Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sé si ho has dit, però aquesta trobada es fa sempre en aquesta localitat de la Noguera o sempre és aquí, que no fos itinerant, no sé, com allò, Ciutat Gagantera...
No, en aquest cas hi ha una confereria campanès de Catalunya que té la seu en aquesta població.
I doncs en guany ja ens ha corregut, no tenim les campanes d'os de Balaguer, però hem portat campanes una mica de molts llocs.
D'entrada dir-vos que les campanes, així ho deixem anar, en el món occidental, no parlem de tot el món, perquè si entréssim en el concepte de campana amb l'Orient parlaríem d'altres tipus d'instruments segurament.
En aquest cas, aquestes campanes que tenen forma de bass, no?, per entendre'ns, doncs que precisament han derivat a moltes coses i té forma de campana, doncs és un element, no?
Aquí, que normalment veiem amb les campanars d'esglésies o fins i tot amb torres no estrictament religioses, doncs més o menys en les terres d'Occident, cap a l'any 1200, ja es coneixien més o menys així com les hem vist.
I, per exemple, escoltarem un primer toc.
A veure.
Jo anava a dir que si algú sap exactament d'on és aquesta campana, regalàvem un pernil, però no m'arriscaré, no m'arriscaré, no, no m'arriscaré, perquè tenim oients molt severuts en això, de la cultura popular.
És una campana propera, la campana de Reus, una de les campanes de Reus, vaja, no la campana, una de les campanes de Reus, que té el nom, curiosament, i això per això hem volgut començar per aquesta campana, té un nom curiós, que és la campana dels gegants.
La campana dels gegants ens serveix per explicar que, precisament, les campanes, malgrat que estan en edificis, doncs, religiosos, molt sovint, doncs, no totes tenen noms religiosos, o advocacions marianes, o advocacions santurals,
perquè, precisament, aquesta campana, a Reus, la toquen els dies de festa, sobretot en Corpus o Sant Pere, i, per tant, com el dia de Corpus i Sant Pere surten els gegants,
doncs, el nom històric que se'ls ha quedat, i aquesta gravació estava feta en directe, doncs, és la campana dels gegants.
De fet, aquesta dualitat la veurem en moltes coses, la dualitat civil, religiosa, eclesiàstica, ciutadana, no està només en els noms, sinó que també està en les funcionalitats, no?,
és a dir, en aquest cas és una funcionalitat de festa, que té un doble sentit, religiós i civil, però hi ha casos que són encara molt més descarats.
Per exemple, a Castelltersol, al Vallès Oriental, per anunciar el bon temps, doncs, sonen les campanes d'aquesta manera.
Aquesta és per anunciar el bon temps. Veu? Es va animant, eh? Es va animant.
Sí, normalment, les campanes, que anirem sentint una mica...
A veure, a veure, puja, un momentet.
Ara en donaràs...
Ara s'anima, ara s'anima.
Normalment, moltes campanes estan relacionades amb circumstàncies, diguéssim, que tenen més a veure amb la subsistència, jo diria que amb la religió, no?
En aquest cas, moltes vegades hi havia tocs que servien per escampar les tempestes i, per tant, afavorir les collites, no?
I d'altres, senzillament, com aquest, que era un toc, doncs, que podríem dir que tenia dos sentits.
Aquest que et deia, o per altra banda, també una cosa que pot semblar, doncs, òbvia, no?
Però també la celebració, precisament, del bon temps, no?
En tot cas, aquest toc va ser enregistrat l'any 85, vull dir, fa uns 20 anys ja té un cert valor, no?
Però ens explica una mica aquesta doble voluntat, no?, que tindrien els campanars,
i de servir a la població, no únicament amb les seves festes religioses, sinó també amb la seva vida diària.
Antigament feia una miqueta la feina que podia fer un servei informatiu de la ràdio, donava informació a la població de determinades coses.
Allò que feu ara a cada hora, no?, o les connexions de com ha estat l'estat de les carreteres i tot això, doncs, de manera...
Si hi havia algun perill, si hi havia alguna alarma, si hi havia algun problema,
s'informava de qualsevol esdeveniment social, un amor, un casament, un naixement, no?
Sí, precisament, una d'aquestes informacions l'anem a escoltar ara amb un toc que, si no m'equivoco,
ve de l'illa de Tenerife, d'una població que es diu Buenavista.
A veure...
A veure...
Campana, aquesta de Tenerife, deia, és Buenavista.
