.
Dos quarts de 10 del matí,
quatre minuts segueixen endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Estem encantats de saludar Laura Picó.
Bon dia, Laura, benvinguda.
Hola, Yolanda.
Advocada i col·laboradora també esporàdica
últimament d'aquesta casa.
A més a més, des del punt de vista professional,
Laura Picó, entre altres tasques,
representa la representant legal, podríem dir-ho així.
No sé si la forma és la correcta.
Bé, els assessoro.
És l'assessora legal, podríem dir, del col·lectiu
Abdosó, col·lectiu de gais, lesbianes i transsexuals
del camp de Tarragona.
I afegim aquesta dedicació professional també
perquè justament l'actualitat també passa per aquest col·lectiu
aquí a Tarragona i ella ho sap de primera mà
perquè ha estat la seva feina en aquestes darreres setmanes
d'assistir a l'adopció de criatures
per part de tres parelles de lesbianes.
Sí, tres parelles.
Mira, l'altre dia pensava que, clar, la meva feina al despatx
estic espagent ja en separacions, divorcis, unitatges...
I tot el dia són penes, no?
Clar, tot el dia són coses bastant dures,
la gent està... ho passa molt malament,
és molt important a la seva vida,
han fet un projecte de futur i resulta que després no surt bé, no?
Pel que sigui, per mil raons.
Però, clar, ara que estic fent adopcions,
o sigui, no hi ha res desagradable,
és tot ajudar a dues mares o a dues pares
a tenir els fills que volen.
I al final, la segona parella que va adoptar,
quan va sortir del jutjat,
m'abraça una d'elles i diu
moltes gràcies perquè m'has ajudat a ser mare.
I és que se'm queden les llàgrimes,
jo sé que queda una mica ridícula, no?
Et senties com una llavadora en aquell moment.
Seguro que, clar, acostumada a sortir dels judicis
ja amb les venes ja desgarrades,
veure allò tan bonic,
la veritat és que és molt gratificant.
El que passa que, clar, jo m'imagino
que no són adopcions com les que fins ara
podien fer moltes parelles heterosexuals,
adopcions de nens aliens a la seva biologia,
per dir-ho d'alguna manera,
és a dir, adopcions internacionals
o adopcions dins del país,
que són processos molt llargs,
molt complicats, molt difícils, caríssims,
també, en aquest cas,
estaves parlant de mares biològiques
amb les quals es legalitzava la situació,
també com a mares de la seva parella.
Sí, els tres caus són mares
que van anar les dues mares a l'hospital
a fer una insegnació artificial d'una d'elles,
en algun cas independent,
la que sortia millor a les proves,
ella és la que es quedava embarassada,
i l'altra l'acompanyava de sempre,
inclús quan tenien els nanos amb el pediatra,
exercien les dues de mare.
Per tant, la meva feina ha sigut
recopilar proves d'això,
si tenien hipoteca en conjunt,
és a dir,
provar una amiga que era una família.
Un cop provat això,
es posa a la demanda
i és bastant senzill,
perquè ningú es posa en contra d'això,
és a dir,
no hi ha com un contrari, no?
L'única persona que podria fer de congrés,
que és el fiscal,
que és qui defens els interessos dels menors,
està a favor d'aquestes adopcions,
per tant, cap problema.
És un procés que empara la llei.
Una llei que, segons el teu punt de vista
i la pràctica,
és una llei molt oberta
i que xupluga tots els drets
de gais lesbianes,
no dic transsexuals,
que és un altre tema,
gais lesbianes,
per exemple,
en quant a la maternitat o la paternitat.
I en aquest sentit,
poden ser dues mares
i no cal que una de les integrants
de la parella,
si parlem de dones,
hagi d'assumir un paper masculí legalment,
perquè a vegades em comentaves
que abans hi havia d'haver-hi
un pare i una mare,
no podien haver-hi dues mares,
i ara sí.
