Tens sensacions d'ofec i falta d'aire? Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica, contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem ja, Sònia,
Navarro, bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda des del recop psicològic avui.
Jo crec que abordarem ja, podríem dir que és el darrer capítol
que hem dedicat a parlar dels trastorns de personalitat.
De fet, és un tema que ens ha ocupat en les darreres setmanes,
probablement dels més amplis que hem tractat en aquest recop psicològic de cada setmana.
Però, clar, és que els perfils són múltiples,
i ja ho va dir, ho ha anat comentant la Sònia al llarg dels capítols.
Té una incidència important en la nostra societat,
en els trastorns de la personalitat, en les seves diferents vessants.
Avui ens quedaven tres figures, tres aspectes,
tres perfils per definir dins d'aquests trastorns, no?
Dos?
Dos, dos, exactament.
Dos, dos. Ens quedaven dos.
Ens quedaven el trastorn de personalitat per dependència
i el trastorn de personalitat obsessiu-compulsiu.
Sí, perquè el de per habitació ja l'havíem fet la passada setmana.
Exacte.
De fet, com que ens ha ocupat bastantes setmanes,
però ja vam dir amb la primera,
que eren deu trastorns de personalitats diferents
i que, bueno, mentre expliquem una mica tots,
s'ha anat allargant.
Molt bé.
Comencem parlant de dependència.
Sí, mira, el trastorn de personalitat per dependència
és, bueno, aquell, com sempre hem dit,
el patró de conducte general
i que ningú se senti identificat perquè té algun puntet.
Recordem això que és molt important
perquè són coses que tots podem tenir en algun moment,
però aquí es tracta que és una persona
que sempre actua d'aquesta manera.
El seu comportament sempre és el mateix.
Sempre té aquest comportament, no?
Llavors són persones que necessiten
que els altres s'ocupin d'elles,
que tenen un comportament de molta submissió
i de molta adhesió a una altra persona,
que tenen molta por de qualsevol separació,
és a dir, són persones amb moltes dificultats
per prendre una decisió sobre la seva pròpia vida,
llavors sempre necessiten un excessiu aconsellament
o una excessiva reafirmació
de totes les coses que fan des de l'exterior.
Moltes vegades deixen que altres persones assumeixen
decisions sobre àrees molt importants per ells
o de molta intimitat, no?
O sigui, coses molt importants
i esperen que uns altres ho assumeixen.
Són persones molt vulnerables
i aleshores estan a l'abast de la manipulació
de qualsevol, no?
Per suposat, però clar, el tema de la dependència
és una por a equivocar-se també, no?
A no decidir.
Ai, una por a decidir, perdona.
Llavors, clar, aquí estàs molt insegur,
és un punt, però d'una forma molt exagerada, eh?
Tenen moltes dificultats per expressar un desacord
en una conversa, en una cosa...
És que és igual, en qualsevol cosa de la vida
no es posaran en desacord,
no sigui que per aquesta raó els altres els rebutgin, no?
Tenen moltes dificultats per iniciar qualsevol projecte
o per fer alguna cosa que ells saben com volen fer-ho,
però probablement ho acabaran fent,
com ho digui una altra persona,
perquè no s'atreviran a parlar del que pensen.
Necessiten tant la protecció
que moltes vegades són persones que es presentaran voluntàries
a tasques d'aquelles que ningú vol fer,
precisament perquè és una manera...
Per sentir-se acceptades, no?
Exacte, de pensar que els altres el puguin acceptar, no?
Es veuen incapaços de cuidar-se a si mateixos,
és a dir, que si no tenen una altra persona al costat
no podran tirar endavant sols.
Quan finalitzen una relació de parella
ràpidament enganxen amb un altre,
perquè són incapaços d'estar sols,
per tant, el procés de dol no el fan mai,
llavors, normalment solen estar molt preocupats
perquè els puguin abandonar.
Llavors, la mateixa por a que els abandonin,
que era tota una sèrie d'angoixes,
que, bueno, clar,
estàs una mica a forces a l'altra persona
o a les altres persones que tens al voltant
a que estiguin excessivament per tu, no?
Llavors, són persones que tenen pensaments del tipus
jo no puc sobreviure sense algú que es faci càrrec de mi
o sense algú que em protegeixi, no?, d'alguna manera.
Si la meva parella em deixa, per exemple,
em desmoronaré i no podré continuar endavant.
Si fos independent,
seria una persona sola i aïllada,
per tant, per estar amb els altres
haig de dependre dels altres.
