logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Aquesta és la sintonia de la Tertúlia,
Tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat de la jornada
d'aquest 8 de març, aquest dimecres,
amb un amic, com deia, ara pràcticament primaveral,
de cop i volta han canviat les temperatures,
hem deixat el fred i sembla que hagi arribat la primavera.
Avui comentarem algunes de les notícies de l'actualitat
amb el regidor d'Esquerra i diputat al Parlament Sergi de los Rios.
Sergi, bon dia.
També ens acompanya el gerent de la xarxa social i sanitària
de Santa Tegla, Josep Andreu.
Bon dia, Josep.
Bon dia.
I un altre Josep, José Cosano, en aquest cas,
regidor del grup municipal socialista.
Bon dia també, José.
Bon dia.
Doncs amb ells farem Tertúlia en un dia,
marcat aquesta edat del 8 de març,
cada any es recorda per ser el Dia Internacional de les Dones.
Avui nosaltres donem un exemple nefast
del que seria la paritat.
Dic nefast en aquests moments, a la Tertúlia,
perquè, en fi, no en tenim cap dona.
i, en fi, donem un exemple nefast
del que hauria de ser la paritat,
la igualtat de sexes.
No sé si vostès ja, des del punt de vista estrictament particular,
veuen que encara el 8 de març s'ha de celebrar
i s'ha de commemorar o s'ha de recordar
i s'ha de fer també amb alguns actes reivindicatius.
Avui, per exemple, entre ahir i avui i demà
hi ha actes de diferents partits polítics.
Avui hi haurà a la una del mig i hi ha una lectura
del manifest institucional
a les portes de l'Ajuntament de Tarragona.
qui més, qui menys, recorda aquesta edat del 8 de març.
Encara és justificable, Josep?
O creus que en el 2006, segle XXI,
la situació al nostre país...
Molt bé, exacte, ja s'ha anat normalitzant,
per dir-ho d'una manera.
I, per tant, des d'aquest punt de vista,
són d'aquelles coses que una vegada les has exposat,
treure-les, doncs no costa.
I, com dic, una vegada jo crec que avui en dia
en la societat, malgrat que encara hi ha exemples i casos
i que tenim també a l'ordre del dia al nostre voltant,
però la situació del reconeixement de la dona avui en dia,
tant en el món laboral, en el món de la societat,
vull dir, ja està plenament reconegut.
Abans ho comentàvem a l'entrada amb el company Cosano
que, per exemple, aquests dies,
que es parlava de la nova llei que volen treure,
per exemple, de llistes electorals,
on imposar una quota...
La llei de la igualtat, de la igualtat i això.
A veure, jo, personalment,
jo, més que anar a lleis que imposin
i fixin quotes i tot,
jo crec que s'han de donar més que lleis, potser,
o instruments on la dona tingui capacitat,
on pugui accedir, pugui tenir el seu reconeixement.
Perquè a vegades això pot tenir un efecte pervers,
aquestes lleis, no?
D'on la dona,
ho he parlat també amb companyes i amigues, etcètera,
sembla una mica que el reconeixement sigui forçat per la llei,
no pel mèrit propi.
I doncs, clar, això pot desvirtuar realment
el que és el reconeixement de la dona.
Però jo crec que s'ha de celebrar i s'ha de reconèixer.
Dic, vull dir, ara treure-ho no tenia sentit.
I ara, evidentment, no potser en el torre vindicatiu
de fa molts anys que, evidentment,
les coses no eren igual,
però sí que mantenir-lo.
José, com ho veus?
Bé, jo, si puc explicar-lo dintre de la meva
afonia de catarro i constipat.
Déu-n'hi-do.
Això és la primavera.
Ahir era hivern i avui és primavera.
Canvia temperatura.
Jo crec que sí,
encara que s'han guanyat moltes coses,
moltíssimes,
hem de descobrir en aquest moment
que s'ha guanyat en benefici...
No, no que s'ha guanyat,
que han guanyat,
de fer en benefici d'elles mateixes.
perquè, encara que la força,
diguem,
pràcticament sempre la s'han tingut,
o els homes la majoria de les vegades,
sempre han sigut les dones,
impulsades amb la col·laboració també
d'alguns homes,
que han fet avanços importants
a la seva millora social,
al seu reconeixement.
Espanya, increïble,
el 31,
lògicament no podia ser d'una altra manera
que estigués en un govern,
en una república d'esquerres,
que es pugui, d'alguna manera,
reconèixer el que era també el vot,
que és una cosa molt important,
però que n'hi ha coses molt més importants.