I això és molt gratificant per elles,
perquè a vegades eren just
perquè una de les parelles
que fa molts anys que estan juntes
em deia,
és que moltes vegades ens diuen
qui és el papa i qui és la mama,
i deien,
no, no,
és que jo sóc la mama
i ella és la mami,
o la mare i la no sé qui.
I una altra cosa que passava l'altre dia
és que això s'ha normalitzat.
Quan vam venir,
a més vam parlar d'això aquí a la ràdio,
a veure un drama
perquè hi havia manifestacions a Madrid,
etcètera.
La gent ja no en parla d'això,
i la gent ho veu amb tranquil·litat.
I s'estan celebrant matrimonis homosexuals
i no hi ha cap altre comentari.
Al començament era una notícia,
lògicament,
el primer,
el segon,
el tercer,
ara ja diguem-ne
que se succeeixen.
En aquest cas,
són parelles de fet
les que han adoptat
o també eren matrimonis?
En els tres casos
eren matrimonis,
es van casar.
Es van casar.
Clar,
perquè facilita molt més
els tràmits, no?
Sí,
a més,
els tres em van dir,
bueno,
per si un cas,
el que pugui passar al futur,
qui pugui a governar el país,
jo em caso ara,
perquè no sé què passarà més endavant.
Home,
jo no sé si les lleis
es poden treure
i posar així com així.
Bueno.
És un debat que millor
el deixem córrer.
Doncs,
per la part que ho trobem,
dèiem que els transexuals
és una altra cosa,
perquè,
tot i que l'entitat
aglutina tots aquests col·lectius,
tenen una problemàtica diferent.
Més complicada, eh?
Més complicada,
perquè entrem en un terreny biològic,
també.
Inclús personalment
molt més complicada,
ja diria.
Ara,
en aquest moment,
poden,
com a mínim,
formalitzar
les seves dades personals
en els documents oficials?
Sí,
però el procés
és molt llarg
i tot això.
El procés és molt llarg
i és complicat.
Més personalment,
suposo que tenen més conflictes.
Ha d'estar acompanyat
el canvi d'identitat legal,
diguem-ne,
amb un canvi d'identitat
també biològica,
o no cal?
Encara sí.
T'has d'operar
per canviar el sexe,
si no no pots canviar el nom,
o l'afiliació,
totes aquestes coses.
Doncs encara tenen
un terreny per treballar-hi,
no?,
aquest col·lectiu.
Sí.
En fi.
Què tal?
A veure, Laura,
per on vols començar jo?
Si vols,
posem la mirada
aquí a la nostra ciutat.
No sé si a tu t'interessa
molt això
del tren d'alta
amb velocitat.
Sí,
sí, sí.
No et veig molt convençuda,
perquè, clar,
és un tema d'aquells que dius
fa tants anys que l'esperem,
que és com allò que dius,
bé,
és allò que...
Com un regal, no?
És la sensació
que és com una serada família,
que espero morir,
veure-ho abans de morir-me.
Doncs això és una mica el mateix.
No, sí, dona.
Teòricament,
el dilluns
es posa en marxa,
això sí,
amb la queixa
dels alcaldes
de les poblacions
de Parafori i la Secuita
per al problema
dels accessos
de l'accessibilitat,
de la falta
d'autobusos,
del problema
de les carreteres,
perquè són unes carreteres
que probablement
diuen
no poden assumir
tot el trànsit
que pot suposar,
i per la falta
de llicències de taxi
que la Generalitat
ha atorgat
a aquests municipis.
Aquesta província
s'ha oblidat sempre,
Iolanda.
No t'ho dones compte?
Si això passés a...
Ara que ningú s'enfadi,
però si això passés
a una ciutat
del cinturó
de Barcelona,
no hi hauria cap problema.
Aquí estem com a
deixats de la mà de Déu.
I aquí diu
que plorem molt,
però és que a vegades
jo no sé si és culpa
dels altres
o de nosaltres mateixos.
Potser una mica de tot.
Polític, societat
i tots els col·lectius.
