logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
És el temps de comentar algunes de les notícies
que us estem explicant des de primera hora del matí
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui ens acompanyen un periodista i dos advocats.
El periodista és en Jordi Salvat,
el director del gratuït Més Tarragona.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I els advocats són el Javier Soler Poblet.
En Javier, bon dia.
Molt bon dia.
I també el company de professió i no sé si rival, Albert Ballbé.
Albert, també bon dia.
Estimadíssim company, amic de fa molts anys,
company de carrera, vam compartir col·legi major Saragossa.
Ens va passar molt bé.
Això vol dir que tenen la mateixa edat, que no la direm.
I abans d'ahir a la nit.
I l'altre dia a la nit també s'ho van passar molt bé.
Albert Ballbé és advocat, no cal dir-ho,
però també és tinent d'alcalde de Cultura.
Així que amb aquests tres convidats comentarem l'actualitat del dia.
Avui, pràcticament tots els mitjans de comunicació locals
coincidim en destacar una notícia,
la petició pública que feia ahir l'Ajuntament de Tarragona
de demanar el suport de l'UNESCO
i el Ministeri Espanyol de Cultura
per preservar la zona del mèdol
i paralitzar la llicència d'extracció d'aquella pedrera.
Recordaran els oients que fa uns mesos
va sorgir tota aquella polèmica
al voltant d'una petició
perquè hi hagi una pedrera d'extracció
en aquella zona propera al monument del mèdol,
que és un dels monuments declarats a Patrimoni Mundial.
Doncs bé, ahir l'Ajuntament,
després de la Junta de Govern Local,
diuen que enviaran una carta a l'UNESCO
per demanar el suport d'aquest organisme internacional
i que també s'adreçaran al Ministeri de Cultura.
És a dir, que després d'uns mesos de silenci
sobre aquesta qüestió reapareix aquest tema.
Jordi, pot haver-hi polèmica a partir d'aquí
o és un pas que d'alguna manera paralitzarà definitivament
la possibilitat que hi hagi una pedrera en aquella zona?
El que tinc entès, la decisió final és de la Generalitat.
Per tant, l'Ajuntament aquí està fent
el que creuen que ha de fer,
que és esgotar totes les vies
per evitar que hi hagi una pedrera
a pocs, tinc entès que són uns 700 metres del mèdol,
on hi ha béns patrimonials d'internacional.
Per tant, recórrer el Ministeri de Cultura
i recórrer l'UNESCO,
ja diríem que és potser el màxim que es pot fer.
Però recordem això,
recordem que la llicència ens fa molts d'aquesta manada,
està paralitzada,
però que l'última decisió és de la Generalitat.
Ja bé.
Albert, com ho veieu?
A veure, jo el que veia és que
tot això és un joc de despropòsits,
perquè realment el que no pot ser
és que hi hagi una activitat extractora o extractiva
tan a prop d'un paratge tan delicat.
És a dir, no només és important per l'agulla famosa del mèdol
que marcava el punt algi d'home com a la cantina romana,
sinó pel fet també d'un microcosmos
que es crea al tombant del mèdol.
Ja fa anys es va pensar,
es volia tornar a utilitzar el mèdol
com s'havia fet als anys 30,
on hi havia concerts, era un lloc de cultura.
Però els enteros van dir que s'havia creat un...
Un espècie de clima.
Sí, però més que el clima era
que hi ha una vegetació, uns animalets específics
que fan que això sigui certament intocable.
Jo el que vaig sentir ahir la comissió del govern,
el que alarmava especialment és que
el pla de labores que proposa els senyors de la cantera
utilitzen uns sistemes extractius realment impactants.
És a dir, no sol hi ha excavació al govern,
sinó també hi ha peditamina,
en conseqüència, per la poca distància
que té el company periodista d'un lloc a l'altre,
realment el tema pot ser terrible.
La senyora Martorell, que està al cas de l'assumpte
perquè li correspon per la seva competència,
diu que es garanteix, és a dir,
és molt previsible que la cantera Sant
s'anés a no risc.
I clar, jo crec que val la pena.
I després la senyora Martorell va explicar,
va posar una sèrie de comparances amb, per exemple,
sembla ser que Castella Lleó
és l'autonomia que té la legislació
de protecció...
Més restrictiva, no?
Més restrictiva i més moderna.
I més moderna.
I posava l'exemple de Datapuerca,
que sembla que hi ha una protecció de 50 quilòmetres.