Aquella del vot era molt important
per aquell temps.
Jo crec que n'hi ha tantes coses
jalonades, o sigui,
ficades a la història,
passades per el que han passat,
valgues la redundància de les dones,
que sempre n'hi ha algun motiu
per celebrar el Dia de la Dona
i per no oblidar que les dones,
encara que n'hi ha sectors
que realment estan molt desenvolupades
i que ocupen molt d'espai,
per exemple, la judicatura,
en aquest moment podem mirar
que n'hi ha tant jutgesses
pràcticament com jutges,
molt recentment,
és cert, no?
I n'hi ha, diguem,
treballs que són molt,
dissortadament,
de dones, no?
Per exemple,
les infermeres, no?
Mai se diu l'enfermero, no?
Les infermeres, no?
O altres.
N'hi ha moltes coses
que encara s'han de guanyar
i s'han de guanyar
perquè la gent ho vegi
com una cosa absolutament normal.
Jo crec que les feines
no han de ser feines de dones
ni d'homes,
sinó han de ser de persones
i quan això arribi el moment
que sigui així,
que encara no ho és,
doncs jo crec que
el Dia de la Dona
s'ha de celebrar d'una altra manera,
encara que serà difícil
de dir-li a les dones
com han de celebrar el seu dia,
perquè som majoria
i som més que nosaltres.
Sergi.
Sí, davant de la pregunta
de comemorar aquest dia,
si és encara necessari
en aquests moments o no,
doncs òbviament
la resposta és
sí que és necessari,
perquè malgrat que s'hagi avançat
moltíssim en aquest terreny,
encara n'hi queda molt
per recórrer.
Estic d'acord
amb la precessió
que s'ha fet abans
del tema
de la llei
aquesta de paritat,
que una llei
no ho solucionarà tot,
això és obvi,
una llei
ara que s'aprovi
al Congrés de Diputats
amb tota una sèrie
de mesures
no serà la solució definitiva,
perquè és un problema
o una situació
que va molt més enllà
d'una qüestió arreglada,
sinó que és una qüestió
de tradició,
de cultura,
etcètera,
que s'ha d'anar canviant
i s'ha d'anar girant
el xip.
I en aquest aspecte,
crec que la llei,
a part de,
o l'avantprojecte de llei,
a part de parlar
de paritat
amb llistes electorals
del 40-60,
també de parlar
d'uns determinats
percentatges
de participació
de dones
en consells
d'administració
d'empreses,
etcètera,
jo crec que
també fa esment
en un punt
que jo considero
que està a l'arrel
de tot,
que és la conciliació
de la vida familiar,
de la vida personal
amb la vida professional.
I aquesta
és la clau,
crec,
de tot.
Perquè si
ho avançaven,
que deien,
no,
hi ha països,
aquesta llei serà molt avançada,
perquè serà la primera llei
o una de les lleis més avançades
en aquest terreny
de tot Europa.
Però resulta
que trobes països
com Holanda
o altres casos
que poder,
no tindran una llei
com aquesta,
però sí que
la conciliació
de la vida laboral
amb la vida personal
ho tenen més aconseguit
i ho tenen inventat.
Només cal anar
a qualsevol empresa
d'això,
d'aquestos països,
d'Holanda,
i comencen a treballar,
tenen uns horaris flexibles,
han de fer unes determinades
hores al dia,
comencen a treballar
a partir de les vuit del matí
i a les cinc s'ha acabat.
Tot horari continuat.
I crec
que vas tenir una entrevista
no fa massa setmanes...
A un tarragoní
que l'Ignasi Boqueras
que està fomentant
des de fa temps
aquest tema.
Sí, senyor,
una entrevista
que era molt interessant,
molt interessant
i que realment
jo considero
que està a l'arrel
de tot.
I si això s'aconsegueix,
jo crec que aleshores
la paritat
o madona,
és a dir,
la conseqüència
d'arreglar això,
automàticament
crec que donaríem
un pas endavant
importantíssim
en aquest terreny.
Estaríem davant
d'un tema
en què és més
qüestió de cultura,
d'educació,
de canviar
hàbits socials.
Recordem això
que dèiem,
l'Ignasi Boqueras
és un tarragoní
que des de fa anys
estava treballant
amb el tema dels horaris.
