la Setmana Santa,
hi ha gent que diu
que realment
les festes mòbils
comencen pel Carnaval,
segueixen per la Quaresma,
Setmana Santa,
Passió,
la Pasqua,
la Segona Pasqua,
que precisament...
Abans ho parlàvem.
Ahir,
no tinc cap problema,
no reconeixeu-ho,
ahir,
al migdons,
en un programa de TV3,
deliciós,
un lloc estrany,
doncs vam saber
per què es celebra
la Segona Pasqua.
En Jordi Bertran
ho ha explicat aquí
en diferents ocasions,
però...
Tu estaves a la redacció
en aquest moment.
Però, vaja,
perquè és quan,
teòricament,
a l'Esperit Sant
s'apareix,
els apòstols,
que,
segons diuen
les Sagres Escritures,
aquest fet va tenir lloc
50 dies després
de la mort de Cris.
Aquí hi ha els contes
exactes que es van fent,
no?,
i aquests contes
són els que donen
precisament la variable
entre
el dijous gras,
podríem dir,
i el corpus,
que són les festes
que més varien
en aquest període.
Per això,
per exemple,
en guany el corpus,
doncs cau abans
de Sant Joan
una setmana,
però que ens podem arribar
a trobar fins i tot
amb la consciència
que caigui just
amb el cap de setmana
de Sant Joan,
és a dir,
que aquesta variable
es dona...
La relació, Jordi,
entre el corpus
i la Setmana Santa,
la coneixes exactament?
La relació...
Sí, sí,
de dies.
Ara te l'hauria de comptar bé,
ens equivocaríem aquí,
perquè la suma de dies
dona,
és la suma exacta.
Alguna vegada
ho hem explicat exacta,
però no t'ho repetiria
perquè m'equivocaria
segur amb el càlcul,
però realment,
si comences
amb el carnaval,
al final arribes al corpus,
per això sempre
les xifres
en funció de la variació
de la primera,
doncs arribarem
trobant l'última,
però s'ha d'anar comptant
sempre des del principi,
de manera que tu vas
trobant al final
el resultat,
però sempre fixa't
que és aquesta variable,
és a dir,
és una festa
com a molt
de...
podem dir
del cicle de primavera,
perquè realment
pot variar
algun dia
i pot anar...
sobretot ara,
que realment
el corpus
s'ha passat,
diguéssim,
a celebrar-se el diumenge
en lloc del dijous,
excepte en alguns
llocs concrets,
com pel cas de Berga,
doncs
pot arribar a passar
que ens coincideixi
fins i tot
allò tocant,
just després
de Sant Joan,
però realment
la cronologia
estàndard
d'aquesta festa
seria
considerar-la
entre,
diguéssim,
la festa
del mes d'ús
de primavera
seria
l'inici
del mes
d'abril,
no?
És a dir,
seria una festa
doncs de...
seria un mes
de festes
d'apropament
a la primavera,
el mes de maig
amb tota la significació
que també hem explicat aquí
del maig
com a arbre simbòlic,
els majos
com a festes
de...
doncs...
joia
per l'arribada
del bon temps
ja definitiva,
no?
Vull dir,
sense massa variació,
llavors enganxaria
amb el que tu comentaves
de la segona pasqua,
a continuació
sempre aniria
al corpus
i finalment
hauria d'anar
a Sant Joan.
Aquesta seria
la cadència
normal i habitual,
no?
Això
sempre tenint en compte
doncs que en algun moment
podem sobretot
pagar-los a Sant Joan
però difícilment
doncs hi ha
més canvis.
És una festa
marcadament de primavera
i per això
hi ha molta gent
que sosté
o va sostenir
que realment
malgrat que jo he fet
aquesta explicació
més teològica,
més del sentit
doncs eucarístic
i tal,
la festa va substituir
no?
a d'altres festes
que només servien
per...
bueno,
només
que servien
és molt important
que servien
per celebrar
l'arribada
de la primavera
i sobretot
del bon temps
perquè seria
l'última gran festa
de la primavera
podríem dir,
just abans
de l'inici
de l'estiu.
El que sí que és cert
és que potser
això és veritat
que existia
i que hi havia elements
que se van introduir aquí
per exemple
els guarniments florals
pels carrers,
les catifes
les catifes
o les arremades
segurament
són restes
d'aquestes festes
però la veritat
és que hi ha
una raó històrica
que neix
en la crisi
de l'època medieval
doncs
de les grans
sismes
de l'església cristiana
i de les grans pors
que van haver
a l'edat mitjana
sobre
no únicament
sobre la religió cristiana
sinó
sobre la humanitat
i això va fer
que se busqués
aquesta festa
tan potent
i es va encaixar
perfectament
amb d'altres festes
que ja existien abans
i amb el seu calendari
si et fixes
va tot correlatiu
però precisament
va correlatiu
a partir
de festes anteriors
és a dir
el carnaval
o la setmana santa
són festes
anteriors
sense cap mena
de dubte
el corpus
i per tant
el corpus
es penja
d'un calendari
anterior
és a dir
primer
se fixen
els grans moments
del calendari
diguéssim
de la passió
i mort de Cris
i després
es van col·locant
i després es col·loquen
la resta de festes
fins i tot
la de la Pentecosta
que serà
la segona pasqua
no es confonguin
corpus
no és aquest diumenge
és diumenge vinent
18 de juny
per alguns corpus
per alguns dies
del referèndum
en qualsevol cas
per tots corpus
i dia
del referèndum
aquest capítol
aquesta explicació
d'avui
d'en Jordi Bertran
ens ha servit
de preàmbul
ja ho avisem
per l'espai
de tradicions
i cultura popular
de dimarts vinent
monogràfic
sobre la
sobre la
Patum de Berga
sí
motiu de
farem una petita
tot i que és una festa
que a vegades
hem explicat
farem una fest
una dedicatòria especial
per aquesta
primera festa
de Catalunya
declarada
patrimoni
de la humanitat
que crec
que també és
un fet inusual
igual que
en el seu dia
vam fer una
al misteri
d'Elx
que seria la primera
festa de l'anciana
que va ser declarada
primera i única
doncs en aquest cas
també creiem
que mereix
un programa
i ho farem
doncs potser
segurament
anant als orígens
de la Patum
per tant
farem un programa
d'aquells que
donarem feina
als nostres tècnics
al Lluís
i farem una sessió
segurament
de digit
no amb les músiques
potser les més actuals
sinó remuntant-nos
una mica
a la prehistòria
que és allò
que no se pot sentir
normalment a Berga
això serà d'aquí set dies
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
molt bé
que acabem d'emparir
la ressaca tots
farem
ho farem
Gràcies