.
Temps de tertúlia al matí de Tarragona Ràdio.
Moment de saludar avui els nostres convidats.
Tres veus que comentaran i opinaran sobre l'actualitat del dia.
Avui ens acompanya el botiguer Ramon Civit.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Que acaba d'arribar fa pocs dies a vacances, ho podem dir.
En fi, bé, no?, les vacances.
Massa bé.
I això de fer-les en ple mes de febrer,
allò quan tothom està treballant?
El mes de gener.
O el mes de gener.
És que així no col·laborem a escanyar més les butxaques,
dels pobres ciutadans.
Vull dir, tenim la consciència tranquil·la final de mes
que els hem deixat 15 dies sense que es rasquin la boixaca o el comerç.
El Ramon, com que té a la botiga el càrrec gasòmetre,
que li hem fet nou al carrer,
doncs ha dit, ara que el carrer ja està fet, jo me'n vaig a vacances.
Saludem el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Agustí Mallol.
Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui l'agraïm especialment que hagi vingut,
perquè ell no era el previst.
Havia de venir el tinent d'alcalde, Joan Aresjo.
Ens han trucat que tenia un compromís de la Diputació urgent,
i, en fi, que no podia resoldre, així que ha buscat un substitut.
I avui tenim l'Agustí a la tertúlia.
I el que sí que estava confirmat des de feia dies que venia
era el Manel López Pasca.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
Manel López Pasca és el president de la Casa d'Andalusia a Tarragona.
I, en fi, amb ells comentarem l'actualitat del dia.
Avui, l'actualitat, hi ha una notícia destacada a tots els diaris,
i nosaltres també l'hem destacat àmpliament als informatius de la ràdio,
que són els resultats històrics, podríem dir,
de rècord històric que ha assolit el port de Tarragona.
Ahir els presentava el president del port.
Són 23,8 milions d'euros de beneficis nets
que representen un increment del 173% respecte a l'exercici anterior.
Podríem dir que són xifres que mereixen.
Ramon, què et semblen?
A mi em sembla fantàstic que la primera empresa de la ciutat
aconsegueixi aquests beneficis.
Tant de bo tinguessin alguna pedra a algun lloc
on anar a tocar tots els comerciants allí
i se'ns pogués encomanar.
Això seria fantàstic.
No, home, és, bromes a banda,
és important que el port funcioni,
que s'hagi estabilitzat,
després, doncs, de tots els problemes que hi va haver,
amb tot el tema, allò anys enrere, del port de Rosario
i totes aquelles coses que es van dir
i que semblava que s'havia estancat, doncs, una mica el tema
i que el port vagi endavant.
Jo crec que és important perquè és un dels ports més importants de l'Estat,
sense dubte.
Més opinions?
Bé, jo crec que aquests resultats ja els van dir
com a membre del Consell d'Administració abans d'ahir,
però jo crec que els resultats d'un port, diríem,
els resultats econòmics o de futur no venen donats d'un any o dos,
venen donats de molts anys.
Vull dir, el port de Tarragona,
com la ciutat de Tarragona,
és una ciutat d'oportunitats i una ciutat...
Jo discrepo una mica,
no té res a veure amb el del Rosario,
perquè allò és un tema que no té res a veure amb els resultats.
El que sí que és important és que,
mentre nosaltres, moltes persones que governem fa anys la ciutat de Tarragona,
creiem sempre en el port de Tarragona,
els dos, diríem, pilars més importants d'aquest creixement
ha sigut la indústria química i els granels.
Quan fa anys enrere hi havia algunes persones,
que ara no vull anomenar,
que no creien en la indústria química,
que la indústria química tenia que sortir de Tarragona,
i que el carbó o un tipus de granels,
que evidentment s'estan gestionant bé,
encara es tenen que millorar i per això estem col·laborant,
no hi creen.
Vull dir que els que hem cregut sempre
en el dinamisme econòmic de la nostra ciutat,
durant molts anys,
jo crec que hi ha hagut...
Tots els presidents han sigut presidents bons,
hem tingut uns presidents tots, digue,
amb els que jo conec fa molts anys,
i avui és la dinàmica d'una tasca, diríem, de molts anys.
Jo crec que avui en dia els resultats són resultats positius,
però jo aniria molt més enllà.
Jo crec que encara ens falta un pas molt més endavant
al port de Tarragona,
que són els contenedors, els containers.
I els containers, diríem,
hi ha un gruix de quatre ports.
Vull dir, tenim Barcelona, tenim Tarragona,
Castelló Segundo i València.
Vull dir, que estem al mig de dos grans ports,
el de València i Tarragona amb tema de contenedors.