Ara,
molts ministeris
i moltes institucions
de l'estat espanyol
en fi,
li estan fent cas
en la manera
d'intentar per exemple
canviar els horaris laborals
que permetin
a homes i dones,
perquè aquí estaríem
parlant de tothom,
canviar els nostres hàbits.
Més que lleis,
caldria això?
El que passa és que també
suposo que és més difícil
canviar els hàbits socials,
perquè vivim en un país
llatí mediterrani
que, en fi,
no és apretar un motor.
El que passa és que
jo crec que la llei ajuda.
La llei ajuda,
però no només la llei,
segurament, no?
Clar que no,
clar que no.
S'ha de sensibilitzar
o s'ha de viure
una mica més
aquesta necessitat
des de la situació
o des de la societat
més civil,
no tan reglada,
com deia el Sergi,
lògicament,
però la llei,
mire,
ara n'hi ha una cosa
que està demostrant
d'alguna manera
que dintre de 10 anys
o de 5 anys
tindran una repercussió
el tema del tabac,
no?
El tema de la llei
del tabac famosa
que no es pot fumar
no sé en quin puesto,
en pràcticament cap puesto,
no?
Bueno,
la gent d'ara
potser tindrà un problema,
però la gent d'aquí
a 5 o 6 anys
haurà vist molta gent
que és normal,
o sigui,
haurà vist moltes coses
que seran normales al carrer.
Llavors,
això d'aquí,
la llei aquesta
potser obligarà
i obliga
a fer una sèrie de coses
que no és la millor manera,
però d'alguna manera
algú
es vol dir avançar
a empreses privades
o iniciatives privades,
iniciatives públiques,
inclús,
els voldran avançar
a la llei
i fer mèrits
o no,
o ficar-s'hi,
diguem,
en aquesta línia
d'avantguàrdia
i incorporar coses
novedoses
com podrien ser
aquestes que esteu comentant,
no?
I jo crec que sí,
la llei pot ser ajudar,
però la societat
ha de fer la resta,
com és lògic.
Potser en el món de l'empresa,
no?
En el món laboral
és on s'han de fomentar...
Sí,
en mesures d'això
de conciliació
de la vida familiar
i personal
amb la laboral,
jo crec que,
com diu el César,
és una de les claus,
és evidentment.
És a dir,
tu només has de facilitar
l'accés
de la dona,
avui la dona
encara és
un pal de vellet important
o que és
l'organització familiar.
Llavors,
clar,
si no té
aquestes facilitats
i aquest accés
per poder compaginar
això,
doncs clar,
la llei pot ajudar
per tot el que tu vulguis
però si per l'altre costat
no s'ajuda
no ho facilitem.
I amb un tema cultural
també,
amb un tema
de cultura
de la mateixa societat,
el que passa,
bueno,
han d'anar a passar anys
i tot això ajuda.
Sí,
perquè l'exemple,
per exemple,
en el món
de l'empresa privada
veus amb grans,
per exemple,
amb multinacionals,
que a nivell d'una sèrie
de responsabilitats
de càrrecs mitjos
sí que se troba
una paritat
però una paritat
perquè hi ha directores
de màrqueting,
etcètera.
però a partir de certa edat
d'aquestes dones
i de començar,
diguéssim,
de càrrecs de responsabilitat
més amunt que aquí
és quan aquesta paritat
ara per ara
desapareix,
no?
I poder,
doncs,
entres en el tema
de la maternitat,
de la conciliació
de lo que dèiem,
de la vida familiar,
amb la vida professional
i aleshores
és com si es tallés,
no?
De cop i volta
i aleshores,
doncs,
bé,
jo crec que aquí
no només una qüestió de llei
que també,
que jo estic d'acord
amb el José
que també és útil,
tenir una llei,
però també un canvi
de mentalitat total.
En fi,
veurem com evoluciona
la societat
i amb això
dels horaris
i de la conciliació
de la vida familiar
i laboral
podem millorar
en els propers anys.
deixi'm apuntar
també en el temps
de la tertúlia
una de les notícies
destacades avui
a la premsa local
i també per nosaltres.
El Departament de Treball
ha detectat
més de 2.700 casos
de frau
en contractes temporals
a les comarques
terrenines.
És una xifra
que avui,
en fi,
la traiem als mitjans
de comunicació
perquè a més,
Tarragona
és la demarcació
de tot Catalunya
on s'ha detectat
més frau
per tot aquest tema
en l'àmbit laboral.
Són molts casos?