Clar, això és una idea irracional molt gran,
però es pot funcionar, no?
Solen tenir pensaments molt dicotòmics,
en el sentit que o són independents
o són dependents.
Com no hi ha terme mig, no?,
de pensar que poder en un àmbit
necessites més recolzament,
però en un altre àmbit,
doncs tu et pots moure perfectament sol
i pots anar fent, no?
O que tot li va molt malament
o tot li va molt bé, no?
És a dir, o d'un extrem a l'altre, no?
O molt positiu o molt negatiu.
Amb moltes dificultats per veure la vida
una mica en l'intermig que és, no?
Per tant, canvis d'humor molt radicals, no?
No té per què, d'acord?
Perquè pot ser, però no té per què.
Perquè sempre estaran en recerca
que els altres l'acceptin, el reforcin,
i llavors si troba això, no?
I a més és un tipus de persona
que ja s'ajunta amb persones que li reforcin,
si troba això es va quedant tranquil.
S'angoixa, però quan algú no li respon de la forma...
Però ja es buscarà la vida per obtenir
el reforç i el recolzament
per un altre cantó,
vull dir, per un altre cantó,
en vull dir, amb unes altres persones.
Per tant, ja farà les seves amistats d'aquesta manera.
També solen tenir pensaments del tipus
que mai seran capaços de fer alguna cosa.
Per exemple, mai seré capaç de viure sol,
o mai seré capaç de conduir un cotxe.
Hi ha moltes frustracions, no?
Perquè aquells somnis o aquells desitjos
no es compleixen mai
perquè no s'atreveix a dur-los a terme.
Però és que ja no ho intenten, eh?
Ja ni ho intenten.
Per tant, no hi ha aquest procés de frustració d'allò no...
És que ja, d'entrada, ja estan convençuts
que no ho aconseguiran.
Per tant, difícilment...
No tenen desig.
No, no, sí que tenen desig.
El que passa és que difícilment passaran a l'acció.
Per què?
Precisament perquè eviten la frustració.
O sigui, es frustren, per dir-ho d'alguna manera,
evitant la frustració.
Perquè al final, evidentment, cada vegada depenen més
i cada vegada se senten més insegurs.
El que passa és que ho fan
perquè eviten trobar-se davant
que una cosa els hi surti malament.
Cosa que creuen que no podrien tolerar.
Llavors, per exemple, si són dones,
perquè és un trastorn que es dona més...
A les dones?
A les dones.
poden pensar que el marit o la parella
sempre farà les coses millor que ella.
I partint d'aquest concepte,
totes les decisions les traslladarà a l'altra persona.
Això no vol dir que estigui d'acord amb totes les decisions,
però ho farà perquè pensarà que són millors que les seves.
Home, doncs en aquest cas,
la parella també té un ídol a càrrega que porta, no?
Molt, molt.
Però, clar, això pot crear que realment
en algun moment de discussió
aquesta persona pugui pensar
que realment l'abandonarà.
Llavors, aquí encara fa més angoixa
i encara fa més dependència, no?
Això com a patró constant de conductes.
En creixement, en creixement no s'atura mai.
Que et mous amb tots els àmbits.
Ara estàvem comentant això de la parella,
però és que és igual, dintre de l'àmbit laboral,
et mous amb tanta inseguretat
que acabaràs fent les feines que ningú vol fer
perquè, a més a més, t'ho hauràs ofert
tu mateix.
Per la por de que et facin fora.
Exacte.
Llavors, doncs clar, cada vegada
tindràs un tipus de feina que t'agrada menys
i cada vegada, a més a més, l'has assumit tu
i, a més a més, l'has demanat
i, a més, per exemple...
És una espiral.
Però és que es dona en tots els àmbits,
amb les amistats...
Són persones de les que deixen
que els altres s'aprofitin d'elles,
per dir-ho d'alguna manera.
I si allò, dit d'una manera plenera,
s'hi donen bones persones encara,
però com doni amb alguns aprofitats o aprofitades,
es troba amb aquesta dificultat
que cada vegada s'agreuja més, aquesta situació.
Clar.
Llavors, a veure,
és un dels trastors de personalitat
que pot fer més consulta, eh?
Saps que havíem comentat
que a alguns és difícil que arribin a consulta.
Aquest és un dels que pot arribar
més fàcilment en consulta,
perquè la persona pot arribar a un moment
que tingui un nivell d'angoixa tan alt...
Que no sàpiga per què.
Que no sàpiga, exacte.
És a dir, i llavors que et vingui
per algun procés d'angoixa
o per algun procés depressiu...