Jo crec que la solidaritat
entre el port de Barcelona i el port de Tarragona
dintre d'un temps té que ser,
perquè nosaltres tenim una bona planta de contenedors
i només tenim una línia.
Vull dir, tenim poques línies
per tema de futurs de contenedors.
Jo crec que hauríem de donar un pas endavant
que Barcelona, entre Barcelona i Tarragona,
ens poguessin, diríem,
donar, entre cometes,
o arribar en un acord,
de posar alguna línia més de contenedors.
Jo crec que és un resultat esperançador,
però no podem baixar la guàrdia,
perquè nosaltres tenim una mercaderia
que és una mercaderia que pot marxar.
La refineria no marxarà.
Els granels sí que poden marxar,
depèn de quina és la política global
de cara al futur.
Nosaltres pensin que només de carbossol
es mouen més de 6 milions de tones.
Si nosaltres perdéssim un d'aquests clients importants,
com pot ser Endesa,
que perfectament pot anar en qualsevol port,
perquè no té naus.
Vull dir, són granels que estan damunt de moll,
baixarien molt.
Jo crec que hem de consolidar els clients que tenim,
hem de continuar preparant el port de futur,
i crec que són bons resultats
que ens hem de sentir tots orgullosos.
Manolo.
Aviam, Agustí dius que això és una gestió prolongada,
que és un resultat dels anys,
però l'ha passat ara,
quan Josep Pantón Burgassé ha estat president.
Algú ho té de veure,
algú ho té de veure, Josep Pantón.
És una persona que treballa fa un munt d'anys al port,
coneix tota la problemàtica del port,
jo crec que ha sapigut entendre el port de Tarragona,
ho ha sapigut entendre,
i per això tenim aquests resultats.
El que passa és que has de reconèixer
que et costa dir
que el president és Josep Pantón Burgassé.
Et costa dir,
perquè ni l'has mencionat.
I no he mencionat de cap.
Espera, deixa'm acabar.
Ja ho comences fent demagogi.
No, jo no faig cap demagogi.
Tu saps que jo estic col·laborant
amb el president de Malport en tema de l'ambient?
Deixa'm acabar.
Primer has de saber el que fa l'Ajuntament.
El que has de reconèixer
és que ha sigut la gestió
de dos anys que porta,
o un anys que és el Josep Pantón,
de president del port,
que és una persona que entenc el port
perquè fa molts anys que treballa al port.
Molts entenem el que és el port.
Però ell ho ha viscut sempre,
des de sempre,
de tota la seva vida laboral, pràcticament.
I és una persona que ha sapigut entendre
què s'ha de fer al port de Tarragona.
I l'altre dia ho deia ell,
que hi ha una assinatura pendente,
que és el contenidors.
Però és que el port se'n fa fort més en els contenidors.
I això hem de ser clars,
perquè el port d'Ajacides,
si és el que és,
és per els contenidors que té.
Home, tampoc és que el port...
Deixa'm acabar.
Jo em sap greu...
El port d'Ajacides,
un moment, sisplau.
No el domina el port, home.
Un moment.
Manolo.
Home, jo no el domino el port,
no hi entenc jo el port,
perquè jo no he treballat mai al port,
però jo llaceixo
i parlo amb gent que treballa al port
i a la direcció del port...
que és el Pujol,
el president del port,
que va haver-hi el senyor Pujol.
Sí, sí, sí, el conec, sí, sí.
La Pujol va haver-hi el senyor Badia.
Sí, sí, sí, també el conec, el Pujol.
Correcte.
Jo he dit que el senyor...
No, i abans va haver-hi el senyor Mazahira,
sí, abans el que va haver-hi.
Sí, va ser tres mesos, correcte.
No, sis mesos.
Sis mesos, ja ho sé.
Jo he dit que...
Ara, deixa'm acabar, home, eh?
Agustí, sisplau.
No, no, no.
És que si no, no em deixa acabar.
Sí, sí, té raó, té raó, senyor.
Si no, els oients no entenen res.
Resumim, resumim.
Aquests resultats,
aquests resultats,
estic d'acord que tot ve del canvi
que ha experimentat el port
en els últims 15 o 20 anys, d'acord?
Però el que ha realitzat el canvi final,
el que ha posat tot,
ha sigut el Josep Anton Burgueser
i el seu equip,
i les coses s'han de dir com ho són,
i res més.
No trec els mèrits dels altres, home.
En qualsevol cas,
consideren que, en fi,
les xifres són molt bones,
però amb això segurament
no es pot baixar la guàrdia.
I al fil del que comentava
fa un moment Agustí Mallol
en relació al port de Barcelona,
moltes vegades es parla d'això
de si és millor col·laborar
i coordinar-se
amb un gran port,
com és el de Barcelona,
i tenint en compte
que també tenim la competència de València,
o el millor és cadascú anar a la seva
i mirar d'obtenir
els millors resultats possibles.
