Fins demà!
20 anys de ràdio i de ciutat, aquest és el títol, el nom de l'espai que cada dilluns a aquesta hora dediquem per parlar alguns dels temes que ha tractat aquesta emissora en els seus primers 20 anys de vida, d'existència.
És també aquest el títol, 20 anys de ràdio i 20 anys de ciutat, el títol de l'exposició que es pot veure a Casa Canals, al carrer Granada, a la part alta, a tocar del portal de Sant Antoni, una exposició commemorativa on es poden refrescar la memòria de manera visual, amb fotografies i també amb molts tatges de veu, amb molts fragments sonors.
Doncs amb moltes de les coses que ha viscut i que ha tingut l'oportunitat d'explicar aquesta casa.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat, una emissora que poden escoltar des del sistema tradicional, des del 96.7 de l'AFM o per internet a www.tarragonaradio.com.
Avui volíem dedicar aquest programa a parlar dels castells, perquè els castells han estat, sens dubte, un dels trets d'identitat d'aquesta casa.
Des que l'any 1991 va començar la informació castellera en aquesta casa, Tarragona Ràdio s'ha bolcat amb la informació castellera.
Des de fa 15 anys que dedica un programa setmanal, el toc de castell, i cada any també fa les retransmissions de les principals diades de la ciutat de Tarragona i també de tot el món casteller.
Hi ha, per tant, prou elements d'interès que fan propici que avui dediquem a aquest espai per parlar de castells.
I ho hem volgut fer, ho hem volgut que ens acompanyin els protagonistes, i a més a més els que en saben més castellers.
Hem escollit, hem convidat quatre castellers de les quatre colles de la ciutat.
Si us sembla, saludem per ordre de col·locacions, acompanyar l'Alejandro Saladier, dels xiquets del Serralló.
Alejandro, què tal com a tot?
Bé, bé, bé. Bon dia a tothom.
El Ferran Ventura, de la Colla Jova. Ferran, bon dia, benvingut.
Bon dia, gràcies.
També donem la benvinguda a en Josep Maria Pasqual, dels castellers de Sant Perí i Sant Pau.
Què tal, Josep Maria?
Molt bé, bon dia.
I també ens acompanya avui l'Àngel Conesa per part del xiquet de Tarragona.
Què tal, l'Àngel? Com estem?
Molt bé, bon dia.
Abans, quan fèiem la presentació, sou quatre castellers amb molta mili, amb el bon sentit de la paraula,
més quatre castellers que continueu en actiu, continueu vinculats, fent pinya amb les vostres agrupacions.
I a l'hora de plantejar aquest programa, doncs, bé, volíem plantejar a veure quina és l'evolució,
com bé ho heu vist d'altres, l'evolució del món casteller de Tarragona, sobretot, des de l'any 86 fins ara.
I avui, per exemple, tenim damunt de la taula les portades de tots els diaris, els tarragonins i els de Catalunya,
doncs en què surt la foto del casc de portada.
Vosaltres, què en penseu del casc? Us imaginàveu un element com aquest fos possible a mitjans dels anys 80?
Qui trenca el gel?
Bé, és igual, no?
I, evidentment, nosaltres, com vam estar ahir a Llorenç del Penedès, vam veure també aquesta febre per part dels periodistes, no?
De tots els sistemes mediàtics.
Vaig dir una imatge, a veure si tenim l'oportunitat de publicar-la on sigui.
En el moment en què els nens del Vendrell comencen a muntar el seu primer castell, el primer castell en casc, com si diguéssim,
de fet, la primera actuació en casc va ser el 30 de juliol, Altafulla i Nois de la Torra, però va quedar completament desapercebuda.
La primera actuació mediàtica, com a 12 càmeres de gràfiques i de vídeo, 12 càmeres de fotos i de vídeo, ràpid,
com un caramel a la porta d'un col·legi, va ser una cosa espectacular.
Jo només dir dues coses, que probablement l'any 86 ningú es podia pensar que es podien fer castells en casc,
però tampoc es podien pensar segurament que hi hauria tants periodistes pendents del tema castell.
Teníem prou feina a haver pensat per fer castells, no?
Sí, exacte.
Sí, però és que jo crec que també l'any 86 ningú es hubiera pogut plantejar fer castells de nou.
I en canvi avui els castells de nou estan a l'ordre del dia, sobretot amb les coses grans, com és lògic.
Llavors, clar, hi ha moltes coses que han evolucionat molt, com deia l'Àngel que el casc, ningú ho tenia al cap.
És lògic que ningú ho tingués al cap, però és que fa tres anys els ciclistes tampoc tenien el casc al cap.
Evidentment, la tecnologia avança i el món del castell també avança.
Això del casc ja fa temps que ve aquest estudi i el trobo molt bé i tot va endavant.
Sense entrar en la discussió dels arguments, si és vàlid, no és vàlid, etcètera, perquè ara no és aquest el moment,
creieu que el cas desvirtua la pràctica castellera?
No, és un element eficit que dóna protecció a una part de les persones que formen el castell.
Al principi, com a producció de geneta, i no se descarta que més, possiblement, no sé,
si després s'incorporarà el pis de tossos, però de moment...
Em penso que hi ha una cosa també important, és a dir, que el tema del casc, que ara sembla que sigui el tema estrella,
és fruit d'un estudi molt seriós, és a dir, de tota una sèrie de gent que s'ha preocupat del fet casteller
i de les conseqüències a nivell de salut que pot tenir, de la mateixa manera que s'han preocupat,
doncs, no sé, dels atletes o de qualsevol altre tipus d'esport, i em penso que això és el remarcable,
és a dir, hi ha una preocupació per la seguretat física de les persones.
Sí, hi ha un grup de castellers i metges especialitzats en tema de castells
que ja fa molts anys que estan fent tasques enfocades en aquest sentit, no?,
en com poder millorar la pràctica dels castells i donar més seguretat, no?,
prevenin lesions i fent treballs musculars, és a dir, hi ha un equip que fa molts anys que treballa en aquest sentit.
Jo penso que la gent no ha de pensar que això de l'estudi del cast ve de l'accident de la nena de Mataró.
Com diu Aventuri, això fa anys que estan fent aquest estudi.
Molta gent pot pensar que ara això pot vindre darrer de l'accident,
i això és la gent que sabia que això no ve darrer l'accident que ve ja fa 3 o 4 anys que estan fent estudi.
Aquests dies, i per tant que hagi aquest primer apartat,
aquests dies són molts dels mitjans de comunicació que s'han referit als castells,
molts dels mitjans de comunicació que han parlat per primera vegada de castells,
i s'han sentit coses, arguments sensats, arguments sensats en contra dels castells
i s'han sentit, òbviament, també barbaritats a l'alçada d'un campanar.