No, no, és que ens ha saltat el Compa, encara, eh?
Però, bueno, no s'ha tirat el Lluís, el Lluís que està patint pels controls.
Però aquesta població se'ns ha colat, se'ns ha colat.
Aquesta és una població aragonesa.
No, però l'anterior sí que era.
No, no, és aragonesa, aragonesa.
Hem fet un salt de Compa.
Però, bueno, serveix...
És la...
És una de les coses positives que creen les Campanes,
que estan universalment esteses, si més no, en el món occidental.
i tenen uns tocs que a vegades poden semblar curiosos, no?
Però que tenen...
I s'han de conèixer, eh?
No tothom sap a què correspon cada cosa.
No, no, no.
Aquest que escoltàvem ara, aquest que escoltàvem...
Aquest aragones?
Aquest sí, és una campana de Sena.
Sena és una població que està als Monegros,
que és gairebé un desert, que el podem recuperar...
Allà poden tocar les Campanes, que ningú...
El podem recuperar una miqueta...
El toc dels Monegros.
Aquest toc, una miqueta.
Que, curiosament, és un toc, jo et diria, dels molts singulars,
perquè és un toc que...
Sí, sí.
És un toc que...
És un toc de mort, però no de mort general,
sinó que és un toc...
I això l'he posat per aquest motiu.
Primer, els tocs de mort tenen un...
Toc de difunts és com a més...
Més pausat, no?
Més pausat, no?
Efectivament.
En aquest cas, és un difunt encara, jo et diria, més trist,
perquè és el toc de difunts de nens.
Ah, que és diferent.
Curiosament, la tradició oral,
i les campanes formen part d'aquesta tradició oral,
sempre han volgut, d'una manera o altra,
no donar una sensació tan, tan, tan profunda de tristor
quan apareix l'amor.
Això es veu més, sobretot en el cas d'infants.
Hi ha diferents tonades, fins i tot hi ha alguns valls de dansats,
en què jo et diria que hi ha un to més cerimonial.
Cerimonial, evidentment, vol dir important,
vol dir corporenador a vegades,
però et diria que s'allunya una mica d'aquest toc de difunts
que tu tindries, els oients segurament tenen més interioritzats.
Per tant, antigament, si sentien aquest toc de difunts,
sabien que el difunt era una criatura.
Sí, concretament és el toque de mort i huelo.
Això és una paraula molt específica per definir-ho.
I del desert dels Monegros,
gràcies al nostre tècnic que ha recuperat els compacs,
que avui tenim una escampalla aquí de material impressionant,
se n'anem cap a les Illes Canàries,
concretament cap a la població de Buenavista,
que en aquest cas és un toc funcional,
però d'un mercat caire,
o de dos mercats caires religiosos,
perquè veurem que s'enganxa un amb l'altre,
i sona d'una manera bastant diferent.
És com una tonada d'una cançó popular, no?
Sí, és el toque del Tajaraste,
que després s'enganxarà amb un altre,
que és un tango jereño,
que són tocs festius de campanes d'aquesta població de Tenerife,
que a més se sent fins i tot com comencen amb un coet
i que serveixen per iniciar les jornades de festa d'aquesta població.
Aquests tocs també són molt senzills,
quan, si fixeu, pràcticament està sonant una campana,
en aquest cas, això és indicatiu d'una població petita,
amb poc aparell de campanes en el campanar,
però també ens porta a una cosa molt important en el món de les campanes,
que, si més no, antigament,
dic antigament perquè avui en dia amb les campanes es poden fer,
o hi ha gent que fa concerts de campanes,
com per exemple el Carles Santos,
o d'altres persones,
en què podem dir que el que era més important era el ritme,
és a dir, més que no l'afinació pròpia de la campana.
Tot i així, cada campana,
sobretot en els campanes que hi ha moltes campanes
o bastantes campanes,
estan afinades amb una nota diferent.
Això és fàcilment comprovable,
fàcilment, evidentment, no és fàcil,
perquè a vegades per anar bé s'hauria de pujar el campanar,
però si es puja amb un afinador,
es pot comprovar l'afinació de la campana.
Hi ha gent que puja amb els ordinadors
i te la clava fins a l'últim detall,
però això és una pràctica que es fa actualment
en treballs de recerca d'una manera molt àmplia.