Ramon, a tu què et sembla?
A mi em fa la feta
que qualsevol tipus de col·laboració
sigui en els àmbits que sigui,
sempre sumes.
A vegades amb els pactes polítics
un i un no sumen dos,
però vull dir,
en temes econòmics,
normalment,
quan hi ha una col·laboració
de dues entitats,
la tercera, evidentment,
és més forta.
I a mi em fa l'efecte
que sí que seria rendible,
sobretot per la zona nostra.
si a Barcelona,
m'imagino que arribarà un moment
que el port de Barcelona
no podrà créixer més,
vull dir,
es troben amb tot el que és
el tema del Llobregat
i arribarà un moment
que no podran créixer més.
I, òbviament,
on han d'anar a fer
el que és la sortida
de materials
del port de Barcelona?
No se n'aniran a València,
no se n'aniran a Marsella,
vull dir,
el lògic,
per proximitat,
fins i tot,
és el port de Tarrona.
I en quant a comunicacions,
exactament,
també,
em fa la feta
que per lògica,
sense entendre-hi del tema,
una col·laboració
entre dos ports,
doncs,
sempre és interessant,
clar.
Agustí,
farà un portuari català,
que es diu?
Sí,
sí o no?
Sí,
jo crec que sí,
jo crec que farà un portuari,
però,
evidentment,
jo crec que avui
hi ha suficientment,
diríem,
bona relació entre tots els ports
de Catalunya i del país
per intentar,
diríem,
que alguna de les línies
que van a Barcelona
podrien anar
amb un estudi,
diríem,
de costos,
podrien anar a Tarragona
per consolidar,
diríem,
una de les parts,
diríem,
que necessitem
al nostre port,
però jo no entraré,
diríem,
jo no he nomenat cap president,
jo dic que tots els presidents
han sigut bons,
tots han tingut la seva,
per exemple,
jo ara feré una anàlisi
a part del Matèries,
que és un gran amic meu,
vull dir,
un gran amic meu,
que va estar sis mesos,
va ser un president provisional,
ja que el senyor Pujol
va anar al port de Barcelona,
el senyor Pujol va ser un home
que va fer una planificació,
diríem,
molt,
diríem,
de cara a industrial,
que el port és un element,
va entrar al Matèries,
va ser una transició,
que va ser continuista,
perdona,
abans va ser el Pep Muntner,
que va ser el primer president
executiu,
sí,
amb el Pep Muntner,
i abans va haver-hi el Dalac,
primer va haver-hi el Dalac,
a l'època...
però el primer president executiu
va ser el Pep Muntner,
sí,
amb el Pep Muntner va ser...
A veure senyors,
no se'm vagin a la història
del segle passat,
no,
vinc a referir
que tots han tingut
la seva aportació al port,
vull dir,
i ara permetim
com a barri de presidents,
per exemple,
el Lluís Badia,
ja que vostè diu resultats,
va treure molt bons
més resultats
que el Pujol,
això vol dir
que era més ben president
un que l'altre,
quan parlem de resultats,
els millors resultats,
a part d'aquests,
han sigut el Lluís Badia
millor que els altres,
i cada president
ha anat amuntant
els seus resultats,
què és el que ha fet,
quin ha sigut el president
que ha aglutinat
que el port sigui
dels Serrallencs,
que el port sigui
de Tarragona,
el Lluís Badia,
ho diria,
el port era una barrera frontal,
que era just,
era lògic,
entre el que és
la ciutat
i el port,
era una zona
totalment industrial
i una situació
i una zona
totalment,
diríem,
econòmica,
llavors nosaltres volíem,
des del Serrallo,
jo li ensenyaré
al senyor Manuel Paz,
que ho portaré un dia aquí,
una ratlla que es va,
no l'equip de govern
de Convergència i Unió,
el moll del Serrallo,
el barri del Serrallo,
el anaven a fer desaparèixer
fa 18 anys,
dient que era una zona portuària,
el Serrallo era una zona
totalment portuària,
i volíem posar el Serrallo
a on hi ha residencial Palau
perquè fos una zona portuària,
jo crec que tots els presidents,
m'ha deixat acabar senyor Manuel,
tots els presidents
han tingut
i tenen coses positives,
i el burguacer,
com diu vostè,
porta 30 anys
igual que jo al port,
jo el coneix,
igual que jo al port,
i que sàpiga que jo
des que estic al Consell
d'Administració,
i ho dic públicament,
he anat al Consell
a col·laborar,
a ajudar,
a portar la meva experiència,
i amb els temes
de mediment
i amb els temes
de seguretat,
i ho sap perfectament,
el que no es pot fer
és demagogia,
evidentment que els millors
resultats han sigut aquests,
però vostè mire com entra,
no he nomenat cap president,
jo hauria pogut dir
que el senyor Lluís Badia
ha sigut un president
que va tindre més bons resultats
que els anteriors presidents,
hauria pogut dir
que l'únic president
que s'ha pogut
fer el nostre port...