En algun moment, aquests dies, abans, per la vossa experiència personal,
us heu sentit culpables de fer castells? Us heu sentit fent una cosa mal feta?
No, la veritat és que no.
Jo crec que els que estem aquí els fem castells perquè ens agrada.
Llavors, si una cosa que t'agrada t'has de sentir culpable,
perquè creus que fas una cosa mal feta, jo crec que no.
Si en diem els esclaradors, els motoristes, en diem tots els deports en si,
què passarà? Què passa quan ja n'ha sigut dient?
A veure, jo tinc clar que jo faig castells perquè vull, també.
Ningú m'ho volia fer castells.
Ni cobrem.
Bueno, clar, clar.
Si contegim les hores que hem passat tots els altres plegats
i les tinguis que cobràs, només cobrant-se cèntims, seríem multimilionaris.
I que conci que els periodistes, que tampoc no ens guanyem la vida parlant d'aquest eix,
que no hi ha cap periodista que es guanyi la vida parlant d'aquest eix.
En tot cas, jo em penso que sí que és lamentable que s'hagi utilitzat en alguns mitjans
i suposo que hi havia internet també, de notícies d'internet i tal.
Hi havia internet, els comentaris dels fòrums ja són una cosa...
S'ha utilitzat de manera, inclús, per qüestions polítiques, no?
Vull dir, inclús en contra dels catalans en si, no?
Vull dir, jo em penso que això és un tema lamentable.
Jo, aprofitant que hi ha aquest boom, ara, diríem, d'aquest tema,
potser sí que sigui el moment de cara als mitjans de comunicació
de recordar que la majoria de les colles també es preocupen
de la preparació física dels castellers.
I això abans era impensable, però hi ha molts castellers que van adjignar,
que tenen fisioterapeutes que cuiden les lesions, etcètera, etcètera.
I això no es diu normalment, no? I en canvi és així, no?
Sí, sí, és que en si és tot. Ha evolucionat tot.
O sigui, una colla dels anys 60, era el cap de colla,
i ell, aquesta persona, s'encarregava des d'anar a cobrar la sortida,
a fer el contracte, a jugar al bus si feia falta, i anar a buscar el dinar, no?
I a part d'ensenyar... I tot això va anar evolucionant,
se van crear les juntes, els equips tècnics,
que cadascú s'encarregava d'una cosa, vull dir, tot ha canviat en aquesta vida, no?
Feies, ara, Ferran, la comparació amb una colla dels anys 60,
amb aquella estructura primitiva, precària.
Una colla mitjans dels anys 80 era molt diferent a una colla d'ara, Ferran?
No, era pràcticament molt igual.
En els anys 80 va ser quan s'ha començat a despuntar,
a fer, crec jo, el canvi cap a l'evolució més actual, no?
Va ser quan s'han començat a crear unes...
Ojo, havia juntes de fa molts temps en les colles, no?
Però, sobretot, el que va ser en tècnic, els equips tècnics,
com estan ara pensats en les colles que una persona s'encarrega de la canalla,
una altra de les pinyes, una altra de la canta de colla i tal,
als anys 80 començava llavors, fins llavors poques colles ho tenien, eh?
Eren igual, el món castellà i tarragoní?
Era semblant, diferent, el 86, el 2006?
Jo penso que a partir dels anys 80 es produeix un fenomen que és importantíssim
i és que les colles se'n donen en compte de la repercussió
que tenen com a entitat social de la ciutat.
Llavors això els dona una perspectiva.
Jo penso que ja no són sols els castells, que evidentment és important,
però sinó que ser d'una colla vol dir pertany a un grup social de la ciutat, no?
Com poden ser els elements del seguici, també hi ha altres coses d'aquestes
que es van potenciar molt.
Llavors això dona una dimensió que anima, suposo, a molta gent a incorporar-se
i es produeix, vull dir, aquest boom castellà que hem viscut,
ja hem vist-ho, precisament potser des del 85, 85, 85, sí.
Amb els anys 90 comença la creació, la multiplicació del nombre de colles,
principalment a l'àrea metropolitana de Barcelona.
A Tarragona aquest fet es viu uns anys abans,
perquè primer l'any 88 i després l'any 90
es creen respectivament els xiquets del Serrallo i els castellers de Sant Perí i Sant Pau.
Quin és el caldo de cultiu?
Perquè no val la pena ara entrar en els arguments,
en els motius concrets de la creació de cadascuna de la colla,
però a l'hora de marcar-ho,
quin creieu que és el caldo de cultiu de la creació d'aquestes dues colles?
No ho sé, ja s'he pensat, Pau,
va ser un motiu perquè hi havia gent que vivia allà dalt
i era casteller en si,
i vam crear muntar una colla perquè li agradava fer castells,
i no miraven que a Tarragona hi havien dugut tres colles ni res.
A aquests moments es van mirar, es van mirar que fent castells a la plaça,
ja, al plaça Catalunya,
i es va començar en pla de broma en broma
i es va seguir en sèrio, i aquí la nostra posició que té és aquesta.
Sí, bueno, i al Serrallo, més o menys, va passar el mateix,
perquè a partir d'una idea inicial de Mossèn Javierfort,
doncs aquí es va començar a crear la colla del Serrallo,
la majoria no érem castellers, sí aficionats,
llavors, clar, a partir d'aquí, doncs,
es va començar a tirar endavant,
però no és perquè es mirés que volíem ser
una tercera colla dissidents de la jove o dels xiquets, no.
Anem a fer una colla de castells,
i aquí va començar l'assumpte.
La creació d'aquestes dues colles ha tingut, òbviament,
moltes conseqüències.
La principal, que hi ha dues colles més a la ciutat de Tarragona
que planten castells plenament integrades
en el calendari fessiu de la ciutat,
i m'agradaria entrar en el terreny de l'anècdota,
també va comportar certs problemes,
entre cometes, a l'hora d'ubicar les colles a la plaça.
A la plaça de la Font el problema no és tan gran
a causa de les dimensions d'aquest espai,
però Àngel, Ferran, Josep Maria, Alejandro,
sou conscients que veu viure
aquest procés d'eixamplament de la plaça de les cols,
la plaça cada vegada,
les dimensions eren les que eren,
però el nombre de colles augmentava.
Com es va viure tot aquell moment?
Perquè fins i tot hi ha moments amb certa polèmica, Ferran.
En una visita ridícula des de la perspectiva,
però polèmica aleshores.
Sota la diada de Sant Mallir,
que els castells van anar a passar les colses,
és complicat.
És molt complicat, no?,
perquè no n'hi ha joc.
Allí pot actuar una colla.
A veure, ojo,
podríem actuar totes les colles si volguessis, no?
El que passa és que n'hi hauria,
només una, matxindugues,
es podien veure des de tot arreu.