És que aquí
no t'ho dones compte
que estem sempre esbarallats aquí.
Tenim la sensació
que a Tarragona
té un segell
en aquest sentit.
Ens barallem,
no ens posem d'acord,
no tirem endavant els projectes
perquè no ens posem d'acord.
Tens aquesta sensació, tu?
Sí, tinc aquesta sensació,
però fa molt de temps.
Igual m'equivoco, eh?
Jo sempre penso
que m'equivoco.
O tant de bo
que ens equivoquem.
Però aquesta sensació
que a Tarragona,
encara que hi hagi
una cosa que és evident
que va bé per la ciutat,
com que ens hem d'esbarallar
perquè si no,
sembla que l'altre
es posi la medalla
i això no ho podem permetre
de cap de les maneres,
doncs no es fan les coses.
I tardant,
doncs mira,
15 anys a fer
a veure on posem
l'escola oficial d'idiomes,
per exemple.
15 anys.
O no ho sé.
Home, jo recordo
que fa temps
que es va posar
la primera pedra
al Teatre Tarragona.
No, no,
aquí no estem
fent valoracions,
estem constatant fets.
L'altre dia,
allò típic,
quan acaba l'any
fas balanç de temes,
de coses pendents
i aquest tema surt cada any
que encara no està solucionant.
Sí, sí.
Però veus,
ja ho assumim
com una cosa ja
normal i plus graciosa.
Però home,
ja està bé la broma.
No fa cap gracia.
El tema de l'escola oficial,
d'idiomes,
que a mi m'afecta
de segons desnupcies,
és fatal.
Com pot ser?
És que altres ciutats d'aquí,
a Solou, no?
Sí, home,
i a Reus estaran llestida
abans que a Tarragona,
segur, segur.
Ho entenc.
I en moltes localitats
que a Girona
han fet una magnífica
escola oficial d'idiomes.
I vam pensar,
quan vam entrevistar
el senyor alcalde
i vam entrevistar
altra gent.
Això estava fet ja.
I estava ja
d'at i beneït
i ja tot decidit
i ja no hi havia problema.
Doncs mira,
hem passat un any ja.
I és el que diem sempre.
Ens agradaria
que qui ha de prendre la decisió
visités l'escola oficial d'idiomes.
Però en el moment
que hi ha classes
en ple funcionament,
amb aquestes aules atapeïdes,
amb aules
que fan salons d'actes
que són com una mena
d'amagatzem
i que s'han de fer servir d'aules...
En fi, probablement
sigui una realitat
que no es coneix
de prop de prop, no?
Qui hagi anat
a l'escola oficial d'idiomes
veurà que és una cosa
que no es pot suportar.
Segons com has de seure
algú a la faldilla
perquè no hi ha prou cadires,
no hi ha prou espai...
Ah, calefacció,
ara sí que ja veus, sí.
Bé, jo quan hi anava, no.
Però fixa't,
la vam posar en funcionament
quan passa en molts espais
diguem-ne que són oficials,
quan feia tanta calor,
però com que ja estàvem al novembre,
això passa en molts llocs oficials,
t'has adonat?
Ja poden haver-hi 25 graus
de temperatura al carrer,
que com sigui la data
que s'ha de posar la calefacció,
la calefacció s'hi posa.
A veure si ens donem en compte
que hi ha canvi climàtic, eh?
I si al maig ens apalem de fred
perquè amb el canvi climàtic
que estem a 8 graus,
es treu la calefacció.
Us ha fixat això?
Us passen els jutjats, això?
Sí, sí.
Perquè aquí també, déu-n'hi-do, eh?
No t'ha passat mai...
Perquè molt de parlar
de l'escola oficial d'idiomes
i del Teatre Tarragona,
però en déu-n'hi-do, eh?
No t'hi-do mai quan hi ha calefacció
posada a les finestres obertes?
És veritat.
Doncs això passa.
Això és molt sostenible.
