Ens curem en salut com cada dimecres, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Com cada setmana saludem el director gerent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, doctor Joan Maria Atzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya el director del Centre Especial de Treball de Santa Tecla,
Lluís Hernández. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Generalment en aquest espai parlem de prevenció de la salut,
parlem de salut en el sentit més estricte,
però sovint atenent l'estructura i el funcionament de la pròpia xarxa,
també hem parlat en alguna ocasió d'altres aspectes,
com per exemple, ara recordo quan es va inaugurar l'allar d'infants,
per posar un exemple, hem parlat del centre de dia,
bé, anem parlant de tot un seguit d'iniciatives
i justament avui volem parlar-ne d'una,
que ja es va esmentar en el seu dia,
però potser cal que li dediquem una mica d'atenció.
Tots sabem que l'oferta laboral per a persones amb discapacitats
és minsa, és una oferta laboral molt reduïda en general,
en particular també aquí a casa nostra.
Per tant, quan es estima a iniciatives,
que el que venen a fer justament és oferir llocs de treball
a persones que poden estar perfectament capacitades
per fer la feina independentment de la seva discapacitat,
doncs és una bona notícia.
I a més a més, si aquesta iniciativa rep un reconeixement,
un premi, dius, home, doncs tenim tots els elements,
perquè això esdevingui tema del nostre espai de salut de cada setmana.
Jo crec que no necessitem cap altra més justificació.
No, de fet, nosaltres, el nostre nom ja ho diu,
la xarxa sanitària i social,
per tant, cada cop més hi ha una línia social
que de diferents branques, centres de dia, llarg d'infants,
residència geriàtrica,
va creixent perquè hi ha les dues necessitats,
aquestes pròpies,
i que crec que amb la nova llei de l'autonomia personal
i la dependència encara tindrà més recolzament financer
com per poder donar resposta a unes necessitats que realment hi ha.
El nostre interès en aquest camp era diversos.
La primera, que nosaltres tenim la nostra visió,
que potser segurament no és compartida,
però la nostra visió que la comarca del Tarragonès
és una comarca on,
des d'aquesta perspectiva de centres especials de treball,
tal qual nosaltres la veiem,
doncs està en una diferència
amb altres comarques veïnes
on realment això ha tingut un impuls molt important
i que hi ha alguns centres especials de treball
realment potents que funcionen
i que donen feina a molta gent,
donen a molta i bona feina a molta gent.
Quina és la nostra visió?
La nostra visió és,
volíem que fos una mica diferent d'alguns
en els quals sembla que se'ls doni feina per caritat,
a veure si ens entenem.
També ho poso, que ningú me malinterpreti
i ho voldria posar entre les cometes
que vol dir això.
Nosaltres buscàvem un producte,
un producte econòmic,
que fos un producte que no és perquè,
a veure què els hi puc fer amb aquell grup...
No és un taller ocupacional.
Exactament.
En el sentit més tradicional.
Un producte econòmic que estigui en el mercat,
que evidentment tindrà alguns beneficis
que permet la llei,
que el Lluís ens pot explicar bé,
de com s'articulen totes aquestes ajudes,
però que després puguis sortir al carrer
i vendre,
vendre, en aquest cas és una bogaderia,
vendre un producte acabat,
que és roba neta,
netejar roba,
i que,
de la mateixa manera que puguis anar
amb una bogaderia industrial,
aquesta també és una bogaderia industrial,
i que sigui competitiu,
amb preu,
amb qualitat,
amb servei,
perquè hi ha aquest plus d'orgull
de la persona treballadora
que treu endavant un producte
i que la nostra intenció
és que un cop engegat,
que és l'explicació d'avui,
i amb una mica ja de rodatge en aquests mesos,
doncs pugui anar creixent
en funció,
a poc a poc,
en funció de la demanda que vagi venint,
perquè s'esdevingui realment
un centre gran,
el més gran que es pugui,
en funció d'aquesta capacitat,
perquè creiem que hem trobat
un article que compleix aquests requeriments,
que la gent el necessita,
no és que te'l vinguin a fer de franc,
com que la gent el necessita,
nosaltres podem fer això.