És a dir que, bé, 700 metres,
jo 50 metres ho trobo una mica exagerat,
però, home, 100 metres és molt, molt, molt a prop.
Jo crec que tampoc és que una cantera
sigui una activitat
que tingui un interès social important,
i crec que es poden anar a buscar pedra en un altre lloc.
Ja bé.
Jo aquí, a la cantera del...
La premissa fonamental és que s'ha de fer
el possible i el impossible
perquè no es faci aquesta cantera.
Però tenim dos...
Sobretot un problema molt greu,
que és la legalitat.
I, efectivament,
tots els papers, per entendre'ns d'alguna manera,
dels senyors aquests que demanen la cantera,
estan dintre de la legalitat.
i també l'actuació final de la Generalitat i tal,
també ve limitada per l'imperi de la llei.
No obstant, jo el que sí que estic totalment en contra
és que es faci...
s'utilitzi una altra vegada com a cantera,
el mèdol té que ser una zona protegida
i s'han de buscar tota classe de mitjans,
pactes, el que sigui,
a fer efecte que s'impedeixi
l'utilització de la cantera
com una altra vegada com a cantera.
Per tant, s'han d'utilitzar tots els mèdols.
Però el que sí que és veritat
i que partim d'una base que ens ve en contra,
que és que la legalitat vigent,
aquesta gent estan actuant dintre de la legalitat vigent.
Per tant, a partir d'aquí,
les modificacions legals que hi puguin haver,
com tu comprendràs,
i l'Albert ho sap més que jo,
la retroactivitat de la llei, etcètera,
impedeix que hi hagi un canvi legal
i que es quedin sense poder fer la cantera,
però sí que s'ha d'anar amb molta mà esquerra
i arribar a un pacte molt important
i a partir que es pugui impedir d'alguna manera
o pactar la no utilització de la cantera,
llavors sí que hauríem de fer la llei d'aquesta
que parlaves tu, Albert, de Castilla-Lleó,
que té tot un terreny definit i gran conforme
perquè no es pugui tocar definitivament mai més,
ni tindre mai més, que reprodueixi mai més
el problema que s'està patint amb la cantera del Medo.
En fi, veurem què diu la Generalitat,
que, com dèiem,
és l'última administració responsable
en el tema de les llicències.
Veurem com evoluciona el...
Però jo repeteixo,
la Generalitat en aquests moments està lligada pel llei, eh?
En fi...
El problema és legal, potser.
No, però a veure, jo, Xavier,
no es tracta que discutim de temes legals.
Em consta que els propietaris de la cantera
o més que els propietaris,
els explotadors de la cantera van posar un plet
i van aconseguir que el tribunal els digui
que sí que la podien explotar, la cantera.
Però ja saps tu com funcionen les coses,
la nostra justícia,
que tots són compartiments estancs.
Estic convençut que el plet que es va seguir
per obtindre una resolució del tribunal
que els permetés explotar la cantera
era per un tema d'ordre urbanístic,
no per un tema patrimonial.
És a dir, estic convençut que tu ja saps
que el nostre dret tots són compartiments estancs.
I si tu estàs en un procediment,
el que estàs discutint és si aquell ús és adequat o no,
ningú se'n dona compte o ningú vol veure
que a 600 metres hi ha un monument romà.
Jo estic convençut que són dues situacions jurídiques diferents.
Una, que això es poden explotar la cantera,
però quan s'alegui que hi ha un monument romà,
segur que la llei de patrimoni a Catalunya
permet posar traves en aquesta explotació.
No ho sé, perquè ara tots dos parlem una mica...
Deu i do.
Deu i do.
Però jo crec que hi ha arguments perquè això no siguin.
Jo crec que s'han d'utilitzar tota classe d'arguments
i el pacte sobretot.
I el pacte sobretot i acabar...
I ha d'haver-hi també una voluntat política, no?
En fi, més enllà del que diguin...
Jo crec que aquí el consistori ha d'anar tots a una.
No, no, i suposo que la Generalitat,
quan tingui coneixement sobre el tema,
el senyor Terratge és, home,
regularment sensible,
com perquè posi de la seva part...
A més que el senyor Terratge que coneix tot aquest tema.
que no és un indocumentat en quant a temes de Tarragona,
sinó que, home, indocumentat amb...
Poc sensible, però no és poc sensible,
sinó que...
I a més que coneix el territori que l'han tingut aquí, no?