No sé si els dona
aquesta sensació
que és gairebé
nefast
que encara
tinguem
2.700 casos
de frau
en un any
de frau laboral
a les comarques
terrenines.
Home,
com a xifra absoluta
és moltíssim.
O que ara
tindria
que no he llegit
la notícia
és veure
aquesta
en valors relatius.
És a dir,
no és
sobre el total
de contractes
que es fan
en tot,
perquè això és dades
provincials,
parlem?
Sí, sí, sí.
Sobre les dades
provincials,
sobre tots els contractes
que es fan
en aquesta període
d'un any,
els 2.000,
no sé quin tant
percent representen.
Però, evidentment,
com a xifra
de valor absoluta
així dita,
són moltíssims.
Jo crec que
això sí que és
un tema
ja de normativa
i de reglament
i d'inspecció
de treball.
I de teneïnes
per inspeccionar,
perquè, clar,
això és per d'inspecció
de treball
i sancions dures
i exemplars
que, d'alguna manera,
bé,
els que fan
bé,
doncs,
estan contents
perquè ho fan bé
i estan dins
de les normes
i els que fan
malament,
doncs, bueno,
han d'entrar
en raó.
José,
et sembla una xifra...
A mi em sembla
una verdadera
animalada,
eh?
O sigui,
i això
potser demostra
que
això no ha passat
ara, eh?
Ha passat
jo diria que
de tota la vida,
perquè si és que
n'hi ha una cantida
tan impressionant,
més de 2.000 casos
que no sé
si són els unis,
perquè suposo
que no han pogut
mirar 100%
totes les activitats
que s'estan desenvolupant
a la província,
han mirat una part
i han trobat això.
Això vol dir
que l'administració
territorial
de la Generalitat,
l'administració de la Generalitat
està fent
la seva tasca
i això també vol dir
segurament que
fins ara
s'havia fet poca cosa,
eh?
Que, bueno,
s'han de fer moltes més coses,
s'han de controlar
les empreses,
les empreses no han de ser
un gestor,
diguem,
que estigui sota
la sospita
ni molt menys,
però, bueno,
tothom
han de presentar
declaració de renta
quan fem la declaració de renta
i tothom estem
sota el que és
el control de l'administració,
per tant,
si se fa un contracte
i n'hi ha un frau,
segurament perjudica el treballador
i si perjudica el treballador
n'hi ha una persona perjudicada
i per tant
l'administració ha d'actuar.
Jo crec que
la notícia és impressionant,
és escandalosa,
no?
Però el pitjor de tot
és que si són,
no sé quin grau de frau eren,
perquè tampoc he llegit
al fons aquesta notícia
i a vegades
n'hi ha graus de frau
que són
absolutament administratius
i que no tenen
massa, diguem,
transfons
i n'hi ha altres vegades
que sí,
que són reiteracions
que perjudiquen
el que és
la persona que treballa
i en aquests casos
deurien actuar
amb molta força.
Sergi.
Jo crec que hi ha
una doble valoració
per un costat,
doncs,
això que deia el José
és una barbaritat,
no?
És que la xifra
així sona forta, eh?
És forta
i aleshores
doncs
és una realitat
en aquests moments.
Ara,
la valoració positiva
és que s'han detectat.
Exacte,
és a dir,
és la doble valoració
negativa
perquè la xifra
és una barbaritat,
però com a mínim
s'ha detectat
i segons avui explica
la premsa
en molts d'aquestos casos
gràcies a haver-se detectat
han passat
de...
Contractes temporals
a fixes.
A fixes.
Per tant,
s'ha solucionat,
ha servit per alguna cosa
a la inspecció
amb aquestes coses concrets
i a més a més
també serveix
fent-se públic
doncs
per a aquelles empreses
o aquells
que estiguin encara
utilitzant aquesta...
això doncs
que vagin sobre l'avís
que vagin sobre l'avís
que l'administració
de la Generalitat
va al darrere
d'aquest tema.
Per tant,
diguéssim,
una valoració
a mitges,
negativa per una banda
però positiva per l'altra.
L'actualitat del dia
i de la setmana
ens deixa altres temes.
En qüestió estrictament
locals
de política municipal
tenim
la controvèrsia,
ahir en vam parlar
ampliament
en el temps de la tertúlia,
la controvèrsia
sobre la pedrera del Mèdul,
ja saben els oients,
en fi,
que tenim
tota la polèmica
sobre la llicència
d'explotació
d'una pedrera
a prop del monument
del Mèdul,
la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona
i l'equip de govern
doncs han polemitzat
en aquests últims dies
sobre qui té
l'última paraula
en la concessió
de la llicència.