Una bogaderia per alguna raó en particular,
de forma casual,
perquè les coses venien bé d'aquella manera
i es va voler aprofitar
el fet que la pròpia estructura hostelera
de la xarxa necessitava d'aquest servei?
Sí, nosaltres vam...
Primer aquest és el pensament,
en tenim algun altre,
per exemple,
un bon dia,
jo espero algun dia
poder fer un cel service,
que tinc molt de temps que ho dic,
encara no he trobat l'oportunitat,
però ja no el descarto,
perquè és un altre tipus de producte
que aquestes persones
ho poden fer perfectíssimament.
Però hi havia una qüestió de cost-oportunitat
en el fet que, lògicament,
l'hospital, la residència,
ara en l'Hospital de la Vendrell,
la nostra pròpia organització,
renta molta roba.
I va coincidir en que preveiem
que la bogaderia industrial,
que havia estat el proveïdor nostre
durant molts anys,
eren gent que era gran,
tenien ja una...
ja vèiem venir que probablement
estaven en disposició de jubilar-se,
i llavors el que vam pensar i plantejar,
i amb temps,
això ha sigut un procés de dos o tres anys,
doncs d'arreglar,
trobar un bon acord amb ells,
que en el moment en què ells deixessin el servei,
nosaltres ens fèiem càrrec del servei
i transformàvem aquesta indústria
en un centre especial de treball.
És una idea des de fora,
des de les persones que no treballen
en el món de la discapacitat
i en xarxes socials,
la idea sembla absolutament bona,
en el sentit aquest
que no estem dient a aquestes persones
perquè la família pugui anar a treballar,
necessiten un centre de dia,
un taller ocupacional,
sinó que és un pas cap a l'autonomia
d'aquestes persones,
la possibilitat de tenir una feina i un salari.
Exacte, és la normalització en tot cas.
Aquí estaríem parlant de la feina real.
El client,
que bàsicament nosaltres ja teníem,
ja eren els clients de la bogaderia anterior,
i el que hem fet és, o estem fent,
reconvertint el personal d'aquella bogaderia,
que era personal, treballadors ordinaris,
a treballadors discapacitats.
És el procés que estem fent de modificació
o transformació
de lo que era un centre de treball ordinari,
una empresa comercialment, industrialment,
en funcionament i activa,
a una empresa amb unes característiques especials,
que és el personal i la forma de portar la feina en si.
Una feina real, amb uns clients reals,
amb una activitat real i amb un personal especial.
El personal, al final, són treballadors discapacitats,
que és el que estem ara transformant.
Per això, nosaltres estem en el procés
d'incorporació,
de transformació de la plantilla
dins dels requisits que es marca,
o que preveu ja la llei.
El que és,
hem anat a benestar i família,
que és el departament
que fins ara
ens està aportant,
ens està subvencionant,
el 50% del salari mínim
de les persones que nosaltres contractem discapacitades,
i que ens fa,
amb el que hem demanat,
la inversió,
la possibilitat d'inversió,
per la creació d'aquestes noves places,
que són unes places de treball estable,
un treball permanent,
i que creia a nosaltres
que ja és sostenible per ser.
Perquè jurídicament,
diguem-ne que el plantejament jurídic
és el d'una empresa ordinària.
El d'una empresa de centre especial de treball.
L'empresa mercantilment
té un funcionament ordinari,
un funcionament amb les seves cotitzacions
i els seus impostos
dins del que és el funcionament ordinari
d'una empresa,
mercantilment parlant,
però el que és laboralment,
considerant el personal,
és personal escrit
i amb un certificat de discapacitat
que els permet
ser contractats
amb aquesta tipologia
de centre especial de treball,
i amb aquest requisit
estan subvencionats
el 50% del seu salari mínim.
Aquest règim especial
també fa referència a horaris,
tipus de treball...