Jordi, què volies fer això?
No, que el problema, doncs, és com en moltes altres temes,
el marc legal,
que sempre és una mica insuficient en aquest tipus de situacions.
I l'altre tema és potser això,
que cal potser que la Generalitat faci un posicionament més potent en aquest tema.
Perquè l'Ajuntament sí,
que sembla que estigui desgutant tots els recursos,
però la Generalitat potser falta un pronunciament més clar,
dient això, dient que...
A més, són activitats molt incompatibles.
A veure, un monument, doncs, romà,
amb una pedrera.
A més, partint d'això que dèiem abans,
que fa 2.000 anys, doncs, s'extraïa pedra d'allà,
ho tindríem una mica com a mostra, doncs,
d'aquest procés, doncs, en aquell moment.
Cada 2.000 anys després, si torni a fer el mateix,
havent molts altres llocs per buscar,
per extraure pedra, doncs, sembla una mica això.
És que potser el problema legal,
com diu l'Albert,
i és el que dius de la justícia,
tu li demanes un permís i et diuen que sí.
El que passa és que jo crec que potser obviar van obviar.
No es vala que, escolti,
és que a 70 metres o 700 metres
hi ha un tema d'aquests
que és molt important i tal,
i això no es va utilitzar.
És curiós que a Tarragona,
per acabar un pou per fer qualsevol cosa,
et demanen permís,
et donen l'informe vinculant del Departament de Patrimoni
al senyor Costa.
Però com aquí, el que es devia demanar
era un permís d'activitat,
doncs, probablement aquí no devia...
És a dir, per alguna llacuna legal,
aquí el tema devia passar.
Però jo crec que el tema és tan devulto
que es buscarà un remei,
això està claríssim.
En fi, parlem d'una altra qüestió.
Entre ell avui també hem parlat
d'una infraestructura
d'aquelles que històricament
ha reivindicat el territori
de l'autovia Tarragona-Montblanc
i de les connexions a Tarragona
amb l'interior de Catalunya
i fins i tot amb el centre de l'estat espanyol,
perquè el diumenge es van trobar
a les comarques de Lleida
l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,
i el president de la Diputació
en un acte d'homenatge
a l'ex-arquebisba de Tarragona,
Ponigol.
I en fi, en el marc d'aquella trobada,
els dos polítics van reclamar,
es van queixar que l'estat,
que el govern central,
fa anys que menys té aquesta infraestructura,
la de l'autovia Tarragona-Montblanc,
que després faria possible
la connexió també
en forma d'autovia
amb la de fins a Lleida.
Ahir, per cert, la diputada socialista
al Parlament, Núria Segur,
contestava als dos polítics,
el president de la Diputació de Lleida
i a l'alcalde de Tarragona,
que aquest any començaran les obres,
finalment aquest any començaran les obres
en el primer tram Tarragona-El Morell.
Però, d'un i do, el retard,
de fet, acusava,
a Convergència i Unió acusava
del retard des de finals dels anys 80
que no s'hagués pogut fer abans
aquesta autovia,
aquesta connexió de Tarragona
amb les comarques de l'interior de Catalunya.
Jo el que diria...
Una d'aquelles picabarelles
entre partits
i l'infraestructura sense fer encara.
No, no, a veure,
però jo recordo
que aquesta és una infraestructura
que fa l'Estat, l'Estat.
L'Estat, qui sigui.
L'Estat, el PP, els socialistes,
qui sigui.
Jo sé que això és l'Estat.
Primera qüestió.
I segona qüestió,
que un ajuntament
que fins fa molt poc temps
estava feliçment regit
pel Partit Socialista de Catalunya,
van ser uns dels que van posar
més inconvenient...
Per la de Valls.
Valls, Valls.
Per saber per on passava l'autopista,
si per més amunt o per més avall.
I això, d'alguna manera,
va aturar el tema.
De totes maneres,
jo crec que ara...
És a dir,
jo crec que el Nadal i el Gavín
tenen raó en reclamar aquesta qüestió.
I també té raó la diputada socialista.
Això es fa ara mateix.
Ara dir, no,
la culpa és de la Generalitat.
Doncs miri, senyora diputada,
crec que aquí...
No, de la Generalitat no, eh?
De Convergència i Unió.
Aquí, a Tarragona.
Boca pecadora.
Però escolteu-me una cosa.
Convergència i Unió
pot dir de totes les culpes del món.
Menys la de fer o no fer una carretera.