Ahir,
com dèiem,
amb tres regidors
de l'Ajuntament
vam tenir una tertúlia
en la que vam parlar
àmpliament
d'aquesta qüestió.
De fet,
en el fons,
tothom està d'acord
en no concedir
aquesta llicència
però hi ha la discrepància
entre qui
té la responsabilitat
fins ara
i qui ha de donar
l'última paraula.
I aquí,
en fi,
ja saben els oients
perquè ho han escoltat
a través de la ràdio
aquests dies
que uns i altres
es discuteixen
sobre
qui ha de
finalment
denegar
aquesta llicència
qui té l'última paraula
sobre aquesta qüestió.
Josep,
què et sembla
tot plegat?
És que avui
ho llegia al diari
abans de venir
no soc tècnic,
jo m'imagino
que deu haver,
no ho sé,
no soc tècnic
i soc advocat
però vull dir que
deu,
no sé,
vull pensar
que deu haver
algun
sistema
de dir,
perquè un té
la llicència
d'urbanisme
m'ha semblat
entendre,
l'altre té
la llicència
d'activitat
és allò
l'ol o la gallina
que és primer
i dius,
bueno,
a veure,
intentant posar raó
intentant
buscar
el millor
el benestar
per el que és
el tarragoní
dius,
a veure,
no sé,
en algun punt
pots començar
a desenredar el fil
i escolta'm,
posem-s'hi tots
perquè la Picabaralla
l'únic perjudicat
en aquest cas
entenc
que només són
el ciutadà
tarragoní
que més veu
que l'un i l'altre
ara,
si tècnicament
si resulta
que va primer
a l'ambiental
i després va
a l'urbanisme
o és al revés
bueno,
escolta'm
que li toqui
que li toqui
no,
no...
Més opinions,
Sergi.
A veure,
és un tema
complicat,
complicat
perquè es barregen
temes urbanístics
en temes
jurídics,
de fet...
Sergi,
perdona,
complicat
però en el fons
tots els partits polítics
pel que sabem
esteu d'acord
en que no hi hagi
en que no es doni la licència
aquí anava
és a dir,
per una banda
és complicat
ahir plantejava
des del punt de vista
de l'oient
del ciutadà
de dir
si tothom està d'acord
perquè és tan complicat
sí,
a veure,
és complicat
i nosaltres
des d'Esquerra Republicana
ahir vam
vam fer una nota de premsa
més tècnica
que no pas política
perquè intentàvem
posar una miqueta de llum
en el tema
perquè a veure
centrem les coses
estem parlant
de l'execució
d'una sentència judicial
és a dir
hi ha hagut
una sentència judicial
sobre l'otorgament
d'aquesta licència
i per tant
d'aquesta activitat
per tant
el tema es complica
el sentit comú
que ens està dient
a tots
que una pedrera allà
no pot anar
i estem parlant
del sentit comú
el sentit comú
independentment
de si saps
més d'urbanisme
o menys
o tens coneixements jurídics
o no els tens
aleshores
com hi ha una situació
i m'ha agradat molt
l'expressió d'allò
que és primer l'ou
o la gallina
perquè hi ha una part
de licències
que les dona l'Ajuntament
i unes altres
que les dona la Generalitat
nosaltres creiem
que aquí
s'han de assegurar
a la mateixa taula
l'equip de govern
dic a l'equip de govern
perquè és qui té
la potestat
per fer això
dins de l'Ajuntament
de Tarragona
els que estem a l'oposició
doncs podem opinar
podem donar
les nostres propostes
però qui ha d'executar
és l'equip de govern
i el govern de la Generalitat
i aleshores
transformar
aquest sentit comú
que tots ens està dient
que això no es pot fer
que seria una breveritat
fer-ho
intentar buscar
les solucions
i tenint en compte
que estem davant
d'una sentència
judicial
és a dir
que s'aturin
de passar-se la pilota
d'un costat a l'altre
se sentin
i vegin
que es pot fer
que s'ha de començar
a parlar d'indemnitzacions
doncs que comencin
a parlar d'indemnitzacions
que probablement
no probablement
segur
que és el rovell de l'ou
diners
estem parlant
de diners
i aleshores
el primer que l'ha de negui
és el primer que ha d'indemnitzar
i aleshores
si es tracta d'això
doncs amb aquesta vida
es poden negociar les coses
es poden trobar
solucions
mixtes
i
adaptar
el sentit comú
de la gent
que diu
que allò seria una barbaritat
fer-ho allà
amb la realitat
i s'ha acabat
però tenint present
que estem parlant
d'una execució
d'una sentència judicial
José
què et sembla?