Fa el que marca el conveni,
vull dir,
estan estipulats
des d'un conveni,
el conveni de centres especials,
i aquí es marca
aproximadament
unes 39 hores setmanals,
que és el que està marcat
en el conveni de centres especials,
1.772 hores anuals,
distribuïdes amb els 30 dies
de permís
de vacances anuals,
amb els 14 dies
inter...
de festa,
festius previstos per la llei,
és a dir,
totes aquelles
ordenances laborals
que estan
normalitzades
i que també
afecten el centre especial,
amb la característica
que el personal
discapacitat
té uns equips
de suport
que també
estarien
fent el suport
d'aquestes persones
perquè la productivitat
que se'ls ha signat
doncs sigui
la màxima
i l'ajut
que necessiten
permeti
que puguin
estar inserits
en l'empresa,
en el món laboral
de la millor manera possible.
Clar,
estem parlant
d'una bugaderia industrial,
en principi,
aquesta empresa
podria obtenir
beneficis
en un futur.
No té per què no,
vull dir,
no està,
no és,
no hi ha
una contraindicació.
L'empresa
se suposa
que com a mínim
ha de ser sostenible
perquè si no
estaríem parlant
d'un altre concepte
d'activitat.
Però si va més enllà
que no només és sostenible
sinó que té beneficis?
Podria tenir-los,
el que passa és que
nosaltres en l'estructura
i en els principis
fundacionals
ja creiem
en què
i això estaria
dins d'un context,
doncs la inversió
podria...
Generar més llocs
de treball,
segurament.
La idea,
nosaltres,
com és conegut,
és una fundació,
per tant,
estaria dins
el grup
de societats
de no ànim
de lucre
o non profit
que diuen
en la literatura
saxona
i, per tant,
la ideologia
i la visió
i la vocació
nostra
seria dos,
doble.
Una,
si d'aquí
hi ha un rendiment
aquest se pugui
anar millorant
aquesta estructura,
anar creixent,
anar reinvertint,
fer-la més gran,
més còmoda,
amb més bones condicions,
òbviament,
i la segona,
intentar que també
la retribució laboral
d'aquestes persones
sigui millor.
Estem parlant
que la normalització
que deia el Lluís,
jo volia dir
que agraeixo
que el Lluís
se'ns hagués incorporat
a l'estiu
perquè ell venia
de la direcció
de molts anys
d'experiència
en una altra comarca,
llunyana de Tarragona,
i, per tant,
és necessari
que professionals
portin això,
això no s'improvisa
i, per tant,
calia portar algú
que tingués
una experiència àmplia
i un coneixement
per liderar
aquest producte
que no es pot fer
des de la voluntarietat
ni des del treball social
també,
però...
Amb les bones intencions
no n'hi ha prou
per aquest tipus
de projectes, realment.
I quan...
Es necessita,
però es necessita
també la professionalitat.
Sí, però la selecció
de la gent,
la idoneïtat
del lloc de treball,
el coneixement
de la psicologia
de cada una
d'aquestes persones,
després com les incorpores,
com l'adaptes
al seu lloc de treball,
com fas els grups...
Vull dir,
hi ha una espertesa
al darrere de tot això
perquè això sigui possible
que no es basa
en la improvisació
ni en el voluntariat
només, eh?
Necessita moltes més
altres coses.
Vull dir,
que, per tant,
això és molt important.
és en aquest camí
que hem volgut
anar avançant
a que si és possible
aquesta entitat,
aquesta empresa,
aquesta bogaderia,
ja té un mercat intern
que és el nostre,
pugui tindre
un mercat extern
que la llei,
que la llei, d'alguna manera,
obliga a que les empreses
de més de 50 treballadors
tinguin o un percentatge
de gent contractada
disminuïda
o comprin un producte,
i això és el que nosaltres
posem en el mercat,
un producte que haurien de fer
en un altre lloc,
però que ajuden,
comprant, eh?
No regalant.
Utilitza els serveis
d'aquesta bogaderia.
utilitza aquests serveis
i això,
doncs,
a partir d'un nombre
de facturació d'aquí,
els pot compensar
si ho demanen,
perquè no troben
personal disminuït
per contractar,
el compliment
de la llei
que marca, no?
És un estímul
per obrir mercat.
Sí.
Ja està prevista.