Si aquesta carretera
és una infraestructura
que correspon a l'Estat,
ja em diràs tu
què, com i quan,
el respecte.
Jo crec que la millor notícia
de tot el que has dit
és que això,
a curt termini,
jo ho sabia pel Carles Sala,
que és un expert
en infraestructures del territori,
que aquesta és una obra
que es farà immediatament,
que serà una obra
extraordinària,
que permetrà
que la gent que ve
a la Costa Dourada,
des de Pamplona,
des de Lleida,
des d'on convingui,
des d'Andorra,
lloc de molta passateta,
tinguin un accés
extraordinari
a la nostra platja,
i per l'únic que pateixo
és per la pàtria
de la mare del Xavier Sobelé,
per Montblanc,
que Montblanc ja ara
ha començat a fer
un despegue econòmic
molt i molt important
i a mi això,
honestament,
no m'agrada.
M'agrada que els llocs creixin,
però que creixin
d'una manera sostinguda
i Montblanc
es convertirà
en aquesta nova infraestructura
en una petita
vila dormitori
on,
entens?
Llavors això em preocupa molt.
És a dir,
de tot el que dieu,
l'únic que reclamo
és que els que manen Montblanc
tinguin el bon criteri
de fer un creixement...
Sí, sí,
sí, bueno, sí.
Ara no,
ara no m'agrada
la competència i unió.
No, ara no.
Que tinguin
un creixement
molt sostingut
perquè Montblanc
no perdi el seu bancant.
Jo no,
se n'agrada que sí,
que manes convenència
Montblanc,
amb un pacte...
No,
mitja legislatura,
mitja legislatura,
va ser...
Alcalde,
però vas amb l'equip de govern...
Sí, home, sí,
però l'alcalde ara,
però l'alcalde no és el senyor Carrera,
és un altre senyor que...
No, no, el van canviar a mig.
Val, val, val, val.
Per això ho dic, per això ho dic.
Però esteu a l'equip de govern.
Però és igual.
Si el retirem a l'alcalde,
abans m'anava el senyor Andreu Maia,
jo, que si no recordo malament
a la PCP.
No, heu d'iniciativa.
En última instància,
saps què passa?
Que això de les culpes retroactives,
com veia el Xavier,
això no és lícit.
És a dir,
en totes les coses
tothom té la seva...
I més amb infraestructures
que són de diferents administracions,
això també és.
La culpa és de vostè.
A mi, el que em sap greu
d'aquestes coses...
Escolta, llavors hi havia aquella,
llavors hi havia...
Home, el trit segurament
és que el 2006
tinguem la carretera
que tenim per davalls, no?
Què és el que és important?
Això potser és el que és greu.
Això és aquella cançó
que cantava Serrat,
que, entre altres coses,
la culpa és de l'altre
o si alguna cosa le sale mal, no?
Vull dir que això,
la culpa és de l'altre, tu.
Jo crec que la gent
ha d'assumir
les seves responsabilitats
en els moments
en què té
que prendre les determinacions.
Per exemple,
jo estic d'acord
en què es té que fer
allò de Montblanc,
es té que fer
el túnel del Coll de l'Illa,
perquè és la necessitat actual
que té el país
i es té que fer.
Ara,
el que tampoc podem permetre
és que es faci
el que es va fer
a la variant d'Altafulla,
que no té cap solució,
que allò és la desgràcia,
no és cap solució,
això passa a l'altre,
és tremend,
i llavors, clar,
com que la culpa és de l'altre,
allò va de l'Estat,
escolti,
vostè li té que dir a l'Estat,
escolti,
això no ho pot fer,
això home,
de fer-me el ridiculo,
home.
Xavier,
el que passa és que
mentre se fan els planos
des de Madrid,
des d'un gran gabinament de Madrid,
evidentment la gent
no se n'entenen
que aquell era
un dels punts negres
que tenia la província de Ragona,
el semàfor d'Altafulla,
era la cosa més terrible del món,
i bé,
les coses se fan malament.
I ara acaba l'amor,
que és un altre,
és un caud de bo.
Per alguna persona
que pateixi aquesta carretera,
la variant aquesta,
no ha sigut cap mena de solució.
No,
l'única cap mena de solució.
El problema continua
escàndols a la rotonda de la Mora.
Home,
sí,
escolta,
l'altre dia,
tres camions i tres cotxes
dintre de la rotonda de la Mora.