Al jutjat passa, això.
Això és molt sostenible, que diuen, no?
A més, en qualsevol edifici gran
que sigui públic,
hi ha llocs que dona el sol,
que no dona...
Això és igual.
No veig que imperi l'esperit nadalenca
en aquesta xerrada,
en aquesta mirada, Laura.
Doncs t'equivoca, Jolanda.
No, perquè m'has d'anar uns temes
amb els que jo soc molt beligerant,
però si vols parlar del Nadal,
que jo soc una gran...
No, però escolta,
hi ha molts temes, hi ha molts temes,
i temes, no sé si seràs molt o poc beligerant.
Jo és un tema que, si vols que et digui la veritat,
ahir escoltava molt atentament les ràdios
i avui llegia els diaris,
perquè és un tema d'aquells
que intentes entendre totes les sensibilitats.
Estic parlant de la llei de la memòria històrica.
No sé si és l'edat o què,
però allò que dius, home,
has d'escoltar a tothom
i no saps exactament per on va el tema
i com acabarà aquesta història.
Per què una llei que es fa
contra acord de tantes parts, no?
És que una altra vegada
s'han quedat sols
quan hauria de ser una llei.
És a dir, no és posar un pont
o no posar un pont,
perquè és una cosa absolutament...
De moltes sensibilitats diferents.
Sí, i jo no crec que ha degi de ser tan difícil
de trobar cert consens.
No hauria de ser tan difícil.
Sempre hi ha un punt.
Segur que hi ha un punt en aquell que dius
aquí, si no ens movem d'aquí,
jo crec que tots, més o menys,
no, tots, impossible,
però bona part dels diferents sectors
de la societat poden estar d'acord.
serà complicat.
I, bueno, mira,
el PP ho diu que està en contra
perquè és un tribal d'inquisició.
Els Esquerres Republicana
ha iniciativa
perquè diuen que no hi ha...
Reclamen anon·lació de judicis
que no es donen.
Clar, hi ha, diguem,
dos extrems
i ells, en teoria,
intenten ser com una mena
de centre de tot això,
però no és veritat tampoc.
A vegades,
quan no hi ha...
Les mitges tintes
no solucionen res.
Un ha de fer un pas endavant,
tant a vegades.
M'he coincidit amb el temps,
amb la mort del dictador xilè,
de Pinochet,
en el temps no,
però també tots encara tenim
en la memòria
la tan criticada
llei de puny final
de l'Argentina.
Són una sèrie de coses
que no són comparables,
unes situacions i les altres,
però una sèrie de coses
complicades de resoldre.
No crec que sigui tan fàcil
com un sí o un no.
No.
I aquests dies
el que és interessant
és llegir i escoltar
intel·lectuals
en el bon sentit
de la paraula
i no tant els polítics,
que són els que fan
unes valoracions
com a més ajustades,
no?
I més corresponents
amb la realitat
que et sembla, Laura.
Sí,
i de tota manera
això demostra
que no han passat
sovint cinc anys.
Encara estem...
Molt fresquets.
Jo penso que sí,
quan es parla d'això,
és a dir,
quan es parla d'una cosa
que ha passat fa dos cinc anys,
la gent parla
amb més normalitat d'això.
Això encara ens toca la pell,
perquè encara tenim avis
que han viscut això,
perquè nosaltres mateixos
som una mica fills
d'una conflictivitat,
no?
Encara estem dient
rojos i no rojos.
Jo sento gent
que parla d'això.
I tant.
Sí, sí.
Aquesta terminologia,
no?
És encara...
Però mira,
ahir vaig veure Polònia
a TV3
i m'ava encantar
l'escena
que estava
el Hitler,
el Franco
i el Mussolini
esperant que arribés,
fèiem una festa
a Norma Sallà,
no arribava,
esperant que arribés
al Pinochet
i no arribava
perquè se'n anava
amb els americans.
Se'n va anar
amb Nixon
i Reagan,
que deia que eren
molt bons amics.