Sí, sí,
aquesta és la nostra idea
i el que ens agradaria
és si,
respondent directament
a la pregunta,
és que, clar,
per l'autonomia
d'aquestes persones,
de veritat,
perquè en algun moment
quan se facin grans
puguin tindre el seu piset
o pugui estar en un pis tutelat
i puguin tindre
un certes recursos econòmics,
hauríem d'intentar
i en el temps
d'aquells que ja
siguin més experts
i puguin
anar millorant
aquesta retribució
que no és només
la del salari
mínim interprofessional
o el que marca el conveni
perquè,
tot i que posem ajuts,
el transport,
clar,
aquestes persones
no poden anar,
no poden conduir, no?
Per tant,
se'ls ha de transportar
i una sèrie de coses
d'aquestes,
però que hauríem
d'intentar
que en el supòsit
que ens en surti bé
hi hagi unes millores
reverteixin tant
en els treballadors
com en la millora
de la pròpia empresa, no?
Són, perdó,
treballadors i treballadores
disminuïts
físics i psíquics?
Psíquics i físics.
Bàsicament,
psíquics,
ni algun físic,
però el percentatge
és molt més alt,
pràcticament el 90%
de psíquics,
el que tenim ara.
Ara, en aquests moments,
quants són exactament?
En aquests moments
tenim 11 persones
contractades
dins del centre especial
de treball.
Es pot traçar un perfil
fins al 20%.
Homes, dones,
d'edats...
Estan al 50%.
A veure,
també és cert que
s'estan arribant
al nostre Departament
de Recursos Humans
el personal
sense haver fet
una publicitat
directa
de requeriment.
Per tant,
és a través
dels currículums
que s'estan arribant,
les solicituds
que s'estan arribant
que estem fent la selecció.
Bàsicament,
busquen el perfil
d'idoneitat
en quant a l'activitat
que estem realitzant.
També és cert
que nosaltres
estem en aquests moments
desplaçats
perquè l'activitat
d'abocaderia
l'estem
exercint a Pallaresos
i això
obliga
a un desplaçament
i amb uns horaris
que,
bé,
és un requisit
que la persona
quan ho accepta
ens està entrant.
Però en el perfil
de treballadors
nous incorporats
n'hi ha algú
que ens ve
directament de casa
que és la primera feina
que troba
i d'altres
que estaven a l'atur
igualment
per diferents raons
havien arribat
a deixar la feina
que tenien
en algun centre especial
o una empresa ordinària
però que estaven
a casa seva
sense
sense fer res
sense treballar
i per tant
han trobat
en nosaltres
la forma
d'inserir-se
en el món laboral.
Parlaves,
Lluís,
de currículum.
Davant de quins currículums
ens trobem
quan parlem
de persones discapacitades?
Psíquicament,
en aquest cas.
A veure,
el currículum
és la sol·licitud
bàsicament
perquè experiència laboral
en alguns casos
és el que deia
molt poqueta
i en alguns casos
cap,
cap experiència laboral.
La educació,
la formació
que hagin tingut
la...
Educació especial.
Sí,
educació especial
i en algun cas
educació ordinària
amb aules d'educació especial.
Vull dir que tampoc
és un...
Per nosaltres
és el perfil
que ens arriba
i el requisit
indispensable
és el certificat
de disminució
a partir del 33%,
que és el que ens marca
la legislació actual
i a partir d'aquí
si la...
A veure,
la possible acceptació
de la feina
de l'entorn laboral
ens encaixa,
doncs,
diuen que nosaltres
ho acceptem
el treballador
com a candidat
a incorporar-se
a la nostra bucaderia.
Quina és la feina específica
que han de fer
aquestes 11 persones?
Doncs mira,
pensa una bucaderia
domèstica
però lo gran.
és una bucaderia industrial.
Ens entra la roba bruta
per una porta
i surt la roba neta
és tan simple com això, eh?
Evidentment,
hi ha un procés.
No tothom, eh?
No, no,
és veritat.
No tothom sap
com funciona
tot el que és
un cicle de rentat
d'una peça de roba
per les seves característiques,
els detergents, etcètera.
I mira,
i en el perfil...
No, bueno,
els detergents van...
Suposalment,
és tot automàtic
el procés de rentat.
Fa una selecció,
diguem-ne,
de les peces...