Allí,
dues hores,
la gent parada.
Tu que ets ciutadà d'Altafulla,
home,
com a mínim s'han tret
del mig d'Altafulla
el pas de la carretera,
que això ja és,
ara d'altres maneres dic,
és una obra
que hauria pogut tindre
una mica més d'ambició
i fer-la una mica més...
Dos carrers.
Jo soc ciutadà d'Altafulla
com a ciutat dormitori.
Dormitori,
va,
va,
no,
que no volia...
Només vaig a dormir altafulla.
Que ha pensat,
si no,
molt bé.
De cine.
El cas és que,
en fi,
tenim l'autovia,
de totes maneres,
la connexió fos ràpida
en format d'autovia
entre les dues capitals
i això sí que sembla
un projecte
a molt lluny de termini,
no, Jordi?
Com deia el Tenor,
l'arguem-lo fiall.
Home, és important
que arribi això
de Montblanc fins a Lleida
perquè llavors
hi ha des de Lleida
es pot empalmar amb Saragòs
i fins al País Basc
que és el que es demana molt
des del port,
doncs com a...
un port,
doncs que això,
que està com al quart millor
de...
el quart més gran
de l'estat
en quant al tràfic de mercaderia,
doncs clar,
necessita doncs
aquesta àrea d'expansió,
s'ha parlat molt
de zones logístiques,
de plataformes,
clar,
que arribar fins a Montblanc
no soluciona res,
és arribar fins a Lleida,
fins a Saragòs
i fins a...
fins a Sebastià.
És que el port d'Aragó
és Tarragona,
fins i tot
no tenim un
que es diu
que una part del port
és el moll d'Aragó,
eh?
Sí,
però les connexions
no afavoreixen precisament
que les mercaderies
de l'Aragó
vinguin aquí,
en absolut,
l'única connexió
digna que hi ha
és pagant,
a la zona de Lleida,
no hi ha de ciutat,
però a les zones de Lleida
hi hagi una gran plataforma
logística
quan hi hagi
aquestes infraestructures
perquè a Lleida
seria mig camí
de Saragòs
i de Tarragona
i hi ha molt d'espai allà,
potser aquí a Tarragona
tot està més ocupat
però a Lleida
hi ha molt d'espai.
En fi,
ja que parlem
d'infraestructures
de territori
comentarem un altre aspecte
que avui comenten
dos mitjans escrits,
el Més Tarragona
justament
i també el Diari de Tarragona
que recullen avui
unes declaracions
a l'alcalde Nadal
president del Consorci del Camp
avançant
que demà hi haurà
una nova reunió ordinària
del Consell Rector
del Consorci
però acusant
diferents membres
de la mesa socioeconòmica
que es donava a conèixer
fa uns 100 dies
com a alternativa
al Consorci
acusant aquests membres
d'incomplir
les seves obligacions
al Consorci
no anant, per exemple,
a les reunions
i aquí hi ha declaracions
i el Jordi Salvat
encara ens ho podrà explicar millor
i acusacions
especialment dures
contra el rector
de la universitat
contra el president
de la Cambra
Javier Artal
i contra el president
de la FEPTA
Sebastià Cabrè
justament
per no haver anat
en moltes ocasions
a aquestes reunions
i a més també
amb el secretari general
de l'UGT
Maria Rau
que l'acusa
de voler sostituir
a en Joan Miquel Nadal
com podem interpretar
o com interpretes
aquestes declaracions
de Nadal
a 24 hores
de la nova reunió
del Consorci
home, parlàvem
d'una reunió ordinària
potser Nadal
la vol convertir
en extraordinària
i el que està clar
és que el que hem vist
aquestes últimes setmanes
dues setmanes
però ja portem mesos
és que el Consorci
està bloquejat
s'ha convertit
en una mena
de lloc
de guerra
entre partits
entre agents
econòmics
i partits
això s'ha d'acabar
o es redreça
al Consorci
o se'l finiquita
el que no pots
és que hi hagi
aquesta mena
d'ents
que serveix
per adiançar-se
acusacions
uns als altres
com les que estem veient
clar, tampoc no és normal
no és això
que hi hagi
membres de PES
com
el president de la Cambra
el president de la CEPTA