jo tampoc soc tècnic en el tema
però
basant-me una mica
en els dos comentaris
aquí es tracta una mica d'això
de que
en un moment determinat
quan les
quan les
el patrimoni
no té
no té el valor
que té en aquest moment
o quan les persones
que n'hi ha
no li donen el valor
que li donem
els que estem ara
que són la majoria
lògicament
perquè avui Tarragona
ja surt
a los mitjans de comunicació
que entra dintre del grup
selecte
de patrimoni
de la humanitat
d'alguna manera
això és important
per tant
si això és important
la pedrada del Mèdol
forma part
també
de tota aquesta estructura
llavors
nosaltres hem de defensar
la pedrada del Mèdol
perquè és nostra
no nostra
com a ciutadans
sinó com a propietat
de tot allò
que representa
el patrimoni
de la nostra ciutat
llavors
què passa
nosaltres hem de posar-nos d'acord
d'alguna manera
amb les persones
que tenen dret
sobre aquest terreny
hi ha una sentència judicial
com s'ha comentat
s'ha de complir
suposo
aquesta sentència judicial
s'ha de complir
d'alguna manera
o fent les obres
o indemnitzant
i donant un valor
un valor
de diners
que tingui allò
això no és
això no és
la primera vegada
que ha passat
ni suposo
que serà l'última
que passi
no és una sentència judicial
o semblant
el que va passar
a la sofrera
de Pallarès
aquí a Tarragona
i van tenir
que indemnitzar
o van tenir
que pagar
una quantitat
de diners
perquè pogués
sortir d'aquí
fer una compensació
de terrenys
fer una sèrie de coses
qui ha de pagar això
anem a intentar-ho
no solament
amb el govern
de la Generalitat
inclús
invitaria la taula
també al govern central
i si m'apures
invitaria la taula
també a la Unió Europea
perquè és un tema
molt important
i si és patrimoni
de la humanitat
han d'implicar tots
i a la Unesco
si té quatre duros
per emportar-los també
i és una qüestió
Jo insisteixo
en el plantejament
que feia allà
i per què aleshores
hi ha tanta discussió política
sobre aquest tema
i per què es barallen
l'Ajuntament i Generalitat
que són de colors polítics
diferents
això segurament
és el que
no, Josep?
No, no, no
No, jo crec que
a veure
aquí n'hi ha una inèrcia
i ara és molt fàcil
me l'has posat fàcil
moderador
n'hi ha una inèrcia
d'enfrontament
que l'Ajuntament
de Tarragona
el seu equip de govern
no està acostumat
a fer una altra cosa
i el que fa és això
enfrontar-se
amb tothom
en aquest moment
el que necessitem
en aquesta ciutat
és tenir un equip de govern
i sobretot
una persona
un interlocutor
de l'equip de govern
que sigui
ampliament
diguem
capaç de fer pactes
pactar amb tothom
recabar
diguem
el recolzament de tothom
a més
això està claríssim
que no és capaç
de fer-ho
el que té
és totes les portes
tancades
cada vegada més
i llavors
això no és la solució
i sortir d'aquesta manera
dient que
la responsabilitat
d'una altra
és per això
perquè passi a la història
si ha de passar
d'alguna manera
dient que la Generalitat
és la que va donar
el permís
de la Pedrera del Mèdol
però que no és la solució
la solució
és que la Pedrera del Mèdol
sigui una àrea protegida
i aquesta àrea protegida
s'ha de buscar el temps
perquè la Generalitat
faci la seva feina
i això ho han de fer
entre tots
no dos o tres
Josep
bueno
jo sobre
que es passi
en la de jo
jo estic d'acord
jo també li puc dir
al senyor Cosano
que tampoc estic d'acord
en que surti
el senyor Ballesteros
pels diaris
i la seva obsessió
dir que l'equip de govern
ho va fer malament
en aquest tema
i només digui
que va haver
que apliquin uns articles
de no sé què
quina llei jurídica
que algú li ha dit
perquè ell no n'entén
d'aquests temes
i li han dit malament
perquè tampoc
es poden aplicar
vull dir
que a més
el que li diuen
li diuen malament
vull dir
imagina com anem
doncs el senyor Ballesteros
que tingui el sentit
de la responsabilitat
que està a cap
de l'oposició de Tarragona
i aspira a tenir l'acaldia
doncs que sigui
un bon cap de l'oposició
que vagi a veure
els seus amics de Barcelona
que es digui
senyors
això s'ha de solucionar
i si vol
que capitalitzi
aquesta solució
guanyaria molt més
que sortir als diaris
carregar a compte
a l'equip de govern