A mi em va encantar.
I que sempre feien el mateix,
que l'aliaven
i després els deixaven penjats.
T'ho puc pensar
i això a la resta d'Espanya?
Què?
Com col·laria
que Franco...
Perquè t'ho puc pensar
que els guinyols
són una mica
aquesta funció
com el Polònia,
no?
però són el Franco?
No.
No, són més moderats.
Són més de política de saló,
potser d'aquella política política
i aquests potser fan
una cosa així com...
És un humor més anglès,
potser, no?
És com el més popular,
no?
Més a l'abast de tothom.
I més heavy.
Bajat més heavy.
No, no, a mi m'encantava
veure el Hitler
i que el Franco
va fer callar el Hitler,
m'ho va encantar.
D'això que s'amira.
Es pot riure de tot, eh?
Sí.
Es pot riure de tot,
però això no es pot riure.
Parlant de lleis,
vinga, una altra,
una altra,
si vols parlem del Nadal directament.
El Consell de la Llengua Catalana
rebutja la tercera hora del castellà.
Un altre debat
i una altra polèmica
present al llarg
de tota la setmana,
juntament amb aquesta
llei de la memòria
i històrica.
Al final no saps exactament
què és el que volen
i què és el que passa.
Vols dir que no estan
legislant massa
en el món educatiu
i estan deixant
poca autonomia
a les escoles?
Sí.
Que cada escola
té la seva realitat,
cada escola té el seu perfil
i haurien de tenir
bastant més autonomia
per decidir
què volen fer, no?
És més,
segueixo pensant
que cada escola,
des del punt de vista
en termes,
s'espavilen soles.
Perquè saps què passa?
És que han de respondre
a realitats
que la llei no contempla.
I això,
o sigui,
he parlat amb altres professors
i durant altres èpoques
des de fa 15 anys
i un dia
em va ensenyar
una amiga meva
a l'aula on estaven
i hi havia un munt
com de tríptics
però moltíssims
que és una cosa
que els hi havien donat
des de la conselleria
i que havien de repartir
per fer unes coses especials
i total,
que es va callar allà
mort de riure
amb els diners
que implica això
i seguíem fent
el seu riu
perquè clar,
les isles
des del púlpitor
i aquella gent
s'han esbarallat cada dia
perquè un nen
ve de no sé on
i ha d'aprendre no sé què
o l'altre s'esbaralla
alumnes no es fa al setembre
com fa 20-30 anys
que el primer dia de col·le
ja estaven tots allà
l'arribada d'alumnes
es fa al llarg
de tot el curs
per la realitat
que tenim en aquests moments
però a vegades
tens com a mare
de fills
que estan en edat escolar
dius home
potser que no legislem tant
i no canviem tant
les lleis
i deixem que els centres
actuïn una mica
en funció de les seves realitats
perquè són tan diverses
si només mirem
la ciutat de Tarragona
o la comarca del Tarragonès
cada centre educatiu
independentment
sigui concertat o públic
té una realitat diferent
l'un de l'altre
sí
absolutament
per tant haurien de tenir
aquesta autonomia
i aquesta capacitat de decisió
que m'imagino que ja ho fan
perquè els professionals
són bons professionals
malgrat el que es diu
moltes vegades
i després
aquesta tercera
hora de castellà
el que representa
és simplement
que resulta que ara
ve a Convergència
i diu que han de posar
un recurs
perquè ens estan
escalfant les competències
etcètera
torna a ser un altre
debat polític
més que educatiu
més que de carrer
tot serveix
perquè hi hagi
aquesta pica baralla
que hi haurà sempre
però fixa't
aquest matí
també sentia
l'altre dia
del partit
de Ciutadans
sí
deien que les competències
en ensenyament
s'haurien de tornar
un altre cop a Madrid
bueno
tenen tres diputats
i avui no sé
per on sentia
que els metges
i això es veu
que això és una realitat
que els metges
de Catalunya
estan pitjor pagats
que els de la resta
de l'Estat
això és una realitat
que es pot contrastar
no sé qui
i no ho sé
no sé qui reclamava
que es tornessin
les competències
de salut
també a Madrid
no?