Tot arreu, dic tot el carrer major, no?
És que la plaça de les cols és la que és.
Sí, és la que és.
No n'hi ha més.
I si no n'hi ha més,
doncs clar,
la problemàtica, com deia Belferran,
és el dia de Sant Magí,
entra i surt, surt i entra,
per això la jornada es fa terna.
Però no perquè hi hagi cap problema.
A veure, aquí n'hi ha diverses coses
que han contribuït a la jornada
que fosse terna.
Una és que jugo quatre colles, no?
Quatre colles en un joc difícil
per fer castells,
si entra i surtin,
tal com deia el company, no?
I després,
que fa els anys 95,
jo me'n recordo,
de Sant Magí,
estava jo a ple fins al dalt de gent
que no podies ni per jugar.
Ara, últimament,
dic últimament,
dic potser 5 o 6 anys cap enrere,
pots entrar
i te pots per jugar
en certa...
amb certa comoditat
per allà dintre, clar.
El que passa és que el lloc
és el que és, no?
I allí, si vols fer un castell
i que se pugui veure
de tot arreu,
doncs només és el lloc
que n'hi ha, no?
Per què sou tan caparruts
els castellers estar reunint?
Si la plaça de Sant Magí
és tan incòmoda,
perquè objectivament
és incòmoda,
per què sempre que s'ha posat
el tema damunt de la taula?
A més, hi ha hagut unanimitat.
Per què les quatre colles
continuen volent actuar
el dia 19 d'agost
i el dia 24 de setembre?
Jo, si em permeteu,
jo me'n recordo
que es va proposar
a fer la plaça de la Font
durant dos anys de prova
i cinc.
I això va ser
fa uns sis anys,
que nosaltres feiem
el d'aquest aniversari
de la colla
i vam fer un debat
sobre el Sant Magí.
I aquell dia
vam estar
amb els quatre presidents
i alcalde Cortés
també hi era aquell dia,
amb el debat,
i vam acordar aquell dia
amb els quatre presidents
que tenen res,
que nosaltres
hem d'actuar
a la plaça de les cols,
se'n van reunir,
si no se'n recordeu,
bueno, no sé si se'n recordeu,
i vam tornar a decidir,
vam parlar amb l'alcalde
i vam tornar a decidir
a la plaça de les cols.
Què té la plaça de les cols?
Pues té el que té,
que tens la català damunt,
tens la pandèmia aquí,
té que ha difotat
i té un caliu
que en l'altre,
pues no té.
A veure,
tu abans deies, Jordi,
que els castellers
som caporruts.
No és que siguem caporruts.
És que el sou alejant.
No, no, no,
en absolut,
és que la plaça de les cols,
la plaça de les cols,
jo crec que per Sant Magí
s'ha de continuar
la plaça de les cols,
amb tots els seus avantatges
i tots els seus inconvenients.
és que el mar,
a veure,
jo soc de cada colla
i és molt més fàcil
fer castells
a la plaça de l'aventament,
a la plaça de la font,
tècnicament parlo,
que no hi ha dalt.
Però s'ha de fer raó
que un puest té una pendent
al despla,
això per començar.
Després,
ara,
l'entorn,
l'entorn que t'ofereix,
la plaça de les cols,
per mi particularment
no el canviaria
per res més.
Hi ha un tema també de tradició,
és a dir,
jo sóc nascut al carrer Marceria
i me'n recordo perfectament
que tenia 5 o 6 anys
sortia al balcó
i va per veure els castells,
des d'allí,
vull dir,
llavors,
ara,
pels que som antics,
per dir alguna mena allò,
renunciable,
a dir,
no?
Sí, sí,
jo també s'ha de l'apartal
de la creta de la vera
i també quan el temps
sortíem allà
i anava a veure
els xiquets.
Però això és con tot,
jo què sé,
jo suposo que fa 200 anys
el feien allí,
no?
Abans comentàveu,
Ferran Ohera,
el tema de la presència
del públic,
que ha anat aquí
oscil·lant aquest interès,
paral·lelament també
a l'auge,
al fervor,
paral·lelament també
en certa manera
amb el millor moment
de forma
de les colles
de Tarragona.
Quan es comença
a veure aquest boom,
aquesta passió especial
dels tarragonins
cap als castells?
Sempre hi ha hagut
molta afició a Tarragona,
Tarragona és
ciutat castellera
per excel·lència,
és considerar
la capital dels castells
per alguna cosa,
però quan veieu vosaltres
aquest canvi d'inflexió,
aquesta major implicació
de la ciutat
amb les seves colles?
Jo,
si em deixes intervenir,
vull dir,
penso que s'ha de dir
clarament que
el fenomen
de la creació
de la colla jove
és un factor
a tenir en compte,
i em penso
que la colla jove
quan se crea
entra en uns ambients
que la colla
de xiquets
en aquell moment
no hi era
o era difícil
de tenir accés
i per l'altre
constat aquest tema
del boom associatiu
que deia jo.
Llavors,
això va tot lligant,
llavors les colles
comencen a tenir
una certa competència,
es veu que es poden
fer més coses,
la gent s'hi apunta,
la prova és que
la creació
de les altres colles
també suposo que ve
Sí, sí, evidentment
perquè hi ha un caliu casteller.
I fruit d'aquest caliu
van sorgint,
van caient
diferents fites
en què les colles
van assolint
les seves millors
construccions.
Hem repescat
diferents narracions,
jo crec que és curiós
i pot ser oportú,
dels castellers
de Sant Pere del Pau,
Josep Maria,
no tenim el 2 de 7,
no tenim el 4 de 8
perquè no les tenim,
però sí que tenim,
per exemple,
el primer 5 de 7
que va descarregar
la colla,
va ser un Sant Magí,
te'n recordes?
Sí, l'any 93.
Doncs escoltem
aquell Sant Magí
de l'any 93.
Em sembla que una rapera toda.
Venga, nens,
que això ho teniu que fer.
Venga, castellers
de Sant Pere i Sant Pau,
aquest castell es pot fer.
Ara s'aixancarra la nena
que va als dos pilats.
Ara es disposa a fer
el primer aleta,
l'enxaneta
i castell carregat,
castell carregat,
5 de 7,
5 de 7.
Vostès ho poden escoltar,
els aplaudiments
per la sintonia
de Tarragona Ràdio,
5 de 7,
carregat
i,
i,
i descarregat
podria ser
pels castellers
de Sant Pere i Sant Pau.
Es disposen a baixar
els quins
del 3,
els 4...
Ara sí,
aquesta era la narració
de Pere Toda
d'aquell 5 de 7
dels castellers
de Sant Pere i Sant Pau
l'any 1933.