i inventar-se articles
i dir coses
que no es corresponen
en realitat
i això
com la Nacional 340
i moltes coses
que en lloc
d'ajudar
i de construir
i fer un exercici
responsable
des de l'oposició
no
crec que és una actitud
no sé
els tarragonits
ja decidir
Sergi
i canviem de tema
des d'Esquerra Republicana
ja ho hem dit avui
a la nota de premsa
que hem fet
que se seguin
en una taula
l'equip de govern municipal
el departament de medi ambient
i el delegat del govern
que parlin
i que intentin arribar
a trobar solucions
perquè estem parlant
del que estem parlant
i al final
aquesta
per aquest sentit comú
que tots ens diu
que això
és una barbaritat
que es dugui a terme
i que hi ha una sentència judicial
doncs això només hi ha una manera
d'arreglar-ho
que es parla d'indemnitzacions
i estem parlant de diners
doncs per tant
que se sentin
aquestes dues administracions
dic totes dues
perquè
cada una
amb les seves competències
doncs té una part
de les licències
que s'han de donar
i
per exemple
l'Ajuntament
no només
té les licències urbanístiques
sinó
per exemple
el pla general vigent
doncs permet
això tranquil·lament
i aleshores aquí
s'hauria de parlar també
i bueno
quan es va pactar
aquest pla general
el vigent
no dic el que s'està modificant
doncs ho permetia
doncs d'acord
no cal fer sang
d'això
és la realitat
crec que el que hem de fer
ara que estem
amb una modificació
del pla general
és que no torni a passar
no cal fer sang
doncs per tant
com no cal fer sang
i
s'ha de trobar una solució
doncs que se sentin
en una taula
i parlin d'això
punt
és així de senzill
que no us passin la pilota
i que se sentin
aquestes persones
que he dit
equip de govern
Departament de Medi Ambient
de la Generalitat
i delegat del govern
de la Generalitat
a Tarragona
i que parlin
doncs no farem més sang
del tema
els hi proposo
perdona
és que el Josep
ha comentat alguna cosa
del Pes Feli
i Pes Feli no hi és
jo volia dir
solament una cosa
també José Cosa
no ha parlat de l'alcalde
i no hi és
l'alcalde de la tertulia
l'alcalde és un polític
que està fent una representació
i Pes Feli també
però bueno
nosaltres estem dintre
del que és la mateixa
a veure
representació pública
ell tindrà una responsabilitat
i tindrà una altra
jo puc parlar d'ell
i ell tindrà possibilitat
de parlar demà
el que no va dir
el Pes Feli
serà res de Josep
perquè no està dintre
de la mateixa
no nivell
sinó història
cadascú estem a la nostra
el que volia dir
és que ell
Pes Feli té
la obligació
i la necessitat
i a més
la responsabilitat
de defensar
allò que pensa
és possible
que alguna vegada
es pot equivocar
jo no sé
estic segur
estic segur
que tenia informació
i estava dient les coses
d'una manera concreta
com per no equivocar-se
en aquesta ocasió
i no se va equivocar
ara bé
potser se l'entén
se l'entén
d'una altra manera
el que vull dir
és que
també
és que
l'Ajuntament
té que fer
l'equip de govern
té que fer
la seva tasca
la seva feina
i la seva feina
és la de
moderar
aquesta situació
i si
l'equip de govern
se crispa
lògicament
l'oposició
li crida l'ordre
no n'hi ha
més històries
alguna cosa més
no Josep
doncs
els últims 4 minuts
de la tertúlia
deixem parlar
d'un altre tema
del que se'n parla
ja fa dies
i que va molt més enllà
de l'àmbit esportiu
que és el tema
del nàstic
perquè en fi
cada dia
és notícia
i ja des de fa setmanes
la possibilitat
que el nàstic
que pugi a primera
ocupa
no només
els aficionats
al futbol
i a l'esport
que també
i evidentment
i sobretot amb ells
sinó fins i tot
altres institucions
i entitats
de la ciutat
i davant d'això
gairebé la pregunta
obligada
de moltes tartulers
en els últims dies
és
quin plantejament
ha de fer la ciutat
i l'Ajuntament
sobretot
en matèria
d'ajuda
i de suport al nàstic
si s'arriba a produir
aquest ascens
a primera
com ho veuen
no sé si són gaire
aficionats al futbol
o no
el Sergi em consta que sí
el Josep
en sembla que també
el José
no sé si va gaire
al futbol
o també
però en fi
com ho veuen
més enllà de si entra
o no la pilota
a la porteria
se li ha d'ajudar
i molt al nàstic
o què hem de fer?