Agustí,
que l'únic que he dit
és que els resultats
s'han donat ara
amb el Josep Anton
burguacer de president...
Però no nomenem persones,
per una gestió...
És que m'estàs parlant també...
La conclusió seria
que la gestió ha estat bona,
des de fa,
exactament,
i aquesta és la conclusió.
Però a part d'això
és que m'estàs parlant
que els altres presidents
volien que al Serrallo
pertanyés al port.
Qui serà el president
que podràs anar
caminant des del Serrallo
fins al final
que arreglarà
tota la façana
del Serrallo?
Doncs el Josep Anton
burguacer.
I ahir era el projecte
de Lluís Badia.
D'acord?
Però per això
el que quedarà al Serrallo
maco i el deixarà bonic
serà el Josep Anton burguacer.
No, home,
serà la ciutat,
comparteix-hi.
Escolta,
jo el que vull
és compartir els èxits
amb tots.
Jo no anomeno ningú.
Tarragona és de tots.
Però si jo...
I el port és de tots.
Però tant costa...
Diu del Serrallo,
escolti,
el senyor Pec Moncner,
amb tot el respecte,
que també és un amic meu,
tenia un projecte
que passava una autovia
per damunt del Serrallo
per treure els camions
i els serrallers
van tindre que sortir,
si vostè agafa el llibre
de la història de Tarragona,
van tindre que fer
una comissió
que es deia
Salve'm el Serrallo
per dir que no volíem
que passés el serrallo.
Això no és amagògic
el que estàs fent-ho ara.
No, jo dic...
I en canvi no dic res d'això.
Jo no hi he dit mai
això d'un...
Ja l'he dit, senyor Pec Moncner.
No, no, no.
No ho he sentit mai.
Mai a la vida
no havia sentit això, eh?
I vostè sap la façana...
No m'ho parles,
vostè que no en fas gran.
No, no, és que ho ets gran.
La façana...
Vostè ha vist la façana,
per un moment,
si em...
La façana del tren,
que ara la volem soterrar...
Ara és que ara parlarem d'això.
Ara parlarem d'això.
Vostè sap el projecte
que havia fet al port de Tarragona,
que posaven dos muros
de més de vuit metres d'altura
que passàvem una oca rodera pel mig
i el Serrallo vam tindre
que aixecar-se amb armes...
On està això escrit?
On està això escrit?
Si hi havia una maqueta...
Amb armes,
vau aixecar el Serrallo?
No, hi havia una maqueta
que el tinglado...
És molt més pacífic
que la gent del Serrallo
passa a casa amb armes.
Dic amb armes,
no m'ho vols sentir la paraula.
Hi havia una maqueta...
Hi havia una maqueta
al tinglado número un
que la passava
i li diré aquí
no nomenaré.
i veia vostè
que era preciós
i que pel mig
on hi ha el carrer de mar
anaven dos murs
de contenció
i passava...
Home, vull dir...
A veure...
Deixem la història.
Senyors, deixem la història.
Parlem de l'actualitat.
Sembla que sí que tots...
Avui és notícia
al port
pels resultats.
Ahir també
el president del port,
Josep Anton Burgacer,
parlava d'això
que ara deia
el Manolo López Pasca
de la remodelació
de tot el front
aquest marítim
del Serrallo
que sembla que les obres
ja començaran
definitivament
aviat aquest any.
Recordem que més d'aquest any
s'inaugurarà
el pàrquing
del moll de costa,
s'inaugurarà
la Marina Tarragona.
En fi, hi ha moltes coses
al port de Tarragona.
Però ja que parlem
d'aquesta zona
de la ciutat,
de la façana marítima,
en fi, no cal dir
que el projecte
de la façana
aquests dies
també és notícia.
Ho hem anat comentant
aquests dies
en les tertúlies.
Va ser notícia
la setmana passada
per la reunió
entre l'Ajuntament
i la Generalitat
i continua sent
aquesta setmana
perquè demà,
per exemple,
divendres s'ha convocat
la comissió municipal
amb tots els partits
polítics
representats
a l'Ajuntament
de Tarragona.
Ramon,
tu, que tu pots mirar
des de fora
com a ciutadà,
creus que entre
la reunió
de la setmana passada
i els passos
d'aquests dies
sembla que definitivament
el projecte
de la façana
pot entrar en un camí
de fer coses
i de que tots els partits
vagin units?