Sí,
és una bucaderia industrial,
per tant,
pensa en unes màquines
d'un tamà industrial,
unes rentadores
de 200 quilos
de roba,
són rentadores
grans, potents,
secadores de 40 quilos,
una calandra
que és una planxa
de roba plana
que farà
una superfície
com d'uns 20 metres quadrats.
En llançols,
tovalloles,
tot aquest tipus de material.
No, la tovallola
va en una altra.
A veure,
si vols t'explico el procés
per...
Sí, sí,
és que precisament
és per veure
que són feines
que pot desenvolupar
a qualsevol persona
independentment
que sigui discapacitada
o no.
Exacte,
sí, sí,
de fet,
aquesta empresa
estava portada
per treballadors
ordinaris,
el món laboral ordinari,
i estava funcionant.
El handicap nostre
és el de la transformació
d'una activitat
en actiu
i en plena activitat
sense deixar
de fer
l'atenció
al client
que s'ha d'estar mantenint
igualment
i en la mateixa qualitat.
Si més no,
a veure,
nosaltres voldríem més
per el fet
que si algun fall
havia previ
a que aquesta empresa
fos de centre especial
se podria justificar
que ara
que era una errada
de màquina,
una errada de servei,
una errada de moltes coses,
però en el moment
que hi ha personal discapacitat
al mig,
l'estigma
de que,
mira,
aquells pobrets
estarien entrant
en un paternalisme
que nosaltres
volem fugir.
És que el camí
justament
és tot el contrari,
la normalització.
Aleshores,
quan ens entra
la roba bruta
és buidar
aquelles borses
de roba bruta,
posar-les dins
de les rentadores
un cop
han iniciat
el seu procés,
que ja dic
que és automàtic
perquè en una
bogaderia industrial
és tot molt automàtic
en aquest sentit,
doncs buides
aquelles rentadores
i una de les
unes peces
es tria,
es fa el triatge,
que és un procés
de triatge manual,
que és una
classificació
i distribució
de la roba
segons
el tipus
de roba que és.
roba plana
en un cistel
perquè tindrà
un procés,
roba de forma,
uniformes
i tovalloles
amb un altre procés
perquè sí que van
a un...
Un altre tipus
de planxat,
clar.
Roba de quiròfan
que ens arriba,
doncs també
en un altre procés
de tractament
diferent
perquè segons
quin tipus de roba
tindrà un tractament
posterior diferent.
Aquest triatge
s'ha de fer manualment
i es fa
doncs bueno,
de la forma
més natural,
un cop sortit
de la roba,
peça de roba
se selecciona
i se posa
en el muntó
que li pertoca.
Un cop seleccionat
això,
tornen a les secadores,
la que és roba
de secadora,
que tenen també
un procés
mecànic seu,
el que és
la planxa
de roba
plana,
diguem-ne,
sols,
bànues,
tot allò,
va a un procés
de planxat
a la calandra,
que és una màquina
de planxa
plana,
ja dic,
aquesta és enorme,
és grandíssima,
que amb un equip
de quatre persones
es va alimentant
aquesta màquina
que entren,
la peça,
diguem,
mullada,
estirada
per una banda
que es fa manualment
i surt
per l'altra plegada,
tot ha automatitzat,
l'ha de rebre
un altre treballador
que l'empaqueta
i amb una màquina
retràctil
va directament
a les gàbies
de servei,
d'entrega
al client.
Un altre procés
serien les tovalloles
que s'han de plegar,
també es fan
mitjans en una màquina,
s'alimenta
aquesta màquina
a mà
i surt plegada
la tovallola
per una altra banda
que igualment
s'ha de recollir,
empaquetar
i posar-la
en la gàbia
de repartor
al client.
Un altre procés
és el de plegar
la peça a mà,
les peces de roba,
els uniformes,
segons quines peces
que ho fan,
tenen un plegat
diferent
i s'ha de fer manualment
perquè aquí sí que
no coneixem cap màquina
que ho pugui fer.
Igualment també
és un procés manual
d'execució laboral
molt meticulós
i a més
que requereix
un tractament diferent
segons el client
perquè
aquí
el nostre hospital
vol la roba
d'una forma,
l'hospital
Pius de Bals
vol d'una altra.