Josep Maria,
quan sents aquestes coses que...
home,
ser molt emocionant
per a nosaltres,
perquè a nosaltres
el 91 ja vam començar
amb el 4 de 7,
després en el concurs
del 92
vam descarregar
els 2 castellers de 7
i el 2 de 6
i el 93
ja vam sortir
i passant la gent
amb el 5 de 7.
Aquí diem que és el boom
que teníem ja,
arrastràvem gent ja,
sorties molt importants.
Fem el 5 de 7
que s'hi pot dir sols,
el boom del 95,
96,
97
ja començava a baixar
i aquí en totes les coses
igual,
també hem de dir que
aquest boom
també hem d'agrair
a la jove,
que la jove va començar
a fer el 6 de 9
i això no,
a Tarragona
es va tirar
molt damunt
de les colles.
Quan Ferran
et dones compte
que la jove
és una colla
capaç de fer
coses molt grans?
Jo el dia
de Sant Magí
del 90.
2 de 8
en forra.
3 de 8.
3 de 8.
És a dir,
nosaltres fins aquell
llavors
havíem fet
el 4 de 8
amb certa comoditat
algun any,
hi havia altres anys
que no sortien
només de carregal,
i bueno,
va coincidir
que va entrar gent nova
que passaven a fer
uns equips tenis nous
i van començar a treballar.
Jo estava
en aquells temps
a les Pinyes,
al cap de Pinyes,
i van entrar
a treballar molt
el 3 de 8
i el 2 de 8
va vindre
més de rebot,
no?
Però bueno,
el 3 de 8
d'aquell dia
per a nosaltres
va ser un 3 de 8
descarregat,
de sortida,
no?
Cal dir
que era
l'abufetada
dels xiquets de Tarragona.
Jo tenc en compte
que n'hi ha un
que de debòs
no en parla encara.
Perquè era un castell
que els xiquets
havien perseguit
un d'anys
i no hi havia manera
de descarregar-lo
i és d'aquells castells
que et quedes així
amb la boca,
si veus els pòsters
i quedes amb la boca així.
Mires el pòster d'aquesta
i ja...
De totes formes,
ja sé que parlem de 20 anys
però jo no puc...
Jo tinc un record
com a tarragoní
que no recordo l'any
ara exactament
que és quan les dues colles
la jove i els xiquets
per primera vegada
descarreguen un 4 de 8
de l'any 85.
No, 85.
No recordo exactament.
Però jo ha sigut
un fet que em va emocionar
veient inclús
que la colla rival
o el que sigui
feia un castell d'avui
i tal.
Sí, que primer castell d'avui
també a carregada
i a descarregada
sempre i sempre.
Exacte, exacte.
Carregada sempre i sempre
i a descarregada
per Sant Jaume.
Aquells anys
durant això
des del 85
fins al 90
aquell moment d'inflexió
en què la jove
descarrega el 3 de 8
són 4, 5, 6 temporades
en què la jove
i els xiquets
tenen un nivell
molt similar
gairebé idèntic
amb actuacions
més o menys calcades
un any carrega
una del 3 de 8
l'altre any
altres carrega
el 4 de 8
més o menys
els registres
eren similars
com vivíeu
aquells anys
de rivalitat?
Sana rivalitat
de vegades
no tant
Ferran, Àngel
què recordes?
Això depèn molt
de les persones
havia de tot
havia sana rivalitat
i en realitat
que no tan sana
vull dir que
però vam
jo crec que va ser bo
positiu
per les dues colles
jo recordo
ho recordo
amb una certa tensió
vull dir
en algunes actuacions
concretes
per persones
potser per persones
també
o per la manera de ser
jo suposo
que a la colla
dels xiquets
hi havia
encara algunes persones
també que tenien
un cert recansa
vull dir
de les xos
i que potser
a veure
jo diria que la jove
de vegades
actuava amb una certa
intel·ligència
provocativa
per dir d'alguna manera
en la que els xiquets
alguna vegada
queïen
vull dir
i llavors això
produïa una certa
no, nosaltres
feien castells
ja, vale, vale
nosaltres anàvem a
tu i plantejava
millor
fèiem l'estratègia
millor per fer
millor que ser possible
això
jo a aquell temps
anava a fer
a veure que es deixa
al cos del bloc
que també actuava
alguna vegada
tots junts
i a veure
potser fa res
bé
potser
és part de la festa
també
era bonic
també
però no
hi ha una
hi ha una
anècdota
crec que és anterior
a principis dels anys 80
una diada de la Mercè
que hi ha un conflicte
amb el Pilar de Quatre
en el Pilar de Quatre
Caminant
què va passar exactament?
a veure
què va passar
jo
jo te puc dir
el que jo vaig fer
i el que vaig sentir
la seqüència dels fets
és que
segons
Àngel
tu possibuiment
arriba
arriba el Pilar de la xiqueta
i a veure
jo tinc la informació
nosaltres
com que estem
el que passa
això quasi
no és una primícia
però avui
com que estem treballant
amb el tema aquell
del llibre
a veure
jo em vaig parlar
amb en Joan Arejo
d'aquest tema
perquè vull dir
era un dels implicats
evidentment
i resulta que
sembla ser que l'Enric Pujol
que donava la transmissió
de la ràdio
diu
no es veu el Pilar de la jove
igual ha caigut
i llavors
la gent de la nostra colla
donen per fet
que ha caigut
llavors quan se veu
aparèixer per la plaça
la font
és quan s'arma el follon
llavors a l'entrada del Pilar
hi ha unes certes espentes
i tal
no, bufetades
bufetades
i a l'arribada del balcó
hi ha alguns senyors
de la jove
concretament dos
que jo sàpiga
que fan botifarra
no cal dir els noms
ara
no cal dir els noms
un dels quals
n'has dit
fa pocs minuts
va ser això
va ser això
l'Enric Pujol
va haver
mentre fent
la transmissió
va dir
no veig el Pilar
no sé si ha caigut tal
i nosaltres
això
i nosaltres
ho anem a continuar fent
i quan
jo m'ho recordo
jo anava a segones mans
del Pilar que caminant
no
i jo m'ho recordo
arribar a l'escala
de l'alluntament
sí perquè llavors
pujaven al volt
pels Pilar
sí sí
entraven cap a dintre
i pujaven per amunt
jo m'ho recordo
arribar allà
i notam aquí
darrere un braç
com es fan
que es tirava
giràm
i veiem un dels xics
de Tarragona
que a més a més
era amic meu
tota la vida
empaitant-me
dius
però tio què fas
què passa
vale
hasta que bueno
està sacxada
i me recordo
i tinc la imatge
del pobre
amb mossèn Tomàs
separant
separant
a les escales