Un dia o altre
la cosa s'ha d'engegar.
El que passa
és que jo no sé
tantes comissions
o tants comitès
diuen que un camell
és un cavall
dissenyat per un comitè
amb tantes comissions
i tants comitès
no sé al final
com quedarà
tot el projecte final
de la façana marítima.
Realment,
el que sí que seria important
és,
un cop es faci
aquesta comissió,
és que se sàpiga
el resultat final
de...
O sigui,
que els ciutadans
normals i corrents
podem saber
com quedarà
al final
el tema
de la façana marítima
perquè em fa l'efecte
que hi ha una comissió
conjunta
entre l'Ajuntament
i la Generalitat,
m'equivoco,
Agustí?
No, no, no.
Es va reunir
la setmana passada
i la que ha encarregat
un estudi tècnic
per determinar
si és possible
i financerament viable
per, d'alguna manera,
el soterrament
pel riu.
No sé...
Sí que és important
em fa l'efecte
que es reuneixin
els partits polítics per això,
però vaja,
és que es veuen
contínuament a l'Ajuntament.
Jo no sé
si és que una comunicació
falla comunicació interna
entre els grups municipals,
per mi em fa l'efecte
que veni aquesta comissió conjunta
i si hi hagués
una bona comunicació
entre els grups polítics
de l'Ajuntament,
no sé si val la pena
fer-ne una altra comissió
i deixar que treballin
els tècnics en aquest sentit.
Deixa'm preguntar-te una cosa
perquè aquests dies
en les tertúlies
i recordo que l'Agustí
fa pocs dies va venir també
i li preguntava
tu com a ciutat
creus que costi el que costi
s'hauria de fer el soterrament
i que passi per sota el riu?
Perquè això és el que s'ha de determinar
si és viable tècnicament
i financerament és possible.
A veure,
la via d'entrada
és una barrera,
però també ha estat
la salvaguarda
d'un cert respecte
a la zona costera.
Això no ho oblidem.
Vull dir,
aleshores,
el tema de soterrament,
a veure,
estèticament guanyar,
estèticament és lletja,
la via,
vaja,
a mi m'agraden molt els temps
però les vies
no els hi trobo.
Però a mi em fa l'efecte
que sí que es guanyaria
un espai públic.
Això sí que s'haurien...
Després hi hauria l'altre tema
que seria
quina especulació
o quina no especulació
hi hauria
amb els terrenys
que es lliurarien
d'aquest tema
que això és un tema
a banda
que no hi vull opinar.
Evidentment,
si la via queda tapada
i queda en espais
d'ús públic
o d'accés directe
en el mar
jo crec que això
sempre és important.
El tema soterrament o no?
Jo és que no soc tècnic.
Jo no sé
si cal foradar
a Terragona per sota,
si és que cal
abaixar el nivell de la via,
no en tinc ni idea.
El que sí que estèticament
jo crec que quedaria bé
que l'espai
que quedés al damunt
de les vies
quedés sobre un espai
per als ciutadans.
Manolo,
primer ara Manolo
i després Agustí.
Digue'm tu la teva opinió també
sobre el tema tècnic.
Si creus...
En fi,
ara ho determinaran
Fèlix Boronat
que és aquest enginyer
al que se li ha encarregat
l'estudi tècnic.
Costi el que costi
hauria de fer-se el soterrament?
Jo és que abans
de donar-te la meva opinió
sobre el soterrament,
jo el que vull parlar
de la façana marítima també
és que porta molts anys,
portem molts anys a Tarragona
parlant de la façana marítima.
Jo recordo
almenys fa 20 anys
que s'ha de fer la façana marítima.
A les últimes eleccions
se van presentar
a la Rambla
una maqueta
que havia fet
el Ricard Bofill.
Aviam,
solucionem-ho.
No sé si és
un procés de solució,
la veritat.
Segur no ho sé.
Segur no ho sé
perquè és que ja
fins que no veig
si jo que porten
les màquines
no m'he cregat res.
no m'he cregat res.
De ningú, eh?
I ara parlo
com si era de Tarragona.
O sigui,
en quan si s'ha de soterrar,
o sigui,
si s'ha de soterrar
sota el francolí
o s'ha de posar per fora
com diu
l'Albert Vallbè
o com deia
Aguirre Niemann
quan van començar,
o sigui,
el pla general
que portem 5 anys
discutint
que encara no s'ha provat
i tal,
Aguirre Niemann
que va ser la empresa
perquè jo estava llavors
a la comissió informativa
deia que el tren
soterra res,
que per fora.
Això és el que,
perdona,
Manolo,
deia l'Albert Vallbè
també en la tertúlia
de dimarts.