i el rector de l'URB
doncs clar
que vagin
a un tant percent
de reunions tan baix
com el que hem vist
manca d'interès
o potser
tenint interès
en això
en impulsar
un altre
un altre òrgan
com aquesta mesa
socioeconòmica
que està muntant
el que està
que el Consorci
està tocat de mort
o ja
practiquem
agonitzant
potser
Albert
ara no volen parlar
no, sí, sí
a veure
jo
hi ha crisi al Consorci
a veure
un momentet
jo el que critico
és
les
solucions alternatives
és a dir
jo entenc
que si
al Consorci
hi ha crisis
el que s'ha de fer
és resoldre'l
dins el Consorci
el que no pot ser
és quantitats
com la Càmera de Comerç
com l'ECEPTA
i l'ECEPTA
especialment
ho dic
i el Rectorat
o la URB
i sindicats
muntin
una
una taula alternativa
una taula paral·lela
paral·lela
jo crec
jo crec
que la correlació
de forces
es té que resoldre
dins del propi
Consorci
i el que em sembla
inclús
em sembla
jo diria
poc ètic
és que
es creïn
aquestes dobles versions
perquè llavors
clar
qualsevol descontent
que no estigués content
amb la mesa
socioeconòmica
ara podíem muntar-ne
una altra
que es diria
una altra cosa
i així aniríem
repetint
i repetint
hi ha un òrgan
legalment constituït
que és el Consorci
que es barallin
dins del Consorci
i si realment
com diu el nostre amic periodista
el Consorci està
en una estació de crisi
el que es té a fer
és arreglar la qüestió
dintre del propi Consorci
no crec
no crec
que l'alcalde Nadal
ell solet
sigui
suficient
per mantenir
aquesta situació de crisi
alguna cosa més
hi deu haver
i en conseqüència
jo el que reclamo
és que hi hagi
una verdadera
catarsi
dintre del propi Consorci
i que ho arreglin
en el seu Consorci
no creen
aquestes solucions alternatives
que entre altres coses
com que la creen
uns quants
diríem
el que es podia dir
el sector crític
exclou
a quanta
o altres persones
de participar
en aquesta mesa
i de poder donar
la seva opinió
en última instància
duplicar
òrgues de gestió
m'assembla
inadequat
i en aquest cas
quan la CEPTA
ha rebut ajut municipal
a puntíssima pala
quan la Càmera de Comerç
ha rebut ajut municipal
també
amb algunes vegades
i el BRB
també
em sembla
una mica
de deslleialtat
muntar
aquesta taula paralela
és que sembla
que hi hagi una fractura
entre la part política
del Consorci
i els ajuntaments
i els altres òrgans
doncs
supramunicipals
i la part
diríem
d'agents econòmics
hi ha aquesta mena de fractura
que
i ha passat això
ha passat que uns
han muntat aquesta mesa
paral·lela
sense marxar del Consorci
tampoc
perquè ens fa una situació
una mica estranya
exacte
i a més a mi
hi ha una altra cosa
també poten haver
aspiracions polítiques
dels que no estan
a la política
és probable
però jo l'únic cosa
que dic és
és dir
qui tindrà la facultat
d'executar
moltes de les coses
que es poden dir
dins del Consorci
o dins de la taula
són els ajuntaments
però són els que tenen
el poder polític
i llavors
parlar de poder polític
sembla
que estiguem utilitzant
una terminologia
una mica ofenosa
no, no, perdoni
qui té que executar
llavors aquests llavors
tenen el risc
de convertir-se
en un centre d'estudis
és a dir
un centre d'estudis econòmics
que ja n'hi ha una
a Tarragona
llavors ja dic
jo crec que
l'important
és
si vostès volen
refondeu el Consorci
establir-ho
en definitiva
el Consorci
funciona d'una manera
és a dir
tants capstats
tants barrets
doncs escolta
munteu una moguda
aquests que estan
en desacord
munteu una moguda
dins del primer Consorci
i mireu
diríem doncs
de canviar el rumb
que té el Consorci
això em semblaria
correcte
perquè seria democràtic
ara això de muntar
un lloc paral·lel