siguen uns de dalt
a les altres baix
vinga
toma vien
i toma vien
ell al mig
ell i el Marcos
una pregunta
qui m'ha començat
a fer pujar
Pilar
hasta dalt
junta
molt conjuntament
això era puntí
en puntí
jo no ho recordo
perquè
estava molt fort
no ho sé
jo feia uns anys
que es feia això
i ara
tan gaire
aquesta
se va acabar
els anys 60
l'alcalde
va dir que prou
no no
els anys 60
70
que el Martínez
que anava
llavors anava
amb la vella de Tarragona
les colles
va treure el Pilar
per dalt
jo me'n recordo
de petit a petit
colles
a la colla
de la Mercè
i som allí
treure per dalt
els Pilar
Alejandro
els castellers
són gent
d'un caràcter especial
han de tenir
un caràcter
un temperament especial
per ser castellers
o la camisa
i la faixa
el dona
o
som masoquistes
i sofridors
perquè
els castells
normalment
el que vas
és a patir
però bueno
el que tu passes
tu passes bé
home jo sí
home els esclats
d'alegria
quan fas una cosa
vull dir
són impagables
sobretot
perquè
hi ha gent
de tota la ideologia
de tota la manera de ser
de tota la feina
i tal
i te sents
vull dir solidari
amb qualsevol persona
que tinguis al costat
tu imagina't tu
que igual
un treball
de un, dos
o diversos anys
un treball
de deixar anys
de buscar
de tal
buscar un cartell
arriba un dia
que ho fas
tu imagina't
a veure el Nasti
quants anys
hem estat
per pujar a primera
l'estat d'alegria
jo compara igual
tu dius
t'hi vull fer el 4 de 9
i treballes
i treballes
i treballes
i el dia que arribes
fer el 4 de 9
imagina't tu
nosaltres tenim ara
un senyor
que és investigador
es treballa
aquí de Tarragona
és húngaro
i ve a la colla
i el dia
que vam amenaçar
a Rubí
que vam fer
a Pilar de 5
que vam descarregar-ho
plorava
fa que veia la colla
des del març
plorava d'alegria
i la dona
se va fer 50.000 fotos
i ara porta
la cosina
i no sé què
i cada família
que ve de vacacions
15 dies
els porta allà
l'ensatge
després se'n van
però aquest xicot
és immens
que veia l'alegria
i el plorar
s'ha integrat
a la colla
que és horrible
parlaves abans
del 4 a la 9
en folre
26 de setembre
1993
plaça de la Font
la jove a Tarragona
actua en solitari
obre plaça
crec si no vaig errat
amb el 4 a la 9
en folre
i passa
això
aquest castell
es pot fer
va molt bé
la canària
és dalt
aguanteu fort
aguanteu fort
el castell
a punt de fer
la canària
és dalt
la canària
és dalt
i el castell
4 a la 9
carregat
4 a la 9
carregat
4 a la 9
carregat
per la colla
joves
dels piquets de Tarragona
el poden descarregar
el poden descarregar
venguin ois
el podreu descarregar
aquest 4 a la 9
no s'ha pogut descarregar
però s'ha fet
escolti
escolti
el 4 a la 9
doncs així
narrava Pere Toda
per aquesta casa
la consecució
del 4 a la 9
amb folre carregat
per part de la jove
4 a la 9
amb folre carregat
2 a 8
amb folre
5 de 8
si no vaig errat
la jove
ha estrenat
dos castellassos
aquell dia
quan sents
aquestes narracions
Ferran
que et de la memòria
això que tens pèls
això que tinc pèls
a veure
és on estàvem parlant
nosaltres portàvem un any
treballant
el 5 de 8
i el 4 de 9
havíem fet una feina
immensa
a l'assaig
teníem molta gent
va donar casualitat
que el dia s'ha anat aigua
que la va fotre aigua
que no va poder fer res
a l'hora
i veure'ns els castells
bueno els castells no
o sigui
nosaltres ens interessava
provar castells
com fos
i com que
les altres colles
no vam voler
perquè tenien sortit
el xiquet
tenen sortit de Barcelona
vam optar
per muntar la diada
i fer-la
per provar castells
perquè els castells
entre altres coses
avui els tens
i demà
desembant
i no els tens
el dia que el tens
ho tens que aprofitar
i provar-ho
a partir d'aquí
s'inicia
la millor època
de la colla jove
després del 4 de 9
en folre
s'aconsegueix
descarregar
el 5 de 8
es consolida
s'aconsegueixen
unes ratxes
impressionants
amb el 5 de 8
l'any següent
per Sant Magí
ve el 3
de 9 en folre
s'aconsegueixen
les primeres tripletes
i la jove
es planteja
fins i tot
el repte
del 5 de 9
en folre
una aventura
que no va poder ser
com recordes
aquella aventura
que va il·lusionar
crec i suposo
que estareu d'acords
no només
tota la colla jove
sinó
tota la ciutat
home
jo l'acordo
molt molt bé
perquè
l'any següent
vam descarregar
el 3 de 9
teníem un 5 de 8
impecable
i vam començar
a treballar
amb un 5 de 9
vull dir
moltes hores invertides
no teníem
cap any d'informació
no sabíem
com se feia la pinya
com se feia el forro
no hi havia cap
informació de ningú
l'havia fet
en aquest segle
i vingui a treballar
i treballar
i pensar
i rumiar
i fer proves
i fer proves
i fer proves
vull dir
i va arribar
el concurs
del 94
nosaltres havíem fet
el 3 de 9
4 de 9
va ser l'any
que van quedar
14 punts
per la veia de baix
però nosaltres
el 4 de 9
perquè el vau repetir
vam fer
un intent
perquè el primer
es va caure
i bueno
per números
i vam fer el 5 de 8
que provar
el 5 de 9
i vam optar
per provar
el 5 de 9
més que res
perquè també
sabíem
que teníem
els números
que no sortís
el primer intent
i que
ficant tot el bacallà dalt
veuríem
què passa
en aquests punts
que havien hagut
problemes
i vam provar
el 5 de 9
jo me recordo
la plaça muda
i me recordo
les colles de Tarragona
molta gent de les colles
tornant fent pinya
gent de les grades
saltant
fent-se la pinya
va ser un moment
uns segons
jo
jo em penso
que és remarcable
d'aquest fet
vull dir
que de fet
s'ha donat alguna altra vegada
però en aquest cas
potser és el cas paradigmàtic
vull dir
una mica
que evidentment
tant els xiquets
com les altres colles
vull dir
molts van acudir a la pinya
i va primar
el fet
que era una colla
de Tarragona
o sigui
el tarragonisme
per damunt
de qualsevol altre tema