No ho vaig sentir.
Que deia que si havia de costar
tants diners i tal
doncs que millor fent el tren
per darrere de la ciutat
per dir-ho d'alguna manera.
Aviam,
jo crec que avui,
o sigui,
la enginyeria
pot passar
per sota del pont
perquè si se cruza
el canall de la manxa
i van trens
i cotxes
per sota el canall de la manxa
el francolí
sembla una cosa molt petita,
no?
Quan costarà?
Que costarà molt més
que passar-lo per fora?
Jo, escolta,
jo crec que són els tècnics
els que han de dir
per on millor ha d'anar.
No el que costi.
deixem les peles ara
perquè això és una cosa
que és per sempre.
És per als ciutadans de Tarragona
i és per sempre.
O sigui,
el que busquem,
el que sigui més viable,
el que quedi més bé,
el que la ciutat estigui
al cap dels anys
que no se'n recordin
d'aquí 50 anys
que, mira,
aquells que van fer
allò de la façada marítima
eren tant no sé què
que van subterrar el tren
o que el van fer passar per fora.
Fem un estudi real
del que la ciutat
li interessa més
perquè és que
potser no és subterrar
si no és passar per fora.
Jo no ho sé,
jo no soc tècnic,
no hi entenc.
Jo et puc dir
el que a mi m'agradaria més.
I què t'agradaria més?
Personalment.
A mi m'agradaria
que anés per fora el tren.
Per fora?
Sèrio?
A mi personalment.
Agustí.
I no és opinió política, eh?
L'opinió personal
de Manuel López Pasca.
Jo com a...
Agustí.
Com a ser allà aquí
de regura i li dic ara,
no?
Més que polític.
Jo al senyor Manuel Pasca
dic toqui'm la llaga
com Santo Tomàs,
no?
Dic, escolti,
m'ha de tocar la llaga
per creure la realitat.
Jo crec que s'ha donat
un pas molt important.
I aquest tema
hem de ser molt seriós.
Nosaltres fem un projecte,
fem un projecte entre tots,
on és factible
el subterrament.
Ara aquest projecte
pràcticament tenim
l'abans projecte fet,
tenim uns acords
amb la Generalitat
que cada administració
s'han posat al plaç
d'un mes
perquè l'Ajuntament
ha de fer un estudi
de viabilitat econòmica
i l'estudi del subterrament.
Però perdona, Agustí,
tu vas dir justament aquí
davant d'aquests micròfons
que tu,
costés el que costés,
s'hauria de fer el subterrament?
Torno a ratificar-ho.
Com a ser allà aquí,
Tarragoní,
si no,
si no és viable
passar per baix
al riu Franculi,
que no es passi.
El que no pot ser
que si no es passa per al riu Franculi
tornarem a tindre una barrera
del Serrallo
fins a la part, diríem,
del carrer
si no passa per allí.
Llavors,
per tindre una barrera
del Serrallo
que és un lloc
sincerament més emblemàtic
i el moll de costa
no val la pena.
Però,
efectivament,
hi he parlat amb el company
Amic Boronat,
diu que sí que és factible,
tindrà un cos,
però jo m'ho voldria,
quan parla el Manolo,
de dir,
home,
després de tant de temps,
escolti,
jo vull agri,
fixi-hi el que li dic,
al senyor Bergalló.
Tinc moltes opinions diferenciades,
però li ha he de dir
que ha sigut la persona
que ha desbloquejat
la reunió
entre l'Ajuntament
i la Generalitat.
I llavors jo li deia,
per què el senyor Nadal,
que és un gran treballador,
Quin Nadal?
el conseller Nadal
d'Obres Públiques,
d'Obres Públiques,
quan va sortir
aquest abans projecte,
quan se li han demanat
reunions i tot això,
no va fer el mateix
que el senyor Bergalló.
Simplement,
nosaltres li vam dir
al Bergalló,
va desbloquejar,
va demanar al conseller
que s'assignés un protocol.
Doncs aquest protocol,
que nosaltres l'hem anat demanant
fa dos anys,
una cosa,
no entraré en el projecte,
que siguin els tècnics.
Jo el que et dic,
que la façana marítima
s'ha frenat,
qui l'ha desbloquejat
la façana marítima?
Perdona,
ha fet el Nadal de Barcelona
el mateix que el Nadal de Tarragona.
El Nadal de Tarragona
en un any no havia convocat
la comissió que tenia constituïda
de tots els portes veus
del municipi,
com deia ell,
no l'havia convocat en un any.
En un any no l'han convocat.
Si abans quedem aquí,
que tots els portes veus...
O sigui,
que no comencis a demanar
temes demagogis,
perquè...
Anem a veure.