En tot cas, amb els campanes,
amb poc volum de campanes,
sonen aquest tipus de tocs que sentien de Canàries,
que són molt, molt basats en el ritme
i, evidentment, tot i que l'anterior,
aquest toc d'amor d'infant,
s'allunyava d'aquest ritme tan pausat
que segurament tenim interioritzat,
com heu comprovat,
aquest és molt més ràpid i molt més intens.
Evidentment, res a veure amb un que sonarà en vinil,
si el vinil no s'ha trencat.
És que això del vinil no...
Aquest jovent no ho té tan per la mà com el CD és.
Ah, doncs mira, sí.
doncs sona bé per ser vinil, eh?
Aquestes són allò...
no són discretes, precisament, aquestes campanes.
No, aquestes són unes de les campanes més importants
de la ciutat de València,
que no són potser les més importants,
perquè segurament algú diria, doncs,
que les més importants són les del Miquelet
o campanar nou de la Catera de València,
però aquestes campanes són d'un campanar
que és també dels més importants,
que és la Torre del Patriarca de la ciutat de València,
i és un campanar on, per exemple,
doncs, hi ha un manuscrit anomenat Consueta,
de l'any 1692,
en què s'explica com se toquen aquestes campanes, no?
I, bueno, amb aquest toc,
que és un toc de vespre de festa,
de les festes més grans,
però que també hi ha d'altres.
Hem tocat, en aquest cas,
hem agafat un fragment d'un toc molt complex,
perquè, perquè es feu una idea,
doncs, aproximadament entre 15 i 20 minuts
hi ha una estructura de tocs.
El toc de vigília de festa
està estructurat per sis peces,
que s'anomenen Batallades i Alça,
primera parada, Villancico, Desfeta,
tercera parada, Deixar caure,
i el segon dia, o el dia de la festa,
es tocaria el cor doble de primera classe,
primera classe,
indicar el volum d'importància de la festa.
Llavors, amb això acabaria una mica
aquesta repassada per les campanes de molts llocs,
amb les consuetes aquestes,
la gent descrivia
què era un toc
i com s'havia de fer aquest toc.
Vull dir, si llegíssim alguns fragments,
doncs podríem llegir, per exemple,
el dia següent de la Santíssima Trinitat
és el dia marcat perquè es faci el repret de les campanes
per la tarda a les 4 i mitja
fins, bueno, hasta les 6, posa,
i si no hi ha cap desgràcia
es fa una desfeta al Mauro.
El Mauro deu ser, doncs, alguna cosa.
El dimecres, vigília del Santíssim Corpus,
Cristi, a les 12, vol de 8 campanes
amb villancico i desfetes,
i per la tarda tocs el cor de primera classe
per la nit a l'Ave Maria
i llavors segueix així.
Bueno, són explicacions, per exemple,
dels horaris que es feien, no?
I més modernament, doncs, hi ha gent
que fins i tot ha escrit, no?
Jo diria, doncs,
algunes coses una miqueta més modernetes, no?
I més complexes, per exemple.
El primer toc s'aixeca la Bàrbara,
la Despertadora,
i es repica amb la Catalina, el Vicent,
tirant un parell de setges en la primera,
o sigui, en la Bàrbara.
El segon toc es comença repicant
en la Catalina, el Vicent,
i també es tiren un parell de setges amb la Bàrbara.
És a dir, hi ha gent que més modernament
ha escrit, no el 1600,
sinó que ha escrit una mica
amb un cert argot campaner
com s'ha repicant aquestes coses, no?
Això està bé perquè, si no,
si només ens basem en la tradició oral,
a vegades el que ha passat
és que alguns tocs molt complexos s'han perdut,
donat, doncs, perquè en alguna població,
doncs, el campaner,
que és un dels oficis, podríem dir,
més històris que hi ha,
doncs, o bé, doncs,
moria, no tenia continuadors.
Això ha passat bastant, bastant.
I precisament la confraria,
aquesta de Campaners de Catalunya,
el que ha intentat
és fer una revalorització
d'aquests tocs de campanes
i, d'una manera o altra,
fer veure i donar eines
perquè no es produeixin
aquestes interrupcions, no?
Tu em comentaves ara, no?,
que t'havies pujat el campaner
a la catedral de Tarragona.
Sí, sí, un parell de vegades
i, a més, ens han deixat tocar les campanes i tot.
El campaner de Tarragona, per sort...
Amb indicacions ja m'has perds al costat, eh?
Per exemple, no n'haurà costat.
Sí, sí, no, s'ha d'anar amb compte.