això no sé
si a Valls
seria igual
per exemple
però en canvi
a Tarragona
això ha passat
alguna altra vegada
jo recordo
el 2 d'avui
que vam fer nosaltres
que hi havia col·laboració
de la colla jove
quan vam fer
Sant Pere i Sant Pau
el primer 4-8
evidentment
hi havia gent
d'aixòs
però vull dir
aquest dia
va ser una mica especial
i és d'aquests d'aixòs
que també t'emocionen
perquè dius
val més la ciutat
o que
ojalà
haguessin guanyat
el concurs
i jo aquest 5-9
jo directament
no ho vaig veure
estava fent piny
i el vaig veure
per televisió després
i jo esperava
les graies
i si no hi ha la graia
a veure si el corona
o no el coronaven
i no va ser així
va ser una llàstima
però hauria sigut bonic
a Tarragona
i hauria sigut
la primera colla
de 5-9
i sí
però no va ser
ja ho farem
eh
home evidentment
en aquell moment
jo crec que vam ser
totes les colles
les que es vam
identificar amb la jove
identificar entre cometes
com és lògic
però que vam anar
molta gent
de totes les colles
a Fels i Pinya
pel que deia l'Àngel abans
i el mòbil
vam parar el tarragonisme
per sobre d'altres
d'altres rivalitats
i per sobre d'altres coses
vam parar el tarragonisme
jo crec que hagués
estat tots contents
que la jove
hagués carregat
com a mínim
el 5-9
tant
i nosaltres
home ja
nosaltres ja m'ho imagino
però jo crec que a Tarragona
tots que hem estat punts
jo crec que sí
recordo
recordo especialment
com a espectador
en aquella ocasió
la Mercè
de l'any següent
de l'any 95
els minyons de Terrassa
aquell dia a Barcelona
van aconseguir
carregar el 5-9
en folre
i la jove
el dia anterior
havia provat
el 5-9
amb una plaça de la Font
plena a vessar
la jove va tardar
una hora de rellotge
en poder fer el recorregut
des del local
fins a la seva
vaja
estàvem tots comprimits
com una llauna de sardines
i les cares
de desolació
i fins i tot
de desolació
en particular
de la colla jove
i una mica perplexitat
per part de totes les colles
van ser molt importants
Ferran
sí
és que tu venies
des d'haver estat treballant
un castell desconegut
i
que ho havien provat
en diverses ocasions
i uns altres
te fan un intent
i te'l carreguen
hòstia
i tot això
juntat a més a més
amb l'acident
que van tindre
el dia de la Santa Decla
en aquests moments
jo la tenia per terra
però bueno
en aquest moment
s'ha de lluitar
abans parlàvem
del concurs del 94
aquell 2 d'octubre
l'Àngel
se'n recorda
d'aquell concurs
per l'intent
de 5 de 9
en Folra
però aquell dia
el xiquet de Tarragona
vau fer una cosa
molt important
per posar el 3
descarregar el 3 de 8
així ho narrava
a Tarragona Ràdio
aquí està
carregat el 3 de 8
ara començarà
a descarregar-se
aquest castell
el 3 de 8
els xiquets
ja baixa el xaneta
a l'alçada de quarts
terços
ràpid va baixant
sembla ser que sí
avui sí
el descarregaran
ara baixa l'acotxadora
a l'alçada de quarts
surten els dosos
surten els dosos
amb molta tranquil·litat
està treballant molt
el pis de quarts
molt està treballant
el pis de quarts
aquí està restirant-se
molt els quarts
però està treballant-lo
se descarregarà
serà el primer
de la història
dels xiquets de Tarragona
aquí està descarregat-se
el 3 de 8
ja el tenim aquí
els cinquets que baixen
ja està
descarregat el 3 de 8
aquí està el 3 de 8
del xiquet de Tarragona
quina emoció
Àngel
què?
què?
bé jo ho recordo
perquè vull dir
ja hi ha d'això
però jo
sigint una mica dolent
vull dir que ara tinc
una altra imatge més
de castells
més d'això
que és el 5 de 8
de Sant Magí
que era una mica
tornar-li a la pilota
els de la jove
aquell dia
que també es van quedar
amb la cara
i van poder descarregar-lo
per Sant Magí
evidentment
jo recordo
la diada de Santa Tegla
dels pilars de 7
i tal
que va ser
crec
vols escoltar?
sí
què va passar?
23 de setembre
de l'any 1997
la jove de Tarragona
aquell dia
fa una bona actuació
carrega
2,16,9
pot ser?
sí
a veure
sí
3,9
3,9 carregat
4,9 descarregat
fa una actuació molt bona
i sí
amb el pilar de 7
amb el pilar de 7
sota la carta
aconsegueix
per primer
que la queda content
també
llavors dintre de l'atenció
aquella
doncs el fem
i els xiquets de Tarragona
aquell dia
carreguen el 4 de 8
amb l'agulla
i també fan el pilar de 7
així ho va narrar
el Carles Cortés
per aquesta casa
està treballant de valent
els Terz
a punt de fer la motxilla
el carreguen
el carreguen
el carreguen
sí que el faran
sí que el faran
carregat
carregat el pilar de 7
i comença a sortir la nena
com està treballant el Terz
com el treballa
i el descarreguen
el descarreguen
eh
el descarreguen
demana tranquil·litat
al 6è
el Terz que veu
està treballant
sortirà al 6è
també el descarreguen
també el descarreguen
sí que el faran
pilar de 7
amb folre
pilar de 7
amb folre
de la jove
és impressionant
quines ganes
que tenia
de viure
aquesta diada
és impressionant
és fantàstic
quines ganes
tinc de ser
Terz
a regorir
com estimo
les meves
4 colles
i atenció
és que aquí no s'acaba
això eh
aquí no s'acaba
perquè els xiquets
també el volen fer
silenci
una altra vegada
s'apolcral
estaria fantàstic
que també el carreguessin
seria impressionant
de veritat
que seria impressionant
ja treballa
una altra vegada
el Terz
i el Folre
i el Quart
i tots treballen
a punt de carregar-lo
a punt de carregar-lo
també el carreguen
també el carreguen
també el carreguen
i també l'han carregat
també l'han carregat
i el volen descarregar
i també el volen descarregar
mare de Déu
senyor
Santa Tecla Gloriosa
el descarregaran
també
surt ja l'enxaneta
surt el sisè
i el descarreguen
també el descarreguen
també el descarreguen
estic impressionat
estic a punt de carregar-lo
estaríeu d'acord
que va ser la millor
de Santa Tecla?