no
jo més que renunciar
a competències
el que crem
és que les necessitem
jo sóc
d'una altra parer
és molt més senzill
llegis la cosa
que tens al costat
que cosa que tens
a 500 quilòmetres
i que a més
som dos nacionalitats
diferents
i dos realitats
diferents
i penso que
les competències
han de ser nostres
i bueno
ho farem millor o pitjor
i els que manaran
seran millors o pitjors
o voldran aprofitar-se
o no
però seran nostres
com a mínim
jo sóc d'aquest parer
has seguit
el conflicte
dels ocupes
de Can Ricard
de Barcelona?
sí
des de quina mirada
jo tinc conflicte interna
avui dia
si t'hi fixes
molts d'aquests temes
provoquen un conflicte interna
sí
jo tinc conflicte interna
perquè
em fan certa
ocupes manifestants
amb un govern d'esquerres
és complicat
no
a mi els ocupes
en farc
ara quedaré molt
políticament estranya
no incorrecta
estranya
estranya
a mi els ocupes
a veure
tots els moviments
que no siguin violents
a mi em fan gràcia
perquè trobo que la gent
es mobilitza
i estem una mica
tots apalancats
és bonic
sí
diem que és bonic
van amb la flor
i és una mica
els hippies
de fa 30 anys
la fotografia
que ocupava
les primeres planes
de tots els diaris
era aquell noi
amb el nas de pallasso
sí
i una mossa
i un mosso d'esquadra
a cada banda
que tenien una expressió
molt tranquil·la
sí
molt diferent
a aquelles planes
del gris
amb la porra
és que és molt diferent
és que són un grup
són pacífics
i a més pacifistes
i exercicions
és impossible
que em creïn
neguit intern
això
però clar
alhora penso
amb el dret
a la propietat privada
és que aquest debat
també
és un altre debat
que no solucionarem
mai de cap de les maneres
perquè sí que és cert
que hi ha moltes cases
que estan buides
i s'hauria d'enlegislar
però tampoc crec
que la llei
que es proposa
aquesta llei
que s'ha pensat
o que s'ha parlat
aquesta setmana
que no és un projecte
jo trobo que pot ingerir
la propietat privada
és el que es comenta
perquè allò
de l'expropiació
tot i que deien
que l'expropiació
seria en un cas
molt extrem
però clar
qui determina
el jutge
quin és aquest cas extrem
en el qual
s'hauria d'aplicar
l'expropiació
però jo trobo perillós
jo penso que
en comptes de fer
aquestes grans lleis
s'haurien de fer
coses més petites
i des dels municipis
incentivar els lloguers
etcètera
jo sempre penso
que el ser proper
és molt més fàcil
per l'esglada
és molt difícil
des de Barcelona
com saps que
un senyor té una casa buida
perquè
per la raó que sigui
perquè no té nines
per arreglar-la
pel que sigui
és que clar
cada casa és diferent
jo trobo que aquesta llei
és massa àmplia
massa generalista
pot haver-hi un propietari
que tingui el seu pis
en buit
perquè durant el temps
ha tingut llogaters
que no li pagaven
que no els podia fer fora
hi ha molts casos d'aquests també
l'altre dia parlava
amb una noia
que fa rendaments
i em deia
que estan demanant
de fiança
sis mesos
que és el que dura
un procediment judicial
perquè si
quan no paguen
ja els hem pagat
els sis mesos
costa molt no
de fer fora
un llogater
que no et paga el lloguer
no costa
costa una mica de temps
temps
quan no paga
si no anerva l'acció
és a dir
si no paga abans del procediment
se'l farà fora segur
inclús abans del
si no pagat
ja tenen data de desnonament
el que passa és que es tarda
perquè el jutge
t'està col·lapsat
fixa't que
en només una setmana
assistim a tres lleis
que afecten
indirectament
que donen en la línia
de flotació
de la societat
l'habitatge
l'educació
i la memòria històrica
i només en una setmana
tres temes
realment
transcendents
i no n'hem sortit
de cap d'aquest
els polítics es fixen molt
en les enquestes
i quan tu preguntes
quins són els tres problemes
i sempre és el mateix
tres problemes
que
essencials del tot país
vivent de
violència
i migració
per a cop de llei
vols dir
així d'aquesta manera
pim pam
jo crec que així
no se solucionen les coses
però
és així
tenim el que hi ha
i
i hem votat el que hi ha
i això no
no ho podem discutir
i què és el que dius
habitatge?