Aviam.
Un any portava el Nadal de Tarragona,
un any,
sense convocar la comissió
que tenia constituïda de l'Ajuntament.
Nosaltres demanem a la Generalitat
que s'impliqui
en el projecte aquest.
Que un any sense se comporta el temps,
sense convocar la comissió.
El problema que té l'estat espanyol,
senyor Manolo,
va ser que quan tenim nosaltres
fer l'abans projecte
i ho tenim presentat
al govern de l'estat,
va haver un canvi de govern.
I sigui el canvi de govern,
sigui el Partit Socialista amb el PP
o al revés,
quan hi ha un canvi de govern
i ministres,
no és que se frenin els projectes,
hi ha un relaxament
fins que no hi ha uns canvis,
diríem,
de tècnics,
persones de confiança.
Vull dir,
que el retard,
no només de la façana americana,
el retard de moltes obres a l'estat
també es produeix
quan hi ha un canvi.
La problema la tenim
els contenedors soterrats.
Però no vull fotre les culpes
al conseller Nadal.
No li dic les culpes,
jo demano...
Home,
aquí no s'està fent,
posant les culpes al conseller Nadal.
Que ha faltat voluntat política
a la part de la Generalitat.
I jo t'he dit que el Nadal de Tarragona
té tanta culpa
com el conseller Nadal.
No, no t'enfadis,
bueno, l'home, eh?
No, si no m'enfado, home.
No t'enfadis.
La Generalitat...
O sigui, tu dóna l'opinió
des de fa dos anys.
Si la vols soterrada,
la vols por fora.
Jo soterrada, eh?
Soterrada.
I que passi per baix del riu.
Com sigui,
que no sigui la millor opció,
que diguin els tècnics
que no és la millor opció.
No, no, no,
anem a veure.
N'altros ja tenim el projecte
de l'abans projecte a fer soterrada.
És que per això,
és que dintre de 50 anys
no se'n recordin de n'altres, eh?
No, home, no.
Els tarragonis de dintre de 50 anys
n'altros n'estarem.
Tècnicament,
tots els projectes són opcionals.
Nosaltres hem encissat,
hem fet el projecte,
l'abans projecte.
Si és real el projecte
des del Pont d'Armes
ha estat després del Francolí,
soterrat,
primer que tindrem...
Escolti...
Però la platja llarga
tindrà via, eh?
Escolti...
I la rebassada tindrà via, eh?
Això l'agabat, perdoneu.
On anirà l'estació
si anem per fora?
Jo no ho sé.
Si jo no soc el que he de definir
en d'una estació.
No.
Que no ho sé, jo.
Si a soterrament
tindrem una estació...
Que em donguin l'estat
és l'opció.
Tindrem una estació urbana, eh?
Vull dir,
que a soterrament
tots els ciutadans de Terramana
podran anar al mateix
poso que hi ha ara.
Ramon, tu si no fos
tècnicament viable
al soterrament,
series partidari
de la desviació del tren
per l'interior
o et semblaria
una barbaritat?
No.
Barbaritat, no?
Vull dir,
seria un concepte
diferent de ciutat.
O sigui,
la ciutat s'hauria de mirar
d'una altra manera.
És com si ens canviessin
el port de lloc.
No, no.
Per canviar el port
hauríem de canviar el mar, també.
Sí.
No, no,
però a veure,
és una zona de comunicació,
una zona de trasbàs de gent.
Evidentment,
la visió de Tarragona,
el concepte de Tarragona
canviaria totalment.
Vull dir,
si es fes una estació...
Hi va haver un projecte,
una proposta
d'un...
No recordo
de quin partit era
fa bastants anys,
en el que es proposava
la desviació
de la via
a l'alçada
del tomb de mariner,
al Tafulla,
que passava...
Hi havia una proposta,
doncs,
així una miqueta
curiosa,
que passava la via
paral·lela
a el que era
l'autopista
i es proposava
una estació
a la zona
de darrere
de Sant Pere i Sant Pau,
o la zona
aquella d'allí,
amb la qual,
doncs,
quedava tota aquesta zona
per la part de fora.
Bé,
no ho sé jo en aquests moments
si seria una proposta viable.
Evidentment,
si es fes una estació
en aquella zona d'allà
i es fes un enllaç
pel port,
entrant pel port
per la banda
del Francolí
i lliberant tot el que és
façana marítima
des d'Altafulla,
des de Tamarit,
pràcticament fins a Tarragona,
seria un concepte
diferent de ciutat.
O sigui,
no és que canviés,
no és que canviés
l'estació,
és que canviaria la ciutat.
Canviaria tot,
quasi.
Canviaria la ciutat.