jo davant d'aquest debat
i preu
perquè tenim re
tres minuts
jo davant del debat
aquest que hi ha
de si convé o no convé
a veure
jo crec que
convé o no convé
si el nàstic està
on està la classificació
escolta'm
jo sóc dels que vull
que puja a primera divisió
vull dir
esportivament
s'ho estan guanyant
i crec que
tenim moltes possibilitats
aleshores
davant d'aquesta situació
jo crec que com a ciutat
el que hem d'aprofitar
és això
per treure'n
totes les sinergies
al voltant
d'aquest fet
sigui des de promoció
de la ciutat
a enfortir
l'esport base
de la ciutat
és a dir
que això sigui
com una punta de llança
però que no es quedi
com aquest fet
aïllat
sinó que això tingui
repercussions
a tots els àmbits
estic parlant
amb l'àmbit econòmic
de la ciutat
però també
ja que estem parlant
del món de l'esport
amb l'àmbit esportiu
i estic referint-me
amb esport de base
si no s'aprofita
aquest fet històric
per aquestes dues coses
que he dit
haurem d'aprofitar
la situació
Josep
sí, sí
a veure
el que s'acopsa
aquests dies
ja parlo
intento parlar
amb la raó
perquè amb el cor
és un monastiquero
però amb la raó
que sí que s'acopsa
una mica
amb la societat
tarragonina
a veure
evident tothom
la majoria de la societat
ja li agradaria
que el nàstic
pugés a primera
i lluís
segur que això
fa il·lusió a la ciutat
etcè
però també és veritat
que quan ja entrem
per exemple
en temes econòmics
i tothom
ja no tothom
sembla que està
pel mateix parer
és lògic
primer perquè
creu que
per exemple
el suport de l'Ajuntament
o d'altres entitats
que puguin haver
sí que ha de ser-hi
però cuideu
hi ha altres prioritats
la gent té altres necessitats
hi ha també
l'esport base
que és molt important
i hi ha molts equips
molta gent
que està jugant
a casa nostra
i també necessita el suport
per tant
jo també estic d'acord
vull dir
escolta'm

però aprofitem bé
la sinergia
i que es campi bé
vull dir
que es quitxi tothom
per dir-ho d'una manera
que tothom s'ha de beneficiar
model esportiu
en la ciutat
model esportiu
per un costat
aprofitar totes les sinergies
lògicament
i ho dic així ràpid
perquè vull dir
diverses coses
i molt ràpides
mireu
a l'esport base
més de base
tot el que fan
les associacions
de pares i mares
i tot un seguit
de gent
molt de base
a la ciutat
li donen
30.000 euros
a l'any
això és
comparat
amb el que s'està gastant
per el que és
l'esport d'elit
no res
absolutament una misèria
però no passem
pràcticament
dels 45.000 euros
si parlem
40-50.000 euros
si parlem
de tots els equips
de primera o segona
regional
que tenim a la ciutat
vull dir
pocs diners
per el que és
l'esport base
i estem parlant
d'una quantitat
impressionant de diners
però a més
estem fent una oferta
que segurament
van fer
també
a una sèrie
de camps de futbol
de la ciutat
de posar-li
gent artificial
fa un any i pico
i encara no s'ha posat
jo crec que aquests
3 milions
espero que siguin
més forts
que no pas
la gent artificial
dels camps de futbol
ja veus que això
donaria part molt més
però en fer com que
això de la lliga
i del futbol
fins al juny
encara tindré
moltes tertulies
per fer
ja veureu què passa
Sergi de los Ríos
Josep Andreu
José Cosano
gràcies
i fins la propera tertulia
adeu-siau
bon dia
gràcies