els problemes
que la gent
més important
habitatge
immigració
i delinqüència
la delinqüència
mira aquesta setmana
amb la casa
dels joiers
i el gendre
és un altre tema
un altre tema espinós
i a més
a mi això
parlar d'això
gratuïtament
sense haver mirat
exactament què va passar
em costa
perquè he vist
moltes vegades
talls de reculls
de premsa
o resums de coses
i la gent diu
com pot ser
que hagi estat a la presó
i resulta que si tu mires bé
no és que no hi ha altra cosa
que anar a la presó
jo no sé exactament
aquest bon senyor
si havia d'estar preso
en preventiva o no
jo penso que a preventiva
jo no sé si al final
el condemneran
però a preventiva
a veure
aquí a Tarragona
estan donant presons preventives
quan hi ha risc de fuga
quan hi ha
alarma social
i tal
tu creus que
tindries risc de fuga
amb tot el que
no sé
que el propi advocat
de la viuda
del presumpte
assaltant
diu que
cap problema
que òbviament
que aquest senyor
no s'escaparia
i m'ha cridat molt l'atenció
que cap procurador
de Manresa
ha volgut assumir
el cas
i aleshores
han hagut de demanar
un procurador
d'ofici
per la simpatia
o per la relació
que tenen
amb l'inculpat
en aquest cas
clar
però el programa
un altre tema espinós
l'equilibri
molt difícil
entre la legítima defensa
i accedir-te
en aquesta legítima defensa
una altra llei
que volen revisar
la de la seguretat privada
no ens estem de res
aquesta setmana
no, no, no
aquí en fem tot
ep, que no sé
una llei
vinga va
fem una llei
els legisladors
deuen tenir un estrès
a sobre
que déu-n'hi-do
aquest cas
a mi m'ha cridat molt l'atenció
perquè també diuen
home
doncs
què és el primer
que et ve al cap
com tu dius
sense conèixer
els fets
primer
home
a sobre
que defensa
el posen a la presó
sí
això és el primer
que et ve al cap
i el primer
que diries
però jo el primer
que em va venir al cap
va dir
l'únic que s'ha fet
és aplicar
la llei
en el sentit més estricte
aquest senyor
probablement
l'absoliran
o no
no ho sé
què passarà exactament
però el que s'ha fet
d'entrada
és aplicar la llei
ara
si és cert
el que diuen
que s'ha fet
a la seguretat
que no va passar
ni un segon
des que atura el cotxe
fins que dispara
això no és una legítima defensa
per ser legítima defensa
tens que sentir-te
en perill
i que el ve jurídic
que estàs agradint
és a dir
la vida
sigui igual
o inferior
al que t'estan
agradint a tu
és a dir
jo no tinc tan clar
que l'absolguin
aquest home
si és que és així
si va ser legítima defensa
té tot el dret
del món
a defensar-se
Laura
jo no sé si és bo dolent
però els advocats
no se us acabarà la feina
tal com s'estan posant
les coses
jo com que no em dedico
a això
a això de les adopcions
a veure si t'especialitzes
deixes els divorcis
que també ja saps tu
que són molt desagradables
i vinga
com que queden 3 minuts
se'ls dedico
perquè parlis del Nadal
que t'agrada molt
jo reivindico
que s'ha de seguir
vivint el Nadal
perquè escolta
i sí que és veritat
i parles amb la gent
i dius
és que tot són regals
mercantilisme
i què?