I al final es detecta
un trastor de personalitat
de tipus depenent.
Exacte.
Però és molt fàcil
que realment arribi a consultar,
perquè és molt fàcil
que acabi amb trastors d'ansietat,
amb trastors depressius,
amb trastors adaptatius...
Vull dir que acabi
amb un altre tipus de trastor,
precisament perquè, clar,
va funcionant
amb tota una sèrie d'idees irracionals,
que les veu com anormals,
i, clar,
va fent un patró de conducta
molt desadaptat.
Però, en aquest cas,
el poder acabar molt fàcilment
amb altres trastors
és més fàcil
que es faci consulta,
per dir-ho d'alguna manera.
El procés de recuperació
és similar als altres trastors, no?
Sí, sí, sí.
La complexitat és la mateixa.
S'ha de tornar a reconstruir
tota la personalitat, novament.
I, a part, aquí hem de pensar
que s'han de treballar molt
totes aquestes idees irracionals, no?
fer-li veure
que totes aquestes idees
amb les que ha basat
tot el seu patró de conducta habitual
estan equivocades.
Vull dir que no ha d'agradar a tothom.
Què no ha de fer?
Que les idees dels altres
no són millors
que les de la persona en concret.
Que ha de decidir què vol,
que s'ha de fer càrrec de la seva vida.
Que un ha de portar una mica
i ha de decidir què vol fer, no?,
en general,
amb les diferents coses.
Que no té per què quedar-se
amb les coses més desagrades.
Clar, s'han de treballar molt
totes aquestes idees irracionals
que vegi que no són tan lògiques
com sempre li han semblat
en tota la seva vida, no?
Ja, ja.
És difícil perquè és canviar
no una, ni tres, ni quatre, ni vint,
sinó és que és canviar
les idees irracionals
que conformen
tota la teva estructura de vida,
tot el teu patró, no?,
de conducta.
En fi, hi ha una prevalència important, no?
Doncs, més o menys,
igual que els altres al voltant
de l'1,
l'1 hípico,
però es dona més en dones,
en aquest cas.
Però, bueno,
entre l'1, l'1 hípico,
que és una mica
la majoria dels trastorns
de personalitat
que es donen
en aquest percentatge.
Parlem ja del darrer.
Sí,
el trastorn de personalitat
obsessiu-compulsiu,
que vaig dir
que no el confonguéssim
amb el trastorn
que havíem parlat
d'obsessiu-compulsiu,
que era un trastorn d'angoixa,
purament.
Si te'n recordes,
quan vam parlar
del trastorn d'angoixa,
d'obsessiu-compulsiu,
vam dir
que eren persones
que tenien
molta angoixa
per algun àmbit concret,
per exemple,
la neteja,
o, per exemple,
doncs,
repetir coses,
o comprovar
que han tancat la clau,
comprovar
que han decat el gas,
no?
I llavors,
doncs,
que tenien
molta angoixa
per aquest...
Però en aspectes
molt concrets,
exacte.
Molt aïllats.
Molt aïllats,
no?
Llavors,
feien la...
Tenien una obsessió
per si es quedaven
al gas obert,
per exemple,
i llavors feien
la compulsió
d'anar comprovant,
no?
La compulsió
és la conducta aquesta
que comprova
i comprova
i comprova
i que moltes vegades
els podia fer perdre temps.
És una periodicitat constant,
no?
Surto de casa,
torno que no sé
si ho he fet,
pujo al cotxe,
calla que tornaré
a entrar un altre cop,
no sigui que...
Exacte.
Però llavors,
en aquell cas,
es donava
amb una conducta
concreta,
és a dir,
podíem parlar
que una persona
té un trastorn d'obsessió
compulsiu
amb la neteja
o amb la comprovació
de la clau...
La seguretat,
aquest tipus de coses.
Però ho concretava...
Aquí seríem tot.
Aquí és molt general,
llavors,
per això és un trastorn
de personalitat,
no?
Perquè en aquell moment
és un trastorn d'angoixa.
Estem parlant
d'una cosa...
Un capítol puntual.
Molt concreta
que ens angoixa
a la nostra vida,
no?
En aquest cas,
doncs,
és una persona
que està molt preocupada
en general
per l'ordre,
pel perfeccionisme,
pel control mental,
i llavors,
tot això afecta
a que sigui una persona
que és molt poc espontània,
que no és flexible,
tot el contrari,
és molt rígida,
i que a més a més
va disminuint
la seva eficiència
i la seva eficàcia,
perquè clar...