Són hàbits
que tenen.
Sí,
perquè el metge
quan entra al quiròfan
i treu la peça de roba
està acostumat
i suposo que
té la seva raó
de fer-ho d'una forma
o d'una altra.
I un altre
és l'uniforme
que va planxat.
Unes peces
van planxades
mitjançant un robot,
un maniquí,
que és vestir el maniquí
i que entri
al planxat
i un altre planxat a mà.
Totes aquestes són activitats
pròpies
que són les que s'estan fent
actualment
en l'activitat
de l'abocadrina.
Clar,
entre persones
que tenen discapacitats
que estan
completament dependents
de la seva família
pel més mínim,
que més enllà
de poder fer
alguna activitat
determinada,
doncs mira,
perquè estigui entretinguda
aquesta persona,
tenir la capacitat
i la dignitat
d'un lloc de treball,
un sou,
la possibilitat
en un futur
de tenir aquesta autonomia
perquè per llei de vida
són persones que
els grans patiments
de les famílies
que tenen una persona
discapacitada
és què passarà
quan jo no hi sigui.
Clar,
aquí estem solucionant
un munt de problemes
alhora, no?
Aquesta és la nostra idea,
la nostra visió
és que
trobar l'instrument,
que aquest és un,
que aquestes persones
tinguin,
siguin treballadors
normals,
siguin normal,
tinguin el seu rendiment
laboral,
tinguin la seva
retribució econòmica
i tinguin la possibilitat
de ser,
entre cometes,
el màxim autònom possible.
Això vol dir
tot el que ha explicat
el Lluís
des de la perspectiva
de la manufactura
i per tant
hi ha una manufactura
necessària,
doncs ells ho poden fer
si és el senyor
i el senyor
i el senyor
i després el darrere
perquè totes aquestes persones
tenen una,
diferents tipus de malaltia,
diguem-ne, no?
Tenen un suport
d'un monitor
que està al tanto
d'una persona responsable
sempre d'un grupet,
després
han d'haver-hi
un equip
de suport psicològic
perquè detecti problemes
i els tracti,
després cada,
sembla que cada mes
es fa una sessió
amb un a un
perquè expliqui
les dificultats
que ha tingut,
doncs amb el psicòleg,
amb el seu tothom,
dos o tres persones
que l'orienten,
el corretgeixen,
i no sé què,
hi ha tota una feina
necessària a fer
perquè tot això
sigui així de fàcil
i així de possible.
Si hi ha per una persona,
treballador ordinari,
com deia Lluís,
a vegades entrar
en la roda
i en el món laboral
costa,
sobretot els joves,
que el primer lloc de treball,
la relació
en els centres de treball
que abans parlàvem
fora d'antena,
hi ha dificultats,
doncs és obvi
que aquestes persones
per determinades coses
no tenen els mateixos recursos
i necessiten aquest recolzament.
Evidentment,
per nosaltres
considerem que
el treball
no deixa de ser
un recurs integrador
i per tant normalitzador,
un recurs de salut
en el fons,
perquè el que pretens
és que
aquelles hores d'activitat
serveixen per alguna cosa més
que per estar,
serveixen evidentment
per produir,
però serveixen també
per tenir uns recursos
que et poden permetre
el que és
la normalització
de la teva vida.
D'una altra banda,
també considerem
que les persones
discapacitades
pel sol fet
de ser discapacitades
ja ens venen
amb un certificat,
amb una etiqueta
d'un requeriment
d'atencions
i aquí
el nostre equip
de suport,
com el de qualsevol altre
centre especial de treball,
està en fer
les activitats pròpies
que puguin
permetre
millorar
l'entorn laboral
i l'entorn fora laboral
d'aquella persona
que en els seus
possibles moments,
com qualsevol altre
treballador
també ordinari,
però evidentment
nosaltres estem
per el món
del discapacitat,
i amb aquestes persones
ens aboquen
amb el nostre
suport psicològic,
social
i de tractament personal.