Recordo que Albert Ballbé
clàlegava l'altre dia
home,
arreglem tota la part
de la façana marítima
del centre de la ciutat,
però la via continua
ara passant al Descobert
per la zona
de la Platja Llarga,
la Sabinosa...
Escolti,
no quedem
que la via del tren
ens ha ajudat
tants i tants anys.
Vull dir,
jo crec que el que hem de lliberar
és el que és
el projecte que hi ha,
que és del port...
Ens ha ajudat a evitar
l'especulació
en primera línia de mar,
no?
Evident.
És una qüestió
dels governants
aleshores
que sàpiguen
gestionar
aquest terreny
que tenies.
Ara ho has dit
que amb aquest tema
ja seria una altra història
perquè per on tenim
moltes històries.
Jo crec que, evidentment,
el projecte és un projecte
acceptat per tothom,
que pot ser per fora,
però els tècnics ens diran
jo crec que si es pot
soterrar
el tren
per baix del Frencolí,
jo crec que és un projecte
que en aquests moments
pràcticament
està molt avançat.
Però de poder
segur que es pot, eh?
Tècnicament segur.
Tècnicament segur que es pot.
Vas quedar a veure
de diners, no?
No, però a part
el que costi de diners
és el que jo parlava abans.
O sigui, no és
és que
quan ens diguin
les tècnics
es pot fer
i val tant
i si ho fem per fora
es pot fer i val tant.
La millor opció
tècnicament
la que quedarà més bé
pel futur
la que donarà
canviarà la ciutat
és aquesta.
Llavors, triem.
Però
insisteixo
que d'aquí 50 anys
els tarragonins
que estiguin
o 60 anys
no ens diguin
aquells
que estaven zonats
quan van fer
subterrar el temps
o lo van fer
passar per fora.
Una cosa o l'altra, no?
Els que governen
sempre intenten
governar
qui governen
de fer les coses
de cara al futur.
que no ens equivoquem
però
intentem prendre l'opció
perquè és que és canviar
la ciutat
o sigui
és definir la ciutat
d'una altra forma.
Bueno, nosaltres entenem
on hi ha l'estació
ara, jo crec que l'estació
ha d'estar dintre
del que és
el cas de Tarragona
per què no pot estar
Sant Pere i Sant Pau
l'estació?
Sí, home, pot haver
Sant Pere i Sant Pau
pot estar
a Sant Pere i Sant Pau
pot estar
no és Tarragona
pot estar
pot estar
a Sant Salvador
pot estar
on vulgui vostè
el que passa
que hi ha un projecte
que ara està
Vostè és gran
vostè, senyor Manolo
vostè és gran
vostè fa
la política de partit
Jo tinc 52
i l'Agustí
quasi que m'agafa
o passa
Igual, igual
Deixa'm acabar
és que queda només un minut
amb un sí i amb un no
només podrem
Sí, tècnicament
un moment Agustí, deixa'm
és que volia plantejar-los
l'Associació de Vents de Sant Salvador
en unes declaracions
a Tarragona Ràdio
la Generalitat
treu
la tercera convocatòria
de la llei de barris
i l'Associació de Vents de Sant Salvador
que amb aquest tema
ja estava treballant des de fa temps
li agradaria presentar la candidatura
és a dir, portar-la a l'Ajuntament
perquè l'Ajuntament de Tarragona
presenti la candidatura
al barri de Sant Salvador
a la llei de barris
recordem que ara
hi ha
el barri de Camp Clar
Estaríem d'acord?
Donaríem suport
a aquesta possibilitat
de Sant Salvador?
Sí, realment
hi ha hagut una necessitat
sí
Desconec la situació del barri
però
evidentment
si el barri té unes necessitats
i s'hi pot apollir
per què no?
Manolo
Sí, evidentment
a més Sant Salvador
ho necessita
una altra cosa
és que ja no s'han donat
quan no ho donaran
però bueno
per demanar
per intentar que no quedi
Agustín, 10 segons
Jo crec que
Sant Salvador es mereix
perquè hi ha dos
Sant Salvators
diríem
i a la part diríem
això és com
els barris històrics
quan porten molts anys
va creixent urbanísticament
i llavors jo crec
que es ha de fer
una inversió
molt important
diríem
el que és Sant Salvador
antic
i jo crec que hi haurà
recolzament
per part de tots els partits
per l'Ajuntament i tot
perquè són temes
pràcticament
que dic jo d'estat
D'això segur
que podrem parlar
més endavant
però en fi
feia gràcia
com a mínim
apuntar aquest tema
del qual segurament
podrem continuar parlant
Agustí Maiol, Ramon Sivit, Manel López Pasca
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
de tertúlia
i fins la propera
adúcia bon dia
la creu de Sant Jordi
A