No es pot fer tot perfecte.
Sempre està...
A més,
és impossible.
Això ho hem de tenir
molt clar, no?
Llavors,
són persones
que es preocupen
molt per detalls,
per les normes,
per les llistes,
per l'ordre,
per l'organització,
moltes vegades
perdent-se
tant en els detalls
que al final
perdent l'objectiu
pel qual feien
aquella tasca,
vull dir,
perquè controlen
tant,
tant,
tant,
tant,
que al final
poder l'objectiu
pel qual anaven...
Ja ni ho tenen oblidat,
pràcticament.
L'han perdut de vista,
no?
Moltes vegades
volen ser tan perfectes
i acabar les coses
d'una manera tan perfecta
que fa que
no acabin mai
les tasques.
Per exemple,
són persones
que amb una feina
doncs
són feines perfectes
però que triguen
tant de temps
posen fer les feines
que evidentment
no són eficients
ni eficaços,
vull dir,
perquè no...
Clar,
potser no cal tant
d'adorno,
no?
En segons què?
Perquè,
a veure,
són tan exigents
amb si mateixos
que no poden...
I ho són amb els altres
també.
Igualment,
exacte,
però patró de conducta
en general,
no?
Moltes vegades
dediquen molt de temps
a la feina
i a la productivitat
excloent
activitats d'oci
o les amistats
o...
perquè sempre que no hi hagi
necessitats econòmiques
evidents,
perquè també a vegades
hi ha moltes persones
que realment
treballen moltes hores
però, bueno,
hi ha una necessitat econòmica
i han de fer
en un moment puntual
un esforç
doncs
d'estar moltes,
moltes,
moltes hores,
no?
Però sempre que no n'hi hagi,
és a dir,
que han d'estar
sempre comproduint,
no?
Són persones
incapaces
d'estar
una estona
sense fer res
perquè si no
estan produint
estan perdent el temps,
és una miqueta
per aquesta necessitat
de ser perfecta,
de fer sempre coses
que tot
quadri
ser útils
exacte
llavors solen tenir
molta tarquedat
són molt inflexibles
com he dit,
molt escrupulosos
en general
per exemple
els costa molt
llançar objectes
o papers
o coses d'aquestes
que són inútils
vull dir
que ja no utilitzem
i que no serveixen
per res
però fins i tot
els costa
desprendre's
d'aquestes coses
que a vegades
tenim
que s'acumulen
i que un dia
fas neteja
i us vinc de fora
tot això d'aquí
doncs
els costa molt
encara que fins i tot
no tinguin
ni cap valor sentimental
no vol dir
que et costi
una cosa
llançar-la
sí
és que
és desprendre's
de coses
que poden ser
utilitzables
en algun moment
normalment
són persones
que
els costa
molt delegar
perquè no se'n fien
dels altres
perquè pensen
que si no fan ells
la feina
la feina
quan dic feina
no em refereixo
només a l'àmbit laboral
la tasca concreta
que hagin de fer
si no la fan ells
no quedarà
exactament igual de bé
que si la fa un altre
per tant
no se n'enfien
que els altres
puguin ser
perquè ells són
més exigents
i més bons
que la resta
de persones
per tant
normalment
s'ho van carregant tot
i acaben intentant
fer
absolutament tot
moltes vegades
som persones
que
quan no poden tenir
un control
de tot l'entorn físic
que clar
això és
sempre
perquè és molt difícil
tenir un control
de tot
el nostre entorn
doncs s'enfaden
i expressen
l'ira
molt obertament
és a dir
s'enfaden
i fan explosions
així dirà
bastant
llavors
realment
són persones
que
els pensaments
que solen tenir
és a dir
amb els patrons
de pensaments
que es mouen
és
doncs
haig de realitzar
aquesta tasca
a la perfecció
no hi ha una manera
una altra manera
de fer-la
ho haig de fer
jo mateix
o no quedarà bé
si no ho faig jo
millor
hauria d'estar fent
alguna cosa
útil
en lloc de
posar-me a lleig
una novel·la
per exemple
la incapacitat aquesta
per poder
relaxar-se
o gaudir
i si m'oblido
de fer alguna cosa
per exemple
és una altra cosa
no puc oblidar-me
per tant
haig d'estar amb les llistes
el reforç
el record
aquesta constant
o inclús
doncs
arribar a una festa
i dir
és que haig de gaudir
de la festa
com obligat
a haver-ho de fer
clar
amb la qual cosa
és molt difícil
que realment es gaudeixi
i s'arribi
al nivell de gaudiment
que s'ha exigit
la norma diu
que en aquell moment
t'has de divertir
i t'has de divertir