home va ser
va ser
no sé si la millor
però de les bones
vull dir
perquè nosaltres
és que aquest any
nosaltres no havíem
va bé nosaltres
però a Santa Tecla
vam fer
3 de 9, 4 de 9
5 de 8
descarregat
l'any anterior
no sé
no ho sé
arriba un moment
segurament
si l'any de la nit
si no és la millor
de Santa Tecla
igual és la millor
d'un any o de l'altre
que també van fer
els dos pilars de 6
però hi era un altre nivell
potser
aquest era el nivell
home
després va haver l'any
que nosaltres vam fer
el 3 de 9
i el 5 de 8
no recordo vosaltres
aquell any
no es va anar tan bé
potser
no ho recordo
nosaltres vam fer
4 de 9 carregats
5 de 8 descarregats
aquell any
la jove va carregar
3 de 9
va carregar el 3
i el 4 de 9
va descarregar el 2 de 8
en folre crec
i els xiquets
es van quedant
només dos cassets
nosaltres no vam poguer
amb el 2 de 8
l'última ronda
des de fora
xiquets de Serrallo
i ara escoltarem
el 4 de 8
de xiquets de Serrallo
com veieu
aquell freca
freca alt nivell
entre jove i xiquets
home
dintre d'aquesta
d'Uscola de Tarragona
faig gent
aquests dos castells
de Pilar de 7
a mi aquest dia
va ser molt emocionant
el primer dia
de tot
sóc aficionat al castell
tant que si no
com un altre
facin un castell superior
al que poden fer
jo encantat
perquè sóc
primer dia aficionat
i després sóc casteller
i a part
sóc tarragoní
doncs aquest dia
veia jo
l'emoció
de veure aquests castells
i després
la guerra que tenen
entre les colles de Tarragona
els grans
bueno
la guerra
una rivalitat
sana
i el
com deia
ara més que abans
no tan sana
però bueno
però a mi em sembla molt bé
que hi hagi dues colles
a Tarragona
que siguin punteres
dintre del món casteller
i ojalà
seriosament
els poguessin fer
la competència
doncs a Valls
a Vilafranca
amb el 3 de 10
fins i tot
ojalà
la jove
la jove
la jove
ha tingut
la jove
la jove
ha tingut
la jove
sí però
tu saps perfectament
que avui en dia
totes les colles
anem mancats
d'efectius
perquè
no n'hi ha cap
d'autosuficient
sí que hi van haver uns anys
que quasi totes
potser érem autosuficients
però
avui no n'hi ha cap
és que per mi el boom
se'l porta al nàstic
ara
ah sí
bueno
què ha passat aquí
perquè aquella època
que podríem situar-la al final
als anys 99-2000
a partir d'aquí
ja comença
una lenta recessió
que afecta
totes les colles
amb major o menor
a tot amont castellera
no només a Tarragona
òbviament
què creieu que passa aquí?
jo tinc una visió meva
després d'estar
molts anys
d'acord de colla
és que
fa anys enrere
fa els anys 80
els anys 90
una colla de castells
pues feia
no sé
15 sortides al any
per dir el número
i això implicava
15 dies al any
anar desplaçat
i una escena de assajos
i això ha anat evolucionant
i les colles avui en dia
arriben a fer
35-45 sortides
de castells
tranquil·lament
i això implica
clar
què implica?
implica més compromís
dels castellers
més sortides
al carrer
vols fer castells
més grossos
vol dir més assaig
s'ha passat d'un hobby
a una obligació
sí
exacte
abans anaves a
anaves a
un poble
normalet
qualsevol poble
i feies una tossió
o feies el 4 de 8
feies el 2 de 7
feies el 3 de 8
o feies un castell de 7 i mig
era una tossió
digna
digníssima
i això va anar evolucionant
i vinc
que aquestes
no per torreu
i torres de 8
i 5 de 8
i això
això
no ho vulguis
la gent
crema
crema
el boom
mediàtic
autoflagelant
la culpa
la tenim
els periodistes
en certa manera
no
indirectament
jo recordo
perquè ho vaig viure
directament
és a dir
que es queixàvem
que no hi havia
premsa de castells
i el patronat
va posar en marxa
que llavors ho feia
amb el Sisko
o Metió
les ressenyes
al diari
tal i qual
jo diria
que a partir
del concurs
del 90
si no recordo malament
que és quan
se dona la primera
transmissió
de televisió
vull dir
la televisió
se'n dona compte
que allò
és un producte
que ven
i a partir d'aquí
em penso
que es produeix
aquest boom
jo crec que
ha sigut
una part
molt important
pel boom
i també
hi ha molta gent
que s'han fet molt grossos
hi ha molta gent
que s'apunta
a cavall guanyador
ara tothom és del nàstic
però fa 6 anys enrere
hi havia 12.000
cadires buides
és així
això és a dir
que el boom
el té el nàstic
ara
i que duri
que anaves a un poble
i feien
ells per exemple
una actuació
d'un 3 de 8
un 4 de 8
un castell de 7 i mig
un 2 de 7
o sigui
una actuació digna
avui la gent
fan un 4 de 8
i diuen
va 4 de 8
no valen ningú
ni els castells mateixos
un 4 de 8
i no donen importància
a un senyor castell
que per mi
un 4 de 8
un 3 de 8
són senyors castells
i la gent
avui ja no li dona importància
amb això
per què?
no ho sé
potser doncs
la culpa la tenim
els mateixos castellers
potser la culpa la teniu
també una mica
valtros
de que cada vegada
apreteu més
no ho sé
la televisió
que ho deia abans
l'Àngel
és una cosa
que hem vist
que el castell ven
i au
i vinga i som-hi
i avui la gent
van amb una
amb una plaça
una miqueta emblemàtica
i ho veuen
castells de nou
o diuen
però vaja sortida
vaja exhibició
vaja actuació
és clar
fas 4 de 8
de 8 o de 7
i et diuen
això ho fes
no fes res
exacte
i en el cas d'una colla
que no fes res
en el cas d'una colla
com Serrallo
i Sant Pere i Sant Pou
clar
ara per ara
el vostre nivell
és plantejar-vos
castells de 7
en les diades importants
a casa
quan aneu fora de casa
us heu de quedar
malauradament
amb els castells de 6
clar
aquest problema
entre cometes
es multiplica
no?