Amb totes les activitats
que nosaltres tenim programades,
no només les activitats
laborals,
sinó també hi ha
unes activitats
de seguiment
de la persona,
de seguiment
amb l'acompanyament
en l'entorn laboral,
però també
acompanyament
fora de l'entorn laboral
amb aquestes reunions
de seguiment
que nosaltres
podem fer,
entrevistes mensuals,
que mantenin
les persones
discapacitades
perquè allà
ens poden
estar transmetent
totes aquelles
neguituds
que puguin tenir,
preocupacions
i satisfaccions,
evidentment,
que poden tenir
de cara
a aquell entorn
que nosaltres
hem creat
de l'entorn laboral
protegit.
Satisfaccions
i disgustos
i problemes
com a qualsevol treballador.
i amb els tutors
o les famílies
és molt important.
El Marc,
aquesta persona
necessàriament
té un tutor,
o sigui,
els pares normalment
o no,
a vegades són germans
que tenen més,
sobretot a partir
d'una certa edat,
és el que tenen
el recolzament
amb algun germà
i que també
és una part important
a tindre,
a tindre,
a conèixer'l,
saber qui és,
telèfons de contacte
quan hi ha
algun problema,
quin és el recolzament
que hi ha al darrere,
com treballar-lo,
i que hi ha tota una sèrie
de necessitats
que és obligat
que funcionin,
que se sàpiguen fer
perquè després
el producte final
que volem
és
que aquest contingent
tingui
una vida normalitzada,
i llavors
es necessita
fer tot això.
Nosaltres estem molt contents
de la iniciativa,
ens han donat,
que ho ha comentat
al començament
de la conversa,
vam demanar
dins d'aquests programes
que fa la caixa
d'ajudes
en projectes,
doncs amb el Lluís
i el seu equip
van fer un,
augmentar tot això,
i ens han donat
un guardó,
una subvenció,
una ajuda
molt important
del que hi havia,
bastant important,
50.000 euros,
no sé,
d'aquí uns quants dies
suposo que
firmarà
el conveni aquest
i es deurà
anar a publicitat,
però el que més
ens satisfà
és que realment
va fer en forat,
no?
Va,
bueno,
que la iniciativa
doncs va tindre
una bona,
sembla que
ja ha engegat,
fa forat,
i nosaltres estem
molt il·lusionats
en que realment
aquesta
sigui una
d'algunes altres
iniciatives que tenim,
que no tot s'ha d'acabar
amb bogaderia,
però que realment
pugui,
tingui el tarragonès
una sortida laboral
aquí,
a casa,
no hagin d'anar fora,
perquè hi ha molts
que van a treballar
fora de la ciutat,
no de la ciutat de Tarragona,
fins i tot fora de la comarca,
puguin tindre-la aquí,
a prop de casa és molt més fàcil,
amb uns horaris
normalitzats,
amb una,
d'allò,
i bueno,
em sembla que és part
de la nostra obligació.
Doncs val la pena
fer-ne difusió
perquè acondeixi l'exemple.
Abans deia el doctor
Atzerà,
tenim poc temps
però un altre dia
haurem de tornar a parlar,
diu,
jo tinc la il·lusió
allà un salt service,
alguna vegada
hem sabut
d'iniciatives
a altres ciutats catalanes
de restaurants,
que estan,
bé,
hi ha una persona
que gestiona,
que està al capdavant
d'una gerència.
Jo ho tinc a estar dibuixat i tot,
el que passa és que encara no...
I que hi ha tota una sèrie
de persones amb discapacitat,
si no recordo malament,
sobretot joves
amb síndrome de Down,
que perfectament
tiren endavant el negoci
i un cop,
doncs,
té aquesta cosa
que pot cridar l'atenció
al començament,
després s'ha assumit
amb tota normalitat
de la gent
a anar a fer el seu menú diari.
Per tant,
que acondeixi l'exemple.
Enhorabona
a tots els que heu fet possible
aquesta iniciativa
i caldrà seguir-la de prop,
perquè ens doni l'excusa
de parlar-ne
i fer-ne molta propaganda.
A la vostra disposició.
Lluís Hernández,
Joa Maria Etzerà,
gràcies.
Igualment,
moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Gràcies.