Si puyen mai un campaner
i els ofereixen tocar les campanes,
procurin no aixecar massa els peus de terra
perquè són dos consells
que em poden ajudar
a no sortir volant vostè en lloc de la campana.
És una experiència única, de veritat,
pujar al campaner,
jo, el de Tarragona
ja és una experiència única
pel que té del campaner,
pel que té de les vistes
i bé, i el fet de sentir físicament
i a l'estómac aquella campana
quan toca en Déu-n'hi-do.
En el campaner de Tarragona
i potser és una curiositat...
Podríem dedicar a un programa sencer
i tenim veus autoritzades en aquesta ciutat,
perquè vinguin a parlar-ne.
En el campaner de Tarragona
hi ha un dels jocs més antics de campanes
que hi ha no únicament a l'estat espanyol,
perquè avui heu sentit tocs de campanes
de l'estat espanyol,
sinó de tot Europa.
És a dir, he parlat de campanes del 1200,
enteses com les veiem avui en dia,
però al campaner de la catedral de Tarragona
hi ha campanes que ja van repicar
quan va entrar el braç de Santa Tecla el 1321.
Per tant, Déu-n'hi-do.
Un altre problema que tenen
és que amb la, jo diria,
reforma i reordenació que hi ha hagut del campanar,
recuperant la forma antiga
de manera que les campanes han passat a l'interior
en lloc d'estar en els finestrals,
doncs no totes les campanes poden fer els mateixos girs
que feien abans
i els campaners han hagut de fer un esforç extraordinari
per, sense perdre la sonoritat
i sense perdre el costum,
intentar mantenir la cadència d'aquells tocs.
És la força, és el ritme
i d'aquí enviem una salutació a l'amic Conesa,
que va ser la persona que va propiciar
que poguéssim pujar al campanar
i poder fer un reportatge,
que jo no sé si alguns oients recordaran,
nosaltres sí que ho recordem
perquè va ser una experiència molt interessant.
Com dèiem, vam observar que això de tocar campanes
no és fàcil, precisament,
s'ha de tenir un mestratge que no el pot tenir tothom.
No ha de ser broma,
però no sé en quin nivell de pràctica hi ha ara,
però un dels responsables d'emergències
de la demarcació de Tarragona,
el senyor Magaroles,
doncs té entre les seves també dedicacions
al toc de campanes.
Naturalment.
Quan vam registrar un compact
amb la Generalitat de Campanes Tarragonines.
Que a més és un compact
que recull pràcticament tots els tocs,
o alguns dels tocs de festa.
De festa, perquè segurament els altres ja no.
Avui hem fet una variable
entre els tocs de festa
i els tocs que no són de festa.
I hem parlat de tocs,
perquè de fet les campanes darrere
tenen una història
que la podem abordar des de qualsevol angle,
des de per què les campanes,
qui les pagava, qui les paga,
qui posava nom,
qui deixava de posar,
però això seria un altre programa.
Alguna cosa tindran
quan s'utilitzen frases fetes com
Està com una campana.
No sé què vol dir.
Què Déu vol dir, Està com una campana?
Una mica grillada, aquella persona.
Aquesta no te la diré,
però en diré una que té a veure amb les campanes
que es diu
Està a la Lluna de València.
Està a la Lluna de València
vol dir que antigament,
quan les ciutats estaven emmurellades
i hi havia portes,
a la València hi havia quatre portes
que tancaven la ciutat.
Imaginen-se el portal del Roser
o el portal de Sant Antoni de Tarragona.
doncs aquestes portes es tancaven a la nit
i aquesta expressió deriva
del fet que la gent
quan no havia entrat a l'hora
a la ciutat
només tenia opció
que era passar per un petit portalet
que hi havia una mena de peatge
ja a l'avançada
del que serien els peatges
de les autopistes
que aquest és l'omania oberta.
Quina visió de futur que tenia
tota la nit.
però s'havia de pagar
però en aquest portalet
on es pagava
va sorgir
la dita popular
si no pagues
et quedaràs
a la Lluna de València
volem dir
que et quedaràs
en els camps
veient
la Lluna
perquè evidentment
a la Lluna
en el camp
com bé sabeu
es veu molt millor
que en l'interior de les ciutats.
En fi, doncs
mires donat peu
a un altre programa
està com una campana
sentir
tocar campanes
però podríem dedicar
també a un programa
a explicar
d'on venen totes aquestes
dites sempre
l'emboliquem.
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
i fins la propera setmana.
Adéu-siau.
Gràcies.