és lògic
mira
ahir mateix
a la canonja
vam anar
amb la jove
i nosaltres vam fer
castells de 6
nets
i castells de 6 i mig
nets
molt bé
arribarem a Tarragona
farem castells de 7
o intentarem fer castells de 7
veurem a veure què és el que passa
no ho sé
no ho sé si és que
la gent s'ha cansat
ja de vindre
a fer castells
no ho sé
no sé el que pot haver passat
amb aquest descens
que hi ha hagut
amb totes les colles
i el que deia abans
el Ferran
anem al factor
40 sortides a l'any
30 sortides a l'any
la joventut
per exemple
a veure
les colles de castells
la seva font de gent
és gent jove
natural
a veure
és el més natural
la gent jove actual
té moltes més
pot escollir
a fer
moltes més coses
que fa de gent enrere
i que fa Vincenç enrere
jo quan tenia
quan jo tenia 18 anys
a Tarragona
és que bueno
havies d'anar a Salou
a Salou
i Pere
i el que hi podia anar
i va dir
si ha canviat tot molt
ha canviat tot molt
i la joventut
també que diu Ferran
té altres medis
perquè no teníem
i després les obligacions
de cada maig i divendres
ens hagi especial
i sortides fins de setmanes
les dones
les nòvies
se cansen
les dones
se cansen
i bé
si se cansa
una nòvia
o la dona
perds el casteller
i si té algun fill
perds el fill
i aquí ve
la baixada
hi ha un punt
que no hem comentat
i que és molt interessant
i és la incorporació
progressiva
de la dona
en el món
caseller
en tots aquests anys
desencanyem-nos
hi ha molts homes
la majoria
de casellers
són homes
les dones
que a vegada
tenen un paper
preponderant
però els homes
continuen sent
una majoria
però és veritat
en els anys 80
des d'ara
s'ha viscut
aquesta incorporació
i els xiquets
de Serrallo
Serrallo i sempre
de Sant Pau
més o menys
quan van néixer
ja tot estava
més o menys aquí
però sí
aquest procés
la jove i els xiquets
sí que l'han viscut
dos xiquets
vosaltres ho teníeu prohibit
sí
nosaltres al principi
al principi
els primers
dos o tres anys
no entraven
les dones
no podien entrar
a fer una part de la colla
i joven
i això
s'ho va anar canviant
es va canviar
però en el nostre cas
va ser una mica
per necessitat
també per això
i perquè eren
filles de castelleres
i llavors es va considerar
com a natural
vull dir
que
però vagi
de fet
traient la cuca
potser i la pili
i després
que hagin baixat
vull dir
l'altre problema
és que tinguem
acotxadores o enxanetes
i l'altra cosa
és com passa ara
que hi ha moltes noies
que fan de crosses
i coses d'aquest tipus
o de quarts
fins i tot
les dones s'han comparat
amb un casteller
totalment
i és tan vàlida
com qualsevol
és tan comparat
com un castell
jo crec que molts castells
de gama alta
no es farien
si no fossin
per les dones
que pugen
amb els pisos
mitjos i alt
és que tu
ara agafes
les fotos
dels castells
d'aquest fi de setmana
i quan té totes les colles
en general
i veuràs
que estan per sent molt alt
cotxadores, xanetes
d'ossos, quins
això
aquests pisos
estan
vamos
el 75%
són dones
com a cap de colla
Ferran
les dones
en els pisos alts
o fins i tot
en posicions
aquestes a clau
de la pinya
com a crossa
rendeixen millor?
sí
i són sofridores
eh
poteixen molt
i sofridores
jo te dic que sí
i no gemeguen eh
a veure
jo he anat molts anys
de la mà de darrere
amb la colla
i que totes les crosses
que portàvem eren dones
no es queixen mai
pateixen
saben patir més
els homes
som
més queiques
es queixen més
no sé per què
però es queixen més
és un altre
són altres components físics
exacte
és un altre
hem volgut fer memòria
del que han estat
aquests 20 anys
a ràdio
i vidans
de castell
a Tarragona
queden pocs minuts
no volem deixar d'escoltar
una de les fites
més importants
de xiques
del Serrallo
va ser la consecució
del 4 de 8
nosaltres donaràvem així
la Santa Tecla
de l'any 1997
la canella
que només és la que queda
per col·locar
els dosos estan col·locats
a veure si el poden carregar
el poden carregar
han de seguir amunt
a la canelleta
que ja està a l'alçada dels dosos
està a punt de col·locar-se
l'acotxador
està a punt de col·locar-se
l'acotxador
ha de tardar una mica
ha d'anar una mica més ràpid
el poden carregar
una mica més de velocitat
es col·loca un peu
el acotxador col·loca un peu
el poden carregar
ara col·loca l'altre
només queda carregar-lo
només queda carregar-lo
ha de passar l'anxoneta
ha de passar a carregar
l'han carregat
han carregat el 4 d'avui
4 coses a Tarragón
repen el 4 d'avui
comença a sortir l'anxoneta
poquet a poquet
tranquil·lament
el poden descarregar
el tenen molt maco
han d'aguantar-lo
llàstima
ha caigut però l'han carregat
li va faltar poc
aquell 4-8
era del segon
el segon 4-8
que van carregar
jo crec que aquell 4-8
estava per descarregar-lo
el que passa que la mateixa eufòria
que vam tindre tots
ell va fer
que potser afluixéssim una miqueta
a l'hora de descarregar-lo
però jo crec que estava
per descarregar aquell 4-8
fa uns instants parlàvem
de la situació actuant
al Mont-Castellé
a Tarragona
i en general
m'han notat
un cert pessimisme
hem de ser pessimistes
la cosa va
de cap a baixada
irremallable o
no
cada cosa té el seu temps
tot el que puja a baixa
i tot el que va a baixa puja
i tant
jo em penso que si hi ha estímuls
és a dir
si vols fer aquell castell
que l'has perdut
o no sé què
vull dir això
t'adona per
sí, sí
són estímuls nous
són nous objectius
ara una mica
quan fas sempre
el de sempre
potser la gent
se'n comença a avorrir
una mica i tal
jo si em permets
només volia
dintre d'aquests 20 anys
recordar
i encara que és una cosa
que ens afecta a nosaltres
és que
durant aquest període
els xiquets de Tarragona
van baixar un pilar de 4
des de la catedral
fins al moll
és un fet remarcable
l'any 1990
amb motiu del 20 aniversari
exacte
vull dir
penso que és una cosa
que no s'ha fet mai
i penso que
com a resum
d'aquests 20 anys
vull dir
com una cosa
d'aquests 20 anys
és important de dir-ho
una de les tantes
i tantes coses
que han passat
hem compartit
aquests 20 anys
a Castells
a Tarragona
i una de les coses
que no sé si te recordes
a Tarragona Ràdio
va ser
el joc
on el primer cop
es van fer
els sorteixos
d'actuació
de Sant Magí
i Sant Antecla
en directe
i ho continuem fent
cada dissabte
hi ha un ritual
no escrit
que diu
que el dissabte
abans de Sant Magí
es porta l'escola
a l'any 92
el de Sant Antecla
normalment es feia aquí
el de Sant Magí
abans ho fèiem
després de l'arribada
dels Pilars
el 18 a la tarda
a la porta del carro
senyors
Alejandro
de Xiquet de Sarra
i Alejandro Saladí
Ferramentura
de la Colla Jovat
Josep Maria Pascual
de Castellers
de Sant Perí i Sant Pau
Ángel Conès
de Xiquet de Tarragona
un plaer
repassar aquests 20 anys
fins la propera
adeu bon dia
adeu bon dia
moltes gràcies