i a més
criticant
amb una entitat
de la qual hi formes part
i criticant des de fora
francament
m'assembla
inacceptable
javier
jo estic d'acord
el que sí que està clar
és que el Consorci
des de fa molt de temps
estan bastant baix
això
està claríssim
ara bé
la solució quina és
ara imagina't
el col·legi d'advocats
que estigués en una situació
d'estar
que n'hem de muntar una altra
n'hem de fer una junta paral·lela
una junta paral·lela
i tal
jo crec que
el que perdria
credibilitat
seria precisament
el col·legi d'advocats
i la junta paral·lela
perquè uns dirien
que estan allí
perquè tenen ganes d'estar
on no han pogut estar
que els altres no ho han fet bé
perjudicat
la professió
perjudicat aquí
la zona
del Camp de Tarragona
aquesta és la gran perjudicada
d'aquestes actuacions
jo crec que
hi ha gent
que té moltes ganes
o que els hi va de molt
sortir els diaris
i una de les maneres
de sortir al diari
doncs és aquesta
però jo estic
a veure
jo el que entenc
que es té que fer
escolti
sentem-se
què hem fet malament
vostès han fet malament això
això
i això
molt bé
s'ha de corregir
ho hem de fer d'una altra manera
donguin idees
no
idees no en donem cap
ja les donarem naltres
amb un altre
comitè
que organitzarem
per un altre cantó
home
doncs això
no és francament
una manca
és una manca
de lleialtat
molt important
jo crec que
el que estigui malalt
se'l té que curar
el que estigui malalt
se'l té que curar
i si està malalt
que jo crec que sí
que està
està a l'UCI
el consorci del CAM
està a l'UCI
i a més
en certs moments
tenia que haver
sigut
l'ànima
i el motor
d'activitats
i d'inici
i no ho ha sigut
i la seva obligació
ho era
jo l'únic que crec
és que
el que ha de fer
és
fer un anàlisi
el que els catòlics
diuen allò
d'un anàlisi
de la consciència
i totes aquestes coses
i dir
escolta
se m'ha equivocat aquí
això no pot ser
les baralles polítiques
aquí no hi poden existir
cuidat-ho
baralles econòmiques
tampoc hi poden existir
tampoc hi poden existir
perquè aquí tothom
tira
l'asco a su sardina
a veure
on pesco més
i crec que
la comunitat
que és la zona
del camp de Tarragona
està per damunt
d'interessos personals
ens podem trobar
davant d'això
d'interessos personals
darrere d'aquests moviments
de la taula socioeconòmica
home hi ha rivalitats
i manca d'aquí mica
entre moltes persones
rigar uña de dalt
no enganxen d'aquesta manera
trobem la baralla
sempre entre Reus i Tarragona
és que trobem
aquesta doble fractura
entre primer
geogràfica
i entre el president
de la cama
i l'alcalde
però també
ja ho vam veure
també les declaracions
de fa uns dies
també
no no no
és que és això
hi ha molts problemes
potser el consorci
n'ha nascut
en un moment complicat
recordem que
que va néixer
durant el
quan encara hi havia
conferència
de la Generalitat
i al cap d'uns mesos
hi ha el canvi
recordem la campanya
que hi va haver
entre els dos candidats
a presidir el consorci
l'alcalde de Reus
i l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
és una manera rara
ja ha de néixer
un consorci
amb dos candidats
al final sí que hi va haver
un cert consens
però hi va haver uns consens
complicat
però hi va haver
perquè l'alcalde de Reus
veia que perdia
per què?
perquè hi havia
aquesta estructura
del consorci
de cada ajuntament
un membre
un vot
i què feia
doncs que la conferència
guanyés
doncs
si l'alcalde de Tarragona
hagués de la conferència
hagués guanyat
de manera clara
en unes eleccions
dins el consorci
la presidència
i amb la perspectiva electoral
que tenim d'aquí a un any
d'eleccions municipals
encara pot complicar això més?