exacte
clar
això ho porten
extrems
fins i tot
els pocs moments
que poden tenir doci
doncs
realment
és tot
un estrès
i un moment
d'exigència
i perfecció
molt alt
el qual la persona
pateix
moltíssim
i sobretot això
no confondre-ho
perquè un
és un trastorn
de personalitat
que afecta
totes les àrees
i l'altre
per molt que s'assemblin els noms
és un trastorn d'angoixa
que afecta
en una àrea
concreta
de la teva vida
i clar
la forma de treballar-ho
encara que sigui similar
no afecta
a totes les àrees
és que no és el mateix
treballar en una àrea
o uns pensaments irracionals
que tenim
en una àrea concreta
que pensaments irracionals
que tenim
a totes hores del dia
afecta més homes que dones
en això no discrimina
en aquest
més o menys igual
vull dir que no
també un 1%
aproximadament
i en aquest cas
afecta igual
a homes que a dones
i la dinàmica
de teràpia
de recuperació
exactament igual
que la resta
de trastorns
pensar que
amb tot el tema
dels trastorns
de personalitat
ens basem molt
en treballar
totes les estructures
de pensament
que tenen
que a més
les veuen
com superlògiques
llavors
qüestionar
totes aquestes
estructures
de pensament
que han anat
ells
absorbint
al llarg
del temps
llavors anar
qüestionant-les
fins que realment
la persona
se n'adona
que tal i com
veu la vida
i tal com actua
poder no és
l'única manera
que existeix
ni tampoc
és la millor
ni tampoc
és la lògica
vull dir
en posar
en qüestió
i en dubte
moltes de les coses
que fan
d'aquesta manera
acabem
els capítols
dedicats
als trastorns
de personalitat
en tot cas
reafirmar
o recordar
millor
dit una vegada més
que
tenir episodis
concrets
de la seva vida
que es puguin veure
reflectits
en alguns d'aquests
quadres
que ens ha anat
dibuixant
la Sònia
no vol dir
que patim
un trastorn
de personalitat
ni de bon tros
vam trobar episodis
puntuals
en la nostra vida
amb aquestes actituds
en principi
la majoria
de trastorns
perquè també
hem pogut entendre
arriben
al psicòleg
per capítols
de depressió
o d'angoixa
i és després
posteriorment
quan el professional
doncs va esbrinant
i va mirant
si realment
darrere
hi ha un trastorn
de personalitat
no és una afecció
que es pugui diagnosticar
amb facilitat
per tant
no fem de psicòlegs
casolants
intentem dir
és que és el que té
fulanit
o el que tinc jo
no és molt més complicat
que tot plegat
tot el que hem comentat
tots els diferents
trastors de personalitat
tothom pot tenir
en algun moment
alguna característica
semblant
perquè tots podem ser
en un moment
dependents
en un moment concret
tots podem en un moment
pensar que som els millors
del món
més el narcisista
o tots podem
tenir una obsessió
amb algun tema concret
o tenir un episodio
de dependència
d'un altre
exacte
tots podem tenir
però clar
una cosa és que
puntualment
podem fer
algun tipus
de conducta
i una altra cosa
és que la nostra
forma d'entendre
la vida
sigui aquesta
és molt difícil
que una persona
faci consulta
per aquest tipus
de trastorn
precisament
perquè la persona
no creu
que ell tingui
un problema
la majoria
que he dit
que arriben a consulta
són perquè arriben
com tu has dit ara
per depressió
per trastorns
d'angoixa afegits
o per trastorns
desadaptatius
i
alguns
fins i tot
és molt difícil
que alguna vegada
arribin
perquè
simplement
la persona
ni s'ho plantejarà mai
llavors
alguna persona
podrà
viure tota la vida
amb algun trastorn
de personalitat
i
mai
serà
ho passarà malament
en els seus moments
però mai serà
diagnosticat
Sònia Navarro
moltíssimes gràcies
ens retrobem
la propera setmana
serà l'anterior
a la setmana santa
que farem un breu parèntesi
de vacances
donarem vacances
un dijous només
a la Sònia
i la setmana vinent
t'esperem aquí
al matí de Tarragona
a Ràdio
gràcies
molt bé
fins la setmana que ve
Sents que no pots
controlar
controlar els teus impulsos
ni la teva conducta
creus que tens
pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera de Tarragona
o ve al telèfon
977-22-05-60
La salut passa
pel benestar psicològic