i el bé que ens ho passem
però Laura
mentre anem dient
que la societat és consumista
anem signant la tarja de crèdit
a l'hora que anem criticant
aquesta societat consumista
vull dir que
fem una mica d'exercici
fem una mica d'exercici
d'autocrítica
i intentem
no sé tant
tant de comprar
i comprar
però
mira
si no hi ha altre remei
comprem
tu ja has arrencat
ahir ja te'n vas anar
de pessebre
com si diguéssim
de festival de Nadal
sí
perquè al col·legi
al col·legi
hi havia un pessebre vivent
i una coral
i molt bonic
a més un pessebre
que avui ho veia el diari
perquè és del col·legi
i la salle
sí
en el qual anem participant
no sé si posava
200 o 500 nens
600 nens
600 nens i nenes
600 nens i 3 cabres
3 cabres de veritat
sí, sí
de veritat
amb animalons de veritat
també
sí, sí
però que estaven
tots alhora
o
és que el col·legi
és molt gran
llavors sorties des de baix
els pares
amb grups
és com una visita guiada
i llavors anaves pujant
com el de la pobla de Montornès
però com per passos
llavors mentrestant
anaves
són els quadres
sí
llavors hi havia unes nenes
que cantaven
les altres que no sé què
i era molt bonic
i els nens molt emocionats
feia un fred que pelava
però tots anàvem tapadets
i molt divertit
molt divertit
i ara que tens
algun festival de Nadal
també pel davant
en l'agenda
sopars
tu també deus tenir sopars
no Iolanda
i els sopars d'empresa
que els restaurants
han d'estar des de fa dos mesos
ja plens
pleníssims
i jo
aquest cap de setmana
em penso que ja comencen
però el que pot ser terrible
pot ser al final de la setmana vinent
jo crec que
dijous i divendres
Tarragona
a les 11 de la nit
pot ser com un diumenge
de Santa Tecla
a les 12 del migdia
tothom que va
als sopars d'empresa
en el pitjor dels casos
sempre algú acaba
amb la corbata al cap
no?
és d'aquella cosa
tan
que dius
tan nostrada
tan nostrada
i lamentable alhora
perquè no dir-ho
els regalets
els torrons
tot allò
però és la part també
i l'amic invisible
s'ha perdut o no?
no
que dius ara
se segueix fent
se segueix fent
a més a tot arreu
i s'ha incrementat
diria jo
hi ha col·lectius
que fins ara
no feien l'amic invisible
i la cosa
no sé si això
ha tingut alguna cosa
a veure
amb la multiplicitat
de les botigues
de baix preu
per no dir-ho d'una altra manera
per donar sortida
a aquests negocis
que
no sé si hi ha
més immobiliàries
o botigues d'aquestes
a Tarragona
jo diria que més immobiliàries
més immobiliàries
sí segurament
dóna'm més pasta
no ho sé
no sé què dir-te
Laura
no sé què dir-te
Laura Picó
advocada
de veritat
que està a tu
un plaer
que ens hagis acompanyat
aquest divendres
aquesta mirada
que serà
la darrera mirada
abans de les festes de Nadal
el proper divendres
hi ha plenari
important a l'Ajuntament
de Tarragona
plenari dels pressupostos
per tant
no tindrem l'espai
i la mirada
i ens ha encantat
compartir aquesta
amb la Laura Picó
uns dies abans de la celebració
de les festes de Nadal
moltíssimes gràcies Laura
jo us enyorava molt
moltes gràcies
així entra tant Nadal
com Déu mana
molt rebé
estem encantats
que hagis vingut
adeu-siau
són les 10 les notícies
després arriba Jordi Sorinyac
instruments
què no hi ha
hur
què no hi ha
i
min
m
m
which
at