doncs podria ser que sí
que continués
això amb estan
vai
perquè hem tingut
a veure hem tingut allò
a l'època que sempre diuen
doncs de transició
després d'un canvi de govern
que practiquem
el marem
amb això
si això no hi sombem
totes aquestes
realitats personals
que parlàvem
clar fa que el consorci
sigui una mena d'oia pressió
a veure
les eleccions són cícliques
per tant estaríem
sempre pendent
que d'aquí a dos anys
hi ha unes eleccions
d'aquí a dos anys
n'hi ha unes altres
d'aquí a dos anys
hi tornarem a unes altres
cada dos anys
tenim unes eleccions
el que no pot ser
és que organismes
com aquest
estiguin pendents
estiguin pendents
contínuament
d'aquí a dos anys
què passarà
d'aquí a dos anys
escolti
hi ha institucions
que mani qui mani
i funcioni
i siguin les eleccions
quan siguin
segueixen funcionant
l'Ajuntament no es para
perquè d'aquí un any
hi hagi eleccions
la Diputació no es para
perquè d'aquí un any
hi ha diputacions
hi ha eleccions
perdó
se segueix treballant
escolti
doncs miri
posin-se les eleccions
on els hi càpiga
i treballin vostès
que és la seva obligació
que per això s'hi posen
jo crec que el tema
de les eleccions
no tindria
que alterar
la bona marxa
del Consorci
el Consorci va ser
una extraordinària idea
perquè és un ens
és a dir
una idea que després
ha decebut
no, no, a veure, a veure
però potser ha decebut
perquè
no s'ha pogut
desenvolupar
el que es pretenia
si recordeu
un principi
ja hi havia
la discussió
de fins on
tenia que arribar
aquest Consorci del Camp
perquè clar
les Terres de Libertat
també volien marxa
i per altra banda
els del Vendrell
que en definitiva
és aquest gran
penedès
que bueno
que geogràficament
ha estat tan discutit
doncs evidentment
tampoc volien perdre
la pistona
és a dir
que jo crec
que la criatura
era una criatura
molt bonica
i que potser
no se l'ha pogut alimentar
i no faig responsable
amb uns i amb els altres
sinó que potser
totes la matària
no però
Xavier
que potser
hi havia que haver
una mica més
és a dir
s'ha discutit
el lideratge del camp
i això crec que no és bo
és a dir
una vegada
s'ha determinat
qui és que
qui és que fa de president
amb l'alcalde Nadal
i hi havia que haver
una més franca col·laboració
dels altres
que en aquest moment
no han pogut manar
potser demà
ja manaran
però de moment
el que hem de fer
és enfortir
la institució
i enfortir
l'ENS
i llavors
escolta'm
que aquest
consorci tingui
un funcionari
amb normalitat
i després
si algun dia
té que canviar
perquè canvien
els pesos polítics
doncs ja canviarà
però de moment
enfortiu-lo
i que funcioni
i que realment
tingui
l'objecte
o que tingui
el resultat
que s'espera
del seu objecte
que en definitiva
és tindre
un lloc de trobada
supercomarcal
que permeti
en temes d'infraestructures
etcètera
arribar a acords
i actuar en conjunt
jo recordo
cada vegada
cada vegada
que n'he hagut
a les eleccions
a Madrid
sempre es parlava
i a l'endemà
de les eleccions
farem un lobby
de diputats tarragonins
prescindint
i no es fa lobby
ni es fa res
de res
llavors
teníem que tindre
aquesta voluntat
superpartit polític
perquè realment
el Consorci Camp
funcioni
i tota la vegada
és una boníssima idea
que ja s'ha constituït
home
poseu-te tots d'acord
i feu-lo funcionar
com Déu marx
l'altre dia
Esquerra Republicana
utilitzava aquesta expressió
de lobby
que el Consorci
fos un lobby
de presió
i el Partit Popular
també
miren com dos partits
dos extrems
coincideixen
amb la filosofia
que tenia el Consorci
a mi em sap greu
haver coincidit
amb el que ha dit
el Partit Popular
perquè últimament
aconsejo amb res
o sigui que
a veure
jo crec que
ens queda mig minut
els problemes aquests
s'han de discutir
en una taula
no s'han de discutir
a través de declaracions
fetes als diaris
això és primordial
que les coses
que hi hagi
els problemes que hi hagin
s'han de discutir
en una taula
i a porta tancada
perquè
és una reunió
d'una junta directiva
per dir-ho d'alguna manera
jo estic molt trist
perquè no hem parlat
ni de la Gertrè
ni de l'escola d'idiomes
ni del...
no m'assembla
escolta
jo estic més trist
ara ho diu al final
de la tertulia
jo estic més trist
perquè avui
per demostrar
l'anticatalanitat
de certes persones
hem descobert
que hi ha hagut
una empresa
que et més
una OPA
d'una alemana
perquè prefereix
més tindre la capital
a Berlín
que no pas a Barcelona
no sé
de què està parlant
senyor Sule Poblet
el fet que s'endessa
del gas natural
molt bé
li han donat una OPA
li han presentat una OPA
a un grup alemany
acabem la tertulia
molt potent
i prefereixen més tindre
la capital
de l'empresa a Berlín
que no pas a Barcelona
Xavier Sule Poblet
Albert Vallbert
Jordi Salvat
gràcies
i fins la propera tertulia
bon dia
bon bon dia
l'empresa
l'empresa